Gloria Cuchillo SEMINARI 4 1. Què és el principi de primacia del dret de la UE i en que es fonamenta: 2. Quins efectes te per les normes internes dels Estats? Principi de Primacia: és un criteri de relació entre normes que tenen el seu origen en OJ diferents, el seu fi és dir quina és la norma que preval. Els fonaments dels principi de primacia, els trobem en la sentencia del Costa EN. Té aplicació, quan una norma nacional contradiu una norma de la UE la qual es trobava abans que la norma que la contradiu; les conseqüències són: l’Estat ha d’inaplicar la norma nacional i, per tant, aplicar l’europea. La norma inaplicada no serà tinguda en compte en un judici. I, s’haurà d’iniciar el procés de derogació d’aquesta norma, per part del poder legislatiu. Però les normes nacionals que eren anteriors a les normes de la UE, també seran inaplicades. El principi de Primacia opera respecte a totes les normes, sense importar d’on provinguin ni quin tipus sigui. Concepte desenvolupat en la jurisprudència: pel Tribunal de Justícia. És un principi absolut. 3. Quin efecte té per les autoritats amb poder jurisdiccional i les que tenen poder normatiu? 4. Què és l’Efecte directe i quines normes tenen Efecte Directe? Principi d’efecte directe: es dóna quan una norma crea drets i obligacions a tots els seus destinataris, i hi ha tutela judicial (és a dir, que puguis reclamar l’aplicació d’aquests drets davant un jutge). La sentència de Van Gend en Loos diu que no només generen obligacions als Estats membres sinó també generen drets pels particulars. 5. Quines condicions ha de tenir una norma de la UE per tenir ED? Requisits perquè tingui efecte directe: ha de ésser clara, precisa i incondicional, és a dir, que sigui una obligació inequívoca i sense ambigü itats, a més sense marge d’apreciació discrecional. Les normes que tenen efecte directe són les del dret originari i les de dret derivat, però no tot el dret derivat, sinó només els reglaments, les decisions i algunes directives depenent d’uns requisits. L’efecte directe pot ser vertical o horitzontal: el vertical es refereix a les relacions entre els particulars (persones jurídiques o físiques) respecte al Estat i el horitzontal: relacions entre particulars. El més habitual és el vertical. El reglament tindran efecte directe horitzontal i vertical, les decisions tindran efecte directe vertical i les directives, quan tenen efecte directe que és s’hi ha passat el temps de transposició i no la transposat o l’ha transposada de manera incorrecta, serà vertical; si es clara, precisa i incondicional i a més, Si la directiva no ha sigut transposada, però no és clara, precisa ni incondicional, l’Estat tindrà que reparar el dany al particular. És un principi relatiu. 1
