FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL LLENGUATGE-PAC1 2016 bona.docx

FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL
LLENGUATGE
Semestre març 2016 – juliol 2016
Prova d´Avaluació Continua – PAC 1
​
Enunciats de la PAC
PART I
Llegiu atentament la següent història i responeu a les preguntes formulades a
continuació:
En Joan és un estudiant universitari que prepara els seus exàmens finals. Ha
programat un calendari d'estudi a casa que comença aixecant-se a les 8 del matí fins a
les 6 de la tarda, que posa en pràctica des de fa 2 setmanes. Avui, quan el
despertador s’ha engegat a les 8:00, ha decidit deixar-lo sonar per esgotar uns minuts
més al llit i no quedar-se adormit. Però aquesta estratègia no li ha funcionat i no s’ha
despertat de nou fins les 9:00. A aquesta hora ha anat a la cuina a preparar un cafè i
després de sonar el senyal de microones ha extret d'aquest el got de cafè amb un
guant de cuina. A les 9:30 s’ha assegut al seu escriptori i ha reprès l'elaboració d'un
esquema per memoritzar els continguts del capítol que va llegir el dia anterior. En
veure en el seu escriptori una joguina del seu germà menor ha recordat que hauria de
passar a les 18:30 per la guarderia a recollir-ho. Als 30 minuts d'estar assegut tractant
de concentrar-se, el soroll semblava haver-se instal·lat en el seu cap i li resultava
impossible abstreure's. Finalment, ha ficat els llibres i anotacions a la seva motxilla i ha
decidit traslladar-se a estudiar a la biblioteca.
1- Identifiqueu una situació d'aprenentatge no associatiu present en aquesta
història.
Una situació d’aprenentatge no associatiu que apareix en aquest text podria ser la
següent: en Joan deixa sonar el despertador per tal d’esgotar uns minuts més al llit. En
aquest cas podem dir que en Joan s’ha habituat al soroll del despertador i finalment
s’ha despertat una hora després de la que tenia previst aixecar-se.
2- A partir dels vostres coneixements d'aprenentatge indiqueu una o dues
estratègies que poguessin ser-li d'utilitat a en Joan per evitar les causes
d'haver-se quedat adormit.
1. Posar-se l’alarma cada cinc minuts durant mitja hora. Al final es despertaria
cansat de que li sonés tan seguit i no poder dormir profundament.
2. Posar-se diferents sons d’alarma que siguin cada vegada més forts i seguits.
Així doncs, no podria habituar-se al so.
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL
LLENGUATGE
Semestre març 2016 – juliol 2016
Prova d´Avaluació Continua – PAC 1
3- Descriviu una situació d'aprenentatge associatiu que pugui explicar per quin
motiu en Joan empra un guant de cuina per extreure el got de cafè del
microones. Indiqueu el tipus de contingència que ha produït aquesta conducta,
així com el tipus de programa de reforçament que està operant.
En aquest cas l’aprenentatge associatiu va lligat amb el condicionament instrumental.
En Joan cada mati en llevar-se es vestia de pressa i corrents i anava a la cuina a
esmorzar ràpidament perquè feia tard a la feina. Ell posava el got de cafè a escalfar al
microones i com que havia d’anar tan ràpid, quan el treia, cada vegada es cremava els
dits. Fins que al tercer dia abans de treure el got del microones ja es va posar el guant
per tal de no cremar-se. Així doncs, en Joan sap que a l’hora de posar el got de cafè
al microones (conducta) haurà de pensar que per treure’l i poder veure-se’l, s’haurà de
posar el guant per no cremar-se (reforçador), sinó se’l posa, al final acabarà per no
posar el got al microones. Per tant, és important la relació de contingència que té
aquest condicionament, ja que hi ha un temps de demora curt entre la conducta
(treure el got del microones) i la recompensa (no cremar-se els dits). En aquest cas el
programa de reforçament és el continu, ja que sempre que vol escalfar-se el got de
cafè al microones apareix el reforçador (guant) per poder treure’l.
4- En relació a la pregunta anterior, indiqueu quins fenòmens bàsics de
condicionament podrien estar tenint lloc en les tres següents situacions:
(a) en Joan ha començat a emprar el guant de cuina per extreure del microones
tots els aliments que hi introdueix.
Es produeix el fenomen bàsic d’adquisició. En Joan aprèn que tots els aliments que
surten del microones cremen. Per tant, la resposta instrumental (agafar el guant)
produirà que no es cremi (aparició del reforçador).
(b) en Joan, després d'una setmana emprant el guant, ha deixat d'utilitzar-ho.
Es produeix el fenomen bàsic d’extinció. S’extingeix la resposta instrumental, és a dir,
deixa d’agafar el guant perquè ja no es crema (absència del reforçador).
(c) en Joan segueix emprant el guant amb els gots però ja no l’utilitza amb els
plats.
Es produeix el fenomen bàsic de generalització i discriminació. En aquest cas
s’aplicaria el de discriminació, ja que en Joan respon diferent a dos estímuls, utilitza
guant amb els gots però no amb els plats.
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL
LLENGUATGE
Semestre març 2016 – juliol 2016
Prova d´Avaluació Continua – PAC 1
5- Com aconseguiríeu que un nen utilitzés el guant de cuina per extreure
aliments calents del microones mitjançant l´ús de (a) càstig negatiu i (b) reforç
negatiu?
a) Aplicant el càstig negatiu volem eliminar una conducta negativa. En aquest cas
volem eliminar la conducta que el nen no utilitzi el guant. Per tant, per tal que l’utilitzi
podríem dir-li que fins que no faci servir el guant no menjarà el seu plat preferit els
diumenges de cada setmana (reforçador).
b) Per tal que el nen utilitzi el guant de la cuina per extreure aliments calents del
microones mitjançant l’ús del reforçament negatiu podríem deixar-li al nen durant uns
dies un menjar que no li agradés molt per escalfar-se’l (estímul negatiu) i dir-li que si
utilitza el guant (conducta positiva) canviarem el plat que no li agrada pel seu plat
preferit.
PART II
Imagineu que estem al supermercat i ens hem deixat la llista de la compra. Fem una
crida a la nostra parella, que és a casa, i aquesta ens recita la llista de les coses que
hem de comprar: cafè, ous, pa de motlle, iogurts desnatats, suc de taronja, pernil,
galetes, un pit de pollastre, llet, un enciam i salsitxes. Finalment, en arribar a casa, ens
adonem que no hem comprat el suc, les galetes, el pernil i el pit de pollastre.
6- Quins fenòmens relacionats amb la memòria s'han produït? De quina manera
podria haver millorat el nostre record en llegir-nos la llista? Justifica la teva
resposta.
En aquest cas s’ha produït l’efecte de posició serial. Tal i com s’anomena al primer
capítol de la nostra base d’estudis “fonaments de l’aprenentatge i del llenguatge”,
aquest és un dels fenòmens amb més validesa que s’ha estudiat sobre el
funcionament de la memòria. Així doncs, aquest fenomen ens explica que sempre ens
resultarà mes fàcil recordar els productes que la nostra parella ens ha dit primer
(efecte de primícia) i els últims (efecte de recència). Cal dir, però, que l’efecte de
primícia té més força que el de recència. Per tal de millorar el record dels productes
de la llista que s’han de comprar podem utilitzar diversos criteris de classificació i
relacionar-los amb els productes. En aquest cas podríem fer una classificació de cada
aliment segons al grup alimentari que pertany. Per exemple: làctics (llet i iogurt
desnatat); cereals (pa de motlle), carns (pit de pollastre, pernil, salsitxes) i ous; fruites i
hortalisses (enciam, suc de taronja) i productes de pastisseria (galetes). D’aquesta
manera l’aprenentatge sempre serà millor si té un lligam o estructura.
A continuació us presentem un text extret d'una obra narrativa, que representa una
situació fictícia en la qual el protagonista, l'Inspector Wallander, fa ús de diversos
sistemes i subsistemes de memòria:
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL
LLENGUATGE
Semestre març 2016 – juliol 2016
Prova d´Avaluació Continua – PAC 1
Wallander se despertó sobresaltado. La luz del alba entraba por el estor mal
bajado. Miró el reloj de la mesilla. Las manecillas señalaban las cuatro y
media. Sólo había dormido unas pocas horas y estaba muy cansado (…). Se
levantó y arrastró sus pies hasta la cocina. Mientras esperaba que se hiciera
el café entró en el desarreglado salón y consultó el contestador automático.
La luz roja parpadeaba. Apretó el botón de escucha. Primero era su
hermana Kristina quien le hablaba. “Quiero que me llames.
Preferiblemente en los próximos dos días.” Wallander pensó
enseguida que tendría que ver con su anciano padre. A pesar de que
se había casado con su asistenta y ya no vivía sólo, tenía un carácter
lunático y caprichoso. Después había un mensaje casi inaudible de un
periódico, preguntándole si le interesaba una suscripción. Estaba a
punto de regresar a la cocina cuando escuchó otro mensaje. “Soy
Baiba. Me voy a Tallin en unos días. Estaré de vuelta el sábado.” De
repente le invadieron unos celos incontrolables “¿para qué iba a
Tallín?” No había comentado nada al respecto durante su última
conversación. Entró en la cocina, se sirvió una taza de café y luego
llamó a Riga, aunque estaba seguro que Baiba aún estaría
durmiendo. Pero los tonos sonaban y ella no contestaba (…)
Eran las seis menos cuarto cuando abandonó el apartamento y bajó a
la calle. Se sentó en el coche y recordó que tenía que pasar la ITV
antes del 30 de junio. Después torció por la calle de Regemenstgatan
y siguió por la ronda de Österleden. Sin haberlo decidido de
antemano, salió de la ciudad y se detuvo en el Cementerio Nuevo.
Dejó el coche y caminó despacio entre las hileras de lápidas. De vez
en cuando divisaba un nombre que vagamente le parecía conocido.
Cuando veía un año de nacimiento igual que el suyo, apartaba
rápidamente la vista. Llegó al soto conmemorativo y se sentó en uno
de los bancos. No había vuelto allí desde el ventoso día otoñal en que
esparcieron las cenizas de su amigo Rydberg…
Extret de: Henning Mankell (1995). La falsa pista. Barcelona: Tusquets.
7- Haureu d´escriure, omplint la taula que s'adjunta a continuació, tres situacions
extretes del text, en què estiguin involucrats els següents sistemes i
subsistemes de memòria: memòria declarativa episòdica, memòria declarativa
semàntica, memòria procedimental, memòria de treball (agenda visoespacial/llaç
fonològic i/o executiu central). Cada situació pot tenir més d'un
sistema/subsistema implicat.
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL
LLENGUATGE
Semestre març 2016 – juliol 2016
Prova d´Avaluació Continua – PAC 1
Descripció de l'acció
Sistema o subsistema
implicat
Justificació
Exemple: Apretó el botón Memòria de Treball:
de escucha. Primero era su Llaç fonològic
hermana Kristina quien le
hablaba. “Quiero que me
llames. Preferiblemente en
los próximos dos días.”
El protagonista escolta i reté
temporalment la instrucció
verbal que li dóna la seva
germana al contestador, abans
de emmagatzemar-la en la
memòria a llarg termini.
“¿para qué iba a Tallín?” No
había comentado nada al
respecto durante su última
conversación.
Memòria declarativa
episòdica
Wallander
recorda
l’última
conversació que van tenir amb
Baiba. Per tant, utilitza la
memòria episòdica, ja que
aquesta conté la informació del
que van fer i del que van parlar
l’últim cop que es van veure.
Exemple 1: “Soy Baiba. Me Memòria declarativa
voy a Tallin en unos días. semàntica
Estaré de vuelta el sábado.”
“¿para qué iba a Tallín?”
Amb aquests dos exemples
podem comprovar que la
memòria declarativa semàntica
s’aplica, ja que fa referència al
coneixement del món i el
llenguatge. En aquest cas, el
protagonista reconeix el nom
dels carrers i de la ciutat.
Exemple 2: Después torció
por
la
calle
de
Regemenstgatan y siguió
por la ronda de Österleden.
Sin haberlo decidido de Memòria
antemano, salió de la procedimental
ciudad y se detuvo en el
Cementerio Nuevo. Dejó el
coche y caminó despacio
entre las hileras de lápidas.
Se sentó en el coche y
recordó que tenía que
pasar la ITV antes del 30 de
junio.
Memòria de treball:
Agenda viso/espacial
El protagonista agafa el cotxe i
sense pensar-ho es dirigeix
cap al cementeri. El fet de
saber conduir el cotxe i arribar
al cementeri és una habilitat
que s’aprèn a través d’uns
procediments lents i graduals,
però una vegada apresos ja no
s’obliden.
Quan el protagonista entra dins
al cotxe i recorda que ha de
passar la ITV, ho recorda
gràcies a l’etiqueta que et
posen al cotxe, on indica quan
caduca la ITV i, per tant, has
d’anar a la revisió. En aquest
cas intervé la memòria de
treball a través del subsistema:
agenda visual, ja que la
FONAMENTS NEUROCOGNITIUS DE L´APRENENTATGE I DEL
LLENGUATGE
Semestre març 2016 – juliol 2016
Prova d´Avaluació Continua – PAC 1
memòria treballa
d’elements visuals.
a
través
Fonts documentals
1. Muñoz, E; Periáñez, JA (2014). Fonaments de l’aprenentage i del llenguatge.
Ed. UOC Publishing, SL
2. Fernandez, D. (2009). El condicionament operant.
http://es.slideshare.net/dfernan9/el-condicionament-operant
Recuperat
de: