Societat Civil a la Dictadura Franquista. “Enseñaremos a las mujeres el cuidado de los hijos, por que no tiene perdón que mueran por ignorancia tantos niños que son siervos de Dios y futuros soldados de España. Les enseñaremos también el arreglo de la casa y el gusto por las labores artesanas y por la música. Les infundiremos ese modo de ser que quería José Antonio para todos los españoles para que así ellas cuando tengan hijos, puedan formar a los pequeños en el amor de Dios y en esta manera de ser de la Falange”. Pilar Primo de Rivera, FET i JONS, maig de 1939, Madrid, “Discurso en la presentación deMedina” Aquest discurs és una representació clara de la idea i la figura que havia de tenir la dona en la societat. Aquesta idea era molt conservadora i tradicional, apart de la que donava sempre l'església. Es facil només amb aquesta part del discurs veure els fonaments estructurals de la societat civil franquista. Aquest franquisme es va imposar al acabar la Guerra Civil Espanyola, 1 d’abril de 1939, pero la fi de la guerra no va significar el fi de la violencia ja que va donar lloc a atracaments, segrestos, assassinats, atemptats diversos. pel fort descontentament social que hi havia pel caràcter repressiu del nou règim. L'organització i el els seu règim es basaven en el nacisme alemany i el feixisme italia, sent Franco, el caudillo, el cap d’estat i de govern, el president de l'únic partit polític permès i el generalísimo del exèrcits. Hi havia només com a partit La Falange Española Tradicionalista, un únic sindicat, un sindicat vertical, permès. L’economia i la propaganda estaven forta i estrictament controlades. Socialment parlant el franquisme fou sempre recolzat pels sectors més conservadors de la societat, que durant la república s’havien oposat a les reformes republicanes. La part més rica de la societat, burgesia industrial i financera, terratinents, classe mitjana urbana i l'exèrcit construïen el fonament social d'aquest nou règim franquista. L'Església també recolzava aquest franquisme, pero a catalunya van haver d'algunes personalitats de l'església que criticaven la dictadura. Com hem llegit al text, la societat estava sotmesa a un control absolut, amb una estrcita vigilancia per part de les autoritats, però, també pels civils, els quals en veure o saber d’alguna situació en contra del que dictava les lleis acusaven a aquell qui les incumplia. Totes aquelles associacions o unitats, com partits polítics i sindicats entre altres, amb idees contràries al règim van ser prohibes, creant una repressió social. En aquest aspecte les mesures preses a aquesta segona dictadura que patia espanya, eren molt semblant a les mesures de repressió preses per Miguel Primo de Rivera, el qual també tenia un partit únic i prohibia tota congregació oficial i extraoficial de idees contràries a les seves. Per tal de que es fes cumplir aquesta repressió, es van prendre mesures com consells de guerra on molt acabaven condemnats a mort, com ara és l'exemple de Lluís Companys. Les presons van acabar plenes de detinguts polítics. Altre mesura que es va prendre va ser desde l'administració pública, la qual afectava directament als civil i desde l’ensenyament i l'educació que s'impartia. A 1945 amb la recollida de lleis del Fuero de los Españoles, presuntament presentava una constitució com qualsevol altre, els drets essencials socials, igualtat davant la llei, dret a l'educació, llibertat religiosa, tot i que la religió oficial de l’estat era la catolica, i llibertat d'expressió, reunió i associació. Tot això sempre que no anes contra el franquisme. Aquest fuero no només donava aquesta llibertat sinó també una serie de normes entre les quals estava la lleialtat al cap d’Estat. Això va representar una petita millora, ja que a les dones se les va a començar permetre que les dones treballesis, sempre amb permís de l’home de la llar i a les grans indústries. Tot i que aquest dret a l'educació fou per a tothom, majoritàriament eren homes qui hi podien accedir i d’una classe social elevada, per poder permetre's aquest ensenyament. El moviment obrer va patir una aturada força important er aquestes lleis, tot i que es produeixen vagues en les que mostraven el descontentament, no van ser gaire fortes, excepte la del 1956 per part dels universitaris antifalangistas. A la Guerra Civil vam presenciar una disminució molt notable en la demografia, pero durant el franquisme es va veure una creixement demogràfic molt important donada la elevada taxa de natalitat. Això es dóna perquè les famílies entre més fills tenen més treball es feia i més possibilitat hi havia de que uns d’ells s’encarregues dels pares arribat a la vellesa. La migración també va causar un canvi en la demografia en les comunitats i províncies. En al migració interior s'aprecia com tothom es va moure dels camps cap als nuclis industrials de les ciutats, cosa que també va passar durant la dictadura de Primo de Rivera, on la gent deixava el camp per anar a treballar a la ciutat, a les indústries especificament, fent que el sector primari deixes de ser tan abundant i agmentes la població activa a la industria. No només es veu una migració interior sinó també exterior. Al principi de la dictadura espanyols van marxar a Amèrica del Sud pero a prop del inicis del segon franquisme les migracions van ser cap a la Europa mes industrialitzada. Les condicions de vida després de la guerra no van ser una gran millora, donat que molts represaliats pedien la feina i la situació familiar es torna precaria per les feines mal pagades. Es va instaurar el racionament d’aliments i cada familia havia de tenir la seva cartilla de racionament, pero molta gent acabava comprant al mercat negre. donava aquesta desnutrició, fam i les tallades electriques els mes petit de la familia acabaven patitnt greus malalties. També es patia per la nova forma de vida regida per una estrcita moral i una forta censura, tan de forma artistica com activitats com anar a la platja. Una censura que els catalans van patir de forma molt severa, ja que tenia la intención de crear un gran genocidi a la cultura catalana, a través de la llengua, l’art i les tradicions. Tots els símbols van ser prohibits i els seus personatges. Després del final de la IIGM per donar una imatge de mes tolerancia es va permetre la publicació d’alguns llibres en català i la representació d’algunes obres en català. Pero res de forma oficial. La millor forma que van trobar de crear un estat regit d’aquesta manera i amb obeients va ser anar a per la joventut, com havíem dit a través de l'educació i associacions nacionalistes. També amb el catolicisme, no només com a religió oficial sino casi com a llei, desde petits de forma obligatoria.
