QUESTIONS:

QUESTIONS:
1. Recull en un quadre resum totes les reaccions fetes indicant els resultats obtinguts. Especifica si la
reacció es lenta o rapida, els canvis de color observats, si es desprenen gasos, quin es l’aspecte del tub
al final de la reacció, etc.
2. escriu les reaccions químiques que s’han produït.
Cu
H2O
HCl
HNO3 (Diluït)
HNO3 (Concentrat)
En principi no reacciona.
Desprès de bullir, amb
fenolftaleïna, no es veu
res.
No hi a emissió de gas.
En principi no
reacciona.
En principi no
reacciona.
Ha tornat
lleugerament verdós
Ha tornat lleugerament
blau
Reacció efervescent amb
emissió de gas taronja.
Substancia blava amb
augment de la ºC.
pH es basic, lleugerament
rosat
No hi ha reacció.
Ha cristal·litzat un poc.
Cu+2HCl
CuCl2 + H2
Clorur de coure(II)
5Cu+12HNO35Cu(N
O3 ) 2 +
6H2O + N2
Cu + 4HNO3Cu(NO3)2 +
2H2O + 2NO2
Nitrat de coure
En principi, la reacció no
es visible. Amb
fenolftaleïna, es veu de
color rosat.
Efervescència
blanca amb emissió
de gas transparent
d’una durada de 4
min. Augment de la
ºC
Efervescència blanca
amb emissió de gas
transparent o
inexistent d’una durada
de 12 min. Augment de
la ºC
Efervescència amb
emissió de gas taronja.
Augment de la ºC,
substancia groguenca
Queda igual.
Queda igual
Queda igual
El magnesi ha quedat
cristal·litzat.
Mg + 2H2O Mg(OH)2 +
H2
pH10.
Mg + 2HClMgCl2
+ H2
5Mg + 12HNO3
5Mg(NO3)2 + 6H2O
+ N2
Mg + 4HNO3 Mg(NO3)2
+ 2H2O + 2NO2
Nitrat de magnesi
Mg
Petita efervescència amb
bombolles d’H i augment
de la ºC.
Queda tot igual.
Efervescència amb
emissió de gas H2,
durant uns 30 min.
Augment de la ºC.
Zn
Zn + 2H2O Zn(OH)2 +
H2O
pH8
En principi no hi ha
reacció.
Sense reacció
Fe
No hi ha reacció
S’ha consumit del tot
Zn + 2HCl ZnCl2
+ H2
Efervescència
Segueix amb
l’efervescència
Fe + 2HCl FeCl2
+ H2
Petita efervescència
amb emissió de gas N2
No s’ha arribat a
consumir.
Efervescència blanca amb
emissió de gas marrontaronja i augment de la ºC.
Substancia obtinguda
groguenca
Ha cristal·litzat un poc
5Zn + 12HNO3
5Zn(NO3)2 + 6H2O +
N2
En principi no hi ha
reacció.
El Fe desprèn una
substancia marró que
es queda al fons del
tub
No hi ha reacció, el Fe
s’ha rovellat
1r dia
Uns dies desprès
Reacció
Zn + 4HNO3 Zn(NO3)2 +
2H2O + 2NO2
En principi no hi ha
reacció.
La substancia s’ha
engroguit, amb augment
del to en la profunditat
No hi ha reacció. El Fe
s’ha rovellat.
NORMES DE SEGURETAT DEL LABORATORI
1.
Abans de començar un experiment cal llegir amb la seva totalitat el guio explicatiu.
2.
No tocar les substàncies químiques amb les mans, hi ha que emprar les espàtules.
3.
Si emprem una pipeta, succioneu amb la boca, hi ha que emprar una pera.
4.
No tastar ni olorar els productes que manipulem.
5.
En encalentir una substàncies el tub d’assaig, l’extrem obert s’ha d’orientar adequadament.
6.
no encalentir mai un tub d’assaig tancat, pot esclatar.
7.
Evitar situar a prop del foc les substàncies inflamables.
8.
Els àcids s’han de manipular amb molta precaució, són molt corrosius.
9.
No abocar mai aigua damunt l’àcid concentrat.
10. Al final de cada pràctica és imprescindible fer ben net el material utilitzat.
Material de vidre

Material dissenyat per mesurar volums de líquids:
Proveta: serveix per mesurar la quantitat de algun líquid. La proveta te que ser aproximadament de la
mateixa quantitat que el líquid que volem mesurar.
Pipeta aforada: serveix per agafar un únic volum (5ml, 10ml, 15ml...)
Pipeta bureta: s’utilitza en una tècnica analítica anomenada volumetria.
Pipeta mil·limetrada: servei per agafar diferent quantitats.

Material dissenyat per escalfar i/o mesclar:
Got de precipitats: es el mes utilitzat per escalfar.
Matràs Erlenmeyer.
Matràs de fons pla: els emprem per fer muntatges (destil·lacions).
Matràs de fons rodó: els emprem per fer muntatges (destil·lacions).
Matràs de fons rodó amb sortida lateral: els emprem per fer muntatges (destil·lació).
Càpsula de porcellana: serveix per escalfar coses a temperatures molt elevades.
Tub d’assaig: recipient que utilitzarem per guardar petites quantitats de substàncies per observar el
seu desenvolupament.

Altres materials de vidre:
Refrigerant: serveix per refredar i/o condensar líquid.
Vidre de rellotge: serveix per pesar sòlids i per sublimar.
Embut: serveix per filtrar.
Embut de decantació: serveix per separar líquids immiscibles, per fer extraccions.
Morter: serveix per triturar substancies sòlides.
Cristal·litzador: serveix per fer cristal·litzacions.
Vareta de vidre: serveix per remenar substancies calentes o que comportin risc a l’hora de tocar-les.
Etiquetatge dels productes químics i icones de perillositat

Substància que per xoc, fricció o acció de la calor pot explotar violentament.
o Substancies que emprem:
 Dicromat amònic (NH4)2, Cr2O7

Substàncies que en contacte amb les flames poden provocar una forta reacció exotèrmica.
o Substancies que emprem:
 Permangat de potassi (KMnO4)
 Clorat de potassi (KClO3)
 Nitrat de sodi (NaNO3)
 Peròxid de sodi (Na2O2)
Substàncies que s’incendien molt fàcilment.
o Substancies que emprem:
 Èter dietílic







Substàncies que s’incendien amb relativa facilitat
o Substancies que emprem:
 Acetona
 Toluè
 Benzè
 Etanol (alcohol etílic)
 Magnesi (Mg)
 Sodi (Na)
Pot provocar irritacions o inflamacions dels ulls o de les vies respiratòries o a la pell.
o Substancies que emprem:
 Silicat de sodi (Na2SiO3)
Per inhalació, ingestió o atraves de la pell te un risc per a la salut.
o Substancies que emprem:
 Cloroform (NHCl3)
 Toluè
 Iode (I2)
 Cafeïna
 Triclorur de ferro (FeCl3)
Substàncies que provoquen cremades i forats a la roba
o Substancies que emprem:
 Amoníac (NH3)
 Hidròxid de sodi (NaOH)
 Àcid nítric (HNO3)
 Àcid clorhídric (HCl)
 Àcid sulfúric (H2SO4)
Per inhalació, ingestió o atraves de la pell pot provocar la mort.
o Substancies que emprem:
 Benzè
 Mercuri (Hg)
 Metanol
 Cromat de potassi (K2CrO4)
 Plom (Pb) i derivats
Per inhalació, ingestió o atraves de la pell pot provocar la mort en petites quantitats
o Substancies que emprem:
 Derivats del Hg i HgO com HgCl2.....
 Derivats del Cr6+ com dicromats....
 Cianur (CN)
RESULTATS EXPERIMENTALS:
Mostra:
Etanol:
Toluè:
QUESTIONS:
1. Informa’t sobre quins són els pigments de les plantes verdes. Redacta un breu informe.
El pigment verd de les plantes es clorofil·la i es troba als cloroplasts. Es la responsable de la funció
clorofíl·lica dels organismes fotosintètics( la clorofil·la absorbeix la llum en la part violeta i la zona
taronja a al zona vermella de l’espectre lluminós. Converteix aquesta energia en química mitjanant la
fotosíntesi i reflecteix la llum en la part del verd i en la part del groc de l’espectre). Apart de la
clorofil·la, verda, podem trobar-la xantofil·la, groga, i el carotè, taronja, que no es veu.
2. Saps interpretar els cromatogrames obtinguts?
L’etanol ha separat les substancies i les ha rosegat unes mes i unes altres menys, en canvi el toluè, les
ha arrossegat però no te tant poder de separació.
Estructura de les clorofil·les A i B:
CONCLUSIÓ:
Les fulles estan formades per una substancia verda, que es dissol i es separa millor amb un dissolvent
orgànic, per tant alhora de fer una cromatografia cal escollir be el dissolvent que s’ha d’emprar.
MATERIAL I PRODUCTES:
 Clorur de sodi (NaCl)  22g de sal
 Hidrogencarbonat de sodi (NaHCO3)  13g de sal
 Gots de precipitats
 Espàtula
 Vareta de vidre
 Balança
 Peu amb cercle
 Foc
 Embut
 Paper de filtre
 Proveta de 100ml
 Reixeta d’amiant
 Cristal·litzador
 Pinça
PROCEDIMENT:
 PROCEDIMENT 1:
Posem 100ml d’aigua en un got de precipitats i el pesem, agafem 13g de sal (NaHCO 3). L’anem afegint a
poc a poc a l’aigua fins que estigui saturada. Fem el muntatge: posem el peu amb una pinça i un embut
amb paper de filtre i que tot vagui dirigit a un altre got de precipitats. Quant tenim el muntatge fet ho
filtrem tot per eliminar el (NaHCO3) que no s’ha dissolt. Quan ho tenim filtrat, ho escalfem per
eliminar un poc de líquid i que es cristal·litzi abans, mentres esta bullint posem el cristal·litzador a la
balança i anotem el seu pes. Desprès aboquem el que queda de la substancia i ho deixem fins que es
cristal·litzi. Desprès pesem el cristal·litzador amb el (NaHCO3) cristal·litzat. Restem el pes d’abans i el
d’ara i el resultat es la sal dissolta en 100 ml d’aigua.
 PROCEDIMENT 2:
Posem el got de precipitats a la balança, desprès hi aboquem 50ml d’aigua i agafem 22g de (NaCl) i ho
anem afegint a poc a poc a l’aigua fins que estigui saturat, desprès tornem a fer el muntatge de
filtració i, una vegada filtrat ho pesem, calculant quina quantitat de (NaCl) hi ha dissolta.
RESULTATS ESPERIMENTALS I CÀLCULS:
 RESULTATS PREOCEDIMENT 1:
Pes got precipitats: 63.3g
Pes got precipitats + aigua: 163.3g
Pes got precipitats + aigua + NaHCO3: 176g
Resultat: 12.7g de NaHCO3 en 100g d’aigua
 RESULTATS PREOCEDIMENT 2:
Pes got precipitats + aigua: 102.2g
Pes got precipitats + aigua + NaCl: 114.7
Resultat: 12.5g de NaCl en 50ml d’aigua. 25g en 100ml (el correcte és 38g)
CONCLUSIÓ:
Comprovem que les dues sals tenen un punt de saturació diferent en una certa quantitat d’aigua, la NaCl
es dissol mes que l’altre, i comprovem que el procediment numero 2 es mes senzill, ràpid i precís que el
procediment numero 1.
RESULTATS EXPERIMENTALS:
Hem tingut uns problemes per trobar els taps apropiats i hem tingut una fuga de gas, el que ha fet que
el limonè s’evapori una mica. Quan hem finalitzat el procediment anterior, hem decantat l’aigua (no tota)
amb un embut de decantació perquè ens cabés l’essència en un sol tub d’assaig. Hem utilitzat
principalment taronja encara que li he posat una mica de llimona (1 taronja i ½ de llimona). L’olor
persisteix durant moltes setmanes
QUESTIONS:
1. Cerca informació sobre el limonè i altres olis essencials. Fes-ne un resum.
El limonè es un compost de carboni produït per mes de 300 plantes i representa el 95% de l’oli que
contenen les peladures de la taronja, es un oli volàtil (que s’evapora) que s’obté per mitjà de la
destil·lació de substancies aromàtiques d’origen vegetal.
Conjunt de lípids(olis) formats per una mescla de triglicèrids i diferents tipus d’àcids grassos lliures. A
temperatura ambient (aprox. 20ºC) solen estar en estat líquid degut a la presencia majoritària d’àcids
grassos instaurats (amb dobles o triples enllaços) mentres que les grasses sòlides [d’origen
generalment animal(no olis essencials)] nomes contenen enllaços simples. Per hidrogenació, un oli es pot
transformar en una grassa solida a temperatura ambient (així es com per exemple es fabriquen les
margarines).
CONCLUSIÓ:
La pell dels cítrics conte uns olis essencials que s’extreuen per destil·lació, que fa que l’aigua pugui
arrossegar mes fàcilment els olis i poder-los extreure millor, aquests olis fan una olor aromàtica molt
concentrada. L’essència perdura durant moltes setmanes.
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
EXTRACCIO DE LA CAFEÏNA DEL TE
OBJECTIU:
Separar els components d’una mescla pel filtració, extracció i evaporació.
MATERIALS I PRODUCTES:
 Suport
 Cercle amb nou
 Reixeta d’amiant
 Bec de gas
 Pinça amb nou
 Got de precipitats de 400ml
 2 Gots de precipitats de 250ml
 2 Erlenmeyers
 Embut
 Paper de filtre
 Vareta de vidre
 Embut de decantació
 Capsula de porcellana
 15g de fulles de te negre
 Aigua destil·lada
 Acetat de plom (II)
 Diclorometà
OBSERVA:
L’extracció és un dels procediments més
emprats en el camp de la química per a la
separació de mescles. S’obtenen així els
perfums de les flors; els olis d’algunes
llavors prèviament mòltes, com ara el girasol, el cacauet i la soia, i les substancies
medicinals d’algunes plantes com ara la
quinina i l’atropina. De fet, la preparació
D’un cafè o d’un te comporta una extracció
NOTA:
La realització d’aquesta pràctica fins al punt 7, requereix unes 2 hores. Posat cas que la sessió de
laboratori sigui 1 hora, es poden fer les 3 primers operacions en una sessió i les operacions 4 a 7 en un
altra. Els cristalls de cafeïna es podran observar de 6 a 8 hores després d’haver acabat la pràctica.
QUESTIONS:
1. Fes una descripció de totes les tècniques de separació utilitzades en aquesta practica.
 FILTRACIÓ: Fem passar la mescla per un embut amb paper de filtre i de aquesta forma separem el
líquid de les partícules que no s’han dissolt.
 DECANTACIÓ: Posem el diclorometà amb l’aigua per tal que arrossegui les partícules de cafeïna i les
separi de l’aigua, desprès ho posem a l’embut de decantació, de tal manera que separem el diclorometa
amb la cafeïna de l’aigua.
 EVAPORACIÓ: Quan tenim el diclorometà separat el posem a bullir per tal de eliminar un poc de
líquid, desprès el posem a un cristal·litzador i el deixem fins que es cristal·litzi del tot. Així ens
quedaran els cristalls de cafeïna.
2. Busca informació sobre la cafeïna i els tanins, i redacta un breu informe.
La cafeïna o teïna es un compost químic que es troba a la natura a les llavors del cafeto, cacau, cola, a
les fulles de te i en la guaranà. Característiques: gust intens amarg, estimulant del sistema nerviós
central, del cor i de la respiració. També te efectes diürètics.
La seva formula química es C8H10N4O2
BEGUDA/SUBSTANCIA
Tassa de cafè
Tassa de cafè soluble
Tassa de te
Mate
Got de cola
Barra de xocolata
Analgèsic (tableta)
CAFEÏNA (Mg)
90-150
60-80
30-70
25-150
30-45
30
30
Els tanins són una substancia astringents, molt abundant a la natura, present en molts teixits vegetals.
La composició química dels tanins es molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions
fenòliques, de vegetals en forma de glúcids amb diferents sucres en la seva molècula. Es troben en els
vegetals tan en dissolució, en el suc cel·lular dels vacúols, com amb concentració amb altres
substancies, a l’escorça, a la fusta, a les fulles, a les arrels, i en algunes deformacions patològiques com
ara les agalles de les alzines.
RESULTATS EXPERIMENTALS:
En alguns papers de filtre ens han quedat substancies, a causa d’això hem tingut que rascar-ho i
dissoldreu un altre cop en aigua i tornar-ho a filtrar. Un problema que hem tingut ha estat que quan
afegim el diclorometà (ens ha passat dos cops) la sabonera no se’n anava, i ho hem tingut que evaporar
(el diclorometà) amb un poc de color marró. A causa d’això la cafeïna que hem obtingut era negre. Quan
ho hem pesat no ha arribat a marcar “0.0g”
CÀLCULS:
Suposant que haguéssim obtingut 0.1g calcularem el tan per cent de cafeïna que contenen 15g de te.
30g 100%
0.1g x
x=0.1g · 100% = 0.67%
30g
CONCLUSIÓ:
La practica de l’extracció de la cafeïna del te es un procés elaboriós i llarg ja que s’han de fer
diferents processos (filtració, decantació, extracció i cristal·lització) per tal d’eliminar les diferents
substàncies dissoltes en el te. Al final s’extreu molt poca cafeïna per la quantitat de te que tenim. Ens
hem adonat que extreure una substancia d’una dissolució es mol més complicat del que pensavem.
PROCEDIMENT:
15g de te + aigua destil·lada (bullir)
1ª filtració
Fulles de te (tirar)
dissolució amb cafeïna
+
Acetat de plom
2ª filtració
Paper (guardar)
dissolució amb cafeïna
Reduïm a 50ml
Fem 2 decantacions amb diclorometà
Cafeïna dins el diclorometà
Evaporem
Cafeïna