LA LíNiA DE VAPORS “CASTELLÓ-BARCELONA” A la vista dels temes que han tractat algun dels col·laboradors del present llibret (Antoni Rodrigo i Toni Porcar) m’he sentit increpat en veure que parlaven d’un servei de “vapors” que a principi de segle XX tenien una línia regular marítima entre el Grau de Castelló i el port de Barcelona de la qual cosa jo, com penso que la majoria dels “PIXAVINS”, no n’havia tingut la més mínima notícia. Més encara si tenim en compte que el port de Castelló encara no existia com a tal. M’he posat a furonejar entre la documentació antiga i aquest n’és el resultat: Resulta que a una informació del periòdic “LA VANGUARDIA” datada el dia 2 de juliol de 1912, es pot llegir la següent notícia “Para solemnizar la inauguración del servicio de la línea marítima entre Castellón y Barcelona por el vapor TORREBLANCA, que acaba de adquirir la casa Tintoré, han sido invitadas a bordo esta tarde las autoridades y la prensa a los que se obsequió con un espléndido lunch. El alcalde brindó por la prosperidad del nuevo servicio contestándole el accionista señor Cabot, haciendo votos porque se estrechen cada día más las relaciones entre ambas ciudades. Al final se dieron vivas a Barcelona, a Castellón y a España. La casa armadora ha entregado al alcalde 150 pesetas para los pobres y 100 al cura del Grao para el culto de la iglesia” Tres confirmacions en aquest text: la data d’inici del servei (1 de juliol de 1912), el nom de la companyia naviera que estableix la línia (LÍNIA DE VAPORES TINTORÉ) i el nom de la nau que feia el servei (el vapor “ TORREBLANCA). Amb tot açò a la mà, he volgut aprofundir encara més i he trobat moltes més coses, algunes de les quals tindré el gust de compartir amb vosaltres LA LÍNIA DE VAPORS TINTORÉ (LVT): Pel que he pogut trobar era una de banderes de més solvència al port de Barcelona. Sembla que fou fundada a l’any 1852 per la família TINTORÉ amb l’objectiu d’establir línia directa entre el port de Barcelona i l’anglès de Liverpool. Primer ho feu amb dos vaixells de vela i posteriorment anà modernitzant els vaixells, introduint el vapor i diversificant els destins. Amb el temps serà una de les cinc companyies que es fusionaran (1917) al formar en l’actual “COMPAÑIA TRANSMEDITERRÀNEA”. Des d’aquest moment serà aquesta companyia qui prestarà el servei. Val a dir que amb anterioritat a la línia amb Castelló, la LVT havia instaurat una línia entre Barcelona i Vinaròs amb un vapor anomenat “TINTORÉ” com demostra el bitllet que hi donava accés. ELS VAPORS QUE VAN SERVIR LA LÍNIA: Dos són els noms que he pogut replegar del vaixells que servien la línia Castelló-Barcelona. Sembla que el primer que va servir la línia va ser el “TORREBLANCA” que ho feu entre 1912 i 1919. He vist que les naus passaven de mà en mà i en canviar de propietari acostumaven a canviar de nom. Així, l’anomenat “TORREBLANCA” per la LVT i la TRANSMEDITERRÀNEA va nàixer a Glasgow (Escòcia, GB) en agost de 1871 amb el nom de “FAITHFUL”, va ser rebatejat com a “TORREBLANCA” quan va passar a les mans de la LVT (1912) just per fer la línia de Castelló. Al 1919 serà venut a la NAVIERA HISPANO-ORIENTAL i farà viatges Canàries i Orient fins al 1921. Aleshores passarà a mans d’uns armadors turcs d’Istanbul amb els nom de “COSOVO” i allà continuarà navegant, bé que mal, fins que serà desballestat a Itàlia en 1933. El “TORREBLANCA” tenia un registre brut de 688 Tm. Amb 70.13m. d’eslora, 8.75 de mànega i 4.91 de puntal. Navegava a carbó i podia aplegar als 11 nusos de velocitat. L’altre vapor que hem trobat a la línia Castelló-Barcelona ha estat el “A.COLA” que, si més no ocasionalment, feu aquest servei tal com apareix a la publicitat que he pogut trobar al “ANUARIO-GUIA DE LA PROVINCIA DE CASTELLON” de l’any1922. Aquest segon vapor sembla que feu el servei al llarg de la dècada dels anys vints sota la bandera de la “TRANSMEDITERRÀNEA”. Aquest vaixell fou construït com a “EMMA” a Middleton (GB) l’any 1867. Primer va ser aparellat coma bergantí (amb veles), sembla que al 1873 se li va adaptar una nova caldera per eliminar el velam a Le Havre (Fr.) Apareix a Barcelona a l’any 1899 comprat per la “NAVIERA RIUS I TORRES” que el rebatejarà amb el nom de “GABRIEL RIUS” per fer de correu a Fernando Poo (Guinea Equatorial), i transports a Alger, Marroc o Marsella. Finalment entrarà a la flota de la “COMPAÑIA VALENCIANA DE VAPORES CORREOS DE ÀFRICA” en 1912 on adoptarà el nom de “A.COLA”. Aquesta companyia serà altra de les que al 1917 s’integrarà a la “TRANSMEDITERÀNEA” i serà a partir d’ací quan sembla que servirà la línia de Castelló a Barcelona. Els anys 1925 i 1926 està molt present a les campanyes de la Guerra del Marroc, de fet participarà al desembarcament d’Alhucemas. No sé quant de temps va fer la ruta, sols he pogut esbrinar que al 1930 el venen a una naviera de Bilbao i al 1933 és desballestat amb el nom de “ASUN” al mateix Bilbao. El “A.COLA” tenia un registre brut de 807 TM. Amb 63.49m. d’eslora, 9.21m. de mànega i 5.30 de puntal. Navegava a carbó i podia fer 10nusos de velocitat. Potser també tindríeu curiositat per saber què transportaven aquells vapors tan atrotinats fumejant per la Mediterrània com autèntics volcans ambulants. Doncs també he trobat informació al respecte: El mateix diari d’abans “LA VANGUARDIA”, en juliol de 1912 ens ho explica així “..De Castellón, (entra a puerto) el vapor TORREBLANCA, con 2.620 bultos, algarrobas, alpargatas, azulejos, tejidos, aceite, naranjas y otros a la orden y 68 pasajeros” . Com podeu observar una càrrega molt variada que marcava els productes de la exportació castellonenca (emigrants a Catalunya o a França, inclosos). També va cridar la meua atenció el naufragi que esmenta Toni Porcar al seu treball. La veritat és que el vapor “TORREBLANCA” sembla que era un expert en salvar vaixells en perill i nàufrags. En concret el succés que esmenta Toni podria haver passat el 2 de juny de 1919 enfront d’Orpesa. Hi ha notícia que en aquell va patir un gran incendi un bergantí anomenat “SAN TELMO”; el “TORREBLANCA”, que navegava prop va acudir a prestar-li l’auxili corresponent. No he sabut si el bergantí va salvar-se, no crec perquè les notícies afirmen que el “TORREBLANCA” va salvar tots els tripulants del bergantí i els desembarcà, sans i estalvis, a Castelló. Donada la pressa d’aquesta investigació no he sabut esbrinar fins a quan es va mantindré aquesta línia de vapors amb passatgers. Per les dades que he trobat, cabria la possibilitat que l’aparició i posterior consolidació de ferrocarril, junt a l’obsolescència d’aquells vells vapors decimonònics, contribuiria a la seua eliminació. Sembla que estaria al voltant de l’any 1930 que la línia Castelló-Barcelona deixà de prestar servei. Joan Andrés Sorribes
