Cartes al director/Opinió - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Abril 2005
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes al director
Concierto de piano
Miriam Fradera
El pasado 10 de marzo tuvimos
la suerte de poder asistir a un
concierto en Sant Boi. El pianista Miquel Farré interpretó obras
muy diferentes de autores
como Mozart, Beethoven o
Chopin. Su actuación finalizó
con composiciones del autor
catalán Frederic Mompou. No
es frecuente poder escuchar
conciertos de piano de esta
magnitud y, por lo tanto, queremos agradecer a la Escola Municipal de Música que haya invitado a este gran intérprete para
que actúe para el público de
Sant Boi. Además, a nosotros
el concierto nos recordó diferentes periodos de nuestra vidas, especialmente el de estudiantes, de música. Si se aprende a amar el arte desde la infancia, durante toda la vida se
recuerda con stisfacción.
Evitar más accidentes
Ricardo Velázquez
La medida del Gobierno para
evitar accidentes de tráfico mediante el sistema del carnet de
conducir por puntos ha sido
muy criticada por su dureza e
intransigencia. En mi opinión, en
cambio, las instituciones deberían ser mucho más estrictas en
exigir el cumplimiento del código de circulación, sobre todo en
lo que se refiere a las infracciones causadas por personas
bebidas. ¡Ya está bien de accidentes provocados por conductores que han bebido unas
cuantas copas de más!
Propongo aumentar la vigilancia
multiplicando los controles de
alcoholemia, no sólo por las
noches y en carreteras apartadas, como suele pasar ahora,
sino en las horas punta y en las
calles más céntricas de las ciudades o en los nudos viarios
con más circulación. También
soy partidario de establecer altas sanciones económicas, bloquear los vehículos de los infractores y la retirada immediata y perpetua del carnet de conducir.
La frase Si bebes no conduzcas
debería ser el credo de toda persona que se pone delante de un
volante.
Sant Boi a TV3
Sílvia Prat
No és gens habitual veure la
nostra ciutat als grans mitjans
de comunicació. Per això m’ha
sorprès que en dues ocasions i
sense massa diferència de
temps Sant Boi hagi estat la protagonista de dos programes culturals de TV3. Vam poder veure
les Termes Romanes a Històries
de Catalunya i l’Església de Sant
Baldiri a El favorit. Està molt bé
que la gent conegui el nostre
passat, però és una llàstima que
una televisió pública com TV3
només es fixi en Sant Boi per
temes històrics i no es faci ressò de les coses importants que
passen a la nostra ciutat.
Sant Jordi i la mare
Manel Cortés
Em pregunto si no seria millor
comprar llibres tot l’any. Vull dir,
comprar llibres qualsevol dia de
l’any, en lloc de comprar ‘obligatòriament’ qualsevol llibre el Dia
de Sant Jordi, amb majúscules.
És el mateix que fer-li un regal a
la mare quan em vingui de gust,
tanmateix si no és el Dia de la
Mare, amb majúscules. Vull dir
que estic fart que em diguin quan
he de comprar llibres, quan he
de manifestar la meva estimació per la mare. Que em diguin
com he de ser i quan toca. Prefereixo honorar la Mare i la Literatura quan jo ho decideixo.
Podeu adreçar les vostres ‘‘Cartes al director’’ a: Revista municipal
Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1,
o bé a l’adreça de correu electrònic [email protected].
Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies,
han d’anar signades amb nom i cognoms i hi ha de constar
l’adreça
i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret
d’extractar-ne o resumir-ne el contingut.
22
Sala de plens
La participación
como herramienta
de trabajo
Fet històric
María José Jordán
Rosa Ana García Moreno
Regidora de Via Pública, Transport,
Aparcament i Mobilitat PSC
Regidora del Grup municipal
D
esde el pasado mes de noviembre, se está trabajando en el
Pacto Cívico para la Movilidad Sostenible y Segura, uno de los compromisos del Plan de Actuación
Municipal (PAM).
La necesidad de que los ciudadanos de Sant Boi formen parte activa de este pacto, de que sea un
«pacto» de todos, o al menos de
una importante mayoría, depende
de un proceso participativo en el
que estén representados todos los
agentes sociales implicados: asociaciones, empresas de transporte, partidos políticos, sindicatos,
etc.
Quisiera recalcar que las personas
que están participando, de manera voluntaria y empleando un importante número de horas de su
tiempo, enriquecen de manera cualitativa el debate.
La complejidad de alcanzar el consenso en un asunto tan complicado como definir criterios globales
de movilidad sobre la ciudad futura por la que queremos caminar o
circular en vehículo privado, pasa
por poner sobre la mesa los distintos puntos de vista de los participantes.
La visión que tiene un conductor
de transporte público sobre cómo
debería ser el municipio para que
el servicio funcione correctamente, dista probablemente de la que
tienen los usuarios, o más aún de
la del ciudadano que se desplaza
habitualmente en vehículo privado.
Las dificultades de llegar a acuerdos sobre este y otros muchos
aspectos hacen que el esfuerzo de
los agentes implicados haya de ser
a menudo muy importante.
La tolerancia y, sobre todo, el civismo, son factores primordiales
en el uso cotidiano de la vía pública. Hemos de ser conscientes de
que tenemos el espacio que tenemos, y de que, además, es compartido. No es fácil, si tenemos en
cuenta las necesidades tan diversas de los ciudadanos y la realidad a la que nos hemos de enfrentar.
ICV
E
l passat mes d’abril vam viure
un moment històric, de fet, segur
que en vam viure més d’un, però
jo destacaria l’aprovació al Congrés del projecte de llei que modificarà el Codi Civil pel que fa al matrimoni entre parelles del mateix
sexe. I no destaca aquest fet per
la defensa o no del matrimoni sinó
pel que significa en la defensa dels
drets i de la igualtat.
Sembla mentida que a aquestes
alçades encara s’hagi d’anar defensant el reconeixement dels
drets de les persones amb independència de la seva condició
sexual, edat, sexe, procedència...
Però encara sembla més inversemblant quan ho contextualitzem
en l’Europa “desenvolupada”. La
nova llei que s’aprovarà posa de
manifest el reconeixement a la diversitat de famílies que existeixen
en la nostra societat, és a dir, reconeix un dret a qui li era privat.
En cap moment aquesta llei privarà dels drets a qui ja els tenia. Per
això no s’entén la reacció de sectors de la població, socials i/o polítics, que plantegen l’incompliment
d’una llei igualitària. Sobretot sobta quan en determinades situacions que sí que es vulneraven o es
vulneren els drets de les persones,
aquests mateixos col·lectius no
han actuat amb la mateixa contundència.
Tot i això, ens hem de felicitar per
aquest pas endavant i felicitar especialment els diferents col·lectius
que no han deixat de treballar perquè això fos possible.
ViureSant
SantBoi
Boi
Viure
Puríssima
2003
Maig 2005
Novembre 2002
Opinió
Los ‘progres’ cierran Pedres que
parlen
Can Castells
Una parella ben
avinguda
Xarx@:
fòrum
Creu que la
celebració de
l’Any del Llibre
fa que es
llegeixi més
?
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup municipal
PP
N
os la querían colar a escondidas y sin que nadie lo supiera. Sin
embargo, la intervención de nuestro
Grupo en el Pleno echó al traste
sus intenciones cuando desvelamos que, Socialistas e Iniciativa,
habían decidido cerrar la biblioteca
Can Castells.
Un cierre contrario al Plan de Bibliotecas municipal aprobado en
1998 por el Ayuntamiento que dejará sin aplicación la creación de
una red pública de lectura en nuestra ciudad. Un cierre que sitúa a
nuestro municipio en tan sólo 500
m2 de superficie en bibliotecas
auxiliares, cifra muy por debajo de
los 1.000 m2 que recomienda el
Mapa de Lectura Pública de Catalunya para Sant Boi.
Así pues, si la ciudad y el barri
Centre se quedan sin la biblioteca Can Castells, la reivindicación
histórica de los vecinos y las entidades de Marianao en tener una
en su barrio no será posible.
Desde el Partido Popular consideramos necesario que Sant Boi
debe disponer de una red de bibliotecas en la que la biblioteca
central debería ser la principal en
un ámbito de influencia para toda
la ciudad y con funciones de coordinación y apoyo al resto de bibliotecas, que actuarían en un ámbito
de población más reducida y localizada como respuesta a una demanda de información más inmediata de la ciudadanía.
A parte de los abusivos impuestos que tenemos que pagar, el endeudamiento, las subvenciones y
el gasto corriente, este es otro
ejemplo más del tipo de política
que llevan a cabo PSC e ICV en
nuestra ciudad y de sus prioridades: cerrar una biblioteca a la que
acude una media anual de 95.000
personas con un coste de funcionamiento de 125.427 euros, y destinar esto año en fiestas 283.894
euros.
Para más información,
www.ppsantboi.com
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup municipal
ERC
N
o fa gaire he tingut l’oportunitat
d’acompanyar en una sessió de
camp per la plana deltaica en
Jaume Sans, geògraf santboià i
autor de diversos estudis i dels
llibres El delta del Llobregat, terres
d’oblit i Les basses de Can Dimoni.
Deixats endur per l’entusiame que
ens és comú pel paisatge, no
deixem de constatar a cada lloc la
gran oportunitat ambiental i
paisatgística que encara tenim al
nostre voltant i el futur incert del
parc agrari, sempre amenaçat per
obres i infraestructures, com ara el
dissortat cas del tren d’alta
velocitat. Em va portar davant de la
paret d’un cobert d’una de les
masies properes al riu i amb cert
orgull em va mostrar un carreu de
pedra gravat on es podia llegir
perfectament: “BARCA DE SEMBOI,
1739”, emmarcava el dibuix de la
barca que durant els segles XVI,
XVII i XVIII va ser el pas obligat per
travessar el Llobregat, que, en
aquella època, era un riu de debò.
El pedró devia ser una part de la
paret de la botiga de la barca, o de
la construcció on hi havia la sirga.
Sant Boi deu bona part de la seva
història al pas del riu i als camins
que hi anaven a parar, transitats
pels pagesos, traginers i viatgers.
Durant segles, el pont, sempre a
mercè de les periòdiques riuades,
més tard la barca i després, altre
cop, el pont, feien de Sant Boi el
lloc de pas ineludible al sud de
Barcelona. De tota aquesta història
ens han quedat pocs elements
tangibles, fins que ara, netejant una
paret, n’apareix un de ben simbòlic,
jo diria que iconogràfic, del nostre
passat i caldria conservar-lo. És per
això que ERC ha demanat a
l’Ajuntament que es facin totes les
gestions necessàries per obtenir-lo
per al museu, ja que creiem que té
un gran interès i necessitem
interpretar la nostra història amb
elements tangibles que donguin
sentit, identitat i autoestima a un
Sant Boi que no pot fer-se ciutat,
sense saber qui és i quin és el
significat de cada racó i de cada
pedra.
Joaquim Hostalot
Regidor del Grup municipal
CiU
A
vui no parlarem «Clar i Català»,
això tornarà a fer-ho el meu
company Agustí Torrents, que en
aquest moment està escalant
l’Everest, de 8.800 m (el noi està
preparat per pujar molt alt) i que,
si Déu vol, col·locarà la senyera de
Sant Boi en el cim del món.
Jo sóc la meitat de la parella; el
meu nom és Joaquim Hostalot i
Gazulla, sóc el president local
d’Unió Democràtica de Catalunya.
Fa poc també m´han nomenat
conseller comarcal del Baix Llobregat; sóc mestre industrial
d´Arts Gràfiques, visc en el barri
de Marianao, tinc 60 anys i treballo al Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo com a
cap de Producció. Sóc el segon
regidor de CiU en l’Ajuntament de
Sant Boi de Llobregat.
Som com una d’aquestes estranyes parelles ben avingudes que
no s´assemblen de res. Ell és alt,
jo, baix; ell és prim, jo, gros; ell és
jo-ve, jo, gran; ell és seriós, jo, de
la broma; ell és de poble, jo, de ciutat; a ell no li agrada ballar, jo sóc
un vell rocker»; ell és escalador,
jo pujo les escales i les cames em
fan figa; ell és d’Artur Mas (Convergència), jo, de Duran i Lleida
(Unió); és a dir: CONVERGÈNCIA
I UNIÓ (CiU).
La federació CiU és la que fa que
siguem una parella perfecta, que
estimem Catalunya i que treballem
units per la defensa dels interessos de Sant Boi i dels seus habitants.
Estem a la vostra disposició, volem saber els vostres problemes i
les vostres inquietuds perquè la
voluntat que ens anima és la de
contribuir a millorar Sant Boi.
Els llibres
són massa
cars
“No crec que la celebració de
l’Any del llibre canviï els
hàbits de lectura. Almenys a
mi no m’ha influït. Llegeixo
una mitjana d’un llibre cada
dues setmanes. La gent
llegiria més si el preu dels
llibres fos més assequible.”
Ana Cañadilla Puerta
29 anys, Nucli Antic.
botiguera
A mí no me
ha influido
“Puede ser, aunque no es mi
caso. Yo leo, pero muy poco.
Acabo de empezar el Código
da Vinci y en ningún
momento me he planteado
la posibilidad de leer El
Quijote, por mucho que sea
su año. Prefiero ver la
televisión.”
Jéssica Caballero Mora
20 años, Marianao.
peluquera
No depende
de la
celebración
“Yo creo que no. A la gente
que le gusta la literatura leerá
se celebre lo que se celebre.
En cambio, quien no tenga el
hábito no lo hará nunca,
aunque sea el año de la
literatura o del Quijote.”
Cristina González Iglesias,
21 anys, Nuci Antic,
estudiante
23