DSCV 53/VI de data 23.09.2004

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
DIARIO DE SESIONES
Número 53
VI Legislatura
Any 2004
Sessió plenària
realitzada el dia 23 de setembre de 2004
(Segona i darrera reunió)
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Julio de España Moya
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 15 minuts)
Compareixença del conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació, senyor Juan Cotino Ferrer, per a informar sobre les
línies d’actuació que seguirà la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sol·licitada a petició pròpia (RE número
16.060), pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 15.746) i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els VerdsEsquerra Valenciana: Entesa (RE número 15.778). Pàgina 1.835.
Intervencions del diputat Antoni Lozano i Pastor (GP Socialista) i de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i Verónica Marcos Puig (GP Popular).
Compareixença de la consellera de Turisme, senyora Milagrosa Martínez Navarro, per a explicar la política general
que seguirà la Conselleria de Turisme, sol·licitada a petició pròpia (RE número 16.032), pel Grup Parlamentari
Socialista (RE número 15.745) i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE
número 15.777). Pàgina 1.846.
Intervencions del diputat Francesc Colomer i Sánchez (GP Socialista), de la diputada Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra UnidaEls Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Ricardo Martínez Rodríguez (GP Popular).
(S’alça la sessió a les 13 hores i 40 minuts)
Pàgina 1.834
23/09/2004
Número 53
Número 53
23/09/2004
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 23 de setembre
de 2004. Comença la sessió a les 10 hores i 15 minuts. Presideix el Molt Excel·lent Senyor President Julio de España
Moya. Sessió plenària número 31. Segona i darrera reunió.
El senyor president:
Comparecencia del conseller de Agricultura, Pesca y
Alimentación para informar de las líneas de actuación que
seguirá la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación,
solicitada a petición propia, registro de entrada número
16.060, por el Grupo Parlamentario Socialista, registro de
entrada 15.746, y por el Grupo Parlamentario Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa, registro de
entrada 15.738.
Tiene la palabra el honorable señor conseller de
Agricultura, Pesca y Alimentación, don Juan Cotino.
El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
Senyor president.
Senyories.
Fa un mes que el president de la Generalitat em va
invitar a formar part del Govern Valencià com a conseller
d’Agricultura, Pesca i Alimentació. I hui és un orgull per
a mi estar en esta trona per a traslladar a les seues senyories el programa a desenrotllar com a responsable d’este
departament.
Com vostés sabran, el sector agrari no és un sector que
em siga desconegut. He passat molts anys de la meua vida
vinculat al mateix professionalment. D’açò fa algun temps,
la qual cosa em permet prear l’evolució que ha experimentat i els canvis imminents que estan molt prop i que, una
vegada més, ens invita a aprofitar les noves oportunitats que
es generen.
Efectivament, hui els mercats estan més oberts i accessibles. A Europa seran distintes les ajudes. Fins ara es dirigien
al producte, amb la reforma de la PAC canviaran. Allò
important no és sols què es cultiva en la terra i que el que es
produïsca en eixa terra tinga una eixida en el mercat. Hui, la
producció ha deixat de ser l’únic objectiu, cada vegada
tenen més importància les funcions socials, territorials,
ambientals i culturals. Estos canvis requereixen revisar el
sector agrari, de tal manera que puguen avançar la nova
situació i ser més competitius en el mercat.
Per això, vull posar en marxa noves idees per una nova
estratègia en el sector agroalimentari valencià, amb la
intenció d’ajudar al sector a crear les estructures necessàries per adequar la nostra agricultura, pesca i alimentació
als canvis que s’estan produint a Europa i a la resta del
món. Este pla estarà dirigit a tot el sector agroalimentari
perquè este projecte només tindrà futur si és un projecte
compartit, del que tots formem part. Per això, abans d’entrar en les seues línies fonamentals, és necessari que em
referisca a dos iniciatives que vull posar immediatament en
marxa: accessibilitat i proximitat al sector i simplificació de
la burocràcia administrativa.
La proximitat del sector suposa establir els mecanismes
necessaris per a millorar la comunicació amb ells: amb els
Pàgina 1.835
agricultors, ramaders, pescadors... Hem d’escoltar-los a tots,
que manifesten els problemes i inquietuds i també les expectatives, les il·lusions i els projectes que hem de posar en
marxa. Amb este fi aprofitarem les estructures existents
reformant-les i modernitzant-les, les cambres agràries provincials, els consells agraris locals, i, especialment, les oficines comarcals o Capes, el que ens permetrà estar més pròxim a les explotacions, a les granges i als vaixells.
La presència de la conselleria s’intensificarà en tots els
àmbits: en el local, el comarcal, el provincial i l’autonòmic.
És la meu voluntat intensificar les relacions amb sindicats
agraris, confraries de pescadors i agrupacions dedicades i
preocupades en la defensa dels agricultors i de les persones
que treballen en el mon rural i a la mar. Una relació fluida
amb el sector i una administració més accessible suposa
també simplificar la burocràcia i descentralitzar. És a dir, en
la mesura que siga possible, l’actuació de l’administració la
realitzarem qui estiga més pròxim al particular. Reduir tràmits administratius, papers, procediments… , és l’objectiu.
En estes dos iniciatives tindran especial protagonisme
les oficines comarcals o Capes. Oficines que constitueixen
peces clau en el model administratiu agrari que vull impulsar. Per això, desitge reforçar-les i modernitzar-les, tant amb
mitjans materials com en formació del seu personal, per a
donar un tracte de qualitat als agricultors i aconseguir la
seua configuració com a la finestra única.
Estos dos projectes que he descrit inicialment són dos
eines per a elaborar i desenrotllar un pla estratègic del sector agroalimentari a la Comunitat Valenciana que facilite els
canvis necessaris en l’agricultura, en la ramaderia, en la
pesca i en l’alimentació valenciana i adeqüe un entorn que,
com estem comentant, va canviant permanentment.
Este projecte descansa sobre quatre pilars: fer-lo entre
tots, fer-lo abans, fer-lo més gran i fer-lo millor. El pla es
resumeix en esta idea bàsica: tots treballarem per aconseguir que la producció, la qualitat, la comercialització i el
desenrotllament rural s’aconseguisquen abans, més i millor.
I a això dirigiré la política d’esta conselleria. Produir abans
suposa posar en el mercat els productes abans que ningú,
avançar a les noves demandes i induir al consum de determinats productes, és a dir, posar-los de moda, que els propis productors siguen capaços d’establir les demandes del
mercat. Hem de generar moda en el consum dels productes
de les nostres terres, bé siga directament: taronges, bresquilles, tomaques o pimentons; bé a través d’ofertes gastronòmiques de manera que els nostres productes tinguen
demanda, per a ser els primers en produir, a reaccionar a les
noves situacions, adequar-los a l’evolució de les demandes
o aprofitar els canvis del comportament dels mercats.
Potenciarem la línia d’investigació, desenrotllament i innovació, l’I+D+I. En matèria d’investigació som pioners.
Estem produint projectes punters en el context internacional. Les noves varietats cítriques de triploides o l’arròs JJ
Sendra són només un exemple.
L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries és element
essencial en el desenrotllament del projecte dirigit a obtindre varietats primerenques de cítrics, fruites més adequades
a les demandes del mercat per a contrarestar les malalties
que existeixen en les nostres plantacions. Esta tasca investigadora es va a continuar ampliant. Hui s’estan construint
tres nous centres que tindran tasques d’I+D+I en diferents
Pàgina 1.836
23/09/2004
camps: el centre d’agricultura sostenible, el centre d’agroenginyeria i el centre tecnològic per la investigació avícola.
Així mateix, el passat 1 de setembre, en l’entrevista que
vaig tindre amb la ministra d’Agricultura, esta va adquirir el
compromís de realitzar un estudi sobre els recursos pesquers
del Mar Mediterrani en el litoral valencià. Ara bé, la iniciativa científica de la Comunitat Valenciana també es produeix en entitats de reconegut prestigi en la investigació
agrària, com les universitats valencianes o el que hui és la
Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència. Per això, establirem una estructura de col·laboració permanent que permeta unir esforços i realitzar una acció coordinada d’investigació, que eleve l’efectivitat de la nostra activitat investigadora i obtinga òptims resultats.
Senyories, vull anunciar-los que es crearà la Fundació
Fira, fundació per a la investigació dels recursos agraris, i
l’objectiu de la qual serà fomentar i concretar la cooperació, coordinació i unificació d’esforços en investigació. És
important que existisca una relació fluida i permanent
entre els científics, l’Administració i el sector agrari i pesquer. Gràcies a ella els investigadors coneixeran la problemàtica i expectatives dels productors i comercialitzadors i
estos coneixeran, així mateix, els avanços que es produisquen en I+D+I per a la seua implantació en les explotacions. Fira invitarà a participar com a patrons a productors
i comercialitzadors i serà punt d’encontre entre estos i els
investigadors.
Senyories, l’activitat investigadora a què em referisc es
complementa amb la innovació agroalimentària, amb l’ampliació dels seus resultats en les explotacions agràries. En
este sentit, són de destacar els camps de l’experimentació.
Esta pràctica vindrà reforçada, com deia abans, amb la fundació que en breu constituirem.
Entre les múltiples iniciatives que en este camp desenrotllarem en la conselleria, vull ressaltar la que suposa una
especial atenció al medi ambient: l’agricultura ecològica i la
producció integrada. Els dos experiments tenen una progressiva implantació a la Comunitat Valenciana, una producció que, pels criteris de seguretat, qualitat i respecte al
medi ambient, té una demanda creixent i que guanya hectàrees i quotes de mercat cada dia. En sintonia amb estos
valors positius, amb els criteris de sostenibilitat del Govern
Valencià i amb les polítiques europees en esta matèria, continuarem potenciant i fomentant la producció, comercialització i consum dels productes derivats d’este tipus d’agricultura, una implantació progressiva que ha de ser adequada
a la demanda sense condicionar la viabilitat del sector i la
producció agrària a uns productes que hui no resulten competitius a gran escala.
Per això, deia que la segona de les claus de l’èxit es troba
especialment també en produir més. Podem produir més i
estic segur que produirem més. Per això, cal continuar
modernitzant les infraestructures i estructures agràries, perquè les obres de modernització garanteixen millors i majors
produccions i a menor cost.
Amb este fi, elaborarem i implicarem a tots els sector en
un pla Gota a gota, un projecte basat en la millora permanent
de l’ús de l’aigua a través de l’extensió, de la modernització
de les infraestructures agràries, principalment en la xarxa
del rec localitzat, que permeta realitzar una eficaç utilització
de l’aigua i aprofitar-la com estem fent, degudament. L’ús
Número 53
racional de l’aigua ens permetrà continuar avançant a tota la
Comunitat Valenciana. La Comunitat Valenciana és líder en
l’execució d’obres de modernització en regadius i en la reutilització d’aigües residuals per a rec en tot Espanya. Hui
comptem amb 155.000 hectàrees amb rec localitzat i les que
s’afegiran dins d’esta legislatura, que calculem que podran
ser unes 100.000, més que en qualsevol altra comunitat
autònoma. Hem executat pràcticament el Pla nacional de
regadius, liderant l’eficàcia i el grau de compliment en este
pla. Perquè l’aigua, font de riquesa, ens preocupa, la utilitzem racionalment com ningú a Espanya. A pesar de tot, ens
falta aigua. I, per això, demanem solidaritat amb els que la
tenen i la tiren a la mar. De la que es tira a la mar solament
una part d’ella ens faria que l’agricultura valenciana fóra
molt més competitiva en qualsevol mercat.
Senyories, li invite, altra vegada, com han fet molts
companys meus, que s’execute el Pla hidrològic nacional.
Hem demanat un nou pla de regadius per a la nostra comunitat, que previnga la modernització del cent per cent de les
370.000 hectàrees de sòl regable del nostre territori abans de
l’any 2010, perquè estem molt avançats ja en el Pla nacional
que està en vigor. Totes les actuacions de modernització de
regadius s’inclouran –com deia– en eixe pla Gota a gota, pla
que comptarà amb la participació dels agricultors i dels
regants. Constituirem les taules de l’aigua a distints nivells
com a llocs de participació i aportació dels protagonistes
dels nostres regadius, i crearem la càtedra de l’aigua conjuntament amb les universitats de la Comunitat Valenciana i
les conselleries amb competències en matèria d’aigua i
d’investigació. S’ha creat la fundació Aigua i desenrotllament, que permetrà acció d’investigació, formació i difusió
de les formes d’utilització d’un recurs cada vegada més
preat com és l’aigua. Tot això, sense oblidar el reconeixement d’institucions que constituïxen un senyal d’identitat
del poble valencià com són els jutjats privatius i el sistema
de regs de la Vega Baixa del Segura i el Tribunal de les
Aigües de València.
No m’oblide de les modernitzacions de les infraestructures, de la necessitat de superar el minifundisme, d’aconseguir convéncer els agricultors de la necessitat d’implantar
noves tècniques, com el cultiu en comú o l’explotació en
comú. Per a ells ficarem les mesures necessàries per a desenrotllar la llei d’ordenació i modernització de les estructures agràries. Així mateix, hem de realitzar un esforç en la
incorporació de jóvens agricultors al camp i, per això, hem
d’aprofitar també l’oportunitat d’integrar els contingents de
la immigració, potenciant el sistema de quadrilles estacionals que puguen resoldre en eixos períodes de temps la mà
d’obra que necessitem en el nostre camp, amb un doble
efecte: garantir les labors del camp i pal·liar les deficiències
de les polítiques d’immigració. Més producció i millors mitjans de producció.
Però no hi ha prou, per a ser realment competitius hem
de produir millor, i produirem millor. En este sentit, la iniciativa es concreta a protegir la nostra producció i a promocionar-la. De gran èxit podem considerar les mesures
adoptades de vigilància fitosanitària, que no sols han evitat l’entrada en el nostre territori de perillosíssimes plagues
de la cancrosi, sinó que, a més, després de la reunió de la
reunió de la setmana passada amb els responsables d’agricultura de tot Espanya, es va implantar en la resta de les
Número 53
23/09/2004
comunitats autònomes aquelles coses que en esta comunitat ja s’estaven fent.
En este sentit, vull continuar protegint les nostres produccions d’agent forà i eradicar les plagues i malalties que
afecten tant vegetals com la ramaderia.
Senyories, els nostres productes són saludables, de gran
sabor i molt nutritius. És necessari contar-ho, que tots els
coneguen, els vegen, els proven, els disfruten. Per a això,
impulsarem els productes de qualitat de la Comunitat
Valenciana, traslladant als consumidors les bondats nutricionals i de salut dels nostres productes, incorporant el
model alimentari mediterrani i la seua qualitat contrastada,
especialment en aquells productes com el vi, l’embotit o el
raïm de taula, per citar-ne alguns que com bé coneixen vostés disfruten de la denominació d’origen, sense oblidar la
recuperació dels productes tradicionals de la comunitat.
La qualitat es configura com a segon pilar d’este pla
estratègic que els propose. Senyories, els d’exposar breument l’objectiu de la política de producció: produir abans,
més i millor, i la forma en què anem a fer-ho.
Produir més suposa, òbviament, col·locar més productes
en el mercat, i això comporta la millora de les estructures de
comercialització existents, de manera que siguen suficients
per a donar eixida a tota la nostra producció, incrementar el
comerç exterior agrari, reforçar els mercats consolidats, reafirmar aquells en què s’estiguen introduint els nostres productes i obrir noves places, especialment aquelles més pròximes i de major potencial de consum, com els països que
acaben d’incorporar-se a la Unió Europea.
Estos són els nostres objectius en la comercialització, el
tercer dels pilars a què em referia al principi de la meua
intervenció.
Ara bé, crec que la mera presència dels nostres productes en un nombre més gran de mercats és insuficient. La
comercialització de la producció suposa la incorporació de
la mercaderia d’un important valor afegit. Per això, l’objectiu no sols és obrir nous mercats i col·locar la nostra producció, sinó, a més, crear les estructures de comercialització
que garantixquen que tota la riquesa que es genera en esta
activitat quede en la Comunitat Valenciana.
Senyories, estic convençut que podem fer-ho, la Comunitat Valenciana té una ubicació estratègica en el mediterrani que permet mantindre relacions comercials directes amb
tres continents –Europa, Àfrica i Àsia– a més del que ja
estem duguent a Amèrica.
En els últims nou anys la Generalitat Valenciana ha dotat
el nostre territori d’infraestructures de transport, especialment portuàries, que constituïxen una oportunitat immillorable per a ser un dels eixos del comerç agroalimentari de la
Unió Europea i del mediterrani no sols dels productes valencians, sinó també dels de la resta d’Espanya.
Les ampliacions dels nostres ports i les noves infraestructures que s’estan implantant, són una oportunitat per a
crear una estructura logística i potenciar el comerç exterior
dels productes. Per a això, posarem en marxa mesures a través de Comunitat Valenciana-Llonja Agroalimentària del
Mediterrani per a la utilització d’infraestructures logístiques
i de màrqueting que facen de la nostra comunitat un punt de
referència del comerç agroalimentari europeu i del mediterrani. Un pla en què serà fonamental el suport de l’Ivex i la
participació del sector en la comunitat, comerciants, expor-
Pàgina 1.837
tadors, cooperatives de segon grau, que han d’impulsar les
iniciatives que situen este comerç com a referència de les
xarxes internacionals.
Si la producció, la qualitat i la comercialització constituïxen els tres primers pilars del pla estratègic del sector
agroalimentari, el quart, però no per això menys important,
és el desenrotllament rural.
Senyories, com vostés saben, l’activitat agrària se basa
sobre el 40% del territori de la Comunitat Valenciana. Esta
dada és indicativa de la importància d’esta activitat en la
vertebració i en l’equilibri territorial de la nostra comunitat.
Els 668.000 habitants que habiten en els 345 municipi
amb característiques rurals al llarg de tota la comunitat,
constituïxen la clau per a aconseguir els objectius de vertebració i equilibri territorial. Gràcies a ells és possible conservar i potenciar els valors ambientals, socials, culturals i
econòmics del nostre territori.
Per això, continuarem portant avant iniciatives que mantinguen la població rural, potencien la incorporació de
jóvens i estimulen l’activitat agrària en este regions, propiciant acords territorials agraris amb els agricultors i ramaders, com a reflex de l’aportació del món rural al desenrotllament de la Comunitat Valenciana.
Instarem els grups d’acció local a seguir acollint-se als
programes Leader i Proder de la Unió Europea. Estos grups
comptaran amb el nostre suport tècnic i humà, d’esta
Conselleria i de tot el Consell, per a aconseguir garantir un
progressiu augment en els nivell de renda i benestar de les
zones d’actuació.
Així mateix, es va a desenrotllar una actuació integrada
del Consell que implique tots els seus departaments, dirigida a elevar els nivells de qualitat de vida, així com la diversitat i rendibilitat de les activitats econòmiques vinculades al
sector primari. Dins d’este projecte integral, la Conselleria
d’Agricultura, Pesca i Alimentació durà a terme projectes
d’infraestructures agràries que faciliten l’accés al camp, o el
desenrotllament d’àrees industrials a on puguen elaborar-se
i transformar-se els productes agroalimentaris, i afavorir
aixina eixes indústries alternatives que donen ocupació en
estes comarques.
Ja durant l’últim any s’han executat iniciatives importants en este camp, sent destacable per la seua rellevància la
creació de l’Institut Valencià de Desenrotllament Rural. Este
Institut centralitzarà i coordinarà les actuacions que duran a
terme les diferents administracions públiques en el medi
rural, assumint el caràcter referent en la Generalitat en esta
matèria.
Com una de les seues primeres actuacions, ha de destacar-se ja la posada en marxa de tres projectes pilots del Pla
d’espais i paisatges rurals. Aconseguir un medi rural atractiu i atraient és la sòlida base per al manteniment de la
població actual i per a afavorir nous assentaments que reforcen el futur esperançador d’estos espais estratègics per al
creiximent de la Comunitat Valenciana.
Senyories, els he exposat el projecte per als pròxims
anys en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, un projecte que es concreta en un pla estratègic del sector agroalimentari valencià, que, com els he explicat, s’estructura
sobre quatre pilars: producció, qualitat, comercialització i
desenrotllament rural. Estos quatre pilars constituïxen l’estructura d’una taula entorn de la qual hem d’asseure-mos
Pàgina 1.838
23/09/2004
tots, donant especial protagonisme als més pròxims –agricultors, ramaders, pescadors, sindicats, cooperatives, ajuntaments–, als quals hem de facilitar el suport des de les altes
administracions.
Una taula entorn de la qual també tenen una cadira tots
vostés, senyories, amb els quals compte per a, des de hui
mateix, començar a construir este futur. Incorporant-se tots
aquells a estes millories, ajudaran a tindre una agricultura
millor i tindre clar a on volem anar amb eixa política agrària comuna que estan dissenyant en tot Europa.
En definitiva, quatre pilars per a un edifici que serà
emblema i senyal de la Comunitat Valenciana, d’una agricultura que al llarg dels segles ha sabut adaptar-se als temps
i que, hui, gràcies a les polítiques adequades, té per davant
un futur esperançador per als llauradors, els pescadors i el
món rural.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, honorable señor conseller.
Tiene la palabra, para fijar posiciones, preguntar o hacer
observaciones, en nombre del Grupo Parlamentario Socialista, el diputado ilustrísimo señor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Cotino, en primer lloc, felicitar-lo pel seu nomenament. Jo pense que sempre és un gran honor representar
als hòmens i dones del camp valencià. I també desitjar-li
molta sort, perquè pense que, a diferència del que vosté
estava comentant, d’un futur il·lusionat, sembla que la sort,
tal conforme està la situació, falta també li’n farà, una
miqueta com a mínim.
M’agradaria també començar fent una reflexió bàsica, i
és que l’objectiu de l’agricultura, o, bàsicament, l’objectiu
del sector primari és, primer, fer aliments per al conjunt dels
ciutadans i, segon, aconseguir unes rendes que permeten
viure amb dignitat els llauradors i ramaders.
La primera, senyor conseller, ho fem tan bé, que l’agricultura fa molt més de les necessitats que tenen els ciutadans. Per tant, això està complit, ja no és una qüestió, com
vosté dia, de quantitat, sinó vore més la qualitat.
La segona, per descomptat, pense que és a on tenim el
greu problema. Les rendes estan fent que els llauradors i els
ramaders estiguen abandonant. Per tant, a mosatros mos
agrada parlar més de llauradors i ramaders, hòmens i dones
del camp, que de l’agricultura. És evident que haurem de
vore com millorem l’agricultura perquè finalment les rendes
siguen per a eixos hòmens i dones del camp.
Vosté, la veritat, és ara mos ha marcat ací per enèsima
vegada el que ja havíem escoltat. La senyora consellera, fa
un any, mos digué 50 propostes i, lògicament, pense que
moltíssimes, per no dir totes les que vosté ha plantejat,
estaven reflectides, no solament l’any passat, sinó fa quatre anys, quan la senyora Ramón-Llin també va vindre a
esta cambra.
Mire, senyor conseller, el problema del PP és que ja no
tenen idees. Però, el que és pitjor, no tenen diners per a
Número 53
traure el camp de la situació en què l’han deixat. Li recorde que estan governant nou anys, ja no val allò de dir el
que férem els altres. Del que es tracta és que en nou anys
han tingut temps, com a mínim, de començar a fer alguna
cosa pel camp.
Estem cansats, senyor conseller, de les falses promeses, i
és hora que es fiquen a treballar de veritat. Si eixa és la seua
actitud, jo estaré al seu costat. Però, per favor, fiquen-se a treballar de veritat per fer una agricultura rendible, competitiva
i capaç d’assegurar unes rendes dignes als llauradors.
Vaig a intentar, senyor Cotino, en estos primers minuts
explicar quins han sigut, al nostre entendre, els resultats de
les polítiques que el PP ha aplicat en els últims nou any en
el camp valencià i, al mateix, apuntar-li algunes idees que
creguem que són bones per als llauradors, ramaders i pescador. Intentaré, per ordenar la meua intervenció, fer-ho
per àrees.
Mire vosté, en estructures agràries feren una llei, la Llei
de ordenació i modernització de les estructures, que nosaltres –li ho dic també, per si no ho sap– votàrem en contra i
que, per desgràcia, el temps mos va donar tota la raó. Una
llei contra el minifundisme que, a més de no servir, no se la
creien ni vostés mateixos, perquè a l’hora de la veritat, on se
veu quina és la voluntat política, la de ficar els diners, tan
sols ficaren 857.000 euros per pal·liar el principal problema
de competitivitat que té el camp valencià, i que jo crec que
vosté està d’acord.
Senyor conseller, el sector, en un document conjunt de
les organitzacions agràries –vosté ara té ocasió d’estar parlant amb elles i li ho recordaran–, valorà les necessitats per
a este problema en 250.000 milions de pessetes, l’equivalent
a 1.500 milions d’euros, en un programa bàsicament a deu
anys i, per tant, a raó de 150 milions d’euros anuals. Vostés,
en el 2004, sols han ficat no aplega a un milió, com he dit
abans, exactament 857.00 euros. I al pas que van les peticions que s’estan fent a eixa llei, està clar que li’n van a
sobrar; almenys a la millor pot fer alguna altra activitat.
Senyories, fins a tal punt el minifundisme, que m’agradaria que prengueren consciència, dic que fins a tal punt el
minifundisme i l’excessiva parcel·lació són el principal problema de competitivitat del sector citrícola, que els estudis
de la universitat reflecteixen que tenim el preu de producció
en cítrics més elevat del món. I açò, senyor conseller, crec
que no és una cosa de què ens pugam sentir orgullosos, ni
vosté ni jo.
Per tant, jo li dic amb tarannà col·laborador i també de
propostes, primer, que faça un crèdit extraordinari, com
extraordinària és la situació del camp valencià, per dotar
de més diners les possibilitats de la llei. Segona, canvie la
llei, incorpore l’agent concentrador que facilite el treball
de les cooperatives o particulars, que tinguen intenció d’ajudar a les seves terres. I tercera, faça un bon programa de
divulgació, que coneguent com vosté coneix els llaurador,
li agrairan eixe treball. Li propose, en definitiva, que fem
una nova llei en què l’experiència negativa fins ara, que
això que ara s’ha demostrat que està fallant, puguem resoldre els problemes.
En l’àrea de desenvolupament rural i assumptes europeus, vull recordar-li el que va passar. Senzillament, en els
últims anys la creació dels nous programes europeus Leader
Plus i Proder han servit descaradament per controlar el vot
Número 53
23/09/2004
rural, fent verdaderes estratagemes a l’hora de constituir les
juntes rectores. Vostés elaboraren una ordre, totalment contrària a les directives comunitàries, que frenava la possibilitat que la presidència estiguera en mans de la societat civil a
través de les seues associacions. Amb aquesta actitud, el que
se feia era anar en contra de la filosofia que se volia donar
des de la Unió Europea, i que dia: “Sigam capaços de fer
que la societat civil participe amb majoria en la formació
dels grups d’acció local perquè siguen ells els que conformen el seu futur”. I és tot el contrari del que vostés en l’ordre varen plantejar: “Copem les direccions i, a partir d’ahí,
utilitzem eixos fons per a controlar el món rural”. Per contra, l’ordre de la conselleria estava pensada claríssimament
en l’interés del partit i no del ciutadans.
L’altre greu problema que té el camp valencià, i estem
tots d’acord, són els escassos recursos hídrics, en quantitat i
en qualitat. Vostés des del principi copiaren el Programa
agrari valencià, del qual estem molt satisfets, que va fer el
conseller Coll en l’última etapa socialista. El Pla d’incorporació de reg localització, que és el que ell va proposar, el
copiaren fent projectes, vostés el copiaren fent projectes
desfasats que no han millorat, no han millorat la competitivitat de l’agricultura valenciana. Desfasats perquè s’han instal·lat indiscriminadament, enviant missatges que han confós els llauradors, que el que han aconseguit és consolidar la
parcel·lació, que és el principal problema que tenim. Hi ha
estudis que inclús fiquen en dubte que s’estalvie aigua a
l’hora de regar per estar instal·lades en parcel·les massa
menudes. Tindrem ocasió de parlar d’este tema.
L’altre dia un membre del seu partit deia, fent referència
a altres comunitats autònomes, “mos han llevat l’aigua”.
Que jo sàpiga, senyor conseller, no te poden llevar un cosa
que no tens, perquè vostés tampoc l’han portat. Mire, el que
sí que és és que mosatros durem l’aigua més prompte, de
més qualitat i més barata, perquè tots, tots els valencians,
tots, el Partit Socialista també, volem aigua per als valencians. El que mos diferència és com la volen dur vostés i
com la volem portar mosatros. No tinc massa temps.
M’havia agarrat per a explicar-los senzillament com ho
podem fer d’una altra forma, però m’ho deixaré per a una
altra intervenció.
En l’àrea de comercialització i industrialització agroalimentària, la concessió d’ajudes a la indústria pel govern del
PP ha fet que se mantinga l’atomització empresarial. Els
recorde que sols en el sector de cítrics –i vosté ho sap– tenim
més de 600 operadors oferint taronges en el mercat, i han
aconseguit mantindre la debilitat que impossibilita l’adequada comercialització i, per tant, la debilitat competitiva
del sector. Açò sense entrar en les formes de concedir les
ajudes, senyor conseller. En l’any 2001 una sola empres
s’endugué el 60% de tota la partida dedicada per a la millora dels magatzems. Del 2003 encara se deuen 12 milions
d’euros, i l’ordre en cap cas condiciona l’ajuda a la concentració empresarial.
Mire, senyor Cotino, si l’objectiu és tindre empreses més
fortes que puguen parlar de tu a tu amb les grans cadenes de
compra –és clar, i no costa diners–, el que ha de fer és condicionar tot tipus d’ajudes, tot tipus d’ajudes, als objectius
que mos marquen polítics. Per tant, no donem perquè sí, perquè el café per a tots produïx l’efecte contrari al que volem
aconseguir.
Pàgina 1.839
Se m’acaba el temps. Però, senyories, el balanç final de
les polítiques agràries del PP en els últims nou anys es traduïxen en una cosa molt senzilla: han desaparegut 70.000
llauradors, ramaders i pescadors, 70.000, dels 154.000 censats en 1995, a raó de 7.500 cada any. I el senyor Camps
l’altre dia dia que estava content perquè havien dedicat 6,6
milions d’euros per incorporar 350 jóvens. Com vosté comprendrà, són clarament insuficients les necessitats del
recanvi generacional amb eixos diners. I el senyor Camps
estava content.
Miren, senyories…
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Vaja finalitzant, senyoria.
El senyor Lozano i Pastor:
… aquestes són les dades de la postavaluació dels programes de les zones objectiu 1, que ratifica les dades que
estic dient. En el període 1995-2000 s’ha perdut més del
33% de l’ocupació del sector agrari valencià, i hem baixat al
50% en el percentatge d’ocupació agrària.
Per acabar –perquè no tinc temps, senyor conseller, i
ràpidament perquè la presidenta ja m’està anunciant–, vosté
ha vingut ací i, durant el temps que ha cregut oportú, mos ha
dit el mateix d’abans, el mateix, però amb una voluntat, amb
una bona fe d’ajuntar-los a tots a vore entre tots què fem. Jo
ara després també tindré ocasió de dir-li-ho. No és suficient
produir més, no s’ha de produir més, senyor conseller. S’ha
de produir millor i, per tant, de més qualitat. Més prompte,
s’han carregat tots els cultius que teníem en el País
Valencià…
La senyora vicepresidenta primera:
Senyoria, per favor, el temps ja ha passat.
El senyor Lozano i Pastor:
… en el tema de fruites i hortalisses de primor. I, per
tant…
La senyora vicepresidenta primera:
Si és tan amable, senyoria, en l’altre torn podrà continuar
parlant amb el conseller. Moltes gràcies. El temps se li ha
acabat ja.
El senyor Lozano i Pastor:
Molt bé. Després tindrem ocasió. Gràcies, senyor conseller. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
En representació del Grup Parlamentari d’Esquerra
Unida, té la paraula la senyora Pérez.
Pàgina 1.840
23/09/2004
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores diputades, senyors diputats.
Senyor conseller, vaja per davant la meua enhorabona
pel seu nomenament, i espere que siga positiu per al sector agrari valencià, així com per al ramader i com per al
pesquer.
Vosté ens ha parlat d’inici d’un pla estratègic valencià,
i en això, lògicament, tots hem d’estar d’acord, un pla
estratègic valencià. I si a més totes les parts formem part
en dir la nostra sobre eixe pla estratègic valencià, segur
que ens ficaríem d’acord. Però mire, senyor conseller, jo
sóc diputada en esta cambra des de l’any 1995, i any rere
any en l’exposició de les dos conselleres, i ara de vosté,
senyor conseller, vinc sentint les mateixes cançons, les
mateixes, amb alguna pinzellada diferenciada, que no
explicada amb profunditat, que deixa bastant que desitjar o
deixa que existisca una confusió a vènit de saber què és el
que significa.
Per exemple, senyor conseller, vosté dintre d’este pla
estratègic valencià ha parlat de la potenciació dels grups
d’acció locals Leader Plus i Proder. Per aixo poder-se fer,
senyor conseller, i perquè totes aquelles ajudes amb projectes presentats per aquests grups d’acció local i retinguts a
Europa es puguen portar a terme –i seria positiu–, vosté,
senyor conseller, conforme dic, deuria derogar l’ordre que
va ser creada per aquest govern perquè canviava les bases en
les direccions com dictava la Comunitat Econòmica
Europea. Per tant, això, per a començar esta etapa en què
vosté és conseller, haurà de fer-s’ho mirar.
Després hi ha moltes coses que han quedat pendents,
coses que sembla ser que no els donen ninguna importància.
I a mi em sembla a vegades que aquesta conselleria, més que
ser una conselleria que fomente l’agricultura, el medi
ambient, la protecció a la terra i altres, el que és és una conselleria pont, perquè el més important d’aquest govern és la
política del ciment i la rajola, i per això sobra terra, i sobra
terra per a treballar-la en l’agricultura.
Vostés es poden riure, però jo aixina ho crec i aixina ho
comprove. La prova són els 70.000 llauradors que han desaparegut del camp valencià des de l’any 1995 fins ara. I la
poca voluntat que aquest govern ha tingut, la poca voluntat
que ha tingut en desenvolupar polítiques actives que produïren el relleu generacional en el món agrari.
Però jo, a banda d’estes cosetes, que ara al final les acabarem de concretar, jo voldria fer, com sempre –si no, no
seria jo–, alguns suggeriments i algunes propostes, senyor
conseller.
Cambres agràries. Tenim pendent l’elecció i democratització de les cambres agràries valencianes. Durant nou anys
vinc dient: facen vostés les eleccions conforme vulguen,
però facen eleccions. Eixa part ha d’estar democratitzada. I
la voluntat del govern al qual vosté pertany no és ninguna,
és una voluntat totalment nul·la en aquest afer.
Jo considere, senyor conseller, que és necessària la vertebració del camp valencià, com vosté ha exposat. Malgrat
que el reconeixement de les organitzacions professionals
agràries ha millorat substancialment a la nostra comunitat,
continua estan ben lluny de l’existent en els altres països a
àmbits europeus. Amb això què vull dir, senyor conseller?
Número 53
Que vosté ha de comptar amb les organitzacions agràries,
amb les organitzacions agràries de tot color, perquè la conselleria representa al conjunt del País Valencià.
Pense que hem de partir d’una política de modernització
i professionalització. Al nostre entendre, les mesures contemplades per a la modernització d’explotacions agràries i la
incorporació de jóvens i dones a les ajudes al sanejament
anticipat, continuen patint una excessiva burocratització i
una alarmant manca d’informació. Un retard de dos anys en
eixes ajudes és molt. I considerem que això vostés també
s’ho haurien de fer mirar, ho haurien de poder regular i ajudar-los d’un forma ferma.
Per cert, senyor conseller, que hi ha pendent un estudi
des de l’any 1997 de quin és el cens de dones al camp valencià i les mesures sanitàries que s’han de prendre de cara a
elles, acceptat mitjançant una proposta de resolució de la
qual mai hem sabut el seu resultat.
D’altra banda, hi ha greus deficiències estructurals en
àmbits productius de la Comunitat Valenciana, derivades
del minifundisme d’explotacions. Tenim, efectivament, una
llei de la terra, una llei que no tenia dotació pressupostària
i no se podia desenvolupar, una llei carregada d’entrebancs,
de clarobscurs, difícil d’aplicar. Hauríem de revisar aquesta llei, quan vosté vullga, senyor conseller. En eixe camí
podrà vosté comptar amb mi, podrà vosté comptar amb el
meu grup.
I coses que jo considere que s’haurien de fer: en el sector citrícola, per exemple, s’ha de posar en funcionament el
contracte de compravenda, contracte de compravenda que, a
més, es va tindre un acord en Intercitrus, en l’any 1998, i
que encara aquesta conselleria no ha posat en marxa.
Reconversió de les ajudes a la tristesa: a mesura que es
vaja sanejant aquesta situació s’ha de caminar cap a ajudes
destinades a millorar la competitivitat d’aquest sector.
Increment de les inspeccions de cítrics procedents de
països tercers amb la finalitat d’evitar l’entrada de noves
plagues o malalties, com l’última que vam tindre, que l’anterior consellera va tindre un bon afer eixint ràpidament a
atacar el problema i posant les mesures adequades.
Agilitat en la posada en marxa de l’inventari citrícola i el
seu constant manteniment per a evitar desfasaments.
Bé, senyor conseller, també s’ha de tindre en compte que
fan falta ajudes per a la xarxa. I també sé que el pressupost
d’agricultura, any darrere any, ha segut un pressupost gran,
però del qual més de la mitat són diners procedents
d’Europa, una part molt menuda són diners de la Generalitat
Valenciana, i d’eixos diners, el doble són aquells que depenen del capítol II, o siga, aquell amb què vosté podrà comptar per a fer i desfer el que li done la gana.
Nosaltres venim criticant que eixe capítol II, excessivament elevat, servix per a fer polítiques de pedaç. I eixes
polítiques de pedaç en agricultura es deuen acabar. No és
suficient aplegar a la Ribera Baixa i dir: “Per tal que els
agricultors del sector arròs estiguen tranquils, arreglarem
una séquia”. No és suficient, fa falta la séquia, però fan
falta polítiques actives per mantenir eixa zona humida. I
fea falta, com no!, que efectivament, les penalitzacions
que vingueren d’Europa no perjudicaren el llaurador
valencià del sector arròs perquè nosaltres tenim una
quantitat d’hectàrees dedicades a l’arròs i no tenim ningun creixement.
Número 53
23/09/2004
Pàgina 1.841
Per tant, eixa zonificació que es va fer i que se va acceptar, el que demanem és que aquesta conselleria porte endavant mesures adequades perquè la penalització o la no penalització no dure dos anys, sinó que dure sempre.
En el sector arròs també n’hi ha una cosa pendent, senyor conseller. Fa anys, en comissió se va acceptar treure del
centre de la ciutat, on està situat l’Ivia de l’arròs, treure el
centre d’investigació i portar-lo cap als afores de la població
sense moure’l de l’entorn, ja que és el centre d’investigació
de l’arròs. Se van concedir les terres. No s’ha fet absolutament res. Perquè això puga ser una realitat necessitem
adquirir, necessita este govern, adquirir moltes hectàrees al
voltant perquè la investigació siga una realitat. Si això no és
possible, senyor conseller, jo li demane que estudiem la formulació adequada perquè el centre de l’Ivia dedicat a l’arròs
situat a la ciutat de Sueca tinga una revisió i tinga una dotació de tecnologia punta, per tal que la investigació siga com
fins ara el màxim exponent i la màxima acceptació en investigacions que existix en el món en matèria agrària.
El sector de l’oli d’oliva el tenim també en una situació
a considerar. És necessari defensar que el 40% del pressupost de l’OCM de l’oli d’oliva que s’ha de gestionar des de
l’Estat espanyol, afavorisca l’oliverar de baix rendiment,
que eixe és al cap i a la fi l’oliverar del País Valencià.
La senyora Pérez i Martí:
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
Muchas gracias, señora Pérez.
Tiene la palabra para fijar posición, preguntar o hacer
observaciones, en representación del Grupo Popular, la
señora Marcos.
El senyor president:
Señora Pérez...
La senyora Pérez i Martí:
Acabe ja, senyor president.
I vull acabar, senyor conseller, parlant-li de l’Ivia. L’Ivia,
l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, és el centre
més important quant a investigació que existix en Europa.
Molt cridat i molt mimat en totes les parts del món en les
diferents investigacions que fan. I l’Ivia sembla ser que siga
el centre d’investigació parent pobre de qualsevol centre
d’investigació per a la Generalitat Valenciana.
Considerem que fan falta més funcionaris a l’Ivia, funcionaris fixos de la casa, que es preparen i donen la contestació que estan donant en les investigacions. Considerem
que l’Ivia ha de comptar amb un departament d’estudis o
s’ha de crear una agència en qualitat d’alimentació sana, en
la realització de productes mediambientals. Considerem que
l’Ivia té una gran labor a desenvolupar en eixe camp.
Considere, com vosté, que és necessari parlar no solament
de medi ambient sinó de la qualitat dels productes i exportar
eixos productes amb més qualitat i amb més seguretat alimentària. I considere, a més, que no és important que produïm més; és important que tingam més qualitat. I eixa qualitat passa per l’agricultura nova, per eixes formes de l’agricultura biològica, per l’agricultura que té un nou camí dintre dels mercats europeus...
El senyor president:
Señora Pérez, acabe, por favor.
–Acabe, senyor president– I, sobretot, dir-li que a l’Ivia,
senyor conseller, existixen persones tan importants com el
senyor Luis Navarro, premi Jaume I a les seues investigacions, i que, fins aleshores, jo no he conegut ni el més mínim
gest per part d’aquest govern a una persona tan important,
amb tan pocs diners de dotació per part d’aquesta conselleria a les seues investigacions i que haurien de tindre-la en
compte. Però, no a ell, sinó a tots els equips. De més a més,
senyor conseller...
El senyor president:
Muchas gracias, señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
...les tecnologies en l’Institut d’Investigacions Agràries
són fonamentals, no poden continuar en la situació en què
estan si vosté vol gaudir d’una bona conselleria.
Gràcies, senyor president.
El senyor president:
La senyora Marcos Puig:
Muchas gracias, señor presidente.
Muy buenos días, señorías.
Señor conseller.
En primer lugar, en nombre del Grupo Parlamentario
Popular, quisiera felicitarle por su nueva responsabilidad en
el Gobierno Valenciano al frente de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Y creo, señorías, que es de agradecer el tono del señor
conseller en su primera comparecencia en esta cámara, invitando a todos los sectores y a todas las administraciones a
ser partícipes de un proyecto común.
Señor conseller, hoy, como he dicho anteriormente, es su
primera comparecencia en estas Cortes. Habrá visto usted
que la oposición se ha dedicado a criticar todo lo que usted
ha expuesto hoy aquí con un discurso catastrofista... (protestes) pero, ¿dónde están las ideas, las nuevas ideas?,
¿dónde están las propuestas de los partidos de la oposición,
señor conseller?
Le diré que para el debate de política general, celebrado en esta cámara la semana pasada, presentaron dos propuestas de resolución, solo dos, que mi grupo parlamentario quiso sentarse a transaccionar y no quisieron, no quisieron, señor conseller. Ese talante dialogante y participativo del que presumen, es realmente una farsa, una farsa.
Luego entonces, lo que tiene que esperar usted de sus
señorías, de la oposición, es críticas, críticas y cero alternativas novedosas.
Dicho esto, señor conseller, me gustaría decirle que
cualquier programa, iniciativa o proyecto encaminado a
Pàgina 1.842
23/09/2004
mejorar la calidad de vida de los agricultores valencianos, y
promocionar nuestros productos, será apoyada por el Grupo
Parlamentario Popular. Y, por ello, me gustaría destacar de
su intervención de hoy, brevemente, porque no tengo mucho
tiempo para ponerme a citar todas las iniciativas que usted
aquí nos ha expuesto, varias cosas.
En primer lugar, tenemos que seguir siendo pioneros en
I+D+I. Y para ello hay que reconocer y apoyar la labor del
Ivia, instituto del que han salido los mejores proyectos para
obtener variedades más tempranas, más resistentes a enfermedades y adaptadas a la demanda actual.
Para seguir siendo pioneros en I+D+I, además del apoyo
al Ivia, debemos potenciar los nuevos centros puestos en
marcha por el gobierno del Partido Popular, de investigación
de la Comunidad Valenciana: el Centro de Agricultura Sostenible, el Centro de Agroingeniería, el Centro Tecnológico
de Investigación Avícola.
Y, por cierto, señor conseller, recuérdele a la señora
ministra, de vez en cuando, que se comprometió a realizar
un estudio de recursos pesqueros del Mediterráneo y que a
la hora de ejecutarlo, que no se quede a la altura de la desembocadura del Ebro sino que baje un poquito más, ¿eh?
(protestes), que baje un poquito más.
La segunda cosa que me gustaría destacar de su intervención es la apuesta por la agricultura ecológica y la producción integrada, porque es cada día más alta de demanda
de este tipo de productos. Son productos seguros, de calidad
y, además, este modelo de producción respeta el medio
ambiente.
También me gustaría destacar el plan Gota a gota, basado en la mejora permanente del uso del agua. Y es importante, señor conseller, es importante que sigamos siendo el
ejemplo a seguir en modernización de regadíos y, como consecuencia, en ahorro de agua. El ejemplo a seguir de comunidades como la que nos ha negado el agua, y por si no nos
han escuchado bien, por si no han escuchado ustedes bien al
señor conseller, vuelvo a reiterarlo: tenemos el mejor plan
de regadíos de España; mejor que Castilla-La Mancha, que
Aragón y que Cataluña. Que antes de negarnos el agua deberían de hacer los deberes esas comunidades.
Y me gustaría también destacar, en tercer lugar, la
importancia de la promoción de la calidad de nuestros productos apoyando la iniciativa de este gobierno, del gobierno del Partido Popular, de impulsar los productos de calidad Comunidad Valenciana, incorporando el modelo alimentario mediterráneo y recuperando nuestros productos
tradicionales. Los objetivos también son abrir nuevos mercados y crear estructuras de comercialización de nuestros
productos aprovechando todas y cada una de las infraestructuras de transporte, en especial, las portuarias, de las
que nos ha dotado el gobierno del Partido Popular en los
últimos nueve años.
Aprovechar estas infraestructuras significa utilizarlas
junto a una buena logística y marketing. Poner en marcha,
señor conseller, como usted ha dicho, la lonja agroalimentaria del Mediterráneo para ser referencia en el comercio europeo y mediterráneo.
Muy importante –y con esto finalizo, señorías, porque se
me termina el tiempo– es el desarrollo rural, por lo que el
nuevo Instituto Valenciano de Desarrollo Rural, creado por
este gobierno, tendrá un papel fundamental para centralizar
Número 53
y coordinar las actuaciones de las administraciones públicas
en el medio rural.
El objetivo de este instituto es, sin duda, mantener la
población rural y favorecer el futuro de los espacios rurales
para el desarrollo de la Comunidad Valenciana.
Señorías, creo que todos debemos apoyar el proyecto
que hoy aquí nos ocupa: el plan estratégico del sector agroalimentario de la Comunidad Valenciana, y hacernos responsables todos y cada uno de nosotros del cumplimiento de
sus cuatro pilares fundamentales: más producción, más calidad, mejor comercialización y más desarrollo rural.
Nada más y muchísimas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Marcos.
Para respuesta, tiene el turno de la palabra, el honorable
señor conseller don Juan Cotino.
El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
Senyor president.
En primer lloc, vull agrair al senyor Lozano, la senyora
Pérez i la senyoreta Marcos les seues felicitacions i els seus
desitjos que tinga èxit en la nova gestió com a conseller
d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Vull donar-los les gràcies, perquè a més crec que eixos èxits existeixen, cosa que
crec que ha de ser el meu desig i per això vaig a treballar,
serà en benefici de l’agricultura i de la pesca valenciana i de
la comercialització d’eixos productes. Per tant, vull agrairlos sincerament la felicitació de vostés.
Miren vostés, en les coses que vostés m’han comentat,
miren, lògicament, vaig a fer un xicotet repàs d’algunes de
les que vostés em donen com a suggerències, perquè les crítiques que vostés han fet també les vaig a contestar si no
totes pel temps almenys part d’elles.
El que vosté em deia, senyora Pérez, li agraïsc que crega
que el Pla estratègic valencià puga ser una forma de començar de nou com deguem de fer. Mire, jo sóc conseller pel
Partit Popular, per tant la consellera anterior que ací m’acompanya... sóc conseller pel Partit Popular i la consellera
anterior també. Seria una incoherència total política que
cadascú tinguérem polítiques diferents dins d’un mateix
esquema de com entenem que s’ha de dur l’agricultura
valenciana. Per tant, el que hi haja una continuïtat en les distintes conselleries d’Agricultura al llarg dels governs del
Partit Popular, crec que és allò més normal. Possiblement
amb matisacions diferents, possiblement amb nous projectes, perquè hem d’avançar conforme va avançant la vida.
Quant a propostes que vosté em deia, per exemple m’ha
parlat de les cambres agràries, consells agraris, ja ho he citat
ací: hem de replantejar-se eixe tema.
El tema de la vertebració del camp, que també vosté
m’ha parlat. Jo crec que tots el que volem fer, precisament,
és perquè vertebrar la Comunitat Valenciana és necessari
que vertebrem els pobles que estan en el camp. Sense això
poc podrem avançar. Cal treballar, i vosté ha fet eixa suggerència, jo crec que és molt important, amb contacte amb les
organitzacions professionals agràries, no pot ser d’altra
manera. Les organitzacions sindicals agràries, les cooperatives, les associacions de regants és gent que està treballant,
Número 53
23/09/2004
les confraries de pescadors. Eixa ha de ser la línia, com ha
sigut la línia d’actuació permanent des d’esta conselleria.
Hi ha alguns temes que vosté ha dit molt concretament
i que a mi m’agradaria dir-li que estem al costat de vosté i
que espere també que la resta de grups estiguen aixina. No
va ser aixina en les propostes que van fer l’altre dia quant
al debat, però, bo. Mire vosté, l’arròs: és necessari mantindre la forma actual. Mosatros tenim un terreny on cultivem
arròs, necessitem unes ajudes per a mantindre eixe terreny.
I, per tant, eixa és la defensa que des d’esta conselleria s’ha
dut al Ministeri de l’Interior. El defendre l’estructura actual
dels arrossars valencians serà una defensa permanent d’este conseller i del Partit Popular. Espere estar al costat en
eixa matèria.
Quant al tema de l’oli d’oliva, també completament d’acord. La distribució del 40/60 ho compartim per complet. I
també espere que davant el Ministeri de l’Interior, que té
certes dubtes en eixa tema, puguem estar al costat per a
poder-lo defendre. I també demane al Grup Socialista que en
estos temes tan importants per a la nostra Comunitat i per a
l’agricultura puguem tirar tots en la mateixa direcció.
El que vosté ha citat de l’Ivia. D’acord. Tenim el millor
centre d’investigació que hi ha. Crec que he estat parlant de
l’Ivia en la meua intervenció un llarg temps. I a més crec que
la fundació Fida que anem a impulsar ajudarà a avançar en
eixa línia.
Respecte el que el senyor Lozano em deia. Mire vosté,
les lleis es fan perquè en el moment que s’han fet es creuen
que són les més òptimes per a traure avant les coses. I eixe
va ser el criteri del Grup Popular quan va traure avant eixa
llei. Jo li vull dir a vosté que, basant-se en eixa llei, mosatros anem a treballar per a l’ús del cultiu en comú i de les
explotacions en comú. Creiem que és necessari i ha de ser
un tema que ha d’eixir de baix cap a d’alt. A ningú li pots
imposar que junte la seua terra o que d’ella faça altres
coses. Però vaig a impulsar eixa política, perquè la crec
sincerament.
Alguns dades més que vosté també ha citat. Pareix ser
que oblidem el que s’ha estat fent, que no s’ha fet molt. Bo.
Mire vosté, en esta etapa última d’un any i uns pocs mesos
de l’última legislatura s’han ficat en marxa en esta conselleria distints projectes per la meua antecessora que hui m’acompanya. Sis projectes s’han ficat totalment en marxa:
l’institut valencià de desenrotllament rural, que crec que
vosté coincidia; la declaració de la reserva marina de pesca
d’Irta; l’ampliació del cap de Sant Antoni; l’aprovació del
Projecte de llei d’ordenació del sector vitivinícola;
Agroaliment i el Pla de vigilància fitosanitària citrícola de la
Comunitat Valenciana, que vosté ha citat i que crec que ha
donat un bon resultat, ja que es va a assumir per altres comunitats citrícoles i pel mateix govern de la nació. Així mateix,
molts altres dels compromisos que la consellera tingué en el
seu discurs, li puc dir que 25 dels temes que es van plantejar està treballant-se en ells.
Mire vosté, parlar dels distints temes agraris crec que és
molt important i vull recalcar que l’agricultura és un dels
temes importants a la nostra Comunitat. En la nostra
Comunitat és cert que ha disminuït la gent que treballa en el
camp. Però em pot dir vosté en alguna comunitat espanyola
i quasi europea que haja augmentat? Eixe és un fenomen.
Quan estem parlant de la política agrària comú nova, estem
Pàgina 1.843
parlant d’una realitat europea diferent, per distintes circumstàncies que nosaltres hem d’enfrontar i que, per tant, en
eixe enfrontament jo els demane a vostés que estiguem al
costat simplement. Perquè el plantejament és eixe.
Vostés deien “cal produir de més qualitat”. Per suposat
que cal produir de més qualitat. És un dels eixos importants,
dels pilars, on vull sostindre el plantejament. “Però no fa
falta produir més”. Mire vosté, resulta que hui per hui quan
venem les taronges, venem els melons o venem qualsevol
producte que ix del camp, venem quilos. I el plantejament
on està és que necessitem vendre’ls, de més qualitat per vendre’ls més cars, però també més quilos. Perquè hui en la realitat, hui mateixa, no anem molt lluny, estem arreplegant el
vi de taula que té un preu fluix i perquè tenim un cost alt. I
tenim un cost alt perquè altres llocs, per exemple a Itàlia,
poden regar eixa vinya amb aigua bona sense cap problema
i eixa aigua suposa que està produint eixe mateix cep més
quilos. Per tant, haurem de fer alguna cosa.
Vosté també ha coincidit amb mi que hem de replantejarse i que és una necessitat en la nostra comunitat l’ús de l’aigua. D’això he parlat que he de treballar. I per a eixe ús de
l’aigua mosatros creiem, i així creia la immensa majoria de
gent que treballava en eixe tema fa uns pocs mesos, que
l’aigua que sobra en l’Ebre ens fa falta a nosaltres. I així s’aprovà. I quan diguem que ens l’han llevat... Mire vosté hi
havia una llei i una llei que vostés, el Partit Socialista el primer que han fet és llevar-la. I eixe és el plantejament. No
tenim altres coses.
Mosatros volem produir abans, volem produir més i
volem produir millor. I per a això un dels eixos importants
és l’aigua. I ahí hem de seguir treballant. Perdonen vostés. I
ho he de seguir reivindicant cada volta que estiga en esta tribuna, quan vaja a vore a la ministra o quan estiga en qualsevol lloc. Perquè m’ho crec. I com m’ho crec hauré de
defensar-lo.
I, molt bé, senyories, jo simplement dir-los que en moltes coses no coincidim, com és normal. Per exemple en esta
última que estic citant. Però en algunes altres crec que hem
tingut alguna coincidència. Anem a construir des d’allò que
construïm, des d’allò que estem d’acord. I en això crec que
treballarem per a defensa dels interessos del camp, de la
indústria agroalimentària i de la pesca.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor conseller.
Para el turno de réplica tiene la palabra el ilustrísimo
señor Lozano.
El senyor Lozano Salvador:
Gràcies, senyor president.
En esta segona intervenció només una puntualització al
que estava dient el Partit Popular en la seua intervenció. Les
nostres propostes es presentaren primer ací, va ser el Partit
Popular qui votà en contra. Per tant, no enganyen vostés ací
al personal.
Mire, senyor conseller, el senyor Camps l’altre dia va
dir que estava orgullós perquè havíem exportat més taronges. Sap vosté per què s’exporten més taronges i a costa de
Pàgina 1.844
23/09/2004
qui? Dels llauradors. Perquè vendre barat és molt fàcil,
perquè sempre, finalment, la tàctica és: a tant venem, anem
restant les despeses i el que queda és del llaurador. Açò és
el que s’ha de canviar. Per tant, com estem intentant justificar que en Europa estan dient prou a la quantitat, procurem que estiga lligada la producció al territori i vosté ve
ací i diu que cal crear més quantitat i per tant utilitzar
més... (inintel·ligible)
Mire vosté durant tot el temps, senyor conseller, i amb
tota l’estima, vosté l’únic que ens ha proposat és que tinguem fe en les seus propostes. I després de nou anys, del
resultat de la política agrària del seu partit, fe ens queda
poqueta. Ens ha demanat esperança en el futur. I el futur,
senyor conseller, és que tots els llauradors estan anant-se
del camp, sobretot els joves. I, finalment, el que ens proposa és caritat, almoines des del Consell, però en un
moment determinat intenta tapar tots els forats que es van
creant. I per a súmmum la banderilla a la situació en què
es troben els llauradors ha sigut la nefasta gestió de l’últim temps de la conselleria, on el retràs en el pagament de
les ajudes ha sumit en una total desesperació als llauradors i ramaders.
Tenen parats els expedients de joves, que s’estan arruïnant perquè han fet la inversió i no han cobrat encara i han
de fer i pagar interessos de crèdits ponts. Els apicultors han
fet el que demana la conselleria per a evitar la pinyolada i
encara no han cobrat. Els expedients d’ajudes a la
(inintel.ligible) per la tristesa tampoc s’han pagat fins ara.
Els més de 20.000 productors de fruits secs que generen dos
milions de jornals no sols no cobren de la Generalitat sinó
que fa mesos que el ministeri traspassà 6,2 milions d’euros,
vostés no ficaren l’equivalent, al revés que altres autonomies que han ficat un altre tant i ara i damunt encara no han
cobrat. Ací no sols no cobren sinó que quan ho facen ho
faran amb menys quantitats.
Amb els Leader i Proder ja li he dit alguna cosa abans.
Han ficat pocs diners, han deixat perdre tres anys de subvencions de la Unió Europea. I ara s’estan resolent tard i
mal i tot per la paràlisi de la conselleria. Els programes
d’investigació es nodreixen de diners de Madrid i de recursos propis de la Generalitat, i d’estos últims vostés llevaren del pressupost del 2004, d’R+D, “para embellecer pueblos”. Sigam seriosos quan parlem, senyor conseller, li
demane mínimament rigor quan estem i procurem fer polítiques de futur.
Miren, senyories, el resultat de tant incompliment ens ho
recorda el mateix informe del sector agrari que elabora la
Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que diu que
l’endeutament supera el 70% de la renda dels llauradors,
sent el més elevat d’Espanya.
Mire, senyor Cotino, i acabe, l’única política agrària que
ha desenvolupat el Partit Popular en els últims anys s’ha traduït en una burocratització de les ajudes als llauradors. Una
de les propostes de l’anterior consellera era: “anem a crear
un pla”, i plans ens en sobren. És que vosté ha presentat ací
també tres o quatre més. Cada vegada que algú puja ací del
Partit Popular ho arregla amb un llibre blanc, amb plans
d’actuació o amb fundacions. Sabem molt bé el que cal fer
en el camp, i les organitzacions ho saben. Canvie vosté esta
forma de fer política i li ho agrairem tots.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
Número 53
El senyor president:
Muchas gracias, señor Lozano.
Tiene la palabra para el turno de réplica, la señora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyor president.
El senyor president:
Un momento.
Señora Marcos, ¿qué desea?
La senyora Marcos Puig:
Señor presidente, quisiera hacerle una aclaración al
señor Lozano. Sí, señor, les ofrecimos… (Remors)
El senyor president:
Señora Marcos, señora Marcos, ahora no procede su
intervención.
La senyora Marcos Puig:
Señor presidente, pido la palabra para réplica, por favor.
El senyor president:
Señora Marcos, ahora no procede su intervención. Por
favor.
La senyora Marcos Puig:
Réplica, señor presidente. Pido la palabra para hacer la
réplica al señor Lozano, por favor. (Remors)
El senyor president:
Señora Marcos, señor Maluenda, por favor, ahora tiene
el turno de palabra la señora Pérez y no procede el turno de
réplica ahora, el turno de palabra. (Remors)
Señora Marcos.
Señora Pérez, por favor.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, m’havia deixat unes quantes coses en
el tinter abans i m’havia embolicat una mica al final degut al
temps. Per tant, vaig a reprendre la situació.
A mi em sembla que hauria de prestar-li, encara que
vosté ho ha anunciat de forma molt generalitzada, molta
cura a la situació de la ramaderia, de la cria del bestiar que
ens ve d’altres països, de com és el seu transport, de com
s’ha de realitzar la recollida de cadàvers, i m’agradaria,
perquè a més o he vist, ho conec de prop perquè m’ho van
mostrar, que tinguera molta cura –i sobre això ja he insistit ací– en el sistema que existix a Castelló, sobretot per a
la recollida de cadàvers, que també es faça eco suficient
Número 53
23/09/2004
aquesta conselleria de la situació que aquells ramaders
sofrixen quan han de tancar les seues granges, i de la
importància que quant a la Llei de la ramaderia té dotar-la
de suficient capital per traure les granges que estan al costat de les poblacions, traure-les d’eixa situació i traslladarles a altres llocs. I per això, vosté sap que els ramaders
necessiten ajuda.
Jo li volia fer una pregunta, senyor conseller. Vosté ha
parlat de l’agricultura ecològica, jo he intentat parlar de l’agricultura ecològica, ha estat el moment en què m’he embolicat, però jo li volia dir que fins ara l’agricultura ecològica
ha sigut simplement un gest per a la conselleria, i l’agricultura ecològica és la que ens ha d’obrir un camí d’exportació
amb qualitat i ser pioners a qualsevol part del món. I per
això, lògicament, hem de tindre vies obertes de comercialització d’aquest producte. Per tant, fa falta per part de la conselleria una aposta suficientment valenta per tal que aquesta
agricultura tinga futur.
Per cert, senyor conseller, existeix un codi de bones
pràctiques agràries per evitar la contaminació de les aigües
subterrànies. Vosté sap com està esta situació?, si s’aplica
este codi?, de quina forma?, o si no s’aplica quan es pensa
aplicar? Perquè, clar, sentint-los parlar tant d’aigua a mi
també m’abellix, parlar encara que no des del mateix punt
de vista.
En estos moments el País Valencià té una quantitat de
reconversió de terres de secà en regadiu alarmants, al nostre
parer. No podem parlar d’aigua d’una forma tan divertida,
d’aigua sí, aigua no, quan resulta ser que llocs de secà s’estan reconvertint i posant-los de regadiu. Si vostés han d’aplegar a alguna situació i a algun acord amb la federació…
Ai! Per favor, amb la federació… , el Govern perquè s’estudie a través de les… Bé, disculpeu-me, m’acabe de perdre.
Si s’ha d’aplegar amb el Govern sobre alguna aplicació concreta perquè això no torne, no continue succeint, seria beneficiós per a tots. Després, la pèrdua concreta de terres de
regadiu. Les terres de la costa s’estan perdent. Jo abans li dia
que en estos moments s’aplica una política econòmica neoliberal però que, a més, és la de la rajola i la del ciment, i
continue dient el mateix. Si les zones de regadiu estan desapareguent de la costa tenim encara més problema, estem
secant allò que de forma natural tenim.
I tenim un altre agreujant, tenim els pous incontrolats al
País Valencià, i els permisos de la realització de pous a
Castella-La Manxa. I sense que s’entre en picota ni en baralla pel tema de l’aigua, perquè si no açò pareixerà la guerra
de Mad Max II, seria convenient aplegar a acords i a estudis
concrets perquè eixa aigua aplegue amb bona qualitat, que a
més els aqüífers no estiguen contaminats i que arriben amb
fluïdesa cap a la nostra comunitat. Això és el més racional,
eixe primer estudi. Si eixos estudis no s’estan fent, jo li pregue, senyor conseller, que es pose vosté en marxa i que
comence a fer-los, perquè eixa situació és alarmant.
I per acabar, senyor conseller, li volia dir que vosté ací
ha fet una declaració que vosté, conseller del Partit Popular,
la política que va a realitzar va a ser continuista. Doncs, si
és aixina, senyores diputades i senyors diputats, també
vosté, senyor conseller, “a buenas horas mangas verdes”, no
fa falta que continuem discutint, cadascú, lògicament, estarem on hem d’estar; uns parlarem de polítiques agràries,
econòmiques i progressistes i altres parlaran de polítiques
Pàgina 1.845
agràries que no tindran cap mobilitat, que seran neoliberals
i que allò de “dejad hacer, dejad pasar, el mundo va por sí
solo” serà novament una màxima en aquesta conselleria. I
això, lògicament, senyor conseller, jo ho lamentaré i estaré
front a vosté.
Gràcies, senyor president.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Pérez.
Antes de intervenir el señor conseller, la petición que
hacía antes la señora Marcos es que en la intervención del
señor Lozano se ha hecho un desmentido a las palabras que
ha pronunciado en su intervención la señora Marcos.
(Remors) Esta presidencia estima oportuno, en principio,
darle la palabra durante dos minutos a la señora Marcos.
Señora Marcos, tiene el uso de la palabra.
La senyora Marcos Puig:
Muchísimas gracias, señor presidente.
Le pedía la palabra antes de la intervención de la señora
Pérez para réplica al señor Lozano. El señor Lozano ha contradicho mis argumentos, los argumentos de mi intervención, (remors) y simplemente, señorías, simplemente le quería hacer una aclaración al señor Lozano: que consulte el
Diario de Sesiones del día 16 de septiembre de 2004, donde
mi compañero, el señor Rafael Maluenda, le ofrece en dos
ocasiones al señor Perelló realizar una transaccional con respecto a las propuestas de resolución del Partido Socialista, y
el señor Perelló no realiza ninguna respuesta al respecto.
Nada más, señorías. (Veus)
El senyor president:
Muchas gracias, señora Marcos.
Señor Lozano, tiene usted dos minutos para el uso de la
palabra. (Remors)
Por favor, por favor, se ruega a los señores diputados que
moderen su espontaneidad.
El senyor Lozano Pastor:
Gràcies, senyor president.
Només dir, senyora Verònica, que la seua inexperiència,
la seua joventut, la seua falta de coneixement del sector l’obliga a fer estos numerets, segurament per a guanyar alguns
punts en el seu grup. (Remors. Aplaudiments)
El senyor president:
Señora Marcos, por favor.
Muchas gracias, señor Lozano.
Por favor, señor conseller, tiene el uso de la palabra.
(Remors)
Señor Perelló, esta presidencia entiende que no ha habido ninguna alusión. (Protestes)
No confundan las alusiones con lo que es la lectura de un
documento donde esté el nombre del señor Perelló.
(Protestes)
Señor conseller, tiene usted el uso de la palabra.
Pàgina 1.846
23/09/2004
El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, senyor Lozano, el problema de la paràlisi possiblement està en la falta d’idees del Partit Socialista.
(Remors) Totalment, totalment. (Remors) I espere que, per
exemple, en el tema del Pla de regadius –que nosaltres el
tenim acabat i la resta de comunitats no estan acabant-lo–
tinga idees el Partit Socialista que està governant l’Estat
per ajudar a fer un Pla de regadius en esta Comunitat
Valenciana. Espere tindre’l! Ara, ara, ara fa falta. Perquè,
l’anterior, l’anterior el feu el Partit Popular, l’anterior el
feu el Partit Popular, l’anterior el feu i l’executà el Partit
Popular. (Remors)
El senyor president:
Señores diputados, señores diputados.
Número 53
(Se suspén la sessió a les 11 hores i 43 minuts)
(Es reprén la sessió a les 12 hores i 25 minuts)
Compareixença de la consellera de Turisme per a explicar la política general que seguirà la conselleria
El senyor president:
Comparecencia de la consellera de Turisme para explicar la política general que seguirá la Conselleria de
Turisme, solicitada a petición propia, RE 16.032, del Grupo
Parlamentario Socialista, RE 15.745 i del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida-Els Verds-E. Valenciana: Entesa, RE
15.777.
Té la paraula, per a la seua intervenció, la Honorable
Senyora Consellera.
El senyor conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
La senyora consellera de Turisme:
Vostés, cero Zapatero. (Remors i aplaudiments) Si fa
falta, també. Sí, senyor. I ara, per al·lusions també parlarem.
(Remors) No, però directament a este senyor.
Mire, vostés, perquè quede clar en l’acta de sessions i
es confirme clarament quina és la meua participació en
Sedesa, miren vostés..., sí senyor, vull aclarir-ho perquè
crec que les coses quan millor s’aclarisquen, almenys no
n’hi hagen persones que es dediquen a dir mentides permanentment. Aleshores, mire vosté, jo vaig vendre les
meues participacions majoritàries de Sedesa quan vaig
entrar en política, i aixina consta en la meua declaració feta
en l’Ajuntament de València, en el Ministeri de l’Interior i
ara en estes Corts.
Segon, segon. Jo no forme part de cap consell d’administració de cap empresa constructora, ni de Sedesa ni de
cap altra. Que quede també molt clar en el Diari de
Sessions. I punt a açò, vaig a seguir en la meua intervenció.
Miren vostés, jo estic d’acord que cal impulsar els
temes ecològics, crec que és el futur de l’agricultura.
Enguany s’ha segat ja un camp d’arròs ecològic amb un
rendiment prou interessant. Sí senyor. I s’han fet vuit
proves de varietats diferents per a plantar-les l’any que
ve. I per tant, s’està treballant perquè la investigació
d’un nou producte ecològic –com vosté pot saber i crec
que sabrà– no ix de la nit al matí. La conselleria està treballant en eixe tema des de fa molt de temps, i això
seguirem fent-ho.
I mire vosté, el tema de l’aigua, que vosté també ha dit i
s’ha parlat de pous, d’altres comunitats i de l’ús en altres
comunitats, mire, ara ha hagut una oportunitat molt clar, fa
pocs dies s’ha demanat per part dels regants que es transmetera aigua i Castella-La Manxa ha dit que no. Mire vosté,
eixa és la realitat.
Res més. Moltes gràcies. (Aplaudiments)
Señor presidente de las Cortes Valencianas.
Señorías.
Señoras y Señores.
Es para mí un motivo de gran satisfacción presentarme
delante de esta Cámara como nuevo miembro del Gobierno
valenciano, responsable de la Cartera de Turismo. Quiero
desde aquí agradecer al Molt Honorable President de la
Generalitat Valenciana la confianza que ha depositado en mí
para dirigir este proyecto.
Con la creación por primera vez en el Gobierno valenciano de la Conselleria de Turisme, el president ha dado
muestra de su decidida apuesta por este sector, reconociendo su trascendencia para la economía valenciana, como sector diversificador del tejido económico, creador de empleo
y, en definitiva, generador de riqueza y bienestar.
Desde esta Conselleria de Turisme vamos a trabajar para
potenciar el turismo y conseguir que tenga una mayor contribución al Producto Interior Bruto de la comunidad, que en
la actualidad se cifra sobre el 11%.
Quiero abordar esta nueva responsabilidad aportando a
la política turística del Consell acciones innovadoras con la
base fundamental del apoyo continuado y la interlocución
con el sector, manteniendo los principales objetivos, entre
los que cabe destacar aquellas medidas encaminadas a la
diversificación, la diferenciación, la innovación y la cualificación del producto turístico, a través de la cual conseguiremos un mayor grado de competitividad para nuestra industria turística.
El turismo en la Comunidad Valenciana en la última
década se ha caracterizado por una continua evolución positiva. La oferta reglada ha crecido un 27,1%, pasando de las
255.721 plazas en el año 1995 a 325.085 en julio de este
año. Hay que destacar las elevadas tasas de incremento del
alojamiento rural que de su práctica inexistencia en el año
1995 ha alcanzado las 7.187 plazas en este año.
La demanda se ha desarrollado de una forma también
notoria. El año 2003 se cerró con un total de 4.932.089 turistas extranjeros, según la estadística Frontur –elaborada por
el Instituto de Estudios Turísticos de la Secretaría General
de Turismo. Los viajes de los españoles fueron de
El senyor president :
Muchas gracias, señor conseller.
Se suspende la sesión durante media hora. A las doce y
cuarto se reanudará.
Número 53
23/09/2004
14.790.329, de los cuales 5.219.670 fueron viajes turísticos
–es decir, de cuatro noches o más– y el resto, 9.570.660, fueron viajes cortos a segundas residencia –según la estadística
de Familitur. Estas cifras representan un incremento estimado desde 1999, primer año del que se dispone información,
del 7,6% en el caso de los viajes de los españoles y de un
13,6% en el caso de los turistas extranjeros.
Según el Instituto Nacional de Estadística, en este año, la
oferta de establecimientos turísticos se ha incrementado un
7,5%.
Aunque la temporada de verano comenzó con un mes de
julio más flojo que el del año anterior, en agosto se ha estimado un incremento, cerca de medio punto en la ocupación
de los establecimientos hoteleros de litoral, cifrada en el
94% de las plazas.
El acumulado de enero a julio muestra un incremento del
0,75% en el número de viajeros alojados en establecimientos hoteleros –si bien la ocupación es inferior debido al
incremento de la oferta–, del 0,14% en camping y del 17%
en apartamentos; y, por último, se ha producido un destacado incremento, del 40,48%, en el caso de los establecimientos de alojamiento rural.
He de decirles que recientemente, hoy mismo, se ha producido una encuesta del INE donde el acumulado en eneroagosto nos muestra un nuevo incremento, de un 1,53%.
La evolución reciente se ha visto afectada por una
situación internacional difícil para el mercado turístico y
por un proceso de cambio en el comportamiento de la
demanda, que está obligando al sector turístico a realizar
un esfuerzo de adecuación del producto. Esta coyuntura ha
animado a la Generalitat Valenciana a trabajar con mayor
intensidad y tratar de impulsar todavía más, si cabe, la actividad turística desde la nueva conselleria. Los datos no
deben llevarnos a ser pesimistas, sino a realizar una reflexión y un análisis para reforzar adecuadamente las líneas
de actuación previstas.
El modelo turístico valenciano ha demostrado durante
décadas su validez y consolidación.Una demanda creciente,
un sector empresarial activo y dinámico y una administración dispuesta a trabajar y a apostar de forma decidida por
el turismo han hecho posible que se convierta en una de las
actividades económicas estratégicas de la Comunidad
Valenciana.
Dicho modelo se basa en las excelentes condiciones
naturales, condicionando un producto denominado tradicionalmente “sol y playa”, con enorme proyección y atractivo,
pero que ha venido experimentando en los últimos años
notables cambios en los comportamiento de la demanda y la
aparición de nuevos destinos turísticos competidores, por lo
que nuestro Gobierno diseñó una política turística firme que
ha conseguido hacerlo más competitivo frente a esta cambiante coyuntura turística.
Por ello, vamos a seguir trabajando en esta línea, potenciando la diversificación del producto turístico, sin olvidar
que el turismo de sol y playa es nuestro principal atractivo,
pero aprovechando el alto potencial de otras modalidades
turísticas que se encuentran en una fase expansiva y de desarrollo acelerado, como es el caso del turismo urbano-cultural, el turismo de congresos y convenciones, el turismo de
salud, el turismo de golf, el turismo náutico, el turismo de
cruceros y, muy especialmente, el turismo rural y de interior.
Pàgina 1.847
Con el objetivo de canalizar y estructurar todas las actuaciones en materia de turismo rural, dándole al mismo tiempo un nuevo impulso, se ha creado la Dirección General de
Turismo de Interior, con la que se pretende iniciar una nueva
etapa en el desarrollo y potenciación de este producto, que
continúe la labor desarrollada hasta la fecha y relance la
actividad cualificándola y adaptándola a las nuevas necesidades, necesidades de una demanda cada vez más exigente
y con un mayor conocimiento del producto.
La diversificación de la oferta está permitiendo la progresiva ruptura de la acentuada estacionalidad que caracterizó a la Comunidad Valenciana en etapas anteriores, el desarrollo de la actividad turística en zonas de interior y grandes núcleos urbanos y la captación de nuevos segmentos de
demanda de mayor poder adquisitivo.
La innovación y la aplicación de las nuevas tecnologías
para aumentar la competitividad del sector van a constituir
uno de nuestros principales objetivos, incrementado la
capacidad de innovación y transferencia tecnológica entre
las empresas del sector turístico de la Comunidad Valenciana. Para ello vamos a crear el Instituto Tecnológico del
Turismo, que se constituirá en una plataforma destinada a
estudiar los cambios en el sector turístico, el uso de las nuevas tecnologías aplicadas al sector y el desarrollo de la
industria turística valenciana. Los campos de actividad de
dicho instituto se concretarán en tecnologías de la información y la comunicación, tecnología de la gestión y los procesos, tecnologías ambientales y del agua, tecnología de la
comercialización y nuevos mercados, tecnología de la
seguridad y la salud e investigación en modelo turístico y
nuevas tendencias.
Considero fundamental el apoyo a los municipios y destinos turísticos en la mejora de su capacidad de prestación
de servicios, por lo que continuaremos impulsando los diferentes convenios que establece la Ley de Turismo de apoyo
a los municipios, además de la asistencia en planificación
turística municipal. Como complemento vamos a desarrollar
un Plan de potenciación turística de municipios pequeños,
dirigido a financiar actuaciones de pequeña envergadura -no
por ello menos importantes- de adecuación de recursos
turísticos, señalizaciones, etcétera.
Desde la Conselleria de Turisme vamos a seguir apostando por la diferenciación del producto turístico valenciano, implementando las actuaciones desarrolladas por el
Consell, fundamentalmente los grandes proyectos de ocio
que han dotado a nuestra oferta de particularidades diferenciadoras y han configurado a nuestra comunidad como uno
de los destinos europeos mejor preparados para competir en
el nuevo escenario turístico, actuando al mismo tiempo en la
mejora de las comunicaciones, la adecuación de la oferta
cultural y natural, y el cuidado de los aspectos medioambientales y sociales con el objeto de garantizar la sostenibilidad del modelo.
En este sentido, y en colaboración con la Conselleria de
Bienestar Social, estamos redactando un Plan de turismo
accesible con el que vamos a pretender posicionar a la
Comunidad Valenciana como referente en los destinos de
turismo y ocio para los discapacitados. El Plan se basará en
la lucha contra las desigualdades, la calidad y la comercialización del producto turístico valenciano en un segmento de
mercado específico.
Pàgina 1.848
23/09/2004
La firme apuesta por la calidad del producto turístico ha
tenido como resultado una mayor cualificación de los recursos humanos, la modernización de la oferta de alojamiento,
el incremento de la planta hotelera en las categorías mediaalta y alta y la incorporación de productos turísticos destinados a segmentos de demanda de elevado poder adquisitivo. En esta línea, estamos redactando un Plan Integral de
Calidad del Turismo Valenciano que tiene por objetivo posibilitar el incremento de la calidad del sector turístico desde
una concepción global, apoyando la mejora de la calidad de
los distintos subsectores, productos y destinos turísticos,
abordando la sensibilización en la calidad de los agentes del
sector e impulsando la innovación tecnológica aplicada a la
calidad turística.
Quisiera recordar que estos planes dieron lugar a dos
propuestas de resolución, presentadas por el Grupo Parlamentario Popular, y fueron aprobadas por el Pleno de esta
cámara en el Debate de Política General.
Señorías, desde la Conselleria de Turisme vamos a trabajar para que nuestro modelo turístico sea sostenible desde un
punto de vista medioambiental, apoyando a las empresas en
la aplicación de fórmulas economizadoras de recursos y
energías, en la utilización de materiales reciclables, etc.
Contribuyendo, por un lado a satisfacer a la sociedad valenciana, al tiempo que utilizamos el desarrollo sostenible como
ventaja competitiva que nos diferencie de otros destinos y se
convierta en atractivo turístico de nuestra comunidad.
Así, al frente de la Conselleria de Turisme, voy a dedicar todos mis esfuerzos a hacer realidad los compromisos
contraídos por el Molt Honorable President de la Generalitat
en materia de turismo que se resumen en las siguientes líneas de actuación.
En primer lugar, desde la Dirección General de Turismo
de Interior, que se encargará de canalizar y estructurar las
actuaciones en esta materia, vamos a implementar el Plan de
turismo rural de la Comunidad Valenciana, cuyo objetivo
consiste en crear un marco estratégico de referencia para las
áreas rurales de la Comunidad Valenciana, que facilite el
desarrollo sostenible de estas zonas a través del impulso de
la actividad turística.
Estamos desarrollando también un Plan de fidelización
del turismo a través de la puesta en marcha de sistemas de
promoción específicos orientados a fomentar la repetición
de las visitas de los turistas a nuestra comunidad.
El compromiso con la mejora de la formación en el sector se canaliza hoy a través de la Red de Centros de Turismo,
donde se está llevando a cabo una importante ampliación de
la misma. En los próximos meses se van a inaugurar los nuevos centros de Denia y Torrevieja; y se encuentra muy avanzado el proyecto de Castellón. Estamos también... tenemos
prevista la creación de otro que cubra las necesidades de formación del turismo de interior.
Para mejorar los servicios de información sobre nuestra
oferta turística se van a seguir desarrollando los servicios
del Call Center de la Comunidad Valenciana, centro de llamadas desde el que se ofrece información detallada sobre
los 541 municipios de la comunidad y se da atención personalizada de interés turístico en castellano, inglés, alemán y
francés.
Otra de las líneas en las que vamos a insistir es el fomento del turismo ecocultural, a través de la puesta en marcha
Número 53
en valor para su uso turístico de espacios naturales protegidos, con lo que se pretende impulsar una tipología turística
que, además de favorecer el desarrollo local, preserve aquellos recursos patrimoniales de carácter cultural y medioambiental que identifican a los municipios ubicados en las
zonas naturales protegidas, y con ello las más frágiles, de la
Comunidad Valenciana.
Un compromiso que va a estar presente en nuestra gestión diaria es la mejora de la calidad de la oferta y los destinos turísticos, como ya hemos comentado. A través de un
Plan integral de calidad del turismo valenciano se abordará
la mejora de la calidad desde una perspectiva global, actuando para la mejora con las empresas, destinos y servicios,
basándonos en la excelencia medioambiental, y todo ello
con el apoyo y la colaboración de los sectores. En esta línea
nos comprometemos a mejorar la capacidad de prestación
de los servicios turísticos, impulsando la profesionalización
del sector a través de la formación de los recursos humanos
en sus diferentes niveles. El importante impulso que desde
la Generalitat se ha dado y se está dando en el turismo se
muestra en el volumen de cursos y alumnos formados en
esta red de Centros de Turismo. Desde su creación en 1995
se ha pasado de 96 cursos y 1.600 alumnos a 905 cursos y
16.660 alumnos en la actualidad.
Como ya he adelantado, la diversificación del producto
será uno de los pilares de la política turística, apoyando la
consolidación, por supuesto, del “sol y playa” y posibilitando la creación de nuevos productos, compatibles con el anterior. Al tiempo que desarrollaremos una intensa política de
comunicación y promoción del producto que contribuya a
difundir la imagen de la comunidad y comercializarla de un
modo eficiente.
Por todo ello, lo vamos a desarrollar dentro y en el
marco del compromiso del desarrollo sostenible, promoviendo actitudes a favor del mismo en el sector turístico, por
medio de actuaciones de sensibilización, de información y
formación, a la vez que se apoya a las empresas y destinos
en el desarrollo de políticas de implantación de la gestión
medioambiental.
Todas éstas son las líneas generales que desde la
Conselleria de Turisme vamos a implantar, algunas de ellas
ya están siendo implantadas, preparados los planes, para
desarrollar las líneas generales de la política.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señora consellera.
Tiene la palabra, para fijar posiciones, preguntar o hacer
observaciones, en representación del Grupo Socialista, el
diputado ilustre señor Francesc Colomer.
El senyor Colomer i Sánchez:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyora consellera, en aquesta primera compareixença,
lògicament, li volem desitjar moltíssima sort i molt d’encert
en les seues decisions.
Però també em permetrà que li desitgem altres coses,
altres qüestions, altres aspectes, altres valors que entenem
Número 53
23/09/2004
necessita la màxima, a partir d’ara, responsable del turisme
a la nostra comunitat, després, lògicament, del Molt Honorable President.
Humilitat. Li demanem humilitat. La que sempre li ha
mancat a este govern per a reconéixer les dificultats.
Humilitat per a saber i traslladar-ho així als operadors turístics, que no sempre un o una és perfecta. A més no és perfecta, no es pot ser perfecte sempre, a totes hores, tots els
dies i tots els anys. Humilitat per a dialogar i entendre que
dialogar no és un símptoma de feblesa, sinó que és un símptoma de fortalesa política i institucional. Dialogar pressuposa el reconeixement de la competència interlocutora dels
altres, pressentint que els demés, de tant en tant, també
poden dir alguna cosa útil, alguna cosa positiva, alguna cosa
que pot ajudar i pot ser interessant.
També li desitge, i açò és molt important, senyora consellera, vist com van les coses, com han evolucionat, els
condicionants i les circumstàncies que envolten al món del
turisme, li desitgem coratge, personalitat, en el sentit de perfil polític. Li ha de donar cada dia a la seua nova conselleria
la raó de ser. En principi no és una mala idea una conselleria específica per al turisme. De vosté depén que esdevinga,
no sols un fet instrumental, sinó que siga, efectivament, un
centre neuràlgic de la concepció de la política turística.
Ha sigut curiós –em permetrà esta reflexió– la construcció del seu argumentari. Ara resulta que el senyor Camps
descobreix la magnitud de l’empresa turística, de la causa
turística valenciana, i crea específicament una conselleria.
El senyor Zaplana, quan es va estrenar com a president, en
lloc de fer-ho, li ho vam demanar i el sector li ho va demanar, va situar al si de la Presidència una secretaria autonòmica, i aleshores això equivalia a la millor opció possible, al
millor departament possible, a la millor esfera, a la millor
estructura governamental per afrontar el repte del turisme.
És curiós com el poder va construint l’argumentària en funció de les seues necessitats, de vegades inconfessables de
caire intern. Simplement asssenyarlar-li aquesta qüestió.
Però és evident que el turisme ha de ser un fet transversal. Això és el més important per a nosaltres en aquesta
comunitat. Tota l’arquitectura institucional, tota, totes les
conselleries han de participar del compromís en este sector
bàsic de la nostra economia, un sector que genera riquesa,
que crea llocs de treball, que permet la cohesió social i territorial, o almenys ha de ser així, i permet, ho ha de permetre,
hauria de permetre la conservació del medi natural. També
un estil de vida, una manera d’entendre el caràcter del poble
valencià en la seua història. Ha de ser la causa comuna, la
causa compartida per totes les conselleries. La seua, específicament, ha de fer apologia permanent d’esta visió horitzontal de la responsabilitat turística de tots. Ha de garantir la
vessant turística de totes les actuacions. Si més no, evitant
les contradiccions, per exemple.
El turisme també es defensa des de la Conselleria de
Sanitat. Aquest estiu molts ambulatoris de ciutats turístiques no han pogut obrir perquè no hi ha metges, perquè la
conselleria no ha fet els deures. Tant en pobles del litoral
com en pobles de l’interior i del món rural. El turisme
també es defensa des de la cultura, no desplomant-se esglésies i cúpules valuosíssimes per a posar-les en valor i fidelitzar, com vostè deia, l’assistència de turistes i que tinguem
una reputació i un prestigi a l’àmbit del turisme cultural.
Pàgina 1.849
També es defensa des de la justícia, des de la Conselleria de
Justícia, fent possible que la policia autonòmica, que ni està
ni se li espera, doncs puga contribuir a regular i a ordenar
l’oci nocturn, que tantes distorsions genera en algunes ciutats turístiques.
O des d’Agricultura també es treballa pel turisme. Els
programes per a millorar l’agroturisme. Este matí es parlava, però ha de ser seriós el compromís i l’oferta en eixe
sentit.
O des d’Infraestructures també es treballa pel turisme,
connectant millor costa i interior, millorant la mobilitat i
depurant més i millor les aigües. Clar que el turisme de sol
i platja és interessant, és capdavanter, és fonamental, és neuràlgic, és identitari de la nostra història i de la nostra tradició turística. Però no fent possible el que circumda al producte de sol i platja. En este moment crec que són 75
milions de metres quadrats de sòl urbanitzable que està en
marxa. I això el que a la millor fa nosa, destorba, distorsiona la puresa, el reclam, la fortalesa que ha de continuar
tenint el producte de sol i platja. Però és ben diferent. La
idea de sol i platja que tenen vostés a la que tenim altres.
Però, sobretot, senyora consellera, i a estes alçades de
la pel·lícula em permetrà que li diga que el turisme es
defensa bàsicament des de Territori, el conseller que té
assegut al seu costat. Des de la política urbanística, des del
medi ambient. I ahí és on li demanem personalitat, capacitat d’influir, perfil polític davant dels depredadors. No dic
que siga el conseller. Dic davant dels depredadors del territori i depredadors del turisme. I eixe és el model que cal
delimitar claríssimament.
Vosté no ha començat bé la seua singladura. Ha començat sense dir res nou, saludant el que és vell, celebrant el que
és antic. El model fa aigua per totes parts. Tots els experts
estan d’acord en esta valoració, en esta descripció de la realitat. I vostè s’ha quedat en la més rància, em permetrà que
li ho diga des de l’afecte i des del respecte, en la més rància
de les compostures. Els primers compassos de la seua condició de titular de la conselleria nova ha sigut maquillar
xifres, barallar estadístiques trucades i amenaçar –entre
cometes– amb más de lo mismo.
L’herència és complicada. Tot el que s’ha fet fins ara està
mal? No, en absolut, s’han fet coses molt positives i molt
interessants, no seríem creïbles si diguérem que tot el que
s’ha fet és negatiu. Però sobretot s’han comés molts errors.
I sobretot s’han deixat de fer moltes coses imprescindibles
per a garantir la qualificació del sector, la millora de la productivitat, la modernització, la posada a punt en un món que,
com cap altre, estem parlant d’un sector com cap altre sense
fronteres, on la competència no sols és forta, sinó rabiosa i,
de vegades, cruel, fins i tot cruel en preus i en altres factors.
El discurs de l’èxit que ha ofegat els anteriors responsables
els ha obnubilat, els priva massa i els ha pogut sempre, i
amenaça en derrotar-nos definitivament si no es canvia dràsticament de filosofia i de l’orientació en l’estratègia i en la
nostra oferta.
El principal enemic, em permetrà que li ho diga, és la
seua sensació d’èxit. I això és el que distorsiona la capacitat
de fer polítiques innovadores i de generar esperança entre el
sector.
Avui una part fonamental del nostre potencial turístic
està conduït per promotors immobiliaris, amb objectius que
Pàgina 1.850
23/09/2004
no es corresponen amb el que hauria de ser la fulla de ruta
necessària per a un sector turístic que fora el dia de demà
competitiu.
El principal problema no és que els alemanys recuperen
Croàcia com a destinació turística, o que els anglesos trien
altres destinacions, altres illes. El problema, el problema és
l’oferta, l’eclosió de l’oferta desmadrada, 75 milions, ho
torne a repetir, de metres quadrats, de sòl urbanitzable s’obri pas en nom del turisme. I això no és “desarrollo sostenible”. No és un problema semàntic. És un problema de realitats. 75 milions incubant-se, larvant-se al costat del sol i
platja desvirtuen el sol i la platja, fan ombra. (Aplaudiments)
És senzillament el rèquiem d’un model sostenible i durable,
i durable per a les pròximes generacions.
No es recorda, senyora consellera, i tant de bo que el
nou govern ho puga articular, no es recorda fins ara una
sola mesura de racionalització. Ni una. Altres comunitats
han fet esforços per regular l’oferta, importantíssim. Unes
comunitats limitant-la, altres dosificant-la, altres qualificant-la. És que és un fet de prepotència, d’arrogància generacional pensar que podem cremar tot el territori. Aquesta
generació ha de deixar alguna cosa per als que vindran després. Si és un fet d’arrogància generacional, que han de
posar-li límit d’una vegada per totes. Aquí la política que
s’ha seguit és “a per totes i l’últim que apague la llum i tanque la porta”.
Vostè té una sèrie de reptes i al descriure’ls ja li estem
mostrant el camí d’una alternativa. Perquè una altra manera
d’enfocar les coses, senyora consellera, és possible. Ha de
dialogar, en primer lloc, ha de dialogar, però de veritat.
Fixe’s. En nou anys només s’ha reunit una vegada i
amb caràcter protocol·lari, sense contingut i sense profit, el
Consell Valencià de Turisme. Ho hem dit moltes vegades.
Que és el fòrum per tal de fer possible el consens entre
empresaris, municipis, sindicats, agents socials i econòmics del turisme, ha de convidar també a les universitats a
participar. I no s’ha reunit mai en un ordre del dia i en una
ambició col·lectiva per veure com dissenyem des de la pluralitat i des del consens l’estratègia turística. Dialogar
especialment i específicament amb les ciutats, amb les
municipis. La perspectiva municipalista resulta absolutament insubstituïble.
La llei del 98, després de quatre o cinc anys de rodatge,
és insuficient. Cada vegada hi ha menys diners, més frustració, menys liquiditat, més distància respecte a la vida real.
Si fins i tot són incapaços de reparar i fer el manteniment
dels rentapeus de les platges, que és competència inequívoca de la Generalitat. I han de ser els ajuntaments, com sempre, els que facen de cotxe escoba per tal d’afrontar eixa
necessitat bàsica. No tenen liquiditat, no tindre temps per a
reflexionar sobre l’herència que vosté té. L’Agència
Valenciana de Turisme té enormes dificultats. Paga tard,
paga mal, paga poc, i crea i genera frustració. La llei del 98
no ha tingut un desplegament adequat en eixe sentit...
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Senyor Colomer, vaja finalitzant.
Número 53
El senyor Colomer i Sánchez:
Sí, sí, sí. Molt amable, senyora presidenta.
Acabe dient-li que vostè ha començat sent voluntàriament, que és el que més ens preocupa, voluntàriament deutora d’un passat obsolet. Ha triat clonar el passat, ser un
clon del passat. Ha triat el cansanci, la inèrcia, el tot va bé.
Ha d’arraconar el triomfalisme en favor del diàleg. El sector necessita vitaminar-se amb idees noves, amb l’alegria
de les idees noves, amb l’esperança de les idees noves, en
lloc de la inseguretat i la sensació de desconfiança que,
malgrat la propaganda, cada vegada està més arrelada entre
el sector. Jo no sé si vostè parla amb els empresaris, i amb
les associacions, i amb els patronats i amb els municipis.
Segur que sí. Però no tot són flors i violes, com se sòl dir.
No tot són flors i violins, en absolut. Jo crec que enguany,
a més enguany era el moment inequívoc, i acabe, per a l’autocrítica. Enguany sí. Aquest any sí, com se sol dir. Fins ara
doncs en cançons, esperant que les coses pogueren canviar.
Però el grau, la sensació assolida, el nivell de desconfiança
que té el món de l’empresariat turístic és, com a mínim, per
a preocupar-se.
Tot el món reclama canvis. Tot el món reclama moure
fitxa. La seua quietud no sols resulta decebedora, sinó que és
greu i racional, molt poquet científica l’actitud i negligent.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Colomer.
En representació del Grup Parlamentari d’Esquerra
Unida-l’Entesa, té la paraula la senyora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora consellera, benvinguda a esta casa de continu
debat per millora de les coses, encara que estem estancats,
i que tinga vostè molta sort al cap d’una nova conselleria.
De la mateixa forma que m’agradaria també l’enhorabona
si tinguérem una nova conselleria per a representar a la
dona valenciana.
Ha dit vosté, senyora consellera, que va a prendre mesures innovadores en la seua conselleria. A mi m’agradaria que
vosté ens exposara quines són eixes mesures innovadores, o
si haurem d’esperar al pressupost de la conselleria per al
2005. Però m’agradaria que em relatara quines són eixes
mesures.
I parla vosté d’un pla turístic rural. Jo crec que s’han fet
ja un muntó de plans turístics rurals. Perquè, efectivament,
en parlar de turisme, la part econòmica més important del
País Valencià, ens trobem que existeix un turisme de platja,
el turisme cultural, el turisme de salut, el turisme de muntanya, i en parlar d’eixe turisme de muntanya parlem d’un
turisme rural que siga respectuós amb el medi ambient, que
siga un turisme que ajude fins i tot a mantenir les zones
rurals al País Valencià i que puga conviure amb l’agricultura i la ramaderia rural.
I clar, i en parlar de tot això ens trobem que vostè fa un
discurs, que és nou per a mi, i nou per a mi perquè, tot i considerant que el turisme és una empresa que evoluciona dia a
Número 53
23/09/2004
dia i que, per tant, és una rama de l’agricultura, i estant acostumada a debatre el mateix dintre del que era Indústria,
Comerç i Turisme, que en aquests moments ja no existeix,
doncs permeta’m que li diga que, en ser tan nou, tinc aquells
grans dubtes de què és el que es va a fer.
Però, sobretot, a mi el que m’ha cridat l’atenció ha estat
la seua insistència, senyora consellera, que en el turisme
que més va a incidir és en el turisme de platja. Com portant eixe debat i eixa picabaralla que hem tingut en premsa estos últims dies a les màximes conseqüències, aquí, a
aquesta trona.
Doncs bé, senyora consellera, el turisme de sol i platja,
que de tota la vida ha sigut una constant al País Valencià, no
era necessari aplegar a estes quotes turístiques tan elevades,
però que sempre ha sigut una constant al País Valencià, en
aquestos moments és destructora del medi ambient.
Perquè el turisme de platja que vostès pregonen, el partit al qual vosté pertany i que governa al País Valencià, és
el turisme del ciment i de la rajola. És aquell turisme que
està destruint tota la costa mediterrània del País Valencià.
És el turisme que no té reparos en, primer, aplegar i pactar
el que s’ha de construir i, després, decidir quins tipus de
carreteres de connexió es faran. És el turisme imparable
que ens porta a no saber ni la quantitat d’aigua que es
necessita per a eixes zones, ni saber la quantitat de depuració d’aigües que s’han de fer, ni saber concretament com es
va a mantenir en el futur. Perquè el gustos, senyora consellera, canvien. I la prova que baixe el turisme, d’haver tingut una retallada del 4% en turisme, no és ni més ni menys
que els turistes busquen altres coses: el plaer de la tranquil·litat, el plaer d’estar prop del medi ambient, el plaer de
la cultura. Un turisme del qual es parla molt, però que el
tenen abandonat. I rebutgen cert tipus de plaer, en vacances
principalment, quan eixe turisme ha de venir a zones massificades, on no es pot aparcar, on els sorolls són excessius,
on la contaminació lumínica ens fa pensar que, clar, ja no
veuen els estels des de la vorera de la platja. I eixe turisme
que vosté pregona tant, i que ací ha sigut capaç de dir “i
anem a potenciar-lo més”, és el turisme destructor que
tenim al País Valencià.
Amb això jo no li vull dir, senyora consellera, que a mi
em parega mal el turisme de sol i platja. El que dic és que
cal ser racionals. I vostés, la racionalitat no l’entenen. I no
l’entenen en esta matèria.
Senyora consellera, jo entenc que vosté ací havia de fer
una exposició del que hi ha, del que pot haver i del que, com
a una nova conselleria es diu, doncs ja veurem què és el que
ens passa.
A mi m’agradaria que fora una bona conselleria. Perquè
el turisme genera llocs de treball, genera empreses que mai
en la vida haguérem pogut pensar que existiren. Igual com
les hem generat les dones quan hem accedit al món laboral.
I eixes empreses ens poden donar... encara que xicotetes i
microempreses, ens poden donar una certa estabilitat en esta
comunitat. Però perquè un turisme es considere tal, cal pensar en un turisme de 365 dies a l’any, no pensar en un turisme com... recorde al senyor Gregori quan estava al front de
la direcció general, parlava d’un turisme de tres mesos de
duració i que després, en ponts i passarel·les, portant a gent
de la tercera edat estava resolta la cosa. Pense que és una
desorientació total del que ha de ser el turisme.
Pàgina 1.851
Tenim clima, tenim ambient, tenim coses molt mal fetes
per vostés. Però a mi em sembla que està la voluntat d’avançar en este sector que, com he dit abans, és la part econòmica més important del País Valencià, i que per tant cal
protegir i cal avançar, llimant o aniquilant totes aquelles
coses que s’hagen fet mal.
Doncs bé, si això és així, els plans que aquesta conselleria hauria de dur endavant són, lògicament, plans que
formen part d’entre el turisme, el medi ambient i la
necessitat que té el turisme, a banda del que li podem
ofertar. Perquè sinó ens quedarem en una conselleria en
la que solament servisca... o que solament servisca per
fer campanyes publicitàries, presentar-nos a les fires
turístiques, ajudar en més o en menys quantitat a mancomunitats, a algun ajuntament, ficar una fonteta. I el turisme en si és molt més que totes eixes coses. Encara que
tota pedra fa paret.
Senyora consellera, li desitge molta sort, conforme li he
dit, al front d’esta conselleria. I espere que debats bastant
més coherents els puguem realitzar quan vosté realment ens
demostre i ens diga què és en concret el que vol fer i quines
són les dotacions pressupostàries que vosté ha previndre per
al primer any que tindrem esta conselleria, per al 2005. A
partir d’ahí ens sembla que podrem aplegar a tindre debats
importants per al turisme al País Valencià.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyora Pérez.
En representació del Grup Parlamentari Popular, té la
paraula el senyor Martínez.
El senyor Martínez Rodríguez:
Muchas gracias, señora presidenta.
Honorables conselleres.
Honorable Consellera de Turismo.
En primer lugar, señora consellera, felicidades por ser la
primera consellera de Turismo de nuestra comunidad. Y felicidades también el Molt Honorable President de la
Generalitat, Francisco Camps, por darle al turismo de nuestra comunidad el espacio y el protagonismo que merece. Por
ser una de las actividades económicas más importantes de
nuestra tierra, tanto en volumen de creación de puestos de
trabajo, así como en gestión y generación de riqueza.
Además de ser el sector turístico valenciano vanguardia en
el resto de España.
Acude a comparecer antes estas Cortes, tanto a petición
propia como a petición de los grupos políticos que componen la misma, y además lo hace con ofertas claras y concretas para la mejora del tejido turístico valenciano.
Nos acaba de anunciar la creación de una Dirección
General de Turismo de Interior, que a buen seguro revitalizará y aunará esfuerzos en la mejora de esta forma de turismo, que se incrementa tanto en oferta como en demanda año
tras año en nuestra comunidad.
La creación del Instituto Tecnológico del Turismo es
otro de los ofrecimientos como plataforma destinada a estudiar los cambios en un sector tan innovador y dinámico que
al que nos referimos.
Pàgina 1.852
23/09/2004
La redacción, ya en curso, del Plan Integral de Calidad
del Turismo Valenciano es otro elemento de apoyo al sector,
que estamos seguros que éste recibirá con interés y que
incrementará la calidad de los servicios que el sector presta
a los turistas y viajeros que nos visitan.
Ú nicamente estas tres medidas, consellera, justifican su
comparecencia hoy aquí. Y además a estos hemos de sumar
el Plan de potenciación turística de los municipios pequeños, el Plan de turismo accesible, y tantas medidas como
usted ha señalado.
Pero, no sólo son estas medidas las que, siendo muy
importantes, inciden en que cada día más personas de dentro
y fuera de España decidan pasar su período vacacional en
nuestra comunidad o fijar en la misma su segunda residencia.
El empeño que ha desarrollado el gobierno valenciano
durante los últimos años en inversiones y mejora de las
comunicaciones, véanse las autovías, especialmente aquellas que se desarrollan en zonas de interior, como, por ejemplo, la autovía de la Plana, de la que ayer el president Camps
inauguró otro importante tramo, que cruza la provincia de
Castellón en su eje interior, desde Almenara hasta La Jana,
en Tarragona, pasando por toda la zona de Borriol, la Pobla
Tornesa, la Vall d’Alba. En definitiva, municipios del interior de nuestra comunidad. La autovía que une Valencia y
Sagunt con la comarca del Palancia, Segorbe, Altura,
Navajas. Y dentro de bien poco hasta Barracas, para continuar después por Aragón hasta Somport. La mejora de la red
de ferrocarriles. El nuevo aeropuerto de Castellón, situada
en Vilanova d’Alcolea, municipio también de interior. El
tercer carril del bypass en Valencia. La ampliación de nuestros puertos.
Todo ello ha contribuido notablemente a que nuestra
comunidad sea destino de más personas que quieren conocerla y visitarla.
Y en inversiones, que le he hablado prácticamente... únicamente de la provincia de Castellón, que es la que mejor
conozco, estando en la misma línea Alicante o Valencia.
Tenemos a disposición, por nuestra ubicación geográfica,
nuestro clima, nuestra cultura y nuestra forma de entender la
vida y la sociedad, aquí nadie es ajeno o forastero, muchísimas posibilidades de aprovechar nuevas formas de turismo,
y a algunas de ellas hacía usted referencia.
El turismo cultural. Buena apuesta por esta opción de
turismo es la que ha puesto en marcha, con distintas iniciativas, el gobierno valenciano. Rehabilitar y conservar el
patrimonio de todos los valencianos: iglesias, catedrales,
palacios, castillos, casonas, monumentos de la arquitectura
hidráulica. Son medidas impulsadas por el gobierno que
preside el presidente Camps. Como muestra clara, la
Fundación la Luz de las Imágenes, que se prepara para ser
inaugurada a lo largo del 2005 en San Mateo, y que a buen
seguro que estará acompañada de otro tipo de medidas tendentes a revitalizar esta zona del interior de nuestra comunidad. Como ya se hizo en Segorbe u Orihuela.
El turismo ecológico, que cuenta cada día con más
adeptos, que es un turismo especialmente respetuoso con
el medio natural y que está en la línea con la estrategia del
gobierno valenciano. Turismo sostenible. Un gobierno
que ha sido pionera en la declaración de espacios protegidos en la comunidad. La puesta en marcha del proyecto
Costa Natura para la protección de ecosistemas litoral es
Número 53
buena prueba de ello. Junto a la creación de nuevos parques naturales. Hoy está catalogado y protegido el 25% de
nuestro territorio.
El turismo de salud, que crece cada día en usuarios y que
ha puesto en marcha la creación de instalaciones termales y
balnearios a lo largo y ancho de nuestro territorio. Es importante aquí señalar la apuesta que hace la Conselleria de
Bienestar Social dando un impulso a que nuestros mayores
puedan disfrutar de este tipo de turismo tan beneficioso para
ellos y tan importante para el mantenimiento de instalaciones en actividad a lo largo de todo el ejercicio.
Si esto son las nuevas formas de turismo, hemos, efectivamente, de prestar especial atención al turismo de sol y
playa, por ser el más importante y demandado por nuestros
visitantes.
Consideramos que no estamos frente a un modelo agotado, tal y como declaró hace breves días la ministra de Medio
Ambiente, doña Cristina Narbona. Titular: “Narbona culpa
al Consell de la crisis turística por dejar que se construya en
toda la costa”, llegando a decir la señora ministra que la
Comunidad Valenciana era la responsable por su mala planificación urbanística de esta situación (remors).
Parece ser que la señora ministra no sabe que nuestro
modelo de gestión en materia de turismo de sol y playa es
objeto de estudio y está siendo puesto en práctica por otras
comunidades autónomas, así como por otros países...
La senyora vicepresidenta primera:
Vaja finalitzant, senyor ...
El senyor Martínez Rodríguez:
...que comienzan a desarrollar un sector turístico
importante.
Es una lástima que la señora ministra vuelva a tocar de
oído y a reñirnos en un tema tan importante para los valencianos y valencianas como es el turismo.
Ella, que está siendo la ministra que ha justificado y
aplaudido el decretazo del gobierno del señor Rodríguez
Zapatero (veus) que deja sin trasvase a nuestro territorio
(aplaudiments), a nuestros conciudadanos y conciudadanas. Menos mal que el secretario de estado de Turismo ha
recapacitado y ha puesto criterio, indicando hace breves
días que no estamos frente a un modelo agotado, y dijo: “El
Gobierno rectifica y apoya ahora el turismo de sol y playa”,
pero premia a las islas (veus) y dice que es un turismo que
se ha de reorientar.
Le solicitamos, consellera, que mantenga alto el nivel de
exigencia hacia el Gobierno central en todas aquellas medidas que este pueda plantear para beneficiar al sector de
nuestra comunidad. Y, con esto, no le pedimos, ni más ni
menos, que se comporte como ya otros gobiernos del
Partido Popular han hecho, tanto al Gobierno de Madrid,
como desde la propia iniciativa de la comunidad.
Nosotros, cuando tuvimos responsabilidades en el
Gobierno central, exigimos una clara apuesta del Gobierno
de Madrid por el turismo en la Comunidad Valenciana.
Prueba de ello es la mejora y ampliación de la red de paradores de turismo en esta comunidad. Y le pondré dos ejemplos: la rehabilitación íntegra...
Número 53
23/09/2004
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Martínez, finalitze.
El senyor Martínez Rodríguez:
...del parador nacional de Benicarló y la creación del
nuevo parador nacional de Morella.
Estamos seguros de que desde el diálogo y la colaboración con las distintas organizaciones empresariales y del
sector (veus) turístico...
La senyora vicepresidenta primera:
Gràcies, senyor Martínez, però el temps li ha finalitzat.
Moltíssimes gràcies...
El senyor Martínez Rodríguez:
...dedicadas a la promoción... (inoïble), conseguiremos
mejorar el tejido turístico valenciano. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Martínez.
Té la paraula l’honorable consellera senyora Milagrosa
Martínez.
La senyora consellera de Turisme:
Presidenta.
Señores diputados.
Señor Colomer: arrogancia, rancia, prepotente, amenazante, decepcionante, irracional... ¿A usted también le
escriben todos estos adjetivos? (Veus)
Bien, yo no voy a entrar a descalificar, porque siempre
he dicho que descalifica quien carece de argumentos políticos, y quizás usted no los tenga. (Veus)
Bien, sobre cuáles eran las guías de la Conselleria de
Turismo, a mí me da la impresión que ustedes, pues, en estas
conversaciones tan amenas que tienen cuando alguien está
interviniendo, no han escuchado, y por eso no han oído los
planes que tan detalladamente se han explicado. Es más, el
otro día se presentaron como propuestas, que curiosamente
fueron aprobadas por su grupo. Quizás no ha tenido también
oportunidad de leerlos. Yo, de todas formas, se los puedo
volver a repetir, que son los que hemos...: el plan de fidelización del turismo, el fomento del turismo rural, el plan de
calidad, el plan de potenciación del turismo accesible, el
plan de calidad del turismo valenciano... Estos son los planes que estamos ya en marcha, que ya se están preparando,
activando y que vamos a continuar con ellos.
Sobre su opinión del turismo de sol y playa, espero que
no sea tan catastrofista como el de la señora Narbona, porque yo creo que con una persona tan pesimista, tan catastrofista, dudo que el turismo, si es que fuera mal, que no va, y
menos el de sol y playa, pues, con una persona así podríamos superar los avatares. No obstante, medidas, en caso de
que se produjera esa situación, yo le puedo asegurar que
desde la Conselleria de Turismo se pondrían en marcha y se
superarían los baches, porque es nuestra obligación.
Pàgina 1.853
La sensación que usted ha manifestado, que parece ser
que desde la Conselleria de Turismo se tiene de lo que se ha
hecho hasta la fecha, pues, mire, sí, y se tiene esa sensación,
porque hasta la fecha, las medidas que se han apoyado y que
se han puesto en marcha son positivas, y son positivas porque los datos que tenemos no son malos. Y digo que no son
malos porque yo daba, por ejemplo, antes un dato: es cierto
que el otro día nos encontramos con que la cuota de extranjeros bajó un 3,6%, según los datos del INE; yo le explicaba que los extranjeros suponen un 25% de los turistas que
nos visitan, pero, mire, le voy a decir, ese dato, con encuestas que se han dado esta mañana a las diez, del INE, que no
creo que esto pueda ser una encuesta ni maquillada ni sospechosa, se compensa.
Y voy a decir por qué esa bajada se compensa: porque
según estos datos del INE, el aumento de los viajes de españoles sube un 10,44%, lo que da un incremento de viajeros
en agosto del 5,8% totales de viajeros. No me diga usted que
las medidas, los datos, están maquillados y han sido malas
las empleadas, porque, oiga, en quince días yo le puedo
poner voluntad a esto, pero las medidas serán las que se han
venido tomando y las que se han tomado.
O sea, yo creo que decir... Aquí, mire, aquí no es cuestión de ser uno ni pesimista, ni catastrofista, ni optimista,
aquí es cuestión de tener el interés de que el turismo, la
riqueza, el 11% que genera el producto interior bruto de la
comunidad vaya aumentando, pero porque el turismo es una
serie de subsectores que generan riqueza, empleo y bienestar, y pienso que es lo que todos debemos pretender.
Y esa va a ser la guía del Gobierno Valenciano, como
siempre ha sido, y yo espero en ello contar, desde luego, con
su ayuda a la hora de apoyar las propuestas que desde mi
Conselleria se presenten.
Los datos de ocupación que nosotros dimos en agosto,
que suponían un 94%, voy a ir más..., para que usted no
tenga oportunidad de decir que los dimos equivocados. Yo
di los datos referentes al litoral. Hoy ha sacado el INE los
datos para toda la comunidad, y supone, en agosto, un
74,63%. Supone esa cantidad, ¿por qué esa diferencia?
Pues, yo se lo voy a explicar: nosotros dimos la ocupación
de hoteles en el litoral y nosotros computamos las plazas
supletorias, cosa que el INE no hace, ¿y sabe por qué no lo
hace el INE?: para que no le supere nunca el 100%.
Entonces, yo, desde luego, no creo que se hayan hecho
las cosas nada mal. Yo soy de la opinión, desde luego, que
hay que seguir apostando, que hay que seguir siempre yendo
hacia arriba, pero si usted cree que es malo ser positivo,
mire, yo, la gente que es pesimista, creo que tiene pocas
posibilidades de solucionar problemas, cada uno tiene su
forma de ser.
Y respecto a las medidas que se toman, porque usted
también ha hecho una referencia sobre la cantidad de metros
cuadrados, que la política urbanística que se está empleando..., la señora Pérez, también ha hecho referencia a esa
política urbanística que parece que está, pues, haciéndose
indebidamente.
Pero cuando usted habla de esos 75 millones de metros
cuadrados que se pretenden construir en la costa, yo no sé si
la cifra será exacta, me imagino que estará usted refiriéndose, señor Colomer, a la cantidad de millones de metros cuadrados que están recalificando alcaldes socialistas (remors),
Pàgina 1.854
23/09/2004
como es el caso de Gandía, Moncofa, Denia, Sueca, El Puig,
etcétera, y que si los sumamos seguramente no son 75, son
muchísimos metros más.
Por favor, coherencia. Porque ustedes tienen un discurso
de aquí una cosa y en la costa otra, y, claro, es que los datos,
desgraciadamente, pues, ahí están, pero esos discursos vacíos caen cuando los alcaldes, sus alcaldes de la costa, actúan
en contra de todo lo que usted ha dicho aquí, y, además, a las
pruebas..., es que eso es comprobable. Incluso con lo que
usted ha hecho en Benicàssim.
Entonces, claro, estas cosas, pues, esto de las políticas yo
creo que vamos a las políticas, desde luego, entenderlas, y
no resultar quizás tan frívolos.
Mire, el Consejo de Turismo se va a reunir de forma
inmediata. Le puedo decir que el nuevo reglamento de la
Agencia Valenciana va a potenciarlo. Considero que es un
instrumento fundamental, porque vamos a poder reunir a
todos los sectores, y lo que se pretende es que esas guías de
política, esas necesidades las podamos traducir y conocer de
forma directa, y digo directa, porque es la mejor forma de
tomar medidas, porque hoy el turismo tiene un problema y
es que es sumamente cambiante, y digo cambiante, porque
avanza a unas velocidades atómicas, lo que ayer era una
buena medida, dentro de tres meses puede no ser.
El turismo de sol y playa es importante. Yo estoy completamente de acuerdo con ustedes en que hay que complementar con esa serie de ofertas, turismo cultural, turismo de
congresos, turismo de salud, vamos a ponerlo en ello, y yo
creo que sobre el turismo rural, ese turismo rural, pues nada
mejor que contar con un director general de turismo rural,
para que potencie, para que fomente y adopte las medidas
necesarias para el mismo.
Después de todo ello, creo que, sin acritud, agradeciéndoles la bienvenida que me han mostrado y, desde luego,
sin descalificativos, porque no es mi estilo, ni lo será nunca,
den ustedes un poquito de margen, que verán ustedes como
las medidas que se adopten desde la Conselleria de Turismo
van a gozar del beneplácito y lo demostrará el producto
interior bruto.
Gracias. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, honorable consellera.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Colomer, del Grup
Parlamentari Socialista.
El senyor Colomer i Sánchez:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Senyora consellera, jo he declinat voluntària i gustosament, doncs, pensar que vosté ha segut alcaldessa de
Novelda, pensar que és campsista i d’Alacant, i això pot ser
un salconduit important, que cotitza fort i això en la manera
d’estructurar... Jo he declinat entrar en l’argument ad hominem, no?, que des de Ciceró és allò que quan no tens altres
coses a dir, ataques la persona i res bo ja pot eixir d’eixa persona que ha segut plomada prèviament.
No ho pot aconseguir amb mi, si parlem d’urbanisme i
d’ordenació del territori: jo ja no sóc alcalde per no caure en
Número 53
eixes històries, jo no sóc alcalde precisament per això
(aplaudiments), per això, per no ser depredador, està més
clar que l’aigua.
Però, vaja, no hem vingut aquí a parlar de les històries,
de les biografies personals de ningú.
Tampoc he vullgut plantejar un debat sobre si hi ha una
dècima més, una dècima menys, si l’INE... (veus; La senyora vicepresidenta primera colpeja amb la maceta) Podem
fer un ple interactiu amb el senyor Maluenda en qualitat
d’espontani...
La senyora vicepresidenta primera:
Per favor, senyories, per favor, senyories, els pregue que
s’abstinguen de fer comentaris i, vosté, senyor Colomer,
dirigisca’s a la consellera, que és la seua intervenció.
Moltíssimes gràcies.
El senyor Colomer i Sánchez:
Sí, jo encantat, encantat, però és que em molesta el
soroll, em molesta. I no és reglamentari que em moleste.
(Remors) D’acord.
No volíem centrar tampoc el debat i l’examen perquè,
efectivament, du vosté quinze dies, però com que reivindica
la condició d’hereva de tot el que s’havia fet, hem mostrat la
nostra preocupació, perquè crec que és el moment de la
reacció, de l’autocrítica, del canvi, de canviar el pas, de
moure fitxa, com altres destinacions que jo pense que d’una
manera intel·ligent i racional estan fent.
Per tant, si l’INE comptabilitza o no comptabilitza els
llits suplementaris que estan..., en un moment donat es
posen o no es posen... no és el debat d’avui. No és el debat
que nosaltres hem vullgut plantejar. No és un debat numèric
ni estadístic el que nosaltres hem vullgut plantejar.
Nosaltres, en matèria específicament del producte sol i
platja, que és un tema que també el portaveu del Partit
Popular comentava, ens preocupa que s’estiga incubant el
caos. Jo crec que no n’hi ha cap contradicció en dir que el
turisme de sol i platja és important, és fonamental, però el
turisme sol, i platja, perquè fins que els astrònoms i els científics no ens diguen que l’astre sol desapareixerà... és que no
podem qüestionar-lo, les hores d’insolació, feliçment, que té
esta comunitat. I que les platges són el principal recurs ecològic que tenim. Això no ho podem qüestionar ni nosaltres
ni ningun ser humà.
El que sí que qüestionem és el guionet que sempre queda
fora del discurs oficial: sol, platja i locomotora immobiliària, sense cauteles i sense límits. Eixa és la gran diferència
entre vostés i nosaltres o la manera que tenim nosaltres
d’entendre-ho.
I fer una descripció que, efectivament, el 80% del producte turístic valencià descansa sobre sol i platja és absolutament raonable, és un fet descriptiu, i a l’hora de valorar-lo
diem que una externalitat nociva preocupant és que això
siga la base, el rail sobre el qual vaja a circular novament la
locomotora immobiliària que per a nosaltres introduïx incertesa, crisi, dissuasió... La gent no vindrà. Els operadors
turístics qualsevol dia no fixaran un destí massificat com a
seductor i atractiu per a continuar generant negoci i enviant
turistes del conjunt d’Europa.
Número 53
23/09/2004
Respecte a la senyora ministra i a la relació amb el
govern central, vosté sap que s’ha parlat –és mític allò de
l’esperit olímpic, no?– jo crec que podem pensar que pot
haver també un esperit turístic, que sens dubte serà, jo crec
que una arma de pau, de convivència i de concòrdia.
Vosté s’ha de quedar amb esta idea del turisme i ha
d’usar-la. No es pot apuntar a la política de l’hostilitat. Li
pot interessar al Partit Popular el tema de buscar ja també
en política turística.... Això ja és el súmmum i es nou! Mai
s’ha parlat de la relació en nou anys de l’Agència Valenciana de Turisme amb Madrid, amb el govern central. I
ara, ja vosté, pel “consignazo” del govern del Partit
Popular ja està relacionant constantment la política d’aquí
amb Madrid. Això no és el que els interessa als empresaris ni als emprenedors ni a la gent que arrisca els seus
diners i el seu capital. Eixa actitud és perillosa per al sector, senyora consellera. I veig que no li preocupa massa la
connexió de la política urbanística, la política territorial
amb la seua responsabilitat, com a nova consellera d’una
nova conselleria.
El que fa l’Agència Valenciana de Turisme i, a partir
d’ara, la Conselleria de Turisme pot ser una anècdota irrellevant si vosté no intervé en el discurs global, en l’ordenació del territori i en l’assentament dels productes al si del
territori. Eixe és el repte que té si vosté té perfil polític per
a intervindre i dissenyar les grans polítiques, perquè el que
pot fer en la sucursal, en el departament segregat d’una conselleria aïllada de les grans planificacions econòmiques, el
gran vector de desenvolupament que passa malauradament
per esgotar el territori, la política turística seua serà absolutament innòcua, irrellevant.
La senyora vicepresidenta primera:
Vaja finalitzant, senyor Colomer.
El senyor Colomer i Sánchez:
I, per últim, dir-li que s’hauria de comportar..., li desitgem que se comporte, li desitgem molt d’èxit en eixe sentit, com una responsable del que és públic. Ambició de futur,
amb l’ambició col·lectiva de l’interés general que li ha de
plantar cara. En el 2004, la màxima responsable del turisme
sostenible en esta comunitat li ha de plantar cara a la construcció sense límits. És el gran risc que té el futur del nostre
turisme.
No hi ha –i acabe, senyora presidenta– obscenitat més
gran després del que s’ha viscut en el 2004, segle XXI..., no
hi ha –torne a dir-ho– obscenitat més gran que esgotar el
territori i fer-ho en nom del turisme i en nom del progrés.
Gràcies. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, senyor Colomer.
Té la paraula per a rèplica, la representant del Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida-L’Entesa, senyora Pérez.
La senyora Pérez i Martí:
Gràcies, senyora presidenta.
Pàgina 1.855
Senyora consellera, me sent en aquestos moments incrèdula i preocupada. Me sent incrèdula davant del que vosté
ha exposat ací i preocupada perquè l’única política clara que
vosté ací ha dit és la de la construcció en turisme. Ja no he
vist absolutament res més.
Per tant, em sembla que deuria acabar ací. Em sembla
que vosté haurà de demostrar-ho, conforme li he dit en la
meua primera intervenció, en el pressupost d’esta nova conselleria per al 2005. I jo, de temps, li done a vosté fins al mes
de febrer perquè vosté mos puga exposar clarament quines
són les línies d’actuació clares i concretes que va a desenvolupar en matèria turística al País Valencià.
Quan això estiga presentat, tornarem a discutir sobre el
tema.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora vicepresidenta primera:
Moltíssimes gràcies, senyora Pérez.
Per a finalitzar, té la paraula l’honorable consellera, la
senyora Milagrosa Martínez.
La senyora consellera de Turisme:
Señora presidenta.
Señor Colomer, lamento que usted no pueda soportar la
verdad, que no pueda soportar que sus alcaldes socialistas
recalifiquen metros y metros de suelo, porque pienso que así
lo deben de considerar, y deben de considerar que es bueno
para su municipio porque quizás potencien el comercio,
potencien la industria, potencien el bienestar del mismo... y,
claro, las verdades a veces duelen.
Mire, yo he sido alcaldesa, y le puedo decir que ha sido
un gran honor para mí. Y usted no lo es porque no puede,
porque no le han votado o no tendrá los votos suficientes.
No me diga usted... Y, oiga, le puedo decir que ser alcalde es
un honor y que a uno lo voten los representantes de su municipio, también.
Sobre la adscripción que usted hace, pues mire, yo estoy
muy orgullosa de formar parte del Gobierno Valenciano y de
formar parte del gobierno que preside el molt honorable president de la Generalitat. Con eso, se lo he dicho todo. No hace
falta que me lo pregunte más, pero si tiene dudas, lo digo
aquí, lo digo públicamente y donde haga falta, ¡faltaría más!
Dicho esto, yo creo que el gran problema que tienen ustedes, y por decirlo quizás en términos coloquiales, es que, de
verdad, no se aclaran ustedes. Pero no se aclaran, y lo digo
sin acritud, porque la señora Narbona..., es que es curioso,
que un día dice que el turismo de sol y playa está agotado y,
con buen criterio, un compañero también suyo, con la coherencia y la responsabilidad que le da de ser secretario general de Turismo, tiene que salir al día siguiente o a la semana
rectificando y diciendo: “No, por favor, cómo va a estar agotado. Fíjense si está agotado que vamos a potenciarlo”. Y,
claro, y lo están potenciando. Por eso, la cantidad que se ha
dado a Canarias; la cantidad que se ha dado a Baleares...
Y sobre el diálogo que usted ha dicho, sí que le puedo
anunciar a la cámara que también se va a dar una cantidad a
la Comunidad Valenciana dentro de este último trimestre,
porque yo me he encargado... (remors), yo me he encargado, con ese carácter que ustedes dudan y dicen que no tene-
Pàgina 1.856
23/09/2004
mos los miembros de este Gobierno, de hablar con el secretario, el señor Raimon Martínez, y le dije que era incomprensible para la Comunidad Valenciana que nuevamente se
nos volviera a discriminar, porque ¿por qué potenciar
Canarias, Baleares, y la Comunidad Valenciana no? No despreciamos a nadie, pero seamos equitativos. Entonces, a
pesar de que esas cosas, yo vuelvo a decir que les alteran, les
ponen nerviosos, porque la incoherencia ya no es entre aquí
y la costa, es que es entre los mismos miembros de un
gobierno de la nación, como es la señora Narbona y como es
el secretario de Turismo. (Remors)
Entonces, yo me alegro de que se diga que, en fin, más
adelante discutiremos los proyectos, porque yo creo que
ustedes tienen una obsesión, y es los ladrillos. ¡Oiga!, todo
es importante pero... (la senyora vicepresidenta primera
colpeja amb la maceta)
Número 53
lidad y dentro del marco de la legalidad vigente. ¿O es que
ustedes, según ustedes, es incompatible crecer ordenadamente urbanísticamente con generar turismo? ¿Es que lo
ven ustedes incompatible? No lo es, ni mucho menos. Un
turismo ordenado, racional, y cuando el turismo se hace
así, entre todos, yo creo que los datos han demostrado que
son buenos, que no quiere decir que tengan que indicar que
nos relajemos para nada. Vamos a poner medidas, a potenciar, a complementar el turismo de sol y playa con el turismo de ocio, con el turismo deportivo, con el turismo de
salud, el turismo rural. Pero nada es excluyente, todos son
complementarios.
Pero, yo, desde luego, creo que tienen ustedes, de verdad, una obsesión excesiva con los ladrillos.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
La senyora vicepresidenta primera:
Perdón, señora consellera.
Senyories, els pregue que guarden el silenci degut.
Estem acabant la compareixença i ja ha tingut el torn d’intervenció el seu portaveu. Per tant, li toca a la consellera.
Pregue, silenci.
Gràcies, senyora consellera, continue.
La senyora consellera de Turisme:
El turismo siempre dentro del marco de la calidad, de
la competitividad, del progreso, y dentro de esa sostenibi-
Moltes gràcies, honorable consellera.
Un momentet, per favor, senyories.
Els recorde que, per acord unànime dels tres grups parlamentaris, la Comissió de Seguretat Nuclear s’iniciarà ara,
a continuació, en la sala A per a tractar exclusivament els
dos primers punts de l’ordre del dia, sent previsible la seua
continuació el 26 d’octubre, el que els comunique per al seu
coneixement i efectes oportuns.
Per tant, s’alça la sessió.
Moltes gràcies.
(S’alça la sessió a les 13 hores i 40 minuts)