Sindicalista, El

Anuncio
flny I
Igualada 6 Novembre de 1 9 1 5
Núm. 9
El Sindicalista
Redacció i Administració: Carrer del Vidre, núm. 26 ^
Dirigir
la c o r r e s p o n d e n c i a
al D i r e c t o r
::
No's retornan
els originals
El sindicat
¿Qu'é.s ei Sindicat obrer? Es l'agrupació de
varis obrers d'un mateix ofici o professió que
s'uneixen en societat per al millorament de la
cla.sse.
Entre la classe trevalladora hi han obrers de
diferentes opinions, ja sien polítiques o religioses, quins al formar un Sindicat, si volen que
aquest prosperi, tenen l'obligació de deixar a
segon terme.
Dintre'l Sindicat per haber-hi una verdadera
unió no poden discutirsi altres qüestions que les
que afecten al trevallador, de jo contrari el Sindicat es mort.
Sucseeix, també, que si'ls obrers polítics
s'imposen es veu trepitjada aquella santa paraula
que tan tenen als llavis que's diu llibertat. Sens
reflexionar gens ni mica's despullen d'ella per a
convertir-se en uns verdaders dictadors.
¿No passa aixó, aquí a Igualada?
Tots els fets passats ne son una bona prova.
La societat de resistencia, preocupant-se molt
més de les qüestions que no afecten per res al
trevevall, que de l'organització complerta del
proletariat igualad!, va fer que'ls obrers que
veient les seves creencies atacades per quatre
polítics, se separeseen del Sindicat i formessen
la novella «Unió Professional». Com a conseqüència d'aquesta determinació, tenim la dictadura que impera en la direcció de la demócrata
i aristócrata política socialista igualadina, quina,
trepitjant tota llibertat d'associació, decreta boicots, o pactes de la fam i després protesta que
sian declarats aquets pactes de la fam en contra
d'ella.
Els obrers conscients, tenim l'obligació d'imposar-nos en les organitzacions obreres, per a
evitar qu'el Sindicat perdi el seu carácter radicalment obrer, rebutjant tota política o propaganda que sia contraria a algún dels obrers c|ue_
formen part del Sindicat.
Tin
i»U
raüG pels socis
solt, 5 cents.
L'altre dia un anarquista (?) discutint entre
varis obrers en un «Saló» d'una societat de les
mes concorregudes, proposava que si hi havia
cap catòlic qu'es tingués per ofès de les propagandes de la societat que ho discutís i allavors
es veuria qui tenia raó.
Es veu que aquest xicot vol convertir el Sindical en una academia d'oposicions. ¿Qué no
tenim prou feina en discutir i en deiriostrar als
burgesos lo molt que esploten a la classe obrera?
A mes, ja hi han societats politiques o religioses i elsseu.s respectius periòdics que poden
servir molt rebé per aquestes coses.
En el Sindicat s'hi ha de fer œbrerisme, res
mes que obrerisme, advertint a n'atquest tio que
a r«Unió Professional» no si fa gems ni mica de
política, aqui no som grocs, ni vermells, considerem al Sindicat molt més elevat; que totes les
societats polítiques plegades.
En nostre Sindicat no s'hi permeten obrers
que vulguin convertir l'organització proletaria,
en un, d'entre altres medis, escamibell per a el
logro dels seus'fins.
RAD-NEC
b e ujn Boycot
(A
La Sociedad de obreros carpintteros y ebanistas, insiste en el boycot al patrono Manuel Sola,
pero no dice el porqué de dicho bcoycot, y como
en otra fecha decían que el m o t i v o era el que
nuestro compañero Rafael Valls,, pertenecía a
nuestro Sindicato, tenemos que deecirles que en
igual condición se encuentran algiunos de n u e s tros compañeros y como suponemcos que el c o m pañero Valls cumple como el prirmero de a q u e llos que han tenido a bien declaranrle el pacto del
J i a m b r e , solo nos resta estampaír desde estas
"^coÍÚTTh»a¿el siguiente anuncio, piara que dicho
3
S
O)
•O
i—
cs
X
I
cs
c
cs
m
O)
•o
3
EL
SINDICALISTA
compañero vea que desde E L SINDICALISTA estamos dispuestos a darle toda la ayuda necesaria.
Obreros concientes, Católicos prácticos, si
queréis cumplir con vuestro deber tenéis que
coiTiprar todo lo perteneciente a ebanistería en
el establecimiento del patrono Manuel Sola por
tener en su ca.sa a obreros del Sindicato católico
y el mismo apoyo deseamos para los patronos
Juan Puig (a) Noni, T o i T i á s Moiífort (a) boté y
Juan Carcañá, que vive en la calle de la Soledad.
Estos y no otros deben ser merecedores del
apoyo de la gente de orden.
Uno más
, Sí,, señores : siempre lo habíamos sospechado
que de los pecados de los burgueses éramos cómplices los de la «Unió Professional». Por si no
lo sabían lo pone de manifiesto el Obrero Moderno
en su niimero último, en el artículo titulado «Inmoralidad y explotación» denunciando determinados abii.sos.
,
Nadie más amante que nosotros de la moralidad y de la justicia : por eso no podemos ni queremos dejar pasar por alto tainaña falsedad, deshaciendo el embrollo de aquel artículo que nvás
que contra la fábrica «Solsona, Tomás y
parece escrito contra nosotros : al leerlo cualquiera
.pensaría que vivimos de subvenciones.
Vayamos por partes, pues parece que los de
El Obrero Moderno han perdido la memoria. ,
El Obrero Moderno viene a decir que solamente obreras asociadas a la «Unió Professional»
trabajan en la casa «Solsona, Toniás y C."» y
por otra parte da cuenta de que una compañera
asociada a la Casa del Pueblo y trabajadora al
mismo tiempo de la ya citada casa se ha visto en
el dilema de abandonar el trabajo o soportar la
explotación.
De modo que tomando pie de una contradicción manifiesta, El Obrero Moderno, en .su artículo ya citado, alude a la «Unió Professional»
en una cuestión que nada tiene que ver.
También dice que la mencionada casa e.s defensora de la «Unió Professional», a lo que debemos contestar que en el níim. 4 de EL SINDICALISTA hablamos de cierto tío de una fábrica de
géneros de punto que quería acabar con nuestro
Sindicato y deben saber los "de enfrente que el
tío de referencia era el encargado o director de
dicha casa. Además, el año pasado htibo un conflicto sobre aumento de precio en algunos géneros y la casa «Solsona, Tomás y C.''» no quiso
aceptar las bases que tanto las obreras asociadas
a la «Unió Professional» como a la Casa del Pue-
blo presentaron, sino qué directamente trató del
asunto con las trabajadoras. Pregunto: ¿dónde
está la defensa y simpatía del patrono a la «Unió
Professional»?
No queremos dejar sin la refutación m.ás completa los ataques que con tanta mala feítós dirijen los de enfrente, por esto diremos bien alto y
claro que la «Unió Professional» en sus estatutos y actuaciones no hay peligro para el honor de
nadie, sino que es un baluarte firme y decidido
contra las doctrinas erróneas, teorías maltusianas,
incitaciones al crimen, asaltos a la tahotia,' escritos abominables, etc., etc., que continuamente están bomitando las pluqias F A N Á T I C A S de
El Obrero Moderno. Y para dejar bien sentado
este punto, nosotros como asociación, ya que como
asociación nos atacáis, no respondemos de lo que
un individuo en particular haya podido decir, porque entendemos que es sofístico culpar a la asociación o colectividad de lo que haya podido decir
en particular un individuo.
Palmes, en su famoso libro «El Criterio», hablando de los periódicos ha dicho ; «Los escritores distinguen casi siempre entre el hombre privado y el hombre público : esto es bueno en la
mayor parte de los casos, jjorque de otra suerte
la polémica periodística..,, .se convertiría bien pronto en un lozadal donde se revolverían inmundicias intolerables». Otra sería vuestra manera de
escribir si tuvierais presente e.sta sabia regla al
escribir vuestro periódico El Obrero Moderno, que
por esta razón llamaría yo fiera o bárbaro, nioderno..
Por esto hemos escrito el presente artículo,
porque si a los patronos explotadores les podríamos llamar negreros y traficantes, no menos traficantes y negreros sois vosotros, los de El Obrero
Moderno, que por medio de vuestros escritos en
vez de ilustrar a las masas obreras explotáis su
buena fe e ignorancia.
Finalmente, tú que suscribes el artículo «Inmoralidades y explotación», desearía me explicaras qué es ontologia, qué son entes y algunas
de sus divisiones porque tal vez en tus palabras
hallaría razón .suficiente para decirte que eres ug
1^
ente repugnante, un
sinvergüenza.
'(i
BUENO
0)
l a a i i D i i a • H Ull ••••>•>líO
flis dependents de Corner-^
cs
La experiencia ens aconsella sempre que si'.^
tats, 1i
obrers no'ns fem forts, no serem respectats,
ió. Aixíü^.
ens farem fort.? mentres no hi hagi unió,
AixíS,
doncs, es necessària l'associació. L'unió es forç;^,
i ja que la experiencia ho aconsella cal que vi^
EL SINDICALISTA
uniu tots. els dependents de Corners si voleu ésser
repectats. Uniu-vos, associeu-vos, pero que aquesta associació i unió sigui forta per a poguer sostenir les lluites amb els vostres enemics i d'aquest
modo vos fareu respectar i podreu conseguir les
mellores que anheleu.
La clas.se obrera en general es veu despreciada constantment i els dependents de Corners, molt
mes sovint que'ls altres obrers. E s te de respondre
enèrgicament a aquests agravis i desconsideracions. ¿ Com ? Associant-vos a la «Unió Professional».
Els sindicali.stes tenim per enemics del obrer
a tots aquelLs que miran de explotar-lo, ja sia escatimant-li el jornal, ja sia fent-lo trevallar masses
hores, .sense la deguda retribució.
Per a nosaltres tots els partits polítics ens
.son iguals i no debem consideracions a cap patró
que exploti als seus obrers sían les que's vulguin
les .seves conviccions polítiques. Lo que voldríem
es unió amb totes les societats obreres, que sían
solsament obreristes.
Ademes de sindicalistes .som ciutadans i com
a tais tenim dret a que s'ens respectin no.stres
d.rets i no .se'ns consideri com a sers inferiors.
Tots el.s dependents debeu, unir-vos si verda"derament aspireu al mellorament de la clas.se.
Imiteu als vostres companys de Barcelona,
Madrid, Pamplona, Saragossa i molts d'altres
punts d'importància, i formeu una «Unió Professional de Dependents de Corners» i lograren tot
lo que de justícia vos pertany.
¿ E-s que vosaltres voleu es.ser uns esclaus dels
patrons? Mireu que tots els demés obrers ja están
associats o .sindicats i no volgueu es.ser diferents
de vostres companj's.
'
C.'VRi.o.s Dfíi, Nov.\.
El salari
iV
0«1 s a l s p i i a s t
«Entre las obligaciones más importantes del patrono está en primer término el dar a cada cual el
.salario que corresponde. Para fijar con justicia la
cantidad del salario es menester estudiar detenidamente diversos puntos.
«Pero en general, el rico y el patrón deben recordar que explotar la pobreza y la miseria y especular
con la indigencia son cosas que reprueban severamente las leyes divinas y humanas, y el privar a alguien del fruto de su trabajo sería crimen tan horrible que atraería la venganza dei cielo. «Ved que ei
salario que habéis hurtado fraudulentamente a vuestros obreros clama contra vosotros, y sos clamores
han llegado hasta el trono del Dios de los ejércitos.»
J a c , V, 4 .
Vet-aqüí en poques paraules demostrada la teoría
católica, per obra del Sant Pare, Lleó XIII, sobres
el just salari.
L'obligació' de pagar el preu del seu trevall al
que's fa trevallar, es obligació d'estricta justicia.
No n'hi ha prou en donar un sàilan qualsevol,
la majoria de les vegades escás, encar que l'acepti
l'obrer; es precís retribuir-li, segons els termes mateixos de l'Encíclica, el salari corresponent, millor
dit, el salari just.
El salari es just quan remunera equitativament el
trevall del obrer i li assegura la parit que li perteneix en la distribució dels beneficis. En circunstancies normals «ese salario debe bastar para el sustento
del obrero sobrio y honrado.»
Fixar la cantitat deLsalari, no es cosa tan fácil
com sembla, perqué necessàriament s'han de considerar molts punts, i al tractar la qüestió ens trovém
devant per devant de teories completament oposades.
Pot distingir-se en dos classes el salari just: en
absolut i relatiu.
El salari es just en absolut quaíit recompensa
perfectament el que correspon a l'obrer tenint en
compte el preu a que's venen en el mercat els objectes fets per ell, mes encara tenint en compte lo que
per naturalesa desitja 0 necessita, es; a dir el salari
suficient perquè l'obrer puga satisfer notes les necessitats de la seva modesta existencia.
El salari just relatiu representa ell que perteneix
a l'obrer en el preu de venta, quin 110 pot jamai
negar el patró al obrer sino vol trenicar les lleis de
justicia, perquè sino pot dar sempre; el salari absolutament just, deu procurar sempre íassegurar-lo als
seus obrers.
* *
Tres son les opinions sobre la camtitat del salari.
• a) Els partidaris de ia primerai ooinió volem
que la base per fixar ei salari siga atbans que tot les
necessitats del obrer, de tal manerai que's tinga en
compte, mes que el. trevall fet les neccessitats del trevallador. Peró segons els exagerats di'aquesta opinió
—defensors del salari familiar relatiiu—no será el
salari just sinó quan permeti a l'obrer;, puguer cubrir
totes les necessitats no tan sols d'ell,, sinó de tota la
seva familia; per exemple:
Un obrer casat te dret a rebre un jjornal molt més
crescut que un obrer Solter, perquè eeil le l'obligació
de mantenir-se ell i la seva esposa i els .seus fills,
sempre que siguin menors d'edat.
Segons els moderats—defensors del salari /amíliar absolut—el salari será just sempjre que permeti
a l'obrer que trevalla diàriament çutorir totes les necessitats ordinàries de una familia, cque tant en número com en estat de salut, es trovri en cucunstancies normals.
bj Els partidaris de la segona copinió, declaran
que per a fixar el salari s'ha de pencdre per base ex-
(A
'<ï
'^
3
S
d)
•o
^i—
cs
X
I
cs
c
cs
m
d)
•o
3
EL
SINDICALISTA
clussiva el valor dels.serveis executats, i el salari será
just sempre que correspongui al trevall fet.
c) Els partidaris de la tercera opinió son del
parer de que per a fixar el .«salari es precís atendrer
en primer terme al trevall fet.
Mes, no obstant, ningii poûrà ,prescindir de la
persona del trevallador ni dels seus naturals debers.
SiGONYA
¡Vaya unos cucos!
Carlos Marx, el patriarca del socialismo, pa.só los
tiltimos años de su vida espléndidamente, gracias a
sus predicaciones socialistas.
Engels, colaborador y yerno de Marx, no tenía
una peseta cuando comenzó la propaganda del socialismo, y al morir dejó una fortuna de dos millones de reales.
La vida regalada de Jaurès, ilustre socialista
francés, y de Bebel, jefe de los socialistas alemanes,
es bien conocida de todoá.
El difunto Singer, Aarons, Dietz, Volimar y
Geok, son todos millonarios o están muy cerca de
serlo.
El austríaco Adler y el holandés Dómela, son millonarios.
El alemán Liebkuecht, percibe por sus propagandas 10.000 francos.
Pablo Iglesias, tipógrafo, que vivía de un jornal,
como todos sus compañeros, vive hoy espléndidamente, viste a lo burgués, sale a veranear, tiene él
o su mujer casas y los compañeros tipógrafos, siguen
siendo tan tipógrafos como antes.
CRÓNICA
LA M U T U A L I T A T ESCOLAR. —Diumenge
passat tingué iloc a l'Ateneu l'inauguració oficial de
la Mutualitat escolar «La Previsión infantil». No
cal dir que'ns adherim amb tot el cora n'aquesia
obra verdaderament social, per ésser lesiaivi una de
les parts integrals de nostre programa'.
Gustosos aceptarem l'invitació.
INAUGURACIÓ.—A últims a'aquest mes se
inaugurará a Valladolid la casa «Social Católica»
quina entre'ls sindicats allí establerts s'hi conta el de
Ferroviaris compost de més de sis mil socis.
EJs felicitem i ens adherim a la festa.
PER FI HO HAN COMPRÉS.—Are sembla que
El Obrero Moderno ha comprés les lliçons donades
per nostre company «Un Obrero.» En son últim
nombre ja no aconsella l'asalt de tendes, sino que's
formin cooperatives obreres. Are, are han vist el
c a m í bo q u ' h e m de seguir els obrers.
JA HO DEIEM NOSALTRES.—Hem liegit an
el periòdic orgue Ce la Federació Local de Societats
Obreres de Badalona que dona el crit d'alerta als
obrers, perquè aborreixin al ex-presideni anomenat
Jaume Grimau qui segons ells anà a demanar diners
per una vaga que havien sostingut els obrers manyans d'obres i se'ls apropià per ell. Dona les senves
perquè tothom el conegui.
Potser nostre company «Uu Radical» ja coneixia
de que's tractaba.
¡flsí va ellol
Los anticlericales, que se dicen los apóstoles de
la instrucción, de ia ciencia y del progreso han cerrado en Francia, en diez años, 30,000 escuelas católicas. En cambio, mientras en 1882 solo había un
10 por 100 de niños analfabetos, ahora, segtjn declaración de Mr. Briand, asciende el número del
25 al 30 por I C O .
En cuanto a los gastos que ocasiona la Instrucción pública, he aquí los datos a partir de 1870, en
que ascendían a 33.700,000 francos en cifras redondas, en 1873, a 41.000,000; en 1883, ' o ^ millones
800,000 francos; en 1892, a i65 millones 5oo,ooo
francos; en 1902, a 208 millones 609,000 francos, y
en i g r í , a 280 millones.
Es decir, que ahora se gastan 25o millones más
que hace cuarenta años, y hay tres veces más de
analfabetos que entonces.
Esos son los resultados indiscutibles de la escuela
laica.
NOSTRA ENHORABONA. —L'endre.ssem de
cor al company Chistian de El Obrero Sindicalisla
de Pamplona per sa campanya en pro de «Los muv
férvidos» de'l sindicalisme cristià.
Endevant aixís a la vanguardia i donar bon exeinple.
ENDEVANT 1 FORA.—Sebem qu'es tracta de
evitar el trevall a les fàbriques i tallers als nois i noiesS
(A
menors d'edat.
Al fi s'implantarà aqueixa llej, ¿feíit-la compliti
ensemps els de les Reformes Socials?
Aixi ho esperem
•a
En altre nombre ja'n parlarem.
I
Per solidaritat a nostre com,-«j
;om
pany barber afeiteu-vos a la^
barberia de r«Unió Professional». Dimecres
~e,s 1^
dissabtes, de sis a deu del vespre, diumenges
ges 1^
dies festius, de nou a dotze del matí.
Barberia
,
•o
IGUALADA. — EST, TIP. N. PONCELL
-o
3
Descargar