PROGRAMA “LA PREDISTRIBUCIÓ: REPENSAR LES ”
Anuncio
PROGRAMA “LA PREDISTRIBUCIÓ: REPENSAR LES POLÍTIQUES SOCIALS” INNOVACIÓ SOCIAL EN EL TERCER SECTOR Felipe Campos i Rubio, Director General Associació Educativa Itaca Activitat subvencionada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport En un context força complex, on cada matí a través dels mitjans de comunicació tradicionals o xarxes socials ens arriben infinitat de notícies on es posa en dubte el sistema, on les inversions en el tercer sector perillen o conceptes com prevenció estan en perill d'extinció, avui vull parlar de valents i valentes que cada dia es reinventen per continuar endavant. Sens dubte, arribarà el moment de parlar sense embuts de les causes que ens han portat fins aquí i, a ser possible, extreure'n conclusions i exigir responsabilitats. Això no obstant, no podem caure en el desànim o llepar-nos les ferides mentre intentem entendre com és possible que tots aquells projectes que s'han engegat fins ara vegin amenaçada la seva continuïtat. En un moment de canvi de model radical de moltes organitzacions del tercer sector, tenim per davant l’assoliment i consolidació de sis reptes imprescindibles entre el model actual i el futur: Model Actual Reptes 1 2 Flexibilitat i agilitat en l’adaptació Model de finançament Estructura, activitat fixe Model de futur Flexibilitat i adaptació a necessitats canviants Model públic 70% públic 30%privat Model 33% Públic+Privat+Donacions 3 Orientat als resultats Justificació per factures Mesura de resultats i impacte 4 Relació amb les entitats Funcionament independent Treball en xarxa i col·laboració entitats 5 Mutualització Atomització, poca escala 6 Relació amb la societat civil Fràgil relació amb la ciutadania Fusions i aliances Relació intensa amb societat civil Aquest canvi d’època ha obligat a les institucions del Tercer Sector, a flexibilitzar el seu model, això, no implica renunciar a la seva identitat, sinó dotarte d'un model d'actuació i una estructura més flexibles, que permeti respondre de forma àgil als canvis socials i polítics que estem vivint en l’actualitat. Cal que projectem el futur ajustant la cartera de projectes de forma periòdica en funció de l'evolució de la demanda i els resultats obtinguts, una mesura activa ens pot permetre reorientar i corregir possibles dèficits tant en la 2 intervenció com en el finançament. Respecte a això últim, cal involucrar finançador en els projectes més enllà del “pagament”. al Com més socialitzem els nostres resultats i la posterior avaluació, de forma externa, més capacitat d’explicar a la societat civil i al teixit associatiu en general els nostres reptes assolits. Cal que involucrem a agents que puguin donar feedback constructiu, com per exemple, socis, ex usuaris del programa, agents rellevants del sector..., etc. La innovació no és solament tenir una idea, sinó mesurar els resultats i poder explicar-los de forma clara i transmetre l’èxit de la iniciativa. I el que crec que és un factor determinant i vital, al incorporar en l'organització perfils professionals polivalents i de diverses disciplines. Professionals que puguin visualitzar cada àrea operativa des d’una visió de 360º, amb una visió econòmica-financera, pedagògica, tècnica, institucional... Un grup de persones compromeses que puguin tenir el repte de vital i professional d’aconseguir fer realitat aquest canvi de paradigma que tingui per davant l’organització. I és per això que cal reivindicar a milers i milers de persones que no es rendeixen, que tenen energia, ganes, il·lusió, perseverança per tirar endavant. Això que dic serveix per persones individuals però també per aquelles organitzacions que tot i que amb absència de bones notícies són portadores cada dia de grans notícies als col·lectius amb els quals treballen sense rendir-se. Hi ha una cita que diu, "en la lluita entre la pedra i la gota d'aigua, sempre guanyarà la gota, no per la seva força sinó per la seva perseverança". És aquí on ens trobem tantes i tantes institucions del Tercer Sector, en el treball diari, en el convenciment que cada dia podem millorar la qualitat de vida dels nostres participants i usuaris, perquè el seu compromís és la pedra de "Rosetta" per interpretar els signes dels temps en favor dels més vulnerables i aquells que necessiten la nostra "mà" per tenir l'oportunitat anhelada. Sempre m’agrada parlar d’un concepte que potser no es parla tant, parlem de persones emprenedores, aquelles que tenen una actitud diferent davant la vida, ja sigui en el món empresarial, en la investigació, a les arts o ciències o també al Tercer Sector. Però, i si parlem d’Organitzacions Emprenedores? Institucions que porten al seu ADN la capacitat d'orientar l’acció a les oportunitats, militants capaços de trobar recursos i transmetre esperança i liderar amb emprenedoria i alhora cuidar als emprenedors interns de les seves entitats... Crec fermament que tots nosaltres creiem en un món millor, per tots és possible i aconseguir-ho està a les nostres mans. Com treballem per fer-ho, per aconseguir-ho no és necessari el "molt de pocs" sinó el "poc de molts" i això és una major que cada matí en aixecar-me hem repeteixo, perquè estic convençut que el bé propi i el dels altres estan íntimament lligats. Parlant d’emprenedors i d’oportunitats, m’agradaria parlar d’en Bill Drayton fundador d’Ashoka, va encunyar el terme Emprenedor Social per referir-se a persones que s'enfronten de manera innovadora, amb tota la seva energia, passió, i tenacitat a resoldre els problemes més importants de les nostres societats. Ashoka és una gran organització mundial construïda sobre una idea 3 brillant. Dóna suport a a innovadors socials quan ells encara no saben els grans canvis que poden impulsar. Sota aquest concepte puc dir que conec a grans emprenedors i emprenedores socials, que cada dia s'aixequen pensant què poden fer pels altres, per millorar l'entorn de centenars de persones sí, però també d'una o dues persones, perquè fem grans coses en el quotidià, en el dia a dia... I això és innovació, és proximitat i és emprenedoria en estat superlatiu... Avui vull fer un exercici de reconèixer als herois i heroïnes silenciosos que, tot i les dificultats, pensen que rendir-se no és una opció. Aquestes persones que amb el seu exemple tenen més força que les mateixes regles, perquè la “paraula” convenç però és aquest exemple el que omple i arrossega. Per tant, és necessari posar l'accent en la necessitat d'emprendre, d’innovar, de somiar... també en el si de les entitats, impulsant lideratges compartits al servei de la millora constant, orientant-nos cap a la qualitat més que no pas cap a la producció. I és que, especialment en els moments difícils, és quan ens cal donar el millor de nosaltres mateixos. Si canviem la forma de veure les coses, les coses canvien de forma. Creure és crear i junts podem reinventar-nos. 4
