1- identificació i presentació: Fitxa tècnica: Títol original:

1- identificació i presentació:
Fitxa tècnica:
Títol original: Modern times
Nacionalitat: EE. UU.
Any de producció: 1936
Duració: 87 minuts
Director i guionista: Charles Chaplin
Productor: Charles Chaplin
Directors de fotografía: Roland Totheroh e Ira Morgan
Directors artístics: Charles D. Hall y Russell Spencer
Muntatge: Charles Chaplin
Compositor: Charles Chaplin
Director musical: Alfred Newman
Sipnosi: Charlot treballa en una de les fàbriques del sector de l'acer. A causa del
ritme frenètic de la cadena de muntatge, acaba perdent la raó.
Després d'eixir de l'hospital en el qual estava en tractament, es veu
involucrat casualment en una manifestació i és empresonat en ser confós amb un líder
comunista i ser considerat l'instigador d'aquesta revolta.
Una vegada lliure, reprèn la lluita per la supervivència al costat d'una jove òrfena amb la
qual compartirà el seu somni per una vida millor.
Fitxa artística
Obrer de la fàbrica: Charles Chaplin
Òrfena: Paulette Goddard
Propietari del restaurant: Henry Bergman
Big Bill i treballador: Stanley J. (Tiny) Sandford
Mecànic: Chester Conklin
Lladre: Hank Mann
Cap de la Fàbrica: Allan Garcia
Actors principals i director:
Director:
-
Charles Chaplin (1889/1997), va ser director, productor, actor i compositor.
Tambè conegut com a Charlot, està considerat com un dels millors actors mims i
pallasos del cinema.
Els pares de Charles Chaplin eren cantants i actors còmics molt poc reconeguts
professionalment, d'origen jueu que, en el seu moment, van aconseguir un
raonable èxit. Especialment la mare, Hannah Hill, filla d'un sabater, quina,
graciosa i amb una agradable veu. El seu pare, un virtuós del violoncel.
Chaplin va nàixer el 16 d'abril de 1889 en Lambeth, Londres, Gran Bretanya. No
era un bon moment per a la família. El pare va abandonar la llar perque ere un
alcoholic, i Hannah es va veure obligada a mantenir per si sola als seus fills
Sydney i Charles.
"La desocupació és la qüestió més important... la introducció de les màquines en
el treball hauria de ser d'ajuda a la humanitat, i no una font de tragèdia deixant a
la gent sense treball". Charles Chaplin (1938)
Per el que diu en aquest comentari, opdríem deduir que tenía un ideología
d’esquerres, i que pertanyía a una corrent “Luddista”, a més. La pel·lícula
“temps moderns”, es va rodar en l’època de la depressió.
Cal destacar, que Chaplin, va ser nomenat en 1971, comandant de la legió
d’honor Francesa.
Pel·lícules com: “Charlot bailarín", "Charlot camarero", "Charlot de conquista",
"Charlot ladrón elegante", “el gran dictador”
Actors:
-
Paulette Goddard: Va començar la seva carrera professional com a model
publicitari i, després, com a integrant de la companyia musical Ziegfeld Follies
de Florenz Ziegfeld. Es va traslladar a viure a Hollywood. A començaments dels
anys 30 va participar en papers secundaris en obres. Va rodar en 1936 temps
moderns, al costat de Charles Chaplin, desprès d’acabar el rodatge es va casar
amb Chaplin.
Va participar amb pel·ícules com: “el gran dictador”, “torero a la fuerza”...
Idea Clau:
Al principi de la pel·lícula, ens apareix un text, que diu, que aquesta pel·lícula vol
reflexar l’importància de l’iniciativa individual en l’època, i la recerca de la felicitat de
la societat de l’època.
Podríem dir que la pel·lícula és una crítica còmica de la societat de l’època i del sistema
d’organització del treball (el taylorisme i la seva cadena de muntage).
Fa una crítica del taylorisme (cadena de muntage), prestant un especial interès, al fet
que la cadena de muntage (controlada per l’encarregat de la fàbrica) és la que marca el
ritme del treball, i no l’obrer, a més, també resalta el fet que la classe treballadora és
tractada com a animals o mercaderies (la tracte com si tan sols foren un simple factor de
producció).
La pel·lícula la podem situar en l’època de la depressió (any 1936).
Argument:
Escenes:
A l’inici de la pel·lícula amb els crèdits, podem observar que apareix un rellotge de
fons, que resalta l’importància del temps en l’organització del treball de l’època
(taylorisme).
La pel·lícula (el fragment que hem vist), tracta sobre la situació de la classe obrera en
els Estats Units en l’època de la depressió (falta de treball, condicions laborals...).
En la primera escena, podem observar com els treballadors entren a la fàbrica (tambè
ens apareix un escena amb “borregos”, una clara metafora visual que ens mostra com
tractenals treballadors com a animals) i “fitxen” (“fitxen” per a que l’encarregat puga
controlar les hores de treball realitzat per cada treballador) per començar la seva jornada
laboral.
Una volta han ocupat els seus llocs de treball, el president de la fàbrica (que controla tot
el que passa en la fàbrica) es posa amb contacte amb l’encarregat de les màquines per
ajustar la velocitat del treball, aquest ajusta la veloçitat de la cadena de muntage, que es
la que marca el ritme del treball dels treballadors.
En la segona part de la primera escena podem observar la cadena de muntage, on està
treballant el nostre protagonista (Chaplin), aquesta marca el ritme de treball i no hi
poden haver distraccions, i està supervisada en tot moment per uns encarregats, que
vigilen que el ritme de treball siga el corresponent.
Tot seguit, en l’escea següent, Charlot, es rellevat per un company, i fitxa per anar al
servei abans de tornar a la feina.
La secuència següent, es una mostra de l’importància de l’amortització del temps per a
l’organització del treball de l’època.
Apareixen uns venedors (utilitzant el sistema”tupperware”), per a vendre un aparell que
teòricament ha d’aconseguir disminuir el temps d’esbarjo dels treballadors, i així
augmentar la seva productivitat, pero aquest invent no funciona i resulta poc pràctic
(recorde que la practicitat és fonamental per al taylorisme).
L’escena següent (l’última de la seqüència,) ens mostra com el treball en cadena, i la
feina tan intensa i repetitiva, pot acabar afectant a l’enteniment i transtornar a una
persona. Apareix Charlot treballant a un ritme frenètic, i al fi és transtorna i inclús cau
dins de la màquina on treballa, per aixó l’ingressen en un psiquiàtric.
Personatges:
-
-
Charlot: És el protagonista. Treballa en la cadena de muntage, acaba transtornat
per les seves condicions de treball. En la seqüència que hem vist no es pot
distingir la seva ideología.
President de la fàbrica: Ès un “burgès” empresari, que busca obtindre el màxim
benefici i productivitat de la seva fàbrica.
Treballadors: Són la massa que plena la fàbrica, no es pot distingir la seva
ideología.
Interpretació i context històric:
L’any 1936 (any en el que es va estrenar aquest pel·lícula), EEUU encara estava
submergida en la “crisis”, encara que en la seqüència de la pel·lìcula que hem vist no es
reflexa.
En la seqüència que hem vist ès difìcil trobar una visió de la conflictivitat diferent a la
que ja hem mencionat abans, la crítica al “taylorisme” i a la seva cadena de muntage, ja
que produeix una deshumanització del treball i afecta negativament a l’integritat física
de l’obrer, ja que en la cadena de muntage no ès l’obrer qui marca el ritme de treball.
En quant a l’actitud del president davant de l’actitud dels treballadors que són poc
productius podem observar com despedeix a treballadors o els amenaça amb deixar-los
sense feina si no mantenen el ritme de treball de la cadena de muntage.
La pel·lícula ens mostra d’una forma còmica, la situació dels obrers de l’època que
treballen en una cadena de muntage, ens mostra les seves condicions de treball (descans,
ritme de treball, forma d’organització dins de l’empresa...), i tambè, ens mostra una
crítica clara al “taylorisme”, i a la deshumanització del treball.
En aquesta pel·lícula podem trobar tambè un dels pilars en el que es subjecta la societat
capitalista, l’explotació de l’obrer, ja que al president no l’importa si l’obrer està
estresat, te gana, o necesita mès temps per a menjar, tan sols es preocupa per observar si
l’obrer es productiu, eficaç, i econòmicament rentable, ja que tan sols es preocupa per
obtindre el màxim benefici econòmic.
En definitiva, la pel·lìcula, encara que d’una forma còmica, ens mostra prou fidelment
com era la societat de l’època, tè un argument senzill i s’ajuda de recursos còmics que
es basen en l’absurd, per aixó es fàcil trobar-li la gràcia i pasar-ho bè, al mateix temps
que podem aprendre com era la societat de l’època i com funcionava el “taylorisme”.