TEMA 7: L'àrea de coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària: enfocament, característiques i propostes d’intervenció educativa INTRODUCCIÓ Segons el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments d’EP, l’àmbit de coneixement del medi està dividit en dues àrees, l'àrea de coneixement del medi natural i l'àrea de coneixement del medi social i cultural. La Llei Orgànica 2/2006,de 3 de maig, d’Educació (LOE) fixa com un dels objectius “conèixer, valorar en el seu entorn natural, social i cultural així com la possibilitat d’acció i cura del mateix”. En aquest tema parlaré de l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària: enfocament, característiques i propostes d’intervenció educativa. També de la contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques, els objectius, continguts i criteris d’avaluació i finalment de la relació que té amb altres àrees del currículum. 1. L'àrea de coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària: enfocament, característiques i propostes d’intervenció educativa Segons el Decret 119/2015 s’entén medi per el conjunt de situacions, fenòmens, objectes, elements o problemes que integren l’espai natural i humanitzat. També és el conjunt de factors naturals, socials, culturals i ecològics que envolten l’individu. Molts autors defensaven que el medi s’havia de treballar a les escoles ja que era un mitjà d’aprenentatge, com Rousseau, Freubel o Montessori, però els primers intents de contemplar el medi com a àrea va ser gràcies els programes renovats de l’IEC al 1982, i posteriorment es va convertir en una realitat dins l’aula amb la LOGSE. El medi és concepte vivencial i s’ha d’experimentar, és un enfocament globalitzador amb altres àrees. Té un coneixement de l'entorn universal no només el proper i un compromís de actitud personal i col·lectiva, així com construccions subjectiva del coneixement. És la interrelació de tres sistemes, el social, el biològic i el fisicoquímic. La construcció del concepte de medi es pot estructurar en quatre fases o estadis: 1. El medi concebut com una realitat indiferenciada (Educació infantil): el nen perceb l’entorn com una realitat global, tot barrejat sense cap relació entre si. 2. El medi concebut com a una realitat harmònica (inici d’EP): l’entorn és un tot harmònic, gràcies a la manipulació i experimentació i al desenvolupament de la capacitat de representació de la realitat. 3. El medi concebut com a un recurs: l’infant passa de l’egocentrisme al sociocentrisme. 4. El medi concebut com a un sistema interrelacionat (inici d’ES): sorgeixen les preocupacions i accions col·lectives per la protecció del medi ambient. Segons Lisera (1993) i Domínguez (2004) l'aprenentatge del medi aporta beneficis i també dificultats o aspectes negatius. Els beneficis serien: Afavoreix als aprenentatges significatius Mètode d’ensenyament actiu, on l’alumne es el protagonista Motivador, el medi son realitats pròximes als infants Fomenta la interdisciplinaritat Incorpora actituds i procediments de les ciències socials Afavoreix el desenvolupament intel·lectual i a la formació de la personalitat Afavoreix la formació d’alumnes amb ments obertes i lliures Fomenta el respecte i el compromís amb el medi, et fa més cívic. Les dificultats serien: Dificultat per conèixer, comprendre i dividir els processos d’aprenentatge significatius dels nens i nenes. Es tendeix a experimentar molt i no pensar tant. A vegades es toquen temàtiques que no son properes als infants. A vegades es pensa que el medi son com activitats fora del currículum. Dificultat per adaptar-se a les metodologies per a impartir medi. El tractament educatiu del medi té un enfocament integrador de coneixement de diferents matèries de les ciències socials i les ciències experimentals. Des de les ciències socials treballem diferents propostes d’intervenció educatives: - La noció de l'espai, treball cartogràfics, croquis… - Canvis en el temps i en la societat, arbres genealògics, entrevistes, visites a museus... - Comprensió de la societat actual, lleis, organismes, ajuntament... Des de les ciències experimentals: Observació d’objectes i fenòmens per mitjà dels sentits Classificació d’objectes, plantes i minerals Mesuraments d’objectes i de canvis Recollida, anàlisi i interpretació de dades Utilització de diferents fonts per obtenir informació Elaboració informes Iniciació a la formulació d'hipòtesis i investigació Desenvolupament de destreses manuals i maneig d’instruments senzills. 2. Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques: Una competència és la capacitat demostrada d’utilitzar coneixements i destreses, segons la Comissió Europea. El coneixement és el resultat de l’assimilació d’informació durant l’aprenentatge i la destresa és l’habilitat per aplicar coneixements i tècniques per completar tasques o resoldre problemes. En el Decret 119/2015 s’han establerts les competències bàsiques que l’alumnat ha d’haver assolit al finalitzar l’etapa educativa, que són 8. El caràcter de l’àrea de coneixement del medi, social i cultural contribueix al l'aprenentatge transversal. A continuació posaré algun exemple de com aquesta àrea contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual: contribueix a tenir més vocabulari. 1. Competència matemàtica: treballa la recollida de dades, l’ús de taules... 2. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: interacció de l’ésser humà amb el món, les investigacions... 3. Competència artística i cultural: realitzar investigacions sobre l’evolució de la història. 4. Competència digital: a través de gràfics, ús de tecnologies per buscar fonts d’informació.... 5. Competència social i ciutadana: contribueix a que facin relacions pròximes, siguin cívics, tinguin en compte la realitat social... 6. Competència d’aprendre a aprendre: aprèn a elaborar mapes i esquemes per la seva comprensió i aprenentatge. 7. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria: l’alumnat guanya autonomia amb els aprenentatges. 3. Objectius, continguts i criteris d’avaluació: aspectes més rellevants Aquest àmbit té 4 dimensions: 1) Món actual, 2) Salut i equilibri personal, 3) Tecnologia i vida quotidiana i 4) Ciutadania. Aquestes 4 dimensions fan referència tant al medi social i cultural com al medi natural. Cada dimensió té unes competències pròpies i continguts clau. En el Decret 119/2015 queden recollits els continguts i criteris d’avaluació comuns de l’àmbit de coneixement del medi estructurats per cicles. Alguns criteris comuns serien: Cicle inicial: Col·laborar en les tasques del treball en grup, valorar i respectant les explicacions dels altres. Cicle mitjà: Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació. Cicle superior: Interpretar i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit. També hi ha els continguts específics de les dies àrees juntament amb els seus criteris, estructurats per cicles. L'àrea de medi natural té 5 blocs de continguts específics: 1.Iniciació a l’activitat científica 2.El món dels éssers vius 3. Les persones i la salut 4. Matèria i energia 5. Entorn, tecnología i salut. De medi social hi ha tres blocs de continguts específics: 1.El món que ens envolta 2. Persones, cultures i societats. 3. Canvis i continuïtats en el temps. Alguns d’aquests continguts són: Cicle inicial: Plantejament de preguntes a través de l’observació Cicle mitjà: Cerca d’informació amb diferents suports Cicle superior: Estratègies pel treball en xarxa La resta es troben recollits al Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària. Orientacions metodològiques Partir de l’entorn proper de l’alumne valorant el seu aspecte motivacional Trobar l’equilibri entre realitat social (Catalunya, Espanya) i global (passat, present, futur) Promoure la recerca de dades i l’ús d’internet Afavorir la lectura de textos i imatges amb diferents formats i suports Treballar l’actitud cap a una vida saludable i d’un ús sostenible del medi Treball cooperatiu Elaborar escrits, maquetes, gràfics i mapes Ús de las TAC Potenciar el coneixement directe de la realitat Orientacions per a l’avaluació Tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat perquè es doni un aprenentatge significatiu. Fer diferents tipus d’avaluació (inicial per saber els coneixements previs dels alumnes, durant el procés per ajustar el procés d’ensenyament i la sumativa o final d’acord amb els criteris d’avaluació) Espais per autoavaluació i coavaluació Observar les actuacions dels alumnes en entorns reals o que els simula. Fer servir diferents tipus d’instruments d’avaluació (rúbiques, que he après, qüestionaris, pautes d’observació, carpetes d’aprenentatge..) 4. Relació amb altres àrees del currículum Segons Llei Orgànica 2/2006 , de 3 de maig, d’Educació (LOE) s’ha de fer un treball globalitzat de totes les àrees, en les competències, el continguts i l’avaluació. Pel que fa a l’àmbit de matemàtiques i llengües, aquests són imprescindibles per a l'aprenentatge del medi ja que se’n fa ús de la llengua i la interpretació i les dades. També està molt vinculat a l’educació en valors, ja que ens permet conèixer el món que habitem, altres cultures i societats...i per tant ens ensenya com ser bons ciutadans, a respectar l’entorn i comprendre i respectar la diversitat. També tindria relació amb l’àrea d’educació visual i plàstica. CONCLUSIÓ L'àmbit de medi es un àmbit motivador i per aquesta raó hem d’aprofitar aquesta motivació per a treballar d’una manera més practica i interdisciplinar. L'àrea de medi no només serveix per conèixer l’entorn on vivim sinó també per respectar-lo. LEGISLACIÓ Llei Orgànica 2/2006 , de 3 de maig, d’Educació (LOE) Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments d’EP BIBLIOGRAFIA Dominguez Garrido (2004). Didáctica de les ciències sociales.
