Subido por Neo Strata

Principis de la lectura menorquina

Anuncio
Acerca de este libro
Esta es una copia digital de un libro que, durante generaciones, se ha conservado en las estanterías de una biblioteca, hasta que Google ha decidido
escanearlo como parte de un proyecto que pretende que sea posible descubrir en línea libros de todo el mundo.
Ha sobrevivido tantos años como para que los derechos de autor hayan expirado y el libro pase a ser de dominio público. El que un libro sea de
dominio público significa que nunca ha estado protegido por derechos de autor, o bien que el período legal de estos derechos ya ha expirado. Es
posible que una misma obra sea de dominio público en unos países y, sin embargo, no lo sea en otros. Los libros de dominio público son nuestras
puertas hacia el pasado, suponen un patrimonio histórico, cultural y de conocimientos que, a menudo, resulta difícil de descubrir.
Todas las anotaciones, marcas y otras señales en los márgenes que estén presentes en el volumen original aparecerán también en este archivo como
testimonio del largo viaje que el libro ha recorrido desde el editor hasta la biblioteca y, finalmente, hasta usted.
Normas de uso
Google se enorgullece de poder colaborar con distintas bibliotecas para digitalizar los materiales de dominio público a fin de hacerlos accesibles
a todo el mundo. Los libros de dominio público son patrimonio de todos, nosotros somos sus humildes guardianes. No obstante, se trata de un
trabajo caro. Por este motivo, y para poder ofrecer este recurso, hemos tomado medidas para evitar que se produzca un abuso por parte de terceros
con fines comerciales, y hemos incluido restricciones técnicas sobre las solicitudes automatizadas.
Asimismo, le pedimos que:
+ Haga un uso exclusivamente no comercial de estos archivos Hemos diseñado la Búsqueda de libros de Google para el uso de particulares;
como tal, le pedimos que utilice estos archivos con fines personales, y no comerciales.
+ No envíe solicitudes automatizadas Por favor, no envíe solicitudes automatizadas de ningún tipo al sistema de Google. Si está llevando a
cabo una investigación sobre traducción automática, reconocimiento óptico de caracteres u otros campos para los que resulte útil disfrutar
de acceso a una gran cantidad de texto, por favor, envíenos un mensaje. Fomentamos el uso de materiales de dominio público con estos
propósitos y seguro que podremos ayudarle.
+ Conserve la atribución La filigrana de Google que verá en todos los archivos es fundamental para informar a los usuarios sobre este proyecto
y ayudarles a encontrar materiales adicionales en la Búsqueda de libros de Google. Por favor, no la elimine.
+ Manténgase siempre dentro de la legalidad Sea cual sea el uso que haga de estos materiales, recuerde que es responsable de asegurarse de
que todo lo que hace es legal. No dé por sentado que, por el hecho de que una obra se considere de dominio público para los usuarios de
los Estados Unidos, lo será también para los usuarios de otros países. La legislación sobre derechos de autor varía de un país a otro, y no
podemos facilitar información sobre si está permitido un uso específico de algún libro. Por favor, no suponga que la aparición de un libro en
nuestro programa significa que se puede utilizar de igual manera en todo el mundo. La responsabilidad ante la infracción de los derechos de
autor puede ser muy grave.
Acerca de la Búsqueda de libros de Google
El objetivo de Google consiste en organizar información procedente de todo el mundo y hacerla accesible y útil de forma universal. El programa de
Búsqueda de libros de Google ayuda a los lectores a descubrir los libros de todo el mundo a la vez que ayuda a autores y editores a llegar a nuevas
audiencias. Podrá realizar búsquedas en el texto completo de este libro en la web, en la página http://books.google.com
7236
54 . 9
WIDENER LIBRARY
HX JGSG K
1236 .5419
Harvard College Library
TA
RD
IA
KT
ON
NI
E
C
HR
Æ IA
ES
T
HROISTO
ACAD
NDAAYCL
ESLI
E
AE
I
EM
LU
GI
L
GIFT OF
THE AUTHOR
Ramis ,
9 2136 .54 . 9
.
..e
n
.
you
well,
Presented to the Library of Harvard
University by Or. Hamis y Ramis.
the Author
Mahon, fam .10.1819.
Sammen 3. 3
PRINCIPIS DE LA
LECTURA
MENORQUINA .
PER UN MAHonês .
Juan Ramis y Ramise
Quod munus Reipublicæ majùs meliùs-ve offerre possumus ,
quàm
si docémus atque erudimus juventutem ?
Cic . II. de div .
Que major servici podem fer a la Pátria , qu 'enseñar y con
duhir la joventùt ? "
MAHO .
En la Imprenta de la Viuda de FABREGUES,
àl Cami del Castell.
AB LAS LLECENCIAS NECESSARIAS.
1804.
7236 . 54 . 9
!
AMAVARI BOLLEGE
Jan . co. 197
LIBRARY
1
Author
Desine, novitate exterritus ipsa ,
Expuere ex animo rationem , sed
magisinde
Acri judicio perpende,et si tibi vera.
videtur ,
Dede manus; aut si falsa est ac« .
cingerë cöntra.
.
Lucretius.
PREFACI.
Conexent que los principis de la lectura
SOD el fuas
ment de qualsevol ciéncia, totas las gacions , tots los pobles
hán procurát establir ab principis sólits , ab una norma fácil,
las reglas funamentals d 'el seu propi idiome. Aparez qu 'encar
re qu'el nostro sie trét , de l'antig : llemosi del qual usao
igualment los Cataláns, Valenciáns y Mallorquins, ago . 20 AOS
escusa d 'haver de tenir principis de lectura propis d ’el nostro
dialéctic ; essent asi qu 'aquest se diferencia d'el d'aquells tánt
en la pronúncia, coin en l'ortografia : no obstant fins áre
l'hem negligit. . . . . .
Per remediar en alguna manera aquesta necessitat , si
donao a lum los presènts,Principis , esperánt que per falta de
millors, y más perfets , será tolleráda ka seua insuficiencia ,
Aquests Principis tendrán un triple us: Primerament, ells
son destinats a los qui coméndan a apendrer de lligir . Aquests
serán conduhits , coin per una escála , a lligir pertëtament, si
seguexen , ab sistème las táulas de mots de diferents sillabas ,
qui hy son compresas, fins arribar a las pèssas de lectura qui
s 'encóntran a la fi de las reglas.
En segon lloc , servirán per la direcció del Méstre ;
puis las instruccions qui intermediaa entre l'alfabèt y las táulas
de mots , li facilitarán l'ecsplicació d 'aquellas, règlas que los
principiants deuen sebrer, intes que sien en estat de poderlas
apendrer ab la lectura , y que per consequent, ell deurà ensen
ñárlos , de viva vou ; Cóm son las reglas de los accents : els din
ferèats sóns de las vocals y de las consonants , & c.
Finalment, aquests Priacipis no serán inutilo a moltas
personas qui, conexèntne la práctica n 'ignoran la teória ..
Puguien aquests fács Principis ser la cláu qui, obria la
Berita han remulacidos quil eeścitieio logo genis 9 illuminátsica emplear
90soskus taleht's , qui qua seua eruclició en profit d 'un idiome,jevic
unic deféctersconsistex püraniènt en ser incult . Puguien das pás
las reglas quélls. conténeti sér d 'alguna utilidátial los joves.
aquest esPells01 f que m 'he proposát. Si lo pugilograr, ed
meu traball quedará doblament satisfet per epiguse que tendge
instruhintme a mi anatèxia . ..
d 'haver estat un a los altres
SD Islands
Javid Pink
97
ut Jusco
Be wa
on i dodati 0204 som
jimb 125cco
Biww.dordeb
bolo predisimilsinad
dá
h
. . .
ahol
editawale
W *
V
790 91P jnd19 ,
$123
dis how how.tow' a 'i
vel
32 pisti22s991 $ 129ups' séu
$
ud buwil
jf00h
rsionsibilisan ise * * * * * * * ** * * .234 ishas been swiss
alls ginbulbiini icú alq * * * *
Edgivnika 2017L; A
a coupÀ , Tiaind ob 1971 00CA * * *
ia
#nofilausn 9
260milia
600
wat wil b
2 lut 2x1 v
lue
‫لههه ن لمدة‬
: :
19b
isg bud
iyi p so
238757iib
‫سنوب داره ولی یه مرد به دل‬،»
91129M
.
òiggs1ib
bláused
canilesb qox
2015band flé798
2nd since ca pada
‫ن‬
masa
‫ ن ه به‬، ‫ہ تن ما د‬
‫ونک‬
oeslysa end sb i ed & se ...coan'a
1 199 muv292 e ocll noyga oli
93103 kila singuid
216 .55 . 13eni 281 ziua
a01 55.fe coleta Chandaks b cianidigiosa dibidJadentes al pejudit sb
2811912 sb dodou diw dobie bip igjen put . 6.610b Ebinabawang
29219 279b is pjovépisc559 OLPE 84 .60531
Od 1911 1101
cib zlo iwowote and OW .
isi 102 0
0SY ÉVAY sb riedidis
We find inde Jesus Ad by alisov rad ob inca te 313
. 22114
‫ ادببهفي‬، ‫کان فيل ها‬
4 ‫هالة‬: ‫له‬
‫وارد شده وپا کن د و دستی به سهت‬
3
PRINCIPIS DE LA LECTURA MENORQUINA .
ALFABET.
Carácter
Carácter
B.
itálic . '
'
fin .
.
i
: d
: .'fin
f . .
Só de las
majusculas,
lletras.
Agua
.. . a
b
n
ri
Do
hs
nt
mo
60.54
W
WO
romá. . .
Lletras
á
.
. be
ce
.. . . de
iié
. .
. .
efs
; ; F .
i
.- G .
ge
A
.
ac
jóta
cá
EZZ
èl
dobla el
To
‫و د یا ہے یاباند‬
1. !
!
!
èm
:. . . en
en tilla
Na
pe
P
cu
**
- :4
o
R
siis mis
T
érr.
i
èss
***
OU2hVi
V
tè
ve
хеха
Ya
v
Y
U
SAI.IZH .
i
- grèga
zeta .
i 4
I .:. Principis de la lectura
Çom
;; ** "
succehesquia cuvint qu'a fórsa de repetir
· tántas vóitas l'alfabèt , el dexeble arriba a sebrerlo
de memória , de modo qu 'aparex que lo sáb . a fons,
quánt a -pènas en conex lletra alguna ; será bó qu ' el
Méstre prenguia el trebáll de ferli lligir l'alfabèt ál
revès , y tambè ab las lletras entremescladas; per lo
que se valdrá del método qui seguex .
Caracter romá
Çarácter itálic .
2 . y . X . V . u . t . s . r. q . 2 . y X . v . 4 . t . s. r. q .
p . 0 . ſi. n , m . ll. l. k . j . p . 0, ñ . 1 , m . ll. l. k . j .
i. h . g. f. e. d . c. b . a . i. h . g. f. e. de C. bi a .
p . k . n . r . m . - e.
ñ. p. k. n
r . m . e. ñ .
. u . j. d . g . s . c . b. i . j. d . g. s. C .
ll. 2 . q . h . 1 . p . i. ll. 2. q. h . l. pi i.
a . f . x . 0. y . v .
la. f.
. 0. N . v.
ALFABET DE LLETRAS MAJUSCULAS ÅL
REVES.
Z. Y. X. V. U. T. S. R. Q. P. O . Ñ. N . M . LL . Le
K . J. I. H . G . F . E . D . C . B . A . -
ALFABET DE LLETRAS MAJUSCULAS
ENTREMESCLÁDAS.
P. K . N . R . M . E . Ñ . B . U . J. D . G . S. C . LL. Ze
.
:
. H . L . P . I. A . F . X . 0 . Y . V .
Menorquina .
Las lletras se dividexen en vocals, y en consonants .
Hy há sis vocals, qui son : a . e . i . y . 0 . u . Totas
las dames lletras son consonants.
Advertencia1 .
its 109
* [STC
r
.
Luego qu 'el dexeble sebrá distinguir bè , los ac
cènts, el Mestre deurá aplicarse a ferli conexer los
señáls qui varian la sèua entonació , y que anomenámi
accènts.
3.
Las planas sigùents servirán per donárne una
- idéa. Peró, a fi qu'el dexeble aprenguie de distinguir
los millor, no se li mostrará sinò la columna en la
qual èlls están marcáts : l'ecsplicaciò qui los está im
mediáda servirá unicament per la direcció del méstre.
Hy há tres espécias d 'accènts: L 'accèrit agúi ( 1 )
l'accènt grávê ( ) y l'accent circonflécs (~ ) . Per mé
- di d 'aquests accents es que nosaltres podem distinguir
els diferents sóns de que son susceptiblas las nostras
: vocáls .
( 1 ) . L'accent agút es un señal qui devalla de la
( i ).
dreta a l'esquerra, y se pósa sobre las vocals
qui s'han de pronunciar obertas y ab un só agút. :
L 'accent gravê es un señal qui devalla de l'est
quérra a la dreta , y se pósa sobre las vocals
qui s'han de pronunciar ab un só grávê ó mne
diáno , es -a - dir : ni tánt fórt y obert com las
agudas , ni tánt ténuo cóm las múdas .
.
. ) . L 'accènt circonflécs es , un señal qui se compón
d 'els dos antecedents unîts perá no ecsprimex
. .. só particular, sino que servex en nostro idiome
Principis de la lectura
pera denotar las finals d 'aquells mots qui admeten
un só mès fort qu 'el de l' e múda, pero no tant com
el grávê, ó mediáno , com
dirêm , ferêm , cridarêm .
Molts usan tambè d 'aquest accent en las prepo
sicions á , y åbze peró no aparex qu'ell hy sie
de molta necessitat, perque l' a en estas prepo
" sicions tè el matèx só que l' a muda, ó sens
accent.
D 'ELS DIFERÈNTS SÓNS DE LAS VOCALS.
( a ) L ' a sens accent se pronuncía obscura, com a
(á )
la fi d' els mots casa, tảila, rósa , cosa ;
L ' à ab accènt agút se pronuncia com a la fi
dels mots ferá, dirá , anirá.
( e ) L ' e sens accént té un só obscur, com a la fi
d 'els mots páre, áse , ábré,
(é)
' n
L ' é ab accént agút se pronuncia com a la fi
dels mots té; café, trét, bistrét.
( e ) L ' è ab accènt grávệ se pronuncia com a la fi
de dirè, cmorè, riurè.
( i)
L ' i sens accent se pronuncía com
lí)
L ’ i ab
(o )
mori, partí.
L ' o sens accent tè un só obscur, côm mon , tom .
(6 )
L ' ó ab accent agút se pronuncia com
trỏ, bỏ.
(ò)
dificil.
accènt 'agút se pronuncia com
feri,
peró ,
.
L ’ ò ab accent grávê se pronuncia com piñò, miñò.
iu ) L ’ u sens accent se pronuncia com
en fura ,
mula , cura.
(ú ) L’ ú ab accent agút' se pronuncia com rebút,
Menorquina , . .
ini
hagút, tengút.
( y ) L ' y sens accènt se pronuncia com zefyr, o cóm
en y conjuncció .
(y ) L ' y ab accèntagut se pronuncia com en Lyra .
:
DE LAS DUAS ESPÉCIAS D ' ; - ; r D ' u - ,
.
Hy há duas espécias d ’ i - j y d ' u -v. Las primè.
ras d 'aquestas lletras son vocals, y las segonas consonants .
L ' i. vocál se pronuncía i. y la consonánt jóta.
L ' u , vocal se pronuncia u . y la consonánt vě.
DE LAS CONSONANTS QUI TENEN
. . UN SÓ DOBLE .
Hy há quatre consonants qui tenen un só doble, a
sebrer la c, la 8 , la ll; y la s; cóm se veurá ab la
siguènt ecsplicació .
( c ) La c se pronuncia com si fos una k , quánt s’en
' cóntra dévánt ' a , ó, ú , cóm cósa, cóva, cúla
pa; y quant precehex 1 e ó ľ į pren el so
d 'una s, com en el mot Cicero. .
. A -dames d ’esto , quánt la c té una coma
: . : bax, formada desta ( 5 ) marera, té el só d 'u .
Ji
na s devánt
a y l' 0, com facáda, açó.
( g ) La gántes dag og to fá ga, go, gil, com
gát
garrót, gust; y quánt s'encóntra, antes d 'una e ,
: : ở d 'una į se pronuncia com a jóta , cóm Gem
i dècni, Ginebra . . ..
( 1 ) La dobla el, a-vóltas té el o d'una sóla lle
tra, a - vóltas 'n 'ecsprimex duas separadas; lo
Principis de la lectura
qu 'es pot veurer ab claredat en los mots
Sel - la , y Sèlla, ról- 10, y rollo , los quals noi ,
obstánt qu ’están escrits ab las matèxas letras,
tènen diferent pronúncia y significació . Pero
com no 'hy hágie règla alguna qui determinie
los diferents casos en que la dobla
el s'unex ,
ó se separa , es precis que la práctica ensenie
a los principiants de distinguirlos. No obstant,
no aparex fóre de propósit l'advertir que l' èl
duplicáda té el só d 'una sola Hetra sempre que :
s'encóntra al principi, ó a la fi d 'un mot, com
llorèr , llána, lleuger , coll, moll, revall, & c.
Is
La
La s tè àlgunas voltas el só d'una % y parti
cularment quant s'encóntra entre duas vocals ,
com en las paráulas cása , gása.
.
NOTA PARTICULAR PER LA LLETRÀ X . '
La x há tengút fins aqui tres sóns, ó artícula .
cions en nóstro idiome, as ó es: el de xe y , ex , cóm
en xéria y fèx , de cs, cóm en Alexandro, complex ,
y de g2, com en exámen, exemple . Aquesta multi
plicidát de sons en una sola lletra deu , precisament,
embarassar un principiant, particularment no tenint
ningun d 'ells un accent, ó señal qui los determinie
Per lo que, s'ha trobát a propósit el conservar a la
el só purament de se y ex , y convertirla en c Ś
y ĝ. z en los mots que corresponguie; y ' axi, en lloc
d 'escriurerse Aléxandro, exárnên , s'escriurá Alecsandro,
egzámên; y axi de los dames mots qui tènguien a
questa articulació .
,
. 9
Menorquina.
. .. .
DE LA Ph .
Las lletras P y h unidas tenen el só d 'una f.
cóm en Philip, qui es lo matèx que si se diguès
Filip ; y s'advertex qu 'aquesta pronuncia no es própria
del Menorqui, sino de las paráulas proveniènts d 'el
Grèg , ó de L ' Ebrèo , cóm
se veurá
ab
diferents
mots, a las pag. 17 y 18 d'aquests principis .
.
je
00
ON
0
0
Principis de la lectura
SÓNS FORMÁIS D'UNA CONSONANI
I D'UNA VOCAL .
bè
bé
cé
bi :
či
fé
80
lle : llé
· mé
me
nè
né .
me
na
a
ne
Пе
ne
lli
llo
llu
mi
mo
mu
no
бо
ñé
nu
| : ոս
1
pa
qua
ra
sa
· pe
que
pi
qui
ро
quo
pu
զսն
re
ro
ru
se
so
su
tu
vu
xu
* * Menorquind.
MOTS DE DUAS SILLABAS FORMITS D'ELS
SÓNS PRECEDÈNTS.
Bá- la ,
Bé-fa ,
Bis-be ,
bo-éa,
bu -fa . cí A
cá -sa ,
dá-ina ,
fá -ina
ce-ra ,
di-má,
fes-ta ,
s ci-ta ,
di-tags :
fi-ta , a
co-pa ,
dú -na,
fó - ra ,
fl -ra . si
du -ra . .. . . .
fu -ra . eis
gá-Ha,
ge-ca, 6 gi-ra,
há xa . k her- ba, 1 hi-nar,
Ja cób ,
eliJe-susu s
- e. .
láma, « Je prosgdi li-cary
Llá -ta ,
márra,
na- da ,
pá-re,
le- vorzas lli-ga,
Mé-ca , i mi-naz
e ene- ga , ' i Ni-ce ,
pe-ra , i pi-pazy
quá-tre , « què-xage i
rot -xa , i
ráuta ,
sála ,
se-da , si
tá -ca ,
te- la , p .
qui-na ,
ri-ma ,
si-ti,
tin -ta ,
válca ,
ve -ta , di vi-ci ,
Xan -tre, exér-xan
xi-na ,
Zár-sa .
ze- los .
Zi-bit,
go-la,
hó- me,
guc-tòs.
Chu- mor.
. jo -ve ,
ju -rát . Ils
16 +có ,
ALL-cart
Ho- gár ,
mo- la ,
no-ra ,
pó- lo ,
llu -na.rs
u
por m -la 116
nu -Vol.
pu -ça , 1
quó- ta . . . . . .,
fu -mor .
ro -ça ,
so -ca ,
su -hor ,
tu -mot :
tó-ca ,
vó -la ,
X0 -xa ,
Zo -na ,
vul-go :
xu - ya . .
Zu -ric .S
Principis de la lectura
Ab,
eb ,
ad ,
eb ,
éb ,
9
a
SÓNS FORMATS D'UNA VOCAL , I D'UNA
CONSONÁÍT.
co
ib ,
ob ,
ic ,
11 ,
ub.
UC.
ud .
uf.
000
ag ,
eg ,
ig ,
ég ,
Bio
: el ,
el ,
ali ,
ell ,
ell ,
am ,
em ,
em ,
og ,
ug .
Oi ,
ul .
ill ,
ol ,
ull .
im ,
, on ,
.
ém,
um .
00
an ,
an ,
en ,
cn ,
ap ,
ep ,
áq ,
eo
on ,
un .
ell ,
oñ ,
muñ .
éq ,
oq ,
op ,
er ,
ès ,
èt ,
er ,
up .
uq.
ur.
es ,
is ,
iv ,
:
08 ,
. us.
ot ,
OV ,
ut.
UV.
29. Menorquinazik 13
MOTS DE TRES SILLABAS FORMATS DE LOS
2 . SOŃS PRECEDÈNTS
. CẢ :
ad - mi - rát. L
- Ji •
a - fec - tát. - 1. 8
T
o -bli-cuo.
h
S - Se - ba-ho.
Ab - so - lut -a - Cu - sát. .
. ..
e - clip - se.
Hifi 0 - cu- pát. C2
e - dichte. .
ci- dé - a . - 08
60- fi - ci. - 63
29e- fi - cás.
hlig -no -ránt.So
E - gip -ta .
a - grá-do. 69
2 0u --lli-lá va.
-da. si
al- ti- tut. - 7 911 - 9e - lo - gi.
a - llar - gár. 2i - 01 - 9 , 0 - llás - tre ,
am - bi- guo . 91 - 99--ustem - ple - at.
a - pli - cát. - 1
Sa - fe- pu -rát .
a - qua -tic - LITI - III -
e - qui- dát.
S 29 róineo .
ar -res -tát. - 01U - OVI-- er as - si - duo . o
dít.
- 01 - 12és--tutor --pa.
At - ta - lo . - 91 - 03 -
- vi - dènt.
a - ya - ro .3 - 19 - 95 - 38
a - xu - gar . - 11 - 91 - se - xam - plár.
A - zi - mo. -- in - ÒI - 910 - ze - 0 .
in - fá -me, s
b
ib -srien - gen - drát.
an - nu - ál. .
a - ña - dir. 58 . 1598 - . .
Nhàn - - po sát
.
-
. :
isb
II
ir - riftát: 53
Is-ma-ët, as
- u - tê - roos
50 - vella .
sig - II - SV -
i- xi- da. S
- 0 .zi- as,
S
Principis de la lectura
MOTS, LA MAJOR PART DE QUATRE SILLABAS
FORMATS DE LOS MATEXOS SONS.
Ba - te - ri - a .
Be - ne - fi - ci.
ca - pi - tá - na.
ac - ti - vi - dát.
ce - les - ti - al.
es - tu - di - ánt.
ad - di - .ci - Ò .
fa - ci - li - dát.
Ga - ni - nié- des. .. ." .
ti
ha - bi - li - dát.
la - CO - nis - me.
a • li - án - sa.
ma - jes - tu - os.
des - i - gu - rát.
e - di - ti - ci.
felici - dát.
- fi - cá - cia.
e
u ge - ne - ra - ciò .
he - ro - ïs - me.
lleu - ge - re á sa.
..
.
a l - bo - 10 - tát.
. . il
me- di - ci - na.
. ..
1
a ' - mo- ro - sa .
na - ti - vi - dát.
a - nul- la - ciò . .
- mon-to - nát.
T
.
.
. .,
- ; in
I.
'
: :
s ro
e - ner- gía.
pu - ri - fi - cát.
a
.
.
T
:
ne - ga - ti - va.
i
- ni - mi- ga.
ar - ti - fi - ci. :
sa - ga - ci - dát.
es -pan - to *- sa .
as - so - ci - át.
re - VO - lu - ciò . ' : . ,
pe -ca - do - ra.
a - cos - tu - mát.
er - ró - neo.
va - cán - cia .
se - gu - re - tát.
a
ễg - ze - cu - tất. .
Es - Cu - l - pio . . .
te - me - ri - dát.
Ve - ró - ni - ca. : .
è - man -ci
- va - ri - cia .
eg - za - mi- nát.
ra - te - ra.
ar - ro - gán - cia.
ar - ma - mènt.
..
:
.
Menorquina.
Bi- zar - ría .
ci - vi - li - dát.
i - ro - nía .
di - vi - ni - dát.
do . ci- li - dát. gut-tu -rál.
i - ni - qui- dát.
O - rá - cle .
fi - de - li - dát.
ig - no - rán - cia .
0 - fi - ci - ál. llu -ma-nè -ra .
his - tó - ria .
Hi -mo - ná - da .
il - lu - si - Ò .
mi- ra - cu - los.
im -me- di - át.
Ni - có - me - đês.
in - di - fi - nít.
•
Bo - tá • ni - ca. Bu -có- li-ca.
CO- ne- di - ánt. cu - ri - 0 -sa .
1o - ca - si - • . fu -nès-ta .
hu -mil -dát.
ho- nes - ti - dát. mu- ta - ciò .
1 o - li - ve - ra. | nu - me-rái.
mo- no - pó - li. u - na -ni-mê.
om -bri- vol.
I pu - ri - f - cát.
no - ti - cia .
ur - ba -ni- dát.
po - li - ti - ca. ! sub - jec -ció .
0 - pi · ni . o . u - sú - ra.
ro - ma-guè-ra . tu - lí - pa.
pi - rá - mi- da.
or - tho-doc-so . u - te - ri-no.
i - mi - tació .
SO • li - tá - ri. | vul-ga - ri- sát.
i
0 · fi - ci - os.
to -ma- tic .
- ró - ni - ca.
si - mo - nía .
10 - ra - ciò .
i - ta . li - á .
vi vi a f . cát. | vo - lun - ta - ri.
pu - e - ril.
su - fi . ci - ènt.
cu - xi- ne - ra.
Trus- ti - ci - dát.
0 , - 'pu - lén -cia : su - fra- gá - neo .
'n. I . vi - ça .
de . sen. ter
.
rát
| SO • le - đát.
rus - ti - ca'-mènt. or - na - mènt.
xe - me - né - a
1 eg - ZÓr di.
* * * * * * * *
* ** * * * *
* * ** **
* * * *
or
1tur - ti- ga.
mu - la - ter.
ibu - fe - ta - da.
.
Principis de la lectura
SONS FORMĀTS DE DUAS CONSONANTS ?
D 'UNA VOCÁL.
Bla
ble
bra
cha
bre
bli
bri
che
chi
cla
cle
cra
dra
ha
blo
bro
ho
clu
cre
.cru
dre
he
dro
dru
ho
hu
fru
fre
fro
gle
gra
gre
810
gro
glu
gru
pho
phlo
phu
phru
pli
phro -plo : -
pre
pri
pro
pru
rhe
Thi
rho
Thu
the : :
thi
tho
thu
thru
phra
phe
phle
phre
phi
phli
phri
pla
ple
pra
rha
tha
thra
chu
cro
fra
gla
pha
phla
blu
bru
thre
is
thri
SEX -22
TERDES
thro
phlu
plu
Menorquina.
MOTS DE DIFERÈNTAS SILLABAS FORMÁTS
DELS SONS PRECEDÈNIS. .
Blas - fé - mia
Ble - da
bra - vu - ra
* Cha - ríb - dia
cla - re - dát
brét - xa
che - ru - bí
crè - ma
dra - gò
.
cré : xec
."
.
.
.
. ".
dre - tu - ra ,
.
t - xa
frá - re
glán
gran
* Pha
pa -
.
:
cle - nién - cia in.
cras - si - tút
fláu - ta
. .
- du « la
- de - za
s ra o ò !
phla - go - nía
ini
.
fre - quènt . . . . . .
gle - va .
gre - lla
.. .
swim
Phé - nics • • • • • •
pla - nu - ra
phleg - má - tic " 1 "
phre - ne - sia
..
prácti
plena
pħrá * -* sa
.
ca
Rha - da - man
Thá - les.
.
Thrá - cias
trám - pa toli į
to
pre - di - cár
|
.
. .
.
| che thó - ric
.
1 the - me
thre ! So - rero
sit trè - va .
..
:
Principis de la lectura
Bi - bli - a.
bri- lla. .
chi-mi-ca .
Blo -que-o .
Di-a.blu -ra.
bru -to
chu -bar-ba .
bro -da-du -ra.
cho- ris-te.
e
chris-ti-á .
chró- ni-ca.
Cli-me-no.
Cló -ris.
cri-mi- nál.
cro -co-di-llo.
dry- á - da . . gy dro-guís-te .
con -fic -te.
fo - rè-ra.
1
Clu -ny . " .
cru - ya .
fri-sa - du - ra.
fron-tis-pi-ci.
Dru -hi-des. .
Alu - xa . .
frui - ta.
. . . . . . ., .
glo - bo.
glu - ti-nos.
gri - fò .
sugros-sá - ria .
phi-lo -sóf.
Phós-fo- ro .
. . . . . .. .. .
. 901
Phrí- gi- a . . . ang ber
. .
. . gru -xa.
Thir -sis.
thri-á -ca .
Tri-po-lien
.
.
8 :1: 1 : : : : : : :
. . .. . . . . . . . . . . . . .. .
Pli - ni - . 0 . a
plo -mát.
Ap
pri-ma-ve -ra .
ró -sa .
Rhi-no -ce-ros. ib .
:
.
&
•••••
Tho-más.
thro-no.
I trin-xai
svou proteine
ply -rál. . .
pru - na.
.
rhü-má-tic.
Thu - ci-di-des.
ltruja.
i
- Menorquina .
LLISTA DE VERBS DE DUAS , DE TRES r
DE QUATRE SILLABAS, POSATS PER ORDE .
ALFABÉTIC .
-
2 - Sillabas. [ 3 = Sillabas. |
As - col - tar.
as - col - tánt.
jas - col - tan . o
A - mar,
a - mánt.
á - man .
.
a - mi. il
l
a - ma.
as
- col - tí.
as
4 = Sillabas .
A cos - tu - mar.
Ta - cos - tu - mánt.
a - cos - tu - man .
Ta - cos - tu - mi.
col - tá
as - col
tá .. id laa - COS - tu - má.
Beu - rer. - 5 | Bar · ri - nar.
be - vent. stbar - ri · nánt.
beu - en . - 1 . 5 bar - ri - nan .
be - guí. - 6 . bar - ri - ní .
be - guè. 1 - si bar - ri - ná .
| Bo - ni- fi - car.
| bo - ni - fi - cánt.
bo - ni - fi- can.
bo - ni - fi -- quí.
bo - ni - i - cá.
Can - tar.
Co -men - sar. -
can - tánt.
cán - tan.
CO - men · sánt.
ca - pi - tu - lánt.
CO - mén - sàn. Selca - pi - tú - lan.
can - tí. 10
Có - men - si .
co - men sá.
can - tá .
Ca - pi - tu - lar.
ca - pi - tu - lí.
| ca • pi - tu - lá.
189 - Ikea
Do - nar,
do - nánt.
Do - mi - nar.
do - mi - nánt.
Des-me- re-xer . .
des -me- re - xent.
do - nan .
do - ns. i - 2 %.
do - ná.
do - mi - nan ."
des -me-re - xen .
do - mi - ni. U
des -me- res - qui.
do . mi - ná.
des.me. res- que.
.
F
Principis de la lectura
2. = Sillabas
3 = Sillabas. | 4 * Sillabas. 1.
En - trar.
en - tránt.
en - trana
E - vi - tar.
Es- tu - di- ar .
e - vi - tánt.
le - ví - tan. 2
es - tu - di - ánt
en – trí.
Je - vi - tí.
le - vi - tá .
en - trá.
ST
- 305
Fe , rir . . . 205 | Fa - bri - car.
fe - rint. 1 . 200 ! fa - bri - cánt.
fè - ren .
200 fa - brí - can .
fe - rí.
1 . 200 fa - bri - quí.
fa - bri - cá. S
fe - rí.
Girar. gi - rant.
gi - ran . .
gi - rí.
-
es - tu - dí - an .
Coles - tu - di - hí.
ies - tu . di .
Gar · ro . tar. *
Gra - ti- fi - car.
gar - ro - tánt.
gra - ti - fi - cánt. I.
gra - ti- fi- can .
gar · ró - tän .
gar · ro - tí.
gar - ro - tá .
gì - rá.
Fa - ci - li - tar,
fa - ci - li - tánt.
fa - ci - lí - tan .
| fa - ci- li - tí. $
fa - ci - li - tá.
gra - ti- fi - quí.
gra - ti- fi - ca . 90
Ha - bi- tar.com Ha-bi- li - tar.
ha - bi - li tánt.
I ha bi - tánt. ha - bị lí - tan.
sha - bí - tan , c
hí - nan .
ha
- bị - li tí.
01
.
tí.
bị
Tha
hi - ní.
ha - bị - li . tá.
hi - ná. CHI LG 3 ha - bị - tá. TINN
Hi- nar. - Di
hi - nánt.
Ju - gar. .. .
gánt. -ju
jú .- gan.
ju - gui.
. 296
Ju - di - car.
Jus - ti - fi - car .
cánt. ob
di-- can.
296 ju
- 29b
ju -- di
I jus - ti- fi, cánt.
I jus - ti- fi - can .
m : 295 iju - di - quí. - OD
jus - ti - fi - quí.
ju - gá . Tem 255 ljudi - ca .
lius - ti - i - cá
21
Menorquina .
2 = Sillabas. I 3. - Sillabas.
Li · Llo - gar:
li Ho - gánt.
jli
116 - gan .
No - guí. 2 . Jli li lo - gá
. Ma – tar. 1 -
4 - Sillabas.
ti - gar. , i Li - cen li : - cen ti - gánt.
tí - gan . . li - cen lli - cen ti - guí.
li - cen ti - ga. E
Mo - les - tar
ci
ci
cí
ci
ci
–
-
ar.
ánt.
an .
hí.
á.
Mor - ti - fi - car.
ma - tánt. :
mo - les - tánt. | mor - ti - fi - cánt,
• má - tan . .. .
ma - ti.
mo - lès - tan . : mor - ti - fí - can .
mor - ti - fi - quí.
mo - les - ti.
ma - tá ISO
-
13 -
Né - xer.
mo - les - tá
mor - ti - fi - cá.
Ne . tet - Jul .
Ne - go - ci - ar.
ne - go - ci - ánt.
ne - tet - jánt .
ne - xènt.
ne - tet - jan .
nè - xen . :'
- tet - gi.
ne
?
nes - qui. . .
ne - tet - já .
nes - què. .
Or - de - nar.
0 - brar. +
o - bránt. :
or - de - nánt.
ó - bran .
or - dè - nan .
or - de - ní. 1 .
0 - bri.
0 - brá.
o r - de - ná. . .
ne - go - cí - an .
go - ci - hí.
ne - go - ci - á .
or or or or or -
ga: - ni - saro UT
ga - ni - sánt. 07
ga - ní - san . Om
ga - ni - sí.
ga - ni - sá .
Pin - tar. - SV Pu - bli - car. - Per - su - a - dir. V
pin - tánt. -- SV pu - bli - cánt.
per - su - a - dint. 7
pin - tan ." -- 3
pin - 'tí. V
pu - blí - can .
per - su - a - de - xeni
pu - bli. - qui. . per - su - a - di.
pintá .
pu - bli - cá ...
per - su - & - di do
Principis de la lectura
2 . = Sillabas . |
3 = Sillabas. 14
Que - xar .
Ques - ti -
que - xánt. fo
què - xan .
.
A
que - Xá.
.
T
mi
.
10
Sur - tir .
sur - tint.
snr - ten .
sur - tí.
- nar..
ques - ti - o - nánt.
que - Xl.
Riu - rer .
ri - - ènta
- riu - en .
ri - - guí.
ri - - guè.
Sillabas.
ques ti - o - nan
ques - ti - 0 - ní,
ques - ti - 0 - na.
| Res r es res - res ?
res -
pón - drer. Re - co - men -sar.
po - nent. lire - co -men -sant.
pól - nen . | re - Co - men - sąn .
pon - guí. re - Co - men - si.
pon - guè. re - Co men - sá .
BioSos - te - nir.
Sa - cri - fi - car .
I sos - tenint. sisa - cri - fi - cánt .
B Sos - tè - nen.
Isa - cri - fí - can .
Sos - ten - guí.
Isa - cri - fi - quí.
sur - tí.
SOS - ten - guè.
Ton - drer
tos - nènt. .
to - - nen .
ton - guí.
| Ter - mi - nar.
ter - mi - nánt
ton - guè. - sg
Isa - cri - fi - cá.
Tes - ti - fi - car.
tes - ti - fi - cánt.
ter - mí - nan
tes - ti - fí - can .
ter - mi - ní.
ter - mi - ná.
tes - ti - fi - quí.
tes - ti - fi - ca.
Vo - - ler. -
- | Ve - ne - rar. .
VO - - lènt. VÓ - - len . --
- | ve - ne - ránt. - Eaive - ri. - fi - cánt.
v e - nè - ran . - 50 ve – ri - fi.- can.
vol - guí. 18 yol - guè.
-
Ve - ri - fi - car.
ve - ne - rí. le uove - ri - fi - quí
ve - ne - rá. 6 - 11 ve - ri - fi . cá.
21. Menorquinao fakti
2,571 DE LA DIVISIO DE LAS SILLABASLON
La divisiò récta de las sillabas spartáſi a l'ortografía :
en tánt qu'una mála divisió , d' una paraula basta per
confondrer l'escrit, y descreditár l'escrittor. Per lo qué,
axi com hy há d 'haver una justa proporció per la
distincció de paráula - a - paráula ; tambè quánt es ne
cessári partirla a la fi d 'una
linea, s'ha de fer per
dos intervallos de sillaba -a - sillaba , y no per el mitx,
puis at las . hóras no tendría sentit, ó tál volta se
ría diferènt .
i 2800 .
et Per tánt, el, qui sáb bè sillabetjar sebrá igualment
dividir; perque no hy há més que fér atenció a quan
- tas emissions de veu tè la pronúncia ; per egz: Deri
es una siilaba, perqu 'es pronuncia ab uną, emişsio :
conciénciu , tres, perqu 'es pronuncía ab tres tems di
ferènts con - ciént - cia y no servert el nombre de vo
zdálss per dividir, las sillabas, per haverhi en Menorqui
Diftongos, w Triftongoson
garene
1,
2
We Difrongo es l'unió de duas vocals qui fán un
esó doble, y una sóla Sillaba. Aquests diftongos son
- Sétzez a sebret: Aj,com dire; Au, com páy sa ; Eis côm
Rèiz Eu, com Deu ; Ia, com grácia; fe, com ciencia,
- Io, cóm nécio; Iu , com viuda, Oi, com alói; Ou, com
si bóu; Uạ, cóm 'aigua; Ue, com puės; Ui. com buid ; Uo,
cómgiváeub; Uuzicóm rellus, lygicom confiy
i
Triftongozes, l'unió de tres vocals qui fán un só
tiple, y una sola sillaba; y 'son ' quátte: let , com fos
sieu; 'Vai, cóm agúáit; die, com vulguies Ueu. com
volgueuz. En tots aquests quánt. L'unio de vocáls se
Principis de la lectura
pronuncia ab una sola emissió de veu, no fánt més
qu ’una sillaba; pero si se pronuncian separadas, já
no hy há diftongo, ni triftongo, y a - las horas s'han
de diyidir, com re - u - sari .
Siwell
!
todo
Aquesta règļa sóla bastaria per los principiants:
no obstant m 'ha aparegut haver d 'advertir .. també
' qu 'en la duplicacio de las consonánts, i per egzemple
de las c c . com correcció , la divisió s'ha de fer axi
cóm se confegex: Correc - ciò , ecsceptant peró las
duas 1 quánt tenen el só del Nej puis a las horas no
se consideran com a lletras duplicadas, sinó com un
señal de diferent só . Las sillabas de moltas consonants,
com cons, trun's & c. se dividexen axi com se pronun
cian ,
com :
-07
S
trans - fi - gu - ra .
Cons - tan - ti - rio ,
ciò , & c :
.. .
!
! , U
!
89
S
sadnica DE LA PUNTUACIÓ . :
' Adamès de la divisió de las sillabas, y de las
paráulas, hy há encáre áltras divisions en l'escriptura .
Perque, com
ļas lletras sólas no bastarian
per ficsar
el sentit diferent que tenen moltas -veus, y moltas
cláusulas, ni per denotar el seu diferent thó; per ès
to s'inventáren áltras notas, a fi de donar a compren
drer áls lectors el pensament ab el matèx thó, la ma
tèxa clarcdát y la matèxa fórså ab que, el qui escriu
lo diría de paráula," Aquestas
mótas son las siguènts.
pipar
i
Pilo ) Punt : . . .
**
éntesis
2007 29115
- 20 ) como ! :sin : 3 . ,
oin ' . .
Punt y Coma . ..
o
d
.)
. ( )
H
!
u
Guia d 'unio .
•
( 3 ) Punts suspensius (ww .)
Menorquina.
· Dos punts . . . . . . ( : ) Diéresis . . . . . . ( ü )
Admiració . . . . . . (!) Retxas, ó Comas (= ,; )
(? )
Interrogaciò . . . . . . ( ? ) Apóstrofê . .
COMA ( )
La coma se posa en aquella párt de la frása, en
que se suspèn el sentit, encáre qu'aquest no sie aca
bát; per egz: Si tu
amas el teu
prócsim , no l'has
d 'ofèndrer; y tambè entre cade un d 'els nóms, ó verbs
qui van units de seguida, cóm : Père, Pau , Juan ,
ENCO
aman , beuen , jugan . & C .
PUNT (.)
El Punt final se posa a la fi de las frásas cuio sentit
es cumplért , è independènt de tota áltra frása; per egz:
Jo estig segur qu'en Père no vindrá. No obstant are
Phè enviát a cercar. Si no ve dins mitja hora, 110
l'esperarè mès.
PUNT I COMA ( ; )
El Punt y coma servexen per
membres d 'una frása llarga, cuio
pendex de diferentas parts.. El
demostra claramènt: No espereu ,
separar els diferents
sentit cumplért de
siguent egzemple lo
Señors, que jó óbrie
aquiuna cèna trágica ; que represèntie aquest gran home
estes sobre los sèus própris trofeos; que descobresquie
el sèu cós pálido; y ensangrentát prop d 'el quál fuma
encáre el ráio qui l'há ferit; que fássie cridar la seua
syng, com
la d ' Abél; & c.
26
Principis de la lectura
DOS PUNTS ( : )
Els dos Punts denotan un sentit més acabát qu 'el
punt y còma, y se pósan después d 'una
frása, cuio
sentit es acabát, peró al qual s'añadex encáre alguna
cósa afi que sie mès clar; per egz: A tu es, ó mon
amig que me dirigesc, pera participarte la desgrácia
mès fatal qui me poguès arribar: la mort delmèu unic fill.
ADMIRACIÒ ( ! )
.
L 'admiració , ó Punt admiratíu se pósa después
d 'una frása qui ecsprimex una ecsclamacio ; per egz.
ái de mi! Céls ! qu'es lo que vetx !
INTERROGACIÓ
3
L 'interrogaciò , 6 Punt interrogatiu se posa des
puès d 'una frása qui ecsprimex una interrogaciò ; per
egz: que dius ? que fás ?
PARÉNTESIS ( )
La Paréntesis servex per inclourer en ella una
frása qui aclarex , y dona fórsa ál sentit, sens la qual,
no obstant, ell no dexaria de ser perfèt ; per egz : Si
caiguéssies ( lo que Dèu no permetie ) en pecát mortál,
el remei es la penitencia .
GUIA D'UNIO ( - )
La Guia d 'uniò se posa a la fi d 'una retxa, quánt
per no cabrerhi tot elmot, es precis dividirlo ; lo qu 'es
27
Menorquina.
fá sèmpre per l'intermédi de sillaba-a -sillaba; per egz:
2012 -tem -po- ró - rèo . .
:
PUNIS
SUSPENSIUS ( . . . . )
Els punts suspensius, se pósan quálit después d ' ha
ver coinensát 'una frása , ó avansat una proposició , un
s ' atúra , com per reflecció , y muda de rahonraènt;
per egz : Si m 'enfadas; jó . .. .peró ,callár es prudencia . "
DIEREŠIS ( ü )
"
La Diéresis, ó els dos punts se pósan sobre las
vocals i, 14 quant ellas no s'lián de pronunciar juntas;
per egz: heroic , boici Saül oo
APÓSTROFE ( ! )
L ’ Apóstrofe, es un señal en forma de coma, qui :
se posa entre duas lletras, a la part superior, per de
notár qu 'hy há una vocál suprimida ; com l'home, l'am
nima , l'honor en lloc de To home, la anima , lo honor .
DE LAS ABREVIACIONS
L ' abreviació es quánt se suprimexen algunas lle
tras d 'un mot que l'us há fèt já tánt comú, qu 'a pri
mera vista se ve en el conexement de la seua signifi - ;
caciò ; en cuio cas: se pósan solament las priinèras y :
l'ultima lletra, com Govor Sec"
Admdor Governa
dor, Secretári, Administrador; lo que 'se veurá ab ma
jor estenciò, y claredad en los siguènts egzemples. .
ABREVIACIONS
QUI S'ENCONTRAN
FRE
QUENTMÈNT DINS LOS LLIBRES Y ÁLTRES
ESCRITS .
Jesu - Señor
Christ.Jesu Christ.
NJ.. Ch.
S. 1. Ch. Nostro
..
Principis de la lectura
S. M .
SS .MM .
Sa Magestát.
Sas Magestáts, el Rèi y la Reina.
V. M .
Vóstra Magestát.
S. M . C .
Sa Magestát Católica, el Rèi de las Es
LaRep . Fr.
La Republica Francesa .
pañas.
Sa Magestát Británica. El Rei d' Ingla
."
Ei térraoli
S . M . B.
Sa Santedát . El Pápe
Sa Sant
s
v
va Santt
Vóstra Santedát.
Sa Em .
Sa Eminençią
V ? Em .
Sa Ecsc.
Vóstra Eminencia .
Sa Ecscelléncia . Siis
V.stia Illa .
Vóstra Señoria Illustrissima.
El R
P.
:;
lun Cardinale ,
La Rev . M .
El Reverènt Páre.
La Reverènda Mára . A las Religiosas.
Mñor.
Monseñor. A un Prelát.
Sf. sta
Señor , Señora.
sa stas
Señors, Señoras.
D
Dón , titol originari d ' Espáñamos
.. .
S . M . Imp.
Sa Magestát Imperiál.
S . M . Nap. 1
Sa Magestát Napoletána.
S. M . saa
Sa Magestát Sárda.
Menorquina . . . ?
?
19: NOMBRES ROMÁNS T ÁRABES .
Roma.
Árabe.
Árabe.
Romá.
II.. . . dos.
XXI. . . vint y un . . . 21.
XXII . . vint y dos. . . 22°
III. . . tres . . .
XXIII. . vint y tres. . . 23.
I , . . . un . .
. . 1. .
IV . . . quátre. . ' . 4 .
V . 2 . cinc. : 1 .
VI.. . . sis. . . . . . 6.
VII. . . sét. . . . . . 7 .
.
VIII .. vuit . . .
XXIV . . vint y
xxy. . . vint y
1 XXVI. . vint y
|| XXVII.. vint y
XXVIII. vint y
quátre. 24.
cinc. ( 25.
sis. . . 26.
sét. . . 27.
vuit.. • 28 .
9.
XXIX . . vint y nou. . .
IO .
XI.. . onze. . . 6 . 11.
XXX .. . trenta. . . . .
XL . . . . quaránte.. . .
XII. , dotze. .. . . 12.
cinquánte . . .
XIII. . trétze . . . . 13.
LX. . . sexánte . . . .
XIV. . catorze . . . 14.
LXX. . seránte . . . . 70,
XV.. . quinze e os
LXXX . vuitante. . . . 80 .
XVI. . sétze . . . . 16.
XC . . . norante . . . . 90.
IX . . . nóu .
X . . . déu . .
.. .
XVII. : desét. 2.0 . 17.
C . . . cént. . . . . 100.
XVIII . devuit . . . 18.
CXX . . cènt y vint . 120 .
xix . . denću. . . 19. 1 D .. . . cinc cènts
sco .
**XX. . . vint . . . 20. M . . . . mil.. . . . . 1000.
-32 . 200 - ši-od-III- s sd-asis : -ig
30 :
Principis de la lectura
PÈSSAS DE LECTURA
El Páre Nóstro.
si am
Pá-re Nós-tro qui és-táu en el
Cél , sie san -ti- fi- cát el vostro
Sánt Nóm: ven-guie. - no- sát
tres el vós -tro Sánt Rèi-ne: fás
sies la vÓs-tra vo-lun- tát a-xi
en la terra cóm se fá en elCél.
Nós-tro pá de cá-de die do
náu -nos-lo Señor en el dié d 'a
vui, y per-do-nau- nos las, nóS
tras cul-pas , a -xi com no - şál
tres per -do- nám a los nós-tras
deu -tors, y no per-me-teu que
no -sál-tres cai-guêm en la ten -ta
ci- ò ; ans- bè, a -li- be- rau-nos, Se
31
Menorquina .
com
ñor, de qual-se -vólmál; a-xi sie.
leur La salutació Angélica . door
Dèu vos sál-ve Ma-ri-a , ple-na
de grá - cia ; el Se-ñor es ab vos;
be-nei-ta sou vos en -tre to - tas
las do-nas, y be-neit es el fruit
d 'el vós-tro Sánt vén -tre,Je-sus.
Sán-ta Ma-ria, má-ra de Deu,
pre - gau per no-sál-tres pe-ca
dors, á -re , y a l'hó -ra de la
nós-tra mort; a -xi sie .
Se
El Gloria Patri .
Gló -ria al Pá- re ;Gló - ria al Fill;
Glo - ria - a l'Es- pe- rit Sánt: a-xi
cómè- ra en el prin - ci-pi, á- re y
pe- ra sèm -pre ; a -xi sie .
122
32
Principis de la lecturon
DE LA PIEDÁT. ·
La Piedát no es altra cosa sino aquell amor , aquell
respecte, aquella veneració, benevolencia y submissió
qu ' havêm de tenir a Deu , com a nostro primer pám
re , y aquella egzactitut escrupulosa qu ’hêm d ' obser
var a no transgredir los seus precèptes.
Dèu matèx nos ordena a tots que l' amêm ; pero
ell se compláu molt més en rebrer los obsequis d'un
cór tendre; perqu ' aquest 'es ordinariament 'mès pur,
y , mès cásto .
Los Apóstols , volènt un die fèr apartar alguns
allóts qui' s acostávan a Jesu - Christ : Descáu , los di
guè aquest Divino Señor, dex au acostar aquests allots
prop de mi, perqu ' a ells es, y a los qui los semblan .
7
qu apartán el rèine de los Céls .
DE LAS DIFERÈNTS PRÁCTICAS DE PIEDÁC:
L’OR ACIÓ .
603; 223
La práctica de piedát més essencial, y mes nes
cessária es l'oració . Ab ella nosaltres tributám
un d ' els majors homenatges que li poguem
a Déu
oferir , y
nos procuram a nosaltres matèxos los majors avan
tátges. SITE
L 'Escriptura
compara
l' oració
a
un
perfum
d 'una olor soáuê y agradábla , qui s'elèva fins al
tróno de l'Omnipotènt. Y los sants Pares nos la repre
séntan com el canal per ahont el Tot- Poderos nos
comunica los seus favors y las seuas gracias.
Seria puès-necessári, si fos possible, pregar con
33
Menorquina,
of
tinuament , segons el consell de L 'apóstol st. Páuz
peró, si no podem emplearhí la major part d 'el nós
tro tems, no faltêm a lo menos de consagrarhi los
primers y los ultims instánts d 'el die.
.".
.
LA MISS A . . . ,
!
A -damés de l'oració d'el inati" y d 'el vèspre que,
ningun pretečsto havêm
d 'ometrér, nos hem
de
fér igualment una obligació d 'ohir missa cade die .
Jesu -Christ renova allí el sacrifici qu 'en áltre tèms
oferí a son Páre en el Calvárí. Allí ell implórà la
sèua misericórdia a favor d 'els homens, y derrama
copiosas grácias. Dóns, l'agrahiment que nosaltres li
devêm , el nostro própri interès y la seua glória , son
motius, qui nos han de mourer a assistir a aquest
adorable sacrifici. ?
.
i
Dig: ' el nostro propri interès, perque adamès de
las gracias esperituáls que Dèu
concedex
ordinária
mènt a los qui assistexen ab devoció a aquest st. sa ,
crifici, ell los premia moltas voltas ab los favorsmés
señaláts: cóm se pot veurer ab aquest egzemple que
nos fürnex l'História Eclesiastica.
B
À
ad
EGZÉMPLE :
Mèntras qu'els Danemarquesos, ó Normáns Pam
gáns sequetjávan l’Inglaterra , arriba el Rey Ethelredo ,
ab son germá Alfredo pera retxasárlos; peró, no ha
ventlos. pogút ateñer fins a la fi del die, se vèren
obligats a diferir el combat fins l'endemá.
1:
.
A -penas apuntá el die qu’ Alfredo estiguè llest,
y veheật qu 'el rèi son ger
ia de la seua
:
Principis de la lectura
tènda , li enviá repetits correus per avisárlo qu'els
Pagáns los atacávan , Ethelredo ohía missa , y per esto
respongué a son germá, que fins que fos acabada
no sortiria.
.
Alfredo, no obstant, atacá los inimigs qui tenint
l'avantatge del lloc, obligávan casi los Inglesos a ree
trocedir. Peró Ethelredo fent el señal de la creu, arri
bá a l'hora en que menos l'esperávan , y ranimá de
tál módo el coratge de los sèus, que guáñá la batá
lla , ahont la major part d'els Oficiáls inimigs foren .'
morts. Aquesta victória fonc mirada com el prémi'
de la sèria piedát, y, particularment de la seua aten
cio a ohir el st. sacrifici de la missa.
LA FRECUÉNCIA A LOS SAGRAMÈNTS :
La frecuencia alos Sagraments no es menos nem
cessária que l'oració . ' Los Sagraments son respecte
a l'ànima, lo que los aliments son respecte al cos:
èlls la nudrexen , la sostenen y la fortifican . i
Peró, si los Sagraments son un aliment saludable
per aquells qui los reben santament, se pot dir tam
bè qu'es convertexen en veri contr : aquells qui los
profanan. La Confessiò no fá sinò fer més culpable
un penitènt mál, dispóst; y St. Páu nos declara qu 'el
qui reb indignament el cos de Jesu- Christ, nienja el
seu própri judici.
* .
.
LA LECTURA DE BONS LLIBRES.
.
Per dispóndrernos a rebrer ab fruit los sagraments,
y per conservar en nosaltres l' esperit de piedar, no hy
há res mès util que la lectura de bons llibres. Las instruces
cions saludablas qn ' ells contenen nos posarán las nostras
Menorquina
obligacions a la vista, y nos animarán a adimplirlas..
EGZEMPLE .
Fonc a la lectura de bons llibres que St . Agusti
deguè la seua converciò . Trobántse un die en on jardi,
assegut devall un ábre, èll ohí una veu qui repetía sua
vint aquests dos mots tolle, lege; esto es: pren y llitx .
Luego recordántse que St. Antoni havia estat conver
tit per la lectura de L 'Evangéli, prenguè el llibre de
las Epistolas de St. Pau, lligi el primer article que li
caigue a la vista , y ei vều la Condemnacio de los seus
désordes, y l'obligació de fer una vida sánta , y chris.
tiána . A vista d 'acó , las sèuas incertituts se dissipan ;
èll se sènt animát d 'un nou coratge, y coménsa desde
a - las-hóras a renunciar el mon y las sèuas passions,
afi de consagrarse enterament al servici de Dèu.
LA DEVOCIÒ A MARIA SANTISSIMA.
no
Una de las prácticas de piedát a que nosaltres
nos inclinarêm máy ab desmasiát ardor, es tam .be
la devoció a Maria Santissima . Ella es la mára de Dèu ;
ella es la mára d ' els homens, y per consecúent la nós.
tra. Es just, puès, que l'honrêm , y que l'invoquêm .
Tots los Sts . li han tengút una téndra devoció,
y hán obtengút per el seu médi los favors mès asse
ñaláts. Y St. Thomas d ' Aquino assegurá al'hora de la
mórt, que mái havia demanát cósa alguna a Déu , per
intercessió de la seua mára Santisima que no l' han
guès obtengút.
Fi
。的
This book should be returned
the Library on or before the last
stamped below .
A fine of five cents a day is incuri
by retaining it beyond the specifi
time.
Please return promptly .
N
ES
Descargar