Andrea Sánchez Ramos Història d’Espanya 2n Batx – Parcial 1 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700 – 1714) CAUSES: La mort de Carles I d’Àustria sense descendència directa i formació de dos bàndols en guerra (Casa d’Àustria + aliats vs Casa de Borbó + aliats) pel tro d’Espanya. Hi ha dos candidats: Felip d’Anjou i Carles d’Habsburg. Carles II deixa la corona a Felip d’Anjou, aquesta herència dona lloc a la Guerra de Successió. BÀNDOLS: Borbons i austríacs. Les causes de l’Aliança de la Corona d’Aragó, Catalunya i València amb el bàndol austriacista són historicopolítiques. L’any 988 el compte de Barcelona, Borrell II trenca el pacte de vassallatge amb l’Imperi carolingi (que en aquest moment s’havia dividit en 2 parts: Regne Franc i Regne Germànic. L’any 1140 la Corona d’Aragó (que també havia format part de la marca hispànica) queda sense descendència i proposa al compte de Barcelona “Ramon Berenguer IV” una aliança de corones, i es forma la nova Corona d’Aragó i Catalunya (S.XII). Per aquesta raó van pactar amb la Casa d’Austria, perquè respectava les institucions pròpies igual que ho va fer Aragó al pactar amb Catalunya, formant un regne que va durar fins la Guerra de Successió (1700 - 1714), que va acabar amb la caiguda de Barcelona. La guerra la guanya el bàndol franco-espanyol Philip d’Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV, rei dels francs i Borbó. Una vegada coronat, Felip V d’Espanya inaugura la dinastia borbònica espanyola. Al 1716, són derogades (eliminades) les corts catalanes i queda promulgat (publicat) el Decret de Nova Planta, en el qual s’instaura a Catalunya el model centralista borbònic. Al llarg del s. XVIII a Europa s’estén el moviment politico-cultural “la il·lustració”, segons l’ésser humà ha d’assolir el coneixement a través de la raó. Implica la difusió dels drets humans i el sufragi universal, encara que el model d’estat francès és la MONARQUIA ABSOLUTISTA BORBÒNICA. La seva referència cultural és la Grècia Antiga i el seu referent polític és La República (el 1er país a Europa que va instaurar una constitució va ser Anglaterra a mitjans del S.XVII amb la “Revolució de Cronwell”. Al 1751, es publica l’enciclopèdia francesa “Dedirot i d’Alembert”. Al 1789, el poble francès s’aixeca en armes amb la Presa de la Bastilla instaurant el primer govern revolucionari, que va ser una monarquia constitucional seguint el model britànic. Al 1793, el rei Lluís XVI (cosí de Carles IV d’Espanya) és detingut a Varennes, juntament amb la seva dona Mª Antonieta d’Àustria per unir-se a l’exercit austríac i enfrontar-se al seu propi poble, poc desprès de ser detingut el van executar. 1 Espanya entra en guerra contra la França revolucionaria, Espanya perd (1795) i estarà obligada a ser una aliada politico-militar de França. La Revolució Francesa finalitzarà al 1799 amb el cop d’estat de Napoleó. 1800 Espanya al perdre la guerra gran (93-95) va quedar com aliada de França. En arribar el 1805 Napoleó venç a Anglaterra (el seu gran rival) i prepara una gran atac naval des d’una coalició franco-espanyola. La batalla té lloc a la costa espanyola, a Trafalgar i va ser un gran fracàs. La conseqüència va ser que Espanya va perdre casi tota la seva flota, el control de l’Atlàntic, el control sota el seu imperi americà. I per tant, els països pertinents a l’Imperi Espanyol es van anant independitzant al llarg del S.XX. Al 1810, a l’illa de Sant Ferrán, a Cadis (únic territori nacional no ocupat pels francesos) es formaran les corts espanyoles en les quals hi havia 2 grups: o Moderats: defensors dels privilegis de l’aristocràcia i del manteniment de l’Antic Règim i monarquia. o Exaltats: volien constitucions, democràcia, sufragi universal i desamortitzacions. Al 1812, es va fer publica la primera Constitució espanyola. Una vegada acabada la guerra del 1814 van ser els exaltats (anomenats liberals) que van portar a Ferran VII de Bayona fins a Madrid. La constitució va definir a Espanya com a una monarquia constitucional. Ferran VII en arribar a Madrid va empresonar i executar als liberals, quan reprèn el tro deroga la Constitució. Ferran VII imposa una monarquia absolutista exercint una terrible repressió. Va tenir èxit “l’aixecament de Cabezas de San Juan”, del general liberal Riego (1820) i comença el: TRIENNI LIBERAL. TRIENNI LIBERAL (1820 – 1823) Ferran VII és obligat a jurar la Constitució. Al 1824, una coalició europea de països absolutistes contrarevolucionaris amb França, envien un exèrcit a Espanya per acabar amb el govern liberal à Aquesta coalició de països antiliberals i antirevolucionaris acaba amb el govern liberal i es diu la Santa Aliança (Rússia, Prussia i Àustria + França). Tot el govern liberal va ser detingut i executat. Aquest exercit que va anar a Espanya és “El 100.000 fills de Sant Lluís” i es produeix una repressió sobre tot el sector liberal, que va generar un auto exili de 50 mil persones (intel·lectuals, arquitectes, metges, etc). Al 1833, mor Ferrán VII, i deixa un testament en el qual derogava “La Llei Sàlica” à llei borbònica francesa en la qual les dones no poden regnar, i deixava com a heretera del tro a la seva filla, Isabel (té 3 anys). 2 Per venjar-se dels governants que volien posar al seu germà, el deixen exclòs de drets de successió i ordena que el govern fos liberal. Quan mor Ferran VII, comença el PERÍODE DE REGÈNGIA, acaba al 1843. Al mateix any, Carles Maria Isidre (germà de Ferran) com que creu que tenia el dret de concessió per la llei sàlica, declara la guerra a Maria Cristina à el país entra en guerra civil i com a solució la nena s’ha de casar amb el seu oncle, però ell no vol. Comença un període de guerres intermitents que duraran fins al 1876, succeeixen les guerres carlistes. El regnat d’Isabel II va des del 1833 fins al 1868 i acaba amb la Revolució de la Gloriosa del general Prim i amb l’exili d’Alfons XII de 12 anys d’edat. o FACTORS FONAMENTALS DE L’ÈPOCA ISABELINA 1. Desamortització eclesiàstica de Mendizábal. • • • Quan les terres no es cultiven es consideren que estan en estat de mans mortes. L’Església històricament des del S.XI va monitoritzar la propietat de milers d’hectàrees per les donacions de l’aristocràcia i de la monarquia. L’Estat ordena per llei a l’Església a vendre les seves terres per crear propietats privades i que cada família del camp pogués sobreviure, això implica el començament de la construcció de l’Estat liberal a Espanya. 2. Desamortització municipal de Mádoz: • • L’Estat obliga als ajuntaments a crear propietat privada. Els diferents factors en que el que es van desmemoriant el país en conflicte d’interessos origina cops d’estat. En període d’eleccions, en 35 anys van haver 55 cops d’Estat, anomenats pronunciaments militars. Quan les eleccions estaven en el poder dels governs conservadors (moderats) es manipulaven els resultats. L’única forma que tenien els liberals d’assolir el govern era fent un cop d’estat. A partir d’ara, la propietat de la terra, deixarà d’estar vinculada a l’aristocràcia, a l’església i als càrrecs públics. Els fets més greus van tenir lloc entre camperols i terratinents i proletariat i burgesia. Amb aquesta revolució comença el SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 – 1874). Primer govern compost d’un líder progressista (Primo de Rivera) i un conservador (Cánovas del Castillo). SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) Les primeres eleccions se celebren el 1869 amb sufragi universal. Les reformes progressistes mai van ser efectives, perquè ni els terratinents volien fer fèrtils les terres ni els burgesos volien millorar les condicions de treball. 3 Van començar les revoltes cantonalistes, federalistes i republicanistes. El govern va decidir que la monarquia era la millor alternativa, però sense la dinastia borbònica à comença la recerca d’un nou rei no Borbó. El nou rei d’Espanya seria coronat al 1870 i seria Amadeu de Savoia I d’Espanya. - Prim va patir un atemptat i en comptes d’anar a l’hospital el van portar al Palau Reial on va ser estrangulat per Cánovas. Amadeu, el 1872, pateix un atemptat dut a terme pels anarquistes. Davant els fracassos del sector conservador i de la monarquia, el poble espanyol va sortir al carrer i va exigir la República, comença la 1era República (1873 – 1874). La República acaba amb un cop d’estat del general Martínez Campos, recolzat a l’interior del parlament pel general Pavia. Aquests fets, s’han de posar en context de la política europea de l’últim terç del S.XIX. Karl Marx (progressista), crea l’associació internacional de treballadors à defineix el món com a única nació treballadora i pacifista amb l’objectiu d’assolir el poder mitjançant la vaga general revolucionaria (que busca un canvi de model d’estat). Un cop assolit, instaura el comunisme pel repartiment de la riquesa entre la classe treballadora. D’una banda, tenim les guerres d’unificació i expansionisme d’Itàlia i Alemanya. Alemanya després d’una guerra d’expansionisme amb França va unir Alsalcia i Lorena, i amb la guerra a Dinamarca, va unir el gran ducat Slevig-Hoistein. Alemanya després d’aquestes annexions i la unificació de 38 estats germànics independents es declara com el segon reich. El cop d’estat que va acabar amb la 1era Rep. Espanyola va ser al desembre, 1874 fent el pronunciament que fa l’acció militar per instaurar la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII i que es troba a l’escola militar de Sandhurst (Anglaterra) signant el pacte de Sandhurst amb Cánovas. El moment de pronunciament de Martínez Campos, Espanya estén la guerra amb Cuba des del 1868. Per això, Espanya manté a Cuba amb un sistema d’esclavatge des de fa segles. 4
