wuolah-free-EL-CATALANISME-POLITIC-1833-1931

EL-CATALANISME-POLITIC-1833-1931...
Maaruu
Historia de España
2º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales
Claret
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
1. ELS ORÍGENS DEL CATALANISME
A finals del s.XIX es va configurant un moviment regionalista/nacionalista català
(catalanisme). És més tènue i tardà que altres moviments nacionalistes europeus.
Moviment cultural (especialment literari) que pretén la recuperació del català com a
llengua culta.
La llengua culta era el castellà i la llengua vulgar el català. → DIGLÒSIA
✱ S.XIV - XV → Segles d’or de la literatura catalana.
✱ S.XVI - XVII → La Decadència (el català perd força com a llengua culta).
✱ S.XVIII → Amb el Decret de Nova Planta es prohibeix el català.
✱ S.XIX → ROMANTICISME (exalça grans emocions com el patriotisme).
→ LIBERALISME / NACIONALISME de la Revolució Francesa (en el sentit de
llibertat i sobirania de la nació).
Amb aquests 2 factors sorgeix LA RENAIXENÇA.
La Renaixença originàriament era un diari. Les primeres manifestacions culturals per la
recuperació del català és la publicació de POESIA EN CATALÀ. En un principi és un
moviment molt elitista. Si més no, al llarg del segle les manifestacions culturals seran
més populars i la població s’anirà alfabetitzant.
El primer poema més important és “ODA A LA PÀTRIA” d’Aribau. → 1833
Poc després es comencen a celebrar els JOCS FLORALS (1859), impulsats per Rubió i
Ors, que aniran popularitzant la poesia. Els poetes eren persones molt populars. El més
famós era Jacint Verdaguer → pare del català contemporani.
Al llarg del segle XIX, el govern espanyol anirà fent lleis per restringir i disminuir l’ús del
català a tot arreu.
També hi haurà interès per la recuperació de l’INTERÈS HISTÒRIC PEL PASSAT
NACIONAL DE CATALUNYA, mitificant els fets del passat. El més destacat de tots és
Víctor Balaguer. Apareix la novel·la històrica. Els noms dels carrers de l’eixample se li
encarreguen a ell. Amb això, el catalanisme comença a agafar un caire més polític.
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
EL CATALANISME POLÍTIC (1833-1931)
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
Cap a mitjans de segle, el català arriba al teatre i es POPULARITZA. El dramaturg més
conegut és Frederic Soler (“el Pitarra”). Els poemes es comencen a cantar i a posar
música (CANT CORAL). Anselm Clavé és qui posa música a molts dels poemes.
També sorgeix la PREMSA EN CATALÀ amb diaris com la Renaixença i altres més satírics.
2. APARICIÓ I EVOLUCIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC (1880-1899)
El 1880 es produeix el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA, on es reuneixen tots els
representants dels moviments majoritaris a Catalunya i arriben a la conclusió de que els
problemes de Catalunya es solucionen amb un AUTOGOVERN DE CATALUNYA.
✱ 1885 → MEMORIAL DE GREUGES. És el primer acte catalanista fora de Catalunya. En
un document es reuneixen totes les reivindicacions catalanistes i se li dona al rei Alfons
XII a Madrid.
✱ 1888 → MISSATGE A LA REINA REGENT. Amb la mort d’Alfons XII, la reina regent és
Mª Cristina. El 1888 la reina regent ve a inaugurar una exposició a Barcelona. S’aprofita
per fer reivindicacions catalanistes amb un to més directe i un caràcter més propositiu.
✱ 1892 → LES BASES DE MANRESA. És un primer projecte d’Estatut de Catalunya (es
deia Constitució Regional de Catalunya). Defensa un model federalista, on tot el que és
govern interior de Catalunya sigui autogovern i competència del poble català. És un
escrit molt més definit. Serà la base de les reivindicacions del s.XX.
✱ 1897 → MISSATGE A CRETA. El catalanisme s’enmiralla en altres processos nacionals a
altres regions. Busca referents a fora, i al s.XIX ho fa amb Creta, que vol independitzar-se
de Turquia. Aquest document inicia la “tradició” d’enmirallar-se en altres processos de
construcció nacional.
✱ 1898 → CRÍTICA DAVANT LA GUERRA DE CUBA. El catalanisme s’enmiralla en el
procés d’independència de Cuba, que era territori espanyol. No es demana
independència, sino un ampli autogovern.
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El moviment prendrà força amb el SEXENNI DEMOCRÀTIC. Amb la Restauració derivarà
en el CATALANISME POLÍTIC.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
✱ 1899 → TANCAMENT DE CAIXES. Després de la Guerra de Cuba, l’economia
espanyola va quedar destrossada, de manera que s’apugen els impostos que afecten
sobretot a la classe mitjana (nombrosa a la Catalunya industrialitzada). Des dels
botiguers va haver-hi moltes queixes i denúncies, fins que al final decideixen no pagar
els impostos (tancament de caixes). És una insubmissió fiscal, primer a Barcelona i
després als voltants.
L’alcalde de Barcelona en aquell moment era el DOCTOR ROBERT, que va donar suport
als comerciants. L’Estat el va forçar a rectificar i reclamar els impostos i ell va decidir
dimitir.
Arrel d’aquest fet, la majoria de la classe mitjana es passa al catalanisme polític (ja que
els hi havia donat suport) i aquest pren molta força.
Esdeveniment molt vinculat a la INDUSTRIALITZACIÓ. El país on es fa pretén mostrar els
seus avenços industrials. És un focus de projecció brutal de la zona on es fa. Que
Barcelona pugui organitzar-la, demostra que és una capital industrialitzada a Europa.
És una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i els industrials catalans. No rep gairebé
suport de l’Estat. L’alcalde d’aquell moment i impulsor de l’exposició és RIUS I TAULET.
L’exposició tenia lloc al tram final del Passeig de Sant Joan i al Parc de la Ciutadella. El
monument més espectacular serà el MONUMENT A COLOM, per demostrar la capacitat
de la indústria catalana.
3. EL CATALANISME POLÍTIC AL S.XX (1900-1931)
A principis del s.XX, el CATALANISME passa a ser l'opció majoritària a Catalunya, ja que
passa a ser una IDEOLOGIA DE MASSES. A Euskadi també creix el nacionalisme, i tots
dos territoris demanen models territorials més descentralitzats.
El partit més important de Catalunya durant els primers 30 anys del s.XX és LA LLIGA
REGIONALISTA DE CATALUNYA (“La Lliga”). És un partit catalanista no independentista i
socialment conservador. Es funda el 1901.
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Arrel del desastre del 98, el CATALANISME POLÍTIC surt reforçat. El catalanisme ja
defensava que el model polític i econòmic espanyol no funcionava (ja feien un discurs
regeneracionista). El catalanisme ja defensava una àmplia autonomia de Cuba. Surt
reforçat perquè els fets i el regeneracionisme li acaben donant la raó. El catalanisme
defensava pactar una rendició amb els EUA per no perdre de la manera que ho van fer.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
✱ Discurs catalanista
✱ Discurs regeneracionista
✱ La majoria obrera anarquista, que no vota a les eleccions.
Són autonomistes en la línia del que es deia en les Bases de Manresa.
La Lliga té poder en els ajuntaments i les diputacions (no hi havia la Generalitat). Des
d’allà comencen una catalanització de les institucions.
Els principals dirigents de La Lliga són ENRIC PRAT DE LA RIBA (dirigent de la Diputació
de Barcelona i posteriorment de la Mancomunitat) i FRANCESC CAMBÓ (ministre d’àrees
econòmiques a Espanya).
La Lliga té representació a Madrid, arribant a formar governs de coalició amb el Partit
Conservador. → És l’únic partit no dinàstic que formarà part del govern.
Hi ha altres partits catalanistes més progressistes com ACCIÓ CATALANA (amb Rovira i
Virgili), una escissió de La Lliga de caire més intel·lectual; el PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ
(amb Lluís Companys), partit federalista; i ESTAT CATALÀ (amb Francesc Macià), el
primer partit independentista català amb un cert pes.
ー FETS DEL CU-CUT (1905) ー
És quan La Lliga es consolida. El CU-CUT és
una revista satírica catalanista, molt en l’òrbita
de La Lliga. La mateixa editorial que la
publicava també editava el diari LA VEU DE
CATALUNYA.
El 1905 La Lliga guanya unes eleccions
municipals, i per celebrar-ho fan un banquet
(el “BANQUET DE LA VICTÒRIA”). El Cu-Cut
publica un acudit on un militar pregunta què
passa (referint-se al banquet) i quan li diuen,
ell diu “Ah, pues serán paisanos”, referint-se a
que no són militars perquè ELS MILITARS MAI
GUANYEN.
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Guanya gairebé totes les eleccions a Catalunya amb majoria de la burgesia. Això es devia
a:
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
És per això que diversos oficials de l’exèrcit espanyol incendien les seus de “La Veu de
Catalunya” i el Cu-Cut.
Arrel d’aquests fets, tots els sectors catalanistes i altres grups polítics catalans (com els
carlistes) es presenten junts a les eleccions com a SOLIDARITAT CATALANA, amb un
objectiu comú: eliminar la Llei de Jurisdicció. Es presenten amb un programa catalanista,
i guanyen 41 dels 44 diputats catalans al Congrés dels Diputats. El lideratge el té La Lliga.
No s’aconsegueix enderrocar la Llei de Jurisdiccions, però sí moderar-la.
ー CREACIÓ DE LA MANCOMUNITAT (1914) ー
Degut a la importància de La Lliga a Catalunya com al Congrés dels Diputats per formar
governs de coalició, el govern espanyol aprova la creació de la MANCOMUNITAT, els
primers fonaments per a un règim d’autogovern.
✱ El 1833, el nou govern liberal aprova la divisió provincial de l’Estat espanyol (facilitant
un govern molt centralista). Catalunya es queda dividida en 4 províncies: Barcelona,
Tarragona, Lleida i Girona.
→ La província té la funció de relacionar l’Estat i la província, a través del
GOVERNADOR CIVIL (representant de l’Estat espanyol a la província).
→ Cada província té una institució que coordina els ajuntaments d’aquesta: la
DIPUTACIÓ. Gestiona una part dels recursos i les competències municipals.
→ En les eleccions espanyoles, la circumscripció electoral són les províncies
(s’escullen els diputats per províncies).
✱ El 1914, La Lliga pacta amb el govern central la creació de la Mancomunitat. La Lliga
controlava les 4 diputacions catalanes i aconsegueix que es mancomunin, que s’uneixin.
La Mancomunitat de Catalunya gestionarà i tindrà les mateixes competències que tenien
les diputacions catalanes per separat, per això no hi ha una cessió d’autonomia com a tal,
sino només un canvi administratiu. Tot i això, és la primera vegada en 200 anys que hi ha
una institució triada només a Catalunya i que coordina tot el territori.
La Mancomunitat serà com una gran coordinadora de tots els ajuntaments de Catalunya.
AJUNTAMENTS → DIPUTACIONS → PROVÍNCIES → MANCOMUNITAT
En un principi estava prevista epr ser un primer pas cap a l’autonomia, però finalment
això no s’aconsegueix.
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Quan des de diferents sectors del catalanisme es reclamen responsabilitats pels fets i es
denuncien, l’Estat Espanyol aprova la LLEI DE JURISDICCIONS (1906), que considera
delicte greu qualsevol ofensa al rei, l’exèrcit, la bandera o l’himne espanyols, arribant a
condemnar-ho amb presó correccional. El Cu-Cut passa de ser víctima a ser culpable.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
✱ El PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT serà el president de la Diputació de Barcelona
ENTIC PRAT DE LA RIBA, que ho serà des del 1914 al 1917, quan mor d’una malaltia.
✱ La Mancomunitat continuarà les OBRES DE GOVERN de les diputacions des de
principis del s.XX.
Aquestes obres segueixen principalment dues vies d’actuació:
→ La INDUSTRIALITZACIÓ de Catalunya.
→ La INSTITUCIONALITZACIÓ de la cultura i llengües catalanes.
Alguns exemples d’aquestes obres són:
→ OBRES PÚBLIQUES: carreteres, electricitat, telefonia…
→ Creació de NOUS HOSPITALS i millora dels anteriors.
→ EDUCACIÓ: escoles tècniques i professionals enfocades a la industrialització. Es
crea l’ESCOLA INDUSTRIAL.
→ CULTURA: I.E.C, normativa lingüística, origen del MNAC, biblioteques… Reben suport
del moviment intel·lectual del NOUCENTISME.
ー ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS A BARCELONA (1917) ー
L’any 1917, La Lliga convoca a Barcelona una reunió de tots els diputats dels PARTITS
OPOSITORS amb la finalitat de pressionar l’Estat per a fer una REFORMA
CONSTITUCIONAL.
L’any 1917 hi ha també una CRISI MILITAR. L’exèrcit considera que el govern no fa res per
guanyar la Guerra del Marroc.
El 1917, amb l’obrerisme en alça, internacionalment hi ha la REVOLUCIÓ RUSSA.
És a dir, el 1917 hi ha risc d’una crisi constitucional i política. El malestar de l’exèrcit per la
guerra del Marroc pot arribar a un cop d’Estat i hi ha perill d’una revolució social obrerista.
És per això que la Lliga es fa enrere a l’últim moment en la reforma constitucional i pacta
amb el partit conservador.
ー CAMPANYA DE L’ESTATUT (1919) ー
El catalanisme i La Lliga seguiran fent campanya per un autogovern més ampli. Per això
s’aprova un projecte d’ESTATUT D’AUTONOMIA per part de càrrecs de les institucions
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El va succeir JOSEP PUIG I CADAFALCH, un arquitecte modernista. És president de la
Mancomunitat fins la seva supressió per la dictadura de Miguel Primo de Rivera
(realment fins 1923/formalment fins 1926).
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
Les CORTS ESPANYOLES (qui l’havien d’aprovar) no el van arribar a admetre a tràmit.
La campanya de l’Estatut és el moment més àlgid de suport popular a La Lliga, però el
fracàs portarà al seu declivi.
Començaran a sorgir nous grups catalanistes més radicals i rupturistes.
✱ El president Wilson dels EUA defensava la plurinacionalitat dels grans Estats (1 estat 1 nació). A la fi de la IGM, les fronteres territorials canvien per aquest motiu, pel que
moviments nacionalistes com el catalanisme seran impulsats.
ー FUNDACIÓ D’ESTAT CATALÀ (1922) ー
És el primer partit amb una certa projecció obertament catalanista independentista (és
d’esquerres).
El seu emblema és l’ESTELADA (senyera amb el triangle i l’estrella de les banderes de
Cuba i Puerto Rico).
El seu fundador i dirigent és FRANCESC MACIÀ. Era oficial de l’exèrcit espanyol, i és amb
els fets del Cu-Cut que es comença a distanciar de l’exèrcit i acaba sortint-ne.
És diputat de SOLIDARITAT CATALANA.
Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es persegueix el catalanisme, es
prohibeixen les entitats catalanistes, les institucions catalanes, símbols i manifestacions
culturals catalanes, etc.
ー FETS DE PRATS DE MOLLÓ (1926) ー
L’any 1922, Irlanda aconsegueix la seva independència gràcies a una part política (partit
SINN FEIN) i una part militar (l’IRA, el braç armat del partit).
Francesc Macià pren el procés irlandès com a model, de manera que crea ESTAT
CATALÀ. Als pocs mesos s’inicia la dictadura de Miguel Primo de Rivera, de manera que
amb aquest context s'arriba a justificar la violència i l’ACCIÓ ARMADA.
L’acció més important que protagonitzarà Estat Català amb Macià al capdavant serà la de
Prats de Molló.
Prats de Molló és el primer poble de la Catalunya francesa. En aquest poble, Estat Català
munta una acció sorpresa per iniciar un aixecament dels pobles dels pirineus. Això no
arriba a passar, ja que un espia infiltrat en aquest grup els delata i són detinguts per la
gendarmeria francesa a la frontera.
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
públiques. Aquest Estatut va en la línia de les Bases de Manresa (relació federal
Catalunya-Espanya).
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4271410
Els jutgen a França i Macià es converteix en un personatge molt popular a Catalunya, ja
que acaba personificant la lluita del catalanisme contra la dictadura.
A les eleccions de 1931, la candidatura presentada per Macià arrassarà a Catalunya. Estat
Català acabarà formant part d’ESQUERRA REPUBLICANA.
Els partits republicans i els partits opositors (partits catalanistes entre ells) s’organitzen
per establir els pilars fonamentals d’una suposada república.
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ー PACTE DE SANT SEBASTIÀ (1930) ー