Comentari d'un fragment de l'entrevista de Gunter Gauss a Hannah Arendt

Nicolás Muñoz Gámez MATÍ 19/12/21
Comentari d'un fragment de l'entrevista de Gunter Gauss a Hannah Arendt
L’entrevista que es comentarà a continuació va tenir lloc al 1964 a Berlin, al programa
d’entrevistes de la cadena alemanya ZDF ( Zweites Deutsches Fernsehen), Zur Person.
L’entrevistada en aquesta ocasió va ser Hannah Arendt, teòrica política, escriptora i
supervivent de l’Holocaust. Arendt es coneguda principalment per la seva obra sobre els
totalitarismes, la relació entre poder i mal, el republicanisme i la democracia directa. La vida
de Hannah Arendt (la seva condició de jueva, la seva estada a presó i deportació, la seva
fervorosa admiració i estima per Heidegger, les seves amistats a França, Suissa i Estats Units,
etc) van marcar clarament la seva obra.
A l’entrevista, en ser tractada de filòsofa, planteja una de les principals característiques del
seu pensament, la crítica a la relació de la filosofia amb la política i la visió emborronada que
la primera dona de la segona, la qual la teòrica buscava esmenar presentant una nova via de
pensament centrada en l’ús de la raó. En molts escrits, i com s’aprecia al transcurs del
fragment, Arendt es contundent contra la filosofia tradicional i el seu allunyament respecte la
vida y els problemes reals que planteja la teoria politica. Arendt defensa que la visió
alimentada per occident del filosofar com a acte de meditació, absort en els pensaments,
solitari i aïllat de l’acció politica i la contingencia, poc aporta a la resolució dels diversos
mals que assol·len el món i només prepara el pensador cap a la mort. Afegeix l’autor
d’aquestes línies que la voluntat de prescindir d’allò sensible pot arrossegar la doctrina
filosòfica a la autocomplacència i a la pèrdua d’allò que la fonamenta: La reflexió sobre la
realitat humana i universal i les lleis i dinàmiques que la formen.
Arendt no va desenvolupar una teoria política com a tal, o coherent amb un sistema de
pensament, i la seva escriptura no es presta fàcilment a la categorització des d'aquesta
perspectiva. No obstant, i com s’ha esmentat abans, la tradició de pensament més estretament
identificada amb Arendt és la del republicanisme cívic. El seu concepte polític de
republicanisme se centra al voltant de la ciutadania activa en la vida política i les decisions
que afecten a la societat, que posa l'accent en el compromís cívic i la deliberació col·lectiva
dels assumptes a tractar. La paraula (l’oratoria) i el do o capacitat d'expressar-la amb traça en
públic es un element clau de la visió arendtiana de la política, ja que és el que dóna a
l’individu o grup visibilitat directa. El que té rellevància en la doctrina política són les
accions i posicions que es duen a terme i defensen a la vida pública, i que els assumptes
particulars o que intentaven fugir-ne no són calificables de tenir un rang polític, encara que
poden tergiversar o anular la política i el poder que pot emanar d’aquesta, fins i tot
sustituint-lo (Carl Smichdt). Hannah Arendt sostenía a més que, per molt perniciós que un
govern esdevingués, la llibertat humana (sense la qual la política no tindria sentit i n’és un
requisit per la seva activitat i reflexió, sent l’exercici de la política llibertat i la llibertat entesa
com una cosa política, com sosté als seu llibre La Política d’Aristòtil) mai serà erradicada.
No obstant això, la teòrica deixa clar que les societats del seu moment estaven abandonant
drets i llibertats i que tendien a fer´ho encara més recolzant-se en la comoditat que la
burocràcia de les administracions, la representació i l’Estat del Benestar otorgava. Això,
valora qui redacta aquest comentari, pot retrotreure al concepte polític primordial d’Arendt, el
republicanisme cívic, i xocar amb la seva idea de que la participació activa a la política és el
gran exponent de la llibertat i denota que els ciutadans no són totalment lliures. En definitiva
i com s’ha esmentat, Hannah Arendt no elabora una teoria ni filosofia política pròpiament
dita, pero si qe podem identificar molts conceptes claus en el seu pensament com el
totalitarisme, la revolució, la naturalesa de la llibertat i les facultats de pensament i la raó.
En quant a la filosofia política en si mateixa i el que va esdevenir fins als seus dies, l’autora
nord-americana assenyala de forma contundent que "La mayor parte de la filosofía política,
desde Platón, podría interpretarse como los diversos intentos para encontrar bases teóricas y
formas prácticas que permitan escapar por completo de la política”. Tot i les fortes crítiques a
l’allunyament de la política per part de la filosofia i la vida contemplativa de la política pot
ocasionar que apropem Hannah Arendt al materialisme de Marx (que defensa que la
comprensió de la realitat no pot anar acompanyada no només amb la voluntat de conèixer,
entendre e interpretar-la, si no de transformar-la (amb una visió de progrés i revolució). És a
dir, que la teoria sempre ha d’anar acompanyat de la praxis, l’acció que busca tenir impacte a
la realitat material). Hannah Arendt busca rodejar i qüestionar també aquesta tesi,
desmarcant-se’n i destacant que la teoria no pot determinar per si mateixa cap programa
d'acció o descriure quin ha de ser el camí d’acció dels individus. La recerca d'una teoria
política que pugui fonamentar o deduir a partir dels seus principis indicacions de com actuar i
organitzar la vida en comú, o que pugui predir o assegurar com a pressumptament positiu un
curs necessari dels esdeveniments, és la cerca d’esborrar la contingència, la fragilitat de
l'acció humana, el risc de les decisions i la incertesa del futur que es remunta a la filosofia de
Plató i, en opinió de qui redacta aquestes linies, arriba fins a Marx i especialment el
materialisme històric
Bibliografia i Webgrafia
Liliana Ponce [nombre de usuario en Youtube] (17 d’abril del 2020). Hannah Arendt, su
relación con la filosofía política [Video]. Youtube. Hannah Arendt, su relación con la
filosofía política - YouTube
De Zan, Julio. Cuadernos del Sur. Filosofia. Filosofia y Política en Hannah Arendt. Buenos
Aires. (2001) Cuadernos del Sur. Filosofía - Filosofía y política en Hannah Arendt
(uns.edu.ar)