Qualitatiu 24/10/23 2.1 La selección del tipo de entrevistas: En función de; -Objetivos: Exploratorios, descriptivos o explicativos. -Dinámica más o menos deductiva o inductiva. -Necesidad informativa de cuestiones más o menos especificas e informales más o menos delicadas o personales. -Otros: Habilidades y preferencias personales. 2. El disseny i la conducció d’entrevistes: Camp i recull d’informació. 2.2 Elements de la conducció. 2.2.1 Preparació de l’entrevista A) Desicions sobre el perfil Decidir el perfil de persones a entrevistar, si o no s’ha fet abans, tenint en compte: *Quantitat i qualitat del informants -> En qualitatiu mes important que mes que la quantitat d’entrevistes és la qualitat d’aquestes, no tene totes la mateixa qualitata ni son iguals. A qui s’ha de fer l’entrevista? Qui te la información rellevant? -> Qui es mes accesible? -> Qui esta mes disposat a informar? -> Qui es mes capaç de comunicar la informacio amb precisió? b)Prepara i negociar l’acces b1) Accecibilitat i acceptació 16/11/23 2. Diseñy i realització 2.1 Disseny f) Guio -Mes curt(5/6 questions) -Més obert que el de les entrevistes. -Preguntes que fomentin expresar opinions(Perque…) Allo que es discutit es compartit. 2.2 Realització a)Preparació -Suplents i recordatori el dia abans. -Recepció dels participants. -Espera i distribució: Ha de ser espontanea per part dels participants,” la escopntanetat no es espontania”, l’investigador no interve en la organització pero la observa,perque se seguin mes comodes i perque ens dona mes información. Les persones que arrivin tard que puguin trencar la dinámica no entran. -Preparació material: guio, grabadores i posibles altres materials (fotos, objectes, etc) b) La moderació -Afavorir la dicussió entre els participants -Moderador cientific i dinamitzador: Talent social (yo) -Moderació i asistencia: NOMES FA FALTA UNA PERSONA MODERADORA. El moderador no pot interompre la dinámica. Controlar els tiemps manualment. C) Fase i actuacions 2)fase d’inici: -Intervencio inicial moderador: *Presentació del tema *Explicació de la dinámica -Ronda obligatoria dels participants: T’asegures de que participan i es sap perque esta aquí. 2) Desenvolupament: -El moderador ha de dirigir la conversa cap alla ons interesa, en el sentit de la metodología. -El moderador reparteix, distribueix les paraules quan cal, pero deixant dinamiques espontanies de repartiment entre els participants Torns es donen seguint lógica de contacte visual-gestual-oral Evitar monopolitzacio de la paraula per part d’alguns participansts -Recapitular temes tractats -Intervensio en “nusos” del discursus (argument esgotat, aparició de nous temes, etc) *Espera de pauses. *Petició de ampliació *Resumir posiicions tractades. 3.Potencialitats i limits A)Potencilitats -Menor reactivitat que l’entrevista cualitativa. “En encanta preguntar molt per la reactivitat”:Que es? La influencia que l’investigador pot tenir en las DADES (no en la interacció) S’ha d’intentar fer el millor que es pot Ser sociólogo no es ser activismo , papers diferentes -Permet captar les dinamiques col·lectives de construcción d’opinions i discursiorsos. 30/11/23 1.Definicipns i usos F) tres grans aproximasicions metodologiques (i epistemologiques) en l’estudi de la narracións 1ª)Aproximacions biografiques realistes *Persp, Etnosociologica de Bertaux (1980-1997) -Logica inductiva -Conceptes clau *Concepte de trajectoria(el recoregut de desicions *Concepte de estat i fases (solter, aturat, estudiant…..) *Concepte de transició (“transicio de una face a una altre, nen adult”) *Conpete de punt d’inflexio. Es un esdeveniment que marca un cambi brusc de direccio a la vida de una persona.(Em vaig enamorar y o vaig deixa tot, mort familir) 2ª) Aproximacions biografiques-narratives -Aproximacions fenomenologiques *Es cerca vincular experiencia viscuda (contextos pels que s’ha passat) amb narracio -BNUM de Rosnthsl i wengraf *SERA IMPORTANTEEEE -Aproximacions construccionistes I estructuralistes *Construccionisme `psicosocial de Gergen Rol dels conceptes i marcs de significat en la generacio d’identitats. *Analisi critica de discurs d’inspiració Focaltiana Camp marc d’analisis es neutra 2. Elements de disseny a)Seleccio dels casos cal decidir la mostra…. -Per a les entrevistes: 4 tipues de mostreig explicats al tema 3 ….. b)Selecci de les fons d’informació -L’entrevista narrativa -Relats aubiografis (sol·licitats o no) -Inserit en una etnografía, per tant, complementat amb tecniques com la observació, les converses informals, etc -Documents amb información biográfica: fotos, videos, diaris, Canals digitals, etc. -Seleccio del tipus d’entrevista: *Narrativa-biografica *Episodica *Incents critics/ BEI -Estructura i contingut *Pregunta incial: Explica la teva vida per on vulguies y com vulguis? *Preguntas internes:Apartir de que te ha explicat la persona demanar que aprofundeixi en alguna cosa concreta. *Preguntes externes: Preguntes nostres -Metode BNIM, Desenvolupaments: Oblogatori 3 sessions que poden ser en un sol dia , es el recomanable o es pot fer en dos dia es el recomenat. Dos el primer dia i la tercera ayuñada en el temps. -Primera sessio preguntes inicials -Segona sessio preguntes internes. -Tercera sessió preguntes externes. 5. Les potencialitats i limits a) Potencialitats: * Es un metode força complet i am capacitat d’explicacions de les biografies molt potent. *Possibilitar de d’identificar reoacions causals. *Carácter gratificant per a la persona entrevistada *Facilitar per accedir als fets ocurreguts en el passat. *Possibilitat de tringular diferents fonts d’informació que aporta l’entrevista. b) Limits *Sobrecarrega informativa *Sovint hi ha condicions en relacio als perfils analitzables. *Laborriositat en la seleccio-acces als casos *Baixos subjectes culturals *Dificultats tecniques superiors a una entrevista qualitativa-simple- 5/12/23 -Tipus de documents *En funcio de la Font A)Imatges fixes *Fotografies *Anuncis *Dibuixos *Grafics B)Imatges mobils *Enregistrament de video *Pel·licules C)Objectes fisics * * * -¿Quan es partinent el seu us? *Per esdeveniments pasats *Per impossibilitats socials d’accedir a altres dades *Quan ens interessa el document en sí mateix -Dos formes d’usar el document *Com intermediaris de la “realitat”:¿Qué ens diuen del mon? *Com a “producte social”:¿Com diuen les coses?
