DSCCV 26 (Comissió d`Educació i Cultura)/ VII

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 26
DIARIO DE SESIONES
VII Legislatura
Any 2010
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
realitzada el dia 30 de setembre de 2010
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora María Soledad Linares Rodríguez
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 36 minuts)
Proposició no de llei sobre la col·laboració del Consell de La Generalitat en la celebració del V centenari
del naixement del general jesuïta sant Francesc de Borja, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.553, BOC número 252) ..............................................................................................................
pàgina 3
Intervencions de la diputada senyora Josefa Frau Ribes (GP Socialista), del diputat senyor Andrés Antonio
Ballester Costa (GP Popular), de la diputada senyora Margarita Sanz Alonso (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits) i del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís).
Votació d’una esmena transaccional: s’aprova per unanimitat.
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una planificació educativa del municipi d’Ontinyent, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.554, BOC número 252) ................................................
Intervencions de les diputades senyora Jeannette Segarra Sales (GP Socialista) i senyora Margarita Sanz Alonso (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits), del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de la diputada senyora Rosa María Barrieras Mombrú (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
pàgina 6
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una planificació educativa del municipi de Dénia, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 61.555, BOC número 252) .................................................
Intervencions de les diputades senyora Ana Isabel Noguera Montagud (GP Socialista) i senyora Margarita
Sanz Alonso (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits), del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de la diputada senyora Yolanda García Santos (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
(S’alça la reunió a les 12 hores i 19 minuts)
Pàgina 2
pàgina 12
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Comissió d’Educació i Cultura realitzada el dia 30 de
setembre de 2010. Comença la reunió a les 10 hores i 36.
Presideix la il·lustre diputada senyora M.ª Soledad Linares Rodríguez. Reunió número 26.
La senyora presidenta:
Començarem, per favor, senyor secretari, a vore si tenim
quòrum per a poder començar la comissió.
Gràcies.
(El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum)
Gràcies.
Comencem en el punt número u: lectura i aprovació, si
escau, de l’acta de la reunió anterior. Si cap dels grups té
res a dir, se donarà per aprovada l’acta.
Proposició no de llei sobre la col·laboració del Consell
de La Generalitat en la celebració del V centenari
del naixement del general jesuïta
sant Francesc de Borja
La senyora presidenta:
Continuem en el punt número dos: presa en consideració
de la Proposició no de llei sobre la col·laboració del Consell de La Generalitat en la celebració del V centenari del
naixement del general jesuïta sant Francesc de Borja, presentada pel Grup Parlamentari Socialista.
Per a la seua defensa té la paraula la il·lustríssima diputada, la senyora Pepa Frau.
La senyora Frau Ribes:
Senyora presidenta.
Senyories.
Bon dia.
En primer lloc, m’agradaria donar la benvinguda a les
dues persones que, en representació de l’Ajuntament de
Gandia, hui ens acompanyen. Totes elles, les dos, involucrades molt directament en l’organització del cinquè centenari i, per tant, a l’èxit fins ara aconseguit. Benvinguts a
esta casa.
I ja entrant en matèria, fa cinc-cents anys, el dia 28
d’octubre de 1510, naixia, en Gandia, Francesc de Borja.
Foren sixanta-dos anys de vida intensa, compromesa en el
seu llinatge i amb el temps que li va tocar viure. Venia
d’una família molt reconeguda que va tindre un paper molt
important en la història d’Europa. Era besnét de Ferran el
Catòlic; besnét del papa Alexandre VI; virrei de Catalunya;
cortesà i home proper a l’emperador Carles V, fins l’extrem
que l’emperador confiava molt en ell i li donava difícils
missions diplomàtiques. A més, fou quart duc de Gandia,
tercer general dels jesuïtes i sant, canonitzat pel papa Climent X, l’any 1671.
Parlar de Francesc de Borja és parlar d’una dinastia, els
Borja, possiblement la família valenciana més universal i,
també, parlar dels Borja és parlar d’una època molt controvertida i difícil, el segle XVI.
Aquesta família va donar dos papes: Calixte III i Alexandre VI, una dotzena de cardenals i un sant, el personatge pel qual presenta hui el Grup Socialista aquesta proposició no de llei.
Pàgina 3
És difícil, de veritat que sí, separar Francesc de Borja de
la seua família i, sobre tot, sostraure’l del que, sens dubte, és
la llegenda negra dels Borgia –traducció a l’italià del cognom Borja–. No foren, precisament, un exemple a seguir.
També és de veres que no eren ni més ni menys que com la
resta dels papes i de les famílies poderoses de l’època.
El seu pecat més gran, segons els últims estudis, fou que
no formaven part d’eixe cercle tancat que eren les famílies
romanes del seu temps, que veien perillar els seus privilegis i no suportaven, pacíficament, el poder adquirit per una
família de valentinos, que era com els anomenaven en
aquella època.
Recordem que els dos papes Borja són dels poquets papes no italians –també n’hi han alguns altres com, per
exemple, l’holandés Adrià VI; el polonés Joan Pau II i,
l’actual papa, l’alemany Benet XVI.
Però aquesta proposició no de llei, com vostés poden
imaginar, no pretén fer una tesis doctoral sobre esta famosa
família –s’han escrit multitud de llibres i estudis, s’han fet
obres de teatre, i, fins i tot, pel·lícules de cine, algunes
d’elles rodades a la mateixa ciutat de Gandia i en el seu palau, en la seua casa–. No pretén, per tant, el Grup Socialista
justificar res, ni exculpar-los dels seus excessos ni dels seus
vicis, ni de les seues virtuts, que també en tingueren.
Aquesta iniciativa parlamentària que hui els presente,
tracta de l’últim gran protagonista d’esta peculiar família,
Francesc de Borja, el més auster i discret membre de la dinastia. Va ser, sense dubte, un referent espiritual del seu
temps, el segle XVI, una època recordada tant pels esplendors del Renaixement com pel trànsit al Barroc, també per
les idees que dugueren a la reforma protestant i al Concili
de Trent. Aquest segle, marcat per figures com Luter, Erasme de Rotterdam, Calví, Ignasi de Loiola i molts altres, que
passaven de les idees de l’humanisme al temps de les fogueres de la Inquisició o a la colonització d’Amèrica.
Francesc de Borja és un exponent clar dels canvis i les
convulsions del segle XVI. L’emperador Carles I encarrega
al seu fidel amic, Francesc de Borja, que servira Isabel de
Portugal, la seua bella esposa. La mort de l’emperadriu i el
llarg camí que va compartir amb el fèretre, dins la seua
tomba, fins a la seua tomba en Granada, marcaren el seu
futur. Diuen que al veure el cos corrupte d’Isabel –que era
una dona, segons diuen, molt guapa– abans de soterrar-lo
va dir: «Mai més serviré a un senyor que puga morirse’m.» I fou aleshores, ja més tard, en Barcelona, on va entrar en contacte amb els jesuïtes i, al morir la seua esposa,
Leonor, mare dels seus huit fills, va canviar completament
la seua vida, entrant secretament en la companyia de Jesús.
Va renunciar a ser cardenal i a tots els seus títols nobiliaris i possessions i privilegis, duent, des d’eixe moment, una
vida sense luxes.
Com a tercer general dels jesuïtes va estendre l’ordre
per Amèrica i Àsia i va fundar la primera universitat dels
jesuïtes en Espanya i en el món, precisament a Gandia, a la
seua ciutat, a més de la universitat gregoriana de Roma.
Fou un exemple. Va ser en eixe també temps, com a general dels jesuïtes, quan s’iniciaren les obres de l’església de
Il Gesú, en Roma, clar exponent del barroc de la contrareforma, entre moltíssimes altres magnífiques obres.
Sempre li va interessar la cultura i va apostar, decididament, per ella. Als seus braços va morir el poeta Garcilaso
de la Vega, va conéixer Teresa de Jesús i fou un enamorat
de la música, arribant a compondre algunes peces musicals,
ell mateixa, en vies, en este moment, de recuperació.
La seua mort va tindre lloc en Roma, en 1572, tot i que
les seues restes foren traslladades a Madrid. Un segle més
tard fou canonitzat pel papa Climent X.
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Sens dubte, Francesc de Borja, un home compromés
amb la seua època, sagaç i intel·ligent, mereix l’homenatge
que l’Ajuntament de Gandia vol atorgar-li, commemorant
el seu naixement cinc segles després –temps més que suficient perquè els avatars de la història hagen posat a tots al
lloc que els correspon.
Per tot l’exposat anteriorment, l’Ajuntament de Gandia
presentà, en el seu moment, a les distintes institucions –naturalment, en primer lloc a la Generalitat valenciana– un
programa amplíssim d’activitats i projectes de tot tipus:
musicals, teatrals, literaris, populars, arquitectònics,... , en
un intent de recuperar la memòria col·lectiva que ens identifica com una ciutat moderna i, a la vegada, orgullosa de la
seua història.
Vaig a passar a relatar, suscitament, part del programa
que ja està a punt de finalitzar i que s’ha complit escrupolosament.
El músic, Jordi Savall, ha recopilat la música renaixentista de l’època i ha investigat les composicions que es
creuen fetes pel mateix Francesc de Borja, i que es presenten en un doble CD.
El compositor de Vinaròs, Carles Santos, va oferir esta
primavera una singular i espectacular posada en escena als
carrers del centre de Gandia, amb la col·laboració de més
de cinc-cents músics de les distintes bandes i corals de La
Safor, també d’una peça original sobre el bé i el mal, a
través de la figura del noble Francesc de Borja. Esta commemoració també es representarà a Roma.
Dues exposicions recorreran l’art del segle XVI, a més
d’una interpretació d’artistes contemporanis, sobre la família Borja.
S’ha representat una obra teatral sobre el jesuïta i la seua
família.
Es realitzarà un congrés d’estudiosos dels Borja que
analitzarà la trajectòria històrica i les múltiples facetes de la
figura de Francesc de Borja.
S’han aprofitat aquestes efemèrides per a fer un canvi
substancial, en profunditat, en la trama urbana del seu casc
antic i en els edificis que Francesc de Borja va contribuir a
crear.
Per mitja del (inintel·ligible) ... cultural hem aconseguit,
del Ministeri de Foment, una inversió de 2.219.652 euros
que ha servit per a la rehabilitació de la sala daurada del
palau ducal i la restauració de les pintures –magnífiques,
les van exposar l’altre dia i és... meravelloses– de murals
barrocs, fetes pel pintor Gaspar de la Huerta.
S’està treballant en una tercera aportació del ministeri
també important.
L’Ajuntament de Gandia, amb l’ajuda de l’estat espanyol i, a partir d’ara, espere, que amb la col·laboració de La
Generalitat, vol aconseguir una profunda renovació en la
ciutat.
El divendres passat vam inaugurar una peatonalització i
actuació urbanística integral, incloent la plaça de Tirant lo
Blanc, que, sense dubte, ha produït un canvi significatiu en
el casc històric de Gandia.
Estes accions volem unir-les a una expansió cultural capaç de generar, entre altres moltes coses, un nou producte
turístic-cultural, complementari del sol i platja tradicional.
Gandia és bressol d’alguns dels més grans escriptors de la
literatura europea del segle XV, com Ausias March, el poeta de Veles i Vents, i el novel·lista Joanot Martorell, autor de
la famosa novel·la Tirant lo Blanc, un dels pocs llibres que
Cervantes, a El Quixot, va salvar de ser cremat.
Una aposta decidida, com a ciutat, per la modernitat, la
cultura, el turisme, el comerç, la cohesió social. Per una
ciutat oberta al món, sense complexos, situada enfront del
Pàgina 4
mar Mediterrani, que la banya i que, al mirar-lo, només
veem un horitzó infinit, com infinites són les ganes de millorar-la.
Una ciutat orgullosa del seu passat, que treballa sense
descans al present, i que no té por al futur.
Una ciutat i un personatge units indissolublement per la
tradició i la història que transcendix l’àmbit local.
Per totes aquestes raons els demanem que, a l’igual que
va fer en el seu dia el Congrés dels Diputats, aprovem per
unanimitat que La Generalitat, encara que tard –mai és tard
si la dita és bona–, s’implique i participe activament en
aquest esdeveniment tan important per al futur de Gandia.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Ha entrado en la mesa, por parte del Grup Parlamentari
Popular, una esmena de substitució al text de la proposta de
resolució que diu: «Les Corts Valencianes instan al Consell
de La Generalitat a colaborar en la celebración del V Centenario del Nacimiento del General Jesuita San Francisco
de Borja.»
Per a la seu defensa, té la paraula l’il·lustríssim diputat
el senyor Andrés Ballester.
Un moment, per favor.
El senyor Ballester Costa:
Quería saber, señora presidenta, si hay, luego, posición
de fijación de voto, o sea, después de la defensa de la enmienda, porque la enmienda sigue y, simplemente, es una
enmienda de supresión lo suficientemente corta, y, además,
ya hablada con la portavoz del Grupo Parlamentario Socialista, pero no sé si en esta intervención, después de la intervención –estamos en la supresión de la enmienda–, a continuación hay posibilidad de fijación de... (Veus)
Muy bien, pues, aclarada la situación. Gracias, señor letrado, gracias señora presidenta.
Muy buenos días, señoras y señores diputados.
Estamos aquí, en una proposición de ley que, de entrada,
el Grupo Parlamentario Popular –como he dicho al principio de la intervención–, bueno, pues, estamos básicamente
de acuerdo en que lo que tradicionalmente se viene haciendo desde la administración de La Generalitat, desde la administración regional valenciana, es poner en valor cualquiera de los signos, cualquiera de las personas, cualquiera
de las ciudades, y, en este caso, la tradición de los Borgia
en la ciudad de Gandía y la figura, en concreto, de san
Francesc de Borgia, es una figura lo suficientemente importante como para que desde estas Cortes Valencianas estemos de acuerdo en que la mayor ayuda y el mayor esplendor para la celebración del 500 aniversario de su
nacimiento.
Es por eso que, en ese pequeña enmienda –y digo «pequeña» porque, en realidad, se trata solamente de un párrafo, una pequeña supresión–, porque no queremos que al final tengamos ante nosotros la sensación de que este
gobierno se ha desentendido, como muestras han habido en
la prensa, intentando comparar la situación con otras situaciones parecidas, como en este caso el I Centenario del Nacimiento de Miguel Hernández, y situaciones que se han
intentado enrarecer –por así expresarlo de alguna forma– a
través de los periódicos, con una situación como de alejamiento por parte de lo que ha sido el gobierno de esta comunidad hacia la figura de san Francesc de Borja.
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Es de todos sabido que, ya en el año 2000, se declaró
por parte de La Generalitat el año borgiano, con lo cual
estábamos poniendo en valor todo lo que era el contexto y
la figura de esta familia importante, que ha tenido tanta
trascendencia y que ha tenido su arraigo en la ciudad de
Gandía. Con lo cual, lo que de alguna forma se ha quedado
velado o intenta velarse, que no, desde luego, en la exposición –digamos– tan ajustada y tan histórica que ha hecho la
compañera, en este caso, la portavoz del Grupo Socialista,
pues, esa situación velada que se ha desprendido de algunos artículos de opinión –que antes decía– creo que no tienen ninguna razón.
La Generalitat va a estar presente, o sea, La Generalitat
va a estar presente en lo que es el aniversario, además, con
un convenio cerrado recientemente el 23 de julio de 2000,
con algo que se ha reprogramado porque venía firmado
desde el 27 de agosto de 2003 y que, por el incumplimiento
de una no realización de las obras en su momento, pues, se
ha tenido que reprogramar con una inversión de más de
600.000 euros para lo que es este año, para terminar esas
obras del palacio ducal –que antes también exponía y decía
la portavoz del Partido Socialista.
¡Y qué suerte! Felicito y aprovecho para felicitar a los
representantes del Ayuntamiento de Gandía. ¡Qué suerte en
su gestión que les hayan atendido con ese 1% de las obras
de interés cultural! El 1% cultural, que se habla de las
obras de infraestructura. Nosotros, por ejemplo, yo que soy
de Orihuela, para el año mariano no ha habido ni una peseta por parte del gobierno central en las obras de interés cultural. ¡Es así! Y la verdad, la verdad que la diga Agamenón
y su por qué.
Con lo cual, bueno, felicitarles, decirles que no tardaremos más de una semana en que La Generalitat reciba
–como creo que bien saben– al alcalde del municipio de
Gandía por parte de la consellera de Cultura, para fijar –digamos– no sólo esa aportación de 600.000 euros, sino otras
colaboraciones importantes, como son los 30.000 euros
para un congreso sobre el tema de san Francesc de Borja y
los 60.000 euros para una exposición que, a través de un
consorcio de museos, se va a llevar a cabo.
Estas propuestas, junto con el congreso internacional titulado «Francisco de Borgia en su tiempo, 1510-1572», y
una exposición que se celebrará de forma paralela, titulada
«Estampa de su santidad, san Francesc de Borja y los santos españoles de su tiempo», en el Museo de la Ciudad de
Valencia, serán ambas actividades, congreso y exposición,
contextualizarán de alguna forma y debidamente a la figura
y la relación de san Francesc de Borja con la cultura, la
dinámica socioeconómica y el intenso foco del pensamiento político religioso de su tiempo y, desde luego, lo imbricarán directamente, como no puede ser de otra manera, con
la ciudad a la cual se representa, que es Gandía.
Dicho esto, pues, felicitar –si queda el turno–, y, desde
luego, a la ciudad de Gandía, y felicitar, como no, a todas
las administraciones, desde la local, y, por supuesto, a la regional autonómica, por haberse implicado, una vez más, en
poner en valor lo que es la cultura valenciana, poner en valor las grandes figuras y a las grandes personas de la cultura valenciana, porque no nos olvidemos de que este año, no
solo se celebra el V Aniversario del Nacimiento de Sant
Francesc de Borja, sino que se celebra también el 600 aniversario de otro valenciano ilustre, como fue Joanot Martorell, y, por supuesto, no me podía olvidar del centenario del
nacimiento del poeta más universal que tiene Orihuela, que
es Miguel Hernández.
Con lo cual, muchas gracias. Espero que sea aceptada
esta enmienda y, vuelvo a repetir, felicidades a Gandía y fe-
Pàgina 5
licidades a toda la comunidad porque hemos tenido la suerte de tener esos grandes personajes que dan lustre en la victoria y fortalecen la cultura y la historia de una comunidad
tan importante como la valenciana.
Muchas gracias, señora presidenta.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señoría.
Para la fijación de posición por parte de la proponente,
tiene la palabra la ilustrísima diputada, doña Pepa Frau.
La senyora Frau Ribes:
Quan després de diverses cartes de l’alcalde de Gandia
demanant la col·laboració de La Generalitat, o, almenys,
s’ha rebut pel president, i durant tres anys no haver aconseguit ni una cosa ni l’altra, la veritat és que tenia els meus
dubtes que s’acceptara aquesta proposició no de llei, tot i
que siga, com ho és, poc concreta precisament per a facilitar l’acord.
Doncs, bé, després d’haver –ja els ho notifique– acceptat gustosament la modificació de la proposició no de llei
mitjançant una esmena presentada pel Partit Popular, i ja
els dic que acceptada en pro..., gustosament, perquè el que
vull aconseguir, el que volem aconseguir és la implicació
real de La Generalitat, i de veritat que desitge que a partir
d’ara hi haja un acord o conveni de col·laboració entre
l’Ajuntament de Gandia i La Generalitat que faça oblidar
als gandians l’actitud que, fins este moment, ha tingut respecte a un esdeveniment d’aquesta transcendència. Espere
que el que hui aprovem tinga conseqüències reals, que es
puguen materialitzar en propostes concretes abans que finalitze l’any 2010, any del V centenari.
Vull ser ben pensada. Els que em coneixen saben que
sóc optimista per naturalesa i molt possibilista, i, per tant,
vaig a confiar que el senyor Camps, que va acceptar el seu
dia ser president d’honor de la fundació Palau Ducal, complirà amb les seues funcions de ser doble president, de la
fundació i dels valencians de Gandia –que també ho són–, i
fent en tres mesos el que no han fet en tres anys.
Francesc de Borja era un gran diplomàtic, tant que
l’emperador Carlos I li confiava missions –com he dit
abans– difícils, intentant l’acord de tots els regnes europeus
amb distintes sensibilitats i amb greus problemes. Espere
que, seguint el seu exemple, hauríem d’aconseguir entendren’s, almenys en una cosa tan objectiva i evident com és
celebrar amb la brillantor que és mereix aquest V centenari,
en la seua ciutat natal, Gandia, ¡on té sa casa!
L’última carta enviada –vaig a llegir-la– per l’alcalde de
Gandia al president Camps dia –i cite textualment–: «Senyor president, la façana principal de l’Ajuntament de Gandia està coronada per les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança.» I jo –açò és meu, eh?–
afegiria una cinquena virtut: la paciència.
Torne a la carta. «Apel·le a totes elles i a la seua sensibilitat cap a Gandia i a la figura de sant Francesc de Borja
perquè accepte atendre la nostra petició d’audiència.
Aquesta ciutat no entendria una nova negativa per la seua
part.»
Aprofitem –estes són paraules meues– aquest acord perquè la visita desviada del president per tercera vegada a la
consellera de Cultura per al dia 5 d’este mes siga reconduïda i que, per fi, el nostre president reba personalment –encara no ho ha fet– a l’alcalde i a tots els portaveus municipals, junt als membres del consell general del V centenari.
Si ho fa –i jo de veritat ho desitge moltíssim– demostrarà la
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
seua voluntat inequívoca que veritablement va de debò i
que, el que hui votem, ens ho creem; si no, esta proposició
no de llei serà paper mullat.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Ara, per a fixar posició, per part del grup de no adscrits,
té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Marga Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias.
La posición de Esquerra Unida es la de apoyar la propuesta, y, por tanto, la aceptación de la enmienda por parte
de la portavoz socialista, pero sí decir que para nosotros
Francisco de Borja representa un personaje fundamental en
la historia de nuestro pueblo; su vida representó y encarnó
los cambios de una sociedad nueva que se iniciaba en aquella época y que merece, por tanto, ser conocido por el conjunto de los valencianos y valencianas en su contexto y en
su momento.
Queremos felicitar al Ayuntamiento de Gandía por todo
el despliegue de actos conmemorativos que está realizando
porque, realmente, eso supone dar conocimiento de una figura histórica, pero también dar conocimiento de una realidad cultural que se despliega en torno a una figura que
tendría que estar en estos momentos en una faceta prioritaria de los planes de estudio y del conocimiento cultural de
todos los valencianos y de las valencianas.
Yo creo que el Consell y la Generalitat valenciana deben
estar a la altura de esta celebración, a la altura de la iniciativa que ha tomado el Ayuntamiento de Gandía como primer
interesado en dar conocimiento de la figura de Francesc de
Borja, y, por tanto, apoyar cuantas iniciativas en estos momentos se le piden. Entendemos que no es de recibo que
nosotros volvamos a traer al debate figuras como la de
Francisco de Borja, el victimismo con el gobierno central,
porque no cabe cuando se trata de figuras emblemáticas en
la historia de nuestro pueblo.
Por tanto, apoyar esta iniciativa y felicitar –repito– los
actos y las conmemoraciones del Ayuntamiento de Gandía.
Muchas gracias.
Pàgina 6
ment, en aquells que van fer possible que la família Borja
arribara al nivell que va arribar, vull dir, hem de posar-nos
en el que és la situació econòmica i social del segle XV i
segle XVI ací al País Valencià, al Regne de València
d’aquell moment.
Perquè, indubtablement, una família com els Borja..., i
sant Francesc és un element que vosté, senyora Frau, ha explicat en la seua intervenció que està dins d’eixa família,
però una família que quan arriba a tindre dos papes, arriba
a tindre tot el poder econòmic, no ja dins del que és el Regne de València, sinó dins del que és l’Europa del moment,
és perquè hi ha alguna cosa darrere. I això és important que
ho tinguem en compte.
Què hi havia darrere? Doncs el poder econòmic del que
és l’antic..., del Regne de València d’aquell moment, amb
un poder que es basa, sobretot, en els principis del segle
XV, en agarrar el testimoni del que és en eixa baixa Edat
Mitjana el fet puntual... –amb el qual acabe– les crisis de
població, sobretot, la crisi de la famosa pesta negra, que
afecta moltíssim a Barcelona, i per tant, València, que sap
aprofitar la situació perquè no està tan afectada, configura
un gran poder econòmic en eixe moment; poder econòmic
amb el qual la ciutat de València té testimonis patrimonials
al llarg de tota la seua extensió, des de la mateixa catedral,
el Micalet o la llotja, podríem anar parlant, que dóna testimoni d’eixe gran poder.
Per tant, és més important que parlar de la família dels
Borja, celebrar-ho..., sinó que estem enquadrant històricament en un moment en el qual se configura el poder econòmic de tot el Regne de València i que serà fins després que
el conservarà, sobretot, fins al final, fins al segle XVIII,
amb una gran importància. I, bé, i que avui, vista la situació
social i econòmica que tenim, hauríem d’envejar i hauríem
de mirar com ho va fer aquella gent per aconseguir ser capdavanters econòmics; però capdavanters en l’art, capdavanters en la literatura i capdavanters també en la manifestació
del poder de certes famílies, com és la família Borja.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Una vegada debatuda i havent fixat les posicions pels
grups parlamentaris, anem a procedir a la votació. Vots a
favor de l’esmena que s’ha presentat a la inicial? 15.
S’aprova per majoria.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Ahora, por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra
don Josep Maria Pañella.
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una
planificació educativa del municipi d’Ontinyent
El senyor Pañella Alcàcer:
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
En primer lloc, voldria felicitar la senyora Frau per la
seua exposició i, també, l’Ajuntament de Gandia per la iniciativa que ha tingut de fer tota una sèrie, o d’organitzar
una sèrie d’actes al voltant de la figura de sant Francesc de
Borja per a celebrar el V centenari.
Indubtablement, anem a donar recolzament perquè creguem que sempre en les celebracions de persones se tenen
altres influències; celebrar avui el centenari de sant Francesc de Borja per a nosaltres –pensem– que és fer una celebració sobre història, sobre el personatge, podem parlar del
personatge i de la família, és una celebració que afecta a
Patrimoni, ja s’ha posat damunt la taula també el que és el
palau ducal. I és una celebració que es basa també, lògica-
I continuem amb el punt número 2: (veus) presa... –amb
el punt número 3, perdó– presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una planificació educativa del municipi d’Ontinyent, presentada pel Grup Parlamentari Socialista.
Per a la seua defensa, té la paraula la il·lustríssima diputada Jeannette Segarra.
La senyora Segarra Sales:
Bon dia, diputats i diputades.
Esta proposició no de llei està feta amb coneiximent de
causa; la presenta la diputada Ana Noguera coneguent la
realitat de les visites fetes per tot arreu d’esta Comunitat
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Valenciana, i una d’elles va ser a la ciutat d’Ontinyent en
companyia meua, perquè és un municipi on jo he treballat i
està en la meua comarca. I el que es demana en esta proposició no de llei és que s’elabore una planificació educativa
d’este municipi i que es contemplen els projectes a realitzar
i, sobretot, el terme d’execució d’estos.
Es va fer –jo diria més bé– una radiografia de com és la
situació i la realitat d’Ontinyent. Jo vaig a posar-la damunt
la taula, i si després arribem a un acord, doncs, seria perfecte perquè, per descomptat, conec el cas, com he dit
abans, he treballat en estos col·leges i, en alguns d’ells,
molt concretament.
Comencem diguent que hi han col·leges, com és el
col·lege de Rafael Juan Vidal, com és el col·lege del Bonavista, com és l’IES d’Ontinyent, com són les escoletes municipals... I començaré pel col·lege Rafael Juan Vidal.
Rafael Juan Vidal es va crear en l’any 1991, disposa
d’unes bones instal·lacions i una magnífica ubicació, però
el centre patix una sèrie de problemes de fàcil solució si
n’hi ha bona voluntat política per a fer-ho.
Comence. En primer lloc, el centre necessita una nova
instal·lació elèctrica. Els problemes actuals del sistema impossibiliten que l’aula d’informàtica puga posar-se en marxa.
De fet, el centre du vora tres anys esperant que l’aula puga
funcionar i, mentrestant, l’alumnat no pot rebre classes
d’informàtica, la qual cosa perjudica el seu aprenentatge.
L’aposta per les noves tecnologies ha sigut una aposta
de direcció i el professorat del centre, que està vivint amb
desesperació la passivitat de l’administració. Els ordinadors
els van rebre en l’any 2008. Un any després, en febrer de
2009, arriba el mobiliari, cosa insòlita que va frenar la instal·lació de l’aula. Però, en març de 2009, es comprova que
la instal·lació elèctrica fallava i, fins ara, l’administració ha
sigut incapaç de solucionar este tema.
El segon problema, que no és ni econòmic ni
d’infraestructures, sinó de voluntat política, és el tema del
decret d’admissió. Per voluntat de les administracions, el
col·lege està absorbint la immensa majoria de l’alumnat
immigrant del municipi. Ontinyent té aproximadament un
10% d’immigrants; en canvi, l’alumnat immigrant d’este
col·lege és un 40%. Tots sabem que una adequada (so per
interferència d’un mòbil) integració de l’alumne és un benefici individual i col·lectiu; però si no es fa bé i es distorsiona la realitat, i de forma exagerada, la matricula genera
problemes col·lectius i, sobretot, pedagògics.
Si parlem de l’IES de l’Estació, que tots coneguem, es
va construir en l’any 1970; té quasi 700 alumnes. Amb els
de secundària s’impartixen torns de batxillerats i cicles formatius, i mitjans i superiors. És un gran edifici en un impressionant solar, amb molt de terreny a disposició, que li
atorguen unes condiciones immillorables, si estiguera degudament adequat i reformat. No cal comentar en quina situació de deteriorament es troba, no?, és un centre d’uns
quaranta anys d’antiguitat. És ben cert que viu molt anys
esperant la imprescindible reforma del centre: ja era un
compromís del mapa escolar des de l’any 1996, després va
fer un compromís en la Creaescola 2004, en la legislatura
passada digueren que el projecte ja estava. Però han passat
dos anys des de l’última resposta i pareix que el projecte
està, està, està; però ja va, ja va; però no és soluciona.
Si parlem del Bonavista d’Ontinyent, és un centre antic,
fa 31 anys que es va construir; té més de 400 alumnes, per
la qual cosa necessita una reforma integral per a millorar
els serveis, estem parlant d’entrades, persianes, armaris...
–moltíssimes coses– problemes d’infraestructura i canviar
l’antiga instal·lació elèctrica que té actualment, igual que el
Rafael Juan Vidal.
Pàgina 7
Les conseqüències que el centre escolar no estiga en bones condicions repercutix en els serveis educatius i en la
seua adaptació a la normativa legal, donat que no existixen
aules suficients per a impartir com correspon totes les assignatures. No obstant, les mares i els pares del centre, així
com la direcció duen molt de temps en conversacions i peticions per a la construcció –importantíssim– d’un pavelló
infantil.
Des de l’any 2005, s’han recopilat els escrits, encontres
i compromisos que el consell escolar ha rebut. S’està demanant com a mínim la construcció de dos aules per tal
d’albergar l’alumnat de tres anys. Tant la conselleria, com
CIEGSA, com l’Ajuntament d’Ontinyent coneixen perfectament la demanda i la necessitat.
En 2007, CIEGSA va demanar informació per a la seua
possible construcció. I, segons ha conegut el consell escolar, des de març de 2010 existix un projecte bàsic; però
quan?, no se sap.
Després, la formació d’adults és un puntal pedagògic i
social important per a Ontinyent, i més en una època de crisi, on es busca la resposta formativa com una eixida laboral. L’escola d’adults té més de 1.500 alumnes, però necessita un centre major i amb millors condicions. Gràcies al
pla del govern central, l’ajuntament té previst adequar un
altre edifici al barri Sant Rafael que ja està donant més serveis.
Si parlem de les escoletes municipals, no n’existix cap.
Per l’informe de l’OCU sabem que la nostra comunitat és
la que menys places públiques oferix, un 12%, on les places privades són més cares que la resta d’Espanya.
L’ajuntament i la conselleria, que a més estan governats pel
Partit Popular i que coneixen la situació, haurien de buscar
una solució a aquesta carència d’infraestructura i de falta
de llibertat d’ensenyament, al no disposar de ninguna oferta
pública.
I l’últim ja que vaig a nomenar és el tema de l’Escola
Oficial d’Idiomes. Es troba dins del centre IES Pou Clar, ja
que no disposa d’edifici propi. A més, és necessari incrementar l’oferta d’idiomes, en l’actualitat s’oferix sols
anglés, alemany, francés i espanyol per a estrangers. I, enguany, enguany, la gent que està donant el curs avançat no
l’ha pogut realitzar en Ontinyent i han de desplaçar-se a Alcoi i a Xàtiva.
Per tant, esta proposta que fem des del Partit Socialista, i
crec que és ben encertada, és simplement que s’elabore una
planificació educativa del municipi d’Ontinyent, on es contemplen els projectes a realitzar i, sobretot, el terme
d’execució, perquè n’hi han projectes que portem una dècada diguent que van a fer-se, que van a fer-se, però que a hores d’ara no s’han fet. I el temps passa, i les generacions
que estan passant per estos centres amb falta d’adequació
són les que patixen les conseqüències.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Para fijar posición, tiene la palabra la ilustrísima diputada doña Marga Sanz, por la Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits.
La senyora Sanz Alonso:
Sí, Esquerra Unida apoya la proposición no de ley. Entiende que esta situación de desgobierno que hay en la educación pública valenciana debe acabar y deben tomarse
medidas, precisamente, para planificar la educación en to-
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
dos y cada uno de los municipios de la Comunidad Valenciana.
Pero dicho esto, y apoyando la propuesta del Grupo Socialista, sí que quiero plantear dos cosas. Una, que toda esta
planificación, que se supone y se ve muy fundamentada
porque se ha revisado con la comunidad educativa y los
propios intereses del sistema educativo en la ciudad de Ontinyent, debe ser en todo momento consensuada y llevada a
cabo de acuerdo con todos sus protagonistas.
Y, realmente, hay un segundo elemento, que sí que entiendo que es muy importante a tener en cuenta, y a tener
en cuenta la planificación, que es el hecho de la matriculación equilibrada en todos los centros sostenidos con fondos
públicos.
Porque un hecho que la diputada ha señalado en estos
momentos, como es cómo un centro en concreto está absorbiendo el 40% de la matriculación de niños y niñas extranjeros al lado de lo que supone el conjunto de la población
dentro de Ontinyent, de la población extranjera de Ontinyent, lo que hace es al final convertir en guetos determinados centros públicos y modificar a la baja la calidad de la
enseñanza para el conjunto de los niños y niñas que allí van
a estudiar. (So per interferència d’un mòbil) Por tanto, eso
es un elemento que está en la base de muchísimos problemas en muchísimos centros públicos, en estos momentos,
en nuestra comunidad, y por tanto, deben ser atendidos especialmente por la Conselleria de Educación.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Por parte del Grupo Compromís… té la paraula
l’il·lustríssim diputat senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyora presidenta.
Vull començar explicant el meu vot favorable a la proposició no de llei presentada i intentaré complementar. A la
millor, si repetisc alguna cosa sobre el que ha dit, disculpen, però no és la meua voluntat. Però complementar un
poc també la situació d’allò que han dit és perquè realment... jo diria que, efectivament, cal demanar que se faça
una planificació, però jo afegiria una paraula, que no se
posa per òbvia, però dins dels comportaments de l’actual
govern i, particularment, de la Conselleria d’Educació sí
que és important, una planificació basada en la situació real
de la població, perquè realment les planificacions que estan
fent, perquè planificacions se n’han fet, però no estan basades en la realitat.
Les planificacions educatives que se fan des de la conselleria corresponen més a la idea que el senyor Camps, el
nostre president, l’altre dia va manifestar en el plenari, allò
de «estem en un país meravellós on ens sobra de tot i si hi
ha alguna mancança, la culpa és d’un altre.» Eixe era el
missatge real.
La realitat és que les competències educatives les tenim
totes, i que les construccions escolars estan com estan i que
el resultat escolar està com està. I com, efectivament, vosté
havia dit, no hi ha cap escola de zero a tres. I cal afegir: no
hi cap escola i, a més, el sistema de subvencions que està
aplicant la conselleria és un sistema que enfonsa totalment.
Recordem que l’any passat, el curs passat reduïren,
després d’haver publicat les ajudes per al bo de zero a tres,
no?, que a més té un problema, que eixe bo és per a escoles
infantils, ho era, eh?, quan escoles infantils com a tals n’hi
han molt poques, ja no parle de les públiques, sinó públi-
Pàgina 8
ques o privades, molt poques, reconeiximent com a tal;
després, això se canvia. Però també, este any, recorde que
els ixen els acords sense subvencions sense quantitat, ixen
sense quantitat perquè no passe com l’any passat que,
després d’haver-les dit, hi ha més peticions i, en lloc
d’ampliar la partida –altres partides sí que s’amplien, eh–,
però en lloc d’ampliar la partida el que fan és reduir
l’assignació per a cada u, i aixina se poden donar innombrables subvencions, i quan més hi ha menys en donem en
quantitat, i aixina ens va.
Però eixa la situació, que, encara que siga global, afecta
a una població, com dia, on no hi ha cap escola de zero a
tres.
A partir d’això, ha parlat, efectivament, del col·legi públic Bonavista. I cal dir que l’aulari, eh, que està des de
l’any 2005, és una construcció que ja s’ha nomenat històrica per la petició que tenen. Que des de 2009 tenen el projecte bàsic, i està en l’ajuntament, des de 2000, però no se
sap res més, no se sap absolutament res.
Vosté ha parlat, efectivament, de construccions, bàsicament, d’infraestructura, però és que hi ha altres problemes.
En l’IES l’Estació el curs passat eren 95 professors; este
87. ¡87! (Se sent la veu d’una diputada que diu: «Si han
aumentado.») ¡Eh! Sí, en el país de les meravelles. (Veus)
I a part, a part d’això, està la impossibilitat de desdoblar
els grups de cicles formatius on estan, on estan, en més de
30 alumnes. I donem ara xifres i llocs determinats, eh. No
només això, en el Jaume I eixa disminució aparentment és
menor, perquè serien de 117 a 115, però si es confirmen els
desdoblaments, que encara avui no s’han concedit, no
s’han concedit. Si això ha complicat realment el treball en
la confecció d’horaris moltíssim, perquè... Però, bé, hi
haurà desdoblaments o no hi haurà desdoblaments? Com
avui tenim contestació després, supose, doncs mire, jo llance ací una pregunta.
Però també a l’IES Pou Clar s’ha passat de 74 a 66 professors. Eixos són els números d’este any. Per què? Perquè
s’han reduït cicles formatius, s’ha tancat el de prevenció de
riscos professionals, el de realització i plans d’obra. S’han
tancat, en este país de les meravelles que tenim cada vegada més, però en la realitat quan toquem terra cada vegada
tenim menys.
Indubtablement parlar també de les instal·lacions precàries i barracons de l’IES Estació, eh? Però, per allò de no
repetir, no vaig a... Però si altres (inintel·ligible) ... gabinet
psicològic municipal, existent. La subvenció que ens dóna
la conselleria en este moment no arriba al 5% del cost real.
De fet ja una queixa del col·legi oficial de psicòlegs (inintel·ligible) ...
No parlem ja la disminució de beques, de la situació de
beques de transport i menjador. Sí que he de parlar de
l’educació d’adults, la formació de persones adultes, servei
al qual any rere any se li ha disminuït les subvencions. Parlem en l’ajuntament precisament d’Ontinyent, les ajudes de
la conselleria té l’alt nivell de cobrir el 3% del cost total
que té l’escola d’adults que té l’ajuntament.
De l’escola oficial d’idiomes que vosté ha parlat, simplement afegiré que ha passat de 200 persones les que estan
en llista d’espera sense poder-se matricular, més de 200. I
efectivament vosté ha citat un fet molt greu, que els alumnes d’anglés avançat no poden continuar i se n’han hagut
d’anar a Xàtiva o Alzira per a poder seguir els seus estudis.
Conservatori. 6 anys en infraestructura provisional. Tinc
de donar una notícia (inintel·ligible) ... aixina. Avui, 30 de
setembre, l’ajuntament cedirà els terrenys per a la construcció d’un nou conservatori. Per tant, esperem que en este
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
món meravellós en el qual nosaltres vivim, el món del president Camps, eh, això ràpidament, ràpidament estiga ja
construït i edificat el nou edifici del conservatori, on se permetrà, lògicament, tindrà cabuda per a tots els que vullguen
estudiar.
Mire, eixa és la situació. Podem englobar que cada vegada se carreguen més els professors. Clar, hi ha menys de
tasques administratives en les reduccions d’horaris dels
equips directius. Tot això ens dóna una situació, bé, com
diria, res idíl·lica de la situació a Ontinyent. Encara que he
de dir que, per desgràcia, esta situació podíem dir-la quasi,
quasi de cada una de les poblacions que tenim al País Valencià.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Para fijar posición, por parte del Grupo Parlamentario
Popular, tiene la palabra la ilustre diputada doña Rosa
María Barrieras.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Bé, senyories, en primer lloc, dir-li a la senyora Segarra
que, evidentment, ha fet una exposició molt exhaustiva de
tota la situació educativa del municipi d’Ontinyent. Evidentment, hi ha algunes coses que no coincidisc exactament amb vosté. Però, bé, està bé, el que sapiem com tenim
els municipis també en matèria educativa, que això en realitat és el que jo vaig dir l’altre dia, que s’ha de xafar terra i
saber connectar amb la societat. O siga, que em pareix perfecte.
Però jo seguisc pensant que estes proposicions no de llei
és una miqueta el que abans diem les típiques esmenes en
els pressupostos de campanar, o siga, entrar poblet a poblet.
Però bé, estan ací, tenen el seu dret d’estar ací, i anem a debatre-les, com no podria ser de l’altra manera.
Hi ha dos punts en concret que jo crec que en això ens
sobraria per a no poder votar eixa proposició no de llei que
vostés han presentat.
La primera i la més important és com jo he de votar açò
en el municipi d’Ontinyent, si vostés, si vostés no van votar
a favor fa un dia, un dia..., dos dies, eh –no vull equivocarme–, una proposta de resolució del Grup Parlamentari Popular que dia exactament, i vaig a llegir-la perquè crec que
és important que se sàpia:
«Les Corts acorden instar el Consell a continuar desenrotllant, ampliant i millorant la nostra ret pública de centres
educatius per a seguir avançant fins a un sistema d’èxit i
major qualitat.». I va i no la voten a favor.
Home! Només en això ja vol dir que no sé per a què ara
van a centrar-se en punts concrets de la població. Si nosaltres estem parlant en general, que és el que crec que correspon més a estes Corts, i vostés no voten a favor. Eixe és el
primer moment que ja no tindria per què entrar en més.
Però, evidentment, no vaig a quedar-me ahí.
Però després també vaig a dir-li una altra cosa, senyora
Segarra. És que, clar, nosaltres venim ací i aprofitem, cosa
que em pareix molt bé, perquè tenim el nostre dret, perquè
tenim la utilització de la paraula. Però, clar, parlem, i parlem, i parlem, i parlem. Però vosté el que en realitat presenta i el que anem a votar és la proposta de resolució. Vosté
en la proposta de resolució diu. «Les Corts Valencianes insten el Consell –molt bé– que, mitjançant la Conselleria
d’Educació –molt bé, que és la conselleria pertinent–,
Pàgina 9
s’elabore una planificació educativa del municipi
d’Ontinyent.» Ja està elaborada. Ja està elaborada! Ja està
elaborada! A vosté li agradarà més, a vosté li agradarà
menys. Però, evidentment, ja està elaborada, està treballada, està... Acabe de parlar fa cosa de quinze minuts o mitja
hora, quan començava la comissió, he entrat cinc minuts
tard perquè estava parlant amb l’alcaldessa d’Ontinyent.
L’alcaldessa d’Ontinyent m’ha explicat exactament, eh,
quines són les carències que evidentment encara hi ha en
eixe municipi. Però no perquè no estiguen planificades.
Això és el que vosté demana, donde se contemplen los
proyectos a llevar a cabo. Ja estan contemplats. Els terminis d’execució. Els terminis d’execució mai poden ser
exactes, senyora Segarra. Vosté ho sap, i ara li diré per què.
Perquè encara em queda temps i li explicaré quina és la situació en el municipi d’Ontinyent. I que dóna resposta als
problemes que constituïxen les carències educatives actuals
en esta ciutat. Això jo no li ho puc votar a favor, senyora
Segarra. Encara que puga estar d’acord que hi ha carències
en eixe municipi. Clar que hi ha! En eixe i en molts, en
eixe i en molts! Perquè portem més de 394 infraestructures
educatives entre noves i reposicions, entre noves i reposicions de molta envergadura i de molta importància, i crec
que s’està fent una tasca, jo diria, que envidiable per part,
inclús, d’altres governs. Però bé, que en falten de fer? Clar
que ens en falten de fer! Però vaig a dir-li ara la planificació educativa en el municipi d’Ontinyent.
Dels centres públics que hi ha en este municipi, dos, dos
justetament s’han posat en funcionament o s’han construït
des de setembre de l’any 2003 a setembre 2010. Ara farà
cosa d’un mes crec que va ser quan es va inaugurar l’últim
IES. Eixa inversió, eixa inversió en el municipi
d’Ontinyent, senyora Segarra, són 19 milions d’euros en eixos instituts: el Pou Clar i el Jaume I.
En el municipi també hi ha un pla d’infraestructures, en
el pla d’infraestructures Creaescola, dos actuacions més,
que estan en el projecte bàsic aprovat: el Bonavista i
l’Estació. Que la inversió prevista està quantificada, i
també són 12 milions d’euros.
El pla Milloraescola té una actuació en el CEIP Vicente
Gironés Mora, amb una inversió de 150.000 euros.
En total, senyoria, entre el que ja està acabat i projectat
sumen més de 31 milions d’euros per als ciutadans
d’Ontinyent. Per tant, que existix una planificació educativa, jo crec que això hauria d’estar bastant clar.
Per una altra banda, per una altra banda, ha parlat, com
li dia l’alcaldessa, no hi ha cap xiquet que no estiga escolaritzat. Vosté també sap que enguany ha sigut, que enguany
ha sigut...
La senyora presidenta:
Señorías, respeten...
La senyora Barrieras Mombrú:
... (inintel·ligible) ... anar a un altre lloc.
De moment, sap que enguany han tingut menys alumnes
que l’any passat, menys immigrants que l’any passat. Per
tant, també ha rebaixat el nombre d’alumnes.
Però bé, anant al conservatori, per exemple, de música
que vosté parlava. Evidentment que fa falta que es faça el
conservatori, però el projecte bàsic del conservatori està
aprovat, del conservatori de música, eh, perquè he parlat jo
tant amb ells com he parlat en l’alcaldessa. Però vaig a dirli una cosa: per què no està encara el projecte d’execució?
Doncs perquè l’equip directiu, l’equip directiu... Perquè,
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
clar, nosaltres ens volem posar pel mig en totes estes coses.
Però és que resulta que jo, com confie molt, confie, però
sempre he confiat molt en el municipalisme, els alcaldes i
els equips de govern de cada població no es preocupe que
ja es menegen el que s’han de menejar perquè les seues
obres vagen endavant. Es menegen tot i més, tot i més.
Per tant, el projecte d’execució està parat, per entendremos, perquè l’equip directiu ha demanat unes reformes
després d’haver vist el projecte bàsic que s’havia aprovat.
El mateix equip directiu és el que ho ha demanat. O siga,
no ho ha demanat ni l’alcaldessa ni ho ha demanat ningú. I
eixes reformes estan acoblades al projecte d’execució. I
això és tal com està la situació del conservatori de música.
Quant..., jo crec que la diversificació que té el municipi
d’Ontinyent és important. Tenim auxiliar d’infermeria, els
cicles d’auxiliar d’infermeria, que està tenint un èxit tremend. El de salut bucodental, el d’emergència sanitària.
Però a moltes poblacions els agradaria tindre l’oferta diversificada que té el municipi d’Ontinyent.
Després, després, quan allò del mapa escolar de 1996,
de 2004. Evidentment que ne falten de coses, clar que ne
faltes de coses. Insistisc. Però anem capdavanters a l’hora
de construcció de centres. Este últim curs s’han obert 51
centres amb 215 milions d’euros. Jo crec que si no se’ns felicita per l’esforç és perquè no se té ganes de vore, no es té
ganes de vore. No estem en «el país de las maravillas», que
dia el meu company. No, però estem en una Comunitat Valenciana que jo crec que s’està treballant bé, i si no es fa
més és perquè no es pot fer més, perquè estem en una situació que crec que tots sabem i no fa falta que jo ací haja de
repetir, eh, crec que no fa falta que haja de repetir.
Jo només els voldria dir això, eh, els voldria dir això.
Que l’esforç que està fent el govern del president del
Camps i el govern del Partit Popular està crec que representat en totes les bandes, inclòs en el que dia de
l’escolarització de zero a tres anys. De zero a tres anys
l’esforç econòmic que està fent la Generalitat valenciana jo
crec que hauria almenys de ser reconegut. El nombre, el
nombre de llocs escolars subvencionats en este curs escolar
mitjançant el bo infantil és de 30.796 alumnes en 546 centres docents. Jo crec que això és important.
¿Que seria millor, senyora Segarra, que tinguérem en
tots els pobles de la Comunitat Valenciana una escola infantil municipal, una escola d’idiomes, un conservatori de
música, una formació de persones adultes, tot els
col·legis...? Tant de bo! Però és que no pot ser, això és impossible. I vosté a més ho sap perfectament.
I ja, per acabar, només vaig a dir-li que, quant l’escola
d’idiomes, l’alcaldessa té molt d’interés que tinga... els
avançats puguen quedar-se. Però tal com està, que no és
una escola d’idiomes, sinó que són aularis, el decret no ho
permet. Per tant, s’està fent totes les gestions oportunes per
part de l’alcaldessa, perquè és la primera que té interés que
açò es puga solucionar, perquè a ningú li agrada que els
seus veïns se n’hagen d’anar al poble del costat. Però dins
de tot han de pensar, han de pensar, i crec que això també
és important, que Ontinyent almenys té un aulari, eh,
d’escola d’idiomes, que hi ha poblacions que no tenen tampoc aulari, eh!
Vull dir, ens hem de donar compte, senyora Segarra, que
estem en una situació que és la que és, que s’està fent un
esforç importantíssim, i que evidentment, evidentment, la
planificació educativa, que és el que vosté vol que votem,
eh, exactament el que vosté vol que votem, açò no podem,
no podem, encara que volguérem, aprovar-ho. Perquè, evidentment, la Conselleria d’Educació, la planificació educativa, tant del municipi d’Ontinyent com de tots els munici-
Pàgina 10
pis de la Comunitat Valenciana la té, la té completament en
marxa i completament aclarida.
Per tant, sentint-ho molt no anem a aprovar-li esta proposició no de llei. Però sí que ens agradaria que en un termini curt de temps poguérem dir: ja la planificació educativa que hi ha, tal com està, ja li agrada a la senyora Segarra.
Moltíssimes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
¿Quiere réplica, es la proponente? Un momentín, por favor.
La senyora Segarra Sales:
A mi sí que m’haguera agradat, per suposat, que
l’hagueren aprovat, perquè, com he dit en la meua introducció, esta proposició es va fer amb coneixement de causa. O siga, la responsable d’educació del nostre grup va estar a Ontinyent i coneix la realitat.
No són propostes, com ha dit la diputada que m’ha precedit, de campanar. Són propostes de pobles, de ciutats, que darrere d’eixos pobles i d’eixes ciutats, hi ha gent, hi han alumnes i hi han professors. I quan nosaltres proposem esta
resolució és perquè coneixem el tema. I lògicament, fa dos
dies, quan mosatros votàrem en contra a la resolució esta que
vosté ha dit és perquè mosatros no estem a favor de continuar
amb la política educativa que hi ha. Perquè continuar significa el desgavell que hi ha en la política educativa d’esta comunitat, li hem dit d’infraestructures, li hem dit de professorat...
Ací estem parlant de coses molt concretes. Estem parlant de problemes reals de la ciutat d’Ontinyent. Els alumnes del Bonavista i el professorat volen saber exactament si
vostés es comprometen a fer l’aulari que fa falta i que porten anys dient que està el projecte aprovat, però que passa
una generació, que passa una altra generació i no es fa.
Abans vosté ha dit allò del conservatori d’Ontinyent. És
veritat, s’ha paralitzat. Però vosté sap per què s’ha paralitzat? No ho sap, perquè si no, ho haguera dit. S’ha paralitzat
perquè el compromís d’este conservatori és de fa deu anys.
I quan presenten el projecte, que és una dècada darrere, resulta que s’ha fet xicotet el projecte. I aleshores, la direcció
diuen: «Senyors, com van a aprovar eixe projecte al cap de
deu anys si és xicotet?» Si l’hagueren aprovat en el seu
temps i l’hagueren fet, segurament no. Però és que van
tot... O siga, és desfasament absolut.
I després, diga’m a mi com pot entendre un ciutadà
d’Ontinyent que diga: «Almenys hi han aularis.» Vosté sap
el que és és que els alumnes d’Ontinyent s’hagen d’anar a
Xàtiva a fer el curs avançat d’anglés? Diga-li a la gent
d’Ontinyent que se’n van a Xàtiva perquè a Ontinyent no
es poden fer més aules i que a Xàtiva s’ha fet una coberta
d’una plaça de bous que ha costat 8 milions d’euros de sobrecost. Com s’entén això? És que és impossible.
Després està dient-me.... el Creaescola, que hi ha una
planificació. La planificació a Ontinyent ha sigut un desastre. Si és que els compromisos... no estem parlant de l’any
passat ni fa dos anys, estem parlant de compromisos de fa
huit anys, de fa nou anys, de fa deu anys. Quants xiquets i
xiquetes han passat per Ontinyent esperant eixes reformes
que estan aprovades? Quants?
El Rafael Juan Vidal. És voluntat política. El que un
col·legi tinga el 40% immigrants de tota una població estan
convertint-ho en un gueto. I és un dels col·legis que millors
infraestructures té, perquè és una preciositat de col·legi. Per
què es fa aixina? Això és voluntat política.
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
L’IES de l’Estació portem deu anys dient que va a ferse, i ja va, i ja va, i ja va. És que passarà com el conservatori: quan ho presenten, s’haurà quedat menut. I no me consola el que diga: «L’alcaldessa està fent...» L’alcaldessa, si
haguera fet el suficient... Resulta que l’alcaldessa és del
mateix partit polític que el president Camps. Si haguera hagut voluntat d’invertir a Ontinyent, estos problemes, que no
són d’un any o de fa dos anys, estarien resolts, estarien resolts. No s’hagueren portat ací. La nostra diputada responsable d’educació no haguera estat a Ontinyent mirant estos
problemes, perquè mosatros no demanem una cosa ni de
l’any passat ni de fa dos anys. Estem parlant reivindicacions de fa huit i de fa nou anys, i de fa cinc anys.
Per tant, l’únic que podem dir és que mos sap molt greu
el que no s’haja aprovat esta resolució, perquè l’únic que
demanem és que realment es planifique ben planificat, que
es posen els terminis d’execució i que realment el que estem demanant són necessitats urgents, urgents, de la societat d’Ontinyent.
I em pareix greu que una població que vostés coneixen
la problemàtica, perquè saben que és veritat, perquè segur
que han parlant amb la mateixa alcaldessa –i saben que el
que jo he dit no hi ha ningun error, són dades contrastades–, que no vullguen aprovar-ho, significa condemnar a
una població escolar i a una població educativa a patir
carències que en el segle XXI no es mereix l’educació. I a
Ontinyent està passant i, a més, no d’un any, de fa molts
anys. Vostés sabran perquè no estan rectificant i no estan
invertint a la ciutat d’Ontinyent, quan en altres ciutats estan
balafiant i malbaratant diners.
Res més i gràcies.
Pàgina 11
I torne a dir: això és el que es va presentar. No es va presentar res de l’educació en la Comunitat Valenciana, que va
bé, i que som els millors i que vostés ho recolzen. No, no.
El que passa és que estem tan acostumats que sols que ho
presente el Partit Popular per a anar en contra, que a vegades no mos llegim ni el que posen les propostes de resolució. Ahí està el problema, ahí està el problema.
Mire, igual que el problema del que vosté ha dit, que jo
m’he quedat una miqueta bocabadada, bocabadada. Ho dic
en valencià, que això segur que m’entendran més, perquè
allò de la red pública, ja veig jo que no... no ha salido muy
bien. (Veus) Bocabadada, bocabadada, que me diga vosté:
«Oh!, és que damunt l’alcaldessa i el conseller són del mateix color polític. Ah!, puñeta, con perdón de la expresión.
Que és que ací... (La senyora Segarra: «coneixen la realitat, coneixen la realitat») ací es funciona pels colors polítics, senyora Segarra?
La senyora presidenta:
Señorías, respeten el turno.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies.
Per al torn de rèplica, té la paraula, pel Partit Popular, la
il·lustríssima diputada Maira Barrieras.
Que es funciona per colors polítics? O es funciona per
necessitat i planificació educativa (veus), senyora Segarra?
Que no haurà posat a la millor una miqueta.... una miqueta... això, (veus) la pota, no, perquè no vull que se m’agarre
malament, però jo crec que ahí se li n’ha anat una miqueta,
se li n’ha anat una miqueta. Ens dóna igual el color polític,
ens dóna igual el color polític, perquè si no, repasse les poblacions de la Comunitat Valenciana, les inversions que hi
ha hagut i vorà com hi han pobles que no són del mateix
color polític, però que tindran alcaldes que tindran el mateix interés que puga tindre una alcaldessa del Partit Popular que el seu municipi (La senyora Segarra: «No tergiverse les meues paraules.» No, no les tergiverse, eh?
La senyora Barrieras Mombrú:
La senyora presidenta:
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Bé, senyora Segarra –torne a insistir–, jo és que –no
sé–..., però el funcionament d’esta casa m’agradaria que
–no sé–, que intentàrem almenys entendre’l.
No és veritat el que acaba de dir de la proposta de resolució. Li la vaig a tornar a llegir. «Acorden instar el Consell
–i diga’m si no és cert– a continuar –vaig a dir-ho en castellà perquè és tal com està, per si de cas– desarrollando...»
¿No se ha desarrollado la red pública desde que está el
Partido Popular? Diga’m vosté que no, atrevisca’s a dirme que no! «Ampliar...» No s’ha ampliat la red pública?
Diga’m vosté que no! A vore, diga’m vosté que no! «I millorar la red pública» S’ha millorat la red pública? Diga’m
també vosté que no! (Veus) Sí o no?
Per tant, això és el que nosaltres vam presentar en la
proposta de resolució. (Veus) És que com sempre...
La senyora presidenta:
Señorías, señorías, por favor.
La senyora Barrieras Mombrú:
És que com parle sempre en valencià, quan parle en castellà no se m’entén molt bé. (Veus) Serà això, «la red pública», que es el que posa ací. Clar, és que, al final, parlem,
parlem, parlem, però ja no sabem del que parlem.
Señorías...
La senyora Barrieras Mombrú:
Jo dic el que vosté ha dit. Són del mateix color polític,
no he dit res més. (Veus) Una altra cosa és el que vosté voldria interpretar, això és el que voldria interpretar. Però, bé,
és igual. Siga del color polític que siga, el que li puc assegurar és que l’alcaldessa d’Ontinyent, igual que el d’Onda,
igual que el de Moncofa, que són del Partit Socialista, tenen interés que en el seu municipi funcione tot a la perfecció. Però és que eixe interés també el té la conselleria, senyora Segarra, també el té la conselleria.
Igual que vosté ha dit allò del conservatori. Allò del
conservatori, té raó, té raó. Que l’equip directiu ara ha dit
que s’ha quedat xicotet perquè ha tardat, té raó, (veus) però
els seus motius haurà tingut perquè haja tardat. I ara en este
moment, que és del que estem parlant, per què està parat?
O siga, per què ha tardat en este moment? Perquè s’està
rectificant a causa del que s’ha tardat més del que toca. Té
raó. Per què li la tinc de llevar? Té raó. Però és que això no
és el que diu açò, la seua proposta de resolució, no diu açò.
Per tant, quan estiguen les carències eixes d’espai, que
són les que vol l’equip directiu, es farà el projecte
d’execució. Vull dir, és que açò vosté mateixa m’està donant
compte que les coses s’han d’anar fent sobre la marxa. La
planificació està, però allò de posar dates és impossible.
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Quan s’ha donat el sòl per part de l’ajuntament? Quan s’ha
pogut, quan s’ha pogut. Vosté mateixa ho acaba de dir. S’ha
donat ara fa no es el sòl per a fer el centre. A la millor la conselleria els diners els tindria des de fa dos anys posats i no els
ha pogut gastar perquè en el municipi no s’ha donat el sòl.
De qui és culpa, de l’alcaldessa? No serà culpa de
l’alcaldessa. No s’haurà pogut aconseguir el sòl fins que no
s’ha donat. Creu que l’alcaldessa ha posat traves per a no tindre un col·legi en el seu poble? Evidentment que no. Però és
que tot això no ocorre a Ontinyent, senyora Segarra. Ocorre
en molts municipis de la nostra comunitat. Eixe és el problema. (Veus)
La senyora presidenta:
Señorías, señorías...
La senyora Barrieras Mombrú:
Sí senyor, eixe és el problema. (Veus) Que no es pot posar una faixa als temps d’execució de cap projecte, senyora
Segarra. (Veus) I vosté ho sap massa bé, perquè està... en
eixe tema vosté sap... Ni en el tema educatiu, ni el tema esportiu. Això no és pot constrényer, i ho sabem perfectament. Però el que passa és que està molt bé vindre ací i parlar d’un municipi en concret i aixina queda bé. Però vaig a
dir-li una cosa; si vosté diu que té coneixement de la situació per part de la regidora del Partit Socialista o de qui fóra
que va anar allí, jo també li diré que més coneixement té
l’alcaldessa, eh?, més coneixement. L’alcaldessa diu que
s’està treballant, a més junt amb tots els equips directius i
amb totes les APA i el consell escolar, perquè la situació
quede, quede de la millor manera possible per a la població
d’Ontinyent, que s’ho mereix. Però que, de veritat, no es
preocupen que està l’alcaldessa i tot l’equip directiu donant
la cara i tirant endavant en el municipi d’Ontinyent.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Una vez debatido el punto número 3 del orden del día,
procedemos a su votación. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en
contra? 8. Queda desestimado, por lo tanto, el punto número 3 del orden del día.
Proposició no de llei sobre la realització d’una
planificació educativa per al municipi de Dénia
La senyora presidenta:
Continuem amb el punt número 4, que diu: presa en
consideració de la Proposició no de llei sobre la realització
d’una planificació educativa per al municipi de Dénia, presentada pel Grup Parlamentari Socialista.
Per a la seua defensa, té la paraula la senyora Noguera.
La senyora Noguera Montagud:
Gràcies, senyora presidenta.
Bueno, cuando el Partido Popular presentó su propuesta
para el debate de política general, que decía, efectivamente,
que había que continuar con éxito desarrollando y ampliando la red pública –que no la República, cosa que no hubiera
estado mal, pero era la red pública–, pues, efectivamente,
Pàgina 12
nosotros nos abstuvimos. Y yo creo que ya hicimos un
buen acto de generosidad absteniéndonos y no votando en
contra, como decía la portavoz del Partido Popular. Nos
abstuvimos.
Porque si eso es todo lo que el grupo del Partido Popular, con la situación en educación que tiene esta comunidad,
que, como bien ha reconocido la señora Barreiras – (veus),
Barrieras, perdóname–, como ha reconocido la señora Barrieras, están en todos los municipios exactamente igual,
pues si eso es todo lo que tiene que decir, es absolutamente... bueno, inocuo, incoloro, inodoro, insuficiente e inservible. Y eso no es una planificación.
Entonces, empecemos a definir qué es una planificación.
La Conselleria de Educación no tiene una planificación de
los distintos municipios de esta comunidad, porque si la tuviera, el señor presidente Camps no diría las cosas que dice
porque tendría más conocimiento de la realidad. Entonces,
o la hace la conselleria o la vamos a hacer los grupos de la
oposición.
Pero la realidad es que todos los municipios de esta comunidad tienen graves problemas. Una planificación es hacer, primero, un diagnóstico y saber qué necesidades educativas de todo tipo necesitan en el municipio. Y en
segundo lugar, una programación. Una programación nadie
pide ni nadie dice que se ejecute al mes que pone. Pero diez
años, doce años, catorce años, eso no es una programación.
Eso, efectivamente, no es nada. Y la programación no se
hace y la planificación no se hace por una cuestión claramente consciente por parte del Partido Popular y del gobierno de Camps, porque una programación y una planificación significa ponerlo en presupuestos.
Y he de recordar que en esta casa, en los presupuestos
anteriores que realiza el gobierno socialista, y hasta los primeros años del gobierno del Partido Popular, en los presupuestos de Educación figuraban los centros que se iban a
realizar. Porque una programación significación un compromiso y significa saber en qué se va a invertir el dinero,
cuánto se va a gastar en cada centro, en qué municipio se
va a invertir y qué prioridades se van estableciendo en función de las necesidades. Pero eso no lo quiere realizar el
Partido Popular, y por eso mismo lo eliminó de los presupuestos, porque es mucho más fácil, con el mismo dinero,
intentar engañar a todo municipio diciendo que va a tener
su compromiso.
La planificación que tenía que haber encima de la mesa
se ha convertido en una propaganda. El Creaescola no deja
de ser una propaganda donde todos los centros caben, pero
ninguno se realiza cuando le toca y uno no lo sabe. Propaganda, que es la vemos en los medios de comunicación o
en los distintos carteles o anuncios que se ponen, pero eso
no es una planificación educativa. Y propaganda es, en definitiva, lo que llevaron ustedes al debate de las Cortes para
decir que se siguiera desarrollando con éxito.
Entonces, hagamos una planificación en serio de los
ayuntamientos y sepamos cómo están y en qué condiciones.
Yo supongo que la alcaldesa de Denia, y así ya se ahorra
usted a lo mejor decírmelo en su réplica, estará encantada
con la situación educativa de su municipio. Usted le habrá
llamado también previamente y habrá dicho que allí funcionan, como decía yo el otro día, «Camps, en el país de las
peperías». Allí están mejor que nunca y no necesitan nada.
Y todo se está haciendo, poquito a poquito todo se hará y
no pasa nada en Denia. Solo faltaba... Si a la alcaldesa de
Denia se le ocurre contravenir las órdenes del jefe, a lo mejor... –ya accedió a la alcaldía como accedió–, solo falta
que encima la quiten del puesto de la comisión nacional del
Partido Popular. Es decir, que aplíquense el cuento, porque
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
ha sido el peor ejemplo político que ha habido y que, desde
luego, ha sentado precedentes que no deberían haberse sentado en esta comunidad, pero ahí la tenemos la alcaldesa de
Denia. Así que punto en boca, ella no defenderá los intereses de los de Denia sino, lógicamente, el interés del presidente Camps. Dicho todo eso, Denia se ha convertido,
como le ocurre a Onteniente, o a Alcoy, que vendrá luego,
o a Benicarló, en el ejemplo de los municipios de esta comunidad que no son justamente lo que Camps dice que, de
cada cinco niños, cuatro van a un centro nuevo. Pues, se ve
que los tiene todos agrupados en algún municipio del Partido Popular, porque en el resto, desde luego, no es así.
(Veus) Ya me dirá usted cuál es el municipio de excelencia
donde cuatro niños de cada cinco van a colegios e institutos
nuevos, porque en estos no son.
Empezamos por Denia, a ver si necesita o no necesita una
planificación educativa. Tenemos el tercer instituto de Denia,
que es un ejemplo de arquitectura prefabricada, ni más ni
menos, que debería, desde luego, proyectarse en las revistas
de arquitectura que tanto le gustan a Font de Mora, porque
construir un colegio de tres pisos todo en barracones, hombre, tiene delito, ¿eh?, desde luego, ingeniería arquitectónica,
tiene. Tres pisos todo de barracones, y así llevan ya, pues,
creo que tres años, con, además, un compromiso desde no se
sabe cuándo, además, los terrenos se disponen desde finales
del año 2006, de poder realizar el instituto nuevo. Pero llevan esperando y llevan protestando. Yo lo visité, el instituto,
y, desde luego, la contestación que me encontré del
conseller, del conseller anterior, Esteban González Pons, es
que ellos conocen muy bien los barracones y, oiga, no se está
tan mal, que han puesto hasta aire acondicionado. Bueno, un
instituto con tres pisos de barracones.
El segundo es el Colegio Público La Xara, que, además,
está construido total e íntegramente también en barracones.
No tiene tres pisos, pero todo es de barracones. Desde hace
dos años no tiene otro tipo de arquitectura y de instalación
que no sea barracón, y que llevan, desde luego, esperando
tiempo para poder realizar un colegio nuevo.
Luego está el Colegio de Educación Especial Raquel
Payà, que ya tendríamos que tener hasta especial sensibilidad
con los colegios de educación especial, pero al final pasará
como está pasando en la ciudad de Alicante, que aquellos
niños con algún problema o alguna discapacidad o problemas de motorización acaban yéndose a su casa porque no
tienen profesor o educador que los pueda atender. El colegio
especial Raquel Payà es de los que estaban en la programación del Creaescola. ¡Qué bonito!, desde el 2004 está. Es que
esto es como en la lista, parece el chiste de Font de Mora de
«si te portas mal te borraré de mi listita y te borraré de la lista y ya no estarás». Bueno, pues, este está.
El colegio especial Raquel Payà está en el Creaescola,
pero como si no estuviera. Tienen barracones, está masificado, tiene mayor ratio de la que puede atender.
Luego tenemos la ampliación del IES Maria Ibars de
Denia, pendiente desde hace diez años. Eso yo ya no sé si
llamarlo planificación, programación o éxito de calidad
educativa, según las palabras de Font de Mora. ¡Diez años!
esperando la ampliación de un instituto que, por supuesto,
mientras, está ampliado con barracones, ¡cómo no!, si el
chollo que tiene que tener la empresa de barracones en Denia, bueno, supongo que mucho más que lo de Brugal, porque, vamos, esto tiene que ser increíble. Allí están los terrenos esperando, pero los barracones están en el IES Maria
Ibars diez años esperando la ampliación.
Y no me digan, como me han contestado en una respuesta
por escrito, que hay proyecto básico, porque el proyecto básico creo que lo tienen cuatro o cinco años ya hecho, y está,
Pàgina 13
bueno, pues, en el cajón, languideciendo y esperando que toque el turno de la programación que usted dice que está hecha, que algún día la pondrán encima de la mesa.
Luego tenemos el instituto Chabàs. Este es el ejemplo
del conservatorio que decía la señora Segarra en Onteniente, que por qué la dirección ha frenado el proyecto del conservatorio para esperar a que lo adecuen. Bueno, pues, es el
único instituto nuevo que se ha hecho en Denia. Aquí no es
cuatro a uno, como dice el señor Camps, sino diríamos que
uno a siete, ¿eh?, uno a siete. El único instituto nuevo que
se ha hecho en Denia, el IES Chabàs.
Bueno, este curso creo que ya han empezado con barracones, porque lo han hecho pequeño. Es que como la planificación era de la planificación que a ustedes les cuenta
tantos años realizar, porque esta viene de la planificación
del año 1996, cuando realizaron el instituto y lo abrieron el
curso pasado, se quedó pequeño. Claro, si es que la planificación era del año 1996. Supongo (veus) que es ceguera no
querer ver lo que está ocurriendo, pero lo que ha pasado
con el IES Chabàs es que ahora mismo hay que hacer un
proyecto de ampliación para ampliar el IES Chabàs, porque
nació pequeñito.
Y luego podíamos seguir. Escuela Oficial de Idiomas de
Denia. Pues, esperando la realización de un proyecto nuevo, que, además, creo que también está en el Creaescola esperando y durmiendo. Mientras, está en unos bajos. Porque, oiga, eso de los idiomas, supongo que estamos
esperando poner lo del chino mandarín, a ver si así se
amplía también la escuela oficial.
Tenemos, por ejemplo, una de las reivindicaciones también más antiguas de la ciudadanía de Denia, el conservatorio de música, diez años, en los antiguos juzgados de Denia, que no tiene ningún tipo de condición para poder
impartir música, pero tampoco hace tanta falta, porque,
oiga, con las nuevas..., los nuevos recortes presupuestarios
en las escuelas de música, para tocar de oído y con discos o
cassettes, pues, oiga, a distancia, podrían tocar desde casa y
nos ahorraríamos el conservatorio.
Y lo último ya es el ejemplo de la descoordinación política, de cómo se juega con los intereses políticos, como insinuaba la señora Barrieras antes, que dice: «¿No será que
al municipio tal se le da o se le deja de dar?» Bueno, pues,
sí, mire, ustedes juegan políticamente con los distintos municipios, depende del color político, depende de cómo les
interese y depende mucho más de si internamente estaban
en un bando o en otro. (Veus) Ahora ya son todo uno, ahora
resulta que la mancha de corrupción ha conseguido unificar
al PP, cosa que no hizo orgánicamente en los distintos congresos del Partido Popular. (Veus)
Pero el claro ejemplo es la UNED de Denia. La UNED
de Denia, había un compromiso firmado de que el proyecto
lo pagarían tres administraciones, Generalitat, diputación y
ayuntamiento. La conselleria se desmarcó, supongo que
porque la diputación entonces no era campista sino zaplanista y el ayuntamiento era socialista y no era del PP, y
dijo, «ah, ni hablar», pero se desmarco de un acuerdo firmado.
La Diputación de Alicante, más chula que nadie, porque
para eso estaba el presidente de la diputación diciendo que
iba a quitar las manzanas podridas del cesto, se comprometió
a que financiaría el cien por cien de las obras. Pues, en estos
momentos, situación política del PP para arriba, para abajo,
aclarándose si unos son campistas o zaplanistas, o todo
unos, o no lo son, y con una alcaldesa de Denia que parece
encantada de haberse conocido y sentarse en la mesa nacional, ya no hay convenio firmado, que se firmó y desapareció.
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
¿Y me dice usted que no juegan a veces políticamente
con los intereses de los municipios?, ¿que no juegan con
los presupuestos y con el interés educativos de los niños?,
¿y está usted contenta de esa propuesta de resolución que
presentó al debate de política general?, ¿esa ha sido toda la
aportación suya y de su grupo al debate de política general?
Pues, efectivamente, como dije yo el otro día, el señor Font
de Mora no está donde se merece y los niños valencianos
no necesitamos este conseller.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría. (Veus)
Para fijar posición, por parte de los no adscritos, tiene la
palabra la señora Marga Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Sí, yo, sencillamente, y también en función del tiempo
que tenemos, dar el apoyo a la...
La senyora presidenta:
Por favor, señorías, respeten el turno de palabra.
La senyora Sanz Alonso:
Sí, dar el apoyo a la proposición que ha presentado el
Grupo Socialista de planificación también de las necesidades educativas en la ciudad de Denia.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Para fijar posición, por parte del Grupo Compromís tiene la palabra el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Anuncie el nostre vot favorable, com no pot ser d’altra
manera i en la mateixa línia que hem fet en l’anterior punt,
i intentarem també complementar i explicar... Se senten coses a vegades que dóna l’explicació de com està... És a dir,
quan se nos dóna explicació, se nos diu ací que no es poden
posar dates a les construccions..., clar, és a dir, si se fa una
planificació..., una planificació, com a mínim, hi hauran
tres components, el primer és la determinació de l’actuació,
lògicament, però n’hi han dos més que, si no, no és una
planificació, que és la dotació pressupostària i la temporalització. Si resulta que no es poden posar dates, serà impossible planificar, perquè és un dels components intrínsecs de
la planificació.
Per tant, això donarà explicacions de per què estem conforme estem i de la falta de capacitat del govern del Partit
Popular, realment, per a eixir d’este pou a on han posat
l’educació valenciana. Ho dic perquè és..., pareix tan obvi,
que no puc trobar... Una altra cosa és que, després, les circumstàncies permeten complir al cent per cent la planificació que s’ha fet. Però, clar, si no hi ha data, és que no hi ha
planificació i, per tant, me reafirme en el vot favorable,
perquè sí que fa falta.
Com abans, doncs, intentaré complementar en el que
puga del que és la informació. Efectivament, s’ha parlat del
Pàgina 14
Maria Ibars, però no només això, ¿eh? És que l’ampliació
(inintel·ligible) ... , però és que els pares han recorregut al
Síndic de Greuges, ¡al Síndic de Greuges! Estan esperant
l’ampliació des del 2004, però és que tenen dotze aules prefabricades fa tretze anys i això també..., m’interessa molt
eixa data..., (inintel·ligible) ... com sí que hi han dates, en
podem trobar, ¿no?, perquè quan ens contesten que les aules, els barracons que diem nosaltres, que no ho diem bé,
perquè haurien de ser aules provisionals i... Bé, és que jo
estic d’acord que foren aules provisionals, però en un institut estar tretze anys, vol dir que promocions completes,
«completes», han fet els seus estudis de manera íntegra en
eixes aules provisionals, i això vol dir que el nom de provisional és equivocat i, per tant, me dóna més força tornar a
seguir parlant de barracons, perquè és a on estan sotmetent
la nostra educació i a on estan ficant els nostres alumnes i
els nostres professors. Eixe és el Maria Ibars.
L’IES número 3, per dir qüestions complementàries,
perquè no només és això, és que els pares s’han tingut de
menejar perquè els permeten tindre dues línies en valencià,
perquè només en tenien una i..., no és que en tenien una, és
que superava els quaranta alumnes i vostés van denegar inicialment. Quan se van menejar, quan hi va haver tot el rebombori, quan, lògicament, doncs, després de tot l’enrenou
amb el canvi d’ajuntament de Dénia no podien deixar en...,
van decidir ampliar-la, però després de tot un enrenou i manifestacions dels pares.
Sobre el Raquel Payà, que és urgent, dos coses:
l’ampliació i l’adequació dels accessos, que és importantíssim. Ahí ja no és que els pares han anat al síndic, és que el
síndic els ha contestat, el síndic els ha contestat i els diu a
vostés que adopten les mesures necessàries ordinàries i extraordinàries i pressupostàries per a executar les obres
d’adaptació i ampliació de les instal·lacions del Centre
d’Educació Especial Raquel Payà de Dénia, (sorolls) i els
insta..., i ho dic literalment, els insta que eviten allargar en
el temps les etapes de provisionalitat i que promoguen davant de l’Ajuntament de Dénia l’adquisició dels terrenys
confrontants al centre per a la seua ampliació i adequació.
Els pares diuen que les instal·lacions són insuficients, estan en mòduls prefabricats també, ¿eh? I li reiteraré la frase
del mateix síndic de greuges, que no crec que siga sospitós
de ser ni del Bloc ni del PSOE, que diu: «Una educació de
qualitat exigix que els centres docents disposen dels equipaments necessaris d’acord amb les seues característiques i circumstàncies específiques. L’administració pública ha de garantir l’existència dels mitjans materials i personals per a
l’escolarització de les persones amb discapacitat fent efectius
el dret a l’educació de qualitat i a la integració social.» Això
vol dir, clarament, que vostés ni estan duguent a terme una
educació de qualitat ni estan caminant cap a la integració social en cap dels moments, vol dir...
Hi han altres temes, n’hi han altres, que en podem parlar, i... Podem parlar de l’UNED, que no té un edifici propi,
que ho ha dit..., les promeses des de la diputació són..., han
segut clares, però, bé, diputació o conselleria, si un creu,
efectivament, en la necessitat dels estudis a distància fins a
crear una universitat pròpia, que és la..., ¿eh?, la Universitat Internacional Valenciana, la VIU, ¿no? Doncs, hauria de
promoure, hauria de promoure també el que són els estudis
existents, si és que creuen en ells.
El Col·legi Públic Pou de la Muntanya, ¿eh?, ja fa temps
que també se demana i té la necessitat d’incorporar
l’escoleta infantil, que està separada, a un altre lloc, separada del lloc del centre... L’escola oficial d’idiomes, en baixos comercials i el conservatori, ja ho han dit també, els
antics jutjats.
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Jo sé que defendran que ho estan fent tan bé i tal. Simplement, les xifres, nosaltres parlem d’actuacions, vostés
de... Clar, és que, ¡clar que hi han problemes!, clar que hi
han problemes, però és que n’hi han massa, de problemes,
és que la normalitat és que hi haguen problemes, i això és
el que no se pot permetre, que la normalitat en tots els municipis siga que hi haguen problemes.
I, mire, ¿i com no hi han d’haver problemes? Clar, perquè parlem d’infraestructures, però parlem també d’altres
coses..., perquè, clar, com..., vaig a donar les dades, perquè,
com sempre diuen..., però jo donaré dades, Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana 6.279, 1 de juny de 2010, ¿eh?,
ajudes als conservatoris..., de finançament als conservatoris
de titularitat municipal, quantitat inicial, 3.367.490 euros,
modificació a la baixa i es queden en 2.357.243, davallada
del 30% en les subvencions de funcionament per als conservatoris de música. Eixa és la realitat, eixa és la trista realitat de l’educació al nostre país.
Comentant les coses amb massa paraules, però els fets
que vénen no es corresponen amb les paraules. No es pot estar dient que –i li agarre el raonament encara que no m’ho ha
dirigit a mi– que es volen arreglar els resultats escolars, volem anar a uns resultats escolars, i votar en contra d’una proposta que diu: fem una anàlisis de per què tenim un 40% de
fracàs escolar. El raonament i el canvi en els fets, però és el
mateix raonament que vosté ha fet abans. I vostés sí que han
votat en contra d’això fa molt poques hores.
Per tant, això, si jo aplique que el final mateixa que la
senyora Barrieras ha dit abans, he de dir-li que vostés no
volen acabar amb el fracàs escolar. Jo no m’ho crec. Simplement demostre la falsedat en el raonament que vostés
havien fet.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Para fijar posición, por parte del Grupo Popular, tiene la
palabra la ilustrísima diputada señora García Santos.
La senyora García Santos:
Gracias, señora presidenta.
Bueno, señora Noguera, primero, para empezar, mi
compañera antes no le ha comentado que votasen en contra
sino que no votaron a favor, que es distinto, eso que vaya
por delante.
Ya yendo al tema que nos ocupa, ¿cómo me pueden hablar ustedes de planificación? Pero si fue el Partido Popular,
cuando llegó en 1995, que no había ni un mapa escolar y fue
el que tuvo que ponerse manos a la obra para poder llevar a
cabo la planificación. El presidente es el presidente que más
conoce la realidad, que más pisa la calle y más conoce la realidad. Aquí hay una planificación seria, la planificación se
hace desde la conselleria y se hace en la conselleria, no somos nosotros los que la hacemos. Y existe. No es que sea un
país de las maravillas, pero se trabaja mucho y se intenta que
las cosas vayan bien. Y, desde luego, van avanzando. ¿Siempre es mejorable? Siempre. Pero van avanzando.
Que es el peor ejemplo político Denia, por Dios Benidorm, no nos diga esto! Y ustedes votan en contra, también,
hace dos días, de que los tránsfugas y tal… Y no puede ser.
Benidorm es el peor ejemplo, que la señora Pajín además
está aceptando que ahora vaya uno que se dijo que se quitaba del partido, pero ahora se vuelve a presentar. No me hable de peor ejemplo político, porque desde luego después
de lo de Benidorm no va a haber otra cosa.
Pàgina 15
Los intereses en Denia, la alcaldesa. Ustedes parecen
que estén haciendo oposición del gobierno municipal y el
gobierno municipal entiendo que ya tiene una oposición
ahí. No obstante, tengo que decirle que este gobierno municipal ha congelado los impuestos y muchas de las tasas
para este año que viene. Creo que se está preocupando por
los intereses de los ciudadanos de Denia, congelándoles los
impuestos y no subiendo el IVA, como hace aquí el señor
Zapatero que nos ahoga y nos ahoga y nos ahoga más.
Entonces, uno de cada cuatro niños, que es lo que dice
el presidente que ha estrenado colegio, no, es que ha dicho
usted otro porcentaje, es uno de cada cuatro niños. Pues, en
Denia, desde que gobierna el Partido Popular se ha finalizado ya cuatro obras: el CEIP Llevet y luego otras tres en
educación primaria y otra en educación secundaria. Creo
que sí que han estrenado colegios.
Yo recuerdo, además usted misma en el debate de política
general habló de entonces, de cuando ustedes gobernaban y
que también se estudiaba. Yo estudiaba en época de Lerma y
en mi instituto había alumnos que se tenían que llevar mantas a clase, mantas, porque los cristales ni siquiera los arreglaban. Época de Lerma y Císcar. Habían muchos más de
cuarenta alumnos por clase, habían colegios que eran de antes de Franco que ni siquiera se gastaban un duro para arreglarlos. Qué me está contando de que ahora… Si es que ahora, aparte de que se hacen nuevos, se arreglan, porque hay
muchos que están ya obsoletos y se tienen que arreglar. Que
ustedes no los cuentan como nuevos, pero son nuevos, jurídicamente no, pero físicamente sí.
Yo no sé si habré llamado a la alcaldesa, pero tampoco
sé si usted ha ido hace poco a Denia. Porque, claro, si usted
me dice: «El tercer piso de infraestructuras de instalaciones
prefabricadas.» Pero si el 23 de abril dejó de haber un tercer piso de instalaciones prefabricadas. Y usted me firma la
PNL en julio. Entonces ya no había tercer piso. No sé, es lo
que hay. Entonces, actualicémoslo. En julio también me firma, en julio también me firma… (Remors)
La senyora presidenta:
Perdone un momento, señora Santos. (Remors)
Señora Noguera, después tendrá usted cinco minutos
para replicar. Le ruego que se respeten el turno de intervenciones. (Remors) Señora Noguera, le ruego respete el turno
de intervenciones.
Siga.
La senyora García Santos:
Cuando firmamos en el grupo parlamentario se registra
acto seguido, no se registra meses después. Esto está a 2 de
julio, si usted lo firmó antes, pues lo siento en el alma, porque deberían haberle pedido que lo actualizase, haberle informado de que se iba a presentar más tarde. Porque también
el suelo… Resulta que si estaba presentado el 2 de julio,
pues que en febrero también estaba aceptada la cesión de la
parcela. Entonces, también está un poco obsoleto.
A mí esto del chiste de «si te portas mal, te borro de la
lista», pues, hombre, no, y sabemos que no es cierto. Sabemos que está bien ser irónico y decir este tipo de cosas,
porque quedan bonitas, pero no. Y lo de Brugal. Pues yo no
sé si lo dice por Antonio Amorós, igual sí, pero tampoco
me importa mucho por quien lo diga.
Yo le diría que en la planificación hay que tener en cuenta
cosas como los inmigrantes, que es una pena, pero no nos
avisan con tiempo si van a venir, vienen; vienen y de repente
Comissió d’Educació i Cultura
30.09.2010
Pàgina 16
ha habido unas épocas en las que ha venido mucho inmigrante. Si lo supiésemos con más tiempo, pues igual lo hacíamos
más grande. Pero, claro, no ha podido ser.
Entonces, descoordinación política, descoordinación
política que jugamos en política con color político. Me he
liado ahí mucho, pero, es que claro con la suya ya tengo
bastante: Mata, Asunción, pucherazo, no sé qué me quiere
decir. Pero si antes de que ustedes puedan soñar que van a
poder gobernar ya se están peleando por ver quién va a poder estar en un sitio o en otro; o sea, no tienen ni siquiera
claro a quién van a poder llamar líder.
Mire, los valencianos y las valencianas son los que saben lo que necesitan y votan, legislatura tras legislatura, al
Partido Popular. No sé si lo estamos haciendo bien, muy
bien, fenomenal. Lo estamos haciendo, lo estamos haciendo
y no debe ser mal, porque se está avanzando.
Le diría que desde que gobierna el Partido Popular, aparte de esos cuatro colegios está el plan Creaescola en el municipio de Denia. Que el IES número 3 de Denia está en licitación; se presentaron las ofertas, el 23 de abril finalizó el
plazo; la apertura de la documentación el 13 de mayo; las
instalaciones prefabricadas ya le he comentado que en abril
se quitó el tercer piso. Del CEIP (inintel·ligible) ... está incluido en la programación de obras Creaescola; programación, planificación; se está redactado el proyecto básico. El
colegio Raquel Payà está en el plan Creaescola y está en
fase de trámites previos. El IES María Ibars, plan Creaescola, proyecto básico aprobado y está en redacción el de ejecución. El IES Historiador Chabàs, en el plan Creaescola,
proyecto básico aprobado.
Del plan Milloraescola se han eliminado las barreras arquitectónicas del CEIP Pou de la Muntanya. Conservatorio
profesional de música, programación de obras de la conselleria en el plan de Creaescola. En la UNED este año se
han dado 11.720 euros de 2007 a 2010, 66.000 euros, la
competencia es estatal, o sea que tampoco somos los únicos
responsables de esto.
Se está haciendo, se está programando –creía que ya se
me acaba el tiempo– y se están haciendo las cosas. Las cosas no se hacen de hoy para ya, ya mismo, ya, ponemos ahí
un cole. Es verdad que a veces se tarda, pero también es
verdad que cuando les oímos a ustedes: ahora vamos a una
comisión de turismo «se tenía que hacer ya tal y todo el dinero para tal»; ahora vamos industria, «se tenía que hacer
todo ya y todo el dinero para tal», bienestar social..., todo,
ya. No. Hay que planificar y las planificaciones tienen unas
demandas, unas urgencias, a veces estas cambian y se ha de
ir amoldando. Lo importante es que es cierto que todo lo
que se ha prometido y todas las necesidades se van avanzando, señora Noguera. Y a mí me gustaría que al menos
eso lo pudiese reconocer.
Muchas gracias.
vo, y que quedaron sin poderse resolver porque esta comisión no pudo darles trámite y los problemas siguen estando
allí. Como estas tendremos muchas que lamentablemente
vienen desde enero, febrero o mucho antes, esperando poder ser tratadas. Si fuéramos más ágiles en esta comisión
quizás no tendríamos que representarlas de nuevo.
La senyora presidenta:
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
La senyora Noguera Montagud:
Una cuestión técnica para aclarar una fecha. Y renuncio
a la réplica para que pase a votación. Simplemente que la
fecha que pone 2 julio, porque como la señora Yolanda
sabe bien todas las cosas que ella firma, yo también sé las
mías, todas estas son propuestas de resolución y PNL que
vienen de la anterior legislatura, del anterior plazo legislati-
La senyora presidenta:
Tiene la palabra.
La senyora García Santos:
No sé muy bien a qué se ha referido con lo que cada uno
firma. Yo, en cualquier caso, sí que sé lo que firmo, y no
tengo ningún problema. Yo quiero decirle que le he comentado que el 2 de julio es el registro de su grupo parlamentario. (Remors) Perdón, me deja acabar a mí, yo me he callado mientras usted ha hablado, no creo que pase nada
porque yo hable.
La senyora presidenta:
Señorías… Un momento, señora Santos.
Señora Noguera, ha tenido sus cinco minutos, los ha utilizado como usted ha querido. Por favor, respete el turno…
(Remors)
Señorías. Señora Santos… (Remors)
La senyora García Santos:
Oiga, es que yo tengo también una aclaración. (Remors)
Mire, yo estoy en turno de palabra.
La senyora presidenta:
Señora, Noguera, por favor. Yo le he dado sus cinco minutos y usted los ha utilizado o como aclaración o como
turno de réplica, pero le he dado su tiempo. Usted ha utilizado lo que ha querido.
Señora Santos, está en el turno de la palabra. Continúe.
La senyora García Santos:
En cualquier caso, si se presenta por segunda vez, hay
que leerse los papeles, revisárselos y actualizarlos. Entonces, simplemente tenía que haber hecho eso usted. Antes
simplemente he querido decirle que si no era cosa suya,
porque lo había presentado antes, perfecto, ahora me parece
que sí que es cosa suya. Tendría que saber que si se lo vuelven a presentar al menos lo revise y lo actualice. ¿Vale?
Gracias, señoría.
Una vez debatido el punto número cuatro del orden del
día, pasamos a la votación ¿Votos a favor de la proposición
debatida? 7. ¿Votos en contra? 8. Queda desestimado, por
lo tanto, el punto número cuatro del orden del día.
Se suspende la comisión hasta una nueva convocatoria.
Muchas gracias, señorías.
(S’alça la reunió a les 12 hores i 19 minuts)