MOVIMENT OBRER Que entenem per moviment obrer?

MOVIMENT OBRER
Que entenem per moviment obrer?
−accions q van dur a terme els obrers x a defernar−se d les agresions i abusos q van patir x part dels amos d
les empreses i dls governs.
−Conjunt d'accions organitzades i reibindicacons de drets socials i polítics desenvolupats x la classe obrera en
la societat capitalista.
Quines eren les condicions dels obrers? Q reibindicaven? Q volien aconseguir?
−Obrer era víctima d'explotació del patro:
−Jornades laborals molt llarges de 12− 18 hores diaries
−Salaris baixos (xq hi havia molta má d'obra), insuficients x cobrir les seves necesitats básiques.
−Manca d'scoles i d protecció x menors.
−Insalubritat de les fàbrikes i habitatges (molt mala higene, poc espai...) Tot plegat feia q les proletaris (nova
classe social que va neixe a la Revolució industrial), viskesin en males condicions, i malalties..(tuberkulosi).
−No tenien seguretat en cas de malaltia, atur, jubilació (x edat o x accident), els propietaris no tenien cap
obligació envers ells.
−Salari d dones i nens + baixos q dls homes adults encara q realitzaven mateixa feina.
−Els empresaris ma d'obra barata A beneficis q no repartien en els treballadors.
−Llei no permetia associació entre obrers en defensa dls seus interessos xq deisn q aktuaven contra la llibertat
d cntractació i naven en contra d principis liberals.
−Mov. Obrer volia konseguir millores condicio d vida i d treball d la classe obrera.
Els primers passos associatius (1rs associacions obreres).
LUDDISME
Alguns obrers anglesos pensaven q els culpables d'akestes condicions infrahumanes era la makina. Revelió
contra la mecanització (Luddisme) Ned Ludd 1r protagbonista de la 1ra destrucció dls telers mecànics (1811).
Llei 1812 condemna a mort als dstructors d makines.
Altres lluites obreres: − revoltes d'obrers del tèxtil (canuts) França 1831. − Matança Peterloo anglaterra 1819.
TRADE UNIONS
Proletaris eren molts i els burgesos no+ tenien molta riquesa, van arribar a la conclusió que unint−se podrien
sortir de la misèria. Les lluites d'akets obrers tenien 2 objectius:
1
1.Aconseguir l'augment de salaris.
2.Dret de formar associacions x la defensa dels seus interessos.
1r tots els països prohibien l'associacionisme obrer xq el consideraven contrari als principis liberals i posava
condicionants al desenvolupament de la producció industrial.
1824 Gran Bretanya aboleixen la legislació que prohibia l'associacionisme obrer. L'any seguent 1r
associacions obreres anglaterra, les Trade Unions. 1r s'organitzaven x oficis i localitats (d forma semblant als
antics gremis artesans).
Demanaven:
−Menys hores de feina
−Augment dels salaris.
Arma x aconseguir els seus objectius: Vaga. Fins al 1847 no es decreta a Anglaterra la reducció d jornada x
nens (8−13) max 6hores i x dones max 10 hores.
CARTISME
1834 x Robert Owen i Fergus O'connor (Irlandes). Cartisme: mov. Obrer i dmocràtic. El seu ideari es recollia
en la carta del poble.
Que es dmanava?
−Sofragi universal i vot secret. Reforma electoral x major representació als districtes + poblats.
−Renovació dl parlament i supresió del requisit de ser propietari x ser diputat.
−Pagament de dietes als diputats.
−Immunitat parlamentaria.
Amb aixo s volia akonseguir q la clase treballadora (sctor majoritari d la població anglesa) votació
demogràtica portaria al parlament els representants dels obrers i aixó permetria l'aprovació d mesures de
reforma social.
Corrents ideològics. Solucions − Respostes.
EL SOCIALISME
1830 Socialisme designa conjunt de doctrines q denunciaven l'abús del capitalisme liberal, proposaven
substitució d propietat privada d mitjans d produccio i d intercanvis x la propietat col.lectiva i construcció
societat homes lliures i =, sns amos ni propietaris.
Serà la ideologia + acceptada x la classe treballadora.
2 tipus socialisme.
1. SOCIALISME UTÒPIC (Engels) 1ª ½ s. XIX. Volen una societat sense explotadors ni explotats en la q
2
regnarà la solidaritat entre tots els homes.
Pensadors d'aquesta teoria: Robert Owen, Charles Fourier, Claude Henri de Sant−Simon. Socialisme teòric i
idealista no realista.
Pretenien creació de petites comunitats socialistes, pobles q organitzarien la producció en forma de
cooperiatives. No pretenien destruir la propietat privada x socialitzar−la, sino x disminuir la des=tat q havia
portat el capitalisme.
Cooperativisme: doctrina econòmica i social q preten resoldre el problema de la relació entre capital i treball
mitjançant el desenvolupament de cooperatives, on cada membre participa dels beneficis o perdues de
l'empresa, q pertany als associats.
Falansteris: petita comunitat autosuficient creada per Charles Fourier, q cada membre treballava en allò que li
agradava. Era edifici voltat x 500 hectàries de camp i habitat x 1.600 persones, es dedicaven a l'agricultura i
ramaderia.
2 .Socialisme Marxista o científic.
Ideolegs: Karl Marx, Federich Engels, les seves teories exposades en : el manifest comunista, el capital, 11
tesis sobre Feverbach.
Bases:
Materialisme històric: economia base evolució d l'història. La societat s'articula sobre les relacions de
producció.
Lluita de classes: històricament homes aktuen en grup i el grup condiciona als individus. En la propietat
privada apareixen calsses socials. Història es lluita entre opresos i oprimits, rics i pobres.
Dictadura del proletariat: Proletariat amb conkesta estat akonseguira dominar la superestruktura de la socitat.
Utilitza makinaria represiva x desmontar l capitalisme i x establiment societat igualitaria.
Societat sense classes: Última etapa d la transf de la societat, kuan desapareix tot tipus tensió.
−Marx fa un analisis critic del capitalisme en la seva obra el capital, on exposa element clau d l'explotació
capitalista, la plusvàlua, consisteix en l'apropiació x part del capitalista d'una part dels guanys que produeixen
els obrers.
L'ANARQUISME
(Etimologicament significa sense govern).
Principals representatnts: Mikhail Bakunin, Pierre Joseph Poudhom i Kropotkin.
Proudhom ideoleg impulsor d l'anarkisme, deia que volia la desaparició del capital i lainstauració d la panca
del poble (crèdit gratuit) com a camins x acabar amb les injusticies socials.Bakunin defensava llibertat
individu dins la societat. X aconseguir−la creia necessaries la =tat economica, política i social. L'anarkisme
corren d'amencipació social q volia:
• La llibertat de la persona.
• la dissolució dels estats i dels governs.
3
• la no intervenció en política
• la dissolució de les forces armades.
• la desaparició de la propietat privada.
• la desaparició de tot tipus d'esglesies
• la transformació de les estructures socials cap a una societat lliure i solidaria x mitja de la revolució
social.
EL CRISTIANISME SOCIAL. LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÈSIA
Cristianisme social sorges com alternativa a socialisme marxista, preten convertir−se en mov obrer autònom i
independent. Insp8irat en la doctrina social de l'esglèsia.
Rehibindicava A calitat de vida dels obrers. Papa Lleó XIII 1891 publica l'enciclica.(
) Rerum Novarum rebutjava el socialisme mateiralista i assenyalava l'injusticia en la distribució dels béns.
Doctrina social de l'esglecia sta fonamentada en els drets i deures dels patrons i obrers.
L'INTERNACIONALISME
LA I INTERNACIONAL −−> A. I. T. −−−> associació internacional de treballadors
Creada sept. 29/ 1864 a Londres. Impulsor: Karl Marx van asistir−hi tots els partits obrers (+ anarkistes amb
Bakunin) 2 idees fonamentals:
−l'emancipació de la classe obrera no+ la conseguirán els obrers.
−No es pot restar indiferent a la conkesta del poder.
1870 apreix serie problems q anunciaven el dinal d'akesta internacional, el + imp va ser el de la comuna de
paris
4