Programa «La Predistribució: rePensar Les PoLítiques sociaLs»

Programa
«La predistribució:
repensar les polítiques
socials»
Nous models d’acció social
Miquel de Paladella,
Cofundador i conseller delegat d’UpSocial
Activitat subvencionada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
L’any 2013, el rei d’Holanda Guillem Alexandre va sorprendre molta gent quan, en el seu primer discurs
públic, va anunciar la substitució del «clàssic estat del benestar per una societat participativa». Pocs
s’esperaven que un govern de centreesquerra pogués fer un anunci d’aquest tipus, però és indubtable
que hi ha arguments per a plantejar-ho. No estem avançant prou ràpidament per a fer front als problemes
socials creixents. La crisi i l’atur fan incrementar les demandes socials, mentre que els ingressos públics
van minvant. De la reincidència de presos a la preparació escolar, de l’obesitat a l’envelliment actiu, hi ha
una dramàtica mancança de solucions provades, sostenibles i escalables.
Sembla clar que la inèrcia no és sostenible: els camins que hem utilitzat fins ara s’estan esgotant, si
no estan ja esgotats. Les institucions, les entitats i algunes empreses es veuen superades per la dimensió
dels reptes socials als quals ens enfrontem. De fet, els estats segueixen invertint anualment milers de
milions d’euros per respondre a reptes i problemes socials; la diferència és que ara som conscients que
tenim poc coneixement de l’eficàcia d’aquesta inversió. El rendiment s’ha avaluat en comptades ocasions
i, quan s’ha fet, s’ha tendit a avaluar el nombre de persones ateses, la quantitat dels serveis prestats i
l’import de la inversió en lloc dels resultats que s’assoleixen. D’aquesta manera, no aconseguim avançar
prou de pressa per a fer front als creixents problemes socials que generen la desocupació, l’envelliment
de la població, les desigualtats o el canvi climàtic.
La crisi i aquesta inadaptació, però, també generen noves oportunitats, i hi ha institucions, entitats i
empreses que han aprofitat aquests anys per a experimentar amb nous models d’acció social i els han
començat a portar a escala. Aquí presentem tres de les principals innovacions: la primera és la utilització
de models de negoci que resolguin problemes socials; posteriorment presentarem els bons d’impacte
social i finalment els models híbrids d’acció social.
Models de negoci per a resoldre problemes socials
Un exemple és l’emergència de models de negoci orientats a resoldre problemes socials. Això són les
anomenades empreses socials: són iniciatives empresarials que es posen com a objectiu la resolució
d’un problema social, utilitzant les forces del mercat per a fer-ho sostenible i, sobretot, escalable. Tres
exemples que il·lustren aquests models són la danesa Specialisterne, l’alemanya Discovering Hands
i la catalana L’Estoc en el món de la discapacitat.
Specialisterne és una empresa de proves de programari i anàlisi de dades creada per Thorkil Sonne.
El que té d’extraordinari aquesta empresa és el seu objectiu: generar feina per a persones amb trastorns
de l’espectre autista (TEA), utilitzant-ne les habilitats especials –gran atenció als detalls, tremenda
capacitat de concentració durant molt de temps i intolerància als errors– per a ser competitiva. I ho
ha aconseguit. En lloc d’estar tancades a casa i ser considerades inocupables en el mercat laboral,
Specialisterne ha sabut convertir un passiu en un actiu i possibilitar la creació massiva d’ocupació
per a persones amb TEA. Specialisterne es troba ja avui en dotze països i té l’objectiu de generar un
milió de llocs de treball. A Espanya, el projecte el lideren Ramon Bernat i Francesc Sistach des del
2013. L’empresa compta amb deu consultors amb TEA que treballen per a clients com Avnet, Everis
o Sogeti-Cap Gemini.
Discovering Hands, un model similar, ideat pel metge alemany Frank Hoffmann, planteja una solució
que crea una nova professió per a persones invidents o amb visió reduïda. Aprofitant l’extraordinari
desenvolupament del sentit del tacte d’algunes d’elles, forma examinadores mèdiques tàctils (EMT)
que detecten malformacions de teixits molt més petits que les que poden detectar els ginecòlegs,
la qual cosa facilita el diagnòstic precoç de tumors en dones de trenta a cinquanta anys que no se
sotmeten regularment a mamografies. No substitueix el metge, sinó que el complementa. Així, ha
creat una professió d’alt valor afegit per a dones cegues. Els exàmens de les EMT són reemborsats
per totes les mútues de salut públiques-privades a Alemanya. El model d’implantació a Espanya és
liderat per l’ONCE.
El cas de L’Estoc és una mica diferent. Aquí el fundador, Jordi Mayals, no ha construït la seva empresa sobre la base de capacitats especials i úniques que diferencien les persones amb discapacitat
de les altres; ell ha creat una empresa social que produeix i ven mobles de disseny fets a partir de
materials de reciclatge i mobles en desús, amb un taller on treballen persones amb discapacitats
intel·lectuals. La creativitat i motivació que es viu al taller de fusteria és terreny abonat per a produir
mobles únics, i permet fer dels errors quelcom de bell.
En tots tres casos, s’utilitza la feina com a procés terapèutic i socialitzador. Es trenca amb la marginació i l’aïllament de persones que fins ara eren difícilment ocupables i es converteix en un mecanisme
sostenible i escalable, perquè utilitza el mercat per a créixer i crear més oportunitats d’ocupació. Com
aquestes, tenim empreses com La Fageda, a Catalunya, que també són referents arreu i sobre les
quals s’espera construir respostes més eficients i eficaces als problemes d’atur d’alguns col·lectius.
1
En l’àmbit educatiu, hem creat recentment l’empresa Innovacions Educatives UpSocial, la qual
promou un programa de matemàtiques a les escoles de primària i secundària que millora dràsticament els resultats acadèmics en matemàtiques de tots els alumnes, incloent-hi els que provenen
d’un context més modest o tenen alguna discapacitat. Creat al Canadà, el Programa JUMP Math
és impulsat per una empresa social per a poder permetre l’accés de tot tipus d’escoles al material i
trencar les barreres que sovint tenen els millors projectes educatius a l’escola pública. El fundador de
JUMP Math va guanyar recentment el Premi Emprenedor Social de l’any 2015 de la Fundació Schwab.
Des del Paraguai, ens ha arribat el model de les escoles autosostenibles de la Fundación Paraguaya.
Conscient que per mitjà de subvencions no aconseguirien mai respondre a la necessitat formativa de
joves de tot el país, Martin Burt va crear una escola amb unitats de negoci, o unes empreses que també
són escola. Com en moltes escoles al país, ensenyen els alumnes a cultivar, a processar aliments o a
gestionar serveis. Però a les escoles autosostenibles de la Fundación Paraguaya els alumnes també
han de vendre els béns i serveis que produeixen. I els ingressos que s’aconsegueixen permeten no
solament cobrir les despeses de l’escola, sinó pagar, a més, una remuneració als alumnes. Així poden
donar accés a una educació de qualitat, i rellevant, a nois i noies de zones rurals. I poden aprendre que
del Learning by Doing («aprendre tot fent») es pot passar al Learning by Doing, Selling and Earning
(«aprendre tot fent, venent i guanyant»), que podria ser molt útil per a atraure joves que ni estudien
ni treballen.
És inqüestionable que aquestes organitzacions estan enfocades a resoldre problemes socials, i ho
fan utilitzant empreses, perquè el model empresarial els permet plantejar respostes sostenibles i els
ofereix eines que les fan més eficients i eficaces en la seva feina terapèutica i d’integració social i laboral.
2