flny I Igualada 6 Novembre de 1 9 1 5 Núm. 9 El Sindicalista Redacció i Administració: Carrer del Vidre, núm. 26 ^ Dirigir la c o r r e s p o n d e n c i a al D i r e c t o r :: No's retornan els originals El sindicat ¿Qu'é.s ei Sindicat obrer? Es l'agrupació de varis obrers d'un mateix ofici o professió que s'uneixen en societat per al millorament de la cla.sse. Entre la classe trevalladora hi han obrers de diferentes opinions, ja sien polítiques o religioses, quins al formar un Sindicat, si volen que aquest prosperi, tenen l'obligació de deixar a segon terme. Dintre'l Sindicat per haber-hi una verdadera unió no poden discutirsi altres qüestions que les que afecten al trevallador, de jo contrari el Sindicat es mort. Sucseeix, també, que si'ls obrers polítics s'imposen es veu trepitjada aquella santa paraula que tan tenen als llavis que's diu llibertat. Sens reflexionar gens ni mica's despullen d'ella per a convertir-se en uns verdaders dictadors. ¿No passa aixó, aquí a Igualada? Tots els fets passats ne son una bona prova. La societat de resistencia, preocupant-se molt més de les qüestions que no afecten per res al trevevall, que de l'organització complerta del proletariat igualad!, va fer que'ls obrers que veient les seves creencies atacades per quatre polítics, se separeseen del Sindicat i formessen la novella «Unió Professional». Com a conseqüència d'aquesta determinació, tenim la dictadura que impera en la direcció de la demócrata i aristócrata política socialista igualadina, quina, trepitjant tota llibertat d'associació, decreta boicots, o pactes de la fam i després protesta que sian declarats aquets pactes de la fam en contra d'ella. Els obrers conscients, tenim l'obligació d'imposar-nos en les organitzacions obreres, per a evitar qu'el Sindicat perdi el seu carácter radicalment obrer, rebutjant tota política o propaganda que sia contraria a algún dels obrers c|ue_ formen part del Sindicat. Tin i»U raüG pels socis solt, 5 cents. L'altre dia un anarquista (?) discutint entre varis obrers en un «Saló» d'una societat de les mes concorregudes, proposava que si hi havia cap catòlic qu'es tingués per ofès de les propagandes de la societat que ho discutís i allavors es veuria qui tenia raó. Es veu que aquest xicot vol convertir el Sindical en una academia d'oposicions. ¿Qué no tenim prou feina en discutir i en deiriostrar als burgesos lo molt que esploten a la classe obrera? A mes, ja hi han societats politiques o religioses i elsseu.s respectius periòdics que poden servir molt rebé per aquestes coses. En el Sindicat s'hi ha de fer œbrerisme, res mes que obrerisme, advertint a n'atquest tio que a r«Unió Professional» no si fa gems ni mica de política, aqui no som grocs, ni vermells, considerem al Sindicat molt més elevat; que totes les societats polítiques plegades. En nostre Sindicat no s'hi permeten obrers que vulguin convertir l'organització proletaria, en un, d'entre altres medis, escamibell per a el logro dels seus'fins. RAD-NEC b e ujn Boycot (A La Sociedad de obreros carpintteros y ebanistas, insiste en el boycot al patrono Manuel Sola, pero no dice el porqué de dicho bcoycot, y como en otra fecha decían que el m o t i v o era el que nuestro compañero Rafael Valls,, pertenecía a nuestro Sindicato, tenemos que deecirles que en igual condición se encuentran algiunos de n u e s tros compañeros y como suponemcos que el c o m pañero Valls cumple como el prirmero de a q u e llos que han tenido a bien declaranrle el pacto del J i a m b r e , solo nos resta estampaír desde estas "^coÍÚTTh»a¿el siguiente anuncio, piara que dicho 3 S O) •O i— cs X I cs c cs m O) •o 3 EL SINDICALISTA compañero vea que desde E L SINDICALISTA estamos dispuestos a darle toda la ayuda necesaria. Obreros concientes, Católicos prácticos, si queréis cumplir con vuestro deber tenéis que coiTiprar todo lo perteneciente a ebanistería en el establecimiento del patrono Manuel Sola por tener en su ca.sa a obreros del Sindicato católico y el mismo apoyo deseamos para los patronos Juan Puig (a) Noni, T o i T i á s Moiífort (a) boté y Juan Carcañá, que vive en la calle de la Soledad. Estos y no otros deben ser merecedores del apoyo de la gente de orden. Uno más , Sí,, señores : siempre lo habíamos sospechado que de los pecados de los burgueses éramos cómplices los de la «Unió Professional». Por si no lo sabían lo pone de manifiesto el Obrero Moderno en su niimero último, en el artículo titulado «Inmoralidad y explotación» denunciando determinados abii.sos. , Nadie más amante que nosotros de la moralidad y de la justicia : por eso no podemos ni queremos dejar pasar por alto tainaña falsedad, deshaciendo el embrollo de aquel artículo que nvás que contra la fábrica «Solsona, Tomás y parece escrito contra nosotros : al leerlo cualquiera .pensaría que vivimos de subvenciones. Vayamos por partes, pues parece que los de El Obrero Moderno han perdido la memoria. , El Obrero Moderno viene a decir que solamente obreras asociadas a la «Unió Professional» trabajan en la casa «Solsona, Toniás y C."» y por otra parte da cuenta de que una compañera asociada a la Casa del Pueblo y trabajadora al mismo tiempo de la ya citada casa se ha visto en el dilema de abandonar el trabajo o soportar la explotación. De modo que tomando pie de una contradicción manifiesta, El Obrero Moderno, en .su artículo ya citado, alude a la «Unió Professional» en una cuestión que nada tiene que ver. También dice que la mencionada casa e.s defensora de la «Unió Professional», a lo que debemos contestar que en el níim. 4 de EL SINDICALISTA hablamos de cierto tío de una fábrica de géneros de punto que quería acabar con nuestro Sindicato y deben saber los "de enfrente que el tío de referencia era el encargado o director de dicha casa. Además, el año pasado htibo un conflicto sobre aumento de precio en algunos géneros y la casa «Solsona, Tomás y C.''» no quiso aceptar las bases que tanto las obreras asociadas a la «Unió Professional» como a la Casa del Pue- blo presentaron, sino qué directamente trató del asunto con las trabajadoras. Pregunto: ¿dónde está la defensa y simpatía del patrono a la «Unió Professional»? No queremos dejar sin la refutación m.ás completa los ataques que con tanta mala feítós dirijen los de enfrente, por esto diremos bien alto y claro que la «Unió Professional» en sus estatutos y actuaciones no hay peligro para el honor de nadie, sino que es un baluarte firme y decidido contra las doctrinas erróneas, teorías maltusianas, incitaciones al crimen, asaltos a la tahotia,' escritos abominables, etc., etc., que continuamente están bomitando las pluqias F A N Á T I C A S de El Obrero Moderno. Y para dejar bien sentado este punto, nosotros como asociación, ya que como asociación nos atacáis, no respondemos de lo que un individuo en particular haya podido decir, porque entendemos que es sofístico culpar a la asociación o colectividad de lo que haya podido decir en particular un individuo. Palmes, en su famoso libro «El Criterio», hablando de los periódicos ha dicho ; «Los escritores distinguen casi siempre entre el hombre privado y el hombre público : esto es bueno en la mayor parte de los casos, jjorque de otra suerte la polémica periodística..,, .se convertiría bien pronto en un lozadal donde se revolverían inmundicias intolerables». Otra sería vuestra manera de escribir si tuvierais presente e.sta sabia regla al escribir vuestro periódico El Obrero Moderno, que por esta razón llamaría yo fiera o bárbaro, nioderno.. Por esto hemos escrito el presente artículo, porque si a los patronos explotadores les podríamos llamar negreros y traficantes, no menos traficantes y negreros sois vosotros, los de El Obrero Moderno, que por medio de vuestros escritos en vez de ilustrar a las masas obreras explotáis su buena fe e ignorancia. Finalmente, tú que suscribes el artículo «Inmoralidades y explotación», desearía me explicaras qué es ontologia, qué son entes y algunas de sus divisiones porque tal vez en tus palabras hallaría razón .suficiente para decirte que eres ug 1^ ente repugnante, un sinvergüenza. '(i BUENO 0) l a a i i D i i a • H Ull ••••>•>líO flis dependents de Corner-^ cs La experiencia ens aconsella sempre que si'.^ tats, 1i obrers no'ns fem forts, no serem respectats, ió. Aixíü^. ens farem fort.? mentres no hi hagi unió, AixíS, doncs, es necessària l'associació. L'unió es forç;^, i ja que la experiencia ho aconsella cal que vi^ EL SINDICALISTA uniu tots. els dependents de Corners si voleu ésser repectats. Uniu-vos, associeu-vos, pero que aquesta associació i unió sigui forta per a poguer sostenir les lluites amb els vostres enemics i d'aquest modo vos fareu respectar i podreu conseguir les mellores que anheleu. La clas.se obrera en general es veu despreciada constantment i els dependents de Corners, molt mes sovint que'ls altres obrers. E s te de respondre enèrgicament a aquests agravis i desconsideracions. ¿ Com ? Associant-vos a la «Unió Professional». Els sindicali.stes tenim per enemics del obrer a tots aquelLs que miran de explotar-lo, ja sia escatimant-li el jornal, ja sia fent-lo trevallar masses hores, .sense la deguda retribució. Per a nosaltres tots els partits polítics ens .son iguals i no debem consideracions a cap patró que exploti als seus obrers sían les que's vulguin les .seves conviccions polítiques. Lo que voldríem es unió amb totes les societats obreres, que sían solsament obreristes. Ademes de sindicalistes .som ciutadans i com a tais tenim dret a que s'ens respectin no.stres d.rets i no .se'ns consideri com a sers inferiors. Tots el.s dependents debeu, unir-vos si verda"derament aspireu al mellorament de la clas.se. Imiteu als vostres companys de Barcelona, Madrid, Pamplona, Saragossa i molts d'altres punts d'importància, i formeu una «Unió Professional de Dependents de Corners» i lograren tot lo que de justícia vos pertany. ¿ E-s que vosaltres voleu es.ser uns esclaus dels patrons? Mireu que tots els demés obrers ja están associats o .sindicats i no volgueu es.ser diferents de vostres companj's. ' C.'VRi.o.s Dfíi, Nov.\. El salari iV 0«1 s a l s p i i a s t «Entre las obligaciones más importantes del patrono está en primer término el dar a cada cual el .salario que corresponde. Para fijar con justicia la cantidad del salario es menester estudiar detenidamente diversos puntos. «Pero en general, el rico y el patrón deben recordar que explotar la pobreza y la miseria y especular con la indigencia son cosas que reprueban severamente las leyes divinas y humanas, y el privar a alguien del fruto de su trabajo sería crimen tan horrible que atraería la venganza dei cielo. «Ved que ei salario que habéis hurtado fraudulentamente a vuestros obreros clama contra vosotros, y sos clamores han llegado hasta el trono del Dios de los ejércitos.» J a c , V, 4 . Vet-aqüí en poques paraules demostrada la teoría católica, per obra del Sant Pare, Lleó XIII, sobres el just salari. L'obligació' de pagar el preu del seu trevall al que's fa trevallar, es obligació d'estricta justicia. No n'hi ha prou en donar un sàilan qualsevol, la majoria de les vegades escás, encar que l'acepti l'obrer; es precís retribuir-li, segons els termes mateixos de l'Encíclica, el salari corresponent, millor dit, el salari just. El salari es just quan remunera equitativament el trevall del obrer i li assegura la parit que li perteneix en la distribució dels beneficis. En circunstancies normals «ese salario debe bastar para el sustento del obrero sobrio y honrado.» Fixar la cantitat deLsalari, no es cosa tan fácil com sembla, perqué necessàriament s'han de considerar molts punts, i al tractar la qüestió ens trovém devant per devant de teories completament oposades. Pot distingir-se en dos classes el salari just: en absolut i relatiu. El salari es just en absolut quaíit recompensa perfectament el que correspon a l'obrer tenint en compte el preu a que's venen en el mercat els objectes fets per ell, mes encara tenint en compte lo que per naturalesa desitja 0 necessita, es; a dir el salari suficient perquè l'obrer puga satisfer notes les necessitats de la seva modesta existencia. El salari just relatiu representa ell que perteneix a l'obrer en el preu de venta, quin 110 pot jamai negar el patró al obrer sino vol trenicar les lleis de justicia, perquè sino pot dar sempre; el salari absolutament just, deu procurar sempre íassegurar-lo als seus obrers. * * Tres son les opinions sobre la camtitat del salari. • a) Els partidaris de ia primerai ooinió volem que la base per fixar ei salari siga atbans que tot les necessitats del obrer, de tal manerai que's tinga en compte, mes que el. trevall fet les neccessitats del trevallador. Peró segons els exagerats di'aquesta opinió —defensors del salari familiar relatiiu—no será el salari just sinó quan permeti a l'obrer;, puguer cubrir totes les necessitats no tan sols d'ell,, sinó de tota la seva familia; per exemple: Un obrer casat te dret a rebre un jjornal molt més crescut que un obrer Solter, perquè eeil le l'obligació de mantenir-se ell i la seva esposa i els .seus fills, sempre que siguin menors d'edat. Segons els moderats—defensors del salari /amíliar absolut—el salari será just sempjre que permeti a l'obrer que trevalla diàriament çutorir totes les necessitats ordinàries de una familia, cque tant en número com en estat de salut, es trovri en cucunstancies normals. bj Els partidaris de la segona copinió, declaran que per a fixar el salari s'ha de pencdre per base ex- (A '<ï '^ 3 S d) •o ^i— cs X I cs c cs m d) •o 3 EL SINDICALISTA clussiva el valor dels.serveis executats, i el salari será just sempre que correspongui al trevall fet. c) Els partidaris de la tercera opinió son del parer de que per a fixar el .«salari es precís atendrer en primer terme al trevall fet. Mes, no obstant, ningii poûrà ,prescindir de la persona del trevallador ni dels seus naturals debers. SiGONYA ¡Vaya unos cucos! Carlos Marx, el patriarca del socialismo, pa.só los tiltimos años de su vida espléndidamente, gracias a sus predicaciones socialistas. Engels, colaborador y yerno de Marx, no tenía una peseta cuando comenzó la propaganda del socialismo, y al morir dejó una fortuna de dos millones de reales. La vida regalada de Jaurès, ilustre socialista francés, y de Bebel, jefe de los socialistas alemanes, es bien conocida de todoá. El difunto Singer, Aarons, Dietz, Volimar y Geok, son todos millonarios o están muy cerca de serlo. El austríaco Adler y el holandés Dómela, son millonarios. El alemán Liebkuecht, percibe por sus propagandas 10.000 francos. Pablo Iglesias, tipógrafo, que vivía de un jornal, como todos sus compañeros, vive hoy espléndidamente, viste a lo burgués, sale a veranear, tiene él o su mujer casas y los compañeros tipógrafos, siguen siendo tan tipógrafos como antes. CRÓNICA LA M U T U A L I T A T ESCOLAR. —Diumenge passat tingué iloc a l'Ateneu l'inauguració oficial de la Mutualitat escolar «La Previsión infantil». No cal dir que'ns adherim amb tot el cora n'aquesia obra verdaderament social, per ésser lesiaivi una de les parts integrals de nostre programa'. Gustosos aceptarem l'invitació. INAUGURACIÓ.—A últims a'aquest mes se inaugurará a Valladolid la casa «Social Católica» quina entre'ls sindicats allí establerts s'hi conta el de Ferroviaris compost de més de sis mil socis. EJs felicitem i ens adherim a la festa. PER FI HO HAN COMPRÉS.—Are sembla que El Obrero Moderno ha comprés les lliçons donades per nostre company «Un Obrero.» En son últim nombre ja no aconsella l'asalt de tendes, sino que's formin cooperatives obreres. Are, are han vist el c a m í bo q u ' h e m de seguir els obrers. JA HO DEIEM NOSALTRES.—Hem liegit an el periòdic orgue Ce la Federació Local de Societats Obreres de Badalona que dona el crit d'alerta als obrers, perquè aborreixin al ex-presideni anomenat Jaume Grimau qui segons ells anà a demanar diners per una vaga que havien sostingut els obrers manyans d'obres i se'ls apropià per ell. Dona les senves perquè tothom el conegui. Potser nostre company «Uu Radical» ja coneixia de que's tractaba. ¡flsí va ellol Los anticlericales, que se dicen los apóstoles de la instrucción, de ia ciencia y del progreso han cerrado en Francia, en diez años, 30,000 escuelas católicas. En cambio, mientras en 1882 solo había un 10 por 100 de niños analfabetos, ahora, segtjn declaración de Mr. Briand, asciende el número del 25 al 30 por I C O . En cuanto a los gastos que ocasiona la Instrucción pública, he aquí los datos a partir de 1870, en que ascendían a 33.700,000 francos en cifras redondas, en 1873, a 41.000,000; en 1883, ' o ^ millones 800,000 francos; en 1892, a i65 millones 5oo,ooo francos; en 1902, a 208 millones 609,000 francos, y en i g r í , a 280 millones. Es decir, que ahora se gastan 25o millones más que hace cuarenta años, y hay tres veces más de analfabetos que entonces. Esos son los resultados indiscutibles de la escuela laica. NOSTRA ENHORABONA. —L'endre.ssem de cor al company Chistian de El Obrero Sindicalisla de Pamplona per sa campanya en pro de «Los muv férvidos» de'l sindicalisme cristià. Endevant aixís a la vanguardia i donar bon exeinple. ENDEVANT 1 FORA.—Sebem qu'es tracta de evitar el trevall a les fàbriques i tallers als nois i noiesS (A menors d'edat. Al fi s'implantarà aqueixa llej, ¿feíit-la compliti ensemps els de les Reformes Socials? Aixi ho esperem •a En altre nombre ja'n parlarem. I Per solidaritat a nostre com,-«j ;om pany barber afeiteu-vos a la^ barberia de r«Unió Professional». Dimecres ~e,s 1^ dissabtes, de sis a deu del vespre, diumenges ges 1^ dies festius, de nou a dotze del matí. Barberia , •o IGUALADA. — EST, TIP. N. PONCELL -o 3