m XXYII — BARCELONA, DIÜMENGE 28 DE FEBRER DE mi — íilÍM. 7250 CKTHLUnyA REDACCSO Y ADMINSSTRACJO, Xuclá, 13. — TELEFONO, í,mi P n b U c a a n a e d i c i ó d i a r i a y r e g a l a c a d a s e t m a n a á so« s n s c r i p t o r s R e v i s t a Literaria y nn Folleti de 1 6 planas cada un. n n liTciliii, l leitititi ti iiirhHD!i> I lí.1 trlatitrer-lBtítliSi 1t KrEitiaBisr. \l l U i úm\íi li úiUii tBant del dia: SANT MACARI y companys mártíTB. SANT ROMA, abat,~íSo»ti de demá: SANTA. mártir, j SANT ROSSENDO, bislae y confessor. — Quaranta horaa: Comensan en la it?le8ia parroquial de Santa Maria del Mar. Se desctibrelx á. dos qnarts de sis del matí T 'B reserva á las set de la tarde — Cnrt de Maria: ATuy se fa la visita á la Mare de Deu de las Misericordias, en sa iglesia, 6 en los Agonilzaats. ANTONINA.. ObserTatori meteorológich de la U n i v e r s i t a t . - > Dia 2 7 de F e b r e r de 1 8 3 7 . Horas d' obeervacid: 9 del matl; 3 de 1? tarde. — Barómetro & O" y al nivell de la mar: ITO'ÍS; "76883.—Temperaturas: Máxima: «ol 25'3: sombra 16'9. Mínima: 2'6; 5 2.— Termómetro tipo: 12 8; 14'0.—Grau d' humitat: 74 6, "73 9. — Pinja en 24 horas: mm. O'O. ~ A.yírna e-rapop»H» en 24 horas: 200. — V e n t a . - Direccló: O; O — Velooltat peí 1": 0'4i 58 — Bstat del cel: Nubulós; id.—NnvolB. ~ Clasee: >. — Cantitat: 0'3; OB. — Observaeions partioxilars: ».—Lo Director, B. Lozano. U REUSENSE GRAN SOMBRERERÍA DE CARLOS PUIG Garrer del Cali, núm. 19 ANTIGA CASA ARGEMÍ EliECiAlVeíA ECOXOMIA E n aquest establiment s' hi troba tota mena de barrets de confeceió garantisada y de tots preus. Sucursal 4 Reus: Arrabal de Santa Agna, 1 7 . LLE610 mmiw n m m i ¿Per qué sufriu per mes temps ab 1' us d' un braguer anticuat y usual coastruhít que la major part del temps no os conté la hernia esposantTos á portar una vida m a ^^ ^, laliissa y á perills de mort? üaéu lo mes modern y acredit a t hragwer ópHm hernial Vives, que te Real tjrivilegi, elogiat y receptat per los meljes xnés eminenls del mon y trobaréu I' alivi inslantani y la curació radical de vostras hernias; puie lo lragv,er ópHm hetnial Vives está construbit de naaterials quuurgichs gue reforsan y Tigorisan les parta tendres deis teixits que forman dita malaltia. — Gabmet pera la aplicació de tota claese de braguers, de 9 & 1 y de 3 a 7. — C a r r e r d e l a u n i O , 17, entressol. •'V?í IIQS LA R X M 4 X Z X M « A . — DXáL%l o s CA,TJtX.UMTA REGENERADOR UNIVERSAL Tóiiiclt Deituratlu y R e c o n s t l Cura malaliías secretas, lierpes, es- I crófulas. ventrell, bilis, fluicoos. ane- 1 t i i y e n t superior al oli de bacallá y ais fosmia, desarreglos menstruals, febres, fats de cals. Purifica la sanch y reforsa á las dolors hisiérichs y loUs las maiaiLías persones debilitadas per qualsevol malaltía deguáas á Ib debilitai é impuresa de ó excés. Pdr aixó deuhen péndrel tols los la sanch. Ea cassos ele iijiis, escor- que han tingut malaliías secretas y no eshvAo y mals kumors lo K e g ^ e n e r a - t gan ben depuradas, aisís com ios déd o r no le rival y produheix efecies bils, linfátichs, convalescents y malalts cróincrehibles. nichs. L ' i n m e n s c o n s u m q u e s e ' n fá p e r t o t a r r e u e s l a m i l l o r r e c o m a n a c i ó . Dipósit: Srs. ift^LOMA^ay URIAGH, MONGADA, 20, Barcelona De venda: Farit acia Colón, Rambla, y principáis d' Espanya. "V^ V V^ R^ CF"flkS tP^ tf% pera vendré, á tots los preus y en I ! • L l U k Wm I I \ r ^^^^ ^^^ districtes de Sant Marti de I § ^ B Í H I i w l iací^ Provensals, propis pera fábricas, I IHI B i I i I m i \ %S ^J^ tallers y altras construccions. Donará rabo J. Rivera, de 1 á 2, en lo carrer del Glot, nxLm.. 61, Han trasladat son del mateix poblé. Teléfono 1.798. despaig, Tenda y ESTELA & BERNAREGGI lloguer de pianos, al carrer de Corts, número 215. — Teléfono 1.107. OLLS DE POLL Y DÜRICIAS se curan desseguida usant lo Es de color ciar y transparent. No es perillos d' usarlo com mollas de sas imitasion»: es inofensiu. Es fácil d' usar: se toca duas ó tres regadas 1' uU de poli ó daricia ab lo pinzellet sucat en lo CALLICIDA, ceda tolta que s'usa y ai cap de 4 ó 5 dias cau i'ulidepoll. ESTOTX, AMPOLLETA Y PINZELLET, 6 RALS Se ven per lot Espanya, Portugal y Américas. A Barcelona, á casa del auto? Jau» me Escrivá. Jaiime Bscrivá, Farmacia de la Estrella.—Fernando VII, número 7, 'cantonada del carrer d' Arólas, enfront lo passatje de Madoz.) Eíspectacies púbñciis, GIIA.N TEA.TRO DEL LICEO.—Companyía d' opereta cómica de D. Etnili Giovanniní. —Abono.—Estará, obert ñns al dijous 4 de Mars en la Administrado del teatro de 10 á 12 DE F E B R E R DX 1 8 9 7 lio» «Juan Joge> E L SES'OB FEUDAI,.-~2.. y 3.» representaciona del bonich cuento del autor de t^l^"'T.:.':7\^^^ '"''Y'^i "^ ^"'^ ^ '"^^'^^^^^ a r a g o n e s a - E n t r a d a general tarde 6 nft. LAS O L I V A S . - Se despatxa en contaduría. ^^Í^AI. jr TEATRO NO VETATS.-CONCERTS NicoLAU.-Avuy diumenge, 28.-Concert extraord i ñ a n Beethoven, l.»y 9.» Sinfonías. «^i-raur TEATRO DE NOVETATS.-Companyía d' opereta italiana— Avuy diumenge- - Ultimae fancions y despedida de la Companyia.-Tarde, á dos quarts de quatre en punt —La popular sarsuela E L REY QUK BABIÓ y NIÑA PANCHA, per la nena Pilar Mateus —Nit á dos quarts de nou.—I BBIGANTI, JEL BEBÉ PARISIÉN,-per la nena Pilar Mateus y LA GRAN VÍA — Entrada 2 rals. 4 TEATRO NOVETATS.—Companyía Lírica Espanyola.—Dissapte 6 Mars, Inauguraciá. ELDORADO.-TEATRO DE CATALUNYA.-Avuy diumengede Carraval. Tarde, á dos quatre.—Nit, á dos quarts de nou. 13 ' y 14.* representacions de LA ZÍNGARA.—81.' y 85.'de CUADROS DISOLVENTES —11.'' y 12.» de E L PADRINO DE « B L NENE.» 6 ¡TODO POR EL ARTEI (nova, de brillant éxit).—45.* y 46 * de LA MARCHA DE CÁDIZ.—Demá dilius: LAS ESCOPETAS, L A MARCHA DE CÁDIZ. S L PADRINO DE « E L NENE» y CUADROS DISOLVENTES.—Próximamente Estreno á Barcelona de LAS BRAVIAS. PRONTO CONDAL. —Avuy diumenge, á dos quarts de quatre de la tarde. — Partit extraordinari á 5C tantos entre 'Is notables pelotaris VEBMELLS: I R U N CHIQUITO y AMERICANO, contra BLAUS: Z A B A R T E y OLAIZ.—A continuació, duas grans quinielas pels principáis jugadors.—Preus y cond^icions per cartells. SPORT GALLISTICH CÁTALA.— Corts, 234, davant al Nou Retiro. — Gran espectacle de quatre grans barallas de desafío deis galliners de Sard, Raventós Gómez Ricort, pera '1 diumenge, 28, & dos quarts d' onze del matí.—Entrada una pesseta. BARCELONA J u l i Sanguily, lo célebre separatista cuba que tant ha donat que e n r a h o n a r desde '1 comensament de la guerra de C u b a , acaba de ser indultat de la pena d e cadena perpetua que ü imposá la Audiencia de la H a b a n a . La terrible pena 11 ha sigut conmutada ab una altra casi insignificant, tant petita que equival á poch menos q u e u n indult total. La c o n m u t a d o , en efecte, ha slgut ab la d' cx« t r a n y a m e n t perpetuo de la isla de Cuba, y en cumpliment del Real Decret de I n d u l t , ha soriit ja Sanguily de la presó en que estava, embarcantse cap á N o v a York. P e r notable q u e sia u n indult d' aquestas circunstancias, no li donaríaoi gayre importancia ni tindria en realitat interés general si no hi hagués faagut com,factor influyent la calitat de súbdit nort-americá q u e Sanguily ha ostentat, y r interés marcadíssim que '1 gobern de Washington s' ha anat preñen?, primer per la causa criminal que s' instruhí, acabant ab la esmentada sentencia, després per son indult, objecte de gestions per part del gobern nort-americá y d e preocupació gran deis polítichs yankees, %.n laoo L A RXMAIXXMIÁ— BUKX DX CÁTAI.UNTA Lo mateix Decret de concessió del Indult bo dlu. Al donar varias rahons per demés convincents, com la de que Sangully sofri dos anys de presó preventiva y la de que s' ha crompromés á no ajudar la insurrecció, moiius que si arriban á fer jurisprudencia, farán molt poch perillosa, s' entén pera sos autors, la comissió deis delictes que portin aparellada la pena de cadena perpetua, lo Gobern parla de que '1 gobern deis Estats U n i t s se li ha dirigit demanant lo perdó de Sanguily. Estém, donchs, enterats. Lo que sentirán los altres presos per delictes semblants, que serán molts á C u b a , es no haver tingut avans d' aixecarse la precaució de ferse súbdi!s nort-americans. Aixó apart, tenint en compte la gravetat de las circunstancias, potser no es lant censurable com sembla la concessió del indult. Si en Cánovas ha cregut que en la siiuació actual era millor aixó que no pas exposarse á altres perills, ella s* ho sabrá, y realment, si tos aixís, no valdría la pena de ferii u n cárrech gros d* u n acte que al fi, com de clemencia, no es h u m a n i t a r i que provoqui certas ñngidas ó reals indignacions. Lo que hi ha es que pera venir á parar á aixó sobravan moltas bravatas. Q u a n lo primer gobernant d' u n Estat se vcu en lo cas d' arribar á irsnzacclons t a a i poch del seu gust y del seu carácter com aquesta, posan en ridícul al país los que contínuameni parlan del león y de la dignidad, y del honor y de tantas altras cosas semblants. A u n león ab melenas ó sense ellas que tais cosas permet, no val la pena de ferli la clenxa. Al cap y á la fi no deshonra al débil teñir que subjectarse á las imposicions del mes fort. Lo que si es humiliant es parlar ab tant orgull de menjarsho tot pera acabar fent lo que vol u n poder ex-^ tranger que desde aquí tants afectan despreciar. Adoptis respecte deis Estats U n i t s la actitut que 's vulgui; pero mentres los goberns creguin haver de contemporisar ñ n s á aquestos y tants altres extréms y la opinió pública Ms hi permeti, com en realitat, agradantli ó n o , los hi permet, puig tem pitjors contingencias, val mes menos orgull, menos cridar, menos indignacions patrioteras, Q u i no pot fer altra cosa, queda molt mes dignaraent prenent paciencia. Ahir á la tarde 's va reunir á Casa la Ciutat la Comissió executiva del mo* n u m e n t á n' en Rius y T a u l e t baix la presidencia del senyor Nadal assistinthl los vocals senyors Duran y Bas, Paz, Gallart, Valles, Amat, Roses, Guerrero, A r n ú s , Peris Mencheta, Plrozzini, Miquel y Badia, T o r r e n t s y Aloma. L o senyor President va manifestar que havia designat ais tinents d^ Alcalde senyors Castellar y La Llave pera omplir las vacants q u e havian deixat en la comissió Ms senyors marqués de Soto H e r m o s o y '1 citat senyor Nadal que form a v a n part de la matelxa com á Presidents de las Comissions de F o m e n t y de G o b e r n a d o , y al senyor marqués de Comillas pera la q u e va deixar per renuncia don E d u a r t C o n d e . V a quedar enterada la Comissió executiva del Uoch designat per V arquitecto m u n i c i p a l pera aixecarbi *1 m o n u m e n t y de Is Real O r d r c del ministerl de la Guerra concedint lo bronzo que sia necessari pera '1 mateix. Després de Uarga discussió van quedar aprobadas las bases formuladas per la ponencia técnica pera *1 concurs de projectes de m o n u m e n t . • ^ L o senyor Alcalde d* aquesta ciutat, á prech del senador del Regne exce*' a8 DE FEBRER DX 1897 laoi lentíssim senyor don Artur M a r c o a n ú , ha convocat en son despaig ais senadora del Regne, diputáis á Corts y á altras dlstlngidas personas d' aquesta cluiat, á fi de donalshl á conelxe ab carácter particular lo propósit de dlt senyor M a r coartú de fundar á Barcelona una Socletat d' Estadística, Geografía y Meteorología. H í assistiren los senadors del Regne Excms. Srs. D. Joaquím M." de Paz, d o n Joseph Vilaseca y Mogas y don Manuel Planas y Casáis, l o s d i p u a t s á Corts don Joan CoU y Pujol y don Joseph M." Rius y Badia, '1 vice-president de la Diputació provincial don Joseph Sert, lo president y '1 secretar! del Fonnent del Travall Nacional don J o a n Sallares y don Frederich Rahola, don Rafel Puig y Valls. don Joseph Ricari y Giralt, Secretar! de la Escola de Náutica; don J o seph Fíier é Inglés, professor de la Escola de Comers, y don Antoni Torrents y Monner. L o senyor Alcalde exposá 1' objecte de la reunió y '1 senyor Marcoartú son proj'ecte. Feu aquest present la necessitat de que á Barcelona existeixi una s o cietat dedicada al estudi de la Estadística, de la Geografía y de la Meteorología, molt mes desde '1 motnent en que en varis coogressos fa poch celebrats al e x iranger no s' ha donat á Espanya la deguda intervenció. S' acordé nombrar una comissió composta deis senyors Paz, Sallares, P a i g y Valls, Ricari y Giralt, Flter é Inglés y Rahola, pera que, junt ab lo senyor Marcoartú, estudihi son projecte y vegi la manera de realisarlo. —Aplaudim las disposiclons presas peí Excm. Sr. Gobernador pera impedir q u e aquestos días de Carnestoltas s' ofengui al públich ab las cansons y coplas indecentas que algunas comparsas se permetsn cantar pels carr&rs y cafés. Y aplaudiriam també que dita autoritat procures que de fet estiguessen en pie v i gor las disposiclons, no derogadas, que prohibeixen las disfressas que indecorosament y ab sentimeni de tothom atentan á nostres sentiments caiólichs r i d i culisant y fent befa de las personas constituhidas en relHgió. —Pera '1 Carnaval Ciclista que deu celebrarse '1 vinent dimars en lo passeig de Gracia, de 11 á i de la tarde, s' ofereix un premi de cent pessetas donatiu deis grans magatzems de «El Siglo» pera '1 que porti millor vesiit, y ofereixen ademes alire premi de cent pessetas las diferentas societats ciclistas d' aquesta ciutat «Societat de velocipedistas», «Peña ciclista», «Club velocipédich», «Ciclíst club», pera '1 ciclista que porti al certamen sa máquina mes capritxosa. T a m b é han ofert valiosos premis la majoría deis industriáis que 's dedican al ram de bicicletas, quins donatius se publicarán á son degut temps, junt ab lo programa definitiu, lo qual se trobará á mes de la prempsa en las casas s e güents: En «El Ingenio», Raurich, 6; Grans Magatzems de «El Siglo»; senyors Velten, Puig y C " ; Srs. Marqués y C " ; Comas y C.% Magatzems de «El G l o bo»; Srs. Escuder germans; Srs. F . Lluis Santasusana; Sr. Sahiberi; Veloz Spord; Spord Ciclista; Edén Cicle; Condal Cicle; Sr. Solé; Clclist Club; Pista Aymerich, D. J a u m e Farigola. Lo Jurat encarregat de la repartido de premis, no 's concretará á premiar la riquesa deis vestits, sino també '1 bon gust y la originalitat deis mateixos. A.hir á las deu del matí comensá 1' embarch deis contingents de Canarias y de la Península destináis al exércit de Filipinas. Lo trasbord del atracador de la Riba al vapor «León XIII» se feu per medi de tres vaporéis aurenetas, essent prop de 700 los espedicionaris. —Pera la Cabalgata Infantil que deu celebrarse deraá, s' ha rebut d u a do- M-* w ..¿-"a^ V?4 ISO» Jék RXNAtZÉNSA — DURX DK C Á T A I . U K Y Í , naat aaóaltn u a magnifícb rellotie ab imperdible y prop! pera u a a nena, lo q u a l deu servir com pretal á judicl del J u r a t . L a Societat T e r t u l i a Catalanista y la botlga de joguinas «La Carmelita» t a m b é contribubeixen ab magníficas joguinas. —La E s t u d i a n t i n a Universitaria, donará demá, á dos cuarts de deu del vespre, un concert en los salons del F o m e n t del T r a v a l l Nacional á qual vetllada bi podrán assistir los senyors d* aquella corporacló ab sas familias. —Com de c o s t a m per ésser últim de mes, avuy, á las cincb de la tarde, en r Orfeó Cátala bi b a u r á ensaig de conjunt y repás de repertori. —Molt animada y concorreguda promet ésser U Cabalgata y capta infantil de demá, puig ademes deis 5 / cotxes inscrits se sab q u e n' bi concorrerán altres de casas partlculars, com també alguns genets. L ' Excm. senyor Capitá General ha cedit una Banda militar. T a m b é bi baur á la del Asil Naval y de la Casa Provincial de Caritat, assistinthi també c u a ranta nens destinats á recullir fondos pera Ms ferits de Cuba y Filipinas. La J u n t a Organisadora nos prega fem públicb que están ja cedits pera ésser ocupats los 12 cotxes que cedí de francb lo gremi de cotxers com t a m b é 'Is tres q u e ha cedit V E x c m . Ajuntament. =iSe 'ns senjala que moUs farmacéuticbs fan reduccions sobre '1 preu de yenda del Sándalo Midy. No tindrán, donchs, d' escoltar los 3oves en lo successiu proposicions da preu barato fetas en detriment de la salut y curarán rápidament. n:La influenza ó trancazo torna cada eny ab los frets. Pera lliurársen n' M ha prou ab pendre, á las primeras esgarrifansas, las Cápsulas de Quinina de Pelletier, que contó la quinina pura y á preu módich. H a i x e m e n t s registrAts lo día 2 6 d e F e b r e r . Noys, 7.—Noy as, 9 —Total, 16. Defnncions registradas lo dia 2 6 d e F e b r e r . Casats, 3; Casadas, 2; V i u d o s , o; V i u d a s , 3 ; Solters, 6; Solteras, 2; l^íoys, 6; Noyas, 4 . — T o t a l de defuncions: 22.—Aborts, 2 . CRETA Creta, política y fins geográficameni, se la considera encara formant part del imperi T u r c h . N o obstant, ni per sa naturalesa ni per sa rassa, ni per sa Uengua ni per sas creencias Creta.es turca, sino grega; y, naturalment, no podía aqueixa petita nacionalitat quedar adormida en mitj del universal despertar de las patrias petitas. Y aqueix moviment de Ilibertat no es precisament que 3^ hagi despertat sense preparació, ó be com obehint á u n a impresió de moment, y per tant passatgera, n o ; sino que fa temps q u e s' ha anat preparan!, y quant s' ha cregut q u e la hora era oportuna, ha esclalat ab tota la forsa y ab tola la energía de q u e sembla se 'n admiran las poderosas nacions europeas. Nosaltres, apesar de no contarnos entre aqueixas agrupacions de pobles q u e avuy ne diuh e n grans potencias^ lo moviment nacionalista deis cretenses lluny de causarnos cap estranyesa, lo trobém molt racional y posat en rabo, y no podém men o s de felicitar de tot cor á aquella gent q u e han sabut fer cas omís d' aqueix fantasma, q u e 'n d i u h e n equilibri europeu. A n o m d' aquest s' acaba de donar r espectacle mes inicuo que registran los anals de nostre sigle. Las poderosas •i£&. ,*, 38 DE FEBRKR I » 1S97 iio3 m á q u i n a s de destrucció de tres nacions cristianas, y que passan per civilisadas y porta-estañdarts de la moderna cultura, la potent Germania, la rica Inglaterra y la sarita Russia, han dirigit sas bocas de foch y de destrucció contra una colla de crisiians que s' han alsat en armas pera recobrar la Uibertat de la seva conciencia, pera venjar los assessinais de sos filis, y pera defensar las sevas Uars de la pressió tiránica d' u n déspota. E s un fet de heroicitat digne deis temps actuáis. Deu ser una honra per aquellas nacions tan poderosas fer causa comú ab los sícaris del magnánitn Abdul-Hamid. L ' exemple que acaba de donar la Europa pseudo cristiana es d' aquells que farían espavilar ais pobles, si aquestos no visquessin ensopits peí embrutiment y r egoisme produhits per la llarga successió d' iniquitats y d' injusticias, y de la falta de Ilibertats políticas verdaderas ab que 's te oprimidas á las nacions m o d e r n a s desde que, desiruhidas las monarquías cristianas deis sigles miíjos y trencadas las tradicions, han regit los destins deis pobles, primer, 1' absolutismo cesarista, preconisat peí renaixement, y després las oligarquías burocráiicas de nostres dias. Erigit en sistema de gobern V egoisme, la opressió ha degut ser lo procedim e n t mes adecuat pera sostenir aquell gavell de nacions uniformadas. Per aixó, ab la crueltat del que no té de sa part la rahó, ni la justicia, totjust los de C r e ía, aqueix petit grupo de gent Uiure. han volgut trontoUar T equilibxi. s' han. abrahonat los colossos pera esmicolarlo, adelaniantse ais desitjos del Sultá. ¿Quin nom mereix aixó devant de la moralitat y de la decencia públicas? ¿Quí té prou tranquilitat d' esperit pera esbrinar aqueixas anomalías que p a s san precisament en un sigle del qual s' han vingut predicant las excelencias, com si hagués ja lograt la plenitut deis temps y 1 regnat de la rahó fos arbitre suprém deis destins de la humanitat? ¿En virtut de quin principi racional las nacions que volían representar la garantía de la Uibertat y de la dignitat humanas, se posan al servey d' aqueixa p o d r i d u r a moral y política que 'n diuhen imperi turch? L' enemich tradicional de la Cristiandat, aquell poder de la mitja lluna contra 'I cual durant sigles la E u r o p a s' havía armat pera combatre sas polentas embranzidas, y que 's c o n sidera com u n miracle de la Protecció Divina la gran desfeta de Lepanto, r e sulta ara proiegit, considera:, fins estimat per las nacions que passan per moU cristianas. Es lo que faltava veure en aquest íí de sigle tan rich en sorpresas é inconcebibles estranyesas. Se diu que la política no te entranyas, y será aixís per desgracia. Pero, ¿y la diplomacia? Las horribles matansas de criaturas, de donas y de vells que haii enrojit ab la sua sanch molts territoris del domini turch, donarán la resposta á semblant pregunta, corroborada ab lo grandiós espectacle del bombeig de Canea... Sia com vuUa la Justicia Divina existeix, y encara que sembla moltas v e gadas, devant deis fets, que la sua santa acció s' eclipsa, no obstant ha de venir necessariament un dia que sos furs s' imposin ais grans y ais petits. Lo regne de la iniquitai te sos límits, y sempre ha siguí cert alió de post nubila Foebus. P . C. Y G . v'-^ "^•-A. -^ZT^^ ,,át". 1304 JLA RxKiiziKSA •— DiÁMi I » CATALITNTA LO F A D R I S T E R N E r a fa Ilustre y I' amo del más Cabrianas q u e , acompaayat de dos ó tres de sos ñlls estavan al collet de las Galeras, al aguayt del cami de G o m b r e n y , del q u e desde allí se *a veu una graa tirada, se disposavaa á retirarse cap á la m a sía, distatit poch mes d' u n cuart, cansats tots d* esperar al q u e no venía. Veritat es q u e la hora y '1 temps convídavan ben poch. Feya u n grisú q u e tallava la cara y de la part de Castellar d' en H u c h baixava u n a broma espessa y glassada, deixant caure unas e s p u m a s de neu q u e al tocar á la pell semblavan clavarse com águilas. —Vosaltres q u e teniu bona vista ¿no veyéu pas res? digué U vell Cabrianas á sos filis que mitj arraulits peí fret llambregavan i n ú t i l m e n t camí avall. Donchs aném á retiro, q u # a q u í no hi agafaríam sino piulots. C o m es tant catxassa, 's deu baver quedat á Ripoll, si es que no arriva á las tantas de la nit, q u e de tot es capas u n borne á qui may se li fa tart.— Y silenciosos y mústichs reprengueren ab las mans á las butxacas lo camí de la masía. Pera intelligencia del lector diré que la persona á q u i esguardavan era d o n Benet 1' americano, germá petit del a m o de la masía de Cabrianas, á qui s* h a via enviat ja '1 demaií u n mosso ab la corrcsponent cavalcadura pera recullirlo á Ripoll. L' objecte de sa vinguda al mas, era pera a p a d r i n a r u n nen que feya alguns dias havia deslliurat la jove esposa del h e r e u . Ja era lo tercer Infant q u e Deu concedía ais joves Cabrianas; lo primer, u n nen, m o r í avans del any, lo segon resulta mossa, y lo tercer altre nen robust y gras cora u n mató vingué á ompllr de goig á Uurs pares y avl q u e *s dallan pera assegurar la successió masculina de la familia. Ab tal motiu no s^ esperava sino la arribada del padrí p e ra portarlo á la iglesia y fer una festassa d' alió d* alió. Arribats á la masía ab las m a n s buydas, ja era foscb. Las gallinas ]a feya una hora q u e d o r m í a n ; lo bestiar era tot recullit y 'Is pastors y guardas per las estables s' ocupavan en arreglar los jassos y posar ordre entre las bestias tossudas y rebecas q u e sempre n' hi h a n , disposadas á molestar á las q u e volen d o r mir ó remugar en p a u . Se fermaren y barraren las portas y queda á fora 1' h i vernás ab totas sas inclemencias y á dintre la vida de familia concentrada al escalf de la llar y sas inmediacions. Aixís transcorregué mes d' u n a hora, q u a n de prompte ressonaren sobre 1 pedruscall del camí q u e passava sola 'Is balcons de t r a m o n t a n a íortas petxadas de bestia y de persona que semblavan entaular competencia de picar f s r m . U n a s y altras sonavan á ferro. ¡Are son aquíl ¡are arrivan! ¡noys a n e u á obrir! ¡I' o n d e Benet arriva! Y tothom se posa en moviment precipitantse per la escala cap á la entrada, escassament illuminats per alguns llums de cuyna y l l u m a n e r a s , q u e cuyta corrents d' aquí y d' allá se despenjaren. Donadas las veus de reglament pera regoneixer los de d i a s ais de fora, se t r a g u e r e a las barralleras y cayguts los ressorts s' obrí de bat á bat la porta, e n trant de primer un home abrigat ab un capot de pana blanca ab valona y caputxa com los que usan los pastors de T r a g u n á y Setcasas. Sois se li veyan los peus calsats ab sabatas ferradas, q u e mateix q u e ferradura ressonavan sobre I' -•^i.-. aS i>& FEBRER DB 1S97 i3o5 empedrat de palets de riera que formava lo sol de la entrada. Mcnada pcl ronsal, entra darrera d' cll una muía, sobre qual Ilom s' hi dibulxava la gegantlna y fantástica silueta de don Benet que á mes de ser de si home alt y gros, anava emborrassat ab una mena de lloba que V abrigava fins ais pcus. D' entre mlij de las tofas de pell que li abrigavan clatell y orellas, se 'n veyan sorilr unas llargas barbassas grlsas, com de patriarca, que 11 descansavan sobre 'I pit. Cubría son cap una gorra d' estracán del raes pelut, qual forma semblava copiada de las deis babitants de la Laponia y entre ella, las barbas y la bufanda de pell, sois deixavan veure una part minúscula de la cara, la corresponent ais ulls y al ñas, ab lo qual, no obstant, n' hi havía prou pera endevinar unas faccions mes frescas y jovensanas de lo que feya suposar tot aquell excés de roba que semblava propia pera abrigar á algún vell asmátich. La aparició del cavaller fou saludada ab esclals d' alegría per tota la familia, de la qual se vejé en un moment rodejat. —Benvingut,oncle Benet; qué tal, cóm ha anat? Ha tingut freí? Y Benet per aquí, D. Benet mes enllá. —Catxassuda é impassiblement, continua'I cavaller la marxa entrada c n dins, com si res sentís, guiat sempre per lo mosso que tirava la muía. Per fí se para la bestia que, amarada de subor, exbalava una fumera com un manat de palla á mitj encendre, la qual se feya visible com una aureola á la claror de las llumaneras que 'Is circunstants, fent rotllo, aixecavan tant com podían com en obsequi del gran senyor. Allavors alsant lo caballer abduas mans cubertas de guants peluts, ab posa de santón morescb, exclama ab veu forta pero manyaga y fent rossegall: —Cada vegada vos dich que nó tornaré mes que no arreglen aquestos malehits camins, y sempre m' heu de tornar á enganyar. ¡Aixó no son camins de personas; aixó son camins de cabras, pitjors que '1 camí del cel!— Tothom rigué de lá sortida, y V amo de la casa li respongué: —Qué 'n tens que dir deis camins, sach de delicias? Massa bé que están, que qui be 'ns vol prou los trepitja per venirnos á veure. Pero no frissis que quan traguém la rifa ja 'is aplanarém, 6 be quan no rondín per la comarca 'is cobradors de contribuclons. —¡A.h! ¿qué vols dir que ab aquestos camins los cobradors de contribucions no pujan? —¡Llamp que 'Is mati! per aixó no s' aturan pas. VuU dir que quan ells no hi siguin podrém emplearhi 'Is diners que 'ns tan rajar. —Just, y entretant sempre hi ha la esperansa de que s' hi trenquín lo coll. Pero M mal es que entretant se li troncará algú mes y aquest me sabría greu ésser jo.— Y sobre aquest tema deis cobradors de contribucions y 'Is camins, s entaulá una original conversa entre 'Is dos germans enrejada per las riallas de tots los presents, fins que '1 gran exclama. ¡Y be, qué hi hem de fer aquíl ¿que hi hem de posar arrels? ¿Per qué no baixas? —Perqué no baixas, perqué no baixas. ¿Creus tú que es tan fácil? Ab aquest dimoni de tracateig del camí he quedat tan soldat, que en bona fé que no sé pas ahont acabo jo y ahont comensa la bestia. A veure, probém, (tres ó cuatre bufets sens resultat) ja veurás, aném per parts, csperéu, csperéu. v.„v_. Se tragué Ms guants y Ms tirá per detnunt deis del rotUo. Despr¿s comensá á brassejar, logrant traures la Uoba que feu lo tnateix camí. La bufanda del coll voleyá de la mateixa manera, y á no ser per la por de trencarlos, la matelxa sort hauría tocat á uns gemelos de tourlsta que portava penjats al coll y que entrega ab alguns mes mlraments al qui primer allargá las mans pera copsarlos. Per fí 's descenyí un cinturón ab un tan gres revolver, que al véurel son germá exclama: —¡Y ara! ¿A-bont vas ab aquestas eynas? ¡Be vols pendre malí —Alxó es per si trobo ais cobradors de contribucions,—respongué ell ab tota calma. Aixis notablement alleugerit de roba y enfarfechs pogué D. Benet novament Intentar desclavarse de la sella y bo logra després d' uns quants gemecbs y bufets, saltant per fí á térra abont queda fent tintinas. —¡Válgam Saní Nin y Sant Non! exclama tractant de consolidarse; semblo un tresrey del pesebre. Y, efectivament, sa positura aixarrancada V assemblava bastant ais reys del pesebre quan los xicots los treuhen de la sella pera endressarlos al armar! fíns al any vlnent. —Y bé, qué 'm preguntávaho suara tots albora, digué dirigintse ais circunstants mentres encalxava ab los uns y tocava la barbeta ais altres segons la edat y '1 sexo; que ¿cóm va y cóm ve? Donchs, ja ho veyéu, he arribat sencer, á pesar deis camins que, segons aquest, están encara massa be. Pitjor li ha anot á la muía que ba tret lo fetje per la boca. Los de casa, M que mes y U que menos tothom se belluga. Moltas memorias de tots. ¿Y vosaltres? encara que ja m^ ba dlt aquest frare blanch (aludint al mosso) que tots estavau cabals, Inclós la partera y *1 moro. •—¡Bé, molt bél s' apressá á contestar per tots lo germá gran. ¡Tot ha anat com una seda y '1 menut tant gallardu!— Pujaren escala amunt conversant y rihent. Al menjador tenia ja preparat un refrigeri capas de retornar á un mort, al que leu bons bonors acompanyat de tota la familia. Veus aquí qul era 'I ñll extern. De jove sos pares havlan intentat dedicarlo á la Iglesia, mes ell que may ne tingué cap pensament, tan prompte se pogué desentendre deis propósits de llurs pares, marxá á Barcelona hont logra entrar de meritori en una gran casa d* exportado. Com no tenia res de tonto y era estudios y voluntari, entra peí bon ull de sos principáis, ab qual protecció feu bon camí. Mes tart la casa necessltá una persona de conñansa pera anar á América al objecte d' impulsar allí 'I negoci. Se feren bonas proposicions á n^ en Benet que las acceptá ab entussiasme, partint al cap de pocbs mesos després d' ingressar sa Ilegítima á la casa, com á garantía de la conñansa que aquesta li dispensava, conferintli sa representado á moltas centas lleguas de la patria. Allí travallá de ferm portant bons negocis y al cap d' alguns anys ja tenia un respectable capital propi. Mes tart travallá exclussivament per son coropte y quan s* acostava ja ais quaranta, comensá ¿ sentir V anyorament de la patria, y com se trobava ja bastant arrodonit, reallsá bona part de son capital y '1 restant lo deixá assoclat ab un company de conñansa, tornant allá á Barcelona hont funda una altra gran casa d' exportado, que travallá combinada ab la casa de a8 DE FEBRER ttt ¡897 iao7 América, realisant negocls de molta importancia y logrant ais pochs anys ferne un nom respectable dias del gran comers de la capital. Malas llenguas suposavan si bona part del capital portat d' América era procedent de negocis poch nets. En cambi sos aniichs principáis 1' abonaren sempre, citantlo com á modelo de negocianis honráis. Lo cert es que las casas que funda gosaren sempre d' una reputació sens mácula. Cap ais quaranta tres anys se casa ab una bona minyona, pero que resulta de poch esperit y no massa salut, lo que no I' impedí pas de provehirlo d' una numerosa ñllada. Desde que torna d' Ultramar, lo fadristern era ja D. Benet per tot dia. Era com ja he dit alt y gros, de cara fresca y ben conservada. Tenia poca agilitat en los moviments si be que aixó semblava resultat, mes que de falta de forsas, de son carácter catxassut y comodí, viciat per lo clima enervant d' América. Posat al travsll, may se precipitava, ni era d' aquells que enienen que negociar es no menjar ni dormir y anar de continu ab la Uengua fora de la boca. Dotat d' una flema propia d' un home del nort y d' una sercnitat y claretat de judici que no desdeya may, era aixó lo que li donava sa gran superiositat en lo mon del ne> goci. Al primer cop de vista gdominava la situado, y sense corre arribava primer que 'Is altres. Son tráete era sumament agrados y senzill. EU no reya may, mes sempre semblava que parles pera fer riure, majorment quan no parlava de negocis ó estava en familia, no se sabía may si parlava en serio ó de broma. Era d* aquellas que diuhen los pagesos que sempre'n teñen una per dir. Vestía corrcctament, á lall de gran senyor, un poch extrangerisat com á h o me que havía passat sa joventut fora de la patria. Apart d' aixó, malgrat sas Uargas barbas y sa calvicie que junt ab sa bona presencia li donavan un port distingit, r ayre del terrer y lo sabor pagesívol li traspuavan de per tot arreuFins ell semblava compláureshi usant locucions y termes montanyenchs y familiars pronunciáis ab un tó de veu cansoner y fent rossegall. Encara que havían conservat sempre bonas relacioas ab I' hereu y sa familia, visitava molt de ciar en ciar la masía, dcgut en part á la poca salut de sa mu" ller, á sa multiplicitat de quefers, y, sobretot, á son carácter apátich (per tot lo que no era negoci) y sa aversió ais mals camins de montanya. Son germá, que al revés d' ell era tot un nirvi y un sach d' ossos, ho atribuhia á son carácter comodi y afieló á la vida regalada de clutat; per aixó 'I calificava de panxa-content y sach de delicias. Ab tot, allí se '1 rebía ab palmas y ell hi estava á sas ampias, semblant rabejarse ab los recoris de sa infantesa. Son tráete senzlU y campetxano lo feya 1' ídol de la familia y del servey. L' objecte de sa actual visita al más, com ja s' ha dit, era pera apadrinarse un fiU de son nebot, V hereu de son germá gran, perqué es de notar, que,degut á haverse casat tart y á portarli son germá gran molts anys de ventatja, aquest ja tenía filis casats y enmaynadats, quan ell ne duya encara cada any un á missa, Una volta refet ab lo suculent berenar que li fou servit y havent distribuhit entre sos nebots y nebodas una munió de grillerías que 'Is hi portava com á recorts de ciutat, passá á saludar á la partera y al nou-nat, després de lo qual ja ningú n delurá d' anar á la llar que es lo club ó la penya de las casas de pagés al hivern y la clau de la major part deis recorts deis ñlls de montanya, V ^-^^ V:Í4 laoS LÁ R£KAXX£KSÁ— DUKX DK C4TÁLÜNYÁ íLa llar! qul no V ha vista fuacioaar en las casas de gran rem de moatanya diñcilment pot formarse cárrecb de lo que es. La del mes Cabrlanas es ua veritable caixó d' uas tres ó cuatre metros en cuadro, clavat al fons d* una gran sala bastant desguarnida. L' interior d' aquest caixó que sois te accés per una porta estreta y baixa, es fosch y negre peí fum y está voltat per T escó, banch de fusta arrimat á la paret abont bi pren assiento totbom, amos y servey sense distlnció de gerarquías. Devant de la porta y arrarabada á la paret bi ba la fogayna sota la gran campana de la xemaneya. De calamasires n' bi ba cuatre per lo menos, los quals soUn estar tots ocupats per perolas, ollas y marmitas, majorment á las vespradas en que, á mes del sopar d* amos y servey, s^ amaneixen los beuralls del bestiar. Sota las marmitas sol baverbi de continu un focb com un infern: sochs com la cuixa y estellas entrecreubadas forman lo fonament y entre ellas y las eynas, la felxina bi es entafurada á dojo per medi de forquetas, formant al abrandarse una espaterrellada y una boyra de fum y ñamas que sembla que s^ bagi d* encendre tota la casa. La admósfera d' aquets reclntes en semblants cassos, es tan ardenta que arriba ñns á cruspir la pell, mes cap montanyencb de bona sava abandona son Uocb per tal causa, limitantse lo mes á interposar las palmas de las mans entre la foguera y la cara pera presservarse de sas ñbladas. Pretextan! D. Benet de que '1 reuma se li bavia ñxat al carpo, se coloca arrimat á las pedras de la fogayna, assegut en un esquimball d^ esquena al focb y, valentse del escon com d'una taula, *s feu servir una marsinada bullenta de rom ab lllmona y sucre que anava beguent á xorrups entre acudits y bumoradas que gastava ab uns y altres, particularment ab lo servey que entrava y sortía á cada moment. Entrava per exemple una dona petita, vella y arrugada com una pansa, ab un escalfador de paella á la má, pera recullir una fogonada ab que escalfar lo Hit deis nens. Era la eterna maynadera de la casa. Havia comensal sas funcions á la infancia del actual vell y D. Benet á quins bavia ja dut á coll. Després talaya ais filis d' aquell y actualmeni ¡a tenía una tercera generado entre mans. Mentres la bona velleta gratunyava 'I focb, D. Benet allargá 'I bras, y estirantli las faldillas, exclama sense alsar lo cap del escon y cridant fort com qui parla á un sort. —¡Nasia! ¡Oh Nasia! ¿Encara duréu? —Tant com Deu vulgui, exclama aquesta y, girantse, afegí ab mostras de gran comento. ¡Tafloch D. Benetl pocb que m' en talayava. Ditxosos ulls que *1 poden veure. Y dos, qué diu de bó. —Ja ho podéu veure, Nasia: si no fos que 'm faig vell... ¿Y vos, que no vos ne feu de vella? —Cada dia mes: miri, ja vaig per las vuyt desenas. Per la Candelera ne faré setanta cincb. —¿Doncbs, no 'm deyau I' altre dia que 'n teníau setanta? —iSí, r altre dia! Avuy ho contava, ja fa cincb anys que vosté no bavia pujat. —Potser sí teniu rahó; 'm pensava que era ahir. Ja vos ho dlcb que 'm faig vell y no m' ho conech. —Pero miri, V altre dia encare vaig anar á RipoU á peu. ^^m-^ a8 DÉ FEEREH D » 1897 iao9 —¡A. peu! Sou mes forta que jo. Pero trobo que no creixóu per los anys q u e teniu. —Vosié sempre 'n te una per dir, feu veycnt que tothom reya. ¿Y donya Llanor, q u é no vol pujar encare? — L i hauríau de delxar las vostras camas. Ella no pot anar ni á cavall ni á peu. — P o b r e senyora que may hagi estat prou reheixida. ¿Y de crisiians encare 'n parla? —¡A.ÍXÓ sí, tant com may! Ja nosabém pas hont ficarlos. U n dia vosne vuU enviar una sarria plena perqué 'Is talayéu. —A.y! pobre de mi, jo si que som feí-á-tots. Mes per aixó no s' han pas de enfallonir. Sans y condrets siguln, que quant Deu ho envía ell sab perqué ho fa. Vianda bi hagi. —Es lo que jo li dich á ella. No 'Is hem pas de Uensar per la finestra, ¿Oy? —¡Válgans Deul May! Lo propi es que pugin ben sanitons pera que 's p u guin guanyar la vida si 'Is hi convé. -—Amen. —Y criarlos ab lo sant temor de Deu pera que siguin bons cristiana y h o n rin á llurs pares. —Amen. —Y la gracia de Deu sigui ab tots plegats. •—Et cum spiritu tuo. Pocb després era en Tófol lo mosso gros, una altra antigualla de la casa, contemporani de la infantesa de D . Benet, que s' atansava al foch en demanda d' un tió pera encendre la pipa. —Tófol viva d' elU, feu D. Benet ab veu grossa desde son recó. —Olah!; viva D. Benet, crida aquest llensant lo tió y prenent ab delit la má esquerra que aquell li allargava. Ja sabia que era arribar, mes en bona fé que no r havia pas remarcaten aquest recó. Ja veya un bultru, p e r o ' m pensava que era la jupa que las donas havian posat á secar. —Ja ho es la jupa, sino que jo hi soch dintre. —Viva! Viva!, y quant me n' alegro de véurel. Vosté sempre tant reexit? — N o pas tant com tú, pero aném passant y tirant y posant cabells blanchs. T ú si que t' has plantat; semblas lo Codol de la Aglanera: sempre 't veig igual. Encara fas petar los roures? Tantseval!, esclamá en Tófol que com tots los vells s' estufava de sentirse alabar de fort y ágil, encara d' allá ahlr ne valg tombar un que feya tres pams y mitj de corona. Empro vosté hauria de pujar mes sovint y fer mes exercissi. Está massa bo. Veu un hom sech y aclamahit sense mals humors, tant es avuy com demá. —Ja tens rahó, Tófol, pero si teniu unscamins que hi ha pena de la vida de —Aq'uets son los boas pera fer baixar lo greix. Per aixó ja 'ns va dir lo diputat q u a n feya '1 passacalle avans de las eleccions: Dintre poco haré una buena carretera para que traiga á aquestas montanyas el progreso universal^ y entonsas esto será un paraíso. T o t h o m rigué del recort d' ¿n Tófol y D. Benet pregunta: —Quí es lo vostre diputal que s' espUca tant be — J D . Bernardo Camacho, !:;^ S? '-' ..£"^ s 131 o L A RXKÁIXSKSA — B U M DX CATALtTKTA —Ca matxo! L* haguesseu eaganxat dessegulda al tamburell pera que la co< mensés dessegulda la carretera. Meutres feu diputáis tant matxos sempre aalréu á peu. Y aquí vlnga una racció de política casulana ea la que un no sab que admlrar roes, si'l bon sentlt deis pagesos pera discernir sasituació ó la mansuetut ab que aguantan tanta porra coro per tots costats los bl cau demunt. Ab aizó ja en Tóíol bavla enees la pipa y pres lloch al escon entre la familia, y una minyona fresca y de bon veure, armada ab una forca, anava enfornant manats de ramolls sota las marmitas y parolas. » A veure, atúrat noya, digué D. Benet que encara conservava sa positura de cap al escon y d' esquena á la fogayna y sentia al darrera '1 ñbló del foch que ja li travessava las groizudas clofollas de sa vestimenta; ja estich prou so> íreglt d' aquest cantó, déizam tombar. Y efectivament, ab moviments pausats y ab algún que altre gemecb, remo> gué sa gran tassa que per un moment eclipsa per sos vebins las ardencias de la fogayna y, deixant 1' esquimbell, prengué assiento en I' escon que fíns allavors 11 bavla fet de taula. —Apa fogonera, ja bi pots tornar, digué dirigintse á la minyona després, y fítantla un moment, afegí:—Tu *m sembla que ets nova; no hi eras pas T altra vegada. —No senyor, respoagué la noya ab veu modesta y agradosa; no fa mes que un any que soch aquí. —¿Y d' hont ets eixida? —Socb del molí de las Arenas. —¿Qué potser ets filia d' en pobre Llorens? —Del mateix pera servirlo. —Bona minyona. ¿Y '1 teu pare encara pateix del poagre? —Are no senyor, ja fa dos anys que es mort. —Deu lo tingul al cel. Doncbs en Bonada de Serrat per fí li va encertá '1 remey. —Es que havia arribat la seva. —Tens rabo; un curandero ó altre n' havia d' haver 1' entrega. Al cap d' un moment de pausa afegí:—Era un borne de be '1 teu pare. Si'ls filis 11 assembleu ja faréu prou.— De la maieixa manera U bouher, '1 cabrer y tot lo servey, baylets y grans á mida que anavan desfilant per devant del americano anavan sufrint lo corresponent interrogatori. Uas perqué eran nous y 'Is altres perqué eran antichs, tots pagavan son escot á la curiositat y al afany de refrescar recorta del antich fadristern, qui, malgrat lo temps transcorregut, sos viatjes á llunyans paissos, sostravalls y trenca-caps y malgrat las riquesas ab sos subors y fadigas guanyadas que U colocavan en un lloch ben distint en la escala social, se sentía rejuvenir é inundat lo cor de golg sempre que 's trobava assegut á la llar de sa casa payral. EU mateix no s* amagava pas de confessar que, quan després de sa llarguísslma estada á América, torna á posar los peus en la casa de sos pares, no pogu¿ deturar que las llágrimas 11 anessin cara avall. Y alxís acaba la vetlla de la gran festassa que 's preparava al más Cabrianas a8 DÉ FEBRER &I XS97 istt pera U fiolatje del tercer hereu, apadrinat per V americaao mes opulents de tots los q u e d' América han tornat, segons opinió de tos los pagesos de la rodalía. M. V A Y R E D A . REGIONS ESPANYOLAS MADRID aSdeFebrer. Malas son las ímpresions avuy entre la gent poHiica y no política. A las n o ticias gens satisfactorias que de la campanya de Weyler á Cuba y de la actitut deis Estats Units publican los periódichs d' anii y d' aquest matí, s' hi ha d' afegir lo telegrama que apareix en JEl Imparcial donant compte d' haver esclatat á la tarde d' ahir una sublevado á Manila. Los tagalos, en número que no se sab ó n o 's diu, se llensaren al carrer en pié dia; s' apoderaren d' un cuartel matant al quefe, al sargento y al cabo de la guardia; s' armaren ab los fusells que allí hi havia, y probaren d' atacar un altre cuartel que no conseguiren. Empaytats per las tropas que soriiren á bátrels, hi bagué Iluyta durant tres horas, quedant morts per los carrers de Manila 200 deis sublevats. Lo telegrama diu que á las clnch de la tarde tot bavia acabat y que la poblado després d* haver passat per gran pánich quedava tranquila. Poden suposarse *ls comentarls que 's fan apropósit d' aquesta inesperada nova. N o es cosa de referirme á ells, pero no crech mancar á cap conveniencia al dir que Us detractors del general Blanco, los que 'I culparen de despreviagut y débil, ab tot y haver ab sois 5oo homes, no sois evitatla sublevado de Manila, sino batut y vensut ais milers de tagalos que en la nit del 24 d' Agost se tiraren demunt d* ella, apareixen ara confosos y com alelats. Y no afondím mes perqué com mes térra 's tregui mes gran aparelxería U clot. Comensém á tocar los resultáis de la política d' energía á Filipinas, com desde fa un any desgraciadament se tocan á Cuba. N o s* ha publicat encara 'I telegrama oñcial relatiu á aquesta desagradable nova que s^ ha rebut á Madrid en la matinada d' avuy mentres casi 'Is ministres se trobavan al sarau que anit hi hagué en la Embaixada d^ Italia. Segons contan, lo ministre de la Guerra al enterarse del telegrama no considera oportú publicarlo, apesar de que no podia ignorar que El Imparcial coneixla ja la n o ticia. La reserva del Gobern fa sospitar ais pessimistas si á Manila hi haurá hagut mes de lo que diu aquell periódicb. Los ministerials procuran traure i m portancia al fet, dihent q u e lo de Manila no ha estat mes que una bullanga per obligar á t o r n a r á aquella capital part de las tropas que operan á la provincia de Cavite, y poguerse d' aquesta manera escapar los que en ella 's troban sitiats. Encara essent aixís lo fet no careix d' importancia, perqué suposa que á Manila 's segueix conspirant, ab tot y *ls terribles escarments que Ms conspiradors han rebut. Mal a n é m . De Cuba, com ja he dit, tampoch son bonaslas noticias. Cuarantassis foren los soldats, guerrillers y bombers matxetejats l'altre dia per los insurrecies á las portas, pot dirse de Santa Clara. E n la mateixa comarca de Las Villas ahont hi ha '1 fort del nostre exérit, las bandas insurrectes atacan ais p o bláis, y res se sab avuy del resullal d' aquella operació disposada per lo general ^^'# A;:V_- '*- .j['^ ISIS LA RxHAUSKSi — Dinti i>i CATALUNYA Weyler gracias á la qual Máxlm Gómez quedava pres entre la trocha y la mar. Lo que avuy se diu es que '1 general Weyler se veu obllgat á tornar á la Habana abont la seva autorltat es indispensable per posar remey á la cuestió deis bitllets del Banch d' aquella ciutat que 's reslsteixen á admetre los contractlstas del exércit. Pltjor que alxó está encara la cuestió de las reclamacions deis Estats Units. Ja no es sola la del dentista Ruiz, sino altras relativas á tots los demés nortamericans presos. Per cert que avuy se publica á la Gaceta de Madrid lo de* cret Indultant de la pena de divuyt anys de presidí que Ms tribunals bavían imposat al cuba Sanguily, prés en lo moment que anava á sortlr de la Habana per posarse al devant deis insurrectos d' aquella comarca. Se comenta molt la forma en que está redaciat lo decret. En ell se diu que 1' indult se dona á instancias amistosas del Gobern deis Estats Units. No dubto de que sian amistosas las tais instancias, pero ates lo que relatiu á aquest assumpto s' ba dit aquets darrers Olas en las Cambras de Washington, no bo semblan. Per si no era prou la actitut deis Estats Units, tením també que 'Is goberns de Fransa é Inglaterra han presentat també al nostre cuatre reclamacions relativas á danys y perjudicls causats á súbdits d* aquellas nacions residents á C u ba, y que la prempsa extrangera, fíns ara generalment afecta á Espanya, 's comensa á queizar de la manera ab que 's fa la guerra á aquella isla. ¡Deu nos tingui de la seva má é ilumini al senyor Cánovas que, per lo vist, ara mes que may bo necessita!—X. COMERS wofriwvsíw-,-a- BUTLLETÍ BURSÁTIL. — A las 7 li4 tarde. Barcelona 27 de Feirer de 1897. 3oUa de Madrid.—O'OO tarde.—4 per 100, interior comptat, 63'95.—Fi mes, 63 95. —Fi próxim. 63'95.—-Exterior, comptat, 76'40. — Deute A.mortisable, 76'35. —Cubas, 6 »er 100, 92'75. — Cubas, 5 per 100, 78 80.—Accioni B. Espanya, 000*00. — Caxabi de Parii conegut ft Madrid, 59'95.—Gompanyia Arrendataria de Tabacos, OOO'OO. — Adua> ñas, 94'20.—Canjki U franch», OO'OO.—Lliuras, OO'CO. JBoUa de P a r i s . — Pessetas, 3'94.—4 per 100 Exterior espanyol, 60'15.— 3 per lOC Francés, 102'50.—5 per 100 Italia, 89'40.—3 per 100 Portugués, 23'25.—5 per 100 Turca, 18'60. — F. G. Nort d' Espanya, 92'00. — F. C. M. Z. y Alicant, 132'C0. — Banch Otomi, OOO'OO.—Rio Tinto, 672'00. — Cubas, 1886, 367*00.—Rus, 4 por 100, 102*40.—Cubas, 1890, 309*00.—Egipci, 000. Bolsa de Londres.—4 per 100 Exterior espanyol, 60'12. Tanca OO'OO. Gasino Mercantil.—4 per 100 Interior, ñ mes, 64'12 oper. — Próxim, OOO ' O paper. —Exterior, fi mes, 76*50 diner.-Próxim, OOO ' O paper,—Cubas, 6 per 100, OOO ' O paper.— Cubas, 5 per 100, 78'75 oper.— F. G. Nort, 6 mes, OOO ' O paper.—Próxim, OOO ' O diner.— Fransas, fi mes, OOO ' O diner.—Próxim, OOO ' O paper.—Orenses, ñ mes, OOO ' O oper.—Próxim, OOO ' O oper.—Pranch», 27*00.—Lliuras, 32*00. tíapons.—1 Abril 1897. — Cubas, 24'00 per 100 benefici. — Exterior, 24'50 per 100 bencfíei.—Interior y Amortisable, 2'50 per 100 dany. Or. — Centenas Alfonso, 24*40 per 100 de prima. — Centenas Isabelinas, 29'00 lá.<-Monedu de 20 pessetas, 25'30 id.—Onsas, 25'70 id.—Or petit, 22'50. Nota.—Aquets preus son de compra. 28 DE FEBRER DB iai3 1897 G n r t d e i s c a m b i a e n l o d i a d' a h i r . Sestió de la tardé. A. las 2 comensaren ii ferse en lo Pati de la Bolsa operacions alt segilontf cainbi«i 4 per iOO Interior, fl m e s , 64'aO, 25, 17, 22 y 17.—Exterior, fi m e s , 76^75, 70 y 65. A. lag 2'30. Obertura oficial de Bolsa. Se cotisá ais segñents cambis: 4 per 100 Interior, fi m e s , 64'18, 23, 15, 10, ( 2 , 10, 05, 10 y 12. — Exterior, fi m e s , 16'60, 65. 53, 40, 45, 35, 40 y 47.— F. G. del Nort, fi m e s , 25'35, 30, 25, 20, 25 y SO.—Id. de F r a n s t , fi m e s , 1T70.—Id. d'Orense, 6 m e s , OO'OO.—Colonial, fi m e s , OO'OO.—Gnbas, 6 per L0í5, comptal, 93'25, 37, 50, 62, 75, 87 y 94'00. — C u b a s , 5 per 100, sompfcat, 7§'37, 50, 62 y 7 5 . — a m a n s a s , 5 per 100, 79'00 y 7&'75.—Gur* del Exterior á Paria; 60^12, 60'00 18, 59'93 y 6 0 ' i 5 . — Curs del Interior á Madrid: 63'82, 90, 95, 64'00,12 y 63'95.— A d u a nas, 93'S7. Sestió de la. nit. A dos quarts de set. Obertura dé Bolsí, La cotisació fou com segueix: 4 T>9r 100 Interior, fi m e s , 63'97, 64'02, 05, 10,11 y 12. — Exterior, fi m e s , 45, 47 y 50. Resúm general, Mercal sostingut. 7Ü'45, ^as3i¿ii8 c o r r e n t s douatt per la J%%ta de Goiem del Colegi de GoTr<g49rst Smlt mers de la lolassa de Barcelona á 27 de Fehrer de 1897. Lrondves 90 d/í. 31'70 diner. Id. & la viBta. 32' paper. FaiiB S d/v. • paper. Id. a l a Tista. 27' paper. ttf!U»»»w.'wm>'»ii&gga 8 d. Vista 18 d. vista\\ 0'38dany áUbaoete ....lO'SSdanyn M&laara 0'38 V Alooy 0'38 > !;S Madrid 0'S8 > A-licant 0'S8 > i| Murcia > P Orense 0*38 > jUmerla 0-38 0*38 > Badajoi 0'S8 > i| Oviedo il Palma 0'38 > Bilbao 0'88 > i Palencia .... 0'S8 > 0'3B C&diz BúrgroB > 0'88 > ;| Pamplona.. Cartagena, !0'S8 SiHeus Cmstelló.... 0'38 Salamanca. 0'38 Córdoba .. O'SS > S. Sebastiá. 0*38 > Coru&a ... 0*38 > Santander 0'88 > Fi^uerag.. 0'50 > Santiag-o.... 0'38 > Gerona ... 0'38 > 0'38 > Granada.. lO'SS > Sevilla » H u e s c a . . . . 0'38 > Tarcag-ona. 0'38 > 0'38 Jerez 0'38 ¡JTortosa > U e y d a .... 0*38 0'25 > 0*38 ¡í Valencia.... Logroño .. Valladolid.. 0'38 > Lorca 0'75 > > \\ Viffo 0'38 Lugo Í0'3& • Vitoria 10'38 Diner. 0'38Paper, Kfe«te« p*bll«b«. 0'38 Zaragoza....i0*38 64'05 D e u t e interior comptat. • 64' « » fl prózim. . 64 075 64-10 -6*475 > Exterior comptat. . 76'45 76176 76'45 > 3- fl proxim. . i < » amortisable comptat. 93'75 94' C. p. Tre. Renda Aduanas.. í)4'15 94'25 ai\. Hipoteo. Cuba 1886 id. 78 65 78'85 » > > 1890 id. Bmp. Munioi. 15 Juny 1892. Aceloaa.—Co>Mp«««. Bancb H, Colonial.—1 á 80 mil > Vitalici > de Vilanova » de Préstams y Descomp. . 17 50 Fer-car. de Tarragona B. y If. . > Med.* é. Zam. y de O. & V. 25 20 > y minas S. Joan A. en liq. > Nort d' B s p a n y a . . . . . Bancb. H. AectoBs 11 m e s . Fer-car. Tarragona, Bar.» F . 17'6ó Colonial.—lá 80 ymil > M e d i n a á Z a m . y O . á Vigo > Nort d'Bspanya 25'30 ObllKaeloas.—Coaaptat Fer-car. •N.Esp.prlortiatBaro. * » N. Esp.'Lleyda á B e u s y Tarrag. (ac. adheridas) * Fer-car. N. Esp. espe. Segovia. 77' > > > A Imansa á Valencia y Ta rragona ' y Minas Sant Joan Abadesas gsr. N o r t : . . . . P6' Tarrag. B.'y Franso, Mp. 92*50 Tarr. B. y Fransa, no bip. 87' Tarrag.* Barcelona y Fr. 5125 Madrid & Baro. (direotes). > > > Beus á Roda 51'50 > Grao, Alm. Val. no adher. > Alm. Val. Tarr. adheridas 56'26 > Medina á Z. y de Orense á 75 Vigo, emisió 1880 y 82. 32'75 > > > > prioritat Canal d' Urgell. . . . . . • Sooietat comp. Trasatlántica.. Comp. g e n . Tabacos Filipinas. ^^*# • - ^ . : > 50, ds «9" 17 65 25 33 17'75 25'40 * 77 50 56'50 92-75 87-25 51'50 52' 56'50 33' s lSt4 LA RCNAIZBIISA—DURI BX CATALVMYA Movlmenf de frens en las estaclons del ferro-carril del Nori y de Fransa (Horas d e l meridiá d e Madrid ) ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DEL NORT De Zaragoza: 6* tarde. De Lleyda: i, 6* tarde. De Manresa: 7'35, lo'Sz* matí; i ' o , 4' 11, 6* tarde; 9' 15 nit. De Tarrassa: 6'36, 7'3b, i o ' 3 2 * matí; I 'o, 2' 3, 4' 11, 6* tarde; 9* 15 nit. D e S a n t J o a n : 9^37* matí; 2'45 (mere), 6'39*. De Vich y Caldas: 7'5, 9'37* matí; 2*45 (mere), 6'39* tarde. SURTEN DE LA':ESTACIÓ DEL NORT Cap á Zaragoza: 9*45* matí. Cap á Lleyda: 9*45* matí; i*35 tarde. Cap á Manresa: 5*45*, 7*40, 9*45 matí; 1*35*, 4*55 tarde; 7'3o nit. Cap á Tarrassa: 5*45*, 7*40, 9'45, ii*5 matí; i'35*, 4'5b, 6'5 tarde; 7'3o nit. Cap á Sant Joan: 6'37*, 10*48 (mere.) matí; 2 ' i 3 * tarde. Cap á Vich y Caldas: 6'37*, io'48 (mere.) matí; 2*13, 5'i5 tarde. ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DE FRANSA De Fransa: io'20* matí; 6'54* tarde; SURTEN DE LA ESTACIÓ DE FRANSA 7'29 nit. Cap á Fransa: 5* matí; i2'20, 4'8* tarde. DeGranollers: 8'37, 10'20* matí; 3'24 Cap á Granollers: 5*, 8'52 matí; 12*20, tarde; 6'54, 7*29 nit. 4'8*, 6'iotarde. Del Empalme (interior) 8'37, io'2omatí; Cap al Empalme (litoral): 4'3i* matí; 6'54tarde; 7'29 nit. i2'5o*, 3*41* tarde. Del Empalme (litoral): 8'23, 11'3* matí; Cap á Girona: 5* matí; 12*20, 4*8* tarde. 7*44* nit. Cap á Arenys: 4'3i*, 7'35 (fins á BlaDe Girona: io'20* matí; 6'54* tarde; nes), 10*40 matí; i2'5o*, 3*41, 6'23 7*29 nit, exp. tarde. DeArenys: 6'3t, 8'23' n * 3 * matí; 1*37, Cap á Badalona: 4*31*, 6'32, 7*35, 9*40, 5*24 tarde; 7*44* nit. 10*40, i i ' 3 7 m a t í ; i2'5o*, 2*20, 3'4i, De Madrid: 11' 11 matí (exprés dimars, 5*1, 6'23 tarde; 7*23 nit. dijous y dissapte); 5'5* tarde. Cap á Madrid: 9'46* matí; 7*39 tarde De Valencia: 8'29' matí; 9*53* nit, (exprés dimars, dijous y dissapte). De Tarragona: 6^58, 8'29* m.; 5*39 tarCap á Valencia: 5*25* matí; 8'23* nit. de; 7*47*, 9'5 3* nit. Cap á Tarragona: 5*25*, 6*4, 11'45 matí; De Reus: 9'23'' y i i ' n (exprés) m.; 5'5* 7'16 tarde; 9'5 3 nit. 5'5o tarde; 8'23* nit. CapáReus: 5'10,9*46*matí; i'53*,5*i2* De Martorell: 7*59, 9*23, 11*44* matí; tarde; 7*39 nit (exprés). i*3i, 5'39 tarde; 7*47 nit, Cap á St. Vicents, per Vilanova: 5'25*, De Casp: n ' i i matí (exprés); 5'5* tarde; 6'4, 9*46, i i ' i 5 matí; i'58, 5'i2 tar7'16 nit. de; 7*39 (exprés), 8*23 nit. De St. Vicents, per Vendrell: 9*23* matí; Cap á St. Vicents, per Vendrell: 5*25*, I'31 tarde; 7*47* nit. 11*45 matí; 5'5o* tarde. De Vilafranca: 7'59 y 9'23 matí, «*3i t. Cap á Martorell: 5'25*, 8 ' i o , ii'45;niatí; y 7'47 nit. 2*15, 5'5o* tarde. De St. Vicents, per Vilanova:6'58,8'29*, Cap á Picamoixons: 5'2b* matí, y i'58* 11*11 (exp.) matí; 5'5* tarde; 9'53nit. De Valls: i ' 3 i , 5*5 tarde; 9*53* nit. tarde. Cap á Valls: 5*25* matí; i'58, 5*5ot. De Picamoixons: i*3i, 5*5 t.; 9*53* nit. Los trens senyalats ab * son correus. S 28 BE F E B R E R D S msa 1897 I21S SECCIÓ RELIGIOSA NORT PARROQUIA DB SANT AGÜSTÍ.—Avuy celebrará aquesta parroquia, y 'Is tres dias se» güents, la funció de desagravis a Jesús Sagramenlat. Exercicis durant la missa y c a n liclis. Després dirá '1 sermó lo Rvnt. D. Joan Gelabert, Pbre., Vicari de la mateixa. Dem á la mateixa funció y sermó peí Rvnt. D. Florentí Riu, Pbre., Vicari d' aquesta. Lo dia 2 la mateixa funció y sermó peí Rvnt. D. Jordi Llubet y "1 dia 3 sermó peí Reverent D. Ramón Tey, quals funcions se comensapán á ias vuyt del malí. Lo dia primer del mes comunió mensual reparadora. tarde. '45 matí; '45, 11*5 7'3o nit. 8 (mere.) La Harina lacteada Nestlé está recomendada \ Í.8 (mere.) d e s d e h a c e m a s d e 2 5 a ñ o s por las PRIMERAS AUTORIDADES MÉDICAS | de TODOS LOS PAÍSES. Es el alimento mas generalizado y mas apreciado para los niños y los enfermos. FRANSA ".rrrHARINA LACTEADA NESTLÉ'L":^'!:' La Harina lacteada ÍTestlé ^'8* tarde. tí; I2*20, 3i* contiene la mejor leche de los Alpes Suizos. La Harina lacteada ífestlé matí; es de muy fácil digestión. 4*8* t a r d e . ins á Bla3 ' 4 i , 6'23 La Harina lacteada ÍTestlé 7'35, 9'40, 2'20, 3 ' 4 I , La Harina lacteada ífestlé 7'39 tarde sapte). ;'2 3* nit. 11'45 matí; evita ios vómitos y diarrea. facilita el destete y la dentición. 1 LaHarina lacteada ífestlé la toman con gusto los niños. LaHarina lacteada íl estlé es de una preparación fácil y rápida. i'53*,5'i2* LaHarina lacteada ífestlé ova: 5'25*, 8, 5'12 t a r - reemplaza ventajosamente la leche materna cuando esta es deficiente. La H a r i n a l a c t e a d a Nestlé es sobre todo de un gran valor durante los calores del verano cuando los niños son acometidos de enfermedades mtestmales. Lrell: 5'25*, Desventa las Farmacias, Ultramarinos Yaporsen de Pau María Droguerías Tintoré y ycompanyia , 11 '45'jmatí; latí, y I'58* 8, 5'5ot. Scrtiréi '1 dimars 2 de Mars lo vapor espanyol TINTORE •on eapltó I>. E T a n c i s c o S a t n a r a n c l i , admetent carga y paesaijers. Se deapatxa en lo PaBsatje del Comeré, núm. 1 y 3, principal. — Agenta d' A-dnaaM, •»« njon viuda de Orñla, Cert y C.*, carrer del Parque, 3, balxoa. iai6 L 4 R E H A I M K I A — D U * 1 DK CATAttlUVA VAPORS TRASATLANTICHS PINILLOS IZQUIERDO Y C! SORTIDiS FiXiS PEM U S ANTILLAS, lEJlGH Y EST^TS UPilTS Lo 1 5 de cada mes (viatje directe) pera Habana, Matanzas, Centfochs y Veracruz Lo 30 de cada mes pera Puerto Eico, Mayagnez, Fonce, Habana, Santiago de Cuba y Kova Orleans Sorlirá 'I 28 de Febrer, lo vapor CATALINA Sortirá '1 15 de Mars, lo vapor PÍO IX Sortirá '1 30 de Mars, lo vapor MIGUEL M. PINILLOS Admelen carga y passatjers pera dits ports y Canarias. També la admeten, ab trasbord á VeraCTUZ, donant coneixecneDt directe, pera Tuxpan, Tampico, Frontera, Laguna, Campeche, Progreso y Coahacoalcos. La carga 's reb en lo tinglado de la Companyía (molí nou), admetentse solzament üns al 13 y 28 de cada mes. Consignatari: Rómul Boschy Alsina, plassa d' Antón López, 15, principal. a 8 DE FEBRER DE 1897 I2»7 DE LA. LÍNEA DE LAS ANl ILLAS, NEW-YORK Y YERACRUZ Combinado áports americans del Atlántich y ports N. y S. del Pacifick Lo 5 de Mars de Barcelona y '1 10 de Cádiz, Tapor -^isri'03srio N i LOIE'EZ capitá, pera Puerto-Rico y Habaae, y ab trasbord pera Progreso y Veracruz. Sois s' admet carga tív.s al dia 2. Lo 2ü de Mars de Santander, vapor BEINA MARÍA CRISTINA pera Coruña, Habana y Veracruz. Lo 25 de Mars de Barcelona y 'I 30 de Cádiz, vapor ALFONSO Xil car>itá, pera Las Palmas. Puerto Rico, Habana, Progreso y Veracruz, y ab trasbord pera 'is litorals de Puerto Rico, Cuba y Estáis Units. Sois s' admet carga fins al 22. LÍNEA DE FILIPINAS Lo 21 de Mats de Barcelona, vapor capitá Gómez, pera Port>Said, Aden, Colombo, Singapore y Manila. Ño s' admet carga la vigilia de la sortida. LÍNEA DE FERNANDO POO Lo 25 de Mars de Barcelona y 1 30 de Cádiz, tapor LARACHE capitá Oslé, pera Las Palmas, ports de la Costa Occidental d' África y Golf de Guinea. SERVEY D' ÁFRICA XilasTBA. : o E x . i»^ A. i t 3Et o o ;Ea Lo 25 de Mar&, de Barcelona, vapor capitá Muriedas, pera Melilla, Málaga, Ceuta, Cádiz, Tánger, Larache, Rabat, Cagablanc&, Matagán y Mogador. _ _ _ _ SERVEY DE TÁNGER imm I DEL PIÉLAGO ^^ ^.^ ^ •ortirá de Cftdis loi di llxrni, dimecre» y divendre» pera Tánger, Algecira» y üibriitoT, tornan*ftCádix loi d^ aara, dijo»» y dissapte». „ u - - , j . -D. Pera mea informe» fc Barcelona, loa «enyora Ripol i companjía, pla»»t da Pala«)« cantonada al cerrar de la Marqueaa. iai8 L A RUfditZlCMSA — DXAM BX CATAX.ÜH1íib DOLOR PÍLDORÁS del Dr. AYER Son las mejores purgantes Son p u r a m e n t e v e g e t a l e s Son fáciles de tomar y de digerir Son Azucaradas. Curan los dolores de cabeza Curan la dispepsia Curan el estreñimiento Curan los desarreglos del hi" gado y abren el apetito, eumátich y nervios, ja sia recent 6 cróaicb, se logra sa curacié completa, prenent lo tant coneguty acreditat A-lxiarop y P i n d o l a s D u v a l . Se ven á 3'50 pessetas, farmacia Martínez, centre lo carrer de Robador, ahont deu dirigirse toí lo qui desitji curarae ab se» Ruritat lo dolor. LA RENAIXENSA DIARI DE CATALUNYA regala cada dilluns ais seus suscriptorsuna REVISTA LITERARIA ]!í5"adie debe estar sin una cajita de las Pildoras P u r gantes, d e l D r . Ayer, para poder tomar nna peqneña dosis, á los primeros síntomas de indigestión, y evitar así un sinnúmero de enferxaedades. de y 'Is dijous un FOLLETÍ DE NOVELAS ^Preparadas p o r e l D r . J . C. A y e r y Ca., JjoweU, M a s s . , E . TJ. A.S de 1 6 p l a n a s t a m b é PRIMER PREMIO PREU Á LA PENÍNSULA EK LAS fxposiciones Universales de Barcelona y Chicago. 2 PT^ MENSUALS TELEGRAMA! MADRID, 27, á las y ' i o malí. — Ahir al vespre arriba á Cádiz procedent de C u b a lo vapor correa «Alfonso X I I » , c o n d u h i n t e n t r e ' I passatje 326 soldats malalts ó feriis, la majoría en molt oíalt estat. T a m b é porta 48 ñañigos, entre 'Is quals a' hl ha u n que havia sigut butxí de la H a b a n a . D u r a n t lo viatje m o r i r e a clach soldats. Publicat ja en la Gaceta lo decret d' i n d u l t de J u l i Sanguily, aquest ha slgut posat en lliberiat tnarxant totsegult cap á N o v a - Y o r k . Segons noticias de la H a b a n a , lo cónsul nort-atnerlcá continúa en la m a t e l xa actitut. Referent al complot descubert en la capital de la isla de C u b a , s' assegura q u e tenia carácter anarquista, proposantse sos autors assessinar al general W e y ler y destruhir per tnedl de la dinamita 'Is principáis ediñcis de la H a b a n a . L o g o b e r n segueix dihent que no te cap noticia q u e conñrml 'I fet. ?*I8BJ***' > cr£nicb, at lo tant Lndolaa farmacia or, ahonC rse ab se» N8A NYA iptorsuna HA LAS é ULA JALS : :edent de 26 soldats gos, entre viaije m o st ha slgut L la matel s' assegura leral W e y abaaa. L o aS DE F&BRER DI IS97 I219 MADRID, 27, á las io'5o mati.—Comuaicaa de Zaragoza que en aquella provincia s' están portant á cap raolis travalls revolucionaris en seniit carlí. S' han rebut noticias de Manila dihent quesegueix ab aciiviíat la instrucció del sumari relatiu á la sublevado ocorreguda en aquella ciutat, que ha tornat á recobrar la tranquilitat. Entre Ms presos hi figura un nort-americá. Las baixas sufertas pels insurrecies en lo combat de Desmariñas se fan pujar á 400 morts. Las de la tropa íoren un oficial y 19 soldats morts y 11 oficiáis y l i o soldats ferits. T a m b é ha sigut pres per una c o l u m n a ' I poblé de Paliparan, causant i 5 morts ais insurrectes. La columna tingué dos ferits. MADRID, 27, á las i2'5 tarde.—Lo despaig oficial de la Habana dona c o m p te d' algunas acciona sense imporiancia, y d' haverse presentai sis insurrectes. /?• L' enemich ataca 'i día 23 á la guarnició del Cauto, sostenint durant cuatre /^^ horas un íocb que costa moltas baixas ais insurrectes. Lo destacament tingué(>{• tres terits. \^,^, La major part deis periódichs ataca al gobern per la concessió del indult al \^, filibuster Sanguili, essent V assumpto que dona mes joch en los circuís polítichs. Segueixen las hostilitats entre cristians y mussulmans á Creta, havent p r o testat los almiralls de la escuadra internacional y '1 comandant d' un barco grech de que 'i gobernador turch d' Heracleion hagi violat la treva acordada per las parís beligeranis, entregant armas ais mussulmans, que feren una sortl» da y feren molts morts ais cristians. Lo sultá de T u r q u í a ha declarat que no pot renunciar á la soberanía efectiva sobre Creta, insistiht en que sia acceptat lo gobernador nombrat pal minis • leri turch. MADRID, 27, á las 5 tarde.—S' ha verificat lo soneig de la lotería nacional, havent sortit premiats los números següsnts: 39,i35 (Granada) ab 100,000 pessetas; 8,696 (Málaga) ab 40,000; 2,642 (Madrid) ab 20,000; i 6 , i 5 6 (Carmena) a b 10,000, y 22,817 (A.yamonte) ab 5,000. L o general Azcárraga ha celebrat una conferencia ab lo senyor Cánovas, creyentse que han tractat de la dimissió que 's dlu ha presentat lo general Wey1er, molestat per la resolució del gobern en I' assumpto de Sanguily. Lo ministre de la Guerra manifestá ais periodistas que T objecte principal de sa visita al president del Consell era pera donarli compre d' un telegrama rebut de Filipinas, en lo que '1 general Polavieja detalla 'Is fets darrerament ocorreguts en aquellas islas, que no cambian en res lo queja 's sabía per conduele particular. D i u lo general que hi h-a molta tranquilitat pels vols de Cavite y que 1' exércit está molt ben alitnentat. Demana recompensas pera varis oficiáis y soldats y acaba manifesiant que *1 sumari referent á la sublevado de Manila 1' instruheixen tres jutjes albora. LIVERPOOL, 27, á las 8 matí. — C O T O N S . — Cotisém Middling 4 diners. — Nova-York cotisan Middling upland disponible 7 5ii6 centaus. — Nova Orleans id. id. id. 7 i^S centaus. — Savannah id. id. id. 6 15ii6 centaus.— Venda Liverpool 20.000 balas, — Arribos dissapte ais poris deis Estats Units 11.000 balas. D a r r e r a s noticias. CRETA..—^íeJiaí, 26 de Febrer.—Las noticias son dolentas. Lo minisieri es- i- ,4"a? v^S? • " ^ . : . \ % I a 90 L 4 RSKAIXXNIA — DURX SX CATAX.VMYA tá resolt á presentar la dimissió totsegult que *s publlqui la decisló del conseU de ministres rebutjant 1' ultimátum de las potencias. Aixó es la guerra inevitable. Tota la nació helénica 's prepara activament pels aconteizements de gravetat que no poden trigar á presentarse. AtenaSf 26 de Febrer.—L' ultimátum dirigit á Grecia per las potencias á fi d' ordenar la retirada de sas tropas de Creta, encara que cortés en sa forma, será extremadamcnt íerm en lo fondo; las potencias no admeterán cap discussio ni cap escusa. La nota á Turquía *s reduheix á íerli saber la resolució de Iss potencias referent á Creta, puig la Porta ha entregat 1' assumpto en mans de las potencias, conformantse per endevant ab I' ordre de cosas que ellas vulguin institubir. Se te la certituí de que '1 gobern grech respondrá negativament á la nota de las potencias. Aquestas s' esforsaráa en imposar sa voluntat ab lo bloqueig del Plreu. La opinió y tota la prempsa preconisan la resistencia á tota costa. En cas de bloqueig, lo rey Jordi pendra '1 mando de las tropas. A la frontera regna gran efervescencia. A Atenas totbom está resolt á Iluytar ñas al capdevall. Atenas, 26 de Febrer.— Los enginyers grechs acaban d' organisar un servey de coloms missatjers entre Creta y '1 continent. Atenas, 26 de Febrer.—Ha arribat la nota colectiva de las potencias. Se c o neix son text y la emoció es considerable. Lo consell de ministres ha resolt rebutjar las proposiclons de las potencias. En cap cas serán retiradas de Creta las tropas gregas. Los ministres, moguts peí poblé, están resolts á jugar lo tot peí tot. Se parla de declarar la guerra á Turquía y de comensar la Iluyta á Tessalia. La exaltado ha arribat aquí al capdemunt. No 's tem lo bloqueig del Plreu per las potencias. Lo bloqueig tindría poch efecte. Gurs que ha seguit en la Bolsa de Madrid lo 4 per 1 0 0 Interior en lo dia 2 7 , de las 2 á las 5 de la tarde. Obri 6 3 ' 8 5 , 6 3 ' 9 5 , 64*00, 6 3 ' 9 2 , 6 3 ' 8 2 , 6 4 0 0 , 6 3 ' 8 l y tanca 6 3 ' 9 S fi de Mars. Sobra liquidació. Sostenint próxim. MADRID, 2 7 , á las 1 0 ' 4 0 nit—Tanca fi próxim mes 6 3 ' 9 0 operacions. Ofert. Moltas vendas. PARÍS, 2 7 , á las 4 tarde.—Tanca lo 4 per 1 0 0 Exterior á 6 0 ' 18. LONDRES, 2 7 , á las 4*30 tarde.—Tanca lo 4 per 1 0 0 Exteriora 6 0 ' 1 2 . Mobles, Hits, sommiers, matalassos, lámparas, relloTjes, joyas, vestits, etc. A o AL COMPTAT Máquinas JORBA pera cusir y pera fer mitja» 103, HOSPITAL, Y PORTAFERRISSA, 16. la»itB*t* ÍA, BBHAIZIMS*^ XmoU. Uk fe*ixM< del consell activament encías á ñ forma, s e 3 discussló itencias r e ; potencias^ tiiubir. [ la nota d e loqueig del JU á Iluytar ir u n servey cías. Se co~ s potencias. ot. Se parla !ig del Piren terior e n l o anca 6 3 ' 9 & operacions» I ÍO'18. riorá60'12. Máquinas lORBA era cusir y era fer mitja» •^^h^ \.n ( ' ^ ^ • ^ ^1S3¡^