Microeconomia

1)
La demanda estudia com decidim la quantitat de producte que volem comprar. Depèn
directament del preu, la renda, preferències, el preu d’altres béns, les expectatives...
D: qd=F(p)
- Ceteris paribus: suposem que la resta de variables es manté, de manera que només
tenim en compte el preu.
La funció de demanda d’un bé (D) ens mostra quines són les diferents quantitats que
un consumidor planeja/desitja comprar a cadascun dels preus per període de temps i
suposant que les altres variables que hi influeixen no varien.
- Llei de la demanda: la relació entre el preu i la qd és inversa (inversament
proporcional).
- Desplaçaments per la D:
- Desplaçaments de la D:
Ens ha variat el ceteris paribus.
L’oferta depèn dels costs, preu, l’estructura del mercat, el preu d’altres béns, les
expectatives...
Segons Ceteris Paribus: S: qs=F(p)
La funció d’oferta d’un bé (S) ens mostra quines són les diferents quantitats que els
productors desitgen/planegen vendre a cadascun dels preus per període de temps i
suposant que la resta de variables són constants.
- Llei de l’oferta: la quantitat ofertada és directament proporcional al preu.
- Desplaçament per l’S:
- Desplaçament de l’S:
Equilibri de mercat
El preu d’equilibri (Pe):
Pe: qd=qs
Tipus d’equilibri:
-
Ex-ante: la quantitat que els consumidors volen comprar és igual a la quantitat
que els productors volen vendre.
Ex-post: la quantitat comprada és igual a la quantitat venuda.
EXEMPLE “MÀ INVISIBLE”, equilibri de mercat:
-
Quinoa:
o Els consumidors volen quinoa, per tant hi ha un excés de demanda i al
preu augmenta, ja que els productors fan més quinoa.
o Els consumidors, per contra, no volen sèmola, així que es crea un excés
d’oferta que fa que els preus baixin i, per tant, els productors produeixin
menys sèmola.
A partir d’aquí ens farem la següent pregunta: l’equilibri de mercat eficient és igual al
màxim benestar (BE)?
BE: el sumatori de l’excedent del consumidor (EC, bé del consumidor) i l’excedent del
productor (EP, bé del productor).
BE=EC+EP
Utilitat:
-
Unitat de mesura: útil
UT (utilitat total): satisfacció global per consumir una quantitat d’un bé.
UMg (utilitat marginal): llei de la UMg decreixent: a més quantitat, menys
utilitat marginal (exemple de l’aigua).
A partir del gràfic de l’oferta i la demanda, veiem que:
BE=EC+EP=(Pmàx-Pmercat)+(Pmercat-Pmín))=Pmàx-Pmín
Per tant, en la qe és on es genera el màxim BE.
Òptim de PARETO
En el mercat s’assoleix una assignació òptima quan ja s’han realitzat tots els intercanvis
que beneficien a les 2 parts i també els intercanvis que beneficien una part i deixen
igual a l’altra. S’assoleix l’òptim de Pareto quan ja no és possible que algú millori sense
que algú altre empitjori.
EQUITAT
- Teoria de la justícia de RAWLS:
-
Per aconseguir una societat justa hem de definir normes justes i seguir-les,
però per fer-ho necessitaríem un vel d’ignorància, que consisteix en oblidarnos, no saber la posterior posició que ocuparíem en la societat a l’hora de posar
les normes. És a dir, les persones que fessin aquestes normes no haurien de
saber quina posició ocuparien després en la societat, però això és impossible.
De totes maneres, de forma teòrica s’arriba a la conclusió que si aquesta
persona existís aplicaria el criteri del màxim/mínim, és a dir, farien que els que
estiguessin pitjor milloressin el màxim possible i viceversa.
Corba de LORENZ: mesura com està distribuïda la renda en una societat. Ens indica
quin és el percentatge acumulat de renda que té un percentatge acumulat de població.
Ex:
%
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
POBLACIÓ
% ACUMULAT
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
RENDA
%
2
3
5
6
8
10
11
15
18
22
% ACUMULAT
2
5
10
16
24
34
45
60
78
100
120
100
80
60
40
20
0
0
20
40
60
80
100
120
INTERVENCIÓ DE L’ESTAT:
-
Control de preus (preu màxim/preu mínim): l’Estat decideix controlar els preus
d’algun producte en el mercat, posa límits de preus que no es poden creuar.
Impostos i subvencions: l’Estat decideix que has de pagar una quantitat quan
compres i vens. L’estat dona una quantitat (un ajut) a productors o consumidors.
Aranzels: preu que s’afegeix a productes importats de fora.
Control de preus:
Preu màxim:
Pmàx<Pe
Quantitat ofertada=20
Quantitat demandada=40
D’aquesta manera hi ha un excés de demanda de 20, però el preu no pot pujar, ja que
hi ha el preu màxim establert, això crea un desequilibri permanent.
Efecte en el benestar:
EC
EP
BE=EC+EP
Equilibri
A+B
C+D+E
A+B+C+D+E
Pmàx<Pe
A+C
E
A+C+E
Canvi?
-B+C
-C-D
-B-D<0
El benestar ha disminuït.
Pmàx>Pe
A l’estar el preu màxim per sobre del preu d’equilibri, no tindrà cap impacte en el
mercat, ja que no interessa seguir pujant preus a l’haver arribat al preu d’equilibri.
Preu mínim:
Pmín>Pe
Quantitat ofertada=40
Quantitat demandada=20
D’aquesta manera hi ha un excés d’oferta de 20, però no es pot baixar el preu, ja que
hi ha un preu mínim fixat que no es pot superar (entenem en negatiu). Això crea un
desequilibri permanent.
Pmín<Pe
A l’estar el preu mínim per sota del preu d’equilibri, no tindrà cap efecte en aquest, ja
que no interessa seguir baixant preus si estem per sota del preu d’equilibri.
Efecte en el benestar:
EC
EP
BE=EC+EP
Exemple:
D: qd=20-p
S qs=2p-10
Pe=10
Qe=10
Equilibri
A+B+C
D+E
A+B+C+D+E
Pmín>Pe
A
B+D
A+B+D
Canvi
-B-C
-E+B
-C-E<0s
qs=12-10=2 (no sé pq al gràfic no dona)
qd=14
EC
EP
BE
Equilibri
50
25
75
Pmàx<Pe
26
1
27
Canvi
-24
-24
-48<BE
Impost:
Impost sobre consumidors:
D’aquesta manera, els consumidors estan disposats a pagar menys per cada unitat de
producte, ja que l’impost s’afegeix al preu d’aquest, la corba de demanda se’ns
desplaça cap a l’esquerra. Això es traduirà en una menor quantitat demandada al
mateix preu.
Efecte sobre el mercat:
El que això ens acaba produint és un nou preu i quantitat d’equilibri, que seran menors
al preu i quantitat d’equilibri anteriors. Tot i així, el preu que paga el consumidor és el
preu de la funció d’oferta D en el nou punt d’equilibri. La diferència entre el nou punt
d’equilibri (el que cobren els productors) i el preu que paguen els consumidors (preu
de la funció d’oferta D en el nou punt d’equilibri) és el que els consumidors paguen a
l’Estat en forma d’impost.
Impost sobre productors:
D’aquesta manera, els productors cobraran més per cada unitat, ja que s’ha introduït
un impost sobre ells i tenen un cost afegit a l’hora de vendre un producte. Això es
traduirà en una menor quantitat ofertada al mateix preu.
Efecte sobre el mercat:
Això ens provoca un nou preu d’equilibri (major a l’anterior) i una nova quantitat
d’equilibri (menor a l’anterior) en el nostre mercat. D’aquesta manera, els
consumidors pagaran el nou preu d’equilibri mentre que els productors cobraran el
preu corresponent a la recta S en el nou punt d’equilibri, és a dir, un preu menor del
que els consumidors paguen. La diferència entre el preu que paguen els consumidors
(preu d’equilibri) i el preu que cobren els productors (preu corresponent a la recta S en
el nou punt d’equilibri) és la part que va per l’Estat.
Comparant els gràfics, veiem que és indiferent a qui va dirigit l’impost, els efectes
sobre el mercat acaben essent els mateixos.
Com es reparteix la càrrega de l’impost?
Depenent de quina de les 2 funcions és més elàstica, la càrrega de l’impost recaurà
més en el consumidor o en el productor.
EC
EP
ESTAT
BE
EQUILIBRI
A+B+C
D+E+F
A+B+C+D+E+F
Subvencions:
Subvenció a consumidors:
IMPOST
A
F
B+D
A+B+D+F
CANVI
-B-C
-D-E
+B+D
-C-E
Subvenció a productor:
Efecte de S sobre BE:
EC
EP
ESTAT
BE
EQUILIBRI INICIAL
A+B
D+G
A+B+D+G
Exemple:
D qd=20-p
S qs=2p-10
Pe=10
Qe=10
Subvenció S=3
qd= F(P consumidors=P cobren productors-S)
qd’=20-(p-3)
qd’=20-p+3=23-p
Nou equilibri:
23-p=2p-10
P=11
Q=12
SUBVENCIÓ
A+B+D+E
B+C+D+G
-(B+C+D+E+F)
A+B+D+G-F
CANVI
+D+E
+B+C
-B-C-D-E-F
-F
EQUILIBRI INICIAL
EC
50=(10*10/2)
EP
25=(5*10/2)
ESTAT
0
BE
75
!!!!EL DIBUIX NO ÉS CORRECTE
SUBVENCIÓ CONS
72=(23-11*12-0)/2
36=(11-5*12)/2
-(3*12)=-36
72
CANVI
22
11
-36
-3
Comerç internacional:
-
-
Comerç interindustrial: comerç que es realitza més enllà de les fronteres entre
indústries diferents. E.g. el nostre país exporta béns d’un tipus i n’importa d’un
altre tipus. Es basa en l’avantatge absolut i l’avantatge comparatiu. Això
augmenta la producció de béns i, per tant, el benestar.
Comerç intraindustrial: comerç que es realitza més enllà de les fronteres entre
indústries iguals. E.g. el nostre país exporta béns d’un tipus i n’importa del
mateix tipus. Es basa en les similituds entre països ( a més semblança entre 2
països, major comerç intraindustrial).
Per un costat, si la demanda d’un país petit augmenta, la demanda mundial es manté
constant i, per tant, el preu mundial també es manté constant.
D’altra banda, si la demanda d’un país gran augmenta, la demanda mundial augmenta
i , per tant, el preu mundial també augmenta.
Cas Pmundial<Pnacional:
Efectes del comerç internacional quan M:
EC NAC
EP NAC
BE NAC
ECO TANCADA
A
B+D
A+B+D
COMERÇ INT M
A+B+C
D
A+B+C+D
CANVI
+B+C
-B
+C
Efecte aranzel:
EC
EP
ESTAT
BE
Pmundial>Pnacional:
Efecte sobre el BE:
LLIURE COMERÇ
INTERNACIONAL
M
A+B+C+D+E+F
G
A+B+C+D+E+F+G
ARANZEL
CANVI
A+B
C+G
E
A+B+C+G+E
-C-D-E-F
+C
+E
0
EC
EP
BE NACIONAL
ECONOMIA
TANCADA
A+B
D
A+B+D
LLIURE COMERÇ
INTERNACIONAL
A
B+C+D
A+B+C+D
CANVI
-B
+B+C
+C
1.5 Errades del mercat
Si el mercat no funciona bé, com ha d’intervenir l’Estat?
Pot ser que:
-
No sigui eficient (errades de mercat)
o Béns públics
o Externalitats
o Competència imperfecta
Mercat no és just: l’Estat faria polítiques redistributives
Nivell d’activitat econòmica del mercat “no és bo”: l’Estat intervé amb política
econòmica (fiscal o monetària) (és subjectiu).
-
Béns públics: són béns que una vegada han estat produïts tothom els pot consumir de
manera gratuïta.
TIPUS de béns
Consum EXCLOENT
Consum RIVAL
Béns PRIVATS (e.g. poma)
Consum NO EXCLOENT
Béns COMUNS O
COMUNALS (e.g. aigua riu)
Consum NO RIVAL
Béns COL·LECTIUS (Serveis
d’streaming, cinema...)
Béns PÚBLICS
(senyalització carreteres)
*Aclariments:
-
Consum rival: un cop es consumeix el bé no es pot tornar a consumir
Consum no rival: el bé es pot consumir diverses vegades
Consum excloent: només el poden consumir les persones que en paguin el
preu
Consum no excloent: el poden consumir les persones que en paguin el preu i
les que no el paguin també
És l’Estat l’encarregat de solucionar aquestes errades, i ho fa preguntant les
preferències dels ciutadans. Com que no és precís (la gent no sempre diu la veritat,
sobrevalora o infravalora el què vol segons qui ho paga) es suposa aquesta precisió:
Q
1 banc
2 bancs
Pa
100
80
Pb
120
100
P societat
220
180
CIUTADÀ 1
CIUTADÀ 2
DEMANDA MERCAT
Al ser un bé públic, no privat, sumem les quantitats enlloc dels preus, es fa una suma
horitzontal de demanda enlloc d’una suma vertical.
Externalitats: acció d’un agent que afecta en el benestar d’altres.
2 tipus:
-
En el consum
En la producció
Externalitat negativa en la producció:
Externalitat positiva en el consum:
Teorema de Coase:
El mercat pot tornar a ser eficient sempre que s’assignin drets de propietat i sempre
que els costs de negociació entre les parts no siguin elevats.
2)
Intentarem estudiar l’elecció racional de les decisions de compra.
Ens basarem en el supòsit que les persones que consumeixen sempre busquen el
màxim benefici (tothom egoista). El criteri que les guia (a nivell econòmic) és el seu
propi interès. D’aquesta manera, l’objectiu del consumidor és maximitzar la satisfacció
que pot comprar amb la seva renda.
Teories del consum:
-
Teoria de la utilitat marginal o cardinal (1)
Teoria de la indiferència o de la utilitat ordinal (2)
1: Escala marginalista, utilitza la utilitat (satisfacció que aconsegueix el consumidor al
consumir un bé). Segons aquesta teoria, els consumidors es basaran en aquesta unitat
de mesura.
Utilitat total: satisfacció de consumir una determinada quantitat d’un bé.
Utilitat marginal: satisfacció addicional de consumir una unitat més.
Llei de la Umg decreixent: a més quantitat, menys utilitat marginal (exemple de
l’aigua).
Consum 1 bé:
En preu=0
Anirà consumint fins que la Utilitat marginal arribi a 0 (punt de saturació en el
consum). A partir d’aquest punt, ja no ens genera benestar consumir, sinó que ens
genera malestar.
En preu>0
Ens aplica el mateix, però al no ser gratuït, la Utilitat marginal arribarà just on es creua
la recta de la utilitat marginal amb el preu del mercat.
Consum 2 béns:
En pA=pB:
Si ja està gastant tota la seva renda, ens preguntem si el cistell que fa és òptim o si pot
aconseguir més utilitat.
Exemple: pomes i taronges:
Cistell= 7 taronges, 10 pomes.
En aquest cas, UmgA (24 útils)>UmgB (16 útils)
D’aquesta manera, li recomanem augmentar la quantitat d’a i reduir la quantitat de b,
de manera que la utilitat augmentarà. Això ho farem fins que UmgA=UmgB, de manera
que el cistell serà òptim.
En pA≠pB
En l’exemple: pA=2€ mentre que pB=1€
Encara que la utilitat sigui la mateixa pels 2 (UmgA (18)=UmgB (18)), per cada unitat
d’A que sacrifiqui pot obtenir 2 unitats més de B.
D’aquesta manera, si baixem 1 d’a, augmentem 2 de B i ens augmenta la utilitat.
En aquest cas, el cistell òptim serà:
𝑈𝑚𝑔𝐴 𝑈𝑚𝑔𝐵
=
𝑝𝐴
𝑝𝐵
Per tant, Umg darrer € gastat en el bé A = Umg darrer € gastat en el bé B
2: Teoria de la indiferència, es basa en el supòsit que som capaços d’endreçar,
d’ordenar les nostres preferències.
Combinant la restricció pressupostària amb les preferències, determinarem el cistell
òptim del consumidor i, a partir d’aquí, deduir la funció de demanda.
Restricció pressupostària (ens mostra les diferents combinacions de béns que pot
comprar un consumidor donada la seva renda i donats els preus que tenen els béns en
el mercat): dependrà de la Renda i del Preu dels béns:
R=p1*q1+p2*q2
Recta de balanç: representació gràfica de la restricció pressupostària:
𝑞2 =
𝑅 𝑝1
−
× 𝑞1
𝑝2 𝑝2
Pendent RB:
−𝑹 𝑹
𝒑𝟏
÷
=−
𝒑𝟐 𝒑𝟏
𝒑𝟐
Si ens augmenta R:
Si ens disminueix R:
Per representar RB aïllarem q2 en la fórmula i representarem la recta.
Si ens augmenta el preu dels béns:
P1’=k*p1
P2’=k*p2
I k>1
En aquest cas, el pendent de RB=-p1/p2
Si ens augmenta el preu d’un bé:
P1’>p1
El pendent de RB:
-p1/p2<-p1’/p2
Preferències:
Així doncs, si se’ns presenten 2 cistells de consum diferents, serem capaços d’escollir
entre un d’aquests 2 o dir si ens sembla que tenen exactament el mateix valor.
Les preferències han de complir 3 requisits:
-
Han de ser completes, és a dir, que sempre hem de tenir una opció preferida
Han de ser reflexives, de manera que hem de ser coherents, de manera que
sempre s’hauria de respondre el mateix (exemple despesa pública)
Han de ser transitives: si C1>C2 i C2>C3, C1>C3
Teoria de la indiferència (2a part):
Corba d’indiferència: ens mostra tots els cistells o combinacions de béns que li donen
la mateixa satisfacció al consumidor o, dit d’una altra manera, tots els cistells que li és
igual consumir aquell o l’inicial.
Els que són per sobre de la corba són més preferits, mentre que els que són per sota
són menys preferits. Aquestes corbes d’indiferència no es poden tallar mai.
ET FALTEN ELS APUNTS DILLUNS (ELS TENS)
Funció p-consum:
Si ∆(decrement)p1:
-
∆(decrement) q1 (D1)
(decrement)∆ q2 (relació entre bé 1 i bé 2)
o Si ∆p1: (decrement) q1: ∆q2: el bé 1 i bé 2 són substitutius
o Si ∆p1: (decrement) q1: (decrement) q2: el bé 1 i el bé 2 són
complementaris
RB (R,p1,p2)
Ens baixa el preu 1: p1’<p1: RB’(R, p1’, p2)
Funció R-consum:
-
-
∆(decrement)R:
o ∆(decrement)q1: corbes Engel bé 1
o ∆(decrement)q2: corbes Engel bé 2
Bé 1 normal: ∆R=∆q1
Bé 2 normal: ∆R=∆q2
Exemple:
RB (R, p1, p2)
2 béns normals
Bé 1 inferior i bé 2 normal
Bé 1 normal i bé 2 inferior
2 béns inferiors
No és representable, ja que no pot ser que a l’augmentar la renda reduïm les
quantitats dels 2 béns.
EFECTE SUBSTITUCIÓ I EFECTE RENDA
Suposem augment del preu del bé 1, ens surten 2 efectes:
-
-
Efecte substitució: ∆ (p1/p2). Augmenta el preu relatiu entre els béns, és a dir,
el bé 2 és relativament més barat respecte el bé 1 i viceversa. D’aquesta
manera, sempre es compraran més béns 2 i menys béns 1: decrement q1, ∆q2
Efecte renda: decrement de la renda real o capacitat adquisitiva. Si el bé 1 és
normal, en disminuirà la quantitat comprada, si el bé 2 és normal, en
disminuirà la quantitat comprada.
Per tant, l’efecte total serà:
E.S (decrement q1) + E.R (decrement q2) = Decrement q1
Tipus de bé
Normal
Bé
inferior
No
Giffen
(E.S>E.R)
Giffen
(E.S<E.R)
E.S. (sempre
E.R. (signe + o -)
E.T.
signe -)
∆p1∆p1/p2 ∆p1decrement + + - = decrement q1 rendadecrement
q1
∆p1∆p1/p2 ∆p1decrement
->+=decrement q1 renda∆q1
∆p1∆p1/p2 ∆p1 GRAN
decrement q1 decrement
renda∆q1
-<+=+
D
Demanda
Pendent
Negatiu
Demanda
Pendent
Negatiu
Demanda
Pendent
Positiu
TEMA 3, L’EMPRESA: PRODUCCIÓ I COSTS
Funció de producció: output = F (inputs)
Així doncs, q = F (F1, F2, F3... Fn)
q = F (K,L)
K=capital
L=treball
Diferència:
-
Curt Termini: algun factor és fix (K=fix, L varia)
Llarg Termini: tots els factors són variables (K i L varien)
Producció a curt termini (factor fix K i factor variable L)
Llei dels rendiments decreixents: el factor fix sempre acaba limitant la productivitat del
factor variable. Això passa perquè tenim un nombre limitat de màquines i, per aquest
nombre de màquines hi ha una L (nombre de treballadors) òptim, és a dir, amb el que
s’aconseguiria la màxima productivitat. La llei, doncs, ens diu que si el treball és inferior
a l’òptim, a mesura que augmentem aquest treball, cada nou treballador és més
productiu que l’anterior. En canvi, un cop superat aquest treball òptim, els nous
treballadors no poden ser tan productius com els anteriors. En cas que ens augmenti
encara més el treball, al final ens baixarà la productivitat.
Producció a llarg termini (tots els factors són variables)
Rendiments a Escala: quan l’empresa canvia la contractació dels factors productius en
la mateixa mesura, s’estudia com afecta als rendiments.
-
-
-
Creixents: Si l’empresa incrementa els factors productius en el mateix
percentatge, s’aconsegueix un augment de la producció més que proporcional.
E.g. augment de K i L en 2, provoca una augment de la producció en 3.
Constants: Si l’empresa incrementa els factors productius en la mateixa mesura,
l’empresa és igual d’eficient i s’aconsegueix un augment de la producció en la
mateixa proporció. E.g. augment de K i L en 2, provoca un augment de la
producció en 2.
Decreixents: Si l’empresa incrementa els factors productius en el mateix
percentatge, s’aconsegueix un augment de la producció menys que
proporcional. E.g. augment de K i L en 2, provoca un augment de la producció
en 1,5.
Producció a curt termini
-
Producte total = q
*Al final si seguim augmentant L ens disminueix la q.
-
Producte mitjà = q/L
Pendent radi-vector = altura/base = q/L =PMe
-
Producte marginal = ∆q/∆L
Trobem la pendent de la recta tg a la funció PTct = altura/base = ∆q/∆L = PMg
Ho relacionem
Si PMg>PMe: PMe creix
Si PMg=PMe: PMe és màxima
Si PMg<PMe: PMe decreix
Costs a curt termini:
CT = (K*Pk) + (L*PL)
CT=CF+CV:
-
CF=K*Pk (constant)
CV=L*PL (variable)
CMe=CT/q:
-
CFMe=CF/q (constant/variable), decreixent
CVMe=CV/q (variable/variable), decreixent a creixent
CMg=∆CT/∆q= ∆ CF/∆q+∆CV/∆q
CMg=CTMg=CVMG, ja que l’increment de CF=0
Costs a curt termini:
CT:
CT
CMe
CMg
CMe:
CVMe: pendent del radi-vector que va des de l’origen de coordenades fins un punt de la
funció de CV. Altura/base=CV/q=CVMe
CMg:
Pendent de la recta tg a
altura/base=∆CV/∆q=CVMg=CTMg
la
funció
de
CV
o
cT
en
un
punt:
Exemple:
K
L
Pt=q
PMe=q/L
PMg=∆q/∆L
CF
CV
CT
CFMe
CVMe
CTMe
1 0
0
-
4
25
0
25
-
-
-
CMg
(∆CT/∆q)
6,25
1 1
4
4
6
25
25
50
6,25
6,25
12,5
4,1
1 2
10
5
3
25
50
75
2,5
5
7,5
8,33
1 3
13
4.33
2
25
75
100
1,92
5,77
7,69
12,5
1 4
15
3.75
1
25
100
125
1,67
6,67
8,33
25
1 5
16
3.2
-
25
125
150
1,56
7,81
9,38
-
PT/L
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
0
1
2
3
4
5
6
4
5
6
PMe /L
6
5
4
3
2
1
0
0
1
2
3
PMg/L
7
6
5
4
3
2
1
0
0
1
2
3
4
5
Si CMg<CMe  CMe decreix
Si CMg=CMe  CMe=mínim
Si CMg>CMe  CMe creix
Relació: producció-costs:
𝐿
1
𝑞
=
→ 𝑃𝑀𝑒 =
𝑞 𝑃𝑀𝑒
𝐿
Mitjans:
𝐶𝑉 𝑃𝐿 ∗ 𝐿
𝑃𝐿
𝑃𝐿 (𝑐𝑡)
=
=
→ 𝐶𝑉𝑀𝑒 =
𝑞
𝑞
𝑃𝑀𝑒
𝑃𝑀𝑒
1
𝑃𝐿
𝑃𝐿 ∗
=
𝑃𝑀𝑒 𝑃𝑀𝑒
𝐶 𝑉𝑀𝑒 =
Marginals:
∆𝐶𝑇 ∆𝐶𝑉 𝑃𝐿 ∗ ∆𝐿
𝑃𝐿
𝑃𝐿
=
=
=
→ 𝐶𝑀𝑔 =
𝑞
𝑞
∆𝑞
𝑃𝑀𝑔
𝑃𝑀𝑔
1
∆𝐿
∆𝑞
=
→ 𝑃𝑀𝑔 =
𝑃𝑀𝑔 ∆𝑞
∆𝐿
𝐶𝑀𝑔 =
6
Producció i costs a Llarg Termini: Tots els factors són variables
Els rendiments a escala poden ser creixents, constants o decreixents.
Rendiments creixents a escala:
∆%𝐾 = ∆%𝐿 →> ∆%𝑞
K’=2K
L’=2L
q’=3q
Suposem 2 escales:
Escala 1:
-
K=5
L=15
Escala 2:
-
K’=10
L’=30
𝐶𝑉𝐿𝑇 = 𝐶𝑉 = (𝑃𝐿 ∗ 𝐿) + (𝑃𝐾 ∗ 𝐾)
Si en l’escala 1 els CT=1M, en l’escala 2 els CT=2M
Rendiments decreixents a escala:
∆%𝐾 = ∆%𝐿 →< ∆%𝑞
K’=2K
L’=2L
q’=1.5q
Rendiments constants a escala:
∆%𝐾 = ∆%𝐿 →= ∆%𝑞
K’=2K
L’=2L
q’=2q
A llarg termini sol passar:
Economies d’escala
Estalvis o avantatges que aconsegueix una empresa quan augmenta la seva escala
operativa.
N’hi ha 2 tipus:
-
-
Internes: estalvis o avantatges que aconsegueix una empresa quan augmenta la
seva escala operativa. ∆𝑞𝑐𝑚𝑝 → ∇𝐶𝑀𝑒𝐿𝑇 per causes internes de l’empresa, per
aspectes que controla l’empresa. Les diferents causes són:
o Si l’empresa incrementa la producció, pot aprofundir en l’especialització
dels factors productius i, per tant, augmenta la productivitat d’aquests
(es tornen més eficients)
o Si l’empresa incrementa la producció, pot aplicar tecnologies més
eficients (que ja existien, però no eren rendibles perquè hi havia una
baixa producció)
o Si l’empresa incrementa la producció, els costs queden millor repartits
en sectors que tenen molts costs que no depenen de la quantitat
o Si l’empresa incrementa la producció, les indivisibilitats (coses que s’han
de fer sí o sí) s’aprofiten més
o Si l’empresa incrementa la producció, s’acostuma a gaudir d’avantatges
comercials i financers
Externes: estalvis o avantatges que aconsegueix una empresa quan augmenta la
seva escala operativa per causes externes a l’empresa, és a dir, per canvis de les
altres empreses: ∆𝑄𝑖𝑛𝑑 → ∇𝐶𝑀𝑒𝐿𝑇 . Les diferents causes són:
o Quan hi ha concentració d’empreses d’un àmbit, totes les empreses
proveïdores es concentren a prop dels seus compradors i així es compra
a un preu més baix
o Aconsegueixen factors productius que són més eficients, que estan
millor formats (són més productius)
o Millores de comunicació i informació, que es tradueixen en més
productivitat
o Les empreses proveïdores, si la indústria creix, aprofiten les economies
d’escala internes i les altres s’aprofiten.
Deseconomies d’escala:
Inconvenients que tenen les empreses quan creixen. Hi ha diferents causes, però la més
important és la següent:
-
Complexitat organitzativa que implica una empresa tan gran, per exemple, en
termes d’informació, que es mourà més lentament i es transmetrà amb menys
fiabilitat.
Relació dels costs a curt i llarg termini:
Exercici:
Una empresa té la següent funció de producció a curt termini: 𝒒 = 𝑲𝟐 ∙ 𝑳𝟐 abans que
operi la llei dels rendiments decreixents.
𝐾𝐶𝑇 = 4
a) PT, PMe i PMg a CT?
𝑃𝑇𝐶𝑇 = 𝑞 = 𝐾 2 ∙ 𝐿2 → 𝑞 = 16𝐿2
𝑞 16𝐿2
𝑃𝑀𝑒 = =
= 16𝐿
𝐿
𝐿
∆𝑞 𝜕𝑞 𝜕(16𝐿2 )
𝑃𝑀𝑔 =
=
=
= 32𝐿
∆𝐿 𝜕𝐿
𝜕𝐿
b) Si Pk=10 i PL=24, CT, CMe i CMg a curt termini?
CT=CF+CV
CF=K*Pk
CV=L*PL
En aquest cas:
𝐶𝐹 = 4 ∙ 10 = 40
𝐶𝑉 = 24𝐿
𝐶𝑇 = 40 + 24𝐿
Ho hem d’expressar en funció de q, així que aïllem la L de la funció de PT:
𝑞 = 16𝐿2 → 𝐿2 =
𝑞
𝑞
√𝑞
→𝐿=√ =
𝑜 0,25√𝑞
16
16
4
Per tant:
𝐶𝑇 = 40 + 24 (0.25√𝑞) = 40 + 6√𝑞
𝐷′ 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑎, 𝐶𝐹 = 40 𝑖 𝐶𝑉 = 6√𝑞
El CMe:
1
1
𝐶𝑇 40 6𝑞 2
40
6 6√𝑞
𝐶𝑀𝑒 =
=
+
→ 𝐶𝐹𝑀𝑒 =
𝑖 𝐶𝑉𝑀𝑒 = 6𝑞 −2 𝑜
𝑜
𝑞
𝑞
𝑞
𝑞
𝑞
√𝑞
40
6
𝐶𝑀𝑒 =
+
𝑞 √𝑞
El CMg:
𝐶𝑀𝑔 =
𝜕𝐶𝑇 𝜕(40 + 6√𝑞) 𝜕40 𝜕6√𝑞
6
3 3√𝑞
=
=
+
= 0+
=
𝑜
𝑞
𝜕𝑞
𝑞
𝜕𝑞
𝑞
2√𝑞 √𝑞
4. COMPETÈNCIA PERFECTA
Un mercat de competència perfecta és un mercat en què tots els agents que intervenen
són preu-acceptants, és a dir, que no tenen cap influència en el preu i, per tant, han
d’acceptar aquest preu d’equilibri del mercat.
Les característiques que ha de tenir un mercat per ser de competència perfecta són:
-
-
-
-
Multitud d’oferents i demandants. En cas de no complir-se, sorgeixen algunes
estructures corresponents al mercat de competència imperfecta:
o Monopoli: mercat amb un únic venedor
o Oligopoli: mercat amb molt pocs venedors
o Monopsoni: mercat amb un sol comprador
o Oligopsoni: mercat amb molt pocs compradors
o Monopoli bilateral: només hi ha un comprador o venedor
Producte homogeni: els oferents ofereixen/venen el mateix producte. En cas de
no complir-se:
o Competència monopolista: producte diferenciat. Aquesta competència
fa que els preus variïn.
Informació complerta (subhastador walvasià): tots els agents del mercat han
d’estar informats de manera instantània (en tot moment) sobre els preus que
estan oferint i al què s’està demanant aquest producte, a part del preu al què
s’estan intercanviant. Aquesta ha de ser gratuïta. En cas de no complir-se:
o Mercats opacs: no tothom té tota la informació sobre els preus dels
intercanvis, el preu d’equilibri... A part, aconseguir-la implica un cost, ja
sigui temporal, monetari...
No intervenció de l’Estat. Si no es compleix:
o Mercats regulats
Competència perfecta:
Recordem que l’objectiu que suposem de l’empresa és aconseguir el màxim benefici.
𝐵 º = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇
El Bº es divideix en:
-
Bº comptable: IT-CT(comptables)
Bº econòmic: IT-CT(econòmics)CT comptables + cost d’oportunitat de tots els
factors productius: “capacitat empresarial”
E.g.
IT=100
CTcomptables=90
Bº sector=20%IT
Bº comptable=100-90=10
Bº econòmic=It-(CT comptables+cost d’oportunitat)=100-(90+20)=-10
Per tant, Bº comptable>Bº econòmic. D’aquesta manera, el Bº econòmic=0 és un cas de
beneficis normal.
Un cas de Bº econòmic>0 seria un cas de beneficis extraordinaris
Finalment, un cas de Bº econòmic<0 seria un cas de pèrdues
Competència perfecta (again?):
IT=p*q
IMe=p
IMg=p
Comportament màx Bº d’una empresa competitiva a curt termini:
-
Produir o no produir. La producció a curt termini, qCT>0 si IT≥CV 
IT/q=IMe≥CV/q=CVMe  IMe≥CVMe
-
Buscar la q*màx Bº. q*CT=IMg=CMg
-
Detectar quins beneficis aconsegueix l’empresa: Bct=/>/<0  IT=/>/< CT
IMe=/>/<0 CTMe
Bct>0  IT>CT  IMe>CTMe
Bct=0  IT=CT  IMe=CTMe
Bct<0  IT<CT  IMe<CTMe
Deducció de la Semp compet a C.T:
P1:
1. q>0 si IT≥CV  IMe≥CTMe  q1=0
P2:
1. q>0 si IMe2≥CVMe q2>0  IMe2=CVMe
2. q*  IMg=CMg  q*2
P3:
1. q>0 si IMe3≥CVMe
2. q*3  IMg=CMg
P4:
1. q>0 si IMg4≥CVMe
2. q*4  IMg=CMg
La q*2 és la q mínima d’explotació=q mínima de CVMe
La funció d’oferta és sempre a curt termini i sorgeix d’unir les “q”, aquesta és igual a
CMg a partir del mínim d’explotació a CVMe.
S té pendent positiu, el CMg ha de ser creixent (si ∆q  ∆CMg)
Com que S té pendent positiu, si ∆p, ∆qs i si ∇𝑝, ∇𝑞𝑠
A part, el PMg és decreixent, de manera que si ∆𝐿, ∇𝑃𝑀𝑔
Finalment, per la llei dels rendiments decreixents, si 𝐿 > 𝐿∗ , ∆𝐿 → ∇𝑃𝑀𝑔
Tot això es dona perquè estem a curt termini
Llarg termini: lliure entrada i sortida d’empreses
Si empreses sector: Bct>0  entrada d’empreses  augment d’oferta  disminució del
preu  disminució B fins que B(LT)=0
mercat
empresa
Si empresa sector: Bct<0  sortida d’empreses  disminució d’oferta  augment preu
d’equilibri  fins que les empreses “supervivents” B (LT)=0. A part, si Bct<0  CV<IT<CT,
per tant, qct>0, CV<IT<CT, per tant, q (LT)=0
mercat
empresa
Si empreses sector: Bct=0  ni entrada ni sortida d’empreses  S no canvia  P no
canvia  B (LT)=0
Comportament màxims beneficis d’empresa competitiva a L.T:
-
Produir o no produir. La producció a llarg termini: q>0 si IT≥CV=CT
q*màx B  IMg=CMg
Resultat: B (LT)=0
FALTA UNA PART D’AQUEST TEMA
TEMA 5 COMPETÈNCIA IMPERFECTA
-
Monopoli: estructura on hi ha un únic oferent i molts demandants. Aquest tindrà molta
influència en el preu.
Causes per a què es doni un monopoli:
-
-
-
Hi ha algú que controla en exclusiva un producte o matèria primera i, per tant, és l’únic
que pot vendre el producte.
Economies d’escala (“monopoli natural”): si l’economia d’escala és molt gran en relació
a la mida del mercat, es tendeix naturalment, és a dir, el més eficient, és que només hi
hagi una empresa, que podrà produir a un cost més baix.
Sistema de patents: la llei impedeix que entrin competidors durant un temps
(exclusivitat quan inventes algun producte nou), tens dret legal a tenir monopoli durant
un període de temps.
Llicències i concessions de l’Estat
Recordem concepte d’elasticitat (està pujat al campus crec)
𝜀𝑝𝑑 =
𝑐𝑎𝑛𝑣𝑖 % 𝑞𝑑
𝑐𝑎𝑛𝑣𝑖 % 𝑝
Tindrà signe negatiu si:
-
∆𝑝 𝑖 ∇𝑞
∇𝑝 𝑖 ∆𝑞
𝑞1 − 𝑞0
𝑞1 − 𝑞0
𝑐𝑎𝑛𝑣𝑖 % 𝑞𝑑
𝑞0 ∙ 100
𝑞0
𝜀𝑝𝑑 =
=
=
𝑝1
−
𝑝0
𝑝1
− 𝑝0
𝑐𝑎𝑛𝑣𝑖 % 𝑝
∙ 100
𝑝0
𝑝0
𝜀𝑝𝑑 𝑒𝑛 𝑢𝑛 𝑝𝑢𝑛𝑡 =
𝜕𝑞𝑑 𝑝
∙
𝜕𝑝 𝑞𝑑
𝑞1 − 𝑞0
𝑞0 + 𝑞1
( 2 )
𝜀𝑝𝑑 𝑎𝑟𝑐 =
𝑝1 − 𝑝0
𝑝1 + 𝑝0
(
)
2
A partir d’aquí, buscarem:
-
𝐼𝑇 = 𝑝 ∙ 𝑞
-
𝐼𝑀𝑒 =
-
𝐼𝑀𝑔 =
𝐼𝑇
𝑞
𝜕𝐼𝑇
𝜕𝑞
=
𝑝∙𝑞
𝑞
=𝑝
= 𝑎 − 2𝑏𝑞*
*Entenem a-2bq com la derivada d’aq-bq2, que surt d’una expressió general on diem que
p=a-bq, per tant, substituint a la funció d’ingressos (IT=p*q) aquesta queda IT=aq-bq2
IMg és positiu en el tram elàstic (Elasticitat>1), és 0 en el tram d’elasticitat unitària i és negatiu
en el tram inelàstic (Elasticitat<1). D’aquesta manera, en el tram elàstic l’ingrés total augmenta,
en l’inelàstic disminueix i en el punt unitari és màxim.
*és un gràfic doble (el mateix d’intro a la eco)
Comportament monopolista màx benefici a C.T:
-
Produir o no? qmct>0 si IT≥CT  IMe≥CVMe
Quina q*màx beneficis? q*m  IMg=CMg
Resultat? El benefici a CT pot ser >/</= 0  els IT poden ser >/</= als CT  i els IMe
poden ser >/</= als CTMe
Aquest gràfic inclou els 2 primers punts, el monopolista pot decidir fixar el preu o fixar la
quantitat, i la demanda ens dirà l’altra variable (hem buscat el punt entre CMg i IMg) sempre
on els ingressos siguin majors als costs (purple).
Cas B>0
Cas B=0
Cas B<0
Comportament monopolista màx benefici a L.T:
-
Produir o no? qmLT>0 si IT≥CV=CT  IMe≥CTMe
Quina q*màx B? q*m  IMg=CMg
Resultat? BLT serà ≥ 0  IT≥CT  IMe≥CTMe
q*m  IMg=CMg. El monopolista sempre està en el tram elàstic de la Demanda
El CMg sempre serà >0, per tant IMg també serà sempre>0 i, per tant, estarem al tram elàstic.
Al tram inelàstic, si disminuïm la quantitat ens augmenta el preu en gran mesura, de manera
que si ens trobem en aquest tram, ens augmenta el benefici a l’augmentar els ingressos totals i
reduir-se els costs totals (produïm menys quantitat). En canvi, quan arribem al tram elàstic, per
arribar al mateix augment de preu, hem de reduir molt la quantitat, això farà que per una part
els costs totals es redueixin, ja que produïm menys, però alhora els ingressos totals es
redueixin també, ja que el preu augmenta en una mesura molt més baixa. Això es produirà fins
que la reducció dels beneficis per part dels ingressos i l’augment dels beneficis per part dels
costs s’igualin, trobant la q*.
Com és la Sm? No té Sm!
Competència imperfecta:
Comparació Benestar equilibri comp perfecta/monopoli
Veiem que es ven una quantitat més baixa i a un preu més alt en el monopoli
EC
EP
BE
COMP PERFECTA
A+B+C
D+E
A+B+C+D+E
MONOPOLI
A
B+D
A+B+D
DIFERÈNCIA
-B-C
+B-E
-C-E
MONOPOLI
A
B
A+B
DIFERÈNCIA
-B-C
B
-C
Cas de Sind constant, perquè CMg=ct:
EC
EP
BE
COMP PERFECTA
A+B+C
A+B+C
Discriminació de preus
-
Entre consumidors (de 3r grau) *1 basada en obstacles
En funció de la q comprada (de 2n grau)
Perfecte (de 1r grau)
*1: Si CMg=constants
q*m  IMg=CMg
Com que tenim q*1 i q*2  IMg1=IMg2
En un mercat més inelàstic s’acaba venent a un preu més alt.
Oligopoli
Mercat on hi ha uns pocs venedors i molts compradors.
Hi ha molta interdependència entre ells.
-
Col·laboració: qm i pm
Competir: q (comp perf) i p (comp perf)
Això ens porta al dilema de l’oligopolista: poden cooperar o competir, sempre els aniria millor si
cooperessin però acaben competint
Causes de l’oligopoli:
-
Oligopoli natural
Fusions empreses
Barreres artificials
Teoria de jocs: serveix per analitzar la presa de decisions en mitjans estratègics.
Anys
Tancats
Presoner
A
Presoner B
Delatar
Delatar
Callar
7
10
Callar
7
0
0
1
10
1
Suposant que soc A:
-
-
Quan B delata:
o Si delato: 7
o Si callo: 10
Quan B calla:
o Si delato: 0
o Si callo: 1
El millor a nivell individual condueix al pitjor a nivell global.
Equilibri de Nash: situació on els individus no tenen cap incentiu per canviar la seva estratègia
tenint en compte les conseqüències en referència a l’estratègia de l’altre individu.
Dilema oligopolista
Cooperació:
-
q*m=100
pm=60
D’aquesta manera:
-
qA=50  ITa=3000
qB=50  ITb=3000
IT=6000
1 empresa coopera i l’altra competeix:
-
qi=50  ITi=2600
qj=60  ITj=3120
p=52
IT=5720
Les 2 competeixen:
-
qa=qb=60
p=45
D’aquesta manera:
-
ITa=2700
ITb=2700
IT=5400
Cooperació entre oligopolistes: col·lusió
Col·lusió
Formal
Informal
Explícita
CÀRTEL
ACORD VERBAL
Competència monopolística: producte diferenciat
Tàcita
FUSIÓ
LIDERATGE DE PREUS
Comportament competidor monopolístic a C.T:
-
Produir o no? qct>0 si IT≥CV  IMe≥CVMe
Quantitat que màx B? q*  IMg=CMg
Resultat? B </>/=0  IT</>/=CT  IMe</>/=CTMe
Comportament competidor monopolístic a L.T:
-
qlt>0 si IT≥CV=CT
q*  IMg=CMg
Lliure entrada i sortida d’empreses: BLT=0  IT=CT  IMe=CMe