TEMA 1 : La concepció de l’espai geogràfic. Corrents actuals del pensament geogràfic. L'espai geogràfic es pot definir com l'epidermis de la terra i està integrat per paisatge natural o repulsiu a les activitats de l'home (deserts de sorra i gel), que no està modificat per ell, que és recorregut però no organitzat i que té densitats de població baixes; paisatge modificat o on es percep l'empremta de l'activitat humana (selves tropicals) de les societats no industrialitzades que el produeixen sense comprometre l'equilibri ecològic i poden estar aïllats entre si per paisatges naturals; i paisatge ordenat o fruit d'actuacions conscients, concentrades i contínues però limitades, sobre l'entorn natural, per part de societats industrials amb la capacitat tècnica suficient per modificar el medi de manera més (països subdesenvolupats) o menys (països desenvolupats) dràstica i extreure beneficis (recursos naturals) i que es divideix en: rural especialitzat en el sector primari i energètic amb activitats agropecuàries, forestals, extractives i d'oci i urbà especialitzat en el sector terciari o amb ciutats i activitats productives secundàries i, sobretot, terciàries. D'altra banda, l'espai regional és un espai que s'organitza de manera homogènia i diferenciada respecte d'altres. Es pot parlar de regió natural però també de regió històrica, econòmica o urbana. Atès el caràcter multidiscipilinar de la Geografia, i de les diferents escales i espais que utilitza, els fenòmens es distribueixen a les regions solapant-se els uns amb els altres. L'espai geogràfic és estudiat per la Geografia General que analitza la superfície terrestre, les seves regularitats, analogies diferències i lleis i que se subdivideix en Geografia física o estudi dels fenòmens naturals (Climatologia, Hidrologia, Geomorfologia i Biogeografia) i Geografia Humana o estudi de les col·lectivitats humanes, les activitats i la modificació de l'espai (Població, Agrària, Industrial, Urbana, Comunicacions, Econòmica). La Geografia Regional aplica els principis de la Geografia General a espais concrets. Fins al segle XVIII la Geografia és concebuda com la descripció de l'espai o de la Terra, és a dir, es basa en la recollida de dades i en alguna teorització sobre fenòmens geofísics amb fins polítics, militars i comercials i en menor grau erudits (corologia o ciència que estudia les lleis per les quals es regeix la distribució de les plantes i els animals sobre la terra), al servei de navegants com els fenicis o dimperis com el romà. No obstant això, Herodoto (s. V aC) ja posa en relació el medi, amb els seus caràcters fisiogràfics amb els grups humans que l'habiten, introduint hipòtesis de desenvolupament. A l'Edat Mitjana els només àrabs mantenen la geografia descriptiva a través de cartes nàutiques. Amb el Renaixement i els grans descobriments de terres i la incipient revolució científica amb avenços en l'astronomia i la fenomenologia atmosfèrica, es rellança la cartografia. Al segle XVIII, Kant (+1804) estableix les bases filosòfiques de la Geografia moderna i científica, que s'ha d'ocupar dels fenòmens espacials en el seu conjunt, tant dels físics com dels humans, podent ser política, comercial, històrica, etc. Però al segle XIX, amb Humboldt (+1859), naturalista viatger que realitza un exhaustiu estudi de la diversitat del medi físic terrestre, i Ritter(+1859), que cerca explicar les relacions entre el medi i la vida de l'home, es produeix, sense que ningú ho pretengui, l'oposició de mètodes i objectes de coneixement a la ciència geogràfica que s'escindeix en Geografia Física i Geografia Humana. Aquesta divisió equival a la divisió entre determinisme i possibilisme. El determinisme (Ratzel,+1904) considera que hi ha una subordinació total de l'actuació de l'home a les lleis naturals del medi. El possibilisme (Reclús,+1905/Kropotkin, +1921), per contra, sosté que el medi no determina les activitats humanes sinó que ofereix possibilitats que lhome utilitza o desaprofita. El Darwinisme dóna encara més rellevància a les teories deterministes ia l'escissió esmentada. En aquest context sorgeix Vidal de la Blanche (+1918), fundador Geografia Regional moderna. Aquest autor, dins del corrent possibilista i amb una concepció historicista de la ciència que posa l'accent a la llibertat humana, tracta de superar aquesta divisió a través 1 TEMA 1 : La concepció de l’espai geogràfic. Corrents actuals del pensament geogràfic. del concepte de Geografia Regional. Es renuncia a la cerca de lleis generals i se centra en lestudi regional on les regions apareixen com a espais únics i singulars. Des de llavors la Geografia, malgrat les seves múltiples branques i interdisciplinarietat, es considera com un tot, si bé es percep un interès més gran per la Geografia Humana que per la Física. Paral·lelament al naixement de la disciplina geogràfica moderna en l'àmbit erudit, la institucionalització de la ciència geogràfica es produeix, entre finals del segle XIX i principis del XX, amb les Reials Societats Geogràfiques i amb la seva introducció a les universitats, afavorida per l'Imperialisme que hi veu un instrument útil: organització d'expedicions, realització d'observacions astronòmiques, etnogràfiques i de ciències naturals i aixecaments cartogràfics. Davant l'oficialització i dins del possibilisme sorgeix l'anarquisme de Reclús (+1905) i Kropotkin (+1921) que paren atenció a la Geografia Humana des d'un enfocament social, i el darwinisme (Darwin +1883) que es recolza en una ciència que persegueix l'encadenament de causal dels fets. Per la seva banda, Marx (+1883) i Engels (+1895), no fan geografia, però les seves descripcions de les condicions de vida a les ciutats i dels efectes de la indústria sobre el paisatge, donen un nou enfocament a la geografia que serà recollit a la segona meitat del segle XX. A les primeres dècades del segle XX (1900-40) s'imposa la Geografia de l'Ecologia humana de la mà de l'escola de Chicago (Burgues). Basada en feines de biòlegs sobre el món vegetal, proposa l'existència de relacions socials sustentades en la lluita per l'espai (competència, dominació, invasió i successió). La ciutat en expansió és el camp destudi: mobilitat espacial i social, relaxació de les estructures familiars, aïllament social, creixent divisió del treball i especialització funcional del sòl urbà. Entre 1940-60, triomfa la Geografia quantitativa de la mà del neopositivisme. L'estadística és la base d'aquest corrent que planteja problemes, formula hipòtesis, quantifica els fenòmens i els classifica per demostrar o rebatre les hipòtesis proposades i establir lleis probabilístiques o teories generals: models de Koppen (climes), Christaller (teoria llocs centrals), Weber (localització industrial) i Von Thünen (localització activitats agràries). Des de 1960 s'imposa la Geografia de la percepció com a critica el concepte d'home econòmic. Es considera que l'home decideix el seu comportament espacial no en funció del medi geogràfic real, sinó de la percepció que en té. Aquesta es realitza després de rebre una informació que és filtrada pel sistema de valors de cada individu i dóna lloc a una decisió de comportament. Particular atenció rep l'estudi de la imatge de la ciutat, afavorit pels treballs realitzats al camp de l'urbanisme. Lynch posa de manifest que la imatge que es formen els ciutadans de la seva ciutat està organitzada al voltant d'uns elements significatius (camins, vores o línies de separació com rius ferrocarrils, barris, nodes o punts estratègics de confluència i fites significatives com edificis o escultures ) i està influïda per l'edat, la classe social, l'activitat i el temps de residència de cada habitant. Aquesta geografia ajuda a lorganització de lespai a nivell urbà i regional. Als anys 70 li arriba el torn a la Geografia radical (EUA) i social (Europa) (Milton Santos, Gilbert, Harvey) o nova geografia d'esquerres, imbuïda de marxisme i que defensa una crítica de l'ordre espacial existent a els seus vessants social, econòmic i polític i impulsa la reflexió sobre noves ordenacions que ajudin a més felicitat i justícia socioeconòmica entre els homes. Es tracta, en general, d'un moviment predecessor dels actuals grups antiglobalització, que proposa alternatives i exerceix una crítica al capitalisme, amb puntes de llança com les organismes econòmics internacionals o les multinacionals, i als seus efectes quant a desequilibris en distribució de la riquesa a nivell mundial generant diversos mons, un comerç no equitatiu, l'explotació 2 TEMA 1 : La concepció de l’espai geogràfic. Corrents actuals del pensament geogràfic. laboral, la contaminació i la destrucció del medi natural i l'esquilmament dels recursos naturals així com el militarisme generat pel seu control. Finalment cal fer referència a un corrent molt en voga actualment de la mà del neomperialisme nordamericà. La Geografia política o Geopolítica que s'ocupa de l’anàlisi de l'organització internacional, les relacions entre estats i els contenciosos politicomilitars que enfronten les potències en diferents àrees del globus. 3
