LA GRALLA

Anuncio
A n y I—N. 4 8
MONTEVIDEO
2 5 Abril 1 8 8 6
SUSCR1CI0 A D E L A N T A D A
AVISOS Y SUSUIIPIMDNK
SARANDI 203
AL* C O S T A X
CORREO
SKTMANAKI CÁTALA Y LlTEBAltl
LA G R A L L A
MONTKVILUCO,
ALIKLL
2)
UU
1886
P E N A
Per 11 las patrióticas aspiracions de los
catalanistas de Montevideo se veurán satisfelas- ja es un fet la fundado d' una Societat
qu ompleni \S> desitjos de tots los que anhelan l' avens moral y material de las regions
que parlan en católa.
I o diumenire passat, se reuniren bon nombre de catalana, balears y valenciana, pera
buscar un nnm baix lo qual s< áple^uessen
los lilis de Valencia, Balears v Catalunya en
santa IR;rman;'), v pera nomenar u n a c o m i s sió que inslali, administri y dongui un r e g l a ment á la novella Societat, que avans de naixer ja contava ab un crescut nombre de afiliáis.
Lo nom lbu trovat y es 1' que nos servéis
d' epígrafe, aixó es Hat Penal, y la comissió
"fou nomenada, resultant el-lecyits los ferms
catalanistas senyors Teix, Majó, Hernando,
Matarrodona, Baitx, N o c i e r a , v Ráfols, quals
senyors se reuniren la & m a r s " pera repartir
los cárrechs resultant p e r ' majoría de vots
eombinat lo Consell de la segue.nt manera:
President, Dr. En JosepIrMajó.' ; , ;
Tresorer-Comptador, En J o a n Hernando.
Secretan, En [oseph Baitx y. Balil.
Vocal-Bibliotecari, En Enricli Ráfols.
Vocals ¿ E n S a l v a d o r Teix, Sebastiá N o guera, Frañcesch Matarrodona.
Aquesta Comissió, segons teni'm entes, no
durará mes que lo temps precis pera complir
Ciucat
Gampanya . . . .
Exterior
. . . .
p s . 0.50
» O.fiO
» 0.70
ab l'encárrech que li feu l'assamblea del d i u menire.
Nos consta, aixi mateix, quetrevalla ab tota activitat pera clonar terme lo mes prest
possible á la confecció del Reglament, y en
trobar una casa apropiada pera establir lo
local social.
La circunstancia de ser membres de l'esmentada Comissió dos redactors de LA. GRALLA, n o ' n s permet espionarnos com-desitjariam respecte lo que esperem de sa activitat
y son entnssiasme.
AGÜSTÍ JUNOY Y ARGENTÓ
¡PASQUA FLORIDA!
¡Olí, las costuras catalanas
qui BONICAS SEMPREL
I
Sempre aprés de la tempestabrilleja mes púr lo sol:
es mes esplendent la festa
aprés d uns quants jorns.de dól.
1
J a repican las campanas
d' Aleluya V tocb plascent
Y ja s' ouhen las galanas
cansons dolsas del jovent.
v
,
De flors.se vesteix: la térra,
de• llum se vesteix lo cel; . . v
los aucells pe V plá.y la. ser ra
refilan sos cants de roei.....
Una melodía dolsa
mormola r aygua .del riu, •
y entremitx d' húmida moísa
la violeta ja somriu.
;
LA GRALLA
378
Lo món retorna á la vida
y un ¡ardí la térra apar:
¡ditxosa Pasqua florida,
be has tardat prou á arrivar.'
II.
Com esta nit no n* hi ha gavres:
la liuna brilla esplendent,
y surten los camillayres
tot lo poblé recorrent..
Van cantant causons galanas
v dolsas queixas d' amor;
sas cansons son catalanas
com eixidas de son cor.
Al ohir las camarellas
que 'ls endressa lo jovent
obren prompte las doncellas
sos balcons ab goitx ardent.
Enflocadas cistelletas
fan pujar fins ais balcons;
pujan plenas de floretas,
baixan plenas de altres dóns.
Quan han fet la recollida
los fadrins se 'n van cantant:
«Ditxosa Pasqua florida
dolsa diada d' amor sant»
III
L a manyda fá rodona
al entorn de T avi aymat;
—Padrí, 'ns heu de dar la mona,
que la Pasqua ja haarribat.
—¿Y 1' amistat, ja la heu feta?
—No hi pensavam
- V a j a n donchs;
¡dimontri de quitxalleta!
vaja, Deu vos fasse bons.
Lo padri lo present dona
á n' aquell aixám revolt,
y conté tans ous la mona
com anys té cada fillol.
L a maynada ab goitx sens mida
salta y brinca ab grat alan y;
per ells la Pasqua florida "
es la gran Testa de 1* any.
IV
¡set setmanas de Quaresma!
• ¡set setmanas sens balláü
Y a la cobla está llogada
y comensarán molt prest,
que ja en 1' era enrajo'ada
1' envelat ha quedat Uest.
r
Au, que ja s acosta 1' hora
y lo ball vá á comensar;
jovenalla bailadora,
cap á dintre y á bailar.
J a comensan; romp 1' orquesta
y 1' jovent baila en excés'
¡Tots los dias Jossen
fesla!
¡La Quaresma
may
vingués!
V
¡ L ' anyellet de casa meva
ha tingut ben mala sort!
quan gosavam tots sens treva
¡pobre bestia! 1' havém mort.
L a Pasqua V hem celebrada
a b l a carn del pobre angelí;
tan gustosa 1' hem trobada
que ja res no queda d' ell.
L ' anyell ha pagat la Testa,
y 1' qu' hi Tet no m' fa está trist,
perqué en diada com aquesta
també ho feya Jesucrist.
VI
L o s fadrins y las doncellas
van ballant ab ver delit
fins que son mantell d* estrellas
en lo cel extent la nit.
En lo ball lina la festa
ab molt greu deis balladors
¡1' acort últim de la orquesta
omple de recansa 'ls cors!
Quan la festa n es finida
lo jovent diu contristat:
¡Ditxosa 'Pasqua
fforida,
que depressa 'ns has
passal!
MANEL RTBOT v SERRA.
Lo jovent frissa y pert 1' esraa
esperant la tarde ja;
I
LA G R A L L A
LO
HIVF.RN
379
aquell mohiment de parents y amichs qu* animava LA casa lo d a que matavam porch; las
velila EL AS que passavam al graner asseguts en
rotilo desgranant'panotxas ó aplanant las figas que després ben apitonadas en las caixas,
S' amaravan D E sucre tant dols com las conversas qu alli teniam
Y no vos dich res
del goig que nV entrava al veure arrivar las
festas ele Nadal que passavam reunits y en
santa pau ab tots los germans de fora que
sois per aixó venían de liunyanas térras
Després s' esqueya la diada de San Pau, eixia
LA primera disfresa y darrera d" ella se entre¬
gava al esbojarrament del Carnestoltas tota
LA jovenalla, lo sol comensava á fiblar altra
volta, los ametllers treyan florida, las violas
davan olor, LOS gorchs se desglassavan, exclatavan francesillas y lliris y *ls boscos^y
margenadas s' omplenavam de poncellas pera engalanar la I E R R A de Hors y embaumar de
fragancia ls ayres AL fer son anyal retorn la
bella primavera.
Ja 'l vent no tailava, ja 'ls camps estavan
veils, ja Ms arbres treyan fullas y las portas
y finestras s* obrian de b a f á bat pera alegrar ab T entrada del sol tots los recons de
casa; mes L A M B E lo traball escompava á tot
le J O V E N T y ' L S pobres avis anyoravan no tant
V escali del foch y joganera bellugadissa de
LAS llamas, com lo caliu de la familia y aquell
bull C O N S T A N T de pensaments y recorts que
' N S trasminan.
Nn; T hivern n > es pas la mort, sino hermoSA font de vida del pensament, del cor. iQué
voi dir que s'amortalli de neu y QU' arrabassi *l F U L L A M , quan nudreix l'arrel y la llavor y
engi'uixeix la soca y estreny T amistat y alegra 'LS avis retenintnos M E S lemps al costal
seu?
Tan sois per aixó jo exclamaría sempre:
—Hivern, benehit sigas!
;
Qui ho ha dit que 1" hivern es la mort? Vosaltres mateixos ho hau.eu repetit niés de
cent voilas, recordant la bellesa ciels camps
de primavera y d" istiu, al contemplarlos pelats. amortallats de neu, sensé aquella aucellada joganera y cantadora, sensé l s flayres
ubricadors de las flors, sens aquell remcreig
suau del vert fullam ni 'l ressó de la gralla
ó la tenora q u \ arriva del poblet vehi hont hi
ha festa major.
Donchs no: 1' hivern no es la mort. Eli vos
recull v acopia al escó de la llar á vells y j o ves, pares y lilis, y alii per boca de r avi v o s
despena l' amor de patria y '1 sentiment de
clignitat catalana quan sentiu explicar los tra¬
balls que nostres majors passaren tôt comba¬
' tent á 1' estranger; vos la sentir las profitosas
ensenvansas de V experiencia ian necesaria.;
en tots los moments de la vida; estreny niés
v mes los Ilassos de familia al escalf de las
dolsas v Uargas conversas sobre 'ls pobres
parents'que moriren y ' 1 pervindredels iillets,
v omplena de poesía 'l cor albora q u e s p e r o iia la fantasia de grans y xichs á la veu de
las rondallas y corranclas qu' alli s' aprenen.
mentres bufa '1 vent de fora y á clins xiscla la
llenya, espeternegan las brasas y la), resplandor de las Hamas pobla de fantasmas las'pàrets y us trasmuda constamment los c o l . r s
del rostre.
Encare 'm sembla qu" us veig per una esdetxa de la memoria y 'm bat i o c o r ab aquella joya que donan sempre los vells recorts de
1' infantesa. Encare esmento que 3 a n _ e r a
noy se m" omplena va de tristesa "1 cor al ven~re fuetejats pe'l vent de fredosa tramontana,
acotant lo brancam ab penà, aquells arbres
poch ans vestits de tulla, rublerts de fruvta
qu oferian estatge als aueellets v ombra fresca y perfumada al pobre traballador. M e s
també recordó las sabrosas diadas que passavant dins de casa. ¡ Quants de quadros no
podia fervos cf aquellas dolsas estonas qu' al
caliu de la familia 's passai! en temps consem biants!
Aquell trullde prempsa de lliura, grandiôs
y pie de m'.sieri, ahont arrivava jo boy-lremolant de fret, lot afanyós pera saborejar las
rostas que truvavam al peu de la jornal;
q u
%
1
NARCIS'OLLER.
DESCONORT
Malalt, afadigat y sense guia
la terra incert trapitjo,
clamant per tot arréu de nit y dia,
la pau que tani desitjo.
LA G R A L L A
3^0
Duch en lo cor una mortai espina
de mala má clavada,
y 'l lloch cap metge de quans son, alina
per hont pot ser llevada.
Del mal esperonat y cercant cura
d assi y d' allá m' alanyo
v quan mes corro, mes y mes fitura
í' espina y mes me dányo.
perqué ho clius ais ciernes astres.—
Los que sois per presumpció
un favor fan d e v e l a d a s ,
es mateix que res no fesseti
al moment que se 'n alaban.
v
Per dar surtida al sentiment, sospiro
y ningú m' aconsola:
com sempre brilla espléndit lo sol miro,
com sempre 1' aucell vola.
Abandonat en mon dolor me deixan
tant bé "l cel com la terra
ni al óure mos sospirs, se deixondeixen
los ecos de la serra.
L' amor ha sentit dir qu' es font de vida
y á mi m fereix sens treva,
homes y feras á gosar convida
y á mí la pau me lleva.
Vosaltres que la nit passeu ditxosos
dormint d* una tirada
dígaume hont podré veure 'ls ulls hermosos
de la meva estimada!
Vull suplicarli per" clerrera volta
que '1 seu amor me clone,
si desdenyosa per dissort m' escolta,
¡ay las.-... Den me perdone.
FRAN'CESCH UBACH Y VINYETA
J O S E P H VERDI'J.
LO
T I N T E R
Mirin lo tinter y veurán en eli una petita
representado del. caos. N e g r e lo seu fondo
com aquéll, espera sois que una ma impulsada per una inteligencia superior hi íiqui la
ploma, pera que com si fos \oJial
lux, surti
d' eli un altre sol que illumini M mon.
jQuántas ideas se troban desleías en lo
negre líquit que V omplcna i
¡ Qui sab lo que de son seno 'n sortira I
Poseulo devant d' un íilosoph, y de segur
que de consecuencia en consecuencia v o s Tara veure blandi lo que per lley de la naturalesa es negre.
Deixeulo al alcans d'un matemátich y vos
probará que dos y dos no son cuatre sino
vintidos.
Si 'n disposa un poeta, es capas de torvos
aplaudir, per medi cruna imatje atrevida que
vos sorprendrá, la heretjia mes criminal que
's puga concebir.
Ab eli de segur que un advocat emboticará
tota la vostra descendencia, deixant al ùltimo
mono mes pobre que una rata.
J o francamene tremolo clavant cl un tinter.
Li tinch un respecte y una considerado com
si fos L imich deu que pot disposar de la meva vida.
Després de la inteligencia del home que
sols viu de las lletras y deis números, se n'
ha apoderat la industria aplicanthi tots los
médis de que Y art disposa pera ferio mes
bonich y atractívol, havent lograt convertirlo
en un objecte de luxo desterrant pera sempre
los de banya, que sembla foren los priraitius.
No obstant, de totas las formas que se li
han donat, jo sols comprendi lo tinter de
banya, y lo que 's fa ele las ampolletas que
avuy venen ais Encants y en lo recò del carrer deis Sagritans.
Son los dos tinters caracleristichs: lo pri1
LO SOL Y LA LLUXA
Diu la Lluna:—Jo llumeno
quan es nit V alta montanya:
per 'xó sentó quan ios núvols
al devant de mí traspassan.—
Lo Sol, diu, presumptuós;
—Si llumenas ab la cara,
es perqué t llumeno jó,
de la esfera en la part baixa.—
!
Y la Lluna, quan ho sent,
T hi respon mitj sofocada:
—Desd avuy no t' ho estimo
1
LA GRALLA
mer deis notaris y geni facultativa y lo segon
deis escriptors y comerciants pobres.
Ademes lo tinter de banya te la ventaija
que pot durse á la butxaca ab ploma y tot,
sino que pera mes proprietat la ploma te d'
esser d' oca. J o no comprench los testaments
que no s' escriuhen ab aquest utensilis.
Després vé '1 tinter de plom, xaparro coni
un cubell y feixuch, voltai de forats pera posarhi altras tantas plomas. Aquest me fa mal
efecte fora de las sacristías y deis despatxos
rectoráis.
Los de vidre, en forma de U que 's colocan
en los forats de las taulas deis estudis, que
portan una rebarba pera sostenirse, son los
mes ignocents, perqué <r ells sois poden sortirne país y g a n x o s .
Tola altra classe de linter es impropi del
lióme de llclras ó de carrera.
Las sevas formas, los seus adornos, los
emblemas ó atribuís ab q <e's presentan, distreuhen la] imaginació y capgiran lo cervell.
Un poeta, tenintlo al davant es impossible
iins que fassi un -pareado.
Per aixó sois los trobareu com obfecte de
luxo sobre una calaixera ó una taula rodona;
pero sechs, sense tinta, sense sorrilla y sen¬
se plomas. Lo mateix que aquells tipos que
's posan á la cantonada de can Llibre, que no
serveixen per res mes que per fer nosa. D"
aquesta classe de tinters n o s e ' n treu res de
bo. L o frech de la ploma ó la gota que cau
los embrutan desseguida. Sempre se 'ls hi
tinters de regalo coni aquells cavalls que
serveixen únicament pera fer lo maco v que
son incapassos de tirar un carro.
Tot lo mes q u e ' n treurán de ells serán las
primeras cartas d' amor, 'documenta sossos
que sois interesan á la persona á qui s dirigeixen; a tots los altres ó Ms fan riure ó 'ls
fastiguejan.
He vist gent y íins á mi mateix m ha passai, que per tinter usan ó millor dit abusan
d'uria xicra, puig que aquesta mena de utensili no té altra aplicado que pera la xacolata
ó pera servir de mida á medecinasque 's preñen cada crhora, essent un absurdo omplirlas de tinta pera escriurehi qualsevol cosa,
en que sia un romanso.
Me sembla que ja hi he acabat lo que puch
3§!
dir sobre *1 tinter, puig que de volguer allargarho hauria de caure en lo que j a ' s han
ocupar los altres.
Lo nostre tinter, lo que serveix pera us de
la nostra Redacció es de... Vaya los hi dirém
francament, no 'n gastém de tinter, perqué
cacascú escriu á casa seva y emplea T utensili que millor li convé. Y si Us reuniam ne
resultaría una coiecció que faria riure.
Ara, després de llegit aquest article fet á
correcuyta, ja poden pensar quin tinter gasto. Pera '1 meu us ne tinch un d'aquells que
a :retant un topo de repent salta la mitja
capsa que *l tapa. Y es que á mi m' agradan
molí* las sospresas, com la quequan me poso
á escriu re no sé devegadas en qué ocuparme
y de repent surt qualsevol cosa. Com, per
exem;le, lo present article.
A
Lo
NECKE
DE LA RIBA.
¡A... ELLA!
Nena, ma dolsa niñeta,
pomet de flors de mon cor;
no oblides una miqueta
la passio de mon amor.
Per tu al mon jo visch patint
en las horas de ma vida,
voldria veure 't mes sovint
trovante sempre aixerida.
Ai" encanta molt ta boqueta
petita com un pinyó,
quan despedeix la rialleta
que fa creixer ma passio.
Tos ullets blaus com lo cel
traspassan mon ferii coleada cop qn ab son anhel
donan miradas d' amor.
Sempre que jo *m despedeixo
de ton costat ¡ay! suspiro!
compenetras lo que pateixo
delirant tant com deliro.
Ales cY un cop, bella niñeta,
V ha dit ma boca ab doló;
«acostam eixa gal teta,
vull imprimir un petó.»
Y tú declarante ofesa
T has rehusada ab molt temor
qu' en ta cara fos impresa
una proba del amor.
1
LÀ
382
GRALLA
No'sigas, niñeta, ingrata,
compadeixet del mcu sofrir;
-no ves qu aquest mal me mata
v jo encar no vull morir?
¡Perqué te mostres esquiva
á mos prechs, anael de Deu?
{So veus que ma passio es viva
v tot mon cor sois es teu?
Ácoslam eixa galteta!
acosiam sens temor, nena,
que vull fer' hi una festela
pera cálmame má pena,
-En qué pensas, meu amor?
¿diaas, qu' estás enotjosa?
¿perqué cambias lo coloide ta cara tan preciosa?
Digas, no tingas cor dú,
que per tú n estich gelós. .
- ¡ A y ! no f endeixo fer hú
perqué m* envoldrias fer dos.
ma literaria. Lo Sr. Puigbonet contá j-exportar á bon terme sa idea ab V apoyo del
Ilustríssim Sr. bisbe de Vich y ab V apoyo
de cuantas personas se intéressai! per las
glorias ¡catalanas. L Excursionista Ilerclanesa está interessada com lo qui mes en que
\s realisi prompte aquest pensament y al felicitar á son auto-, li ofereix son incondicional apoyo, desiijosa cL que siga aviat un fet
io monumenl-Biblioteca al Rector de V a l l f o gona.
1
S' ha célébrât ab gran solemnitat en Perpinyà '1 centenary del célebre
astrónom
Francisco Aragó, essent presidit V acte peí
ministre de Correus y Telégrafos, que pronuncia un éloquent diseurs, y assistint représentants de molts centes cientílichs y una
numerosa concurrencia qne volgué honrar aixis la memoria d aquell insigue lili de la
ciencia.
1
MAXEL GARDO
NOVAS
Lo diseurs que íará U Sr. Coroleu en la
obertura deis Jochs Floráis, será un traball
que podrá competir ab lo millor que s' hagi
fet desde la restaurado de dits Jochs.
Se tracta de fundar en la villa de Sitges,
segons veyem en El Eco aV aquella poblado,
un Ateneo ab V objecte de que acudeixi
á instruirse en lo local del mateix, la classe
obrera.
Los traballs referents á la instalació del
mateix están ja acabantse.
Copiem de nostre estimât colega literari
lo "Butlleü de la Associació Excursionista
Ilerdanesa."
Com hauran vist tots nostres consocis mercés al infatigable zel y entussiasme del vocal
de la Junta Directiva de la Excursionista lierdanesa En Sabastia Puigbonet, lo célebre
Rector de Vallfogona tindrá dintre breu
temps un monument conmemoratiu en la població que tan ilustra ab sas virtuts y sa fa-
Lo conegut lilerat I). Cayetá Vidal y V a lenciano que tant s' ha distingit ab la bona
literatura catalana, acaba de dona á llum un
precios tomo titolat Rosa de esliu, de qual
contingut fan grans elogis los diaria de Bar¬
celona.
Adelantan en Barcelona ab molta pressa las construccions deis editicis que s* están
aixecantpera la Exposició internacional que \s
tracta d' inaugurar lo dia 15 de Setembre del
any próxim, quals obras se portan á cap ab
molta activitat.
Lo senyor Capriles, segons se assegura,
va á demanar la llissencia absoluta, ab V o b jete de poder explicar á tota E s p a u y a V ocorregut en las Carolinas al ser ocupadas per
los alemanys.
1
S está repartint lo prospecte de la eclició
complerta de las obras de Ramón L u l l , que
publicará T ilustre escriptor mallorquí don
Geroni Roselló. L a obra va dedicada al a r x i duch d' Austria, Lluis Salvador, entussiasta
per totas las glorias de Mallorca y decid i
protector de las lletras y arts en la vehina
illa.
LA G R A L L A
La importancia de la publicado que va á
comensar don Geroni Reselló no cal que la
avaloi'ém nosaltres. Las obras del sabi Ramón
Luíí per tant ele temps inéditas y tan discutidas y consultadas por los homes mes eminents, no podían permaneixer mes temps reservadas únicament ais erudits. Calia q u e ' s
donessen á coneixer, hi havia verdader afany
entre 'ls aficionats ais treballs histótichs y Ülosóíichs, de saborejarlas bellesas de llenguatje y elevació de concepte que po^ueren ja
admira en lo Félix de las maravellas
del moa,
publicada fa ja anys.
Felicitem de tot cor á don Geroni Rosselló,
per la co'.ossal obra que ha empres v'fem vots
pera que alcansi en Mallorca y en Catalunya
tot lo éxit á que ve cridada per sa escepcional
importancia.
La Companvla Trasatlántica ha disposat
que toquin de íiou en lo Grao de Valencia los
vapors que fan la carrera d' América.
Aquesta escala eslava suspesa á causa del
poch fons que hi havia en lo canal del port,
pero havent clesaparegut dit obstacle, se reslableixun serve y de gran interés pera Valencia.
La classe de pilots mercants está sufrint
una crisis insoportable ab la falta de n a v e g a d o . Sois en Mallorca hi ha 500 pilots sense
colocació en barcos, deis quals 300 están sense cap recurs.
Ma sigut elegit individuo corresponent de
la « Real Academia Española» lo doctor don
Joaquin Rubiò y Ors.
Es probable que nostre compatrici I). Andreu A. Comerma sía lo Director de las obras
del palau de la Industria y Comers que s*
tracta d' aixecá en los terrenos ahont tindrá
lloch !a Exposiciú
Universal
de i88j.
s
Se projecta la construcció cV un tranvía á
vapor entre B a l a g u e r y T á r r e g a , seguint lo
curs de la carretera en construcció,
V U Y T S
Y
N O U S
—Ay, Roch, quinsomiar. ¡Quin somiar, Deu
mea! Fa vuits dias que no somío altra cosa!
te clich qu' es un partir.
—Y qué somias, Nasi?
—Somio que camino per un camí pié d* escardots y que se 'm clava una puntxa entre
carn y ungía del dit gros. No dirías lo que
pateixo! quina angúnia!
—Bah! bah! pateixes perqué vols; posat las
sabatas ans de Picarte U Hit y no se t clavará
la puntxa, tonto!
%
A casa d' un dentista:
—Pero ¿ ahont va sant cristiá ab aquesta
dentadura?
-•¿Qué vol dir?
• ¿Que no veu que té unas dents que semblan las teclas d' un piano? Totas bailan...
Fins n hi ha de negras.
—¿Qué vol que li digui jo, pobre de mi?
Deuhen ser los
sostenidos.
J a saben qu' á Alemania hi há uns llochs
que 'n diuhen de banys, y que serveixen de
covertora per jugarhi en gran, en las casas de
joch que hi ha espressas.
A la porta d una cV aquesta casas s estavan
un dia dos jugaclors de conversa, cuan se *ls
acostá un foraster preguntándose
—¿No diuque 'n aquest punt hi lia unas
aigas tant bonas?
—Sí, senyor; magníficas.
—¿Y 'm sabrían dir de qué curan?
Sí, senyor; curan radicalment de tota clas¬
se de fortunas, per crónicas é inveteradas
que siguiu.
1
1
Un senyor va anar à casa d* un gitano y
després d' havertriat un gos de Terranova,
p'reguntà l preu.
— De primer m* ha de dir si '1 voi per Barcelona ó per fora,—digué M gitano.
—Per Barcelona.
—Donchs vai quinze duros.Al cop de poch ratei arriba un nou compra¬
dor y feu lo mateix que Tprimer.
%
LA G R A L L A
3*4
- P e r a h o n t voi lo gos?- pregunta "1 gitano.
- P e r Sant Pere de Torello.
- D o n c h s trenta duros.
—Qué diu home! Ara mateix n ha venut al
davant meu un per la meytat.
—Oh! aquell era per quedarse aquí y 'ls
que -s quedan á Barcelona tornan á casa meva
y prop meu passa
ton gentil y hermós lalle
que ve de plassa,..
¡Tendrá poncella!
¿no podrías donarme...
una costeila ?
jL
JL.AMBERT.
ov-:
Temistocle* sabia Ts noms de tots los habitante dé Atenas: Solia dir q u ' eli n e c e s i t a ba un art d' oblìdar v no de recordar.
Molta memó'ria d e W teñir Mitrídates qui
sabia vint y dos idiomas que s parlavan entre totas las nacions qu' eli dominava.
Un tai Simplici, amichi de Sant Agustí. recita 1' Encyda de Virgili al revés, ó siacomensant pel vers darrer. y sabia de cor totas las
obras de Cicero.
Joseph Scaligero aprengué de memoria l'
Homero en vint y un dias, y 'ls demés poetas
grechs en quatre mesos.
Jordi Cuvier, lo celebrai naturalista francés,
recordava tot lo. que llegia una vegada.
c-go
— Voste 'm donara una salisfacció.
' \
—Fugi de aquí, home, fugi de aquí...
— Dich que 'm donara una satisfacci/).
—Impossible; fá déu a'iíys que nó \\ hi iingut una, ni nnija... J o no dono' mes que digustos.
Un masover eseriu al scu amo, y al linai de
la carta hi posa la següent postdata:
«Aquesta curta la trobará plena de faltas
de fotografia
(volía dir o r t o g r a f í a ; pero no n
fassi cabal y perdoni, perqué coni que l i n d i
un g r á á la rná no Y hi poguda escriure com
hauría volgut•>
;
& U F A HASPA
| SEGUIDILLAS. }
Resalada ráspela
bella y pitera,
la millor bailadora
dela.Po/ifiera.
Escolta hermosa
lo favor que \ demano
qu' es poca cosa.
Quan tú vas á la plassa
ab tan salero,
que hasta 't diuhen los Xanxas
por ti me muero.
Y tu ab finura
fas per paga 'ls requiebros
una postura.
Quan ab la carnicera
• posante á r i u r e
sois li compras déu onsas
e n l l o c h d e lliura,
yaixísfent^a,
arribas á comprarte
dugas camisas;
Exjigrama
Estant mentjant y bebent
disputaben en V hostal,
un hijo de "Portugal
y un carreler de Torrent.
Vingueren casi a las mans
y la questió consistia,
en qui mes prompte di ria
lo nom de dos arbres grans.
Don Pedro Boca-F'ondeira,
(que aixi es feya nomenar)
digue, s e g u r d e guanyar:
— « Moreira y albercoqueira. »
Y ci^emat lo V a l e n c i a ,
v a d i r : a - Aixó no val r é s :
mes prompte jo dich très,
Job.i Pi, hom, pagui germa.»
SALVADOR ESTELLÉ.S.
Quan á casa t entornas
ESTAMPA
«LA
MlNRTU'A,»
SARANDT
l.SO
Descargar