frases fetes CASTELLÀ-VALENCIÀ 1 FRASES CASTELLÀ-VALENCIÀ A cada puerco le llega su San Martín: Qui la fa, la paga A otro perro con ese hueso: Demà m’afaitaràs A perro flaco todo son pulgas: Caldera vella, bony o forat A rey muerto, rey puesto: Bon vent i barca nova A tontas y a locas: A tort i a dret A trancas y barrancas: A espentes i redolons Andar con dimes i diretes: Estar sempre amb raons Apaga y vámonos: Bona nit, cresol Arrimar el hombro: Donar un colp de mà Aún no asamos y ya pringamos: No feu Pasqua abans de Rams Como Pedro por su casa: Sense dir ni ase ni bèstia Con su pan se lo coma: Bon profit i faça Darse prisa: Donar-se aire De tal palo tal astilla: Si el pare és músic, el fill és ballador Donde hay patrón no manda marinero: Qui és amo governa Echar aceite al fuego: Enverinar el vesper El cuento de nunca acabar: La cançó de l’enfadós En todas partes cuecen habas: Cada casa és un món Estar a partir un piñón: Ser la corda i el poal Estar al cabo de la calle: Saber de quin mal s’ha de morir Estar loco de alegría: No cabre a la pell de goig Estar más loco que un cencerro: Estar com un llum Estar pagado de sí mismo: Engolir-se el cullerot Hablar claro: Abocar una cosa pel broc gros Hacer aspavientos: Fer escarafalls Írsele a uno el santo al cielo: Perdre l’oremus Juntársele a uno el cielo con la tierra: Trobar-se entre dos focs Llegar y besar el santo: Arribar i moldre Lo cortés no quita lo valiente: Ben dit, tot es pot dir / Una cosa no exclou l’altra Matarlas callando: Tirar la pedra i amagar la mà Meter cizaña:Enverinar el vesper Miel sobre hojuelas: Encara millor Obrar a la chita callando: Fer la seua Pájaro de cuenta: Bona peça Poner el dedo en la llaga: Tocar el viu Ponerse moños: Pujar-li els fums al cap Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija: Qui té padrins, el bategen Quien mucho abarca poco aprieta: Qui tot ho vol, tot ho perd Rizar el rizo: Filar encara més prim Ser cosa de alquilar balcones: Haver-hi per a llogar cadires Ser de rancio abolengo: Ser d’antiga soca Ser harina de otro costal: Això són figues d’un altre paner Ser mano de santo: Ser com posar oli en un cresol Ser más tieso que el palo de una escoba: Anar dret com un fus Ser un cabezón: Ser del morro fort Ser un cantamañanas: Ser un tarambana Ser un malgastador: Tindre la mà foradada Ser un pardillo: Portar llana al clatell Si te he visto, no me acuerdo: De desagraïts el món està ple Tener buenas piernas: Tindre bona garra Tener buenas tragaderas: Tindre bona barra Tener el demonio en el cuerpo: Haver mamat llet de cabra Tener miedo hasta de sus sombra: No tocar la camisa la pell Tener ojeriza: Ficar el dit a l’ull Tengamos la fiesta en paz: Tranquil·litat i bons aliments Tomar el aire: Escampar la boira