TEMA 3: ·Climograma: és la representació gràfica d’un clima, atenent fonamentalment a la mitjana de temperatures i precipitacions. ·Pressió atmosfèrica: és el pes de l’aire en un punt determinat de la terra. ·Efecte latitud: són el fet que els canvis de temperatura en l’Hemisferi Nord siguin més suaus que els canvis de l’Hemisferi Sud, que són més bruscs. ·Oscil·lació tèrmica: és el resultat que s’obté de la resta de la temperatura màxima a la mínima. A més proximitat del mar, més suavitat (- oscil·lació tèrmica) i com més lluny del mar, més brusquedat (+ oscil·lació tèrmica). ATMOSFERA: (principalment formada per nitrogen i oxigen) Capa gasosa de 1.000km que envolta la Terra. Protegeix la Terra de temperatures altíssimes (reguladora tèrmic) i és protectora dels rajos nocius solars, fent possible la vida a la Terra. CAPES DE L’ATMOSFERA: (0-12km) Tropopausa Més propera a Terra, fenòmens (pluja, vent) Desintegra meteorits. (12-60km) Estratopausa ESTATOSFERA Estable, l’aire està estratificat (hi ha capa d’ozó) (60-80km) Mesopausa MESOSFERA Aire dens (80-600km) TERMOSFERA Temperatures altes (2000ºC (hi ha la ionosfera) (600-infint) EXOSFERA Espai exterior, fora autènticament de la Terra. Cada un del canvis que s’efectuen en el comportament de les temperatures és una pausa. TOPOSFERA Segons la naturalesa i distribució dels gasos atmosfèrics, quins dos grups podem distingir? Homosfera (troposfera, estratosfera, mesosfera) i Heterosfera (termosfera / ionosfera). ·Capa d’ozó: capa (30/50km) que ajuda a neutralitzar dels rajos UVA i de radicacions ultraviolades. ·Ionosfera: neutralitzant la Terra dels ions solars. Explica quin efecte té la latitud/ altitud/ orientació/ longitud en les temperatures? Latitud Tal i com està situada la península Ibèrica, com + al nord + fred i + precipitacions. I com + al sud, + calor i – precipitacions. A prop de l’equador, Àfrica i tròpic. Altitud Igual que la latitud. Cada 100 metres es disminueix 1ºC aprox. (més fred) Orientació Relleus orientats a l’Oest o Nord resulta ser més fred i menys humit. (des de CAT) Quan estan orientats a l’Est o Sud, + sequedat i + humitat (ve del mar). Longitud Com més a prop estiguis del mar, més amplitud tèrmica i temperatures més suaus. Com més lluny estiguis del mar, més oscil·lació tèrmica i temperatures no tan suaus. TEMPERATURA: ·Temperatura atmosfèrica: grau d’escalfament de l’aire a causa de la radicació solar. L’atmosfera s’escalfa des de baix: raigs toquen escorça, que transmet calor a l’aire. Mesurades amb termòmetres i indicades als mapes amb línies. ISOTERMES. HUMITAT DE L’AIRE I PRECIPITACIONS: ·Humitat: quantitat de vapor aigua a l’aire i procedeix de les aigües de la Terra i éssers vius. Quantitat de vapor que absorbeix l’aire depèn de la temperatura. Grau humitat de l’aire es mesura amb higròmetre. (%) Núvols i precipitacions: ·Precipitacions: provocades pel vapor d’aigua. Mesurades amb pluviòmetre. (l/m2) ·Núvols: quan l’aire humit s’escalfa puja, es refreda i es condensa en gotes que s’uneixen. ·Pluja: aire puja més o es refreda més, les gotes augmenten i cauen. (mm2) ·Flocs de neu: temperatura baixa, cristalls de glaç que s’uneixen quan cauen. (regle) ·Calamarsa: cristalls dels núvols arrossegats cap amunt per l’aire, creixen i cauen. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I VENT: ·Pressió atmosfèrica: pes/ força de l’aire sobre superfície de la Terra. Mesurada en hectopascals amb un baròmetre. DEPÈN DE: Altitud: Temperatura aire: Corrents d’aire: Com més alta, Aire fred: Corrents jet Aire càlid: menys pressió. Pesa i baixa. (corrent d’aire fixes) Pesa poc i puja. Com més baixa, Baixes pressions pressions Altes menys pressió. (depressions=borrasques) (anticiclons) boira conté humitat ·Vent: massa d’aire en moviment originada quan en dues zones hi ha pressió atmosfèrica diferent. -Bufa des de zona d’alta pressió (fred) baixa pressió (calor) Constants: Mateixa direcció (l’equador) TIPUS: Estacionals: Canvien segons estacions Locals: Llevant (Terra-mar) CLIMES I PAISATGES TERRA: ·Medi natural: format per relleu, sòls, clima, vegetació i fauna. ·Paisatge: medi natural combinat amb acció humana. CLIMES DE LA TERRA ·Zones climàtiques: combinació elements clima (temperatura, humitat, pressió, vents) + factors climàtics (latitud, altitud, distància mar). GRANS ZONES CLIMÀTIQUES DEL PLANETA: càlida, temperada i freda ZONA CÀLIDA: Clima equatorial, tropical i desèrtic (entre dos tròpics) ZONA TEMPERADA: Oceànic, mediterrani, continental (2 a cada hemisferi, entre tròpics i cercles polars) ZONA FREDA: Polar i d’alta muntanya. (zones polars i llocs a més de 2.500m) Pressió típica= 1.013 hPa 0mm. Mapa isobàric Mapa isotèrmic Mapa isohietes TIPUS DE MAPES: Línies de punts on hi ha mateixa pressió atmosfèrica en moment determinat. Línies de punts on hi ha la mateixa temperatura “ “ “ Línies de punts on hi ha la mateixa quantitat de precipitació” “ “ CLIMA El temps fa referència a les condicions El clima és el recull de condicions temporals al atmosfèriques en un moment determinat. llarg del temps creant una pauta. Calculat amb temperatura i precipitacions. ELEMENTS DEL CLIMA: Temperatura Precipitacions Humitat Vent Pressió atmosfèrica Evaporació Nuvolositat Insolació Quantitat d’energia calòrica acumulada en l’aire, mesurada en graus. Aigua que cau sobre la superfície terrestre, en forma líquida o sòlida. Quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire. El moviment de l’aire en l’atmosfera. El pes que exerceix una massa d’aire sobre la superfície terrestre. Procés físic que consisteix en pas lent i gradual de l’estat líquid cap a estat gasós Quantitat de núvols a l’atmosfera. Quantitat de radiació solar que rep la superfície terrestre. DEFINICIONS ESSENCIALS: Desertització Desertificació Procés natural (sense intervenció humana) pel què una regió evoluciona cap a condicions morfològiques, climàtiques i ambientals pròpies del desert. (NATURA) Procés gradual de degradació pel què un sòl fèrtil i productiu es transforma en sòl estèril. (HUMANS) Degradació com conseqüència de destrucció de la coberta vegetal, de l’erosió del sòl, reiterats incendis i manca d’aigua. A causa de la intensa activitat que ésser humà exerceix sobre el sòl amb conreus, pasturatge i desbocament. (EX.desert Almeria) ELS GRANS ELEMENTS DEL CLIMA: La temperatura (ºC i ºF) Les precipitacions (mm/m2) i (l/m2) / 7cm de neu = 7ml de pluja -La neu (entre el fred i la calor) -La calamarsa (= o + petit que una moneda de 2€) -La pedra (= o + gran que una moneda de 2€) -La pluja L’orientació del relleu -Solana (S/E) -Obaga (N/E) Latitud del relleu (m) Latitud -Canvi de temperatura més suaus al Nord que al Sud. La distància respecte al mar Oscil·lació tèrmica: el resultat a la resta de temperatura màxima i mínima. ELEMENTS MÉS SIGNIFICATIUS MODIFICADORS DEL CLIMA EFECTE FODONY: Fenomen meteorològic produït al vessant del sotavent de grans sistemes muntanyosos i es caracteritzat per: Un descens notable de la humitat relativa Un augment sobtat de la temperatura *Imatge més entenedora del cicle de l’efecte fodony, a l’última pàg. Un increment marcat de les ràfegues de vent Humitat relativa molt baixa Augment de temperatura No es produeixen precipitacions Formació de núvols lenticulars Retenció de la nuvolositat Formació de boires Es produeixen precipitacions Humitat relativa molt elevada INVERSIÓ TÈRMICA Les situacions d’estabilitat atmosfèrica, amb un anticicló potent prop de casa nostra, genera el fenomen d’inversió tèrmica. És un augment de la temperatura a mesura que es va guanyant alçada, tot el contrari del que és habitual, a més alçada, més fred. Fenomen meteorològic que es dona a les valls del Pirineu i a la depressió central, davant de situacions atmosfèriques de total estabilitat i amb el vent en calma. Explicació: Si habitualment fa més fred a l’alta muntanya que a les fondalades de les valls, durant aquestes jornades d’estabilitat succeeix tot el contrari. Amb inversió tèrmica les temperatures de les fondalades de les valls són més fredes que les de mitjana o alta muntanya. Això es deu a l’aire fred de la nit i matinada, més dens i pesat, que es diposita i s’acumula al fons de la vall, i dona temperatures àmpliament sota 0. Per contra, a cotes mitjanes i altes de muntanya trobem una capa d’aire càlid, més lleuger i menys dens que permet temperatures a 2.000 o 2.300 metres superiors als 0 graus. Les diferències entre les temperatures a primera hora de mati entre el fons de la vall i alta muntanya poden superar els 10 graus. VEGETACIÓ A CATALUNYA Caracteritzada: plantes de fulla perenne i esclerofil·la. Com; alzina, olivera i el garric. MEDITERRÀNIA Estació seca disminució de la transpiració de l’aigua. L’alzinar, la sureda i el carrascar boscos propis. (allà es conforma vegetació potencial de terres litorals i prelitorals, depressió central i pirineus + meridionals). Estiu aigua afavoreix existència de boscos, esponerosos i ombrosos, gran alçada i MUNTANYA fulles grans/ tendre. (fulles principalment color verd) Hivern baixes temperatures, fan que plantes perdin fulles (fulles marrons i ocres) Roures i faigs, principalment per la Garrotxa, Olot i el Montseny. Clima extrem i la vegetació en surt ressentida. Estiu hi ha cops que glaça. ALTA Hivern temperatures mitjanes acostumen a ser inferiors a 0ºC. MUNTANYA Pocs cops vegetació aconsegueix complir cicle biològic, però quan si acostuma a augmentar l’altitud i baixen les temperatures. VESSANT SUD I EST Solana: + calor i – humitat / Roques / Roques / Prats alpins / Pi roig / Roure VESSANT NORD I OEST Obaga: + fred i + humitat Roques \ Prats Alpins \ Pi negre \ Avet \ Faig i Bedoll \ Diferència entre clima alpí i subalpí està en l’altitud. Alpí =+ 2.500 i subalpí – de 2.500 i + de 1.800. Sota de 2.000 muntanya mediterrània, força precipitacions CLIMA DE CATALUNYA: ATLÀNTIC ALPÍ (=+ 2.500) MEDITERRANI DE MUNTANYA Hiverns suaus/plujosos. frescos/humits. Predominant a la Vall d’Aran. Estiu Hiverns molt freds i pluges abundants (neu) Predominant a terres més altes dels Pirineus. Hiverns(sobre 1500)freds, plou, neva molt(sota 1500) Estius suaus i secs. Precipitacions en temporada de la tardor. Predominant a alta muntanya a partir 1500m d’altitud. Depressió central i Serralada Prelitoral MEDITERRANI CONTINENTAL Temperatures contrastades i pluges escasses. Ex: Lleida, hiverns molt freds i estius molt calorosos. Predominant a les terres baixes d’interior on no hi ha influència marítima. Depressió Central MEDITERRANI LITORAL Temperatures mitjanes suaus tant a hivern com estiu. Precipitacions escasses en primavera i tardor. Predominant zona costanera. CLIMA D’ESPANYA (vegetació, precipitacions, clima i localització): OCEÀNCIS O ATLÀNTICS MEDITERRANIS Temperatures suaus (20-3’ºC) per influència de l’oceà i pluges abundants a causa del vent humit de l’Atlàntic No hi ha oscil·lació tèrmica. Vegetació Boscos de faig, roures i castanyers. Localització principalment Galícia i cornisa cantàbrica. Estius calorosos i secs. Hiverns suaus. Primaveres i tardors irregulars. Pluges escasses, Zona àrida Múrcia i Almeria. Varietats climàtiques: D’influència atlàntica, de muntanya mediterrània, i seca amb menys de 400mm de precipitacions. Vegetació arbres de fulla perenne. Alzines i sureres. Localització zona mediterrània i zona atlàntica d’Andalusia, Balears, Ceuta i Melilla. Estius frescos al nord i càlids al sud. Hiverns freds. (molta D’INTERIOR O amplitud). Pluges escasses (700mm) D’INFLUÈNCIA Varietats climàtiques: hiverns llargs i freds. Estius curts i MEDITERRÀNIA secs de muntanya interior i precipitacions escasses. Vegetació Alzines, pins i roures fulla petita. No boscos. LocalitzacióDepressió de l’Ebre i Meseta. Temperatures suaus tot l’any. (no hi ha amplitud) ILLES CANÀRIES Vents procedents del Sàhara. (18-25ºC) (SUBTROPICAL) Pluges escasses. Varietats climàtiques: desèrtic i tropical) Illes més orientals són més àrides. DE MUNTANYA Vegetació Pi canari, palma canària i drago. LocalitzacióIlles canàries D’alta muntanya (a partir de 1500m d’altitud) i mitja muntanya (entre 800m i 1500m d’altitud). Temperatures baixes amb hiverns llargs i molt freds. Estius curts i calorosos. Vegetació És escassa. Pi i roure. LocalitzacióPirineus, Sistema central i cornisa Penibètica
