sin sobreimpresión Guia del pescador de riu Guia del pescador de riu I. Escorihuela, Josep, ed. II. Capdevila, Joel, ed. III. Llobet, Toni, 1975- il. IV. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge 1. Peixos d’aigua dolça – Catalunya – Manuals, guies, etc. 2. Pesca – Catalunya – Manuals, guies, etc. 597(467.1)(036) Índex Què necessito per practicar la pesca a Catalunya? ................................................................................................................................... 2 Obtenció de la llicència de pesca recreativa ...................................................................................................................................................... 3 Obtenció del permís de pesca ............................................................................................................................................................................................ 3 Característiques morfològiques d’un peix ............................................................................................................................................................. 4 Delimitació de les masses d’aigua ............................................................................................................................................................................... 5 Espècies pescables ........................................................................................................................................................................................................................ 6 Espècies introduïdes ................................................................................................................................................................................................................. 25 Espècies protegides o no pescables ....................................................................................................................................................................... 48 Adreces d’interès ......................................................................................................................................................................................................................... 62 Informació legal d’interès .................................................................................................................................................................................................... 64 Notes .......................................................................................................................................................................................................................................................... 66 2 Què necessito per practicar la pesca a Catalunya? Cal disposar d’una de les llicències de pesca recreativa de superfície següents: • Llicència de pesca recreativa per a 1 dia, 15 dies, 1, 2, 3 o 4 anys • Llicència de pesca recreativa per a menors de 18 anys, majors de 65 anys o incapacitats Qualsevol d’aquests tipus de llicència habilita per a la pesca a les zones lliures sense mort Recordeu, a més, que si voleu pescar en una zona de pesca controlada (ZPC) necessiteu el permís de pesca corresponent. Els diferents tipus de ZPC i la vigència dels permisos són: • Ciprínids sense mort (anual/diari) ⇒ Permís setmanal només a la ZPC EB-01, embassament de Riba-roja i Flix • Salmònids amb mort/Sense mort (diari) • Intensiu amb mort/Sense mort (diari) Llicència de pesca Permís de pesca 3 Obtenció de la llicència de pesca recreativa • Serveis Territorials i Oficines Comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) • Mitjançant Internet, al web següent: http://web.gencat.cat/ca/tramits Obtenció del permís de pesca • Serveis Territorials i Oficines Comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) • Mitjançant Internet, al web següent: http://web.gencat.cat/ca/tramits 4 Característiques morfològiques d’un peix Ull Primera aleta dorsal Segona aleta dorsal Aleta adiposa Aleta caudal Aleta anal Línia lateral Aleta pectoral Aleta ventral L L’aleta adiposa, només la presenten els salmònids i també el peix gat. La mida dels peixos és la distància existent des de l’extrem anterior del musell superior fins al punt mitjà de la part posterior de l’aleta caudal amb la cua estesa. Opercle 5 Delimitació de les masses d’aigua • Salmònids d’alta muntanya: trams de riu on habita predominantment la truita comuna. Les aigües són més fredes que en la baixa muntanya. • Salmònids de baixa muntanya: trams de riu on habita predominantment la truita comuna. • Ciprínids: trams mitjans i baixos de rius on predominen espècies de la família dels ciprínids (barbs, bagres, carpes...). La pesca en cadascuna d’aquestes masses d’aigua té un període hàbil de pesca associat, que, a més, pot variar si el tram és amb mort o sense mort. Hi ha més informació al final d’aquesta guia. 7 Truita comuna Salmo trutta Com la pots identificar? Cos amb taques vermelles, carbasses i negres. Presenta aleta adiposa. Cua sense taques. Autòctona Mida> és un peix de mida mitjana, que rarament arriba als 60 cm Longevitat> 6-7 anys Reproducció> entre novembre i gener, quan la temperatura de l’aigua assoleix els 5-13º C Hàbitat> altituds superiors a 500 m (temperatura de l’aigua inferior a 22º C) Distribució> a la conca de l’Ebre, i a les parts altes de la Muga, el Ter, la Tordera i el Llobregat. Sovint hibridada 8 Barb de Graells Autòctona Luciobarbus graellsii Detall de l’aleta dorsal de la carpa Com el pots identificar? Cos allargat. L’aleta dorsal és igual de llarga que d’alta. Amb dos parells de barbetes i sense taques. Cal recordar que es pesca en la modalitat Sense mort. Mida> màxim de 70 a 80 cm i un pes aproximat de 2,5 kg Longevitat> mascles, uns 11 o 12 anys, i femelles, uns 16 Reproducció> entre abril i juliol. Fa la fresa sobre fons pedregosos Hàbitat> prop del fons, en el tram mitjà i baix dels rius. Gregari Distribució> endèmic de la península Ibèrica, on ocupa bàsicament la conca de l’Ebre 9 Detall de les barbetes del barb cua-roig Barb de muntanya Barbus meridionalis Com el pots identificar? L’aleta dorsal és igual de llarga que d’alta. Amb dos parells de barbetes i amb taques negres al dors i a les aletes. El segon parell de barbetes no arriba al marge posterior de l’ull com en el cas del barb cua-roig. Cal recordar que es pesca en la modalitat Sense mort. Autòctona Mida> rarament supera els 30 cm Longevitat> 7 o 8 anys Reproducció> entre maig i juny Hàbitat> cursos fluvials d’aigües ràpides i oxigenades, però també es pot trobar en trams mitjans o baixos Distribució> complementària a la del barb cua-roig, en determinats llocs arriben a conviure i fins i tot a hibridar-se 10 Barb cua-roig Autòctona Barbus haasi Detall de les barbetes del barb de muntanya Com el pots identificar? Cap gros, amb dos parells de barbes que arriben al marge posterior de l’ull. Cal recordar que es pesca en la modalitat Sense mort. Mida> fins a 30 cm Reproducció> entre abril i juny Longevitat> 7 o 8 anys Hàbitat> cursos fluvials de muntanya d’aigües ràpides i oxigenades, però també es pot trobar en trams mitjans i baixos Distribució> endèmic de la península Ibèrica, es troba distribuït per tot Catalunya 11 Bagra Squalius laietanus Com la pots identificar? Sense taques. Boca terminal, escates grosses i marcades, i cap relativament gran respecte del cos. Cal recordar que es pesca en la modalitat Sense mort. Autòctona Mida> fins a 50 cm i un pes de quasi 1 kg Longevitat> fins a 13 anys Reproducció> entre maig i juny. Deixa els ous sobre fons pedregosos Hàbitat> necessita certa profunditat, ja que ocupa la zona mitjana de la columna d’aigua. Hàbits nedadors Distribució> a la conca de l’Ebre i a les conques internes. Ha desaparegut de diverses zones. En franca regressió 12 Anguila Autòctona Anguilla anguilla Com la pots identificar? Cos allargat i cilíndric. Les aletes dorsal, caudal i anal estan fusionades. Mandíbula inferior prominent. Cal recordar que exclusivament es pot pescar l’anguila en la modalitat Sense mort. Mida> angula < 10 cm, anguiló entre 10-35 cm, anguila > 35 cm (pot arribar als 150 cm) Longevitat> de 9 a 12 anys Reproducció> peix catàdrom que es reprodueix principalment a la mar dels Sargassos. Mor després de la posta Distribució> estuaris i cursos baixos o conques sense barreres. Actualment en forta regressió 13 Gobi Gobio lozanoi Com el pots identificar? L’aleta dorsal és igual de llarga que d’alta. Té un parell de barbetes, escates grosses i l’aleta caudal molt formada. Cal recordar que es pesca en la modalitat Sense mort. Autòctona Mida> màxim de 15 cm Longevitat> de 5 a 6 anys Reproducció> entre maig i agost sobre fons sorrencs o de grava fina Hàbitat> en fons tous, coberts de sediments Distribució> originari dels rius Ebre i Bidasoa. S’ha translocat a la Muga, el Fluvià i el Llobregat 14 Madrilla Autòctona Parachondrostoma miegii Detall de l’aleta dorsal de l’alburn Com la pots identificar? L’aleta dorsal no està desplaçada enrere respecte a la ventral, a diferència de l’alburn. Boca ínfera amb llavis cornis. Cal recordar que es pesca en la modalitat Sense mort. Mida> fins als 30 cm Longevitat> mascles, fins a 5 anys, femelles, fins a 7 Reproducció> entre abril i juny Hàbitat> espècie gregària d’aigües de corrent, a la columna d’aigua Distribució> a la conca de l’Ebre. Translocada al Llobregat i a la riera de Riudecanyes. En forta regressió 15 Foxí, vairó o barb roig Phoxinus bigerri Com el pots identificar? Cos amb taques negres transversals i escates molt petites. En època de zel, els mascles presenten tons rogencs als llavis i a les parts inferiors del cos. Autòctona Mida> no sobrepassa els 12 cm Reproducció> entre maig i juliol Longevitat> fins a 5-6 anys Hàbitat> trams alts dels rius amb aigües fredes i oxigenades. Espècie gregària que forma grans grups Distribució> la Muga, el Ter, la Tordera, el Llobregat, el Besòs i la conca de l’Ebre 16 Carpí Introduïda al segle XVII Carassius auratus Detall de les barbetes de la carpa Com el pots identificar? L’aleta dorsal és més llarga que alta. Sense barbetes, a diferència de la carpa. De colors rogencs o ataronjats en les varietats ornamentals i platejats en els individus en llibertat. Mida> fins a 45 cm de llargada i 2 kg de pes Reproducció> entre maig i juny fa la posta entre la vegetació aquàtica Hàbitat> aigües poc profundes de corrent lent, amb vegetació abundant i fons tous Distribució> originari d’Àsia i l’Europa central, es troba en un gran nombre de masses d’aigua 17 Tenca Tinca tinca Com la pots identificar? L’aleta dorsal és igual de llarga que d’alta. Té un parell de barbetes, escates petites i l’aleta caudal recta. Introduïda a l'edat de bronze Mida> pot arribar als 40 cm Longevitat> fins als 17 anys Reproducció> fresa a la vegetació de juny a agost a una temperatura de 20º C Hàbitat> aigües amb poc corrent i vegetació abundant Distribució> pràcticament inexistent a Catalunya 18 Llisses Llissa calua Llissa galta-roja Llissa fusany o petita Llissa llobarrera Llissa vera Liza ramada Liza aurata Liza saliens Mugil cephalus Autòctones Liza ramada Com les pots identificar? Cos esvelt, llarg i fusiforme. Cap curt i boca terminal. Chelon labrosus 19 Llissa fusany o petita Liza saliens Llissa galta-roja Liza aurata Autòctones Mida> no solen superar els 50 cm Longevitat> fins a 15 anys Hàbitat> zona costanera. Poden fer incursions riu endins, ja que toleren molt bé els canvis de salinitat Distribució> tota la Mediterrània 20 Llobarro Autòctones Dicentrarchus labrax Com el pots identificar? Peix fusiforme, amb el dors de color gris plom i el ventre blanc. Boca grossa típica dels depredadors. Mida> màxim 1,20 m Longevitat> fins a 15 anys Hàbitat> espècie eurihalina: pot anar des de la mar als rius i viceversa Distribució> tota la Mediterrània 21 Orada, aurada, moixarra Sparus aurata Com la pots identificar? Cos ovalat, comprimit per ambdós costats i de color gris platejat al ventre, verd blavós al dors i groc grisenc als flancs. Té una gran taca negra a l'origen de la línia lateral, una franja daurada entre els ulls i els extrems de la cua vorejats de negre. Autòctones Mida> generalment 35 cm, tot i que poden arribar als 70 cm Reproducció> d’octubre a desembre Longevitat> fins a 11 anys Hàbitat> al mar, sobre fons sorrencs i de posidònies. A la primavera pot entrar riu endins depenent de la salinitat de l’aigua Distribució> espècie marina present al mar Mediterrani. Present a la part baixa d’alguns rius com l’Ebre 22 Joell Autòctona Atherina boyeri Com el pots identificar? Ulls grans, boca súpera proveïda de dents dèbils però visibles, coloració translúcida i amb una franja platejada que recorre tot el cos. Mida> fins a 10 cm Reproducció> al riu d’abril al juny, sobre vegetació aquàtica Longevitat> fins a 3 anys Hàbitat> tot i ser un peix marí, tolera baixes concentracions de sal, amb el què pot fer incursions riu endins o entrar als aiguamolls o albuferes. En aquests casos prefereix aigües lentes. Peix gregari Distribució> mar Mediterrani i tram baix del riu Ebre 23 Rèmol de riu Platichthys flesus Com el pots identificar? Peix pla, ovalat, amb els dos ulls al costat dret del cos. De color gris marronós, amb taques taronges a la part superior. La part que descansa sobre el fons és més blanca i també pot tenir taques taronges. Autòctones Mida> fins a 55 cm de longitud Reproducció> al mar, de maig a juny Longevitat> fins a 15 anys Hàbitat> espècie marina de costums nocturnes que habita els fons tous de graves i sorres. Pot fer incursions riu endins ja que tolera lleugerament les variacions de salinitat Distribució> mar Mediterrani 24 Agulleta de riu Autòctona Syngnathus abaster Com la pots identificar? Cos molt allargat i prim. L'obertura branquial està reduïda a un petit forat situat darrere el marge superior de l'opercle. Mandíbules soldades en forma tubular amb una boca terminal molt petita i sense dents. Els mascles tenen una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s'obren i es desenvolupen. Mida> fins als 21 cm Reproducció> espècie ovovivípara, manté els ous al seu interior fins l’eclosió Hàbitat> al mar, fins als 5 metres de fondària. Pot entrar puntualment als estuaris i aigües salines Distribució> mar Mediterrani. Present a la part baixa d’alguns rius com l’Ebre 26 Truita irisada Afectada per sentència 637/2016 del Tribunal Suprem Introduïda l’any 1929 Oncorhynchus mykiss Com la pots identificar? Cos amb taques negres i una banda lateral irisada. Presenta aleta adiposa. Cua amb taques negres. Mida> difícilment sobrepassa els 50 cm Longevitat> de 8 a 10 anys Reproducció> en piscifactories, però també al riu Matarranya i a la riera de Grèixer Hàbitat> ambients semblants als de la truita comuna, però, en ser menys exigent, pot ocupar trams més baixos i degradats Distribució> d’origen nord-americà, està distribuïda per totes les conques 27 Carpa Com la pots identificar? L’aleta dorsal és més llarga que alta, amb el primer radi espinós. Amb dos parells de barbetes. Introduïda al segle XVII Cyprinus carpio Afectada per la sentència 637/2016 del Tribunal Suprem Mida> pot arribar a fer 1 m de llarg i sobrepassar els 20 kg Longevitat> més de 15 anys Reproducció> de maig a juliol en aigües poc profundes. De 200.000 a 600.000 ous segons la grandària de la femella Hàbitat> s’adapta a diversos hàbitats, generalment en aigües de curs lent. Té una gran resistència a la contaminació, terbolesa, salinitat i manca d’oxigen de l’aigua Distribució> en totes les zones baixes i mitjanes dels rius. Té certs costums gregaris 28 Truita de rierol o salvel·lí Introduïda l’any 1935 Salvelinus fontinalis Com la pots identificar? Cos amb taques vermiculars blanquinoses sobre fons verd fosc. Aletes pectorals, ventrals i anals amb una doble ratlla blanca i negra. Part inferior del cos de color carbassa. Mida> rarament sobrepassa els 45 cm Longevitat> fins als 10 anys Reproducció> d’octubre a març Hàbitat> molt territorial, subsisteix a les regions d’alta muntanya, ja que té uns requeriments ecològics molt específics Distribució> solament en alguns llacs del Pirineu 29 Rutil o madrilleta vera Detall de l’ull Rutilus rutilus Com la pots identificar? Boca terminal i escates grosses. Cap petit amb una línia vermella a l’ull. Introduïda <1950 Mida> fins a 40 cm i gairebé 1 kg de pes Longevitat> entre 10 i 12 anys Reproducció> entre abril i juny Hàbitat> rius, llacs i embassaments. Aigües tranquil·les Distribució> molt abundant a Europa, ha estat introduïda a Catalunya però no a la resta de la península Ibèrica 30 Gardí Introduïda <1950 Scardinius erythrophthalmus Com el pots identificar? Aleta dorsal lleugerament desplaçada enrere respecte de les ventrals. Aletes vermelloses. Mida> uns 20 cm i 500 g de pes Longevitat> la màxima coneguda són 19 anys Reproducció> entre abril i juny Hàbitat> aigües tranquil·les amb vegetació submergida Distribució> originari de l’Europa central, es troba a la conca de l’Ebre, i puntualment a la Muga i al Ter. En expansió 31 Alburn Alburnus alburnus Com el pots identificar? Aleta dorsal desplaçada enrere respecte de les ventrals. Les escates es desprenen amb facilitat. Introduïda l’any 1990 Mida> entre 12 i 15 cm, tot i que pot arribar als 25 cm Reproducció> entre novembre i gener. Fresa a les ribes amb graves Hàbitat> forma moles a la superfície. Prefereix aigües tranquil·les Distribució> introduït per a la pesca del silur, es distribueix per gairebé totes les conques de Catalunya 32 Perca Introduïda l’any 1990 Perca fluviatilis Com la pots identificar? Cap arrodonit i petit en relació amb el cos. Coloració verdosa, presenta de sis a nou bandes transversals fosques als costats i dues aletes dorsals. Aletes ventrals, anals i caudal vermelloses. Mida> fins a 50 cm i 5 kg de pes Longevitat> fins a 22 anys Reproducció> de març a juny. Diposita els ous sobre les plantes aquàtiques en forma de llargues cintes reticulars Hàbitat> aigües clares sense gaire corrent. Peix sedentari Distribució> a la dècada dels 80, va ser introduïda puntualment a Catalunya 33 Perca americana o Black bass Micropterus salmoides Com la pots identificar? Cos allargat, travessat per una banda negra. Coloració platejada o verdosa. Mandíbula inferior prominent i sobresortint respecte a la superior. Introduïda l’any 1955 Mida> normalment entre 20-40 cm Longevitat> entre 9 i 10 anys Reproducció> entre finals de primavera i principis d’estiu Hàbitat> embassaments i llacunes o trams de riu de corrent lent i de certa fondària. Prefereix aigües càlides, amb vegetació abundant i cobertures on refugiar-se Distribució> originària de l’Amèrica del Nord, té una àmplia distribució a les nostres aigües 34 Peix sol Introduïda l’any 1980 Lepomis gibbosus Com el pots identificar? Les dues aletes dorsals no estan separades del tot. Coloració groga verdosa ataronjada. Té una taca negre a l’alçada de l’opercle. Mida> entre 8 i 20 cm Longevitat> fins als 9 anys Reproducció> entre maig i juliol Hàbitat> aigües lentes de fondària variable i amb vegetació aquàtica Distribució> originari del nord-est de l’Amèrica del Nord, però també present a l’Àfrica i Europa, actualment constitueix una plaga en alguns països 35 Peix gat Silur. 3 parells de barbetes Ameiurus melas Com el pots identificar? Aleta dorsal i pectoral amb un radi espinós molt resistent. Amb vuit barbes sensorials i amb aleta adiposa. Introduïda a començaments del segle XX Mida> a Catalunya, els adults no solen superar els 30-50 cm de llarg Reproducció> de maig a juliol Hàbitat> d’activitat nocturna, viu en aigües tranquil·les i amb fons llimosos Distribució> a l’estany de Banyoles, la conca de l’Ebre i altres rius nord-orientals 36 Luci o lluç de riu Introduïda l’any 1949 Esox lucius Com el pots identificar? Cap gros amb un musell allargat. Les aletes dorsal i anal estan disposades simètricament a la part posterior del cos. Coloració verdosa amb taques blanques. Mida> pot arribar a fer més d’1 m de llargada i superar els 10 kg de pes Longevitat> fins als 14 o 15 anys Reproducció> entre gener i març, diposita els ous a la vegetació Hàbitat> llacs, embassaments i zones baixes dels rius amb vegetació abundant i corrent escàs Distribució> la conca de l’Ebre, i, puntualment, la Muga, el Ter i el Llobregat 37 Sandra o luciperca Sander lucioperca Com la pots identificar? Cos i cap allargats amb un musell llarg, agut i amb dents. Presenta de vuit a deu bandes transversals fosques als costats. Té dues aletes dorsals, amb radis espinosos a la primera. Introduïda l’any 1990 Mida> màxim 1,30 m, encara que la mida mitjana és de 40-70 cm Longevitat> fins a 20 anys Reproducció> d’abril a maig en zones gravoses. El mascle vigila la posta Hàbitat> viu a la columna d’aigua, en zones profundes i tranquil·les Distribució> en molts embassaments i en expansió 38 Silur Introduïda l’any 1974 Silurus glanis Com el pots identificar? Cap molt gros amb sis barbetes sensorials. L’aleta anal és molt llarga i acaba molt a prop de la caudal. Mida> és el peix més gros de les aigües continentals europees, amb exemplars d’1-2 m de llargada, de 30 a 80 kg de pes Longevitat> més de 30 anys Reproducció> de maig a juliol Hàbitat> d’hàbits nocturns. De dia resta al seu amagatall. A l’hivern, es retira a les zones més fondes i arrecerades, i limita molt l’activitat Distribució> a la conca de l’Ebre, del Ter i del Llobregat 39 Gambúsia Gambusia holbrooki Com la pots identificar? De cos llarg el mascle i amb panxa generalment la femella. Tronc caudal llarg i comprimit. Introduïda del 1921 al 1945 Mida> mascles, fins a 3,5 cm, i femelles, fins a 6 cm Reproducció> vivípara. Es reprodueix amb molta facilitat Hàbitat> tant en aigües dolces com salades. Introduïda en molts països per combatre les plagues de mosquits, la seva efectivitat no ha estat l’esperada Distribució> originària dels Estats Units, es distribueix pels cursos baixos, els canals i les llacunes de molts rius catalans 40 Brema blanca Introduïda durant la dècada dels 90 Blicca bjoerkna Com la pots identificar? Base de les aletes pectorals i ventrals rogenques o ataronjades. Cos comprimit lateralment i aleta dorsal molt alta. Ulls grans i boca petita. Mida> generalment entre 15 i 25 cm Longevitat> 5 anys Reproducció> de maig a juliol Hàbitat> aigües tranquil·les, preferentment estanys i embassaments Distribució> present a l’embassament de Talarn o Sant Antoni des del 2009 41 Carpa herbívora Ctenopharyngodon idella Com la pots identificar? Llavis robustos sense barbetes, ulls petits i alineats amb la boca. Cos allargat que recorda a les llises i cap gran. Escames amb el marge fosc. Introduïda cap a l’any 2000 Mida> fins 1,5 m i 45 kg de pes, tot i que generalment són més petites Longevitat> més de 15 anys Reproducció> en aigües amb corrent i amb una temperatura mínima de 27ºC Hàbitat> grans rius amb corrents lentes o embassaments amb molta vegetació Distribució> puntualment a la conca de l’Ebre 42 Misgurn del Japó Introduïda l’any 2001 Misgurnus anguillicaudatus Com el pots identificar? Cos allargat i motejat amb taques fosques. Disposa de 10 barbetes i línia lateral lleugerament colorada. Presenten dimorfisme sexual en època de fresa. Mida> entre 20 i 25 cm Longevitat> 3 anys Reproducció> de març a juliol Hàbitat> rius, llacs, pantans i arrossars amb fons llimosos o argilosos Distribució> principalment al delta de l’Ebre i al Ter. També puntualment al Llobregat 43 Pseudorasbora Pseudorasbora parva Com la pots identificar? Presenta una línia horitzontal fosca a cada costat. Escames platejades, d’una tonalitat marronosa i amb el marge fosc. Introduïda l’any 2002 Mida> de 4 a 6 cm, podent arribar als 11 cm Longevitat> 2 anys Reproducció> d’abril a juny Hàbitat> pot viure en diferents ambients ja què és una espècie molt tolerant. Preferentment en aigües càlides Distribució> espècie d’origen asiàtic es troba present a la conca de l’Ebre i al Ter. Gran capacitat de colonització i reproducció 44 Fúndul Introduïda l’any 2005 Fundulus heteroclitus Com el pots identificar? Cos comprimit amb la boca supera. Aleta dorsal situada a la meitat posterior del cos i oposada a la aleta anal. Dimorfisme sexual; mascles verdosos amb línies transversals platejades i ventre grogós. Les femelles tenen un color més clar i no presenten bandes transversals. Mida> fins a 15 cm Longevitat> 2 anys Reproducció> de la primavera fins a la tardor. Sincronitza la posta amb les marees Hàbitat> en aigües salobroses, principalment aiguamolls i estuaris Distribució> delta de l’Ebre 45 Cranc roig o americà Detall de la closca del cranc Procambarus clarkii Com el pots identificar? Tonalitat rogenca, de vegades castanya verdosa. La closca presenta sutures longitudinals a diferència del cranc de riu ibèric. Introduïda l’any 1974 Mida> 10-12 cm (pinces no incloses) Reproducció> 1.400 ous/any en dos cicles reproductors Hàbitat> prefereix aigües amb vegetació, tot i que és una espècie colonitzadora que s’adapta fàcilment a qualsevol lloc Distribució> àmpliament distribuït a Catalunya, resisteix molt bé la contaminació. Portador d’una malaltia letal per al cranc de riu ibèric, l’afanomicosi (no afecta els humans) 46 Cranc del senyal o del Pacífic Introduïda l’any 1974 Pacifastacus leniusculus Com el pots identificar? Pinces grosses, amb una taca blanca. Part inferior de les pinces de tonalitat rogenca. Mida> més gros que l’autòcton i l’americà. De 12 a 16 cm Longevitat> fins a 16 anys Reproducció> de 200 a 400 ous Hàbitat> petits rius i rierols. També en llacs Distribució> originari del nord-oest dels Estats Units. Distribució molt puntual però en forta expansió 47 Cranc americà ratllat Orconectes limosus Com el pots identificar? Cada segment de l’abdomen té com una mena de ratlles que li donen el nom. Es caracteritza per la sutura del tòrax que és doble, com el cranc autòcton i el cranc senyal. Presenta unes espines molt visibles al costat del cefalotòrax i el rostre acaba en 3 puntes. Introduïda l’any 2010 Mida> màxim 10 cm Longevitat> 4 anys Reproducció> Dos cops a l’any (400 ous/posta) Hàbitat> rius, llacs i embassaments, prefereix aigües càlides. Tolera la contaminació, la eutròfia i baixos nivell d’oxigen en comparació amb la resta de crancs. Són omnívors Distribució> a l’embassament de Darnius Boadella, riu Muga 49 Fartet Aphanius iberus Com el pots identificar? El mascle presenta franges verticals grises argentines que esdevenen més blavoses en època de reproducció. Les femelles solen presentar línies verticals negres. Autòctona Mida> no arriba als 4,5 cm de longitud total Reproducció> entre maig i agost, en postes fraccionades Hàbitat> principalment viu als aiguamolls, a les llacunes litorals i a les salines. Dieta omnívora. Desplaçat per la gambúsia, és més freqüent en zones salobres o hipersalines. Sol formar grups petits Distribució> als aiguamolls de l’Empordà, al delta del Llobregat i al delta de l’Ebre 50 Samaruc Autòctona Valencia hispanica Com el pots identificar? Els mascles tenen els flancs travessats per franges verticals fosques sobre un fons blavós i el ventre groc, i presenten una taca negra darrere l’opercle. Les femelles tenen un color uniforme. Mida> no sobrepassa els 7,5 cm Reproducció> d’abril a juliol, en postes reiterades Hàbitat> a Catalunya es troba únicament en petites llacunes de la perifèria del delta de l’Ebre Distribució> endèmica de la costa mediterrània, té poblacions a Catalunya, València i Múrcia 51 Llop Barbatula quignardi Com el pots identificar? Boca ínfera amb tres parells de barbetes. Autòctona Mida> espècie que no sobrepassa els 21 cm i els 200 g de pes Longevitat> fins a 7 anys Reproducció> entre abril i juny amb postes d’entre 700 i 5.000 ous Hàbitat> aigües corrents, superficials i clares amb fons de pedra, grava o sorra Distribució> a la conca de l’Ebre. Introduït al riu Ter i altres conques internes 52 Llopet de riu Autòctona Cobitis paludica Com el pots identificar? Té tres parells de barbetes. El cos presenta quatre fileres de taques fosques i arrodonides. Té una petita espina a la fosseta de sota l’ull. Mida> no supera els 15 cm Longevitat> 5-6 anys Reproducció> la fresa comença al maig i dura fins al juliol. Freses de fins a 1.400 ous fraccionadament Hàbitat> viu a les parts baixes i mitjanes dels rius amb poc corrent, amb fons de graves i sorres i amb vegetació Distribució> conca de l’Ebre. Poblacions escasses 53 Cavilat Cottus hispaniolensis Com el pots identificar? Cap gros i aplanat amb una espina preopercular a cada costat. Coloració variable amb taques fosques irregulars repartides per tot el cos. Autòctona Mida> no arriba als 18 cm Longevitat> 5 anys Reproducció> entre març i juny. La posta de més de 3.000 ous és vigilada per les femelles Hàbitat> cursos alts dels rius, on l’aigua és clara i el fons pedregós Distribució> exclusivament a la Val d’Aran 54 Espinós Gasterosteus gymnurus Femella d’espinós Autòctona Mascle d’espinós Com el pots identificar? Manca d’escates, però presenta plaques dorsals i laterals. La primera aleta dorsal presenta tres radis espinosos. Mida> no sobrepassa els 5 cm de longitud Reproducció> entre abril i maig, quan la temperatura de l’aigua és de 14-16º C. La femella diposita de 50 a 100 ous que eclosionen als 6 dies. Hi ha individus hermafrodites Hàbitat> llacs i cursos baixos, sempre que hi hagi aigües tranquil·les i vegetació abundant Distribució> en rius i rierols de les comarques gironines 55 Bavosa de riu Salaria fluviatilis Com la pots identificar? Presenta un petit tentacle a la part superior de l’ull, i la boca presenta dents sobre les dues mandíbules. No té escates. Cos comprimit lateralment. Autòctona Mida> no sobrepassa els 15 cm de longitud Reproducció> de primavera a estiu. Les femelles poden fraccionar la fresa en el període d’un mes. Fresa uns 500 ous que són vigilats pel mascle Hàbitat> rius amb una mica de corrent i fons pedregós Distribució> principalment al Ter, el Matarranya, el Segre i les dues Nogueres 56 Madrilleta roja Autòctona Achondrostoma arcasii Com la pots identificar? Coloració rogenca a la base de les aletes ventrals i pectorals. Aleta dorsal situada a la vertical de l’aleta ventral, línia lateral molt marcada i coloració fosca al dors. Mida> 10 cm Longevitat> fins a 6 anys Reproducció> de maig a juny Hàbitat> llacs i rius de muntanya i cursos baixos de riu amb vegetació aquàtica Distribució> en alguns afluents del riu Ebre, la Noguera Pallaresa i el Francolí 57 Guerxa Alosa alosa Com la pots identificar? Cos esvelt i fusiforme. Escames cicloides grans molt característiques. Els ulls presenten parpelles adiposes Autòctona Mida> 80 cm i 4 kg de pes Longevitat> 6 anys Reproducció> entra als rius per a fer la reproducció de maig a juny. La posta la realitza de nit. Alguns exemplars moren al finalitzar la posta i altres tornen al mar Hàbitat> espècie marina anàdroma. Entra als grans rius a fer la posta Distribució> mar Mediterrani tram baix del riu Ebre 58 Saboga Autòctona Alosa fallax Com la pots identificar? Cos aplanat lateralment, més petit que el de la guerxa. Presenta de 5 a 10 taques negres a la part superior del cos que disminueixen de mida al llarg del cos. Mida> de 25 a 40 cm, tot i que pot arribar als 55 cm. Fins 2 kg Reproducció> espècie marina que entra als rius al mes d’abril per a fer la reproducció de maig a juny. Realitza la posta de nit Longevitat> indeterminada. Més de 4 anys Hàbitat> espècie marina, viu prop de les desembocadures. Espècie anàdroma Distribució> mar Mediterrani tram baix del riu Ebre 59 Esturió Acipenser sturio Com el pots identificar? No presenta escames i està cobert de cinc sèries longitudinals d'escuts o plaques òssies. Musell pronunciat amb 4 barbetes. Autòctona Mida> fins a 3,5 m i 300 kg de pes Longevitat> fins als 100 anys Reproducció> viu al mar i entra als rius a reproduir-se de maig a juny Hàbitat> espècie d’aigües marines i dolces. Viu entre els 5 i 60 m de fondària. Menja crustacis, mol·luscs i peixos petits que troba al fons Distribució> mar Mediterrània 60 Llamprea de mar Autòctona Petromyzon marinus Com la pots identificar? Ventosa bucal i cos cilíndric de color gris, gris-verdós o marró. No té aletes parells. Presenta set orificis branquials visibles i un orifici nasal imparell. Té una fase larvària cega. Mida> de 50 a 100 cm i de 2 a 3 kg Reproducció> la migració riu amunt comença al febrer-maig i la reproducció té lloc d’abril a juny en zones de graves i sorra. La larva viu enterrada i torna al mar al cap de 4-5 anys Longevitat> 9 anys Hàbitat> viu als rius fins que assoleix l’edat adulta, moment en que migra cap al mar. Espècie anàdroma. Al mar viu a profunditat de 200-300 m. S’alimenta parasitant altres peixos Distribució> mar Mediterrani i tram baix del riu Ebre 61 Cranc de riu ibèric Austropotamobius pallipes Com el pots identificar? Coloració bruna verdosa amb la closca llisa i sense sutures. Autòctona Mida> pot arribar als 13 cm de longitud Longevitat> uns 10 anys Reproducció> uns 140 ous per femella Hàbitat> rius, rierols i torrents de mitja muntanya Distribució> per tot Catalunya. La població és en retrocés a causa del fong Aphanomyces astaci transportat pel cranc roig i el cranc de senyal 62 Adreces d’interès Àrea de Pesca Continental Direcció General de Forests Carrer del Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel.: 93 567 42 00, fax: 93 567 41 84 Serveis Territorials del DARP a Barcelona Avinguda Meridiana, 38 08018 Barcelona Tel.: 93 409 20 90 Serveis Territorials del DARP a Girona Plaça de Pompeu Fabra, 1 (Edifici de la Generalitat) 17002 Girona Tel.: 872 97 50 00 Serveis Territorials del DARP a Lleida Carrer del Camp de Mart, 35 25004 Lleida Tel.: 973 24 66 50 Agents Rurals Finca Torreferrussa. Carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, km 4,5 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel.: 93 567 00 36 Serveis Territorials del DARP a Tarragona Avinguda Països Catalans, 5-7 43007 Tarragona Tel.: 977 25 08 45 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel.: 93 567 28 00 Serveis Territorials del DARP a les Terres de l’Ebre Plaça d’Alfons XII, 7, 4t. 2a. 43500 Tortosa Tel.: 977 44 21 16 Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEiC) Rambla Guipúscoa, 23-25 08018, Barcelona Tel.: 93 289 33 00, Mòb.: 656 74 57 70 63 Per qualsevol consulta referent a la normativa, als períodes hàbils de pesca, a les taxes, al pla de repoblacions en zones intensives i d’altres temes relacionats amb la pesca, us podeu adreçar al web de Pesca Continental, dins l’enllaç següent: www.gencat.cat/pesca/continental Podeu consultar els plans tècnics de gestió piscícola i la ubicació de les zones de pesca controlada i zones lliures sense mort al visor cartogràfic de caça i pesca, dins del mateix enllaç. Per informacions relatives a les mesures de prevenció del musclo zebrat consulteu la web de l’Agència Catalana de l’Aigua www.gencat.cat/aca, secció “Espècies invasores” a la plana “Gestió del Medi”. 64 Informació legal d’interès Segons la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals (DOGC núm. 5536-30/12/2009) s’estableix el següent règim jurídic: Resum de les infraccions lleus • Pescar sense el permís de pesca o la llicència de pesca pertinents. • Pescar utilitzant hams amb arponet en una zona de pesca sense mort. • Ultrapassar el nombre de captures autoritzades en un percentatge inferior al 30%. • Utilitzar qualsevol tipus de xarxa, llevat dels casos en què ho autoritza aquesta llei. • Retornar a les aigües de procedència qualsevol exemplar d’espècie introduïda. Resum de les infraccions greus • Pescar de manera reincident sense el permís de pesca o la llicència de pesca pertinents. • Pescar en els trams on estigui prohibit fer-ho. • Pescar utilitzant armes de foc o d’aire comprimit, arcs o ballestes. • Ultrapassar el nombre de captures autoritzades en un percentatge igual o superior al 30%. • Utilitzar com a esquer qualsevol peix, crustaci o mol·lusc viu, llevat dels casos autoritzats per aquesta llei. 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 65 Resum de les infraccions molt greus • Practicar la repoblació, la introducció, la reintroducció o la translocació sense l’autorització pertinent o incomplint-ne els termes. • Reduir el cabal d’un curs d’aigua o un tram o esgotar una massa d’aigua sense haver elaborat el pla de salvament corresponent. • Pescar fent ús d’explosius, d’aparells electrocutants, acústics, percutors o paralitzants, de fonts lluminoses artificials, o de qualsevol substància tòxica, verinosa o desoxigenadora de les aigües i substàncies paralitzants, tranquil·litzants o repel·lents. • Construir o explotar centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions corresponents. Sancions Les infraccions tipificades per aquesta llei són sancionades amb multes de 60 a 120.000 euros, d’acord amb l’escala següent: • Les infraccions lleus, amb una multa de 60 a 300 euros. • Les infraccions greus, amb una multa de 301 a 3.000 euros. • Les infraccions molt greus, amb una multa de 3.001 a 120.000 euros. La comissió d’infraccions greus i molt greus porta aparellada la retirada de la llicència de pesca recreativa d’un mes a tres anys. 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 66 Notes Guia del pescador de riu © Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Forests Edició: agost de 2016 (tercera edició) Tiratge: 1.470 exemplars Coordinació: Àrea de Pesca Continental Concha Marchante, Joel Capdevila Il·lustració portada i disseny gràfic: Richard Martin Il·lustracions: Toni Llobet Col·laboració: Carolina Ramos i Joan Baraut Maquetació i impressió: Norprint, SA DL: L-514-2010 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
