DlRRItDE: CWMLUr^R - Hemeroteca Digital

m
m Iffll, - B/ieCELOi, GireüDílES, 10 E£ BESEMSeE DE 183/. - KUM, 7,28?
DlRRIt DE:
CWMLUr^R
Kedacció y A d m i ü i s t r a c i ó : Xuclá, 13. Barcelona —Teléfoiso 1 507.
PílEOSi Fspanfs, 2 pssssta! al mesrAntlila!, ÍO pesseíss irlisesírfircííraager, 12 liirCü flüiners, 10 cénílms, Mrasiat IS,
May lo catalanísme ha travaJlat á 1'ombra pera
arribar á la realisació deis seus ideáis. Defensor
deis principis honráis que sustenta, ben clars y á
la Ilum del sol ¡os va exposar á la Reyna Regent d'
Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y
concretament los va d o n a r al país en la Assamblea
deManresa de 1892.
Com allavors diguérem, enteném avuy que han
de q u e d a r á cárrech del poder central del Estai espanyol las relacions internacionals, 1' exércit de
mar y térra, las relacions económicas d ' E s p a n y a
ab los demés paíssos, la construcció d' obras p ú blicas de carácter general, la resolució de totas las
cuestions y ccnflictes inter-regionals y la formació
del pressupost anyal de gastos, al que deurán contribuhir las regior's á proporció de sa riquesa; tot
ab la organisacic /orresponent y adecuada.
Pero enteném que correspón al Poder regional
Jo régimen intern de Catalunjra, y que ha de constituhirse aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa llegislació y segons sas necessitaís y
son modo de ser.
i
E n consecuencia, volém la llengua catalana
ab carácter oficial y que sian catalans t o t s los que
á Catalunya desempenyin cárrcchs públichs: volém
Corts catalanas, no sois per estatuhir n o s t r e dret y
lleys civils, sino toí quant se refereixi á la o r g a n i sació interior de nosrra térra: volém que catalana
sian los juti s y magistrats, y que d i n t r e de Catalunya 's fallió en última instancia 'Is plets y_ c a u sas: volém ser arbitres de nostra a d m i n i s t r a d o , fixant ab entera Ilibertat las contribucions é i m p o s tes, y volém. en fí, la íacultat de poder c o n t r i b u h i r
á la formació del exércit espanyol per medi de v o luntaris ó diners, s u p r i m i n t en absolut q u i n t a s y
llevas en massa y establint que la reserva regionaJ
forsosa nresti servey tantsols d i n t r e de Catalunya,
Aquest es nostre catalanisme d i n t r e d-'Espanya.j
aquest es lo nostre regionalisme dins de C a t a l u nya. Aixó es lo que volém; per aixó aném; á n ' aixó
a r r i b a r é m á no trigar gayre.
(Del Manifest de la «Unió Catalanista» del día i S
de Mars de 1897.)
Saní del dici: Nostra Senyora de Loreto y Santa Eularia de Mérida. — Sant de demá: Sant
Damas, papa eepanjol — Quaranta Horas: Continúan en la ig-Iesia del Hoepiral de Santa
Creu. Se descubreix á dos quarts de vuyt del matí y 's reserva á dos quarts de sis de la tarde —Cort de MaHa: Avuy se fa la visita á la Mare de Deu de la i&juda, en sa iglesia, priviJe/íiada ó de la Bonanova, en Sant Ag-uptí.
p e r a v e n d r é , á rots los preaio •, ^^
tots los districtes de Bant Mai'ti d a
P r o v e n s a l s , propis p e r a fáiaricas.,
t a l l o r s y a l t r a s constraccions.
Bonará raiió J. R i v e r a , de í á 2, en l o c a r r e r de.l fílo>- núm. ^t,
'©1 TSiaitfiiy: -poblé. Telí^fono 1.708.
Espectacies públíclis
TEATRO PRINCIPAL. — ATuy divendres: Lo SANT CHISTO GROS y D B NADAL Á SANT
EsTEVH.—A dos quarts de nou.—Entrada 2 rale.—Demá dissapte estreno del drama E L MÁS
BBL'ABELLA.
GRAN TEATRO DEL LICEO.—Avuy divendres no hi lia funcid.—Demá díesapte d e b u t
del célebre tenor senyor Franco Cardicali. ab la ópera de Saint Sri-ns SANSONR É DALILA,
desempeojant la part de «Dalila> la Sra. Borlinetto y debutant lo barítono Sr. Puigrgener.
Se despatxa en contaduría.
L A RENAIXENSA — DIARI DK CATALUNYA
2^18
T HATRO LiRICH—Diumerig-e, á las 3 de la tarde, gran Concert extraordinari per T Orfeó Cátala, dirig-it per son mestre en Lluis Millet Composicions populars catalanas, rellig>i08as, y las cantadas en lo Gran concure internacional d" Orfeons de Nissa.
Palco sens entrada 15 ptas ; Butaca y entrada, 3 ptae.; Assiento fixo de galería, 2 ptas.—
JBntrada, 1 pta - Lo timbre á cárrach del públich Se vf^nen ais mag-atzémí^ da música: de
Pujol (Portal del Ang-el); de la Vda Haaa (Rambla deis E^'tu(iis]; de Guar lia (La Virreyna)
y de Ayné ('carrer de Fernando) y en la botig-a del Vano, Hospital. 19.
TEATRO CÁTALA..— ROMEA. — Avuy cíivendres, benefiei del primer actor y director
D. Teodor Bonaplata. — Estreno de la com-dia en 3 act-e del beneficiat LA TABERNA Y LO
TALLER ó LOS DOS CAMiNS y la comedía en 2 acitea Los HUGONOTES.—A dos qiiarta oe nou.—
Entrada á la safita, 1 pta. 5 c e n t s . - A l segon pis 2 rals —Deiná Societat Latorre DON GONZALO ó L' OEGÜLL DEL GECH y Los HUGONOTES - Diumenp-e: Tarde, jrran funció de broma.
LA. TABERNA Y LO TALLER (nova en 3 acitee) y D E NADAL Á SANT ESTEVE (2 actes) — Nít, re •
petició da la funció d' honor de D. A. Llanas No E S TAN FIERO... (3 actes) y DON GONZALO (3
actes;. —Abono per 6 funcions tarde ó nit en dias fahtius, segueix obert pera la 3.* serie.—
Se despatxa en contaduría.
TEATRO TIVOLI.—Avuy no hi ha funció.
TEATRO DE NOVETATS. — Avuy diveudres, funció de la societat Centre Cómich Lír i c h . - D i s s a p t e y t a r i e y n i t del diumeng-e Los DOS PILLKTES (Les deux gosses). — Se despatxa en contaduría.
ELDOR^DO.- TS.4.TRO DE CATALUNYA.-Avuy divendres benefici ó «Serata d'onore> de Leopoldo Frég-oli.—Programa extraordinari: 1 L A VIKJECITA.—2. Fré¡roli executará:
COUPLETS EXCÉNTBICHS, D O - E E MI FA Ó UNA LLISSÓ DE MÚSICA y estreno de Mi LADRÓN,
episBodi histórich qua li ocorreg-ué á Frégoli en Montevideo desempenyaut Fréffoli sis
personatjes — 3. Frég-oii executará DOROTEA, parodia d' ópera (8 personatjes). — 4 Fré<?oli
executaró: ONBSTÁ, diari políg-lota y vicever.-a (nou personaljet) —5. ANIMATÓGRAFO F R É OOLI (15 vistas, variantse deu cada nit — A dos quarts de nou en punt — Avís: Accediní
Frégoli ais desitjos d' un sens número de personas, donará Fiég-oli tres únicas funciOQS de
despedida.—Demá dissapte: LA VIÉJECITA. Frég-oli executará COUPLETS BXCÉNTBICHS, CO«
B E - M I - F A , MI LADRÓN y a u r a producció, acabant ab 1' ANIMATÓGRAFO-FRÉGOLI. — L>iumeikg-e, tarde y nit, graus funcions de despedida de Frég-oli
FRONTO CONDAL.—Avuy divendres, alas quatre de la tarde: Sultán y Atadiano, contra Urbieta é Ybaceta.
SECCIQIPOLITICA
líi
""
Los noys de La Dinastía nos han voigut imitar en lo sisíema de rcssaciiar
testos aniichs pera demostrar contradiccioDs de personas y de periódicbs, 7 ai
efecie, pera deixarnos xafdts ab motiu de varias consideracioos que hem lin^ut
ocasió de fer sobre la péssíma dlrecció donad'á per aiguns conservadors al Foxneai del Travall Nacional d u r a n t los dnrrers anys, nos ban volgui suposar iaconsecuems retrayent un trosset de LA RENAIXENSA del any 90, y buscantli Interpretacions en un articie a d o r n a t ab lo tíiol pompos de El mejor gobierno, se»
gun los
catalanistas,
Dísgracladament pera Ms jóvenes conservadores^ no es i g u a l m e n t fácil trobar*
n o s & nosaltres en contradicció q u e 'as bo ba sigut demostrar las inconsecuencias d' altres periódicbs ab moiiu de la campanya á favor d^ en W e y l e r , de lo
q u e 'ns bo fota (si la cosa valgués la pena) probar las contradiccions de La Diwaííía en las sevas apreciacions en diferents temps s o b r e ' I s generáis Weyler f
Martínez Campos; de lo que 'ns ho sería sobretot (/ molt será q u e no si^ui
oporfi:
Jos ais
Per
mero J
cióos ]
tres. E
güín cf
RENAIX
en ia ac
La i
bi bem
€n que
associac
dres d' t.
gut mes
ma direc
h polític
but ab Ja
Sagasfa 5,
Si La
que nosa
3A en r a
signlficav
iiagués ce
sionistas?
En pri
nyor Salla
«n r aran;
pan no 's
posar, ni i
ral á E u r o
lo que íocí
íJ"es dignísí
^' una mar
Enent á la q
Aixó ap
iia 'ns dem
íempj, mol
ara '1 dirige
^ás, per lo £
«''uy, ab lo
^ar
Jas p o n
prcnguéfcm
iiaver entre
al any po y j
«streta unió
lo
DE DESEMBRE DE 1857
aSi^
oporfú algún día) cotejar textos etacant furiosament á Süvela ab alfres p o s a n t Jos ais núv^ols.
Pera tot aixó, com psra trobar atachs violents de La Dinastía al senyor R o mero R o b l e d o y ais pocfas anys desmesura! Jncens, no 's necesslian i n t e r p r e t a cions Jiargas do pets(s testos. N ' hJ ba prou ab posar de costal Jos uns deis a l ires. JEn cambi pera rrobsr una cesa que pacíents iectors de bona voluiüfaí p u ^uin c r e u r s que te quelcom de contradictori entre la catnpanya actuai de LA.
JÍENAiXENSA y io óh fu s-it aovs, se necessita ignorar lo que L A RENAIXENSA d l u
en la actuaiitat.
La Dinastía vol defeosar ais actuáis direcíors del F o m e n t deis atacfas que 'is
bi bem dirigit per ía seva campanya conservadora y castellaaisía per i' oblic
en que han tingut ios in?eressos generáis de Catalunya, per bav-ir convsriit u n a
assocíacíó económica respectable y de Ilegítima ioflaencia, en un círcoí á las o r dres d' un N a v a r r o Reverter. Nosaltres hem sostingut que aquest cambi ha s i gut mes perjudíciül que beneficios á la industria; que d' ensá d' aquesta péssima direcció, *i Foojear, per coates de recullir los íruyts promesos de íicarse e a
h política madriienya, áb prou feynas ha obiingur mes q u e xascos com lo r e but ab la Exposicíó d' íiuiustrias novas de Madrid y ab las rabudas feías per e a
Sagasta y en Moret g|s seus comissíonaís.
Si La Dinastía díscurt-jx de bona fé, no podrá negar q u e aixó es en resúm i o
que nosaltres hem dir. Q u é te, doncfas, que veure ab íot aixó que L A RENAIXEXS A c n l ' a n y p o bagues aemostraí satisfácelo per la política proteccionista q u e
sígnificava i* a r a n z ' í pubiJcst per Jo Gobern conservador d'allavors, y fíns 1*
bagues comparat f.vorabiemení pera eil ab la oolítíca iliure-cambista deis f u sionistas? Q u é te que veure una cosa ab i' altra?
£ n primer iioch, la gent que avuy mana en io F o m e n t , escepció feía del s e nyor Sallares, q u e allavors era roolt menos navarrlsta que ara, no te £rt ni pare
en i ' a r a n z s l proíeccioaista del any 9 1 . L o triomf del proteccicnisme per altra
part no 's degué pura y exclusivament al F o m e n t , com La Dinastía voldría s u posar, ni moit menos Se degué principalment á la rcacció proteccionista general á E u r o p a , q u e n-.ña'aí de recop en ios mateixos políiichs madrilenys, y per
lo que toca á influencia catalana, no fou tañí lo Foajent q u l 1' exercí, com a l íres digníssima representants de Catalunya que sostiogueren io proteccionisme
d' una manera mes elevada, com una doctrina económica superior científicament á la que allavors declaravan ja en retirada 'is mateixos lliberals.
Aixó apart, V eíogf, encara que fos moit mes eotussiasta de lo que La Dinastía 'ns demosíra, al aranzú conservador, no vol dir eiogi al F o m e n t d' aquell
temps, moit superior ai actual, ni sobretot nos pot impedir combatre ais q u e
ara '1 dirigeixea m a l a m t n t . L' altre día ja 'ns soríí La Dinastía
y no 'n ferem
cas, per io absurdo que bo trobárem, comparant la actitut deis catalanistas,
avuy, ab io q u e feren alguns eiements revolucionaris 1' any i 8 8 5 , anant á eremar las portas del Gobern civil ab motiu de lo de las Carolinas. Pero sino c o m prcnguércm tal ccmpaxació, menos compreoém avuy q u i n a contradicció bi p o t
baver entre trobar be que 'i Gobern d' en Cánovas se declares proteccionista
al any 90 y atacar al F o m e n t del Travall Nacional ea 1'any 97, perqué ab sa
«streta unió ab en Navarro Reverter y ab los conservadors s' ha incapacitat,
m
aSao
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
com ho barí demossrat los aconteixements, pera cumplir la seva missió ea de«
fensa de la industria catalana.
L' any 90 alabárein al Gobern conservador, no gayre, pero en íí de la m a nera que La Dinastía diu, per haver donat una satisfacció parcial á las nostras
ideas económicas donant un aranzsí proteccionista, com avuy, any 97, alabém
al d* en Sagasta per donar una satisfácelo, també parcial, á las nostras ¡deas p o líticas implantant la autonomía á las Antillas. Com nosahres Uuycém p e r l a s
ideas, podém ferho aixís, y ho fem ab molta h o n r a , sense coniraure c o m p r o m i sos de ministeriaiisme y podent atacar demá ais mateixos liiberals, com ho hem
fet ab los conservadors, lo dia que sos actes no coincidcíxín ab las nostras ideas,
perqué ncsaitres no crcyém que tot tíepengu! de ia industria ni tot de la política, y tením prou independencia de criteri é ideas prou ciaras pera obrar eti
conformiíaí á eiías. Aixó no ho poden fer los que no podrían emctre judici sobre cap dísposició de Gobern sense sapiguer avans lo pariit polítich del Ministre
q u e r ha ñ r m a d a .
Com no poden ferho sobretot los conservadors que acceptaren las reformas
d ' e n Cánovas y s ' I n d i g n a n ara anificíalment per ¡as d ' e a Moret, que en lo
económich tant s' hi asscmblan.
Lo temuí Missatje del P r e s i d t n t deis Estats U a i i s , Mr. Mac-Kinley, á las
Cambras americanas ha siguí llegit ja, y, com es natural, no ha confirmat del
lot ni 'Is optimismes mlnisterlals ni 'Is pessimismes deis q u e no comprenen are
que res pugui anar bé trobantse ells en la oposició.
Es lo Missatje saDziiiament una nova demosiració de q u e , malgrat las senten»
ciosiiS afírmacions deis nostres petiodistas de que 'Is n o r t a m e r i c a n s no saben
ser ni mitjaos polítichs á "Washington, creyent millor imitar á L o n d r e s que á
M a d r i d , saben seguir una política determinada, fíza y segura, prosseguint un
plan los presidents deis diíerents partfts y anantlo realisant sense precipitacions
ni compromisos, servint sempre principalmeat los interessos per los que ells se
teñen de preocupar, que no son pas a h r e s que 'is deis Estats Units.
E n aquest sentit en Mac-Kinley no ha fet respecte á la cuestió de C u b a mes
q u e seguir u n a política que ja casi 's pot dir ia política tradicional americana.
E n lo Missatje lo únich que mereix cridar la atenció es lo véurel descubrint
una mica mes á las claras dita política, q u e , aixó apart, tiadría de ser ja compresa de prou temps per la prempsa ilustrada de tot arreu y per los polítichs
de Madrid.
Per lo q u e en ell se diu, c o n' hi ha ni pera donarse per molt satisfetSp
com fan los que s* havían arribat á creure que d' aquest Missatje ne podía venir
una ruptura d' hostilitats entre Espanya y 'Is Estats Uniís, ni pera aquesta artificial indlgnació que ab los patriótichs
fins que tots sabém, voldrían provocar
y no poden los romeristas y c a r ü n s . N o representa sino u n inciden! mesen
aquesta tristíssima historia de la cuestió de C u b a .
P e r q u é , ai nostre entendre, no val gayre la pena de parlar de las humiliaclons que aquell document conté pera 1' amor propi espanyol, compassivament
íetas notar per la prempsa extrangera, q u e , segons deyan los conservadors, havla admlrat Espanya ab sos esforsos. H a n sigut tantas ja las huiniliacioas su-
fertas,
duran
Y casi
lo pos
fossin
veritat
ment {
Dei
poblac
comen
munt <
insurrí
que tri
La
en We^
project
desemb
AC
nou cri
Si ai
que no
Are
lona y c
Diu
gués víg
sevas, n<
Lo d
Bañes, :
sens que
que 'i go
Es lo
costas aq
N o C£
projecíad
corredors
en ser esf
prar lo «1
saben fer
Aixís I
á la Haba
D
E n un
aquesta tej
l O DE D E S E M B R E D E 1 8 9 7
252T
íertaSf q u e n o semb!a sino una h u m i l l a d o coastant tota la historia d* Espanya
d u r a n t los darrers tres anys. Sembla, donchs, que ja s* bi ba d' estar acostumat.
Y casi b o f a creure lo reparar q u e ' J s períódichs y ' i s gobernants han fát lot
lo possible, especíalment en temps deis conservadors, pera q u e las humlllaclons
fossin mes grans y 'Is aconte?sements nos ne portessin cada dfa de novas. Y en
veritat, en los m o m e n í s actuáis, mal q u e pesl ais carlins, lo que excluslvament preocupa á tofbom no es pas aitra cosa q u e ' l fí de la guerra de C u b a .
Després de f^rnos perdre 1' esma parlant de Güira v de Guisa y de que la
població perduda havía sfgut recuperada, tos Guisa, fos Güira ó cuajsevo! q u e
comensés ab G, per fi faavém sabut u n a cosa irlstíssima: que 'J poblat es u a
m u n t de r u n a , q u e la térra a o a a ssnyals per tot arreu de cubrir cossos y que *Js
JDsurrecíes feren 142 presonsrs, entre el's 7 oficiáis, havenr íirat nb sis baterías
que trinxaren nrtñíerialment las casas.
La pacifícacíó conservadora, conn se veu, va se/^uint Jo sso curs rrjagcstuós y
en Wevier se va cubrínt de ^^loriü. Airó sí, allá hoot es avuy no 1! arribarán ios
projectils de d i n a m i t a . En Másim Go.Taez no está encare en disposició de fer u a
desembarch á las costas d' E s p a n y s .
A Cuba s' ha presentat un titulado capitán, acotnpanyaní setz2 donas y dinou criaturas.
Si aíxó de la guerra no tingues una cara tant trísta com ¡a creu,sa podría dlr
que no era u n titulado capitáíi^ sino uno maynadera
efectiva.
Are que n o se '1 qued?n á Cuba á aquel! bon senyor. Q a e 'i p o r d n á Barcelona y q u e li d e í i i n mitja Píassa Real per ell tot so!.
Diu / dlu molt bé 'i secretsri d' Esiat d' en M a c l v i n l e y : «Si Espanya b a gues vjgilat las costss de Cuba com lo gobern deis EJÍGÍS Units ha vigüat las
sevas, no hauria desembarcaí en ia isla ni una sola espedició filibustera.»
Lo d o c u m e n t relata 'i desembarch del «Laurada» en i' inaporiant port de
Bañes, fent constar q u e 'i descárrech d' armas y municions va d u r a r dos dias,
sens q u e cap barco de guerra espanyol ¡i dígués {este ensá ni fcste snllá. Y aíxó
que '1 gobern americá havJa avisat á las autoritats de Cuba!
Es lo que déyam 1' altre día: si hi arribém á enviar ios gánguils át\ p o n , las
costas aquellas b a u r i a n sigut mes vigijadas.
N o caí, d o n c h s , q u e 's desdineri 'i m a r q u é s de Vülamajor pera fomentar la
projectada escuadra. Mes valdrá que vagi provebint las SCVÍ?S cuadras de caballs
corredors q u e lí vagin guanyant premis ais h i p ó d r o m o s . Y si s' ba eniossudit
en ser espiendit, poí fer una altra cosa: ab lo millo de ra!s que ha oferr, c o m prar lo « L a u r a d a » y regalarlo al gobern pera q u e li encarregui ia feyna que no
saben fer los barcos de la estació naval de C u b a ,
Aixís nos estalviarém un nou afront lo día que '1 «Dauntiess» desembarqui
á la H a b a n a tot u a tren d' dnillería.
DE COM SE FA LA GUERRA AL ORFEO CÁTALA
E n u a article q u e publica L A RENAIXENSA días enrcra, 's feya notar com e a
aquesta térra fal havía gent prou petita y miserable pera cargolarse com serpetas
mBk
M^
.35 a 2
L A RENAÍXENSA — DIARI DE CATALUNYA
verlaosas per las camas de fot artista m ú s k h que s* enlayra sobre *]s altres, ab
l o propósit a n t i p á t k h y r e p u g a a n t de ferio c a u r e .
U Oríeó Cátala y soa director en LIuís MiÜet han lograt aisecar soa nom
artístich á una altura veritabiement £7zyf;¿z¿>/¿. N o faavfan, doochs, de faltar Is
envefa barrocra, de conzorxa ab la mala fé y ab la raacunia solapada y a n ó a i zna pera tractar d* enfosquir io sol que tant alt s' aixeca y que á tantas olivas y
mussols ealluheroa, pera probar d' enfonzar la obra artística d* en Miilet, glorificada peí poblé de Barcelona al retornar triomfant de Ní-^fa.
N o bavía de créureJs ningú ais escursons infectes del art si haguessln volgut
combatre a! Orfcó per manca de renom ó bellesa en las obras musicals que canta, per pocb coneixement ó poca babilitat en los orfeonistas, ni per deficiencia
d e talect y de bon gust en son director. Doncbs ¿de quíns medis havían de váldreí? De qualsevols. Deis mes inicuos y repugnanis. Vé¿iatho 'Is nostres lectors, y %'égího toihom: la geni profana, pero sana de cor: ios músicbs de Barcelona q u e esíimin en alguna cosa la digoiíat del seu art, pera que 'n protcstin iadígnats; y 'Js diaris tots y toíss las pubiicacions que vulgan be á nostra ciutac
pera que prcguin á las autoritais administrativas q u e no s' escolíin las d e n u n cias vergonyosas contra una insiitucíó que es ja una gloria del art musical.
La Adminisíració Económica de Barcelona ha rebuí, transmesa desde Madrid segoDs sembla, una denuncia contra 1' Orfeó Cátala v contra ^\s seus director Lluís Miiisit, sub-director Joseph M / Cornelia, y mtsire de sojfeig Joan
Salvat, per no pagar la coatríbucsó industrial deguda.
La d e n u n c i a , segons
sembla, porta tres gargots á tall de firma y en ella 's diu que 1' Orfcó es una
academia ó escola de música en la que 's pren la feyna deis mestres q u e pagan
contribucíó; que en Mlllet y en Cornelia y en Saivat donan lllssons de solfa ai
Orfeó y en casas psrticulars sense estar matriculats; que ¡o que aquella societat
y aquets mesíres han defraudat al Estat per tais niotsus, junt ab las multas corresponents, puja tot un m u c t de centenars de d u r o s .
S' ha de dir en h o n o r ée. la veriíat que al presentarse 'Is invssn'gadors en io
local del OtitQ van expressarse ab extremada cortesía y van portarse ab una caballerosita! y deferencia dignes de tot eiogi, insinuant que 's veya ben bé que la
denuncia era obra d' alguna ó algunas personas que voííaa mal al Orfeó; que
aquesta ó aquestas personas no havían d' esssr de la mena deis vividors
usuals
-que mosquejan al entorn de la defraudació, per q u a n t ni havían solicitat lo
premi q u e la lley concedeix ai denunciador y que la ma'a íatenció era patenta
a b lo mer fet d' haverse enviac la denuncia á Madrid; pero que ells—los investígadors—no tenían mes remey que fcr son deber c u m p l i n i las ordres rebudas.
Los delegats ác la Administració Económica escoltaren aíentament las expllcacioas de la J u n t a Directiva del Orfcó, prenent nota de que i' Orfeó Cataiá
n o es una academia ó escola de música^ sino una societat cora! com tantas n' hi
h a á Catalunya y fora d' ella; que allí no s' ensenya solfa á ningú mes que
ais noys, noyas y homes del Orfeó, y que aquesta era la necessaria pera cantar
d e g u d a m e n t las composicions de son repertori; y que ni en Miilet, ni en Cornelia, ni en Salvat cobravan res absoluíament de ningú oer lo travail Inmens
q u e 'is hi ocasionava lo preparar, ensajar y dirigir ais orfeonistas pera d o n a r sof
conccrts tan celebrats, perqué son fí únlch y exclussiu era '1 de fer 1' art per i
art y travallar per la gloria del Orfeó y de Catalunya.
Res
dia 14 (
^dels i
Per<
la porqi
triaI, re
lendada
cndress!
y també
cíador,
pagar p<
Las I
con foses
no per i)
vada qu(
prés de <
tants de
dirigeixe
que, seg
soldre 1'
senyors c
purgar á
tremola
que pot e
Los rt
bles, van
van cferj]
tudiarían
pris con ti
y veui
lo gran pe
volgut prc
sa polifón
pera preie
amor á la
Ja que no
lá, ja que
orfeonistas
recrema y
davant de ]
sarlo en ca
AquesíÉ
te, de sentí
la cultura
ha d' esser
mm
l O DE D É S E M B R E D E 1 8 9 7
2*2?
Resultar: que 1' Orfeó Cátala está cltat devant de la J u n t a Adtnitiistrativa '1
dia 14 deis correots com á presunto de/raudador-^\vcrgoaya.
fa no caes d i r b o !
—deis interessos del Estat.
P e r o , no acaban aquí las denuncias indignas. Encare ha arribat mes eallá
la porquería. Al mateíx teaips que ais investigadors de la contribució í n d u s trial, rebía 1' Ocfi:ó Cátala la visita deis inspectors de la Cocnpanyía que te a r jendada la recaudació del impost del timbre en virtuí d' altra d e n u n c i e , també
cndressada á Madrid y trasmesa desde allí, firmada par un tal... ¡quí sab qui es!
y també, segons sembla, sense solicitar lo premi que correspondría al d e n u n ciador, per quina denuncia, si prosperes, sembia que 1' Orfeó Cátala hauría de
pagar per sellos y penyoras una aítra remesa de cents d u r o s .
Las personas que dirigetxen 1' Orfsó varen quedar indignadas, atontidas y
confosas devant d' aquesta nova é inicua persscucló ds que se las feya víctimas,
no per iniciativas administra£¡vas,sino per iostigacions bordissencss de geni malvada que res teñen que veure a b l a Companyia arrendataria del timbre, y d e s prés de donadas las exDílcacíons que cregueren del cas, digueren ais representants de la Companyía q u e : com ni i' Orfeó, ni cap de las personas que '1
dírigeizea se troban en estat de poder pagar aquella pila de centenars de duros
que, segóos sembia, se 'is hi demanavaa no 'is quedaría altie recurs q u e disoldre i' Orfeó Cátala, y q u e si se 'Is hi esigía Ja responsabiliíat subsidiaria, ^\s
senyors de la J u n t a , ab lo mestre Müíet al davant, aoirían íots á la presó, á
purgar á tañí per dia r import d é l a s multas q u e s e ' I s hi eiigíssin. La ploma
tremola d' ira y de vergonya al considerar que en aquesta ierra
tot es cosa
que por esser,
Los representants de la Companyía arrendataria van estar també molt a m a bles, van protestar de que cumplían son deber, van fer grans elogis del Orícó, y
van cferir q u e , enserats de las esplicacions rebudas y las observacioos fetas, e s tudiarían i' assumpto ab tota iegalitat y resoldrían sense cap classe de partí
przs contra V Orfeó.
Y veusaquí al Orfeó Cátala emboiicat en altre expedient de defraudado
per
lo gran pecat d' haver volgut dignificar 1' art musical de la nostra térra; d' haver
volgut proclamar las beilcsas de la nostra música popular, de la música relligiO"
sa polifónica y de la deis grans mestres moderns; d' haver sigut prou ignocent
pera pretendre enlayrar lo nivell intelectual y artístich del nostre poblé per p u r
amor á la térra. Poden quedar satisfetas las serpetas envejosas y denunciadoras.
Ja que no poden apartar al publich del camí gloriós emprés per V Orfeó Cátala, ja que no *1 poden aufegar difaent que en Miiiet es un mal músich, ni que'ls
orfeonistas cantan maiament, han lograt ferio passar per lladr
Lo cerveli se
recrema y arbola no mes d' imaginarho,—han lograt que tinga de compareixe
davant de las autorltais administrativas per defraudador
y ¿quí sap? potser p o sarlo en camí de la presó.
Aquestas mateixas autorltats administrativas gelosa?, pero dotadas, sens a u p le, de sentít moral; ios nostres diarls y publicacions de tota lley, portaniveus de
la cultura catalana; tota la nostra gent de seny ciar y de cor net dirán si aixó
ha d' esser possible á Barcelona.
•Sm.
\
• ; ' • • » ;
2524
L.A
RENAJXENSA
— D l A R I DE CATALUNYA
CORRESPONDENCIA
8 Disembre.
MADRID
Carlins y rorrieristas, sjadots per aJguns republJcans y conservadors, los baixlstas de la Bolsa y per íoís aquells q u e encara s' entussiasman al sentir !a m a r xa de Cádi^, esrán a r m a n t u n tiberí an toía forma d i h e n t que '1 Missatje de
M a c - K l n l s y es una bofitada ó alguna cosa mes d a a i g r a n t encara dada á I' h o n ra nacional, y afegeixen, com por suposarse, q u e ba arribat la hora de d a r quan
m e n o s los passaporis á mistar "Wooiford y de que la escuadra surtí cap á Cuba.
S' ha de sentir á aquesta gent cridar per los rotllos del saló ds Conferencias,
d i r que '1 Gobern es mort, que na frscassat Ja a u t o n o m í a , q u e Sagasia no pot
seguir u n d\& mes al poder y qua no hi ha vergonya entre ^\s espanyols si "ns
empassém los jnsults que Mac-Kliley nos dirigelx si d i r n o s que si á ?emps á
venir Espanya dona motiu que per debers d' h u m a n i í a í los Estats U n i í s ting u i n rahó per intervenir en la cuestjó de C u b a , hi i n t e r v j n d r á n .
N o n ' bi ha pera íant y, sobreíor, roay com ara menos oportú mostrar laJs
gallardías patrióticas perqué msy com ara ha estat Espanya eci pirjor situació
p e r fer la por. Q a a n estém coafessant que no tenim faomes ni diaers per contin u a r ía guerra á Cuba, q u a n es incuestionable que '1 país está aclaparaí bais lo
pes de las sevas desditxas y ja no te confiansa en res ni en n i n g ú , soriir ara ab
la revivalla del patriotisme decoratiu, es q u a n m e n o s una gran inconveniencia,
A mes q u e es una ignoscsntada créures q u e Mac-Kinley, q u e personalment
es amich deis cubans y que á mes ha de bregar ab unas C a m b r a s en que 'is
simpatlsadors ab la revolució cubana teñen maforía, havía d' escriure un Mfssat/e en que 's pretéa q u e deixi corre )o de reconeixer la beligerancia ais insurrectes cubans y en aquest d o c u m e n í n o havía de procurar q u e n o ' s pugui dir
q u e 'is Estats (Jaits reculan. P o s e m o o s en lo iloch d' aquell magisírat y covnpendrém q u e ha de ser molt d u r per ell véures obligst á representar Jo paper
q u e representa. P e r q u é q u e '1 Míssatje es un pas enrera en la política d o m i n a n :
«n ios Estats U n i t s íracianise de C u b a , no pot ser mes evidsnt. La concessió de
la a u t o n o m í a per lo prompte ha desbaratat los plans átls q u e buscan un confllcte ab Espanya que Ms donl peu pera ajudar públícament ais insurrectes de
Cuba per calsarse després ab la possessió d' aquesta isla.
Y be: que eo lo Missatje, al ferse la historia de lo que ha ccorregut á Cuba,
bi ha frases duras contra la política q u e ha d o m l n a t en la isla, es cert. Pero no
deu sorpéndrens gran cosa. E n p r i m e r llocb, en aquell país en los documents
oficiáis no 's gastan retóricas: se diafaen las cosas per lo seu nom y ja ningú 's
fixa en la major ó menor duresa de la páranla. Lo q u e are 's d i u respecte de
cosas d Espanya, ho han dit los Estats U n i t s en altras ocasJoas referlnise á Inglaterra, Alemania é llalla, y no hi b a g u é conflicte. E n segon Iloch, mes digne
sería del patríotisme verdader, en contes d ' e n f u r l s m a r s e per dicteri m e s ó
menos injusr, cridar contra 'Js gobernants que ab las torpesas comesas aquestos
darrers anys en la cuestió de Cuba h a n d u t preteit, sino motfu, á que desde i'
extranger nos treguin los colors á la c a r a . Per molt que díguí ó vulgui dir Mac-
Ahlr á la tí
Qiancats, pren
La de Gob«
«00 á Cuba; ai
bás pera '1 serv
l O £>E DfSEMBRC DE i8g^
35:5
Kialey ea lo seu Míssat/e, no diu uoa d(>seaa part de io que ban dit los aostres
periódlcbs y fías s' ha dít aquí fa pocbs días en documents ofícials.
Lo mes curios, ó, mlllor, lo mes trlsr, es sentir cridar per aqui á tanfa gent
que á primera vista sembla que val, y si se *is pregunta quina es la solució que
eJls donarían ai cot^flfcte de Cuba no saben que respondre. Lo mes que fan es
dir lo que s'faavfa d'baver fet desde '1 comensament de la guerra: Tofs convenen
ea que ferem lo gran dlsbarat al enviar doscents mil homeos á Cuba: en que
no bi bavía altra política mes barata y al fi de mes positius resulrars que la que
Martínez Campos volía fer á Cuba, tant mes quan després de perdre bous y esquellas bem bagut de recorre á aquesta política; pero en quaa á una solució
basada en 1'actual estat de cosas, no bi ba q u i l a tíogui fora de lo que está
feot lo Gobern.
Y com los periódlcbs rotatius ban perdut per complert 1' esma y van, com
se sol dir, escamats en lo d' iniciativas, temerosos de fer novas planzas, los carJins y 'is romeristas están en lo seu element cridant y esvalotanr y realísant la
política aquella d'embolicar la madeiza y que la desemboliqui qui vulgui ó
qui pugui.
Válgaos que El Imparcial comensa á tornar al seu centre, á las sevas tradicions de periódictx popular. Desde 'i fracás de la política guerrera d' en "Weyler
sembiava que '1 gran periódicb anava ab peus de pJom en io de novas empresas
belicosas. Lo Missat/e de Mac-Kinley lo reacciona cap ais grans dias aquells en
que 's feya tant gasto de Otumba y Pavía, y ja 'ns surt avuy ab que Ja miiJor
manera de contestar ai Missar/e del Presiden! deis Estats Uairs es emplear fot>
seguit dos cents mílions de pessetas en la compra de cuatre ó sis acorassats.
Molt será que tota aquesta gresca no acabi aizís: com la de la alrra vegada
quan io de la indempnisacló Mora y del conüicte del «rAliance» que acaba ab
la compra deis irenta y tants barcos pera vigilar las costas de Cuba y q u e d e
taot nos ban servit.
Avuy s' ba manifestat Silvela en un article del seu periódicb. Aquest ilustre
s'¿la empenyat en q u e ' i considerém borne d'Estat d'aquells que endevinan
las cosas després que han succebit. També 'ns conta lo que s' bavia d' baver fet
á Cuba ans d' arribar al estat d' are, que, per suposat, es tot lo contrari de lo
que eil mateiz ba estat dibent aquets darrers anys. Are, després que fa dos anys
que fao va dlr en Pí y Margall y ho ha repetlt fa vuyf dias, en Silvela ha descubert que pera teñir la seguretat de que la autonomía pot donar bons resultats
haviam de tractarla ó convenirla ab los insurrectes cubans.
Quan en Pí y Margall ho va dir, de xímple y mal patriota no le 'n deixarcn
los mateixos periódlcbs que avuy alaban á en Silvela.
¡Quina gent la de per aquí!—X.
NOTICIAS
Abir á la tarde 's varen reunir á Casa de la Clutat las tres comissions peroíaneots, prenent los següents acorts:
La de Gobernado. Coocedir una pensió á las mullers de dos reservistas que
son á Cuba; adquirir cuatre mil zapas de llautó indicant la cabuda de cada cabás pera 'i servey deis carboners deis pobles agregats; procedir á la reunió de
K'
2526
L A RENAIXEKSA •—' DIARI DE CATALUNYA
las noticias necessarias pera la formació del pressupost adicioDal del interior
podrán o
del corrent exercici económicb; encarregar al senyor Arquitecte Municipal 1'
faagin
sigí
examen del local que á Sant Andreu de P a l o m c r se d e s t i n a ' á Dlspensari Mé—En 1
dicb, servey de bombers, estada de la Guardia civil y Correus, per si reunelx las
culada y 5
condicions necessarias á aquestos serveys; e s t u d i a r l a manera de d o n a r ocupaTorras
y1
d o ais soldats de Cuba y Filipinas que al sortir deis sanatoris no teñen medí de
Vicens, ha
guanyarse la vida á ñ de presentar dictamen al Ajuntament en la sessió déla
Premi 1
setmana entrant, proposant la creació d' u n eos de celadors de beneñcencia que
«Breu
esíi
realisessin lo padró de las familiss necessitadas d* aquesta ciutat, destinarlos á
Foatanals.
porters deis Dispensaris Médicbs ó be lo que 's cre^ui mes convenlent després
breves térn
de detingut eetudi; demanar informe al doctor Ferrán sobre lo solicitar per
Premi c
la Societat Barcelonina d' Adops de que se li concedeizin tots los gossos que
li^lesia de S
moren asfíziats en lo Laboratori Mícrobiológich municipal; encarregar ai seca cristiane
nyor Mutjé I' estudi de las midas que '1 Degá del Cos Médich Municipal ba proMare de De
posat á la comissió pera obtenir ab rebaixa las medicinas pera la benefíceacia
Premi d(
domiciliaria, y finaiment coacedir al metje doa Joseob R o q a e r la cantitaj de
sBreu assai^
mil pessetas pera atendré ais gastos que ocasionará la celebrado del segon Coagres Médich que 's tracta de verificar lo vinent Setembre en aquesta ciutat.
lunya es lo ¡
universa á ¿
La de F o m e n r . Proposar al Ajuntament s' aumenti la illuminació de la caPreml de
rretera d' Horta, costal dret d é l a Plassa d é l a Bonanovs, ab fanals en lo iraCfl.
Numera
j'ecte compres desde aquesta plassa al carrer de Jesús á María, colocar també en
Costums de 1
la barriada de Gracia dos fanals entre 'Is carrers de Puig y Descartes y un altrs
Premi de
entre '1 de Sant Antoni y 'I de la Alegría; demanar s' elevl recurs al senyor GoP/emi de
bernador civil en contra del projects solicitat p e r l a Maquinista Terrestre y
ma: Misiica.
Marítima, pera ocupar temporalment los terrenos de la platja de la Barceioneno
ploris, ma
ta, necessaris pera montar lo dlch flotant y deponent pera 'i port d* aquesta
ma; Tal com
ciutat.
Premi d' t
La d' Hisenda va despatxar molts dictámens y comptes d' interés particular.
síoner.»
L.: ^
•—^(üGuimerá en los boulevares,—París,
8.—He tenido el gusto de saludaren
Preml de c
»el Brasserie S:ntier al ilustre autor dramático don Ángel G u i m e r á .
Nú'ñero 12. «
»Díceme que viene al estreno de su obra «Tierra baja» que tendrá lugar en
I^eu.
Número
»la última decena dsl presente mes.»
(Goigs de la S,
Y efectivament, en Guimerá no s' ha mogut de Barcelora.
—Lo día K
E n q u a n t al que ha ttlegrafiat aixó á Las Noticias no aniría del tot malabi
darán
cuatr
ment si 's feya donar una mirada per en Barraquer ó per T Ossio.
N o sabém qui H ha posada; pero al costat del telegrama, al a n a r á obrir Las knómetro."?, ad
na, «Preparato
Noticias, hi hem trobat avuf aquesra invccació: aQue Santa Llucia li conservl
primers
premis
la vista y la claretat.» Amen, que vol dir aixís sia.
—Los a r t k l e s iSg y ssgüents del Reglament de la Universitat de Barcelona I será d e 4 k i ! ó t r
aprobat per Real ordre del 21 de Juliol darrer senyalan los cástlchs que s' im- I cionalx pera rar
posarán ais a l u m n o s per faltas individuáis y colectivas, y d' un modo especial I premís en meta
—í-o Colegi
las que 's cometessin al acostarse las festas de Nadal ó de Setmana Santa. En I
aquestas épocas s* aplicarán, ademes deis cástichs ordinaris, lo d'aplassar |bla de Gataluny
proba de curs fins ais cxámens extraordinaris y la pérdua pels alumnos agre |S8 troban coloca
ciats ab pensió y pels sobressalients, del tot ó part de la pensió que no haguessio Hen lo saló princl
percebut, de las matrículas d ' h o n o r y de la preferencia pera ser examinrs. Adt- m —Pera forma
mes, los a l u m n o s que per dit motiu quedln pera 'Is exámens extra ordinaris, niRl'"'^ Inmaculada,
s^nyorsdon Lluís
fo DE DESEMBRE DE 1897
2537
podrán obtiadre millor nota que la que percnetin los reglaments pera 'Is que
bagla s}gut excluhirs deis ordínarfs.
— E n lo Certamen de la Academia Catalanista de la Congració de la I n m a culada y Sant Lluis Ganzaga, de Barcelona, '1 J u r a i composi de don Josepfa
Torras y Bages, Pbre., don Josepfa P a i g y Cadafalch y don Joseph M / Valls y
Viceos, ha dictat lo següents veredlcte:
Premí del Rvnr. doctor don Joseph Torres y Bages. Composlció n ú m e r o 2 3 .
«Breu esfudi sobre la personalitat literaria daJ E x c m . Dr. D. Manel Milá y
Footanals.» L.: La gran figura de Milá no es de las que pueden reducirse d
breves términos. (Menendez Pelayo. Horacio en España^ v. í í , pl. 231).
Premi del Rvnt. P . ígnasi Fiter. Composició nú-nero 39. «Fundació de la
Ij^lesia de S^nta María de Giutadela, dcsprés Catedral de Menorca.;«> L . : Menor^
ca cristiana.—Accéssit.
N ú i n e r o 4 2 . «Origen d' u a S a n t a a r l cátala dcdlcat á la
Mare de Dsu » L.: Decora sicut Jerusalém. (Cant. cantic. c. V I , vers. 3).
Premi del doctor don Joseph P u i g y Cadafalch. Composició n ú m e r o 4 3 .
«Breu assaig sobre 'Is carácícrs 7 Jímits de la N^cionalitat catalana.» L . : Cata •
lunya es lo meylor Regne d' Espanya, el pus honrat, el pus
noble.—Catalonia
universa á Salsis usque Chinckatn...
(D. J a u m e 'i Conqueridor).
Precnl dei doctor don J o a n de D. Trías.—No s' ad/udíca.—Menció honorífica. Núnsera 7, «Examen de la Const. í í del llibre Í V , volú.-n I., tlí. V de las
Costums de Catalunya.» L,; Llegitima
barcelonesa.
Premi del R v n t . P. Director de la C o n g r e g a d o . — N o s* adjudica.
Premi de don M^rián Aguíió. Composició n ú m e r o 28. aClar ds Iluaa.» L e ma: Mística.—Accéssit
primer. Núcnero 3 ^ . <íGansó de bresspí.» L.; Non^non^
noploris, mare, ton fillet dorm.—Accéssit
segon. Nú.::iero 32. aPonaxii.» L e ma; Tal com raja.
Premi d* u n Congregant de la Academia. Composició n u m e r a 2 1 . «Lo mis •
sloner.» L . : Abneget
semetipsum.
Premi de don Joan M." Guasch. — N o s' adjudica. — Mencions faotsorífícas.
Núinero 12. «fRoncesvalIs.» N ú m e r o 16. «La Gola del Infern.» L . : Cástich de
Deu. N ú m e r o 4 7 . «Santa Eularia » L.: Digna sou de Barcelona gran
palrona.
(Goigs de la Santa).
—Lo dia 19 dei actual s' obrlrá de nou ¡o Velódrom de la Bonanova, y s'
hi darán cuatre carreras. La primera, «Regional», pera amateurs será de 10
kilómetro.^, adiudicantse tres premis consistents en objectes d' arí. E a la segona, «Preparatoria», podrán péndrehí parí los ciclistas que no hagin obtiagut
primers premis en aquesta temporade. Lo recorregut de la "tercera, «Nacional*,
será de 4 kilómetros, é igua) trajéete es lo senyalat pera la cuarta carrera «Na clonalx pera tamdems. E n las segona, tercera y cuarta carreras se concedirán
premis en metáUcb.
— Lo Colcgi Médich de Barcelona ha instalat en son n o u local de la R a m bla de Catalunya una Esposició permanent de productes farmacéutichs. Aquets
se troban colocáis en treota duas artísticas instalacions de fusta tallada situadas
en ¡o saló principal del Colegí; los productes exposats son del país.
—Pera formar la J u n t a directiva de la Congregacíó de Sant Lluís y de M a ría Inmaculada, han sigut nombráis president y secretarl de la mateixa 'Js s e nyors don Lluís Viliovecchla y don Mfquel Gallarí respectivament.
••xim
25 a8
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
—Llegícn ladignats ea El Mercantil Valenciano del día S, lo següent:
«En lo trea mixie de BarcCiOaa veaíaa dos soldáis malalts del exérclt de Filipinas.
U a d* aquetsteaía que balxar en ia estado d' Oropesa, ahont al arribar lo
tren citat s* hi descarregá 1' equlpaije; pero un deis empleats del tren, en vista
de que *1 soldat no baixava del cotxe, ana á avisarlo, trobantlo mort.
Son company de viatje 's trobava també en gravíssim estat, donchs ni alé
tenía pera demanar auzili.
En vista de la desgracia ocorreguda, V inspector del Estat senyor don Joaa
Bañón, que anava en lo tren, disposáque continúes la marxa sense que 's to«
qués lo cadáver.
Qaan lo tren arriba á Castelló fou desenganxat lo cotxe de segona ahont
anavan los soldats, y continua son viatje cap á nostra ciutat.
Avisadas las autoritats de Castelló 's procedí al aixecament del cadáver.
En quant al altre soldat, un seayor oñclal del exércit que 's trobava á la es*
tacló disposá que fos (rasladat al Hospital, com aixís se va fer, després d' ha*
veril donat alguns aliments.
Aquest pobre soldat es ñll de Málaga, ahont se dirigía.
Ara be: ¿es aixís com lo Gobern y las autoritats tocas cuydan á aqueixos pobres defensors de la patria?
Aixís es, en efecte, per quant nos asseguran que aquestos soldáis foren duts
á la estació de Barcelona entre quatre bornes, lo qual prova que no se 'Is degué
deixar embarcar, haventse evitat aixís la gran vergonya y la responsabilitat que
te de recaure precisameat sobre Ms que poden y deuhen vetllar pels malalts que
tornan á la Península.
Avans d* acabar nos plau manifestar la conducta digna d* alabansa del fondista de Tarragona, que socorregué ab alguns aliments á aquestos dos desgraciats.
¡Que D¿u dongui al que queda á Castelló la salut perduda y á 1' altre I'
etern descans de la seva ánima, ja que '1 seu eos ha sigut víctima del mes puni<
ble abandonol
Aquestos goberns de la monarquía saguntina mercixen ser execrats per tots
los homes bonrats.
Deixar morir en un vagó á un soldat que ha defeasat en llunyanas é inhospitalarias térras la bandera de la patria es una infamia.
Uaa infamia.»
—Lo Colegí de Corredors Reals de Comers de Barcelona publica 'i següent avís:
«Denuncia preventiva. — Don Manuel Maciá y Masferrer , individuo d'
aquest Colegí, denuncia aair, devant d' aquesta Junta, '1 robo de quinze BitDets Hipotecaris de la Isla de Cuba emissió de iS86, al 6 per lOo ab lo cupo
primer Janer 1898 y següents números 324,665, 370.o56, 467,798, 469,648,
469,781, 57a,o63, 578,064, 593,042, 593,043, 605,339, 617,957, 619,¿58,
6 7 ¿ , 8 i 2 , 688,4x2 y 699,185.»
—Ds:má dissapte tindrá Hoch en lo Teatro Ptincipal 1'estreno del dracna
original de don Pere A. Torres titulat Lo mas de la Abella, baix lo següent re- |
arto: María, senyora Mena; Emiliay senyora Clemente; Tomasa, senyora
< 0 DE D E S E M B R E D E 1 8 9 7
3S39
M u n n e r ; Cisona, senyoreta D o m u s ; Paula, seayoreta Vendrell; Joaquim, s e nyor Serraclara; Ra/el, senyor F e r a a n d e z ; Aíagi, senyor Goula; Nando, senyor
Soler; JutJBt senyor T u t a u ; Morrut, senyor Santolarja; Notari, senyor Barceló;
Isidret^ senyor Llano; Cisco, senyor Manso; Ramón, senyor R(ba; Alcalde, senyor Barceló; Somaten, senyor Navarro, y Convidat, senyor N a v a r r o .
— L o senyor Alcalde va estar ahir en lo Pdrch. estudian! sobre '1 terreno la
i n s t a l a d o general que han de teñir las diferentas seccions de la Fira-Concura
Agrícola, disposant que c o n e n s i n com mes aviat millor los travalls necessaris,
á fi d' a p r o n t a r ío teoips pera que dlt Concurs pu^ui ser inaugurat en lo temps
acordar per 1' Ajuniament.
—Presidida per lo senyor Soriano y ab assistencia del regidor senyor F a r r é ,
se va celebrar abir á la tarde en lo Saló de Cent de Casa la Ciutat la subasta r e ferent ai vsumínistre de cals^ ciments, guis y mabons pera las brigadas del I n terior. Se varen presentar vuyt postors, bavcotse adjudicat aquesta á don Míquel TrlU per íí,y5i'y5
pessetas y ab un benefici pera 1' Ajuntameat de pessetas 627'75,
— A h i r á la una de la tarde '1 carro número 2867 que passava per la carretera d' en T e n a á Las Cons va fer mal á una nena de sis anys que va teñir
necessitat d' esser curada en lo seu propi domicili per un metje particular.
—Atenent á lo solicitat per los individuos de la J u n t a de propietaris de la
esquerra del E c s a n z e , ubit al dematí '1 senyor Collaso va visitar aquella barría*
da prometent estudiar totseguit Jos ezpedients referents á la apertura deis ca •
rrers de la Industria, Aribau y Casanovas en la secció de Gracia, quals terrenos
cedirán á aquest fí 'is propietaris.
— U n a comissió de propietaris de la montanya Pelada va visitar ahir al s e nyor Collaso pera demanarli la obertura d* un camí q u e uneixi la barriada de
Gracia ab lo vehí poblé d' Horta passant per lo Carmelo, oferint los terrenos
que slan necessaris pera realisar aquesta millora.
— S ' ha concedit la gran creu de Isabel la Católica, Iliure de gastos, al e n ginyer don Síiví T h o a y Codina, quefe de minas d' aquest districte y presideat
de la Academia de Ciencias.
— P e r la jurisdicció de Guerra s' ha donat ordre ai gobernador del castell de
Montjulch pera que posi á disposíció del jutje del Nort, d' aquesta capital, al
pres R a m ó n S e m p a u y Barril.
—Avuy se celebrará en la Casa la Ciurat la subasta de las obras de la secció
4." del projecte general de canalisacions d' E n s a r n e , que agafa 'is tros de carrer
de C o n s , desde la plassa de la LJniversitat al carrer d' Urgell.
— Lo concert vocal cxtraordinari que en la tarde del vinent dlumenge 's d o nará en lo T e a t r o Lírich per V «Orfeó Cátala», ba sigut dedicar ai Ajuntament
com á r e p r e s t n t a n t de la ciutat de Barcelona pera d o n a r una mostra d* a g r a h i ment per la entussiasca rebuda que *$ dispensa á dita entitat coral quan retorna
del concurs internacional d' orfeons á Nissa.
Lo s e r y o r Alcaide s* ba dignat acceptar aquesta dedicatoria.
—Aquest vespre á dos quarts de deu en lo Centre Excursionista de C a t a l u nya donará una conferencia pública 1' intrépii globe trotter Mr, Gotteokieny
que 's troba de passada á Barcelona, com una de sas jornadas de la ezcursió á
peu que íá al voitant del m o n .
f«l
ffli
íii:».!
2 53o
LA
RBNAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
—Acordat per la Alcaldía d* aquesta ciutat la adjudicació en públicb encant
de trenta taulas á la Plassa Real destinadas exclussivament á la venda de
t u r r o n s desde 'i día 21 del corrent al 6 de J a n e r vlnent inclussius, se fa
públicb que *1 dia i5 del mes que som, á las nou del matí, tindiá lloch dlt
acte á Casa la Ciutat, poguent las personas que desitjin pendre part en la su
basta enterarse del plech de condiclons, que estará de manlfest en la Secretaría
de la Alcaldía tots los dias feyners de deu á doTze del matí.
— L o Boletín Oficial d' ahir publica 'i Real decret del ministeri de F o m c n t
q u e reorganisa la J u n t a consultiva agronómica.
La Dlrecció general d' Instrucció pública a n u n c i a que s^ han de provebfr
per concurs las següents cátedras: d' Agricultura y de Llengua francesa en 1'
Instituí de T o l e d o , dotadas ab 3,000 y 2.5:30 pessetas respectivament, y la de
Llatí y Castellá, en lo de Casariego de Tapia, dotada també ab 2,5oo pessetas.
Las duas primeras cátedras ban de ser solicitadas dintre del plasso de 20 dias y
la tercera d' un mes.
rzPera conservar sa bailesa y la flexibilitat de son eos las parisencas emplean en lo
bany 1' Aygua de Kaniínga del Japó, de Rigaud y G.*, que tonifica la pell y dona ais
znuscles soltura! y elasticitat.
zzkh lo íret y la boyra apareixen los refrsdats, bronquitis é influenza. Mares de fa milla, donéu á vostres filis I' Aixarop de Sava de Pi marítim de Layasse quals principis
balsámichs fortififarán sos deücats bronquis.
SECCIO RELLIGIOSA
HA PUJAT AL CEL
Sos afligits pares Jaume Roig y Puñed y Mercé Niqui y
Bohigas, germanets, avis, oncle y demés familia, pregan á
sos amichs y conegats se servescan assistir avuy, á las 3 de
la tarde, á la casa del difunt (Raimes, 9, Gracia) pera acompanyarlo á la parroquia de Santa María de Jesús y d' allí
al Cementiri nou.
iSpy
J ^ E D E S E M B R E DK
CD
25Bi
03
O
OQ -c3
o
•^
o
rt
ÍH
•^
tí
03 ce
03 ^
S
•+^
ilí
Ti
o
<D
>
csi
Ir©
03 g § -p
^O
^
"o ^
P
>^ <D
03
?rí
O
CD
ÍH
O
tí
r;^
CO
03
o
tí
CD
Í¿D C^
r-
;^
o
CO
"i
«5
ce
P o?
ce
03
^03
CO
o»
fiad
o
c/>
^
"^
CO
CO
o tí
03
-•
^
C3
'T:3
K^
•••'•'vf^f,-
tí ^^ ^=^
ÍH
í^
t^:) o
tí
03
fe ^ o
c^
CO
CO
CO
C9
í>i ;=í
Í7ií:«:«
ííiJi
a^u
LA RENAÍXENSA — DIARI DE CATALUNYA
4 per
SECCIO
COMERCIAL
«UTLLETÍ BURSÁTIL. — A las 7 Iji nit.
Barceltma 9 de Desemhre dt 1897.
B o l s a de Madrid. — 4 p«r KO Interior comptat, 64'55.—Id. id. fí de mes, 64'65.—
Id. id. id. próxim, O /OO. — Id, Exterior comptBt, 8o'65. — Deute Amortisable, "^'20.—
Cubas 6 per 100, 94'93.—Cubas 5 per 100, IS'SO. — Aduanas 5 per iOO, fi5'9ü.—-Accions
Banch Espanj'a 425'- O —Cédulas Hipotecarias al 5 per 100 comptat, OOO'OO.— Bonos del
Tresor al 5 per 100, 101*20.—Cambí París conegut á Madrid, 60' .8.—Gompanyia Arren dataria de Tabacos, 000 00.—Gambi de franchs vista, 32'30. — Gambi de Uiuras vista,
33'ól.—Filipinas, 94'20.
B o l s a de Paris.—Duro espanyol, 3'7(5 li2.— 4 per 100 Exterior fi Dcsembre, 6 r i 8 .
-—3 per 100 Francés, lOá'86.—5 per 100 Italia, 9a'4'7.—3 per 100 Portugués 00' 0.—4 per
100 Turch, 2r97.—Ferrocarril Nort d' Espanya, 82'oü.—Ferro-carril Madrid, Zamora y
Alicanl, 145'00. — Norts prioritat, OOO'OO.—Rio Tinto, 628'0r>.—Cubas (1886), 360'ü0.—
Rus, 000\.0.—Cubas (1890). 301'Ü0.
B o l s a de Londres.—4 per 100 Exterior fi Dasembre, 60'STf.
Cupons. — Venciment 1 Janer. — Cubas, 3r50 per iGO benefici. — Exterior, 31'00
per 100 benefici. — Interior y Amortisable, 2'00 per 100 dany.
Gassino Mercantil —4 per 100 Interior fi mes, 64:'60 oper.—Id. próxim, OO'OO papar.— Id. Exterior fi mes, OO'íO paper.—Id. próxim, U( '00 diner —Ferro>cerril Nort fi
mes, 23'10 paper.— Id. Fransa, fi mes, 19'25 op.—Cubas 6 per 100 comptat, OO'OO oper.
—Cubas 5 per 100 fi comptat, 00*00 paper.—Francbs vista, 32'8ü.~Lliuras vista, 33'50.
O r . — Centenas Alfonso, 3¿*ü0 per ICO de prima.— Centenas Isabelines, 36 30 id.—
Monedes de 20 pessetas, 32"30 id. —Onsas, 32'5ü id.—Or petit, !!;9'40
Nota.—Aqueta preus son de compra.
Monedas extrangeras: Marchs, 160*00. — Liras, 24*00. — Dollars, 35*00. — Franchs,
32 30.—Lliuras, pessetas, 33*00.
Nota. - P r e u s aproximáis segons cantitat.
Gurs deis cambis en lo dia d' a h i r
Sessíú át IA iarác.
A las 1*45 comfiZistSiVOTí ii ferse en lo Pati de la Bolsa operacionr sis «ei;üo2iih c&zn; \»
4 per 100 Interior, fi mes, 64'65, €6, 67 y 65.—Exterior, fi mes, OO'OO.
A las 2'30. Obertura oácial aú Bol^a. Su cctlsá «Is següeuta cembia:
4 per 100 Invarior, fi mes, 64'67, 68, 65, 67, 65, 62, 80, 57 y 60. — Exterior, fi mes,
80'"Í5, 76, 70, 67, 62, 65 y 66,—Ferro-carril del Nort, b mes, 23'30, 25, 20 y 15.—id. de
Fransa, fi mes, 2u'10, 15, 20, i?5 2o. 15, 05, 20'00, 05 y J9"95.—lc¡. d'Orense, h mes,
O'OO.—Banch Colonial, fi mes, 93"c0, 75, 94'00, 25 y 50,—Uuba», 6 per 100, fi mes, 94'62
y 75.
CuDus, 5 püt h;ü, fi mes, "JS'iO, 43 y 50,—Empréstit Aduanas, 5 per 100, partida, 96*50.- 4 per 100 Amortisable, partida, 77*87.-Empréstit de Filipinas, 94*25,.—Gu?s
del Exioriof -- Parií, fi Desembre, 61'i8, 25 y 18.—Gurs del Exterior á Londres fi Desembré, 60"75 y 8"?.—Gilí» dtl Interior í> Madrid, fi Desembre, 64*75, 70, 60 y 65.
Obligacions.—Municipal, 6 per 100, vells, 10r25 diner.—Id. nous, 101*15 diner.—Segovia, 5 per 100, 79*25 diner,—A Imansas, 5 per 100, 82*25 dinor.—Sanl Joan de las Abadesas, 59*62 diner. — Fransas, 6 per 100, 96'6¿ diner, — Id. 3 per 100, 53'50 diner.—
Cédulas, 6 per 100, 87'¿>ü diner. — Roda á Reus, lO'CO diner. — Almansas, adheridas,
6U'00 diner.— Id. no adheridas, Si'.oO diner.—Orenses, 32'75 diner.—Gompanyia Trasatlántica, OO'OO diner.—Canal d' ürgell, 6r75 diner.
Sessió de la nit.
A dos quarts de set, obertura de Bolbi, Ift cotisació fou com segueix:
MoU
Gambi s
W,ers i
I-ondres .
I d . .^
París á Ii
Samburc
••«-A'áaoeíc-i,
;;1I<50J. .„,,.,
.'liicant...!
;llme?ía...
^'S,áajos
bíilbso ..,
i3a?^oB..;;
Garta.íTsaa
CaBíailó,...
Cfirdoba .
;75i'Uña ,..,
í^íg"ue?a8 .
Gerona ....
5?aaada...,
:"Taetíca.,.',]
Lleyda ..'..[
i-og-rofio....
,í-'í>PQa
•'jiJ.áro.-,
.,
[
*; a m o p t
•^Pli T r e . Rí
^^t -'-^ipo'seíi
í^-p. Tre P Í :
i:;^!?. i n u n i c
•^-mp. rauQic.
Entrada
^anerstron,
De Burris
ias á ]a ordre
De Ibiza e
^utits, patata
De Fíume
23» «b eárreci
De Gandía
2as, arrds, seb
fo^^butits, tei:
•Vvts á la ord
De Genova
10
DE
D E S E M B R E r»E
iíi33
1897
4 per 100 Interior, fi m e s , 6 i ' 6 0 , 5 8 , 6 0 , 57 7 dO.—Id. E x t e r i o r , fi m e s , OO'CO.
Hesúm general
Molt sostinguts,
C a m b i s c o r r e n t s donats per la Junta de Golern del Colegí de Corredors
mers de la plassa de Barcelona áQ de Desembre de 1897.
L o n d r e s ..
Id.
á
P a r í s á la
Haraburg-,
.. 90 ált. 33'15 d í n s r .
i» vieta. BSTiO p a p e r .
^Ista
. 32 8 J paper.
á la v i s t a ,
* papar.
AaoSosa.».—•SJifinctpO.'B'S.
'¡8 á. vista
J,(F33dn.tiV¡iMáiag-a.....
í» ^• Mad?íd
¡0'38 > í- M u í e i a
i'Jmerís
?0-S8
Oíorisa.o.,,. .'O'SS
>
'.-Jsáajos
lO'SS
!
'
>
'
'Jübso
., ¡O'SS > .^ OTieríí.- „.,...
P a l m a . ., ,
í3úyg-0B
,?C'S8
P
alenoia.
>
Cádiz ^........
Pamploaa.
Garta.4?8na..
Keas
Casíaíló
S
alamanca
Gardob6 ....
3 . Sabastiá, , O'SS
noi'VLñz
' S a n t a n d e r ,. 0'38
.fO'S3
í>'ig'ue?a8 ...
|Santi3g-o.,.. , 0^£5
Sevilla
CJ-erona
:3-?saada-.,.. 'G'SS
I Tarra^irona .¡cas
Jl'aessca......
Tortoíia
Lieyda .......íO'75
Yalencia...
;j0^rofio ....
Valladoiid.
Loroa
Vlg-o,.
Paper
Líi.S'o.í,..
'Vitoria
64'60
Docta ÍP.t3?ior fl de xaes.
. 64 f"Sar^ag•oza...
8 675 80 70
:;• ifeíerior fl d e m e s .
7^'
*' s a i o r í i g a b i o o o s i s t e t . 77 85
96-SS
Obli T r e . R e n d a A d u a n a d . . 96*10
94 8n
á i t .air^oíec Cab&iSSo .Id.
78^0
%
> iS&O ir!, 78 30
91 35
C. p . T r e F i l o i n a s . sérÍA A. O J I O
' í m p . u a u n i c ' i J u l i o l 1889. loros Í 0 r 7 5
2 m p . m u n i c . 15 J u n y 1892.
<
í J i o o j — . . . , .ÍO'SS
Mm
\-^im
Reals de co~
Dinsr
Paper
EanciD. H . Colc-nis,!,—i á SO xnü
* Barceloua.
. . . . . .
> d e Viiatiova
F8r~o5*r. de T^i-racons. B . y F- .
> Med.* á Zara j de G. á V.
:*• N o r t d' SJspKSja
s j rainaK S. Joat! 4 . cr- Tfo
T r a n v í a s y ferroearrils e c o a ó m
B a n c h H. Colonial - 1 á 80 m i l 9125 94 50
Fer^-ca?. T?.i'2-&.-.;oris, Bar.* y i;-'. 19 90 ¿O
> M s d i a a ¡^ Z&E:;. j O. á T/I^J-TÍ
> N o r t d' E a p a i i j » . . . ^ . 23 10 23 20
F e r - c a ? . 7'!'. Eüp.pi'iortiüt 3arc.
> N •gsp.* .'J-'-yda á iáeos! y
Tarrair- (ac. adii3?idas}
F 6 ? - c a ? . N . Eisp.'espa. Segovi».
> > >
? ' Alrdaasa
á Vslancis, 7 j^arrag-ona
> y Mineo S a n t J o a n Abadesas j^jf-.í-. r ^ o r t ; . . . .
,'. Tarrag-. fí.'í !:'?ace£, h i p .
;. T&rr. B. v Pyansa. no h i p .
5 Tarrai?.''"Ba:rceion5v y F r .
;; IVlüdríd á Sí^ro. {úiTeryírn).
3>
3>
>
> Hena á Roda
3>
Tí Grao, Alte ''•^al. 20 adhex.
A l m . Va!. T a r r . a d h e r i d a s
Medina á Z v de 0 ? 6 K S 0 &
Vig-o, emigió ÍS80 y 83.
>
>
>
••
pric?itat
C a n a l '.V T7ra-eiL
. . ' . . Companyfa T r a s a t l á n t i c a . . .
e
79'35 79 65
82'
82 25
£9 75 60'
9n 50 97'
87 2 :• 87'tO
í'd 35 £350
<
i
P2 75 S3
60 50
60'
32 50 33'
f*i65 62
86'25 S6«7S
MOVÍMENT DEL PORT DE BARCELONA
E n t r a d a s l o d i a 9 — D e S t a d s l a k a r e en 39 d í a s , corbeta r u s s a R h e a , de 968 t s . , c .
Manerslron, a b 5 'O e s t a n d a r t s fusta á la o r d r t i .
De B u r r í a n a en 8 d í a s , b e r g a n t í E l S a l v a d o r , d e 4 3 t s . , c. R o s o , sL 49.000 k s . g a r r o ias á Ja o r d r e .
De Ibiza en 2 d í a s , b e r g a n t í goleta P e d r o M a t u t e s , ab 1P9.772 k s sal, g a r r o f a s , e m i u t i t s , p a t a t a s , o u s , t e i x i t s , p i p e r í a , a m e t l l a , p a r a j g u a s y a m e t l J o n s á la o r d r e .
De F i u m e y escalas en 14 d í a s , v. a u s t r o l i ú n g a r S t e p h a n i a , d e 1.459 t s . , c. S m o q u i na, Kb c á r r e c h g e n e r a l .
De G a n d í a «n ¿S iaoras, v. E s p e r a n z a , d e 1S4 t s . , c. L l o v e r á s , ab 2.72a b u l t o s p a n sas, arrds, s e b a s , m ' - l o u 3 , t a r o n j a s , n a b s , p a p e r , c a c a u h e t , c u r t i t s , p e l i s , l l a n a , p i l o t a s ,
embutits, t e í x í t s , v i , q u i n c a l l a , c a r l r ó , d r o g a s , fil, m o b l e s , calsat, b o m b o n a s y b u l t o s
•buyls á la o r d r e y 20 p a s s a t j e r s .
"De G e n o v a en S8 h o r a s , rapor M i g u e l G a l l a r t , de 2.4C4 t s . , c. M a s en l e s t r e .
•:'.^í':-«
í!m&
.rnm
3531
LA
RENAIXENSA. —
D I A R I D E CATALUNYA
De Liverpool y escales en U dies, v. Francolí, de 806 ts.» c. Arladí, ab 60 barrils silicat á Francisco Fonfc y Joseph, ^íO cascos extracte á las Filaturas dí-l Ter, 11 caixas ñl
d e coto á N. Barrera, 30 id. llauna á J . Marsillac, 153 p l a n x a s y barras acer á Sureda y
Robirosa, 10 caixas cuyros á Ferrer y C.*, 10 cascos colors á A.. Riera, 18 caixas m a q u i naria á W u r n y Castellet, 32 cascos arengadas k R, E s t a p é , 32 id. id. á R. Morgades, 25
id. id. á M. Goday, 12 i d . id. á J . Roura, T20 bultos llena, extracte, coto, m a q u i n a r i a ,
sal sosB,llauna, monjetes, arengadas, congre, conservas, carnassa, aygua minen-,!, espartería y altres ef-ctes á la ordre y 4 passatjers.
S o r t i d a s l o d i a 8 —Vapor italiá Matteo Bruzzo, pera Buenos Aires.—V. Sagunto,
pera Marsella.—V. Cabo Roca, pera id.—V. Gijon, pera Bilbao.—V. Amalia, pera Cet->
te.—V. Cabo Ortega!, pera Bilbao.
Guayta Maritim del Gastell de Montjuich del dia 9 de D e s e m b r e .
Oiservacions meteorológicas —A la sortida del sol vent al T\0 fresch, circuí ab celat»
jes. A las dolze del mitj día N. també fresch, ciar lo circuí, y á la posta del sol NO. ab
l a mateixa forsa. Marejada del S. y '1 circuí queda ab celatjes.
Moviment de oarcos á entrada de fosch. — Demoran al E. una corbeta que ve á u n
Uarch y un bergantí goleta que va amurat per estribor. Peí S. una goleta que gobernécom r anterior passa á Uevanl; y al SO. u n bergantí y una poUacra goleta q u e van á u n
llarch pera 'i dit rumbo De vela liatina cincb. fclutxos per variat rumbo y dos pera
aquest porl. Dos vapors mercants de dos país u n d' ells espanyol han passat avuy del
O. al S Enlrats de nit ó matinada: de ponent. lo vapor austro búngar «Stephania»; de
Liverpool, á las set del rnatí. lo corredor vapor «Francolí», de D. P s u Maria Tintoré y
C.í»; de Gandía, á dos quarts d ' o c z e , lo vapor «Esperanza», de la Sra. Viuda de OrfilE
C e r t y G.*; de Genova, lo grandiós y corredor vapor «Miguel GftUar'» á u n quart d'
u n a , de ponent, segueix en demanda del port u n vapor mercant de dos país.
Distancia navegada deis barcos que avtíy han sortít. —Fora d' horilzó 's troban los va-^
pors «Gíjon», deis Srs. Filis de Ramón Remos; «Cabo Ortega!», los dos pera Bilbao y
escalas; corredor «Cabo Roca», pera Marsella, los dos deis Srs. Ibarra y G.'; corredor
italiá «Matteo Bruzzo», pera Buenos Aires, de la Companyía La Veloce, y surten los
vapors corredor corren «Menorquin», pera Mabó, de D. Francisco Novella, y 1' inglés
«Sam Vcller» y 1' i;aliá «.\ngela» pí¡ra Genova.
h
INIJNCIS P A R T Í C U L A
Las personas que beben agua de
t
£1
n
"-
Eíectesft'elecíricM
*Vos,
^Vosi
Agüe
pero el] ]
Héus
en bé
„ Potse]
i pronon
en Auckl
Diu: f
en \ñ parí
la'gficar
Fet aixó,
«xaminat
taria al al
No ere
vida. A l :
»o Dodia 1
. Tres m
Tí^- AI úl
ultima ve
iDoltas eos
de fer si 'n
voluntat.
i»ents, pre
Una tar
sat. Al poc
. Vaig co:
cíons deis ]
seguida vai
^aig trobaí
entra t en
comensar á
^.e trobara
Alearon de
tit desde el]
R'rniüt,
WelJingt
ascribím
^^e que la m
generació ó (
<íue sens dui
f i a s graves e
(FUENTES DEL ESTADO FBANCÉS)
deben siempre designar la Fuente :
V I C H Y — CÉLESTINS
V I C H Y — GRANDE-GRILLE
V I C H Y - KOPITAL
SALES VICHY-ETAT
para preparar por sí mismo instantáneamente
el agua de Victiy artificial.
BXIGIR
VICHY-ETAT
c. TOMÁS - j . umw
Instalacions de llum eléctrica, timbres.
teléfonos y parallamps. Instalacions pera
g-as y aygua. Conatrucció de tota ciasse de
aparatos pera electricitat, g a s , timbres, te •
léfonoB y tot lo concernent al ram.
Carrer Tallers,
52, interior.
— Barcelona.
Jas malaltías
«euhen á im
gestiu. veyér
^enialaltías,
fquivocacioD
^oU mes raía
Síntomas de i
cüinson quan
rí,
Aixaror
^^as y expend
¡ilM
IO DE DESEMBRE D É 1 8 9 7
3Í35-
a
: Vi;
DOS E Q U I V O G A T S . — UN E N LA RAHÓ
^Vostéestará al altre mon en menos d' un, any.í*
9. No pot Voste mure tres anys.i>
^Yosténo *s mor.»
Aquestas tres profecías se diri^iren á u n m a t e i x . La darrera era la mes consoladora;.
pero ell no podía dir quina era la milJor inspirada.
Héus aquí la historia. Al principi no es agradable, pero, com díuhen los noys, acaba
en bé
Potser ser lo millor deíxar que aostre amfch la diga ell mateix. A tots nos agrada
'1 pronom /o y per aixó ínteressan sempre las autobiografías. Lo qui relata es carnicer
en A u c k i a n d , Nova Zelandia, y son estil bonich y ciar no necessiia editor
Díu: Fa uns cinch anys que al aixecar un cuarter de bou vaig notar una diñcultat
en la part iníerior de la esquena. Vaig cridar á un metje, raig abandonar lo negoci y ' m
vaig fic^r al Hit. M' ordena una u n t u r a que havia de c-onarse en la re^ió "¡els ronyons.
Fet aixó, vaig permHneixer al 1 it alguns días sufrint dolors molt forts. Ai fi, havent
examioat la secreció renal, d^írué '1 meije que tenia la malaliía anomenada Bright y estarla al altre noon en menos á' un any.
No creyent que tiogués tal malaliía, me sembla que tal vegada sería bo assegurar la
vida. Ai reconeixem o metje de la companyía, no volgué donarme per útil dihent que
no podía viure tres an^s.
Tres mfsos després ¡¿-ve dona de nou un atach. molt fort y sem^lava mes mort que
viu. Al úitim m e vaig posar molt mala:t y 'm vaig fícar al Hit, segons se suposava, per
última vegada. Vaig vendré un deis meus estabiiments pera no d e i i a r á la meva dona
moltas cosas á que atendré. V8Íg fer testament y vaig esplicar á ma muller lo q u e havia
de fer si ' m moría. Recordó be, com escolta va plorant, lo que creya que era ma derrera
voluntat. Veig seguir algún temps esperant que la mort me Iliurés deis meus sufrim e n t s , prenent las med ciñas que 'm donavan sense que 'm donguessin cap resultat.
Una tarde vingué un amich y parlarem del meu eslat y de lo serio que s' havia p o sat. Al poch rato digué: «Vos é no 's mor. ¿Ha probat 1' Aixarop de Seigel?
Vaig confessar que no. La veritat era que havia obehit reljigiosament las i n s t r u c cions deis metjes. Lo meu t m i c h me persuadí de que probés l'Aíxerop de Seigel y des»
seguida veig comecsar prenent dóssis de vint gotas, segons se prescriu. Ais set d i a s m e
vaig trobar mes a a i m a t y al acabar la segona ampolla estaba convensut de que havia
entrat en miilora. Vai^ continuar prenent 1'Aixarop fins acabar deu ampollas y vaig
comensar á travallar sense deíxar de'péndrel, Quan havia pres divuyt ó vint ampollas
me trobara perfectament be. Fa ja quatre anys que vaig pendre la darrera dóssis del
Aixarop de la Mare Seígei p^ra la malaliía deis ronyons anomenada Bright y no h e sentit desde allavors síntomas de malaltía deis ronyons.
F i r m e t , Robert Hutchinson, carnicer.
Wellington Street A u - k l a n d , Nova Zelandia.
Escribím la relació del .«enyor Hutchinsoo segons la escrigué elí. pero no es p r o b a ble que la malaltía fos «xactament la que s' anomena Bright, puig aquesta es una d e generació ó desíruccíó d« ia sustancia deis ronyons, difícil, sino impossible de curar^ Lo
que sens d u p t e tínguí va esser una debiliíat general ocasionada per indígestió ab sínto*
mas graves en los ronyons, com sol succehir frecuentment. Ai recordar que casi totas
las malaltías incluhint reumaiisme, poagre, tíssis, malaliía del feíge, del cor etc., se
deuhen á impuresas de la s a n c h , q u e procedeixen d* eliments fermentáis en Jo canal digestiu. veyém com ataca ventaijosament 1' Aixarop de la Mere Seigel una gran varietat
de malaltías, diferentas segons sembla. Perqué ia causa d ' a q u e s t a s malaltías (?í ÍÍ?Í«.
EquivocacioDS serias y algunas regadas fatals se cometen en la diagnosis y en lo tractament Lo que h«v^m de fer notar es que la tíssis, la malaliía Bright y la del cor íotó
imlt me's raras de lo que 's suposa Lo que g'-neralment se 'Is hi sembla es un grupo de
síntomas de indigesiid. Sempre es lo millor seguir lo consell del amich del senyor H u t chinson quan digué: «Vosté no 's mor. Probi 1 Aixarop de Seigel »
L' Aixarop curatiu de ia Mare Seigel está de venda en totas las farmacias, d r o g u e rías y expendedurías de medecinas del mon. Preu del pot, 14 rals; pot petit, 8 r a l s .
.;JF
2536
LA
REÑAÍXENSA
— DiARt DE CATALUNYA
SsrTBys IB la Goipiyía Trasáántica ie Barceloia
'Kwk.M'jsaamKi
Zinea de las Antillas, Nova York y Veracruz. — C o m b i n a d o á ports emericans del
Atlántich y porls N . y S. del Pacífich.
Lo 5 de Dasembre de Barcelona y '1 10 de Cádiz, vapor
Montserrat
capitá Descbsmps, pera Puerto "Rico y Habana y ab trasbord pera Progreso y Yeracruz.
Sois s' admet carga fins al dia 2.
Lo 20 de Desembre de Santander, vapor
Alfonso X I I I
capitá Gorordo, pera Goruña, Habana y "V'eracruz.
Lo 24 de Desembre de Barce ona y 'I 30 de Cádiz, vapor
Buenos Aires
capitá Grau, pera Las Palmas, Puerto P.ico, Habana, Progreso y Veracruz, y ab trasbord pera 'Is litorals de Puerto Hico, Cuba y Eslats Unils.
Sois s' admet carga fins al 22.
Linea de Fernando Poo.—Lo 24 de Desembre de Barcelona y '1 30 de Cádiz, vapor
Plasi
Laraclie
capitá Oslé, pera las Palmas, po?ts de la Costa Occidental d' África v Golf de G u i ñ e s .
Servey d' África.—Línea
del Marrocb.—Lo 24 de Desembre de Barcelona, vapor
Habat
capitá Ibargaray, pera Melilla, Malaga, Ceuta, Cádiz, Tánger, Larache, Rabat, Casablanca, Mazagen y Mogador.
Servey de Tánger.—Lo vapor
Joaqnin del Piéiag-o
De Cádiz pera Tánger los dilluns, dimecres y divendres y de Tánger pera Cádiz ios
dimars, dijous y dissaptes.
Pera mes informes á Barcelona Kipol y companyia. P!a de Palacio, cantonada al
carrer de la Marquesa,
mm TMsmuTíoi i PISILLOE IZÜREO Y G:
Sortidas fixas pera !as Antillas, íVléxich y Estats ünits
L o 1 5 d e c a d a m e s (viatj-4 direcle) pera H a b a n a , M a t a n z a s , C e n t f o c h s y V e r a °
cruz
L o 3 0 d e c a d a m e s , pera P u e r t o - R i c o , M a y a g ü e z , P o n c e , H a b a n a , S a n t i a g o
de Cuba y Nova Orleans
Sortirá 'I 15 de Desembre lo vapor C Á D I Z .
»
Í.3)
»
»
»
«
MA]?JILA.
Admelen carga y passatjers pera dits ports y Canarias.
Ademes los vapors del if) la adraeten, hb trasbord n v eracruz, donant coneixement
direcle, pera Tuxpan. Tampico, Frontera, Lagnna. Campeche, Progreso y Coatzacoalces,
j \s vapors del 3'Í, pera Nova TorJí, aü trasbord á la Haonna,
La c a r g a ' s reb en lo tingla ;o de la Companyía (mol! r o u ) .
Consignatari: Ró/nulo BOSCJÍ y Alsina, Plasma de Antonio López, 15, principal.
Premiad
Única
poracions
cassos de c
Tentatja á
. La efica
I Clonáis es i
^ similars.
Elí:
Aquest ]
, sa prompta
b o n a t y den
rápidos adu
I fistá ind
morragias ir
E>0SSIS:
AÍ3
Lo brona
I a^ras, es u n
, tnstesa, agí
xements, crf
,, ÜS: Una
B,i
lO
'rjiyi^tu^iMV'JVMXaESíieepB3K¡arti;ryay;mr[i!^.'>j,'xr,-¡iPf:f-:r„
DE
DESEMERE DE
2537
1897
'•iiX¡iüia::x^.á£tz:üij^iúiiK^:,
W*""*'J'>*l !• - VI. f4^f^S/
*•' ÍMT- t^«r#1»»^>' í^'».*"'W.-t-^.,.
Pkssa de la Llana, 11 7 Cordsrs, 2.-BAECEL0NA
DE
i •íteá»'
ii¡»1s.
Premiada en la Exposició Farmacéulica nacional y en la Universal de Barcelona
Única aprobada y recomenada per la Real Academia de Medicina y demés cor- |
poracíons médicas, emoleantse cora lo mes poderos deis reconstituyents, pera 'Is
cassos de debilitat general, clorosis, raquitisme, tisis, desgana, etc., sustituhint ab
rentatja á la de Coirre.
4
La eficacia d' aquesta Solució queda probada ab dir que de las especialitats nacionels es una de las de mes consum general a Espanya. No coní'dndrela ab sos
similars.
Elíxir de proío-cloruro de ferro Cases.
Aquest medicement es de fácil administració per son gust agradabilíssim y per
sa prompta absorció ai arribar al TentrelL Ni '1 ferro reduhit, ni 'Js óxits, ni '1 carbonat y demés preparáis de ferro, poden compararse alproto clor%ro de ferro per la
rapidéa admirable de sos efectes.
Está indicat en la clorosis, anemia, leucorreas, cloro-anemia consecutira d' h e morragias intestinals ó uterinas, desarreglo de la menstruació, etc., etc.
DOSSIS: De 4 á 5copetas al dia. Cada cullerada conté 20 centígrs. de sal ferrosa.
Aixarop de bromoro potássích Gases.
Lo bromuro potássích, incorporal á un excelent aixarop de pell de taronjas
a^ras, es un medicament poderos pera curar los espasmes, mal de cap, irritabilitat,
tristesa, agitació nocturna, insomnis, migranyas, neuralgias, eclampsia, desvaneixementS; crisis histéricas y tota classe de manlfestacions nerviosas.
CS: Una cullerada matí y tarde. Cada cullerada conté 2 grams de bromuro po«
tássich quimicament pur.
I
Demáninse en farmacias y droguerías.
•m
fíSte'-
.3538
L A RENAIXENSA.
— DiARi D E CATALUNYA
Movlment de frens en las estacíons del ferro-carril del Norf y de Franss
( H o r a s d e l xneridiá d e M a d r i d >
ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DEL NORT
|1 De Zaragoza: 6* tarde.
| | De Lleyda: i , 6 ' tarde.
I De Manresa: 8'55, i o ' 3 2 * matí; i ' o ,
Ij 4 ' 1 1 , 6* tarde; 9'15 nir,
?i De Tarrassa: 6^36, S'5i, l o ' S a * matí;
i ' o , 2 ' 3 , 4 ' i I , 6* tarde; g ' i S nit.
D e S a n t J o a n : g'37* matí; 2'45 (mere),
6'39*.
De Vich y Caldas: y ' S , g'37* matí; 2'45
(mere), ó'Sg* t a r d e .
ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DE FRANSA
SURTEN DE LA ESTACIÓ DEL NORT
r
;
Cap á Zaragoza: 9*45* matí.
Cap á Lleyda: 9'45* matí; i*35 tarde.
Cap á Manresa: 5'45*, 7'40, 9*45 matí;
i'35*, 4'55 tarde; 7'3o nit.
Cap á Tarrassa: 5'45*, 7'40, 9'45, 11'5
matí; i'35*, 4'5b, 6'5 tarde; 7'3o nit.
Cap á Sant J o a n : 6'37*, 10^48 (mere.)
!i
matí; 2-1 3* tarde.
C a p á Vich y Caldas: 6'37*, io'48 (mere.)
matí; 2 ' i 3 , 5'i5 tarde.
SURTEN DE LA ESTACIÓ DE FRANSA U
C a p á Fransa: 5* matí; i 2 ' 2 0 , 4'8* tarde. \\
Cap á GranoUers: 5*, 8'52 matí; 12*20, j |
4'8% 6 ' i o tarde.
\\
Cap al Empalme (litoral): 4 ' 3 i * matí; ji
i2'5o% 3'4i* tarde.
I¡
Cap á Girona: 5* matí; i 2 ' 2 0 , 4*8* t a r d e .
Cap á Arenys: 4"3i*, 7'35 (fins á Blanes], 1 0 4 0 matí; i2'5o*, 3 ' 4 i , 6'23
tarde.
Cap á Badalona: 4 ' 3 i * , 6'32, 7 ' ? 5 , 9'40, j
l o ' ^ o , 11'37 matí; i2'5o*, 2'30, 3 ' 4 i , |j
5 ' i , 6'23 tarde; 7*23 nit.
ij
Cap á Madrid: 9'46* inatí; 7*39 tarde iJ
(exprés dimars, dijous y dissapte).
íj
Cap á Zaiagoza: 9 ' 4 6 ' , i i ' i 5 (mere.) m. ",
7'37 ( t s p ) nit.
Cap á Valencia: 5^25* matí; 7'55* nit.
Cap á T a r r a g o n a : S'zS*, n ' 4 5 matí;
5"5o tarde; y'SS* nit.
C a p á Reus: 5-25, 9'46* matí; i'58«, 5*i2* ij
tarde; 7'39 nit (exprés).
¡i
Cap á St. Vicents, per Vilanova: 6'4, l\
9'46, i i ' i S matí; i ' 5 8 , 5 ' i 2 tarde; j[
7'39 (exprés), 7'5 5 nit.
Ú
Cap á St. Vicents, per Vendrell: 5'25*, h
i i ' 4 5 matí; 5'5o* t a r d e .
||
Cap á Martorell: 5'25*, 8'10,11*45 matí; |
2 ' i 5 , 5'5o* tarde.
Ú
Cap á Picamoixons: 5 ' 2 i * matí, y i ' 5 8 * ' |
tarde.
-í
Cap á Valls: 5'25* matí; i ' 5 8 , 5*5o t .
|
De Fransa: i o ' 2 0 * matí; 6'54* tarde;
7'29 nit.
De GranoUers: S'Sy, i o ' 2 o * matí; 3'24
tarde; 6'54, 7*29 nit.
Del Empalme (interior) i o ' 2 0 matí; ó'54
tarde; 7'29 nit.
Del Empalme (litoral): 8'23, i i ' 3 * matí;
7'44* nit.
De Girona: i o ' 2 0 * matí; 6'54* tarde;
7*29 nit, exp.
De Arenys: 6 ' 3 t , 8 ' 2 3 ' i i ' 3 * matí; i ' 3 7 ,
5'24 tarde; 7'44* nit.
De Madrid: 11'11 matí (exprés dimars,
dijous y dissapte); 5'5* tarde.
De Valencia: 8'29* matí; 10'13* nit.
De Tarragona: 6'58, 8'29* matí; 7*47*,
I o'3 3* nit.
De Reus: 9^23" y 11'11 (exprés) m . ; 5'5*
7'16 tarde; 9'5 3 nit.
De Martorell: 7'59, 9'23, i i ' 4 4 * matí;
t*3i, 5'39 tarde; 7*47 nit.
De Casp: i i ' n matí (exprés); 5'5* tarde;
7 ' i 6 nit.
De St. Vicents, per Vendrell: 9^23* matí;
i ' 3 i tarde; 7*47* nit.
De Vilafranca: 7^59 y 9^23 matí, i ' 3 i t.
y 7'47 nit.
De St. Vicents, per Vilanova: 6'5S S'20*,
i i ' i i (exp.) m.; 5'5* t.; 7*16, l O ' l 3 n .
De Valls: i ' 3 i , 5'5 tarde; i o ' i 3 * nit.
De Picamoixons: i ' 3 i , 5'5 t.: i o ' i 3 * nit.
Los trens senyalats ab * son correas.
MADR]
^Ireccori
Lo gei
p o c h refej
sació, esp(
Fins q
con lo mé
i-os caí
'1 missatje
Segons
lisfets dei c
U n caí
Goris a p a r
-Mars. L a s i
P e r r. f<
G ü i r a se sa
Se r e b e c
«lez y Calix
iriomfs q u e
MADRID,
reformistas <
^ u e lots los
negaiiu.
Lo n ú o i e
H 2 soidats,
5Íaa m o l t bci
ííe d i n a m i t a .
q « e 'Is s o l d a í
«aygué presoí
.11*
10
DE
DESEMBRE DE
1897
zSig
EXTRANGER
LONDRES, 8.—Telegrafían al Times que ahlr arriba á la Canea *1 primer barco grech que ha locat lo port cretench desde que comensarcn los desordres.
L A CANEA, 8.—Los JDsurrectes ban fct foch contra la fortaJesa de Klssamo.
La guarntció otomana ha rcspost, d u r a n t lo foch una bora.
L o s insurrectas de Caodid han tractat d* cndurse alguns remats, pero faaa
3Ígut reixassafs.
PARÍS, S . — L o prímpcep LJrussoff, nou embaixadcr de RussJa, q u e ha sigut
n o m b r a t en substltucló del senyor de Mohrenfaeim, arribará á fi de mes á París
pera p r e s t n í s r sas credencíals al president de la República.
PARÍS, 8.—Comamlcan de Berlín que ha vingut ofíciaiment confirmada la
noticia, esperada ja, de q u e Alemania ha obtlngut del gobern de Ja república
d' HaJTÍ fotBs í3s satísfaccions q u e foren exigidas.
J.
J L ^ £•<
.Ci» ^
MADRID, g, á Jas 8'33 matí. — Los ex-minisires conservadors que forman lo
Dírecíori 's r e u n i r á n demá pera traciar del missatje de Mr. Mac
Klnlcy.
L o general Blanco ha íelegrafíat que á consecuencia deis decreís publicáisfa
poch referenís ais bltiJets de guerra aquestos han guanyat tres enters en la c o i i sació, esperaní q u e s ' a r r i b a r á á normaiisar bastant la cuestió monetaria.
F í n s que 'i general Wáyler no 's presentí en lo paiau, conservará en aquesta
cort lo mes rigurós iacógnlt.
Los catlins tractan d' organisar u n a manifestacíó popular de protesta contra
'1 missatje n o r t - a m e r i c á .
Segons c o m u a i c a n de Nova- Vork, los insurrectes no han quedat gayre s a ilsfets del discurs de M r . Mac KínJey.
U n caracterisat ministerial ha assegurat que 'i decret de disolucíó de las
Coris apareixerá dintre de pochs días, convocantse las novas pera '1 día 8 de
Mars. L a s eltccions se verificarán en la primera setmana de Febrer.
Pfir r. fcfcncias d' alguns insurrectes que prengueren pare en la presa d e
Güira se sab que aquestos tjngueren en aquella acció i 5 morts y 3 / ferlts.
Se reben noticias de Manzanillo d l h e n i que hi ha rivalltat entre Máxim G ó mez y Calixto García per aspirar aquest á la geíatura suprema, fundat en ios
triomfs q u e ha aicansat de poch temps ensá.
MADRID, g, á las l a ' i o tarde. — E n la reunió celebrada pels autonomistas y
reformistas de la H a b a n a no s* ha pogut arribar á un acort definitiu, lementse
que tots los travalis q u e 's íassin en aquest sentit donguío lo mateix resultat
negatiu.
Lo n ú m e r o de presoners fats per Calixto García á Güira puja á 7 oficiáis y
1X2 soídats, d' aquestos 3o de ferits. L o quefe insurrecie ha dooat ordres de que
siaa molt ben guardats. Ea P atacb de la població V enemích hi tira 72 b o m b a s
de dinamita. Se diu q u e Calixto García oíerí la vida deis que 's rendissen, pero
que 'Is soldats no volgueren acceptar, morint tota la part de g u a r n i d o que n o
caygué presonera.
• •'••••;;t'fr'-^"U''';'/'a
m
y-m
W'^^:
2540
L A RENAIXENSA — DIARI DE
CATALVIUYA
E n lo Senat de Washington ha tornat á comensar la p r e s e n t a d o de proposi;cloDs pera que 's reconegui la independencia de C u b a .
Ab motiu de trobarse r e u a i t s en aquesta cort los romeristas que han v i n g u t
pera assistir á la Assacnblea, tractan d' anar á rebre d i u m e n g e al general W e y ier. Aquest ha dit que per ara no acceptará la gefatura del partit que li h a n
ofert alguns romeristas. Lo seayor RoKiero Robledo ha dit que de totas m a n e ras se dedicará á defensar al general. L o s í n t i m s del ex-minfstre conservador cS"
peran que 's reunirán uns mil correligionarís en la Assacnbiea.
MADRID, 9, á las 4*40 tarde. — A Sancti Spiritus hi ha hagut un íorí combat
contra 'Is insurrectcs, que a b a n d o n a r e n las posScions a t r í n i e r a d a s que tenían á
Esperanza després d' haver tingut 25 morts y haver deixat en poaer de la tropa
alguns efectes de g u e r r e . Las balsas de la c o l u m n a íoren dos soldats morts y
dos oficiáis y i 3 soldáis íerits.
S' espera ccneixsr áetalis de las opcracioas empresas peí general P a n d o .
Lo gobern ha dit que no té cao noticia de que Máxim Gómez hagi sigut d e rrotat en la jurisdicció tíc Sancti-Spiritus.
E n tota la regió nort de la Península han caygut grossas neniadas que dificultan
ha uns 27 centímetros
de neu,lo tráfech per las vías férreas. A Guipúzcoa hi brat
consell de ministres
á
Iss
io'5
nif.—Aquesta
tarde
s'
ha
cele
MADRID, 9
bais la presidencia de la reyna regent, haventse ocupaí casi tot lo tetnps qu
d u r a t en tractar la cuestió del missaTJe y la siíuació en q u e 's traban las campa
nyas. De la de Cuba ha dit lo senyor Sagssta que s esperan grans resultáis de
nyas. u e xa ae v^uoa ua u n nj o^uj»^ «-"-hT-- .
las reformas decretadas en c oItm boptimista
i n a d o ab al
lastractar
operacions
preparadas
peí general
de Filipinas,
creyent
q
Blanco. T a m b é ha siguí mo
hi
ha
entre
'is
insurrectes
permcterán
— z _ arridarrers combats y las divisions q u e
bar dintre de poch á la paciñcació.
del nou empréstif, no havent
S' sssegura que ja está casi Uesta la
la negociació
negó
d o n a t lo gobern la noticia oficial p e r q u é ' 1 mii istre d' Hissnda ha dit que la
de las minas de Almadén
o p e r a d o hauria de ser de 200 milions y 'is producte
fará u n a a m p l i a d o de la Hipóten o son prou pera garantirla. Probablement se
ca sobre las rendas de A d u a n a s .
C O T O N S . — L I V E R P O O L , 9 Desembrc, á las 8 m a t í . — Cotisém: Middling,
3 7i32 d i n e r s . Futurs, 3 9164. Vendas, lo.ooo b a l a s . — N t w York, cotisan: midd
u p l a a d , disponible, 5 i l 4 C c n i a u s . Futurs, 5'39 c e n t a u s . — N t w Orleans, id. id.
id. id., 5 7i8 centaus. F u t u r s , 5'76.—Savanneh, id. id. id. id., 5 3 n 6 centaus.
-—Arribos abir ais ports deis Estáis Uniís 70.000 balas.
T e l e g r a m a s r e b u t s p e r l a c a s a «Millet», e x p e d i t s p e l s s e n y o r s H o r n b y H e m e l r y k y G." d e L i v e r p o o l .
LIVERPOOL, 9 de Desembre, i o ' 3 2 malí. — Obra mercal. — Desembrc-Jsncr,
3 9164; Mars-Abril, 3 iO[64. — H i ha venedors á aquestos preus.
LIVERPOOL, 9 de Desembre, 4'32 tarde.—Tanca mercal. — Dcsembre-Janer,
3 8164.—Mars-Abril, 3 1964.— H i ha venedors venedors á aquestos preus per
Deserobre-Janer.—Vendas 14.000 balas.
Redacció