Drames Rur

DRAMES RURALS
Víctor Català
EL MET DE LES CONQUES







Infantesa difícil
Maduresa i acceptació de la persona
Religió
Primera aparició
Mort de la mare
Segona aparició
Mort d’en Met
EL MET DE LES CONQUES

Plantejament: origen del protagonista,
descobriment d’ell mateix i de la religió.
Descripció animalitzada del personatge.
Relació del personatge amb la terra i amb la
ruralia.
EL MET DE LES CONQUES

Nus: centre del conte; arriba el predicador i tot
se centra en l’església; el lloc del protagonista
és la terra, però de l’esglesia.Tot i que no entén
tot el que es diu, en Met inicia una consciència
religiosa en la foscor i soledat que el portarà a
la mort. Altres elements religiosos reforcen la
situació. Comença una identificació amb Jesús,
que es manifesta en la processó. En aquesta
part es crea l’espai interior del protagonista.
EL MET DE LES CONQUES




Desenllaç: Mort de la mare, amb una inatge de dolor
pròpia del Mal. Augmenta la soledat d’en Met i la
seva indigència social i econòmica. S’ha d’allunyar
de la realitat i ho fa amb al·lucinacions.
Escapa cap a la mort: mort social, física…
L’ascensió cap a la muntanya no aconsegueix en ell
l’ascensió espiritual, per això acaba en una cova. Ara
no està a la terra, és dins de la terra
Mort: terme final d’una ascensió impossible dela vida
lligada al destí tràgic
EL MET DE LES CONQUES


Punt de vista narratiu: 3ª persona singular,
narrador omniscient.
Tècniques narratives: descripcions llargues,
plenes d’imatges; pocs diàlegs. Paisatge
expressa l’estat d’ànim del personatge.
Animalització d’alguns personatges (Met-cuc)
EL MET DE LES CONQUES
Personatges:
Met: Protagonista i víctima. Introvertit, callat,
pacient i observador, malvist per la gent.
Marginat social que es refugia en la religió. És
vist per la gent com a resultat de la relació
d’un dimoni amb la conca. El seu punt de
partida és la terra. En un paràgraf se’ns
explica le procés d’isolament del personatge i
procés d’individualització. Tots els seus trets
són negatius, físics, intel·lectuals.
EL MET DE LES CONQUES



Mare i àvia d’en Met: són el mal camí,
tractades com a bruixes i despreciades. En Met
és el bé i la fe.
Capellà: espiritualisme, guia d’en Met cap a la
seguretat.
Altres personatges: la gent del poble,
contraris a en Met i a la seva família.
EL MET DE LES CONQUES

Elements ruralistes:
1. Paisatges rurals
2. Personatges de la ruralia
3. Vocabulari rural
4. Territoris reals
EL MET DE LES CONQUES




LLENGUATGE TÈTRIC I MISTERIÓS
PERSONATGES MISERABLES I AMB
DEFECTES
PERSONATGES I FETS RELIGIOSOS:
SETMANA SANTA, SERMONS,
DESCRIPCIONS OBJECTES
RELIGIOSOS…
CONTRAST ENTRE EL SACRÍLEG I EL
SAGRAT
IDIL·LI XORC
ARGUMENT:
En un grup de captaires n’hi ha dos que
decideixen casar.se, ell per sortir de la
família i ella perquè no vol estar sola.
El poble se n’assabenta i els giren
l’esquena, se’n burlen. A la sortida del
casament, la gent els apedrega i acaben
matant el nuvi.
IDIL·LI XORC
•PERSONATGES PRINCIPALS:
Tit o Josep: captaire de 60 anys.
Petit i rabassut.
Laia: captaire de 53 anys. Alta i
prima, presumida però li falta un
bull.
IDIL·LI XORC
ALTRES PERSONATGES:
Gonya: líder dels captaires
Xica Llosca, Queló, Nen de bec, Conilla, Cec o Pla
de Juli: Captaires
Campaner: fa de testimoni en el casament.
Rector: els casa.
IDIL·LI XORC
Plantejament: descripció del grup de
captaires, especialment en Tit i la
Laia.explica primer el grup, després les
individualitats
Nus: el casament.
Desenllaç: la sortida de les noces
produeix la tragèdia de la mort d’en Tit.
IDIL·LI XORC
Elements destacables:
El diàleg entre els captaires permet sortir de
l’omniscència per mostrar la “inhumanitat”
d’aquest col·lectiu.
Descripció amb elements que accentuen la
seva maldat: exèrcit de misèria, pellofes
humanes
Pobresa física i pobresa econòmica impliquen
IDIL·LI XORC
La combinació narrador- diàleg permet presentar els
protagonistes (els diàlegs destaquen enveja, mal, animals
tarats..; el narrador ens els presenta monstruosos; en Tit
condensa la tara física; la Laia la intel·lectual)
L’animalització se subratlla amb l’ofici dels dos: guardar
garrins, criar conills.
El temps és simbòlic (tardor-nit) i l’espai també (exterioresglésia)
La multitud actuant sense voluntat individual imposa el seu
imperi d’inconsciència; ni el rector els pot deturar
PARRICIDI





En Felet se’n va al bar; la Lena i en Titet (esposa i
fill) es queden a casa.
Un dels amants de la Lena (en Pau) entra per la
finestra i es barallen i la mata a ganivetades.
En Felet torna borratxo i s’estira al llit sense adonarse de res.
L’endemà, en Titet va a buscar les veïnes perquè la
mare no es desperta i la troben morta amb el marit al
costat.
Acusen en Felet de la mort i el condemnen.
PARRICIDI
Plantejament: descripció de la
situació i dels personatges
 Nus: arriba l’amant, es barallen,
la mata. En Felet arriba i s’adorm.
 Desenllaç: en Felet és acusat i
jutjat per la mort de la seva dona.

PARRICIDI




Tragèdia focalitzada en la família.
Els fets vénen determinats per la fatalitat
contra la qual no es pot lluitar.
La Lena és símbol de vitalitat que no pot
superar la negativitat de la vida: el sexe.
Dos models masculins: innocència inactiva i
beneita del marit; l’home nocturn d’activitat
violenta.
PARRICIDI





Marc existencial: la nit.
La Lena, símbol de la solitud femenina.
L’amor tendre i emotiu no té lloc en la història.
Importànica de la descripció del cadàver (el
vermell de la sang: vitalisme vençut que
s’escampa)
Davant del destí, la justícia no hi té res a dir.
PARRICIDI




Elements narratius:
Descripció de personatges (La Lena).
Generalment llargues
Diàlegs
Narracions escasses
Adjectivacions valoratives i diminutius
afectuosos
PARRICIDI





Elements del ruralisme:
Paraules dialectals
Paraules relacionades amb la pagesia
Espais rurals
Descripcions lligades a la terra
DALTABAIX





S’INICIA AMB LA DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE
ADUST.
NOU DUALISME: AGRESTA ÉS LA NATURA I TAMBÉ
ELS PERSONATGES, CONSTRUÏTS A TRAVÉS DEL
SEU PARLAR.
EL RIU NO ÉS EL LLOC IDÍL·LIC, ÉS LA
CLAVEGUERA DE DEIXALLES HUMANES I
MUNDANES.
TAMPOC LES CASES SÓN ORDRE I MESURA DE LA
HUMANITAT.
EL MÓN PATRIARCAL DE LA FAMÍLIA PALAU
ABOLEIX LES DONES, NOMÉS SERVEIXEN PER
ENGENDRAR MÉS HOMES
DALTABAIX


L’UNIVERS MASCULÍ GIRA ENTRE LA
VAGÀNCIA I LES ACCIONS SENSE
SENTIT. ENTREMIG, LA NO-VIDA
FEMENINA DURANT 5 ANYS (4 NO
SE’NS EXPLIQUEN)
LA LLUITA VERÍ-MULA, HUMANITZA
L’ANIMAL I ANIMALITZA L’HOME. EL
RESULTAT: LA TRAGÈDIA.
DALTABAIX



PLANTEJAMENT: Descripció del poble, de
la casa. Casament de la Doloretes amb el Verí.
NUS: La vida a casa dels Palau; fill
(Llombric), La dona malviu; en Verí vol que es
mogui, li pren foc i arrenca a córrer i arrossega
el Verí.
DESENLLAÇ: La mula atropella en Llombric
i l’avi. La Doloretes perd el cap, la treuen de
casa i viu de la caritat.
DALTABAIX



Característiques narratives:
Narrador en 3ª persona omniscient
Descripcions relacionades amb animals;
narracions i no gaire diàlegs.
DALTABAIX







Elements propis del ruralisme:
Frases fetes, refranys i expressions de poble.
Vocabulari col·loquial.
Els personatges, determinats per l’entorn.
Violència extrema
Paisatge tètric i lligat amb l’argument
Les dones, víctimes de l’entorn.
El títol, lligat al final de la història i a l’entorn físic
EL PASTOR




La persona pot intervenir per provocar el seu
destí
Personatge lligat a la destrucció diabòlica de
l’obra constructiva del pagès.
La tècnica bàsica del drama és la confrontació
entre pagès i pastor.
És l’únic que està estructurat en parts
numerades: presentació del pastor i tres parts
més.
EL PASTOR


El pastor destrueix la natura, és insensible, lligat al
romiatge pagà i és l’arma de la mort.. No hi ha límits
en la natura i l’home és el llop per a ell mateix.
En Ton és el pagès que s’ha lliurat a la seva terra; una
relació d’amor que no és salvadora perquè està per
sobre de la família. La terra és símbol de productivitat
econòmica i enveja dels seus veïns. Déu és també el
seu adversari en permetre que per les terres hi hagi
animals
EL PASTOR

La mort de la dona del pagès no suposa una
buidor emocional, ja que l’omple amb l’amor a
la terra i la naturalesa productiva del camp. La
primera part acaba amb la destrucció del seu
espai sagrat: el camp.
EL PASTOR

La segona part se centra en el pastor i el seu
gos, que actuen a una. El gos serà l’ombra del
pastor, i la lluita entre ell i la gossa de la
torrentera serà el centre de la història. La lluita
animal s’acaba amb la destrucció a l’atzar del
pastor de la terra dels altres.
EL PASTOR

La tercera part se centra en la tragèdia:
l’obsessió nocturna per veure la seva trampa
amb les figues enverinades el condueix a la
mort en mans del Nasi. La lluita animal
(segona part) preparava la lluita humana de
dues ments obsessionades per la seva
terrenalitat
EL PASTOR



Narrador en tercera persona omniscient
Personatges principals: Ton, Nasi, Moro, el de
la Torrentera.
Lèxic propi del camp, rural, personatges
víctimes i botxins.Descripcions riques.
LA VELLA






TRETS ARGUMENTALS:
Retorna a la imatge femenina, amb un
personatge innominat
Vida d’una dona hemiplègica.
La família només li dóna l’imprescindible.
La seva vida esdevé miserable, solitària i
rutinària.
Hi ha un incendi a cal Manyo i la dona mor
cremada.
LA VELLA




Plantejament: accident de la dona
Nus: vida miserable i rutinària, solitària (197)
Desenllaç: incendi que acaba amb totes les
propietats del’hereu i també la mort de la vella.
Punt de vista 3ª persona narrador extern
omniscient
LA VELLA








Descripcions
Diàlegs.
Personatges:
Velles
Hereu
Jove
Mossa gran
Nena
LA VELLA





ELEMENTS DEL RURALISME
Ambient rural (casa de pagès)
Animals de granja
Ocells propis del paisatge català
Onomatopeies d’animals.
LA VELLA


Característiques de trets facials, ulls espantats i
ganyota de la boca, acompanyada de fam
desmesurada- bestialització de la dona.
El clos familiar no és el clos de la seguretat i d
el’amor.
L’EMPELT





ARGUMENT:
En Pau avisa el noi Ordis perquè fa dies que
algú ronda el pati.
El Petit demana al Noi que li doni llenya.
El noi va a espiar-lo i es troba el petit al
graner.
Els dos germans es barallen; el Noi li
perdona la vida al Petit i l’hereu es posa a
plorar
L’EMPELT

Plantejament: es troben els dos germans al
mercat i el Petit li demana llenya al gran

Nus: el Noi Ordis va a casa a vigilar el seu
germà el Petit.

Desenllaç: els dos germans es troben al
graner, es barallen però el gran li perdona
la vida.
L’EMPELT







PUNT DE VISTA:
Narrador en 3ª persona omniscient que pren
partit.
Hi ha descripcions, narracions, diàlegs,
ELEMENTS RURALISTES:
Paisatge rural
Personatges de la pagesia
Vocabulari típic rural
L’EMPELT
Contraposició de la humanitat
laboriosa i visió de la terra
harmònica amb la humanitat
parasitària
 L’hereu, representant dels valors
positius, emocions pures, deixa
anar la bèstia que representa el seu
germà.

AGONIA

PLANTEJAMENT: Descripció de
l’entorn i la situació en què es troba la
Bel.

NUS: confessió de la Bel al Minguet.

DESENLLAÇ: La Bel mor i en
Minguet els perdona.
AGONIA




Segueix el procés de destrucció de la
família.
Estructura d’escena teatral
L’estimació d’en minguet el converteix
en un personatge fràgil, estima més la
dona que la terra o les possessions
terrenals.
Tota l’escena retarda el moment
culminant
AGONIA



La revelació del secret es fa a través
dels personatges
Llavors, apareix el món de les ombres,
la dona ideal de bellesa es converteix
en monstre cadavèric.
La mort de la dona implica la pèrdua
del vitalisme del marit.
AGONIA
Narrador en 3ª persona omniscient.
 Descripcions, narracions, diàlegs.
 Personatges principals: Minguet i
Bel.
 Personatges secundaris: Ramon,
fill gran, fill petit.

AGONIA
Elements propis del ruralisme:
 Fatalitat de l’entorn.
 Vocabulari rural.
 Realitat crua.
 Complexitat de comportaments
i personalitats dels individus.

OMBRES
ESTRUCTURA
La Maleneta, boja, propicia un flaix-back de la
vida de les dues germanes.
PLANTEJAMENT: Presentació de la Maleneta i
la Rita
NUS: Procés d’embogiment de la Maleneta.
DESENLLAÇ: La Maleneta acaba sola i boja.
EPÍLEG: Reflexió de Mme Severine
OMBRES
PUNT DE VISTA
A la Primera part, narrador primera persona
testimoni.
Ala història, narrador tercera persona
omniscient.
A l’explicació final, narrador en primera persona
OMBRES
ELEMENTS RURALISTES
Diminutius
Paisatges rurals
Personatges pagesos
La dona, víctima.
Animals de poble
EXPLOSIÓ
ÉS DIFERENT PERQUÈ PASSA EN
ÀMBIT URBÀ I PARTEIX
D’ANÈCDOTA HISTÒRICA.
 LA IDEOLOGIA PORTA A LA
DESTRUCCIÓ DEL PROPI MÓN
DEL PERET

EXPLOSIÓ







ARGUMENT:
En Peret és expulsat a la feina i no fa res.
Entra en contacte amb en Palmella, un
anarquista.
En Peret es torna estrany
La Quimeta va a veure l’amo per fer que el seu
marit torni a treballar.
En Peret va a la porta de la feina i posa una
bomba
La bomba esclata quan arriba la Quimeta
EXPLOSIÓ
PLANTEJAMENT: Des de
l’acomiadament fins a les respostes
contràries del Peret.
 NUS: La Quimeta sospita del seu
marit. Va a parlar amb l’amo.
 DESENLLAÇ: Mort de la Quimeta
per la bomba del Peret.

EXPLOSIÓ
Narrador en tercera persona,
omniscient
 Diàlegs abundants; narració.


Llenguatge col·loquial urbà,
dialectalismes i vulgarismes
NOCHEBUENA
ARGUMENT
•Es tracta el tema de la cobdícia
•Oralment, inicia la història amb
aspectes humorístics i es va confegint
el caràcter de la Màxima.
•Apareix en Pere Anton, que acaba
matant la dona en el temps sagrat de
Nadal per poder robar-li els diners.
NOCHEBUENA
Fatalitat com a motor, no hi ha
determinisme ni raó del crim.
Com les altres històries, les passions
baixes que provoquen els drames no
interessen per les raons motores sinó
com a concreció de la tragèdia vital
NOCHEBUENA
Estructura:
•Màxima i Marcona parlen entre elles. Descripció
de les velles.
•Descripció de la vida de Màxima
•Festa de “Nochebuena”
•Assassinat de la Màxima. La Màxima torna a
casa i és assassinada per Pere Anton, borratxo i
arruïnat
•Violència masculina, agreujada per la data de
l’assassinat
NOCHEBUENA
Narrador: 3ª persona omniscient
objectiu.
Descripció de personatges, de
paisatges, narracions i diàlegs
ELEMENTS RURALS
AMBIENT, LLENGUATGE,
ONOMATOPEIES, ELEMENTS
SENSORIALS
ENVEJA


AFIRMACIÓ DE LA POTÈNCIA
INDIVIDUALITZADORA DE LA VIDA
LA COMUNIÓ DE L’AMOR ENTRE DOS
ÉSSERS QUE APOSTEN PER LA VIDA
REPRESENTADA PER L’ANHEL DEL FILL
I ACABEN ACONSEGUINT L’OBJECTIU
ENVEJA



LA DONA ÉS, DAVANT DEL CREPUSCLE, UN
FOCUS DE LLUM VITAL, ENFRONT L’ENVEJA,
ELLA ÉS NOBLE.
ÉS LA FLOR FÈRTIL DE LA TERRA EN CALMA,
PERÒ EL DESIG ÉS VÈNCER L’ESTERILITAT
PERSONAL CREA EL CONFLICTE NARRATIU.
EL LLIT ÉS AQUÍ L’ESPAI DE VIDA, QUAN
ABANS HA ESTAT ESPAI DE MORT
ENVEJA
ESTRUCTURA:
 PLANTEJAMENT: Presentació dels
personatges i de la situació.
 NUS: Desig de maternitat.
 DESENLLAÇ: Sembla que l’objectiu
s’ha assolit.

La unitat del divers
Els Drames rurals són concebuts amb la idea d’unitat,
que prové de la temàtica rural de les narracions
(totes es desenvolupen en aquest àmbit tret
d’«Explosió»,que se situa en un context urbà). Tot i
aquesta unitat temàtica, que condiciona l’estructura
del volum, podem detectar diferències de
composició entre les narracions en les Tècniques
narratives emprades: el pes diferent de
l’omnisciència narrativa, l’ús divers del discurs
reportat dels personatges, l’equilibri diferenciat
entre la descripció detallada de la natura, i el
protagonisme divers del món femení i masculí, entre
d’altres.

La unitat del divers
Tot i les diferències, en el pròleg del llibre ja queda cla
que es vol la unitat d’un tema que agomboli la diversita
de les narracions: «un llibre de les coses que passen
amb el buf del Destí». El pes del fat tràgic nua totes les
narracions. I es tracta d’un destí còsmic que aixafa tots
els personatges. Els camins de la salvació a través de
l’amor (amb el seu profund component emotiu), de
l’espiritualització dolorosa, estan barrats en aquest
retaule de la misèria humana que ens pinta Víctor
Català. Si la fatalitat és un nus que lliga la diversitat de
les narracions, també ho és la presència del seu
desenllaç: la mort. «Ombres» i «Enveja» s’escapen de
la presència de la mort. La mort física és la
representació de la impossibilitat de superar el destí.
La
unitat
del
divers
El cromatisme negrós també és un punt de
coincidència entre les narracions. La foscor és
representada per les ombres que són presents en quasi
totes les narracions. El cantó fosc de l’existència
humana té una concreció en l’ombra com a símbol
d’allò inevitable que ens condueix a l’abisme de la
mort física i emotiva. Les històries es concreten en
una estratègia narrativa dominada per la síntesi: la
narració sumarial o les el·lipsis temporals en serien
un exemple. I també el recurs compartit i repartit en
les històries de la descripció de la fesomia dels
personatges. El món cantellut i aspre que es
representa es reparteix en tots els drames i atorga al
volum un aspecte unitari de la diversitat.
L’aspror de llengua de la terra

En el context de l’«art mascle» en què s’insereixen els Drames
rurals la llengua més adient és la «llengua mascla». La llengua
que ha de plasmar el món creat per Víctor Català és una llengua
fortament arrelada a la terra; nuada a la realitat que s’observa i a
la vida que es presenta. Aquesta unió entre art i vida ens porta a
parlar d’un cert espontaneisme en l’ús de la llengua. La recerca de
la tensió dramàtica en les trames de les narracions s’acompanya
d’una expressivitat lingüística potenciada en el lèxic i en els girs
populars. La seva llengua incorpora impureses, però també fa una
aposta per una llengua literària que estèticament estigui en
consonància amb la llengua viva dels personatges que crea. La
llengua és concebuda com un ens orgànic que està farcit d’una
cosmovisió i d’una imatgeria que construeix ella mateixa una
realitat. És per això que s’allunya de l’academicisme que limita
les potencialitats expressives de la llengua viva. No li preocupa
massa d’estampar paraules amb grafia arcaica, si pensa que això
li ofereix un matís semàntic: la diferència entre «chor» i «cor»,
per exemple, diu, evita la confusió entre el conjunt i la víscera.
L’aspror de llengua de la terra


La concepció orgànica de la llengua i la necessitat de lligar-la amb la
vida particular i col·lectiva queda reflectida en una afirmació seva: «A
Catalunya cada dia es moren paraules ». Pretén mantenir els mots en
vida per a un país en transició social. No és estrany el seu interès pel
dialectalisme. Una mostra clara d’aquest interès per la paraula, la
tenim en les verbalitzacions com «tufejava», «marmotejar »,
«vergassejar», «batzegar» i una infinitud més. Els verbs sempre solen
estar farcits d’imatges que s’adiuen amb la descripció dels caràcters i
les escenes. També para molta atenció a l’adjectivació: «carminosa»,
«folllona», «encadarnada» o «contrapuntats ». Alguns dels adjectius
impliquen la coneixença d’un món o d’uns gremis que tenen uns
argots propis.
Fonèticament es potencia també la rudesa sonora de l’idioma i es
valora la sonoritat de la llengua. Aquesta oralitat és perceptible no
només en el discurs reportat sinó també en la narració omniscient. Per
aquesta raó el narrador sempre és molt a prop estilísticament dels
personatges, fins i tot en l’ús dels diminutius que manifesten una
actitud commiserativa cap a ells. Sí que tenim al davant una escriptora
Contextualització
· Caterina Albert i Paradís neix en el context dels propietaris rurals i això li proporciona
una educació clàssica. Des de molt jove sent interès per les manifestacions artístiques.
· La lectura sense directrius preconcebudes i l’autodidactisme caracteritzen el seu període
de formació.
· La influència paterna la vincula a un catalanisme republicà que evolucionarà cap al
catalanisme conservador. L’àvia i la mare són una font d’influència literària i lingüística.
El contacte amb la llengua i la cultura populars és incentivada per l’àvia.
· La lectura, el teatre i els viatges per Europa l’ajuden a una determinada visió del món.
· La poesia i el teatre són els gèneres que conrea en la seva estrena com a escriptora
reconeguda i no deixarà de conrear-los. La narrativa, però, és el gènere literari pel qual és més
valorada. En aquest sentit és una escriptora global.
· Els monòlegs són un camp de proves per treballar la intensitat dramàtica que després
aplicarà a la narrativa.
· El tractament dels caràcters primitius representa una novetat respecte la literatura anterior.
Supera el pintoresquisme i el costumisme.
· Víctor Català es proposa captar la vida interior dels personatges i del paisatge i potencia
la dimensió simbòlica de la realitat. Els seus drames se situen en l’etapa establerta
del modernisme (1900-1911).
Contextualització
La confrontació de la humanitat amb una natura
primitiva és l’eix de les tragèdies que pinta l’autora
de l’Escala.
Una determinada visió de la realitat rural i dels seus
components permeten parlar de ruralisme en referirnos a l’obra de l’autora. El marc natural mai no és
decorativista i Víctor Català es proposa una
intervenció sobre la realitat com a reacció
antidecadentista.
La descripció del món contingent no s’instal·la en el
localisme. La realitat i el seu tractament literari té
pretensions d’universalisme.



Análisi temàtica i estructural





«En Met de les Conques» proporciona una cosmogonia
del mal. El dualisme és el procediment bàsic per a la
concepció dels personatges i la plasmació de la natura.
El xoc entre l’element sagrat i el sacríleg presenta
contactes amb les escoles simbolistes europees. Es
potencia la idea del fat com a regidor magnànim dels
destins humans.
Les animalitzacions són un procediment per evidenciar
una situació de deshumanització.
El paradís de la infantesa és abolit.
Els personatges viuen en un aïllament social que prové,
entre d’altres motius, de les mancances emotives. També
les mancances intel·lectuals afavoreixen una vida sense
consciència. El primitivisme és una característica
compartida per molts personatges.
Análisi temàtica i estructural





El contacte dels personatges amb la seva terrenalitat és un símbol
de la manca de voluntat de domini de la realitat vital. I la realitat
exterior es presenta com a entitat ignota i misteriosa.
La nit és un espai de foscor vital que explicita el domini del
maligne i la manca d’individualitat.
La multitud serveix per simbolitzar la potència destructora de la
natura. La multitud també expressa el pauperisme social i
espiritual de la massa. La massa representa el no-jo modernista. Els
trets exteriors d’aquesta multitud són monstruosos.
Les tares físiques o psicològiques dels personatges i les seves baixes
passions són tractats de manera simbòlica i això representa una
superació de les aportacions naturalistes.
La irrupció violenta del sexe és una manifestació més de la matèria
negativa que venç l’ideal d’harmonia estètica. L’ideal femení burgès
és abolit i, també, la negativitat de l’ignot. El vitalisme és vençut per
la força del destí fatal.
Análisi temàtica i estructural



.

El primitivisme dels personatges se suma al primitivisme del
paisatge i aboca el món a un situació sense sortida. I el món
també és una lluita entre la dimensió masculina i la femenina.
· El pastor dels drames actua com una contrafigura salvatge del
pastor harmònic de Solitud. La lluita entre l’home salvatge i
l’home productiu és el motor narratiu. Els personatges negatius
solen anar acompanyats d’animals que actuen com un apèndix
del seu caràcter.
La vellesa dels personatges potencia la seva solitud i la idea de la
improductivitat total, de manera que són una nosa per a la
societat. El concepte de la família com a representació del
sistema social és destruït. L’atzar, el secret i la intervenció de
l’home anihilen la possibilitat d’una vida equilibrada
racionalment i emotiva.
El tremendisme del fulletó és propulsat a una dimensió
simbòlica desconeguda fins al moment. Víctor Català fa
evolucionar els gèneres del segle XIX
Análisi temàtica i estructural


Els dos drames que no s’avenen amb el conjunt,
«Explosió» i «Envenja», també presenten la visió
tràgica de l’existència. El món urbà incorpora, com
el món rural, la inconsciència i el desig maternal
implica dolor interior. Amb tot, «Enveja» ofereix una
mica de llum en la concepció global d’una realitat
negativa.
La bogeria a «Ombres» és tractada de manera
radicalment diferent de com ho feia el naturalisme. La
convicció ideològica de Víctor Català sobre el
domini absolut del misteri fa que construeixi una
autèntica teoria sobre el món de les ombres, dels
Enigmes, que s’instal·len a l’interior de l’home.
Algunes consideracions formals




Els Drames rurals parteixen d’una pretensió
d’unitat temàtica i estructural. La diversitat entre
ells prové de l’ús de diverses tècniques literàries:
l’omnisciència narrativa, el diàleg dramàtic, la
descripció detallada i l’el·lipsi narrativa, entre
d’altres.
El cromatisme és un element que serveix per establir
connexions internes entre les narracions.
La voluntat sintètica de l’autora es reflecteix en la
brevetat de les narracions i en les descripcions dels
personatges.
Per tal de reflectir el món exposat, el narrador utilitza
una llengua cantelluda i aspra que s’adiu amb el
tòpic de la «llengua mascla».
Algunes consideracions formals


La vinculació entre literatura i vida
explica l’ús d’una llengua espontània i
fortament lligada al substrat popular. La
llengua mostra una concepció orgànica
del món.
La llengua s’allunya dels purismes
academicistes i es concreta en la
utilització d’un lèxic molt atent a les
potencialitats semàntiques. D’aquí que
se’n valori la sonoritat i les
característiques fonètiques.