El Budisme

Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
~1~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
INDEX:
1. Qué és el Budisme?
2. Tipus de Budisme: Mahayana i Hinayana.
3. El Buda històric.
3.1. Les Quatre nobles veritats.
3.2. El Camí de les Vuit Passes.
3.3. Frases de Buda.
4. Tres conceptes importants.
4.1. El Karma.
4.2. El Samsara.
4.3. El Nirvana.
5. Conclusió del Treball.
6. Bibliografia.
~2~
Pag. 03
Pag. 04
Pag. 05
Pag. 08
Pag. 09
Pag. 10
Pag. 11
Pag. 11
Pag. 12
Pag. 14
Pag. 15
Pag. 16
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Qué és el Budisme?
El budisme és una religió i filosofia de vida basades en les ensenyances de
Siddharta Gautama, el Buda històric ('l'Il·luminat' o 'Despert'), que va viure
a l'Índia a cavall dels segles VI-V aC. Avui el budisme és la quarta creença
amb més fidels (350-400 milions), darrere del cristianisme, l’islam i
l’hinduisme.
És una religió amb una importància molt gran a escala Mundial
(350.000.000 seguidors). Va ser fundat al nord-est de la Índia. El budisme
és una religió no teista pertanyent a la família dhármica.
El budisme ha anat evolucionant en la historia fins adquirir la gran
diversitat d’escoles i pràctiques avui presentes.
Fora de l'Àsia, aquest últim mig segle el budisme ha penetrat amb força a
Occident, on com més va més adeptes té. Podríem explicar el fet a partir
de tres factors:
- L'universalisme i la capacitat d'adaptació de la fe budista a les realitats i
als costums locals.
- El corrent de simpatia envers el poble tibetà i el dalai-lama (cap espiritual
i polític) Tenzin Gyatso, símbol de la resistència pacífica a l'ocupació
xinesa.
- L'estil de vida occidental, afanyós i competitiu, que ha desvetllat l'interès
pel budisme i per més creences i pràctiques orientals. (Algú va dir, d'una
manera simple però concisa, que l'Occident tenia rellotges, i l’Orient
temps.
Avui el budisme és la quarta creença amb més fidels (350-400 milions),
darrere del cristianisme, l'islam i l'hinduisme.
~3~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Tipus de Budisme:
Classificació per escoles budistes: Hinayana i Mahayana.
Budisme Hinayana:
També coneguda com “Xicotet vehicle” o Budisme Pali. Es va mantenir
principalment al sud, també se’l coneix com budisme meridional. Aquest
tipus de budisme és encara influent a Celiàn, Birmània i Siam.
Els seus partidaris es mostren més ortodoxos que els membres del
Mahayana, és a dir, segueixen més estrictament la “doctrina original” de
Buda.
Budisme Mahayana:
També conegut com “Gran Vehicle”, Budisme sànscrit o septentrional, ja
que es va estendre pel nord. Aquesta doctrina va traspassar les fronteres
de la India i es va difondre pel Tibet, la Xina o el Japó.
Els seus partidaris es proclamen més oberts que els membres del
Hinayana, d’ací la qualificació d’aquest com “Xicotet Vehicle”.
El budisme Mahayana ha anat desenvolupant-se de manera diferent en
cada país, per això aquest tipus de budisme no és exactament igual en tots
els països en els que està present.
~4~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
El Buda Històric:
El terme Buda designa a l'Il·luminat, sent el nom més conegut de Siddharta Gautama
Sakyamuni. Era fill del príncep Suddhodana i quan va nàixer es va profetitzar el seu
crucial destí. Però son pare, segons compte la tradició, va intentar apartar el xic de la
vida religiosa i li va casar amb la seua cosina Yasodhara, naixent un fill cridat Rahula.
Però Siddharta es va veure impulsat per l'ascetisme i va abandonar la seua família i
béns a la recerca de la Veritat. Es va retirar a la selva per a meditar dirigit per dos
bramans i, després de suportar dures proves, va aconseguir les conegudes com
“Quatre Veritats” (vorer el punt 3.2-Les Quatre Nobles Veritats). Des d'eixe moment
va voler fer partícip a la humanitat de la seua experiència i es va dedicar a predicar la
seua doctrina, caracteritzada per la serenitat. Va fundar una ordre monàstica
anomenada Sangha que es va dedicar a estendre el budisme per tot el món al llarg del
temps.
Siddharta Gautama va néixer en una condició de privilegi; el seu pare, Suddhodana, un
home de riquesa i poder, la seva mare, Mayadevi, una dona refinada i sense
preocupacions. Quan va nàixer, , un endeví, Asita, va predir que el xiquet estava
destinat a un imperi polític o espiritual, i indubtablement els seus pares van considerar
apropiat per al seu fill aquest auguri. Tal vegada per aquesta raó van triar el seu nom,
Sarvarthasiddha, “el qual ha complert totes les metes”, o Siddhartha, “el qual ha
complert la seva meta”.
Mare i Esposa de Buda.
La seva mare va morir poc després del seu naixement, i en els seus primers anys va ser
criat i alimentat per la seva tia, Mahaprajapati.
Encara que rebia l’ensenyament apropiat per a un jove de la seva posició, la seva vida
primerenca va estar caracteritzada pel luxe, ja que el seu pare considerava que el seu
aposto fill hauria d'estar unit fermament als avantatges de la riquesa i el poder, per a
afavorir la seua avarícia, i augmentar les possibilitats de que s’inclinara per la vida
política i formara el gran imperi que l’endeví havia predit. Als setze anys d'edat se li
havia havia assignat una jove esposa.
La Crisi de l’Hereu.
Els plans del seu pare no tingueren èxit, per aquesta època el jove va començar una
exploració física i intel·lectual que tindria conseqüències de gran importància. Aquest
període de la seua vida s’explica en la història de les “quatre escenes” o “quatre
descobriments”, quatre experiències formatives que van succeir al jove quan viatjava
en el seu carruatge.
~5~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Malaltia, Vellesa i mort.
L’aparició pel camí d’un ancià, feu que Siddhartha entenera realment el fet de
l'inevitable envelliment, seguit de confrontacions similars amb la malaltia i la mort,
aquests impactants aprofundiments sobre la condició humana van pertorbar la seva
complacencia cap a la seva vida de privilegi i li van forçar a reconèixer que tals
condicions doloroses i indignes li esperaven a ell i a la seva bella esposa, així com
segurament també als altres éssers.
La recerca de la veritat
El quart descobriment, una trobada amb un home que vagava a la recerca de la veritat,
Unparivrajaka, va sembrar en la seva ment una llavor, que es convertiria en una
convicció que existia una alternativa a l'acceptació passiva del sofriment i el
decaïment, però que aquesta recerca requeria una acció radical i fins i tot dolorosa.
El seu fill
L'esdeveniment final que sembla haver inclinat la balança de la decisió cap a explorar
la veritat, va ser el naixement del seu fill amb Yasodhara. Frustrat, va veure aquest
esdeveniment com el naixement d'un encadenament.
El príncep deixa tot per a buscar l'alliberament
La resposta a aquest esdeveniment seria decisiva. Sense l'aprovació i fins i tot el
coneixement dels seus pares, va partir de la seva casa, deixant enrere esposa i fill,
família i estatus social, plaer i privilegi. A l'edat de vint-i-nou va tallar el seu cabell, es
va vestir amb els gastats hàbits d'un rodamón, i va començar la seva recerca per la
veritat i l'alliberament.
El seu primer pensament va ser trobar un mestre, i el va trobar, es deia Alara Kalama,
qui li va ensenyar una forma de meditació que el va portar a un elevat estat
d'absorció,tècnicament conegut com akimcanyayatana, l'esfera “o estat del no-res”.
No obstant això, Siddhartha va reconèixer que aquest estat mancava d'una dimensió
moral i cognoscitiva, que no havia assolit diferencia alguna en la seva condició
humana, doncs encara es trobava subjecte a l'envelliment, la malaltia i la mort i que la
seua recerca no havia acabat. A pesar que Alara Kalama li oferiala possibilitat de dirigir
amb ell dels seus altres deixebles, Siddharthava partir a la recerca d'una guia superior.
~6~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Mestre Udraka Ramaputra
Una situació similar es va desenvolupar amb la seva següent mestre, Udraka
Ramaputra, qui li va instruir en l'assoliment d'una absorció meditativa cridada
naivasamjñanasamjñayatana, “estat o esfera de la no-percepció”, i qui eventualment li
va oferir l'adreça dels seus seguidors.
Una vegada més, no era el que Siddhartha buscava, i es va dedicar ara a l’ascetisme
amb l'esperança que això li revelés una solució a la seva recerca. Durant cinc o sis anys
va viure en Uruvela (Uruvilva), al costat del Ric Niranjana (Nairañjana), prop de cinc
companys ascetes, primer com companyia, després com seguidors. Es torturava a si
mateix molt durament sense precedent, sostenint la respiració durant llargs períodes, i
posteriorment reduint extremament la seva ingesta d'aliments.
Havent posat en perill la seva vida amb la seva recerca en l’ascetisme, Siddhartha una
vegada més va rebutjar el seu assoliment, aquesta vegada per perillós i excessiu.
Siddhartha segueix la seva intuïció
Va tornar a prendre aliments en quantitat raonable, i per això va ser rebutjat pels seus
deixebles ascetes qui li van abandonar, va partir llavors cap al parc dels cérvols en
Rsipatana, proper a l'actual Benarés. En estat de profunda resolució es va asseure un
arbre a la riba del Niranjana, on va recordar una experiència natural i espontània de
dhyana, o absorció meditativa que li havia succeït en la seva joventut mentre es
trobava assegut sota una pomera.
El despertar de Siddhartha
Durant el transcurs de la nit, a través de la contemplació del misteri de la mort i el
renaixement, de les seves causes i les seves condicions, ell va arribar a un nou i
profund discerniment de la naturalesa de la nostra condició, i de les coses com en
realitat són.
Això va ser la seva Il·luminació, el seu “despertar” a la manera que les coses realment
són (yathabhuta), pel que va arribar a ser conegut com El Buda, “el qual ha despertat”,
als trenta-cinc anys d'edat.
~7~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Les Quatre Nobles Veritats
Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que
va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva il·luminació, el Buda
històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc
ascetes, que ara serien els seus primers deixebles, i el primer
ensenyament que els va dispensar després d'abandonar el Samsara van
ser les Quatre Nobles Veritats:
1. Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de
frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és
essencialment fugisser. La vida és sofriment.
2. Samudaya: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el
desig d'actuació, de plaer, de possessió.
3. Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir,
d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una
serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
4. Noble Camí Òctuple: el camí que condueix al nirvana és el noble camí
dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació.
~8~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
El Camí de les vuit Passes:
Buda va anomenar la Via del Mig a les vuit practiques que tota
persona ha de conèixer i posar en pràctica:
-La comprensió justa del Dharma, és a dir de la realitat vista a partir d’una
pràctica desperta. Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
-El pensament just, que inclou la saviesa i la compassió, que es manifesten
quan ja no estem limitats pel nostre ego. Allunyar-se d'odis, enveges i no
cedir als desigs.
- Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. La paraula justa, sincera i
benvolent.
-L’acció justa: Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal. Mantenir una
bona conducta moral.
-El mode de vida just: la manera de satisfer les nostres necessitats sense
perjudicar els altres éssers vius.
-L’esforç just: l’energia que posem per aturar la causa del sofriment i per
practicar el que és beneficiós per als altres i per a un mateix. S’han de
fomentar tendències bones.
-L’atenció justa: estar present, atent a si mateix, als altres i al que fem,
conscients de les conseqüències dels nostres actes i de les nostres
paraules.
-La meditació justa: la pràctica de la concentració i de l’observació que
ens harmonitza ací i ara amb el Dharma, l’ordre còsmic.
~9~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Frases de Buda:
Podem conèixer més sobre el pensament de Buda si llegim algunes de les
frases que va dir, molt profundes i reflexives.
 “Tot el que som és el resultat del que hem pensat; està fundat
en els nostres pensaments i està fet dels nostres pensaments.”
 “L'odi no disminueix amb l'odi. L'odi disminueix amb l'amor.”
“El dolor és inevitable però el sofriment és opcional.”
 “Com flors belles, amb color, però sense
aroma, són les dolces paraules per al qual no obra d'acord amb
elles.”
 “Avançant aquests tres passos, arribaràs més prop dels
déus: Primer: Parla amb veritat. Segon: No et deixes dominar
per la còlera. Tercer: Dóna, encara que no
tinguis més que molt poc que donar.”
 “Per a ensenyar als altres, primer has de fer tu alguna cosa
molt dura: has de redreçar-te a tu mateix.”
 “Ni tan sols un déu pot canviar en derrota la victòria de qui
s'ha vençut a si mateix.”
 “No hi ha incendi com la passió: no hi ha cap mal com l'odi.”
 “L'insensat que reconeix la seva insensatesa és un savi, però un
insensat que es creu savi és, en veritat, un insensat.”
 “La reflexió és el camí cap a la immortalitat (cap al nirvana),
la falta de reflexió, el camí cap a la mort.”
 “Estem en aquest món pera conviure en harmonia, els que ho saben
no lluiten entre ells.”
 “No creeu gens pel simple fet que
molts ho creguen o fingeixin que ho creuen; creieu-ho després de
sotmetre'l al dictamen de la raó i a la veu de la consciència.”
 “Satisfeu les necessitats de la vida com la papallona que extrau el
nèctar d’una flor, sense destruir la seva fragància ni la seva textura.”
 “Dubta de tot, troba la teua pròpia llum.”
 “Mai he conegut a ningú tan ignorant del que no pogués
aprendre una mica.”
~ 10 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Tres conceptes importants:
Karma :
L'explicació del karma dins de les doctrines budistes és diferent de la hinduista. El
karma no seria una llei de causa i efecte que implicaria l'existència de déus invisibles
encarregats de fer-la complir, sinó una inèrcia natural.
Per exemple, si una persona roba un banc i té èxit, és molt probable que torne a robar,
i si una persona ajuda a un ancià a creuar el carrer, llavors és molt probable que
aquesta persona segueixi ajudant a altres persones. En tots dos casos, si l'experiència
no produís bons resultats, llavors la inèrcia es faria menor (el lladre robaria menys i el
filàntrop ajudaria menys). Quan un subjecte roba un banc, aquesta acció quedarà
registrada en la seva ment alterant el flux d'aquesta, i provocant en ell una percepció
errònia de la realitat («tinc dret a prendre sense permís les coses que necessito»). En
realitat aquest procés seria subconscient. Aquestes percepcions errònies li
condicionaran a sofrir més endavant, doncs creen un estat mental propens a la
infelicitat.
El karma no seria llavors una recompensa o un càstig màgic a les accions sinó
simplement el fet que les accions humanes tenen conseqüències tant externes com a
mentals.
Segons una altra interpretació del karma més aviat serien les dues coses juntes, és a
dir, hi hauria càstig i premi, però no de forma màgica, sinó mitjançant conseqüències
automàtiques de les accions, en un concepte que implica la reencarnació, sempre
unida al karma .
Ja que tot acte té origen en la ment, el budista ha de vigilar els seus pensaments i les
seves paraules, ja que també poden produir bé o malament. Cada acció i paraula,
bones o dolentes, seria un bumerang que de vegades torna en la mateixa vida i de
vegades en una vida futura.
El karma pot ser explicat com un fenomen anàleg a la inèrcia. Segons aquesta visió,
l'individu genera tendències a través de les seves causes. Un pensament, paraula o
acció intencional, si es repeteix, es converteix en costum i condicionarà una tendència
en el mateix sentit. En el futur, les causes no necessàriament serien intencionals, sinó
que estarien influïdes per causes prèvies. En aquest sentit, el karma constitueix una
influència inconscient, condicionant però no determinant, doncs som sempre lliures i
podem contrarestar les nostres influències o tendències negatives. Encara que siguin
escassos en percentatge, tenim nombrosos exemples de persones que han canviat
radicalment de vida.
El karma és el resultat de les nostres accions passades, i no solament del passat de la
nostra vida, sinó també d'altres vides. És una Llei d'ensenyament, no és ni premi ni
càstig, és un senyal que alguna cosa no hem après.
~ 11 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Samsara:
Samsara és el cicle de naixement, vida, mort i reencarnació (renaixement en el budisme) en les
tradicions filosòfiques de l'Índia; hinduisme, budisme, jainisme, bön i sijisme.
Segons aquestes religions, en el transcurs de cada vida, el karma (Vorer: El Karma) determina
la destinació futura de cada ser en "el procés de l'arribar a ser" (evolució o devolució). Aquest
procés cíclic acaba amb l'assoliment del moksha.
Segons l'hinduisme, si un viu de manera extremadament malvada, un reneix com un animal o
un altre ser desafortunat.
Samsara és el cicle de naixements, morts i renaixements en la majoria de les tradicions
filosòfiques de l'Índia); incloent l'hinduisme, el budisme i el jainismo. S'assumeix com un fet
irrefutable de la naturalesa. Aquestes tradicions difereixen en la terminologia amb la qual
descriuen al procés i com és interpretat.
Es correspon amb el sofriment, propi del món material, del que els éssers humans són els únics
éssers reencarnats capaços de distanciar-se, mitjançant l'alliberament, i, posteriorment, de
separar-se, mitjançant el nirvana. El temps necessari per alliberar-se del samsara depèn de les
pràctiques espirituals i del karma acumulat en vides anteriors.
Normalment Sansara es considera l'oposat de Nirvana. És l'estat de no-il·luminació en el qual
vivim. L'existència mundana.
Segons el budisme el Sansara no té ni principi ni fi. Estem atrapats en ell fins que guanyem la
Il·luminació. No obstant això, algunes escoles del budisme diuen que quan guanyem la
Il·luminació entendrem que el Samsara i el Nirvana són tot el mateix.
A pesar d’açò, al començament de la sendera tenim a veure el Samsara com un estat del com
necessitem alliberar-nos per aconseguir el Nirvana.
La imatge de la pàgina seguent és la Roda de la Vida tibetana, que representa el Samsara. En el
centre, hi ha un gall caçant a un porc que caça al seu torn a una serp que tracta de caçar al gall,
és a dir, el desig, l'odi i la ignorància. Al voltant d'ells hi ha persones ascendint el semicercle
blanc de la vida, al costat d'unes altres que descendeixen el semicercle negre de la mort. La
major part de la Roda està dedicada a la representació de sis regnes: el regne dels déus, el
regne dels titanes, el regne dels humans, el regne dels animals, el regne de les ànimes en pena
i el regne dels dimonis, cada regne presidit pel seu propi boddhisattva. La part més exterior del
cercle la componen els dotze passos de l'origen depenent. La Roda al complet està subjectada
per Yama, el Senyor de la Mort.
~ 12 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
~ 13 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Nirvana.
Segons les creences de moltes religions d'origen oriental, el nirvana es tradueix com el
cessament del sofriment, i representa un estat de relaxació que resulta de l'eliminació de tots
els desitjos, aconseguit a través dels diferents mètodes de meditació.
El terme nirvana té el seu origen del sànscrit i significa “calma” o “quietud”, ara bé si parlem
del nirvana en una context religiós, aquest terme sol utilitzar-se en religions hindús com el
jainisme, l'hinduisme i el budisme, amb la finalitat d'indicar un estat en el qual no es produeix
cap tipus d'activitat mental, la qual cosa significarà l'alliberament de l'esperit. Però segons el
context religiós en el qual es col·loque, el nirvana posseeix diferents tipus d'implicacions. Les
religions hinduistes i budistes solen utilitzar la paraula nirvana com a sinònim de calma, la qual
cosa implica que la persona que arribe a experimentar el nirvana es compara amb la flama
d'un foc apagat, això es deu al fet que tots els desitjos, pensaments, emocions, necessitats i
sensacions, desapareixen el que implica que el nirvana realment no és un estat, sinó que es
tracta d'una veritat absoluta que hauria de ser experimentada per cada persona. Hi ha
pràctiques actuals, que poden arribar a apropar-nos a un estat de nirvana però sense la
necessitat que les mateixes tinguin un alt contingut religiós; per exemple, el Reiki o l'estudi
sobre la metafísica poden ajudar-nos a realitzar un avanç a la il·luminació de la consciència, és
a dir que l'experiència del nirvana és perfectament possible mitjançant el treball i l'estudi
sobre un mateix.
Buda Gautama, creador de la religió budista, va redefinir la utilització del nirvana que s'utilitza
en l'hinduisme per mitjà d'un procés de meditació que ajuda a analitzar el cos i la ment. En
aquest procés existeix un cert buit que es presenta en el cos i en la ment de la persona que
està duent a terme la pràctica del nirvana. I igual que el nirvana hinduista, quan es duu a terme
l'experiència del nirvana budistes es produeix un alliberament del sofriment causat per
l'existència de tots els estats diferents de reencarnació als quals es tots estem subjectes.
~ 14 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Conclusió:
Després d’haver estudiat a fons la religió budista, i tenint en compte el que he aprés a classe
de confirmació, no hi ha massa diferències entre la religió budista i la cristiana catòlica, és més,
les dos tenen el mateix objectiu. I me’n he adonat també que si de la classe de confirmació
llevem a Déu, obtenim el que estem donant en ètica. Encara que aparentment les dos religions
anteriors semblen totalment diferents, amb ritus diferents, festivitats diferents i doctrines o
ensenyaments redactats de forma diferent, en el fons les dos religions busquen el mateix, la
felicitat.
I tenint testimonis de gent que ha parlat amb frares budistes, i havent parlat jo amb frares
catòlics, he vist que eren igual de alegres, o almenys els dos tipus de frares van sempre amb un
somriure d’orella a orella, transmetent felicitat a qui se’ls apropa.
Les dos religions, busquen una nova vida després de l’actual, un raig d’esperança que els
assegure que no van a morir, alguna cosa que done sentit a la seua vida, que els diga que la
seua estada al món té un sentit, i que no van a haver d’afrontar sols la mort. I aquest és el
vertader objectiu de les religions, per a això s’han creat, per a posar sentit a una vida que
aparentment no en té. Perquè a poc que et pares a pensar: som animals, naixem, creixem, ens
relacionem i morim, i aquesta última part no ens fa gens de gràcia, perquè és desconeguda.
Quan un naix no se’n adona, quan creixem tampoc, ens relacionem per naturalesa, sense
haver de fer res, però... i quan morim? Aquesta etapa té un problema, ningú la ha vist des de
dins, i qui l’ha vist no la pot contar, és una etapa totalment desconeguda, i com a tot allò
desconegut, la gent li té por. Aquesta és una de les poques coses que queden al món
desconegudes per als humans, per això, les religions han anat evolucionant: ja en l’antiga
Grècia existien mites i Déus que explicaven fenòmens naturals que aleshores no tenien
explicació, ara, la majoria d’aquests fenòmens tenen una explicació científica, i poden ser
observats en un laboratori, però la mort d’un humà com a ésser conscient no. Per això, les
religions actuals intenten convèncer-nos que no hem de tenir por a la mort, que després de
morir hi ha una vida millor i que per a obtenir-la hem de seguir les normes que ens proposen.
La idea inicial em sembla molt bona, el problema és que molta gent ha utilitzat el poder de
convicció de aquestes grans institucions per al seu interès personal, i açò, ha deformat la visió
general que es té de l’Església Catòlica (pose el cas d’Espanya perquè no en conec altres, però
supose que hi hauran molts casos semblants en altres religions).
~ 15 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Bibliografia:
El Budisme:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0223443
http://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme
http://indoxina.galeon.com/budisme2.htm
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=2457959
http://html.rincondelvago.com/budisme_1.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Budismo
El Buda Històric:
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/4136.htm
http://www.budismo.com/articulos/budahistorico.php
http://www.indiga.org/religions/docs/elbudahistorico.pdf
Frases de Buda:
http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=136
http://www.frasecelebre.net/Frases_De_Buda.html
Camí Vuit Passes:
http://www.dojozenbarcelona.org/textos/les-4-nobles-veritats
http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats
Quatre Nobles veritats:
http://www.dojozenbarcelona.org/textos/les-4-nobles-veritats
http://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats
http://www.oshogulaab.com/BUDA/TEXTOS/4NOBLESVERDADES.htm
Samsara:
http://es.wikipedia.org/wiki/Samsara
http://www.librosbudistas.com/otro/samsara.htm
http://webspace.ship.edu/cgboer/rueda.htm
~ 16 ~
Treball Monogràfic: “El Budisme”
Ismael Sempere Mirón
IES Bocairent
4t ESO B
Nirvana:
http://www.cristianismoesamor.com/libros/lg/lg-7.htm
http://www.tarotyvidencias.com/angeles-y-arcangeles/nirvana.html
http://www.buenastareas.com/ensayos/El-Nirvana-Del-Budismo/75933.html
Karma:
http://es.wikipedia.org/wiki/Karma
http://www.zonagratuita.com/ZonaEsoterica/Karma/definicion.html
Crisitanisme - Budisme:
http://www.ministeriosprobe.org/docs/budismo.html
Imatges:
http://religioesnaocristas.no.sapo.pt/images/mapa-budismo.jpg
Festivitats:
http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Buddhist_holidays
Llibres Consultats:
“Budismo una historia concisa”, (No he trobat l’autor)
“Enciclopedia de las Religiones”, Espasa.
“Enciclopedia Filosófica”
~ 17 ~