Diari ARA (1)

08
DIJOUS, 15 DE MAIG DEL 2014
política
ELECCIONS
EUROPEES
Verhofstadt es ven com
la tercera via europea
A Vic, el candidat liberal fustiga socialistes
i populars i recepta més integració europea
ORIOL MARCH
VIC
La jornada d’ahir estava assenyalada en vermell al calendari de campanya de CiU. El motiu: que el candidat liberal a presidir la Comissió
Europea (CE), Guy Verhofstadt, visitava Barcelona i Vic en el marc de
la seva gira pel continent per explicar el seu programa electoral. A més
de parlar sobre el dret a decidir –va
demanar a la Unió Europea (UE)
que “digui que l’opinió dels catalans
ha de ser tinguda en compte”–, Verhofstadt es va centrar a erigir-se
com a tercera via entre socialistes i
conservadors. “Les seves receptes
són velles i s’ha demostrat que no
funcionen”, va assenyalar tant en
un acte a la fundació CatDem al costat d’Artur Mas com després en un
míting a Vic.
L’ex primer ministre belga, que el
2004 va formar part de la terna de
candidats a presidir la Comissió, va
denunciar que les mesures dels conservadors europeus només es basen
en l’austeritat i va lamentar que les
dels socialistes únicament se centrin a incrementar el deute públic.
“La solució passa per la responsabilitat”, va indicar Verhofstadt, que va
comparar la taxa de creixement
anual europea (com a molt de l’1%
per al 2014) amb la d’altres zones
del món (Àsia i Amèrica Llatina, entre d’altres) per constatar que les
polítiques que s’estan duent a terme
al continent –on gairebé tots els go-
El president de la Generalitat, juntament amb el candidat Ramon
Tremosa, va fer costat a Verhofstadt
i el va considerar la “millor opció”
per a les aspiracions catalanes. Les
aspiracions sobiranistes, esclar, però també les aspiracions d’aconseguir una Europa federal.
Al matí, en un acte al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
(PRBB), Mas va demanar explícitament el vot per a CiU “per reforçar
determinades polítiques” –va ser la
seva manera de referir-se a la consulta– i per encetar el camí cap a un
nou estatus. “Si hem arribat fins aquí
nedant moltes vegades a contracorrent, és possible que fem les coses
millor si nedem a favor del corrent”,
va indicar el president, acompanyat
Rajoy presumeix
d’haver salvat els
serveis públics
JOAN RUSIÑOL
MADRID
verns els formen populars, socialistes o bé coalicions dels dos partits–
no ajuden a sortir de la crisi econòmica que afecta Europa.
Quina és la solució pràctica que
va voler aportar ahir el candidat liberal? “Més Europa”, en definitiva.
Emmirallant-se en Jacques Delors,
Verhofstadt va considerar que la integració europea és “cabdal” per
“emergir” de la crisi instal·lada al
continent. Això passa, segons l’ex
primer ministre belga, per unificar
els mercats de capitals, la política
energètica, el mercat bancari i el
mercat de telecomunicacions. “Necessitem integració en aquells
camps que són bons per a l’economia”, va argumentar el candidat.
Mas: “És la millor opció”
ara
El candidat dels liberals europeus, Guy Verhofstadt,
va participar en un míting a Vic. ACN
Horitzó
Mas creu que
a Catalunya
li anirà bé “si
neda a favor
del corrent”
de Tremosa i del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.
Tots tres van defensar la necessitat de conquerir instruments d’estat, i aquest precisament va ser un
dels eixos del discurs de Tremosa al
míting de la tarda. “La UE no és perfecta, però permetrà que Escòcia
voti i crearà un precedent”, va indicar el candidat de CiU. Un dels pilars del discurs dels nacionalistes és
que el referèndum escocès farà que
caigui “com un castell de cartes” el
plantejament de PP i PSOE sobre la
consulta del 9-N. L’alcalde de Vic,
Josep Maria Vila d’Abadal, no va intervenir en el míting vespertí pel veto que va imposar Unió.e
En aquestes eleccions, el PP necessita mobilitzar els votants fidels.
Que no es quedin a casa. Conscient
que l’abstenció i la fragmentació
amenacen seriosament el centreesquerre, sap que per guanyar ha de
mantenir el seu terra electoral. Per
això, ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va accentuar el discurs més emotiu, intentant
que els electors del PP reconnectin
i se sentin orgullosos de les sigles.
En un míting a Vigo, a Galícia, va
convidar els simpatitzants del seu
partit a explicar que és “mentida”
que els populars s’ho estiguin “carregant tot”. Per això, va presumir
d’haver blindat les pensions (ni abaixar-les ni congelar-se com va fer el
PSOE, va dir) i de salvar pilars de
l’estat del benestar, com la sanitat i
l’educació públiques. “Que no enganyin!”, va exclamar. La tesi que defensen els conservadors en la campanya pel dia 25 és que, gràcies a la
seva gestió, Espanya s’ha escapat del
rescat europeu, que hauria comportat severes tisorades. Per Rajoy, els
ciutadans només poden escollir ara
entre els que ofereixen receptes “caduques i passades de moda” o votar
per dir “adéu a la crisi”. Hi ha, però,
una tercera possibilitat: no optar pel
bipartidisme. En aquest cas, Rajoy
afirma que “un diputat que es representi a si mateix no pot fer res útil a
les institucions europees”.
Al matí, al Congrés, en un debat
de guant blanc amb Alfredo Pérez
Rubalcaba, tots dos van exhibir sintonia sobre el futur d’Europa.e
Terricabras reclama la independència tingui o no l’aval de la UE
ROGER TUGAS
LLEIDA
“La condició sine qua non per a la independència és la voluntat expressada per la ciutadania catalana”. El
candidat d’ERC al 25-M, Josep-Maria Terricabras, va defensar així ahir
que, si la consulta demostra que una
majoria de catalans desitgen la independència, no cal que res més la
validi. Responia al cap de llista de
CiU, Ramon Tremosa, que va defensar dilluns que no val la pena proclamar-la si abans no compta amb
l’aval de la Unió Europea (UE) i les
negociacions amb Brussel·les permeten assegurar que la Catalunya
independent s’hi mantindria.
Així, Terricabras defensa que el
procés pot avançar “en paral·lel”
amb les converses amb les institucions europees, però que el resultat
de la consulta no es pot ignorar si
no prosperen. En tot cas, el cap de
llista d’ERC es va mostrar convençut que la UE posarà totes les facilitats perquè Catalunya s’hi quedi.
“Si en algun moment els catalans
decidíssim que no sabem si pertànyer a la UE, estic segur que Brussel·les diria que vinguéssim”, va assegurar, com ja fan amb Ucraïna.
Tanmateix, situant-se en el pitjor
dels escenaris, el filòsof gironí va
opinar que, si la independència suposés sortir de les institucions comunitàries, tampoc seria un escenari que hagi de frenar la independència, ja que “alguns països com
Noruega i Suïssa [que són fora de la
UE] no viuen tan malament”. “No
hem de dramatitzar”, va reclamar.
Un pla d’autosalvació europea
Així mateix, Terricabras va proposar que la UE impulsi “un gran pla
d’inversions estil New Deal o Pla
Marshall” que “en 10 anys creï 10
milions de llocs de treball a Europa”, dels quals 175.000 a Catalunya.
El cost del projecte seria de 225.000
milions, que els estats membres i el
Parlament Europeu haurien d’acordar qui els pagaria per invertir-los
en noves tecnologies, educació i infraestructures. Va recordar, però,
Unes 300 persones van assistir al Teatre Principal
de Lleida per escoltar Terricabras i Junqueras. ACN
que és la meitat que el que han costat tots els rescats bancaris. “Si no
ho accepten els grups liberals els
hauria de caure la cara de vergonya,
després de salvar els seus amics
[dels bancs]”, va apuntar Terricabras, que defineix el projecte com
un “pla d’autosalvació europea”.
El president d’ERC, Oriol Junqueras, va fer costat al candidat en
un míting al vespre al Teatre Principal de Lleida, on va denunciar que
els partits espanyols intenten espantar Catalunya respecte a la independència. Els va replicar, però, que
“el que fa por de veritat és seguir
dins de l’Estat, que tot segueixi tal
com està, escoltar algun dirigent
com Felipe González dient que, després de les eleccions, cal una gran
coalició entre el PP i el PSOE”. El
cap de llista, de fet, va assegurar que
veu “algun tic franquista” en els arguments dels contraris a la independència, com aquell que diu que
els títols universitaris dels catalans
ja no tindran validesa, “perquè va
ser Franco qui va anul·lar els títols
universitaris de la República”.e