El teatre de postguerra

EL TEATRE DE POSTGUERRA
Van sorgir diverses tendències que experimentaven noves propostes, amb les quals també es volia superar
la difÃ-cil situació de les lletres catalanes.
Tendències
TEATRE DE COMPROMÃS
Joan Oliver → intenta reflectir la realitat del moment fent una crÃ-tica dels costums de la burgesia i els seus
valors.
Salvador Espriu → recorre als mites clà ssics i bÃ-blics per denunciar la dictadura franquista i les seves
injustÃ-cies.
[ CAL AMPLIAR AQUESTS AUTORS AMB EL QUE TENIU AL LLIBRE, p.200]
TEATRE D'AVANTGUARDA
Poesia escènica i altres propostes de recuperació del gènere teatral. És el cas de Joan Brossa → l'obra
teatral es basa en l'experimentació. Brossa anomena <<poesia escènica>> la posada en escena dels seus
poemes, en què potencia les possibilitats estètiques del teatre.
[És una variació del teatre de l'absurd]
TEATRE EXISTENCIALISTA
Després de la Segona Guerra Mundial, a França es va produir un canvi radical en la concepció de l'art,
que començà a mostrar una preocupació profunda pel sentit de l'existència de l'ésser humà . És
l'anomenat Existencialisme.
L'autor Jean Paul−Sastre n'és un bon referent.
A Catalunya hi tenim:
Josep Palau i Fabre. Don Joan als inferns, en què es presenta un personatge en una situació lÃ-mit
Josep Maria Espinà s. És perillós fer−se esperar.
Baltasar Porcel. Els condemnats
TEATRE DE L'ABSURD
Va entrar a Catalunya grà cies a les representacions de Eugène Ionesco i Samuel Beckett.
En aquestes obres apareixen personatges sense psicologia, incapaços de comunicar−se. S'hi esdevé poca
acció localitzada en espais inconcrets.
Teatre caracteritzar per:
1
• Rebuig de la lògica aristotèlica com a principi formal, és a dir, desapareix:
♦ la relació causa−efecte i
♦ l'esquema tradicional: exposició, nus i desenllaç
• Rebuig de la idea que el teatre no és sinó paraula. Hi té tanta importà ncia la paraula com la
llum, els objectes, la mÃ-mica, el vestuari].
• Rebuig del psicologisme tradicional. Els personatges no s'expliquen per la seva psicologia perquè,
senzillament, els personatges del teatre de l'absurd no s'expliquen.
• L'absurd del teatre de l'absurd. Si el desenvolupament del teatre de l'absurd no és del tot racional
és perquè la situació de l'ésser humà en el món tampoc obeeix la raó.
El 1957, Manuel de Pedrolo va escriure Cruma, una obra que presenta dos personatges que intenten prendre
mides de les parets d'una cambra per donar un sentit cientÃ-fic a tot l'univers. Però la cinta mètrica que fan
servir no té nombres, o sigui, que no poden donar cap sentit absolut a res.
2