Teatre després del conflicte bèl·lic

Teatre després del conflicte bèl·lic
Postguerra a Catalunya:
La derrota republicana té moltes conseqüències a Catalunya. Una gran part de la
població catalana ha de marxar a l’exili. A l’interior, l’exèrcit d’ocupació franquista i els
dirigents del Nou Estat va guanyant camp de batalla.
Es persegueixen durament tot els símbols de catalanitat. Mentre s’imposa una nova
simbologia feixista i imperial.
Només la voluntat de la majoria de la població catalana impedeix que el franquisme
aconsegueixi el seu objectiu excloent.
L’EXILI:
Entre el 27 de gener i 13 de febrer de 1939 mig milió de persones s’exilien. La majoria
marxen cap a França (les autoritats franceses improvisen campaments precaris i viuen
l’ocupació nazi), altres marxen a Amèrica, a l’URSS o a Txecoslovàquia. A Gran
Bretanya es seleccionen els més preparats a nivell intel·lectual, d’estudis de medicina i
en defensa civil.
Milers són assassinats a campaments d’extermini.
POLÍTICA REPRESSIÓ:
Es queden al país 150.000 catalans dels quals 4.000 són afusellats. Gairebé tota la resta
queden en els campaments de concentració i presons.
Duran aquest període s’afusella a Lluís Companys.
REPRESSIÓ ECONÒMICA:
Hi ha moltes penalitats fetes per l’autarquia i la intervenció de la política del Règim
com: Racionament i mercat negre, estancament industrial, empreses catalanes
discriminades en la distribució de matèries primeres, bancs catalans engolits per la
banca espanyola...
REPRESSIÓ CULTURAL:
El franquisme actua des de la voluntat de desnacionalització de Catalunya. La llengua
catalana passa a ser una llengua no utilitzada i perseguida i només es representa en la
clandestinitat. Tots els rètols, llibres, cartells públics, cartes, discursos... Han de ser en
castellà.
L’ESCOLA:
La Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana colen potenciar molt la
Instrucció pública.
Es construeixen grups escolars i es dur a terme la Renovació Pedagògica.
S’aconsegueix, gairebé plena escolarització de la població infantil.
S’imposa una disciplina paramilitar ales aules i una separació entre nois i noies.
Represa del teatre:
Fins al 1946 la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà. Ni
tampoc les traduccions de obres estrangeres. Aquesta prohibició durà fins el fi de la
Segona Guerra Mundial. El teatre durant aquest període no arribava al gran públic i era
representat per grups teatrals amateours.
A Catalunya, el 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, una companyia de
teatre. Van representar obres d’autors com Joan Oliver o Salvador Espriu i van fer
traduccions de Ionesco, Greene i Brecht.
El 1960 es fundà l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, oberta a nous corrents teatrals.
Sorgeix un nou concepte del teatre.
 Joan Oliver, torna a Barcelona el 1948 (que com a poeta firmà amb el
pseudònim Pere Quart) va escriure comèdies en que criticava la burgesia,
utilitzant un llenguatge molt planer.
 Joan Brossa va ser un representant del teatre d’avantguarda, amb moltes
formes surrealistes.
 Manuel de Pedrolo es basà en el tema de la llibertat.
Teatre de la postguerra:
Convivia el teatre tradicional i el teatre renovador que volia construir un món mític i on
van sorgir noves tendències les quals experimentaven noves propostes. La seva
intenció era superar la difícil situació de la llengua catalana.
TEATRE DE COMPROMÍS:
Salvador Espriu: Utilitza els mites clàssics i bíblics per denunciar la dictadura franquista
i les seves injustícies.
TEATRE D’AVANTGUARDA:
S’utilitza la poesia escènica i altres propostes per a recuperar el gènere teatral. És una
variació del teatre de l’absurd. És el cas del Joan Brossa.
TEATRE EXISTENCIALISTA:
Sorgeix a França després de la Segona Guerra Mundial. Es comença a mostrar una
preocupació pel sentit de l’existència de l’esser humà. Això s’anomena Existencialisme.
 Josep Palau i Fabre, amb l’obra Don Joan als inferns, en què es presenta un
personatge en una situació límit.
 Josep Maria Espinàs, És perillós fer-se esperar.
 Baltasar Porcel, Els condemnats.
TEATRE DE L’ABSURT:
Entra a Catalunya gràcies a les representacions de Eugène Ionesco i Samuel Beckett. En
les seves obres apareixen personatges sense psicologia, incapaços de comunicar-se.
S’hi esdevé poca acció i és en espais concrets.
Algunes característiques:
 Relació causa-efecte.
 Esquema tradicional: exposició, nus i desenllaç.
 Rebuig de la idea que el teatre només és paraula. Ja que també té importància
la llum, els objectes, la mímica, el vestuari...
 Els personatges no s’expliquen la seva psicologia.
 El teatre s’anomena i és absurd perquè es considera que la situació de l’ésser
humà en el món tampoc obeeix la raó.