Preus, beques, préstecs i ajuts a les universitats europees (2013

El cost
d’estudiar
a Europa
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Juny 2014
El cost
d’estudiar
a Europa
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Juny 2014
Autoria: Vera Sacristán
Col·laboracions: Alfonso Herranz i Jordi Mir
Edició: Oriol Arcas
3
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Taula de continguts
Resum executiu4
Presentació7
Metodologia8
Preus10
Estudis de grau10
Estudis de màster12
Altres elements de comparació14
Diferències grau-màster14
Preus en cas de repetició d’assignatures
15
Nombre d’estudiants que paguen
16
Beques17
Beques per compensar dificultats econòmiques
17
Beques per recompensar els mèrits
18
Beques o préstecs?19
Altres ajuts20
4
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Resum executiu
Presentem un estudi dels preus públics universitaris de grau i de màster del
curs 2013-14 a 38 països o regions de 32 estats d’Europa. L’informe ofereix
també dades sobre els imports de les beques i el nombre d’estudiants que
en gaudeixen. Així mateix, incorpora informació sobre altres ajuts, concretament préstecs, beneficis fiscals i subsidis. Tot i que en alguns països són
molt importants, l’informe no inclou dades sobre subvencions indirectes,
com ara tarifes de transport públic especials per a estudiants, menjadors a
preus subvencionats o residències universitàries.
Resumim a continuació les conclusions més destacades.
Preu dels estudis de grau:
§En 11 països europeus, els estudis de grau són totalment gratuïts.
§En uns altres 12, el preu màxim d’un curs de grau oscil·la entre els 7€
de la República Txeca, els 41€ de Polònia o els 183€ de França fins
els 1.066€ de Portugal. Aquest grup es caracteritza, a més, per tenir
uns preus mínims força baixos.
§Sols 10 països o regions (de 8 estats diferents), dels 38 que abasta
l’estudi, tenen preus màxims superiors als nostres (2.604€ per curs)
en euros corrents.
§En euros corrents, el preu mínim dels estudis de grau a Catalunya sols és superat per 1 estat (Irlanda) i 2 de les 4 regions
d’un altre (Irlanda del nord i Gal·les).
§A paritat de poder adquisitiu, Espanya (i, particularment, Catalunya) es converteix en el 6è país on els preus màxims dels estudis de grau són més cars dels 32 estats europeus, darrera del
Regne Unit (excepte Escòcia), Eslovènia, Irlanda, Hongria i Letònia.
Preu dels estudis de màster:
§A la gran majoria dels països estudiar un curs de màster costa el
mateix o molt poc més que estudiar un curs de grau. Espanya (i, particularment, Catalunya) es situa entre els 7 estats on els estudis de
màster són substancialment més cars que els de grau. A Catalunya
el preu màxim d’un curs de màster és un 44% més car que el màxim
d’un curs de grau. Al conjunt d’Espanya, un 67%.
§Un petit grup de països presenten preus mínims molt superiors als
preus màxims de la resta de països. És el cas de Catalunya: mentre el preu màxim d’un curs de màster no supera els 1.300€ en el
grup majoritari, a Catalunya el preu mínim és de 2.500€, sols superat
per Grècia, Irlanda i Xipre. No gaire diferent és la situació del conjunt
5
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
d’Espanya. El preu mínim en aquest cas és de poc menys de 1.500€,
sols superat pels mateixos països abans esmentats, més Hongria.
RESUM EXECUTIU
§En conclusió, doncs, Espanya i, particularment, Catalunya, es
troben en les posicions 7 i 4 entre els països on el preu mínim
requerit per estudiar un màster és més car.
El preu de repetir una assignatura:
§La vinculació entre preus i rendiment acadèmic és inusual a
Europa: dels 38 països i regions analitzats, sols 5, a més d’Espanya
(i Catalunya) tenen preus diferenciats en funció dels resultats acadèmics de l’estudiant.
§En els països que graven econòmicament la repetició d’assignatures,
el sistema és menys rígid que el nostre i els imports són molt
inferiors.
Beques, préstecs i ajuts:
§Com més alts són els preus, més baix és el percentatge d’estudiants
que els paguen, amb sols dues clares excepcions: Espanya (i
Catalunya) i el Regne Unit.
§Els països que concedeixen més beques i amb imports més alts corresponen als països on els estudis són gratuïts. Es tracta, doncs, de
beques orientades a compensar el cost d’oportunitat de l’estudi, és
a dir, de beques salari.
§En relació amb el debat suscitat a Espanya a propòsit dels mèrits
acadèmics exigibles a un estudiant amb beca, es constata que les
beques concedides estrictament per criteris de mèrits acadèmics
són minoritàries a Europa, ja que existeixen a tan sols 12 països o
regions i es concedeixen a percentatges molt petits d’estudiants. La
combinació de criteris econòmics i acadèmics per a la concessió de beques, que és la vigent a Espanya, és encara més
minoritària, ja que sols es dóna en 6 països.
§Al 71% dels països, l’estat ofereix o garanteix préstecs específics
per a l’estudi. Excepte a dos dels països (Islàndia i Montenegro), els
préstecs són a tot arreu un sistema complementari al sistema
de beques. El percentatge d’estudiants que utilitza préstecs és molt
baix (inferior a l’11%), amb l’única excepció de Dinamarca.
§La majoria dels països on el preu dels estudis existeix, tot i ser baix,
compensen l’esforç de les famílies mitjançant reducció d’impostos
(típicament generalitzats), subsidis (normalment, en funció de la ren-
6
COM S’HA DE GOVERNAR
LA UNIVERSITAT?
Un estudi de propostes
sobre el govern de les
universitats públiques a
Catalunya i a Espanya
(1983-2014)
RESUM EXECUTIU
da) o ambdues mesures. Com més alts són els preus, menys compensacions existeixen. Espanya no disposa ni de deduccions a
l’IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat.
§No disposem de dades sobre subvencions indirectes, com ara tarifes
de transport públic especials per a estudiants, menjadors a preus
subvencionats o residències universitàries.
7
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
1
Presentació
L’informe National Student Fee and Support Systems, 2013/14 elaborat
per la Comissió Europea permet una comparació dels valors màxim, mínim i
més freqüent de preus públics que han pagat els estudiants universitaris de
grau i de màster (no inclou informació sobre els preus del doctorat) a trenta-vuit països o regions de trenta-tres estats d’Europa el curs 2013-2014.
Els dos únics països que no han facilitat les seves dades són Luxemburg i
Holanda.
L’informe ofereix també dades sobre els imports de les beques i el nombre
d’estudiants que en gaudeixen. Així mateix, incorpora informació sobre altres ajuts, concretament préstecs, beneficis fiscals i subsidis.
Tot i que a alguns països són molt importants, l’informe no inclou dades sobre subvencions indirectes, com ara tarifes de transport públic especials per
a estudiants, menjadors a preus subvencionats o residències universitàries.
8
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
2
Metodologia
Les dades de l’informe de la Comissió Europea corresponen al curs 201314. Tanmateix, dels trenta-vuit països o regions estudiats, set han aportat
informació dels preus corresponents al curs anterior, 2012-13. Entre ells es
troba Espanya. És per això que hem completat la comparació tot afegint les
dades dels preus de Catalunya i Espanya corresponents al curs 2013-14,
extrets de la informació oficial que es pot trobar a la Estadística de precios
públicos universitarios que publica anualment el ministeri competent en
matèria d’universitats.
En el cas de les beques i altres ajuts, vint-i-set països aporten a l’informe les
dades del curs 2013-14, deu països o regions aporten les dades corresponents al curs 2012-13, i Espanya és l’únic país que aporta dades del curs
2011-12. També en aquest cas hem completat la informació amb una actualització feta a partir del document Datos y cifras del sistema universitario
español, publicat anualment pel ministeri competent en matèria d’universitats, i per les declaracions de les autoritats ministerials i de la conselleria
a Catalunya.
Les dades de preus de matrícula que presentem corresponen als preus públics en primera matrícula de grau i màster que paguen els estudiants nacionals de la UE. En el còmput del preu per curs s’inclou la part proporcional
del preu de les taxes fixes per gestió de l’expedient i per expedició del títol.
No s’ofereix informació del preu de matrícula de doctorat.
No s’ofereix informació quantitativa del preu de la repetició d’assignatures,
que es gestiona de manera molt diversa segons els països. Tanmateix, hem
intentat oferir una visió qualitativa de les diferents opcions que adopten els
diversos països.
L’informe no inclou informació del preu de la matrícula per a estudiants no
comunitaris, que en alguns països és igual i en d’altres és superior al que
paga la resta d’estudiants.
9
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
2
METODOLOGIA
Els països i regions estudiats són els següents:
1
Alemanya
20
Islàndia
2
Àustria
21
Letònia
3
Bèlgica – flamenca
22
Liechtenstein
4
Bèlgica – francòfona
23
Lituània
5
Bèlgica – germanòfona
24
Malta
6
Bulgària
25
Montenegro
7
Catalunya
26
Noruega
8
Croàcia
27
Polònia
9
Dinamarca
28
Portugal
10
Eslovàquia
29
Regne Unit – Anglaterra
11
Eslovènia
30
Regne Unit – Escòcia
12
Espanya
31
Regne Unit – Gal·les
13
Estònia
32
Regne Unit – Irlanda del Nord
14
Finlàndia
33
República Txeca
15
França
34
Romania
16
Grècia
35
Suècia
17
Hongria
36
Suïssa
18
Irlanda
37
Turquia
19
Itàlia
38
Xipre
10
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
3
Preus
Dividim aquest capítol en tres apartats. En el primer comparem els preus
dels estudis de grau, en el segon els dels estudis de màster, i en el tercer
afegim alguns elements comparatius més.
3.1. ESTUDIS DE GRAU
En 11 dels països, els estudis de grau són totalment gratuïts.
Segueix un grup d’uns altres 12 països o regions on el preu màxim d’un curs
oscil·la entre els 7€ de la República Txeca, els 41€ de Polònia o els 183€
de França fins els 1.066€ de Portugal. Aquest grup es caracteritza, a més,
per tenir uns preus mínims força baixos (sols Portugal supera els 500€, i la
majoria no supera els 80€).
Aquest conjunt de 23 països o regions –de 20 estats diferents– inclouen els
països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia) i Islàndia, un bon
nucli de països d’Europa central (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França), d’Europa de l’est (Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Montenegro, Polònia, República
Txeca), del Mediterrani (Grècia, Malta, França, Turquia, Xipre), i Portugal.
A continuació és produeix un salt en l’ordre de magnitud dels preus màxims
i, en bona part, també dels mínims. A Liechtenstein i Itàlia el preu mínim i
màxim coincideixen al voltant dels 1.500€. A partir d’aquí el creixement es
fa cada cop més gran. A Espanya el preu mínim està un pèl per sobre dels
700€, i el màxim supera els 2.600€. De fet, això succeeix a Catalunya, on el
preu mínim és de 1.750€.
Sols 10 països o regions, dels 38 que abasta l’estudi, tenen preus màxims
superiors als nostres. Però encara més destacable és el fet que els preus mínims de Catalunya sols són superats per 1 estat (Irlanda) i 2 de les 4 regions
d’un altre (Irlanda del nord i Gal·les).
El Gràfic 1 mostra, en color vermell, i amb l’escala de la dreta, l’import anual
d’un curs de grau. El punt destacat, quan existeix, indica el preu més habitual. En blau, amb l’escala a l’esquerra, s’indica el percentatge d’estudiants
que paga preus de matrícula.
11
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Gràfic 1
3
PREUS
3.1
Preus"d'un"curs"de"GRAU"i"percentatge"d'estudiants"que"els"paguen"(curs"2013H14)"
Percentatge"d'estudiants"que"paga"
Interval"de"preus"i"preu"més"freqüent"
100%"
90%"
80%"
11.000"€"
10.000"€"
9.000"€"
70%"
60%"
50%"
40%"
30%"
8.000"€"
7.000"€"
6.000"€"
5.000"€"
4.000"€"
3.000"€"
20%"
10%"
0%"
2.000"€"
1.000"€"
0"€"
À
Di ust
na ria
m "
ar
Es ca"
t
Fin onia
là "
nd
Gr ia"
èc
i
Re
M a"
gn
e" N alta
Un or "
it" ue
H"E ga
sc "
òc
Su ia"
è
Tu cia"
rq
ui
a"
Re Xip
p. re
"T "
xe
Po ca"
Es lòn
lo ia
và "
qu
Bè Bè
lgi lgi
Fr ia"
a
ca ca
"H" "H"g Is nça
fla e là "
m rm nd
en an ia
ca òf "
"(2 on
01 a"
Bè
2
lgi
ca B H13)
"H" ulg "
fra à
nc ria
Al òfo "
em n
M an a"
on ya
te *"
ne
g
Lie Por ro"
ch tug
te al
ns "
te
in
"
Es
pa Cr Itàl
ny oà ia"
a"( cia
20 **
1
"
Es 2H13
pa )"
Ro
n
y
m Ca a
Re
an ta """
gn
ia lu "
e"
"(2 ny
Un
01 a"
it"
2H
H"I
13
rla
)
n
Le da Suï "
tò "d ssa
ni el" "
a"( no
20 rd
12 "
H
Lit 13)"
uà
Ho nia"
ng
r
Ir ia"
Re
Re gn E lan
gn e" slo da
U
"
e"
Un nit vèn
it" "H"G ia"
H"A al
ng ale
la s"
te
rra
"
ESTUDIS DE GRAU
12.000"€"
*A Alemanya, els preus indicats ja sols es paguen en un dels estats federats, Baixa Saxònia, que té previst eliminar-los per al curs 2014-15.
** A Croàcia, el primer curs és gratuït, els preus indicats s’apliquen sols a partir de segon curs.
Tots aquests preus estan expressats en euros corrents. En el cas dels països que utilitzen una divisa diferent, s’ha fet la conversió d’acord amb el
canvi de divisa mitjà l’any 2012, que en el moment d’elaborar aquest informe és el darrer publicat per Eurostat. Així és com subministra les dades la
Comissió Europea.
Per a una correcta comparació dels imports, hem considerat adequat normalitzar-los a paritat de poder adquisitiu (PPP, per les seves sigles en anglès),
la qual cosa hem fet a partir dels coeficients que subministren l’OCDE i Eurostat, que són els dos organismes internacionals que, de manera coordinada, s’encarreguen de calcular aquests indicadors. Cal fer constar, tanmateix,
que això impedeix incorporar quatre països a la comparació, per als quals ni
Eurostat ni l’OCDE no ofereixen PPPs: Croàcia, Liechtenstein, Montenegro
i Romania.
El resultat es pot visualitzar al Gràfic 2. Observeu que dos països situats a la
nostra dreta al gràfic, Suïssa i Lituània, queden ara per sota del nostre, tant
pel que fa als seus preus màxims com als mínims. I tots els països situats a
la nostra esquerra al gràfic apareixen ara amb preus relativament més baixos
que els nostres.
Menció especial requereix el preu mínim d’un curs de grau a Catalunya, que
sols és superat per Irlanda i dues de les quatre regions del Regne Unit.
12
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Gràfic 2
3
PREUS
Preu"d'un"curs"de"GRAU"en"US$"PPP"(curs"2013F14)"
Interval"de"preus"i"preu"més"freqüent"
16.000"
15.000"
3.1
14.000"
13.000"
12.000"
11.000"
10.000"
9.000"
8.000"
7.000"
6.000"
5.000"
4.000"
3.000"
2.000"
1.000"
0"
À
Di ustr
na ia
m "
ar
Es ca"
to
Fin nia
là "
nd
i
Gr a"
èc
ia
Re
M "
gn
a
e" No lta
Un r "
u
it" eg
F"E a
sc "
òc
i
Su a"
èc
Tu ia"
rq
ui
a"
Re Xip
p. re"
"T
xe
Po ca"
Es lòn
lo ia
và "
qu
Bè Bè
Fr ia"
lgi lgic
an
ca a"
"F" F"g Is ça"
fla er là
m m nd
en an ia"
ca òf
"(2 on
01 a"
Bè
2F
lgi
ca Bu 13)"
"F"
fra lgàr
nc ia"
ò
Al fon
e
a
M ma "
on ny
te a"
ne
g
P r
Lie ort o"
ch ug
te al"
ns
te
in
Es
Ità "
pa
l
ny Cr ia"
a" oà
(2 ci
01 a"
2
Es F13
pa )"
Ro
ny
C
m
Re
an ata a""""
gn
ia lu
e"
"(2 ny
Un
01 a"
it"
2F
F"I
13
rla
)"
n
Le da Suïs
"
tò de sa
ni
"
a" l"no
(2
01 rd"
2F
1
Lit 3)"
uà
n
Ho ia"
ng
ri
I
rl a"
R
Re egn E and
gn e"U slo a"
v
e"
Un nit" èni
it" F"G a"
F"A al
ng ^les
la "
te
rra
"
ESTUDIS DE GRAU
Es prega consultar les notes del Gràfic 1. Per a Croàcia, Liechtenstein, Montenegro i Romania no
existeixen factors oficials de conversió a PPP.
3.2. ESTUDIS DE MÀSTER
En comparar els preus d’un curs de màster, salta a la vista de forma immediata l’existència de dos grans grups.
En el majoritari, format per 22 països i regions de 21 estats, el preu màxim
d’un curs de màster no supera els 1.300€. En el minoritari, el preu màxim per
curs està al voltant dels 3.000€ (Romania, Suïssa), dels 4.000€ (Catalunya,
Espanya), dels 6.500€ (Hongria, Letònia, Lituània), dels 10.000-12.000€ (Eslovènia, Grècia, Xipre), dels 30.000€ (Irlanda) o, simplement, no està regulat
(Regne Unit). En aquest darrer cas, l’import habitual és de 4.800€.
Així, doncs, els preus de màster de Catalunya i Espanya es troben en el
grup clarament més car. Els nostres preus màxims sols són superats per 8
del total de 32 estats: Eslovènia, Grècia, Hongria, Irlanda, Letònia, Lituània,
Regne Unit i Xipre.
El grup minoritari de països i regions amb preus alts no només es diferencia
pel gran salt dels preus màxims dels màsters, sinó també per l’import dels
preus mínims. En la majoria dels casos, aquest països presenten preus mínims molt superiors als preus màxims dels països del grup majoritari.
És el cas de Catalunya, sense cap dubte: mentre el preu màxim d’un curs de
màster no supera els 1.300€ en el grup majoritari, a Catalunya preu mínim
és de 2.500€, sols superat per Grècia, Irlanda i Xipre. No gaire diferent és
13
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
PREUS
3.2
ESTUDIS DE MÀSTER
la situació del conjunt d’Espanya. El preu mínim en aquest cas és de poc
menys de 1.500€, sols superat pels mateixos països abans esmentats, més
Hongria i Lituània.
En conclusió, doncs, Espanya i, particularment, Catalunya, es troben en les
posicions 7 i 4 entre els països on el preu mínim requerit per estudiar un
màster és més car.
El Gràfic 3 mostra, en color vermell, i amb l’escala de la dreta, l’import anual
d’un curs de màster. El punt destacat, quan existeix, indica el preu més habitual. En blau, amb l’escala a l’esquerra, s’indica el percentatge d’estudiants
que paga preus de matrícula.
Gràfic 3
Preus"d'un"curs"de"MASTER"i"percentatge"d'estudiants"que"els"paguen"(curs"2013H14)"
Percentatge"d'estudiants"que"paga"
Interval"de"preus"i"preu"més"freqüent"
100%"
12.000"€"
90%"
11.000"€"
80%"
10.000"€"
9.000"€"
70%"
8.000"€"
60%"
7.000"€"
50%"
6.000"€"
40%"
5.000"€"
30%"
4.000"€"
3.000"€"
20%"
10%"
0%"
2.000"€"
1.000"€"
0"€"
À
Di ustr
na ia
m "
ar
Es ca"
to
Fin nia
là "
nd
i
Gr a"
Re
èc
gn
ia
e"
M "
Un
it" No alta
H"E
"
r
sc ue
òc ga
ia "
**
*
Su *"
èc
Tu ia"
rq
ui
a"
Re Xip
p. re"
"T
xe
Po ca"
Es lòn
lo ia
và "
qu
B
i
Bè èlg
Fr a"
lgi ica
an
ca "H"
"H" ge Is ça"
fla rm làn
m
en anò dia"
ca fo
"(2 na
01 ^"
Bè
2H
lgi
ca Bu 13)"
"H"
fra lgàr
nc ia"
Al òfo
em na
M an "
on ya
te *"
Po neg
r
Lie rtug o"
ch al*
te *"
ns
te
in
"
Es
Ità
pa
l
ny Cr ia"
a"( oà
20 cia
12 "
Es H13
pa )"
Ro
n
m Ca ya"
an ta """
ia lun
"(2
01 ya"
2H
Le
13
tò
)"
ni
a"( Suïs
20 sa
12 "
H1
Lit 3)"
Re
uà
gn
n
e"
Ho ia"
Un
Irl ngr
it"
an ia
H"e
xc Es da "
ep lov **
te èn *"
"E
sc ia*
òc **
ia "
**
**
"
3
^ A la Bèlgica germanòfona no s’imparteixen màsters.
* A Alemanya, els preus indicats ja sols es paguen en un dels estats federats, Baixa Saxònia, que té
previst eliminar-los per al curs 2014-15.
** Els preus que s’indiquen per a Portugal corresponen als màsters que habiliten per l’exercici d’una
professió regulada. La resta de màsters són a preu lliure.
*** El preu màxim a Eslovènia és de 12.462€. A Irlanda és de 30.000€.
**** Al Regne Unit, els preus de màster no estan regulats. S’indica l’import més freqüent. En el cas
d’Escòcia, aquest valor no figura a les dades de la Comissió Europea.
En normalitzar les dades per paritat de poder adquisitiu, la situació canvia de
forma similar a com ho feia per al grau. Vegeu el Gràfic 4 per a més detalls.
14
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Gràfic 4
3
12.000"
10.000"
8.000"
6.000"
4.000"
2.000"
st
ria
m "
ar
c
Es a"
to
Fin nia
là "
nd
ia
Gr "
èc
ia
Re
M "
a
gn
e" No lta"
Un ru
it" eg
B"E a"
sc
òc
ia
Su "
èc
Tu ia"
rq
ui
a"
Re Xipr
p. e"
"T
xe
c
Po a"
Es lòn
lo ia"
và
qu
i
Bè Bèl
Fr a"
lgi gic
an
ca a"B
Isl ça"
"B"
"
g
fla er àn
m ma di
a
en
ca nòfo "
"(2
n
01 a"
Bè
2B
lgi
1
ca Bu 3)"
"B"
fra lgàr
nc ia"
ò
Al fon
a
e
M ma "
on ny
te a"
ne
g
P ro
Lie ort "
ch ug
te al"
ns
te
in
"
Ità
Es
pa
lia
C
"
ny
a"( roàc
20 ia
12 "
Es B13
pa )"
n
Ro
m Ca ya""
an ta ""
ia lun
"(2
01 ya"
2B
Le
13
tò
)"
ni
a"( Suïs
20 sa
12 "
B1
Lit 3)"
uà
n
Ho ia"
Re
ng
gn
ri
e"
Un
Irl a"
it"
a
B"e E nd
s
xc lo a"
ep vè
te nia
"E
sc "
òc
ia
"
0"
Àu
ESTUDIS DE MÀSTER
14.000"
na
3.2
Interval"de"preus"i"preu"més"freqüent"
16.000"
Di
PREUS
Preu"d'un"curs"de"MÀSTER"en"US$"PPP"(curs"2013B14)""
Es prega consultar les notes del Gràfic 3.
L’import màxim a Grècia és de 17.891 US$ PPP, a Irlanda és de 36.783 US$ PPP i a Eslovènia de
20.670 US$ PPP.
3.3. ALTRES ELEMENTS DE COMPARACIÓ
3.3.1. Diferències grau-màster
En el nostre país, estudiar un màster és força més car que estudiar un grau.
L’estudi comparatiu de les dades de la resta de països indica que aquesta
no és una pràctica gaire estesa.
A la majoria dels països i regions europeus el preu màxim dels estudis de
màster és el mateix que el dels estudis de grau. Concretament, es tracta
de 20 països i regions, entre els quals es troben bona part dels països amb
preus gratuïts o baixos.
En un segon grup, format per 6 països, els preus dels estudis de màster són
sols lleugerament superiors als de grau, ja sigui en valor absolut (52 € per
curs a Bulgària, 71€ a França, 178€ a Turquia, 400€ a Malta) o en percentatge (19% a Hongria i Lituània).
Finalment, els països on els preus dels màsters són substancialment més
alts que els de grau són sols 7: Catalunya, Eslovènia, Espanya, Grècia, Irlanda, Letònia i Xipre. En particular, a Catalunya el preu màxim d’un curs de
màster és un 44% més car que el màxim per un curs de grau. Al conjunt
d’Espanya, un 67%.
15
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
3
PREUS
3.3
El Regne Unit no apareix en aquesta classificació perquè no ha establert
preus màxims per als màsters. Això fa que en algunes regions el preu habitual sigui inferior al màxim del grau i en d’altres sigui superior.
El Gràfic 5 mostra, en color verd, el preu màxim d’un curs de grau. En color
vermell s’indica la diferència fins a assolir el preu màxim d’un curs de màster.
Gràfic 5
ALTRES ELEMENTS
DE COMPARACIÓ
Diferència"entre"el"preu"màxim"d'un"curs"de"GRAU"i"un"curs"de"MÀSTER"
Preu"màxim"d'un"curs"de"GRAU"
Diferència"fins"al"preu"màxim"d'un"curs"de"MÀSTER"
12.000"€"
10.000"€"
8.000"€"
6.000"€"
4.000"€"
2.000"€"
À
Di ustr
na ia
m "
ar
Es ca"
to
Fin nia
là "
nd
i
Gr a"
èc
ia
Re
"
M
gn
a
e" No lta
Un r "
it" ueg
C"E a
sc "
òc
i
Su a"
è
Tu cia"
rq
ui
a"
Re Xip
p. re"
"T
xe
Po ca"
Es lòn
lo ia
và "
qu
Bè Bè
Fr ia"
lgi lgic
an
ca a"
"C" C"g Is ça"
fla e là
m rm nd
en an ia
ca òf "
"(2 on
01 a"
Bè
2C
lgi
ca Bu 13)
"
"C"
fra lgà
nc ria"
ò
Al fon
e
a
M ma "
on ny
te a"
ne
gr
Lie Por o"
ch tug
te al"
ns
te
in
Es
Ità "
pa
ny Cr lia"
a"( oà
20 cia
12 "
Es C13
pa )"
Ro
ny
C
m
Re
an ata a""""
gn
ia lu
"(2 ny
e"
Un
01 a"
it"
2C
CIr
13
la
)"
Le nda Suïs
tò "d sa
ni el" "
a"( no
20 rd
12 "
C1
Lit 3)"
uà
n
Ho ia"
ng
ri
I
R
rl a"
Re egn E and
gn e"U slo a"
vè
e"
n
Un it" n
it" C"G ia"
C"A al
ng \les
la "
te
rra
"
0"€"
Es prega consultar les notes dels gràfics 1 i 3.
3.3.2. Preus en cas de repetició d’assignatures
Com és sabut, la llei preveu a Espanya que es fixin preus diferents per a les
assignatures que es matriculen més d’un cop. D’acord amb la llei, la segona
matrícula d’una assignatura de grau pot costar més del doble que la primera, la tercera fins a cinc vegades la primera, i les successives fins a 6,7 cops
la primera. A Catalunya, els factors multiplicadors són 1,23, 2,66 i 3,7 respectivament. Quant a les assignatures de màster, les regles són les mateixes
si el màster habilita per a l’exercici d’una professió regulada. Altrament, els
preus són més alts, i els factors multiplicadors oscil·len entre 1,5 i 1,87.
Una anàlisi comparativa permet constatar que la vinculació entre preus i
rendiment acadèmic és inusual a Europa. Dels 38 països i regions analitzats,
sols 5, a més d’Espanya (i Catalunya) tenen preus diferenciats en funció dels
resultats acadèmics de l’estudiant. I els que els tenen mostren un sistema
força diferent del nostre. Concretament, a Àustria, Eslovàquia i República
Txeca, on els estudis de grau són gratuïts, l’estudiant ha de pagar si la durada dels seus estudis és superior en més d’un any a la durada prevista. Els
16
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
3
PREUS
3.3
ALTRES ELEMENTS
DE COMPARACIÓ
imports, en aquest cas, són molt inferiors als nostres: 363€ per semestre a
Àustria, 1.525€ per any a Eslovàquia i 291€ a la República Txeca. A Eslovàquia i a Polònia, l’estudiant sols paga si no supera un cert nombre de crèdits
per semestre o curs (els imports no consten a les dades de la Comissió
Europea). En el cas dels màsters, la situació és força similar.
3.3.3. Nombre d’estudiants que paguen
No seria correcte acabar aquest apartat sense una referència al percentatge d’estudiants que estan obligats a pagar preus de matrícula, perquè això
afecta molt la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis.
També en això es diferencien els països i regions europeus. Els gràfics 1
i 3 mostren que, en general, com més alts són els preus, més baix és el
percentatge d’estudiants que els paguen, amb sols tres clares excepcions:
Espanya, Suïssa i el Regne Unit (cal tenir present que Suïssa presenta preus
substancialment més baixos a paritat de poder adquisitiu, però).
17
4
Beques
4.1. BEQUES PER COMPENSAR DIFICULTATS ECONÒMIQUES
El Gràfic 6 permet una visualització de les beques que es concedeixen per
compensar les dificultats econòmiques de l’estudiant. En color lila s’indiquen
els imports de les beques, que estan referenciats a l’escala de la dreta del
gràfic. Les columnes blaves, referenciades a l’escala de l’esquerra, indiquen
el percentatge d’estudiants que en gaudeixen.
El primer que crida l’atenció és que els països que concedeixen més beques
i amb imports més alts es troben a l’esquerra del gràfic i, per tant, corresponen als països on els estudis són gratuïts. Es tracta, doncs, de beques
orientades a compensar el cost d’oportunitat de l’estudi, és a dir, de beques
salari.
Gràfic 6
Beques"per"mobus"econòmics"(curs"2013A14)"
Percentatge"d'estudiants"que"reben"una"beca"
Interval"d'imports"i"import"més"freqüent"
100%"
12.000"€"
11.000"€"
90%"
10.000"€"
80%"
9.000"€"
70%"
8.000"€"
60%"
7.000"€"
50%"
6.000"€"
5.000"€"
40%"
4.000"€"
30%"
3.000"€"
20%"
2.000"€"
10%"
1.000"€"
0%"
nd
À
Di ust
na ria
m "
ar
c
ia Esto a"
"(2 n
01 ia"
2A
13
Gr )"
èc
Re
i
M a"
gn
e" N alt
Un or a"
it" ue
A"E ga
sc "
Tu
ò
rq
ui S cia"
a"( uè
20 ci
12 a"
A1
3)
P
R X "
Es olòn ep ipre
lo ia ."T "
và "( xe
qu 20 ca
ia 12 "
"(2 A1
01 3)"
2A
Bè Bè
Fr 13)
lgi lgi
an "
ca ca
ça
"
"A" A"
I
g
fl
s
am er làn *"
Bè
lgi
en ma dia
ca
n
ca ò "
"A"
"(2 fo
fra
01 na"
nc
2A
ò
Al fon Bu 13)
em a lg "
an "(20 àri
ya 12 a"
"(2 A1
M 012 3)"
on A1
te 3)
ne "
g
Lie Por ro"
Es
ch tug
pa
te al
ny
ns "
a"(
te
in
20
11
Ità "
Es A12 Cr lia"
pa )*" oà
Es nya A"inf cia"
pa "(2 or
ny 01 m
a"( 1A e"
20 12
12 )*"
A
Es 13)
p *
Ro
C
Re
m at any "
an a a*
gn
ia lun "
e"
"(2 y
Un
01 a*"
it"
2A
A"I
13
rla
Le nda Su )"
tò "d ïss
Lit ni el a"
u a" "n
Ho àni (20 ord
ng a"(2 12A "
ria 01 13
"(2 2A )"
01 13
2A )*"
13
Irl )**
Re
an "
Re gn
gn e" Esl da*
e" Un ov "
Un it èn
it" "A"G ia"
A"A a
ng lale
la s"
te
rra
"
0"€"
là
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Fin
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
* Als països marcats amb un asterisc, la beca comporta, a més, l’exempció del preu de la matrícula.
** L’import indicat per a Hongria és el mínim.
L’import màxim de les beques a Liechtenstein és de 20.742€, i a Suïssa és de 13.275€.
En la franja de països amb preus de matrícula baixos o intermedis, els imports de les beques assoleixen valors comparativament alts respecte del
preu de les matrícules, i el percentatge d’estudiants que en gaudeixen és
relativament baix. Són beques destinades a compensar parcialment el cost
d’oportunitat, destinades tan sols a estudiants amb dificultats econòmiques.
A l’extrem dret de la gràfica, es constata que els països on els estudis són
més cars concedeixen menys beques i d’imports comparativament baixos
respecte del cost de la matrícula. Aquestes beques, doncs, estan orientades
18
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
4
BEQUES
4.1
BEQUES PER
COMPENSAR
DIFICULTATS
ECONÒMIQUES
a compensar parcialment els preus de matrícula a estudiants amb dificultats
econòmiques.
En el cas d’Espanya, els imports de les beques varien entre la compensació del preu de matrícula i una compensació parcial del cost d’oportunitat, i
s’atorguen sols a estudiants amb dificultats econòmiques.
Cal fer notar que estem parlant de beques en sentit estricte, i que els préstecs són objecte d’un apartat posterior d’aquest informe. Dos països presenten, però, una excepció en aquest sentit. A Alemanya i Liechtenstein,
els ajuts que es concedeixen són una combinació més o menys equilibrada
entre beca i préstec sense interessos. Els imports consignats al Gràfic 4 són
el total combinat.
4.2. BEQUES PER RECOMPENSAR ELS MÈRITS
Tradicionalment, en el nostre país les beques es concedien en funció de la
situació econòmica de l’estudiant. Fa pocs anys van aparèixer a Catalunya
noves beques basades tan sols en els mèrits acadèmics de cada estudiant.
Més recentment encara, s’ha produït un gran debat a tota Espanya en aixecar el govern els requisits de mèrits associats a les beques que es concedeixen per motius de necessitat econòmica.
L’anàlisi comparativa amb la resta de països porta a la immediata conclusió que són una minoria els països on existeixen beques exclusivament per
mèrits. Les dades es mostren al Gràfic 7 on, de nou, en color lila s’indiquen
els imports de les beques, que estan referenciats a l’escala de la dreta del
gràfic. Les columnes blaves, referenciades a l’escala de l’esquerra, indiquen
el percentatge d’estudiants que en gaudeixen. Aquest gràfic, però, requereix
alguns aclariments per ser interpretat correctament.
En primer lloc, cal tenir present que a Estònia aquestes beques estan el procés de desaparició. En el cas de França, la beca de per mèrits sols és addicional a la beca per necessitat. A Alemanya, l’import de la beca per mèrits
depèn de la situació econòmica de l’estudiant. Aquesta combinació de criteris també es dóna en algunes de les beques per necessitats econòmiques
que hem presentat a l’apartat anterior. Concretament, Bulgària, Croàcia, Irlanda, Itàlia i Espanya exigeixen cert rendiment acadèmic per poder gaudir
d’una beca per motius econòmics.
Podem concloure, doncs, que les beques concedides estrictament per criteris de mèrits acadèmics són minoritàries a Europa, ja que existeixen a tan
sols 12 països o regions i es concedeixen a percentatges molt petits d’estudiants. La combinació de criteris econòmics i acadèmics per a la concessió
de beques és encara més minoritària, ja que sols es dóna en 6 països.
19
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
Gràfic 7
4
BEQUES
4.2
Beques"per"mèrits"(curs"2013B14)"
Percentatge"d'estudiants"que"reben"una"beca"
Interval"d'imports"i"import"més"freqüent"
100%"
12.000"€"
11.000"€"
90%"
10.000"€"
80%"
9.000"€"
70%"
8.000"€"
60%"
7.000"€"
50%"
6.000"€"
5.000"€"
40%"
4.000"€"
30%"
3.000"€"
20%"
2.000"€"
10%"
1.000"€"
0%"
À
Di ustr
na ia
m "
ar
là
nd Est ca"
ia on
"(2 ia
01 *"
2B
13
Gr )"
èc
ia
Re
M "
gn
a
e" No lta
Un r "
it" ueg
B"E a
sc "
Tu
òc
rq
i
ui Su a"
a"( è
20 cia
12 "
B1
3)
"
Po Re Xip
Es lòn p." re"
lo ia Tx
và "(2 ec
qu 01 a"
ia 2B
"(2 13
01 )"
2B
13
Bè Bè
Fr )"
lgi lgic
an
ca a"
"B" B"g Is ça"
fla er làn
m m
Bè
en an dia"
lgi
ca òf
ca
"(2 on
"B"
fra
01 a"
2B
nc
13
òf
Al on Bul )"
em a" gà
(
2
an 0 ria"
ya 12
"(2 B13
0
M 12 )"
on B1
te 3)"
ne
P gr
Lie ort o"
ch ug
te al"
ns
te
in
"
Es
Ità
pa
Cr lia"
n
y
Ro a oà
"
m
(
Re
an 201 cia"
gn
ia 1B
e"
"(2 12
Un
01 )"
it"
2B
B"I
13
rla
S )"
n
Le da uïs
tò "de sa
"
ni
Lit a" l"no
u (2
Ho àn 01 rd"
i
2
a
ng "( B1
ria 20 3)
"(2 12 "
01 B13
2B )"
13
)*
Irl *"
Re
Re gn E and
gn e"U slo a"
v
e"
Un nit" èni
it" B"G a"
B"A al
ng ales
la "
te
rra
"
0"€"
Fin
BEQUES PER
RECOMPENSAR
ELS MÈRITS
* A Estònia, les beques per mèrits estan en fase de desaparició.
** L’import indicat per a Hongria sols és el mínim.
4.3. BEQUES O PRÉSTECS?
No podem acabar aquest apartat sense fer esment als préstecs per a
estudiar.
Només a dos països existeixen préstecs però no beques: Islàndia i
Montenegro.
Ja hem esmentat anteriorment que a Alemanya i Liechtenstein la concessió
d’una beca és, de fet, la concessió d’una beca i un préstec sense interessos, a parts més o menys iguals (el 50% de l’import és a préstec a Alemanya, entre el 40% i el 60% a Liechtenstein).
A 27 dels 38 països i regions estudiats, és a dir, al 71% d’ells, l’estat ofereix o
garanteix préstecs específics per a l’estudi. Això inclou els països suara esmentats. Ara bé, el percentatge d’estudiants que utilitza aquests préstecs és
molt baix: varia entre el 0,01% de la Bèlgica francòfona o el 0,1% de França
fins al 5% de Lituània i l’11% de Letònia. L’única excepció en aquesta tònica
és Dinamarca, on el 50% de l’estudiantat utilitza un d’aquests préstecs. Donat que en aquest país els estudis universitaris són gratuïts i les beques per
compensar necessitats econòmiques s’apliquen universalment, cal interpretar que els préstecs són usats pels estudiants que disposen d’una situació
econòmica prou solvent i obtenen les beques per imports més baixos.
20
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
BEQUES
4.4
ALTRES AJUTS
4.4. ALTRES AJUTS
Alguns països ofereixen ajuts a les famílies dels estudiants universitaris.
Aquests ajuts es solen materialitzar com a reduccions impositives (típicament, deduccions a la declaració de la renda de les persones físiques) i com
a subsidis, és a dir, com a pagaments de l’estat que poden tenir caràcter
mensual, semestral o anual. Les deduccions impositives solen tenir caràcter
general, mentre que en la majoria de casos els subsidis es concedeixen a
famílies per sota d’un cert llindar de renda, o bé en funció de la renda.
El Gràfic 8 mostra la suma d’aquest dos ajuts, en import anual.
Gràfic 8
Ajuts!a!les!famílies!
Reducció!imposidva!
Subsidi!!
!10.000!€!!
!9.000!€!!
!8.000!€!!
!7.000!€!!
!6.000!€!!
!5.000!€!!
!4.000!€!!
!3.000!€!!
!2.000!€!!
!1.000!€!!
!"!!!€!!
Àu
Di str
na ia
m !
Es arc
to a!
ni
a
Fin !(*)
là !
Gr ndia
èc !
ia
!(1
)
Re
M !
gn
a
e! No lta!
Un ru
it! eg
"!E a!
sc
òc
i
Su a!
èc
Tu ia!
rq
ui
a!
Re
p. Xip
!T
xe re!
Po ca!(
lò 1)!
n
Es ia!(2
lo
và )!
Fr qui
Bè
an a!
lgi
ça
ca
!(*
!"!
ge Islà )!
Bè rm nd
lgi an ia!
ca
!"! òfon
fla
m a!
Bè
en
lgi
ca Bu ca!
!"!
fra lgàr
nc ia!
ò
Al fon
a
e
M ma !
on ny
te a!
Po neg
rt
ro
Lie uga !
ch l!(*
te
ns )!
te
Ità in!
lia
!(
Cr *)!
oà
Es cia!
Re
pa
gn
e!
Ro nya
Un
m !
it!
an
"!I
ia
rla
nd Su !
a!d ïss
el a!
!n
o
L rd
Lit etò !
uà ni
ni a!
a!(
*
H *)
Irl on !
an gr
da ia!
Re
!(*
Re gn Es **
gn e!U lov )!
e!
Un nit! ènia
it! "!G !
"!A al`
ng les
la !
te
rra
!
4
Les notes amb asteriscs es refereixen a les reduccions impositives:
* Estònia, França, Itàlia i Portugal tenen reducció impositiva, però no n’especifiquen l’import.
** A Lituània, la reducció és igual al 15% de l’import de la matrícula universitària.
*** A Irlanda, la reducció és igual al 100% de l’import de la matrícula universitària, sempre que sigui
en un centre reconegut.
Les notes numerades es refereixen als subsidis:
1) Grècia i la República Txeca sols concedeixen el subsidi a les famílies que es troben per sota d’un
cert llindar de renda.
2) Polònia també concedeix subsidis, però no n’especifica l’import.
La juxtaposició dels ajuts amb els preus facilita la interpretació d’aquestes
dades. El Gràfic 9 mostra, en l’escala positiva, els preus màxims d’un curs
de grau i la diferència fins al preu màxim d’un curs de màster. A l’escala negativa, la suma de la reducció impositiva i el subsidi.
21
EL COST D’ESTUDIAR
A EUROPA
Preus, beques, préstecs
i ajuts a les universitats
europees (2013-2014)
BEQUES
4.4
ALTRES AJUTS
De la comparació entre preus i ajuts es desprèn que la majoria dels països
del centre de la gràfica -on el preu dels estudis existeix tot i ser baix- compensen l’esforç de les famílies mitjançant reducció d’impostos, subsidis o
ambdues mesures. Com més alts són els preus, menys compensacions
existeixen. Espanya no disposa ni de deduccions a l’IRPF ni de subsidis
destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat.
També s’observa que entre els països on els estudis universitaris són gratuïts, els nòrdics aposten per dotar de beques els estudiants, però no donen
ajuts a les seves famílies, mentre que d’altres com Àustria, Grècia o Malta
compatibilitzen beques i ajuts a les famílies. En aquest cas, tot sembla indicar que les diferències tenen molt a veure amb l’organització social d’uns
llocs i uns altres, entre països on l’emancipació dels joves es produeix abans
i països on el vincle familiar és més durador.
Gràfic 9
Comparació%entre%els%preus%i%els%ajuts%a%les%famílies%
Preu%màxim%d'un%curs%de%grau%
Diferència%fins%a%preu%màxim%d'un%curs%de%màster%
Reducció%imposi^va%
Subsidi%%
12.000%
10.000%
8.000%
6.000%
4.000%
2.000%
0%
Àu
Di str
na ia%
m
ar
c
Es a%
tò
Fin nia
là %
nd
ia
Gr %
èc
ia
Re
M %
a
gn
e% No lta%
Un ru
it% eg
!%E a%
sc
òc
i
Su a%
èc
Tu ia%
rq
ui
a%
Re Xipr
p. e%
%T
xe
c
Po a%
Es lòn
lo ia%
và
qu
i
Bè
Fr a%
lgi
an
ca
ça
%!%
I
s
%
g
l
Bè erm ànd
lgi an ia%
ca
òf
%!%
fla ona
m %
Bè
en
lgi
ca Bu ca%
%!%
fra lgàr
nc ia%
ò
Al fon
a
e
M ma %
on ny
te a%
ne
g
P ro
Lie ort %
ch ug
te al%
ns
te
in
%
Ità
l
Cr ia%
oà
Es cia%
Re
pa
gn
n
e%
Ro ya
Un
m %
it%
an
!%I
ia
rla
nd Su %
a%d ïss
el a%
%n
o
Le rd%
tò
n
Lit ia%
uà
n
Ho ia%
ng
ri
Irl a%
Re
a
Re gn Es nda
gn e%U lov %
e%
Un nit%! ènia
it% %Ga %
!%A lX
ng les
la %
te
rra
%
4
!2.000%
!4.000%
!6.000%
!8.000%
!10.000%
Es prega consultar les notes al peu dels gràfics 1, 3 i 8.
Juny de 2014
www.observatoriuniversitari.org