POLÍTICA SOCIAL, FAMÍLIA I MIGRACIONS
CAS ABP
(Aprenentatge basat en Problemes)
POLÍTICA SOCIAL. “Model Social Europeu i
Models Socials Nacionals: Unitat en la diversitat?”
Equip docent:
Massoud SHARIFI (1ª i 2a part),
Berta güell (grup 01) i Romina Tavernelli (grup 51)
(3ª part)
Professora responsable Cas “Política Social”:
Massoud SHARIFI
Curs 2024/2025
GRUP 01 i 51
1. Enunciat del problema
En un context on la crisi de la zona euro té conseqüències socials evidents, els
investigadors reflexionen sobre l’existència o l’aparició d’un Model Social Europeu
(MSE). Sembla que hi ha un ampli consens entre els líders europeus -polítics, sindicals o
socials- per creure que hi ha un Model Social Europeu, característic de les societats
europees i que ha de ser defensat i desenvolupat. Malgrat això, el MSE genera
controvèrsies quant a la seva definició i implementació real. Aquest model es pot entendre
de dues maneres principals: com el resultat del conjunt de polítiques impulsades per la
Unió Europea o com les característiques comunes que comparteixen les polítiques socials
dels diferents països europeus. En realitat, el concepte inclou una gran diversitat de
models, com ara els del Regne Unit, Suècia o Espanya. Els sistemes nacionals europeus,
llegat de la història i dels fruits de la diversitat en l’organització de les relacions socials
de cada país, fa que siguin extraordinàriament heterogenis entre si.
Partint d’aquesta observació, caldrà dur a terme una anàlisi exhaustiva del contingut
del MSE i la seva implementació en els diferents països de la Unió Europea en una
perspectiva comparada.
1- L’origen i el contingut del MSE: La primera part del treball es proposa analitzar
l’origen de la política social europea a través de documents, tractats, cartes
oficials, amb l’objectiu d’explicar el contingut precís del MSE. Es tracta
d’identificar les bases històriques i normatives que han contribuït a la configuració
d’aquest model.
2- Comparació dels models socials europeus: L’objectiu de la segona part és
explorar si els quatre models socials predominants a Europa (liberal, continental,
escandinau i mediterrani) es poden considerar variants d’un mateix MSE. Aquesta
apartat busca determinar si aquests models han de ser considerat al mateix nivell
o si cal prioritzar-los en funció del seu rendiment social i econòmic.
3- Cap a la convergència d’un model social europeu unificat
Per als defensors d’una Europa social, la Unió Europea hauria d’avançar
progressivament cap a un model social unificat que garanteixi un alt nivell de
protecció social per a tots els seus ciutadans. L’establiment d’un govern econòmic
i social europeu podria facilitar l’harmonització dels sistemes tributaris i de
protecció social, mitjançant un enfocament de dalt a baix que asseguri una
aplicació coherent i coordinada entre els estats membres. No obstant això, és
viable aquest procés en un context on persisteixen grans disparitats en el
creixement econòmic entre els estats membres i on els models nacionals estan
profundament arrelats en pràctiques i institucions socials diverses? Aquesta part
de l’anàlisi té com a objectiu determinar quin model social podria ser el més
adequat per implementar en el marc d’un MSE (Model Social Europeu) en un
escenari de convergència europea.
2
2. Calendari
Configuració de grups i presentació del cas
09/12/2024
Seguiment tutorial del cas (amb el tutor/a
corresponent)
Des del 09/12/2025 fins a
les dates de lliurament
1r lliurament: fitxes de lectura al tutor/a per
a la preparació del cas
24/02/2025
2n lliurament: índex (estructura) de
l’informe
24/03/2025
12/05/2025
(1ª convocatòria)
3r lliurament: informe final
27/06/2025
(2ª convocatòria)
3
3. Pautes per resoldre el cas:
“Model Social Europeu i Models Socials Nacionals: Unitat en la diversitat?”
Per al desenvolupament de l’informe es proposa seguir aquests punts de
forma orientativa:
A. L’origen de la política social europea
▪
Anàlisi dels documents i arxius clau:
Libro blanco sobre la politica social europea (1994)
La Carta social europea revisada (1996)
El Tractat de Lisboa (2007)
El pilar europeo de derechos sociales
▪
Objectiu:
Presentar les característiques essencials del Model Social Europeu tal com ha estat
projectat en els tractats i iniciatives recents.
B. Models amb trajectòries diferenciades
La segona part de l’estudi analitza i compara els rendiments econòmics i socials
dels diferents grups de països d’Europa, mitjançant l’anàlisi d’indicadors
econòmics (com la taxa d’activitat i la taxa d’atur) i indicadors socials (com la
taxa de pobresa i la desigualtat de gènere).
A més, es compara la situació global d’aquests països amb la d’altres estats fora
de la UE, com ara els Estats Units, el Japó i Mèxic.
Aspectes clau per a la comparació:
1. Protecció social
•
•
Despesa pública en protecció social (en% del PIB),
Despeses de protecció social per funcions (jubilació, salut,
discapacitat, famílies, atur, pobresa)
2. Rendiment dels models socials europeus
• Rendiment econòmic
o
o
•
Taxa d’atur
Taxa d’activitat
Rendiment social
o
o
La taxa de pobresa
Progrés en igualtat de gènere
4
Grups de països i models a analitzar:
EU28
Model Continental
Alemanya
Àustria
Bèlgica
França
Model Mediterrani
Espanya
Grècia
Itàlia
Portugal
Model Escandinau
Dinamarca
Finlàndia
Suècia
Model Liberal
Irlanda
Regne Unit
Fora d’Europa
Estats Units
Japó
Mèxic
C. Quines perspectives per al model social a la Unió Europea?
El Model Social Europeu constitueix un element central en el funcionament de les economies i
societats de la UE. Malgrat la diversitat de models socials dins la Unió, la integració europea
requereix una coordinació creixent i, en última instància, una convergència. Les societats
europees s’enfronten a desafiaments significatius, com l’envelliment de la població, la
globalització, i l’impacte de les transicions climàtica i digital. Aquests factors exigiran reformes
institucionals en els sistemes de protecció social. La construcció europea pot ser una oportunitat
per avançar cap a un model social més integrat. Sembla necessària certa convergència, però cap
a quin model social europeu s’hauria d’orientar aquesta convergència?
5
4. Materials per resoldre el cas:
Dades
• OECD data
http://www.oecd.org/
• La Oficina Europea de Estadística (Eurostat)
http://ec.europa.eu/eurostat/data/database
• Encuesta europea sobre las condiciones de trabajo (EWCS)
Encuesta europea sobre las condiciones de trabajo (EWCS) | European Foundation for
the Improvement of Living and Working Conditions (europa.eu)
Documents i arxius
• Consejo de Europa
https://www.coe.int/en/web/turin-european-social-charter/landmark-events
• COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN EUROPA 2020
http://ec.europa.eu/archives/commission_20102014/president/news/documents/pdf/20100303_1_es.pdf
Lectures (d’aquestes lectures escull les sis que prefereixis)
•
Revisiting the European Social Model(s) Debate : Challenges and Prospects
Revisiting the European Social Model(s) Debate : Challenges and Prospects | Cairn.info
•
Modelo Social Europeo y políticas sociales: una evaluación formativa institucional
https://www.redalyc.org/pdf/2815/281521695001.pdf
•
Euro Crisis, Austerity Policy and the European Social Model
http://library.fes.de/pdf-files/id/ipa/09656.pdf
•
La Europa social en crisis. Modelo Social Europeo y políticas de austeridad
http://digibuo.uniovi.es/dspace/bitstream/10651/37608/2/242art12.pdf
•
Modelo social europeo, políticas y directrices
https://studylib.es/doc/7128584/modelo-social-europeo--políticas-y-directrices
•
¿MODELO SOCIAL EUROPEO DE BAJO COSTE?
https://www.uv.es/~sociolog/arxius/ARXIUS%2018/03.%20MARTIN.pdf
•
Crisis, post-crisis y Estado de Bienestar: ¿hacia dónde transita el Modelo Social
Europeo?
http://ced.revistas.deusto.es/article/view/1070
•
•
Crisis Aftershocks and European Welfare State Futures
https://www.jstor.org/stable/43133890?seq=1
6
5. Instruccions per a la resolució del cas
El cas es resoldrà a partir d’equips de tres persones com a màxim, que es configuraran el
dia de la presentació.
1ª ETAPA. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA
▪
Aclarir terminologia
▪
Delimitar les diferents dimensions del “problema” que planteja l’enunciat
▪
“Pluja d’idees" dels temes, conceptes, idees que penseu que han d’ajudar
a resoldre el cas
▪
Organitzar en grup la cerca d’informació
(materials bàsics, fonts
complementàries, dades, etc.-)
2ª ETAPA. L’ANÀLISI DELS MATERIALS I L’ELABORACIÓ DE LES FITXES
▪
Lectura selectiva dels textos, orientada específicament a identificar les
informacions rellevants per a la resolució del problema.
▪
Elaborar fitxes d’anàlisi on es reculli tota la informació rellevant
(conceptes, dades estadístiques, conclusions, etc.), que us ha de permetre
abordar el problema plantejat en tota la seva complexitat.
ESTRUCTURA DE LES FITXES D’ANÀLISI DELS MATERIALS
APARTATS DE LA FITXA
DESCRIPCIÓ
1) FITXA BIBLIOGRÀFICA
Encapçalar el document amb la referència bibliogràfica
completa de la lectura obligatòria fent servir un dels sistemes
estàndard (per exemple ASA)
2) RESUM
Resum dels principals conceptes de la lectura
3) VINCLE AMB EL TEMA TRIAT
Indicar quins continguts estan més estretament relacionats
amb les diferents dimensions de l’ABP
EXTENSIÓ
Entre 750-1.000 paraules
▪
Discussió en grup dels materials
▪
Passar per tutories a fi de resoldre dubtes i de rebre orientacions per a la
resolució del cas
▪
Elaboració del primer índex, que inclogui l’estructura de l’informe i una
descripció detallada del contingut de cadascun dels apartats.
7
3ª ETAPA. PREPARACIÓ DEL DOCUMENT ESCRIT
Cal presentar per escrit un informe de 8000 paraules que presenti la resolució
del cas a partir de la informació extreta dels textos i materials analitzats.
Cal procurar que el text sigui coherent i focalitzat en la resolució del cas, de
manera que s’eviti la dispersió i la juxtaposició d’idees poc connectades entre si
o poc relacionades amb el que planteja l’enunciat.
Aquest informe necessàriament haurà de contenir:
-
Portada i índex
-
Introducció on es procedeixi a delimitar el problema i les
seves dimensions
-
Cos o nucli (estructurat a partir d’apartats i subapartats) on
es desenvolupen i articulen els conceptes i les dades que
permeten donen resposta al “problema” plantejat a la
introducció
-
Conclusió (síntesi de les principals troballes en relació al
cas)
-
Bibliografia
-
Annexos
L’informe escrit ha de seguir tots els criteris de correcció acadèmica: registre
formal, referències bibliogràfiques -insertades en el text o bé com a notes a peu
de pàgina-, cites literals -si s’escau-, títol i font de les taules i gràfics -si s’escau,
bibliografia final, etc. (En el Campus Virtual trobareu materials de consulta al
respecte)
8
6. Pautes d’avaluació
Per obtenir una nota final en ABP, és imprescindible el lliurament de l’informe final. Les
qualificacions dels primers i segons lliuraments no es tindran en compte si no es presenta
l’informe final.
1. Lliurament de fitxes de lectura (2/10):
La nota d’aquesta entrega es basarà en la qualitat i el compliment en el lliurament de les
fitxes de lectura. Cal presentar les sis lectures en un únic document. Per a cada lectura,
s’ha d’indicar el nom de la persona responsable que ha elaborat la fitxa. Les notes
d’aquesta entrega seran individuals.
2. Lliurament de l’índex de l’informe (1/10):
Es valora l’adequació i la claredat de l’índex que estructura l'informe.
3. Lliurament informe final (7/10):
•
Elaboració del marc teòric (2/10): comprensió dels continguts i conceptes
fonamentals, i delimitació del cas plantejat.
•
Coherència del text (2/10): Avaluació de la cohesió i la coherència en la redacció,
amb especial atenció a l’articulació adequada entre les diferents apartats.
•
Recopilació i anàlisi de dades (2/10): capacitat per recollir, organitzar i analitzar les
dades rellevants relacionades amb el tema.
•
Aspectes formals (1/10): ortografia, sintaxi, citacions i bibliografia.
9
0
