Expansió peninsular i mediterrànea de la llengua catalana

TEMA 5
L'EXPANSIà PENINSULAR I MEDITERRÓNEA
La implantació de la llengua catalana a nous territoris
El català s'anà expandint amb ajuda de monarques com Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV els
quals conqueriren la Catalunya Nova. Després Jaume I conquerì les Balears, València (excepte
Menorca que fou conquerida per Alfons II) i tots els territoris varen esser repoblats per gent de la Catalunya
Vella (menys una zona d'Aragó on i anaren gents d'Aragó).
Per interesos econòmics i polÃ−tics es conqueriren moltes altres zones a la millor època del català ,
època també del Consolat de la Mar. Soldats, matiners,... foren coneguts con a catalans.
1.- El Català a les Illes Balears
Es repoblaren amb gent de la Catalunya Vella i els musulmans que hi quedaren reberen un estatut propi con
els cristians. La zona gaudia d'autonomia i es regia pels usatges de Barcelona.
2.- El Català al regne de València i Múrcia
València va ser repoblada per gent de part de la Catalunya Nova. Hi hagué contÃ−nues tensions entre
à rabs i cristians que acabaren amb l'expulsió dels moriscos. Les zones de l'interior foren ocupades per
aragonesos i per això hi hagué dus zones diferenciades al paÃ−s valencià . La fluència de catalans al
regne de València fomenta la seva catalanitat que es veu rebutjada per la resistència valenciana per ser un
regne de igual nombre d'habitants que el principat.
3.- El Català a Sicilia
S'ocupà a l'any 1282 grà cies a la revolta dels sicilians contra els francesos i Carles d'Anjou. Era un lloc
d'importà ncia comercial i es regÃ− per les lleis de Barcelona però el Català s'alternà amb el dialecte
sicilià . Com està molt vinculat a la mar trobam lèxic mariner encara que també es veu afectat el lèxic
de la construcció, la fusteria,...
4.- El Català a Sardenya
S'incorporà a Aragó l'any 1328 i Alguer era la ciutat més important. Després d'explusar els habitants
sardo-genovesos es repoblè amb catalans i aragonesos, mercaders i artesans majorità riamentels quals
reberen uns privilegis. Arribà a ser espanyolai el Català va deixar nombroses influènciesa molts camps
l'exics dels dialectes sards.
5. El Català a Grècia i Neopatria
Al segle XII començaren les relacions entre orient i aragonesos encara que el català no va arribar a
instalar-se a Grà cia com ja havia pasat amb altres llengües. Trobam el document “Capitol d'Ateres” en
català .
A Neopatria l'arrelament del català va esser menys important encara per una conquesta més tardana.
Destaca una petita influència al lèxic mariner.
1
Dialectes consecutius
Són el resultat de l'acció del Català a terres reconquerides com el balear, el Valencià i l'Algueres amb un
Català base dels segles XIII i XIV.
1.- Dialecte consecutiu Balear
Hem trobat la carta de repoblament i el llibre de repartiment de Mallorca de Jaume I segons els quals els
crepobladors provenien de la part d'orient del principat.
Trets orientals de la llengua
• Confusió de la vocal neutra “a” i “e”
• Similituts lèxiques entre mallorquÃ− i rossellonès
• Llinatges que corresponen a noms de poblacions del principat
L'occità deixà la desaparició de “s” entre vocals i l'à rab es reflectÃ− an la toponimia, aconseguint
un balear amb u8n cert arqueÃ−sme. També destaquen altres trets com l'article salat
Dialecte consecutiu alguerès
No se sap bé d'on arribaren els repobladors. El català fou oficial fins principis del S. XVIII amb la
substitució per el castellà amb una gran fidelitat ideomà tica. Va esser el dialecte més original amb
també influències castellanes.
Dialecte consecutiu ValenciÃ
El sistema vocà lic i el vocabulari valencià es semblen al dialecte occidental i té lèxic amb comú amb
el nord-occidental. L'article es correspon però amb el català oriental.
El conflicte à rab / catalÃ
La influència de l'à rab depen del temps de duració de la seva ocupació. A la catalunya Vella hi va haver
un breu domina i per tant la influència va esser menor.
Els mossà rabs ho conservaren quasi tot i el seu parlar es conegué com aljamia encara que no existia
concretament. Els arabismes catalans no tenen l'article à rab al com a altres llenües com el castellà . Els
moriscos feien servir el que els cristians anomenaven algarabia, un signe de la seva personalitat amb
origensà rabs. I hagué molts de conflictes que culminaren amb l'expulsió dels moriscos valencians l'any
1609.
2