Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Ramon Llull Índex Vida Abans de l’aparició Aparició Retir espiritual Viatge evangelitzador pel mediterrani 2 2 2 2 3 Obres 4 Obra filosòfica 5 Arbre de ciència (1295): Obra didàctica i religiosa Obra narrativa 5 5 5 Llibre d’Evast e Blanquerna (1278-1294) 5 Obra mística Obra poètica 6 6 Llengua i estil 7 Conclusió 7 Preguntes 8 Recursos 9 La firma de Ramon Llull (Imatge extreta de viquipèdia) 1 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Vida Abans de l’aparició Ramon Llull (el seu nom original en realitat era Raymundus Lullius) va néixer a la Ciutat de Mallorca (actual Palma) poc després de la conquesta catalana, entre el 1232 i el 1235. Pertanyia a un llinatge vinculat a la casa reial, va arribar ser anomenat preceptor del futur rei Jaume II de Mallorca. El 1257 es casà amb Blanca de Picany, de qui tingué dos fills, Magdalena i Domènec. Encara així de les seves noves obligacions com a home casat, ell va seguir practicant com a trobador. Aparició Segons una autobiografia de Ramon Llull (Vida coetània), en voltant als trenta anys de vida. Una nit en què es trobava capficat escrivint un poema d’amor per a una amant, se li aparegué la imatge de Crist crucificat. Aquesta visió li féu entendre que havia de deixar la vida que duia per dedicar-se en cos i ànima a servir Déu. Aquesta dedicació es duria a terme a través de tres camins: - La conversió d’infidels - La redacció d’un llibre per combatre els errors d’aquests infidels - La fundació d’escoles on els missioners es poguessin instruir en l’estudi de l’àrab i altres llengües orientals per poder convertir els infidels d’altres regions. Retir espiritual Després d’escoltar un sermó del bisbe de Mallorca sobre sant Francesc d’Assís, Ramon Llull va decidir adoptar un estil de vida humil inspirat en aquest personatge. Decidí vendre totes les seves propietats, deixant-ne una part a la seva dona i fills, a qui abandonà per iniciar el seu primer gran viatge. Aleshores peregrinà fins a diferents santuaris del sud de França i al de Sant Jaume (Galícia). Va retornar a Mallorca el 1256. Es va dedicar a la formació intel·lectual durant nou anys. Va llegir tota mena de llibres a les biblioteques palmesanes del monestir de la Real i del convent de Sant Domènec. S’imbuí de la filosofia i teologia de l’època, dret, medicina i fins i tot va aprendre àrab (per poder predicar als sarraïns) amb un esclau culte que havia comprat. 2 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Mai van tenir una bona relació Ramon Llull i el seu esclau, un dia, després d’una disputa perquè Ramon Llull havia sentit a l’àrab blasfemar, aquest darrer va acabar a la presó, on va decidir suïcidar-se. Llavors Llull es retirà al puig de Randa (Algaida), on es va dedicar a la meditació. Durant aquest període, Ramon Llull va rebre una altra il·luminació divina. Aquesta revelació li va parlar (segons diu ell) sobre el mètode irrefutable que li permetiria demostrar als infidels l'existència del déu cristià. Després d’aquesta experiència mística, va guanyar-se el sobrenom del Doctor Il·luminat. Davallà del puig i s’instal·là al monestir de la Real, on començà a perfilar per escrit la doctrina teològica i filosòfica. Aquesta doctrina és coneguda com a Art. Es tractava d’un sistema complex basat en la combinació d’una sèrie de figures, taules i textos, molt semblants als tractats d’àlgebra medieval. En el segle XVII el pensador alemany Leibniz interpretà aquest sistema com un tipus de pensament automàtic que, amb el temps, acabaria essent considerat com el precedent del llenguatge computacional — és per això que avui dia Llull s’erigeix per alguns com el pare de la informàtica. Viatge evangelitzador pel mediterrani Un cop trobat el mètode per a la seva croada particular, havia arribat el moment que els missioners el difonguessin amb la llengua dels infidels. Encara que va intentar instaurar escoles a Portugal, Montpeller, Avinyó, París, Gènova, Roma, Pisa o Nàpols, Llull tan sols aconseguí el suport del rei de Mallorca, Jaume II, per a la fundació del col·legi de Miramar. A la universitat de la Sorbona li va ser concedit el títol de magisteri en arts. Al veure que no tenia suport diplomàtic per instruir el seu sistema evangelitzador, Llull decidí ell mateix viatjar als països de religió musulmana. La seva presència està documentada a Bugia (Algèria), Tunis, Xipre, Jerusalem. 3 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Aquest mapa dibuixa els viatges que va fer Ramon Llull al llarg de la seva vida, cada color representa un viatge diferent. (Imatge extreta de viquipèdia) Obres - Va escriure en quatre llengües: occità (poemes trobadorescos abans de la conversió), llatí (llengua de cultura del moment), català (va ser el primer que va usar una llengua vulgar per escriure sobre ciència) i àrab (per difondre les seves idees). - Va escriure aproximadament unes 250 obres que toquen tots els camps del saber: filosofia, teologia, física, astronomia. - La literatura era per a Ramon Llull un mitjà per fer conèixer la seva Art (el seu sistema lògic de pensament). - El coneixement que tingué Llull de l’àrab, i de la religió la filosofia islàmiques, el converteix en un cas únic entre els apologistes cristians. - A Europa, fou el primer a escriure textos científics en una llengua vernacle. Així doncs, mentre que la majoria de llengües europees es començaren a desenvolupar en obres populars, la catalana s’obria pas amb tres llibres d’alt contingut filosòfic i teològic. 4 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Obra filosòfica -Art abreujada d’atrobar veritat (1271): és el primer intent d'art general lul·liana. Els principis filosòfics hi són organitzats de manera que puguin resoldre matemàticament tota mena de dubte. -Rethorica nova (1303): art de persuadir. -Arbre de ciència (1295): és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull. És una versió en forma enciclopèdica de l'Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d'Aristòtil. Obra didàctica i religiosa En aquest apartat hi ha tres obres remarcables: -Llibre de l’ordre de cavalleria (1275-1276): és dedicada a la formació del cavaller cristià segons la més pura concepció medieval. Aquesta obra exercí una gran influència en Tirant lo Blanc. -Llibre de sancta Maria: estructurat mitjançant un diàleg entre dues dames al·legòriques: Oració i Lausor, que cerquen la manera de pregar i de lloar millor a la Mare de Déu. -Doctrina pueril (1278): normes per a l’educació dels infants. Obra narrativa Llibre d’Evast e Blanquerna Lo romanç d'Evast e Blanquerna, tal com el mateix Llull l'anomena al final de l'obra, és sense cap mena de dubte una de les fites cabdals de la producció lul·liana. Sobre la datació del Blanquerna hi ha diverses teories. Segons la més estesa, sembla que fou escrita en dues etapes. En la primera, entre 1278 i 1288, Llull escriví dos llibres (el del matrimoni i el de clerecia), i l'epíleg. L'any 1294, davant la renúncia al Papat de Celestí V, Llull reprengué l'obra i la completa amb tres llibres més, el de "prelatura", el "d'apostòlica senyoria" i "el de la vida ermitana". El Blanquerna està organitzat en cinc llibres en record de les cinc nafres de Crist i per exemplificar els cinc possibles estats de vida religiosa; Així el protagonista és successivament, frare, abat, bisbe, Papa i ermità. Els protagonistes del "romanç" són Evast i Aloma, pares de Blanquerna; Nastàsia i 5 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Natana, mare i filla veïnes de l'hostal d'Evast, i tot un seguit de personatges simbòlics. Hi trobem també una àmplia mostra de la societat del seu temps: mercaders, pagesos, clergues, etc. És la primera novel·la catalana que té com a protagonista un burgès, el qual es mou per ciutats i viles en lloc de fer-ho per castells i paisatges fantàstics. L'ambientació és decididament realista: s'hi descriuen camps, boscos, carrers, tavernes, etc. La novel·la intenta oferir un ampli panorama del món mediterrani del segle XIII i dels problemes més angoixants per al cristià. Vol ser una reivindicació del cristianisme primitiu, del retorn els usos socials que entraren en crisi a l'època de Llull i, en certa mesura, és, per tant, una resposta a la crisi d'una societat feudal davant l'aparició d'un nou món "mercantilista" que no té cap tendència contemplativa. El Blanquerna conté en els seus cinc llibres algunes obres escrites anteriorment per Llull. Aquest és el cas del Llibre d'Avemaria, presentat com escrit pel mateix Blanquerna. En el Llibre d'Amic e Amat, una de les peces cabdals i la més coneguda modernament, intenta de donar a la vida ermitana un contingut místic, mentre que l'Art de contemplació, que apareix com a epíleg, en donà el vessant ascètic. Fèlix o Llibre de meravelles El llibre de meravelles o Fèlix, fou escrit entre 1288 i 1289. Ens relata la història d'un home que, veien que altes persones no coneixien ni amaven Déu, es decidí a escriure un llibre, el Llibre de meravelles, el qual es parteix en deu parts. Fèlix, el protagonista, recorre el món observant i aprenent de la vida que duen els ermitans i els filòsofs amb els quals parla. En canvi Blanquerna, que viu totes les etapes de la vida, Fèlix sempre és jove. Així, sembla que en aquest llibre interessa molt més a Llull la situació en l'espai i els continguts ideologicodoctrinals que no pas el protagonista. D'altra banda el Llibre de meravelles està escrit amb una tècnica molt pròpia de l'època: el diàleg entre mestre i deixeble; per tant, som molt lluny de la claredat i la senzillesa expositiva del Blanquerna. La setena part de l'obra, el Llibre de les bèsties, és una peça molt especial que trenca la tònica d'altres llibres, simples tractats enumeratius. No és el típic bestiari medieval, sinó un interessant apòleg polític i sociològic sobre la vida dels homes. Obra mística -Llibre de contemplació en Déu (1272): és una gran oració en què prega d’unir-se amb Déu. -Llibre d’Amic e Amat: conté una metàfora moral per a cada dia de l'any que, segons Ramon Llull, és suficient per a tot un dia de reflexió en les meravelles de Déu. Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos. 6 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A -Arbre de filosofia d’amor (1298). Obra poètica - Obra rimada ≠ obra poètica (ex. Llibre d’Amic e Amat, en prosa lírica). - Usa la rima per facilitar la comprensió i la retenció de les idees. - Cant de Ramon: dolorosa confessió on descobreix els seus pecats i fracassos. - Lo Desconhort (828 versos alexandrins): reflecteix la crisi moral de Llull quan s’adona que no se l’escoltaven. Llengua i estil La importància de Llull en el capítol lingüístic es basa en dos fets. En primer lloc, fou el creador del català literari i, en segon lloc, la seva prosa, d'una sintaxi excepcionalment dúctil i flexible. Pel sol fet de tractar, per primera vegada en català, disciplines filosòfiques, Llull hagué de crear conceptes nous, freqüentment per un curiós sistema de derivació. La idea Lul·liana de la llengua entesa com a mer instrument condicionà en gran manera el seu estil. Amb el mateix propòsit de didactisme, Llull utilitzà una sèrie de recursos gràfics (com figures, arbres, cercles, etc.) que intentaven de facilitar la comprensió de les seves idees. Els arbres, per exemple, són treballats amb tant de detall que, en alguns casos, constitueixen autèntics símbols de l'obra lul·liana. Al costat d'aquestes il·lustracions, i amb idèntica intenció, cal considerar l'ús d' "eximplis", narracions breus d'estructura al·legòrica i finalitat didàctico-moral. Conclusió Ramon Llull és un individu, més bé un geni que va dedicar la seva vida a demostrar la fe cristiana. No només pels seus objectius i la seva persistència és conegut, sinó per com els va enfocar. Llull és dels primers individus en enfocar textos religiosos com ho va fer, escrivint llibres que donen arguments d’una manera més científica, a més de desenvolupar mètodes matemàtics per arribar a poder resoldre debats filosòfics com qui arregla una discussió de càlcul. La seva persistència féu que molts dels seus viatges a terres paganes acabessin amb la seva expulsió o fins i tot empresonament. No se sap si la mort el va sorprendre en un dels seus viatges missionals o a Mallorca. 7 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A Alguns diuen que el 1315 moriria lapidat a Tunis a mans d’uns infidels. Un cop mort, els seus partidaris fundaren un corrent filosòfic i religiós anomenat lul·lisme. Llull, però, també tingué adversaris. Moltes vegades aquest savi va ser acusat d’heretge, se li van atribuir llibres d’alquímia o càbala. Tot plegat ha fet que la seva figura ens hagi arribat deformada. Actualment Llull només és venerat com a beat a Mallorca. Les seves restes descansen a l’església del convent de Sant Francesc de Palma. Crítica a Ramon Llull de Pere Gimferrer: «Ramon Llull és l'escriptor català més gran de tots els temps i potser l'únic a qui escau plenament el qualificatiu de geni, que reservem per a les grans ocasions, no pas més d'un per cada llengua. Llull és, tot sol, una literatura, i la simple existència de la seva obra dóna cartes de naturalesa universal a la llengua que fa servir. Llull, dintre totes les limitacions d'una comparació d'aquesta mena, és per a la llengua catalana el que Dante és per a la italiana, Shakespeare per a l'anglesa o Cervantes per a la castellana» Preguntes 1. Per què va canviar de vida sobtadament quan tenia uns 30 anys? Mentre escrivia una cançó per a una amant seva, se li va aparèixer una imatge de Déu, el qual li va donar a entendre que a partir d’aquell moment dedicaria en cos i ànima la seva vida a la conversió dels infidels. 2. Quin era l'objectiu de Ramon Llull com a escriptor? Fer obres que poguessin convertir a qualsevol infidel que les llegís, en elles hi havia complexos sistemes de conceptes filosòfics i fins i tot casi científics que tenien la intenció de convèncer a qualsevol infidel, ja que serien idees irrefutables. La seva intenció era crear obres que en elles es mostrés que l’existència de la fe cristiana era tan certa com que la mar mulla. 3. De què tracta Arbre de la ciència? És una versió en forma enciclopèdica de l'Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el 8 Daniela Dolghieru i Jordi Espina B1A tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. 4. Per què va crear una escola de llengües orientals a Miramar? Ramon Llull pensava que si volia convertir els infidels, ho havia de fer en el seu idioma. Per això va escriure i parlar en àrab, i va intentar crear escoles per tot el nord d’Europa, encara que només va aconseguir-ho a Mallorca, a Miramar. 5. Com era la vida de Ramon Llull abans de la seva primera aparició? Ell, que pertanyia a un llinatge que l’apropava a la casa reial, es dedicava a fer de trobador de la cort, es va casar i va tenir dos fills. Fins a arribar a la trentena, que és quan se li aparegué per primera vegada Déu. Recursos Ramon Llull, vida i obra El doctor il·luminat - d’Antoni Janer https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull http://rutasramonllull.com/ramon-llull-obra-literaria-0 9
