Descarregar - Grup de Joves de Sant feliu i Sant Joan

Toblach - Dobbiacco - Dolomites Italians
2 al 9 d'Agost 2003
Joves Parròquia
Sant Fèlix de Sabadell
&
Sant Joan de Matadepera
Mn. Xavi Serra
Qui hi anem? On anem? Què farem cada dia? Tindrem temps lliure? I resarem? Però, què
resarem? Anirem a missa? Cada dia? I farem algun tema? Però, amb tantes coses...
tindrem temps per fer el turista? Ah!!! I llavors què visitarem? I tindrem temps per
nosaltres? Per badar? Per compartir? Per l'amistat? Per festejar? Per resar? Per cantar i
ballar i fer l'animal? Però... Oxfam, oxfam, no tantes preguntes!! És que encara no ho has
entès? No hi donis més voltes, a vegades hi ha coses que el nostre cervell limtitat no enten
i llavors hem de confiar en el Senyor i no pensar-hi més; deixem-nos portar i guiar, no
tinguem por, arrisquem-nos!!! Eps alto, que alguna de les preguntes si que tenen resposta
en aquest "mini" llibret ...
Si heu començat a llegir aquestes línies vol dir que ja estem de camí... gràcies, moltes
gràcies per confiar, un cop més, en aquesta organització que des de l'altre costat de
l'Atlàntic ha procurat vetllar perquè tot estés a punt.
Per alguns tot això és una mica nou, us demanem una mica de paciència i confiança ja que
el més important està pensat, i per tota la resta ... anirem aprofitant tot el que el Senyor
ens posi al nostre abast.
Per a molts és ja el quart viatge d'estiu que fem plegats: Jornada Mundial de la Joventut
2000 a Roma, Valle Aosta el 2001, País Basc el 2002. Sembla que fos ahir que ens vam
conèxier!!. Roma va ser el descobriment, el naixement del grup (Sabadell&Matadepera), la
trobada amb el Papa, el no parar amunt i avall. Valle Aosta va ser més tranquil, enmig
d'immenses muntanyes d'excursions i de passejades. País Basc va ser el compartir i la
convivència plena. Tots tres han sigut innolvidables!!! Però com que no només anem a fer
turisme, també ens han servit i ens han ajudat a crèixer en la fe i en aquells dons que el
Senyor ens ha donat i que la vida estressada de cada dia no ens deixa compartir ni fer
créixer.
NO us espanteu pel tamany del llibret... tenim 8 dies sencers per endavant per anar-lo
treballant. Segurament no ho farem servir tot, però si que en la mesura que poguem hi
dedicarem una estoneta cada dia per anar-lo treballant, encara que sigui cadascú
individualment.
Apa, doncs, només desitjar-vos, desitjar-nos a tots nosaltres, uns bons dies de vacances, i
que sapiguem ser agraïts per tot el que compartirem aquests dies i atents a les necessitats
d'aquells que tenim al nostre costat. No ens tanquem només amb els qui coneixem, obrimnos al grup!! Que la Mare de Déu de Montserrat ens acompanyi i ens guiï en aquest viatge i
en tota la nostra vida.
2
QUI HI ANEM?
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
Telèfon
NOM
COGNOMS
Naixem.
Roser
Montse
Maria
Anna
Maria
Iris
M. Àngels
Tomàs
Sílvia
Agnès
Marta
Anna
Mireia
Mercè
Emma
Christian
Xantal
Xavi
Noemí
Jordi
Ignasi
Jordi
David
Àlex
Maria
Ramon
Carles
Marta
Giovanni
Marta
Montse
Jesús
Montserrat
Albert
Anna
Pedro
Juanjo
Núria
Argemí Batlle
Argemí Batlle
Arroyo Bellostas
Auró Pujol
Balsach Solé
Bartolomé Torrell
Bigatà Éstruch
Borrell Vilanova
Caballé Mateu
Colomer Alsina
Escolà Buxó
Feliu Rivera
Feliubadaló Fontanet
Fernández Miró
Gil
Gillot
Lastra Giné
Llovera Montserrat
López Vallès
Mas Peter
Mestres Segarra
Naspler Soro
Pifarré Martínez
Riba Segalés
Roqueta Segalés
Roqueta Segalés
Rovira Argemí
Ruiz Costajussà
Sánchez Aponte
Serra Belmonte
Serra Márquez
Serra Permanyer
Sureda Jubany
Torrents Callejo
Villar Gil
Zuloaga Gener
Sanz Gonzalo
Marcel Boada
22/05/84
27/05/87
27/09/76
14/04/73
26/11/80
08/03/88
18/11/80
13/10/78
15/07/79
02/09/84
04/09/84
04/09/77
18/07/79
09/07/79
07/05/82
15/06/82
19/12/84
14/03/68
16/01/85
10/09/73
12/05/77
29/03/76
01/04/75
03/10/86
05/03/83
05/12/80
30/08/79
26/10/81
29/07/82
21/10/88
15/02/88
10/03/71
11/03/82
10/09/79
19/06/78
12/01/77
15/02/72
06/02/74
Mn. Xavi
Serra Permanyer
05/01/64 609 33 72 45
639 19 86 49
93 212 76 69
626 91 58 14
600 05 41 90
680 43 57 57
93 723 20 79
686 03 11 82
687 71 48 43
636 93 98 14
646 98 35 64
646 72 12 62
609 52 12 66
616 02 30 66
616 24 47 26
630 62 28 35
33329796348
670 57 96 72
654 94 09 91
606 77 33 40
649 73 76 17
616 23 91 47
667 47 32 59
667 22 00 82
680 16 94 03
666 54 23 12
636 52 82 45
699 05 30 24
654 16 24 54
620 81 95 33
93 723 57 59
670 67 50 60
609 36 95 06
636 67 59 42
629 50 28 00
678 41 79 13
619 38 82 16
654 72 15 81
653 43 75 73
E-mail
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
giovannigiancarlo@hotmail...
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
3
ON ANEM
Alberg de Joventut de Toblach, Dobbiaco, Italia
LA RUTA (d'anada)
4
LA RUTA (de tornada)
5
LES DOLOMITES
(una mica de cultura geogràfica)
Diuen de Les Dolomites que són les muntanyes més emblemàtiques i boniques
d'Itàlia. Estan formades per corall mineralitzat depositat en el fons marí en el període
triásic, i van sorgir quan les plaques continentals europea i africana van xocar ara fará uns
60 milions d'anys.
A diferència dels colls i les muntanyes de la massa principal dels Alps, erosionats per
les glaceres, les Dolomites estan formades per roques calcàries dolomítiques molt
erosionables, que han donat un paisatge característic, anomenat dolomític, on dominen les
agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals, i el
material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures.
6
EL DIA A DIA
(l'organització es reserva el dret a canviar-ho tot, excepte la sortida i l'arribada)
Divendres, 1 d'agost: Sortida de Sabadell a les 11h de la nit. Viatgem tota la nit.
Dissabte, 2 d'agost: Viatgem tot el dia i arribem a Dobbiaco a sopar.
Diumenge 3 d'agost: Ens recuperem de tant bus i fem una mica el turista per la vall.
7
Dilluns 4 d'agost: Innsbruck i algunes boniques poblacions austríaques
Dimarts 5 d'agost: Ens calcem les botes i caminem de valent!!!
Dimecres 6 d'agost: Eslovènia
8
Dijous 7 d'agost: Altres cop les botes, però aquest cop una mica més light.
Divendres 8 d'agost: Tornada, dormim a Savona (França)
Dissabte 9 d'agost: Arribem a Sabadell al vespre. Cantem l'hora dels adéus, fem córrer
les llàgrimes, (no ens donem els e-mails ni els telèfons perquè l'organització ho ha previst i
els teniu al llibret), vinga petons i abraçades i llàgrimes i més llàgrimes; i quedem al
setembre per un sopar i una macro sessió de fotos i vídeo (diuen que aquest any podrem
veure el vídeo amb música i ben montat abans de...)
9
PREGÀRIES
(perquè no anem a fer turisme, tot i que també farem turisme)
Divendres 1 d'agost
Us ofereixo, Senyor, la meva misèria: les meves faltes, els meus fracassos, la
meva soledat, la por, la comoditat, la mandra, però també la meva joia, els
dons que meu donat, la meva esperança, la meva fe, l'amor que sé donar, la
meva alegria, el meu desig de trobar-vos.
Dissabte 2 d'agost
LAUDES
V. Sigueu amb nosaltres, Déu nostre.
R. Senyor, veniu a ajudar-nos.
Glòria al Pare, al Fill i a l’
Esperit Sant.
Com era en un principi, ara i sempre
pels segles dels segles. Amén. (Al·leluia).
Jo sé, fa temps, que el vostre pacte,
l’
heu assegurat per sempre.
Glòria al Pare...
Antífona 1: Els meus ulls es desvetllen per
vós quan encara no és de dia.
HIMNE (Cançó)
Antífona 2: Del Senyor em ve la glòria i el
triomf, és ell qui m’
ha salvat.
SALMÒDIA
Antífona 1: Els meus ulls es desvetllen per
vós quan encara no és de dia
Clamo amb tot el cor, Senyor, escolteume, vull complir els vostres decrets.
A vós us invoco, salveu-me;
guardaré el vostre pacte.
Encara no és de dia, ja vinc a implorarvos, confiant en les vostres paraules.
Abans d’
hora es desvetllen els meus ulls,
per considerar les vostres promeses.
Vós que m’
estimeu, escolteu el meu clam;
doneu-me la vida, Senyor, com vau
decidir.
Són a prop els meus astuts perseguidors,
ells que estan lluny de la vostra llei.
Vós sou a la vora, Senyor, i es
mantenen ferms els vostres manaments:
Cantem al Senyor, que s’
ha cobert de
glòria, ha tirat al mar cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la glòria i el triomf, és
ell qui m’
ha salvat
És el meu Déu, i jo l’
he de lloar, és el Déu
del meu pare, i jo l’
he d’
enaltir. El Senyor
és un gran guerrer, el seu nom és Jahvè.
Ha tirat al mar els carros del Faraó, els
millors combatents s’
han enfonsat al Mar
Roig. Els han cobert les onades i han
baixat al fons com un roc.
Al bufec del vostre alè, les aigües s’
apilen,
i s’
aguanten com un dic, s’
endureixen les
onades de la mar.
Llavors diu l’
enemic: “Perseguim-los,
agafem-los: satisfaré l’
afany de repartir
botí, em trauré l’
espasa i seran tots
meus.”Però bufa el vostre alè, i la mar els
cobreix, s’
enfonsen com plom dins l’
aigua
impetuosa.
10
¿Qui és com vós entre els déus? ¿Qui és
tan magnífic entre els sants? Teniu fama
de temible, d’
obrar prodigis, heu estès
només la mà, i els ha engolit la terra.
Amb amor guieu el poble que heu redimit,
el vostre poder els condueix al lloc sagrat.
Feu-lo entrar a la muntanya, planteu-lo a
la vostra heretat, el lloc on heu posat el
vostre tron, el santuari que han construït
les vostres mans. El Senyor serà rei per
sempre més.
Glòria al Pare...
Antífona 2: Del Senyor em ve la glòria i el
triomf, és ell qui m’
ha salvat.
Antífona 3: Lloeu el Senyor, tots els
pobles.
Lloeu
el
Senyor,
tots
els
glorifiqueu-lo, totes les nacions;
pobles,
el seu amor per nosaltres és immens, la
fidelitat del Senyor durarà sempre.
Glòria al Pare...
V. Vós sou la meva possessió en aquesta
vida.
R. Vós sou el meu refugi.
V. Glòria al Pare i al Fill i a l’
Esperit Sant.
R. Imploro auxili, Senyor, i us dic: Vós sou
el meu refugi.
CÀNTIC DE ZACARIES
Ant: Il·lumineu, Senyor, els qui viuen a la
fosca, a les ombres de la mort.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’
Israel, ha
visitat el seu poble i l’
ha redimit. Fa que
s’
aixequi un salvador poderós a la casa de
David, el seu servent, com ho havia
anunciat, de temps antic, per boca dels
seus sants profetes.
Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal, mogut
per l’
amor que el fa fidel als nostres pares,
i pel record de l’
aliança santa, que jurà al
nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte amb
santedat i justícia tota la vida.
Antífona 3: Lloeu el Senyor, tots els
pobles.
I a tú, infant, et diran profeta de l’
Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor a
preperar els seus camins.
LECTURA BREU
Faràs saber al poble que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats, per l’
amor
entrenyable del nostre Déu.
Germans, procureu que la vostre elecció i
la vostra crida es refermin i així mai no
caureu. I Déu us obrirà generosament
l’
entrada al reialme etern del nostre
Senyor i Salvador Jesucrist.
RESPONSORI BREU
V. Imploro auxili, Senyor, i us dic: Vós sou
el meu refugi.
R. Imploro auxili, Senyor, i us dic: Vós sou
el meu refugi.
Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que
ve del cel, per il·luminar als qui viuen a la
fosca, a les ombres de la mort, i guia els
nostres passos per camins de pau.
Glòria al Pare al Fill
i a l’
Esperit Sant.
Com era en un principi ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.
Ant: Il·lumineu, Senyor, els qui viuen a la
fosca, a les ombres de la mort.
11
VESPRES
V. Sigue amb nosaltres, Déu nostre.
R. Senyor, veniu a ajudar-nos.
Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre,
pels segles del segles. Amén. (Al·leluia)
HIMNE (cançó)
SALMÒDIA
Antífona 1: La votra promesa , Senyor, fa
llum als meus passos, al·leluia.
La vostra promesa fa llum als meus
passos, és la claror que m’
il·lumina el
camí.
Vull complir el que he jurat: sostindré que
són justes les vostres decisions.
Que en són, de grans, les penes que
sofreixo; feu que visqui, com ho havieu
promès.
Accepteu,
Senyor,
l’
ofrena
que
us
prometo, i feu que aprengui les vostres
decisions.
Guardeu-me, Déu meu , en vós trobo
refugi.Jo dic: “Senyor, ningú com vós no
em fa feliç.”
Però ells estan pels déus de la regió,
pels sobirans que tenen en gran estima.
Multipliquen els seus ídols, S’
entenen amb
altres déus.
Les meves mans no els duran cap ofrena,
els meus llavis no diran els seus noms.
Senyor, heretat meva i calze meu, vós
m’
heu triat la possessió; la part que m’
ha
tocat és deliciosa, i m’
encisa la meva
heretat.
Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins a les nits m’
amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor; amb ell a
la dreta, mai no cauré.
El meu cor se’
n alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat: no
abandonereu la meva vida en mig dels
morts, ni deixereu caure a la fossa el qui
us estima.
M’
enseyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostre presència;
al vostre costat, delícies per sempre.
Glòria al Pare...
La meva vida està sempre en perill, però
no oblido mai la vostra llei.
M’
han tirat un llaç els injustos, però no
m’
he desviat dels preceptes.
Tindré sempre per herència
pacte, és l’
alegria del meu cor.
el
vostre
Compliré de tot cor els vostres decrets, del
tot i per sempre.
Glòria al Pare...
Antífona 1: La vostre promesa, Senyor, fa
llum als meus passos, al·leluia.
Antífona 2: Vós, Senyor, m’
omplireu de
goig a la vostre presència, al·leluia.
Antífona 2: Vós, Senyor, m’
omplireu de
goig a la vostre presència, al·leluia.
Antífona 3: Que tothom, al cel i a la terra,
s’
agenolli al nom de Jesús, al·leluia.
Jesucrist, que era de condició divina, no es
volgué guardar gelosament la seva igualtat
amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a
prendre la condició d’
esclau.
Havent-se fet semblant als homes i
començant de captenir-se com un home
qualsevol, s’
abaixà i es feu obedient fins a
acceptà la mort i una mort de creu.
Per això Déu l’
ha exalçat i li ha concedit
aquell nom que està per damunt de tot
altre nom, perquè tothom al cel, a la terra
i sota la terra, doblegui el genoll al nom de
12
Jesús, i tots els llavis reconeguin que
Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Glòria al Pare...
Antífona 3: Que tothom, al cel i a la terra,
s’
agenolli al nom de Jesús, al·leluia.
LECTURA BREU
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el
nostre Pare. Donem gràcies a Déu, Pare de
nostre Senyor Jesucrist, i preguem sempre
per vosaltres d’
ençà que ens han parlat de
la vostre fe en Jesucrist i de l’
amor que
teniu a tots els del poble sant, pensant en
l’
esperança d’
allò que Déu us té reservat
en el cel. Aquesta esperança us la va fer
conèixer la predicació de l’
Evengeli, que us
ha arribat com a tot el món. Pertot arreu
va creixent i donant fruit.
CÀNTIC DE MARIA - MAGNIFICAT
Ant. Déu va fer ploure el mannà per al
poble, els va donar el pa del cel, al·leluia.
La meva ànima magnifica el Senyor, el
meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva
serventa.
Des d’
ara totes les generacions em diràn
benaurada, perquè el Totpoderós obre en
mi marevelles.
El seu nom és sant, i l’
amor que té als qui
creuen en ell s’
estén de generació en
generació.
RESPONSORI BREU
Les obres del seu braç són potents:
dispersa als homes de cor altiu, derroca als
poderosos del soli i exalça els humils.
Omple de bens els pobres, i els rics se’
n
tornen sense res.
V.Des de la sortida fins a la posta del sol,
lloeu el nom del Senyor.
R.Des de la sortida fins a la posta del sol,
lloeu el nom del Senyor.
Ha protegit Israel, el seu serv ent, com ho
havia promès als vostres pares; s’
ha
recordat del seu amor a Abraham i a la
seva descendència per sempre.
V.La seva glòria s’
eleva més enllà del cel.
R.Lloeu el nom del Senyor.
Glòria al Pare i al Fill
i a l’
Esperit Sant.
com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.
V.Glòria al Pare, al Fill i a l’
Espaerit Sant.
R.Des de la sortida fins a la posta del sol,
lloeu el nom del Senyor.
Ant. Déu va fer ploure el mannà per al
poble, els va donar el pa del cel, al·leluia.
13
Diumenge 3 d'agost
Matí
Pare, en començar aquest nou dia,
ajudeu-nos a ser sembradors
de pau i amor.
Senyor,
feu de mi un instrument
de la vostra pau!
On hi hagi odi,
que jo hi porti amor.
On hi hagi ofensa,
que jo hi porti el perdó.
On hi hagi discòrdia,
que jo hi porti unió.
On hi hagi dubte,
que jo hi porti la fe.
On hi hagi error,
que jo hi porti la veritat.
On hi hagi desesperació,
que jo hi porti l'esperança.
On hi hagi tristesa,
que jo hi porti la joia.
On hi hagi tenebra,
que jo hi porti la llum.
Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és:
donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
(Pregària de St. Francesc d'Assís)
Vespre
Senyor, perdona'm. Masses distraccions, masses històries i problemes al cap. Massa
enquilosament al meu cor; tant que sembla s'ha oblidat de com pregar. Vull resituar la
meva vida i la meva història. Vull centrar tot el que sóc, penso, desitjo, somio, faig, tinc,
..., en Tu, Jesús. Vull anar pas a pas i que siguis Tu qui em guiï. Vull recuperar l'encontre,
la trobada amb Tu.
14
Dilluns 4 d'agost
Matí
Crist no té mans;
només té les nostres mans per a realitzar el seu treball, avui.
Crist no té peus;
només té els nostres peus per a guiar els homes pel seu camí.
Crist no té llavis;
només té els nostres llavis per a parlar d'ell als homes.
Crist no té ajuda;
només té la nostra ajuda per a reunir els homes al seu voltant.
Nosaltres som l'única Bíblia que la gent pot llegir, encara.
Nosaltres som l'últim missatge de Déu escrit en fets i en paraules...
Vespre
Senyor Jesús,
volem acabar aquesta jornada
beneint el vostre nom.
Volem pregar,
per tots aquells a qui, avui,
hem trobat en el nostre camí,
abrandats de joia o plens de tristor,
units per l’
amistat
o separats per desavinences.
Us adrecem, Senyor,
la nostra pregària,
en nom de tots aquells que,
durant aquesta nit, treballaran per
nosaltres
i pels germans,
pels que sofreixen en la solitud.
Feu que sentin el consol de la vostra
tendresa
i de la vostra força.
Que la pau del nostre cor, Senyor,
sigui el vostre do
en començar el nostre repòs,
i que l’
alba del nou dia
ens trobi amatents
a viure en el vostre amor.
15
Dimarts 5 d'agost
Matí
Darrera qualsevol màscara
hi ha una cara.
Més enllà d'una cara,
sempre s'hi troba un cor.
Més enllà del cor,
hi ha l'altre;
i quan l'altre es desemmascara,
se'ns revela el rostre de Déu.
Que el nostre llenguatge sigui: sí quan és sí; no, quan és no (Mt 5,37)
Vespre
Bona nit, Senyor, avui com sempre vull tenir-te present per lloar-te i escoltar-te.
Senyor, aquí em tens, a la teva presència, em coniexes molt bé i saps que em costa trobar
temps i espai per estar amb Tu.
Me n'adono que quan estic amb els meus amics, quan estic amb la persona que estimo, per
a mi el temps no passaria mai, voldria restar com si el temps no existís, voldria fer etern
aquest moment. És cert, però, jo quan estic amb Tu, Senyor, podria dir el mateix?
És dur reconèixer que Tu, Senyor, ets present en tots els moments i tan sols et faig
protagonista quan tot em va malament. Trobaré mai un espai per donar-te gràcies per
totes les coses bones que m'has donat?
Tens raó, no sé agrair a Déu tot el que ens ha donat. Sovint em costa creure en Ell quan
veig aquest món nostre tan injust -que la gent senzilla pateixi i els rics visquem en
l'opulència - és just Senyor? Amb tant gent que mor, sense consol i ajuda: gana, set dolor,
... No em costa gens revelar-me contra Tu, Senyor. Què fas per acabar amb aquesta
misèria aterridora? Què?
De moment, Déu callava amb un silenci feixuc com una llosa. Tan insolent era la meva
pregunta-acusació que a la llarga Déu parlà:
Què faig dius? T'he fet a Tu!!!
16
Dimecres 6 d'agost
Matí
Senyor,
com els apòstols, sovint vull ocupar el primer lloc;
estar per damunt dels altres.
Vós m'inviteu a ser el primer en l'amor
posant-me de bona gana al servei dels meus germans,
amb la senzillesa d'un infant.
Ajudeu-me a ser com vós, que vau venir no pas a ser servit sinó a servir.
Cridà als dotze i els digué:"Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de
tots". Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué en braços i els digué:"Qui acull
un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a
mi, sinó el qui m'ha enviat" (Mc 9,35-37)
Vespre
Pare nostre del cel,
la naturalesa que m'envolta és un esclat
de vida
i una expressió del vostre amor.
Gràcies per les flors i pels ocells;
gràcies pel mar i les muntanyes,
gràcies per la pluja i el sol;
gràcies pels fruits i per la terra;
gràcies pel treball i pel repòs;
gràcies pels amics que m'estimen;
gràcies pel foraster i pel veí;
gràcies perquè Vós voleu
que tots formem una gran família;
gràcies perquè, per a la meva felicitat,
m'heu donat i confiat aquest món;
gràcies perquè voleu que participi
a la vostra taula, l'Eucaristia;
gràcies perquè sóc fill vostre
i em doneu el vostre Esperit;
gràcies perquè vós sou el nostre pare!
17
Dijous 7 d'agost - Transfiguració del Senyor
LAUDES
V. Sigueu amb nosaltres, Déu nostre.
R. Senyor, veniu a ajudar-nos.
Glòria al Pare, al Fill i a l’
Esperit Sant.
Com era en un principi, ara i sempre
pels segles dels segles. Amén. (Al·leluia).
HIMNE (Cant)
SALMÒDIA
Ant. Avui els vestits de Jesús es tornaren
blancs com la neu i la seva cara resplendí
com el sol.
Salm 62, 2-9. Desig de Déu
Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vos, per vós es desviu el
meu cor, com terra eixuta sense una gota
d’
aigua.
Jo us contemplava al vostre santuari quan
us veia gloriós i poderós. L’
amor que em
teniu val més que la vida; per això els
meus llavis us lloaran.
Que tota la vida us pugui beneir i alçar les
mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig
als llavis.
Quan des del llit us recordo, passo les nits
pensant en vós, perquè vós m’
heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
CÀNTIC: Dn 3, 57-88. 56. Que tot
l’
univers lloï el Senyor
Beneïu el Senyor, totes les criatures,
canteu-li lloances per sempre.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
beneïu, cels el Senyor.
Beneïu el Senyor, aigües de l’
espai,
beneïu-lo, estols del Senyor.
Beneïu el Senyor, sol i lluna,
beneïu-lo, estrelles del cel.
Beneïu el senyor, pluges i rosades,
beneïu-lo, tots els vents.
Beneïu el Senyor, foc i calor,
beneïu-lo, freds i gelades.
Beneïu el Senyor, rosades i gebre,
beneïu-lo glaç i freds.
Beneïu el Senyor, neus i geleres,
beneïu-lo, dies i nits.
Beneïu el Senyor, llum i tenebres,
beneïu-lo núvols i llamps.
Que la terra beneeixi el Senyor,
que li canti lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, muntanyes i turons,
vegetació de la terra, beneeix-lo
Beneïu, fonts, els Senyor,
beneïu-lo rius i mars.
Beneïu el Senyor, peixos i monstres
marins,
beneïu-lo, tots els ocells.
Beneïu el Senyor, feres i ramats,
canteu-li lloances per sempre.
Ant. Avui els vestits de Jesús es tornaren
blancs com la neu i la seva cara resplendí
com el sol.
Beneïu el Senyor, tots els homes,
beneeix-lo, poble d’
Israel.
Beneïu-lo, sacerdots del Senyor,
beneïu-lo servents del Senyor.
Beneïu el Senyor sants i humils de cor,
ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo.
Beneïu el Senyor, Hananies, Azaries i
Misael,
canteu-li lloances per sempre.
Antífona 2
Els tres joves dintre el forn cantaven a
l’
una i deien : Beneït sigui Déu, al·leluia.
Beneïm el Pare i el Fill amb l’
Esperit Sant,
cantem-li lloances per sempre.
Sou beneït, Senyor, al firmament del cel.
Glòria i lloança per sempre
La meva ànima s’
ha enamorat de vós, em
sosté la vostra mà.
Glòria al Pare...
18
Ant.2: Els tres joves dintre el forn
cantaven a l’
una i deien : Beneït sigui Déu,
al·leluia.
Antífona 3: Que els fills de Sió s’
alegrin del
seu rei, al·leluia.
Salm 149. Cant de triomf dels qui
estimen Déu
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances davant dels qui
l’
estimen.
Se sent feliç Israel del qui l’
ha creat,
s’
alegren del seu rei els fills de Sió.
Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè els Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.
Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de
goig;
mentre els seus llavis glorifiquen Déu,
tenen a les mans espases de dos talls,
Per fer justícia entre els pobles,
per reprendre i castigar les nacions,
encadenant els seus reies,
emmanillant els poderosos.
Executar la sentència que està escrita
és la glòria reservada als qui l’
estimen.
Glòria al Pare...
Ant. Que els fills de Sió s’
alegrin del seu
rei, al·leluia.
LECTURA BREU (Ap 21,10.23)
L’
àngel em transportà en l’
Esperit dalt una
muntanya gran i alta i m’
ensenyà la ciutat
santa de Jerusalem, que baixava del cel,
de la presència de Déu: la ciutat no
necessita que la il·luminin el sol o la lluna,
perquè la glòria de Déu l’
omple de claror i
l’
Anyell li fa llum.
RESPONSORI BREU
V. De glòria i de prestigi l’
heu coronat,
Senyor, al·leluia, al·leluia.
R. De glòria i de prestigi l’
heu coronat,
Senyor, al·leluia, al·leluia.
V. L’
heu fet rei de les coses que heu creat.
R. Al·leluia, al·leluia.
V. Glòria al Pare i al Fill i a l’
Esperit Sant.
R. De glòria i de prestigi l’
heu coronat,
Senyor, al·leluia, al·leluia.
CÀNTIC DE ZACARIES.
Ant. Del núvol estant una veu digué:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en
qui m’
he complagut; escolteu-lo, al·leluia.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’
Israel, ha
visitat el seu poble i l’
ha redimit. Fa que
s’
aixequi un salvador poderós a la casa de
David, el seu servent, com ho havia
anunciat, de temps antic, per boca dels
seus sants profetes.
Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal, mogut
per l’
amor que el fa fidel als nostres pares,
i pel record de l’
aliança santa, que jurà al
nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte amb
santedat i justícia tota la vida.
I a tú, infant, et diran profeta de l’
Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor a
preperar els seus camins.
Faràs saber al poble que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats, per l’
amor
entrenyable del nostre Déu.
Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que
ve del cel, per il·luminar als qui viuen a la
fosca, a les ombres de la mort, i guia els
nostres passos per camins de pau.
Glòria al Pare al Fill
i a l’
Esperit Sant.
Com era en un principi ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.
19
Ant. Del núvol estant una veu digué:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en
qui m’
he complagut; escolteu-lo, al·leluia.
PREGÀRIES
Preguem
amb
confiança
el
nostre
Salvador,
que
es
transfigurà
meravellosament a la muntanya davant
dels deixebles i diguem-li: Feu-nos veure
la llum, Senyor, en la vostra llum.
Pare clementíssim, que configuràreu el
vostre Fill estimat i us manifestàreu en el
núvol lluminós,
Feu que escoltem fidelment la paraula de
Crist.
Oh Déu, que sacieu del bo i millor de casa
vostra els qui escolliu i els doneu la
beguda espiritual de la vostra taula,
concediu-nos que trobem en el Cos de
Crist la font de la nostra vida.
Oh Déu, que féreu resplendir la llum enmig
de la foscor i us deixàreu veure en els
nostres cors perquè contempléssim la
vostra glòria en el rostre de Jesucrist,
aviveu en nosaltres l’
afany de contemplar
el vostre Fill estimat.
Oh Déu, que ens heu cridat amb una
vocació santa, segons el do de la gràcia
que ha resplendit en Jesucrist, el nostre
Salvador, feu que els homes coneguin la
vida eterna per mitjà de l’
Evangeli.
Pare bo, que ens heu estimat tant que heu
volgut que ens diguéssim i fóssim fills
vostres, feu que ens assemblem a Crist,
quan ell vindrà gloriós.
Demanem ara al Pare que ens atorgui el
perdó i la pau: Pare nostre.
ORACIÓ
Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del
vostre Unigènit vau confirmar els misteris
de la fe amb el testimoni de Moisès i
d’
Elies, i vau enunciar la meravellosa
adopció dels vostres fills; feu que escoltem
la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem
cohereus del mateix Rei de la glòria. Que
amb vós viu i regna.
VESPRES
HIMNE
SALMÒDIA
Antífona 1: Jesús prengué Pere, Jaume i
Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt
una muntanya, i es transfigurà davant
d’
ells.
Salm 109
tens la glòria sagrada des del si de la
mare,
des del principi jo t’
he engendrat.>
El Senyor no es desdiu del que jurà:
<Ets sacerdot per sempre
com ho diu Melquisedec.>
El Senyor és al teu costat,
i abat els reis el dia que s’
indigna;
judica els pobles i els fa presoners,
abat governants arreu de la terra.
Oracle del Senyor al meu Senyor:
<Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l’
escambell dels teus peus.>
Et dóna possessió del teu domini;
així redreçaràs el cap.
Que el Senyor estengui llunys des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.
Ant.1: Jesús prengué Pere, Jaume i Joan,
el germà de Jaume, els dugué dalt una
muntanya, i es transfigurà davant d’
ells.
<Ja eres príncep el dia que vas néixer,
Antífona 2: Els cobrí un núvol lluminós i
del núvol estant una veu digué: Aquest és
Glòria al Pare...
20
el meu Fill, e meu estimat, en qui m’
he
complagut.
Ant.3 Mentre baixaven de la muntanya,
Jesús els manà que no diguessin res
d’
aquella visió fins que el Fill de l’
home no
hagués ressuscitat d’
entre els morts,
al·leluia.
Salm 120
Alço els ulls a les muntanyes:
¿d’
on em vindrà l’
ajuda?
L’
ajuda em vindrà del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.
LECTURA BREU (Rm 8, 16-17)
Que no deixi relliscar el teu peu,
ni s’
adormi el qui et guarda.
El guardià d’
Israel mai no s’
adorm,
sempre vigila.
És el Senyor qui et guarda, el Senyor
t’
empara
al teu costat mateix.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit
L’
esperit s’
uneix personalment al nostre
esperit per donar tetimoni que som fills de
Déu. I si som fills, també som hereus de
déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb
ell per arribar a ser glorificats amb ell.
RESPONSORI BREU.
V. Glòria i majestat fan guàrdia davant el
Senyor, al·leluia, al·leluia.
R. Glòria i majestat fan guàrdia davant el
Senyor, al·leluia, al·leluia.
El Senyor et guarda de tota desgràcia,
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles.
V. Poder i esplendor l’
assisteixen al seu
temple.
R Al·leluia, al·leluia.
Glòria al Pare...
Ant.2: Els cobrí un núvol lluminós i del
núvol estant una veu digué: Aquest és el
meu Fill, e meu estimat, en qui m’
he
complagut.
Antífona 3: Mentre baixaven de
muntanya, Jesús els manà que
diguessin res d’
aquella visió fins que el
de l’
home no hagués ressuscitat d’
entre
morts, al·leluia.
Glòria al Pare...
la
no
Fill
els
V. Glòria al Pare i al Fill i a l’
Esperit Sant.
R. Glòria i majestat fan guàrdia davant el
Senyor, al·leluia, al·leluia.
CÀNTIC DE MARIA.
Ant. En sentir una veu del Pare, els
deixebles, esglaiats, es prosternaren.
Jesús s’
acostà, els tocà i els digué:
Aixequeu-vos, no tingueu por, al·leluia.
Càntic (Cf. 1Tm 3,16)
R. Lloeu el Senyor, tots els pobles.
Visible en el cos,
garantit per l’
esperit.
R. Lloeu el Senyor, tots els pobles.
Aparegut als àngels,
proclamat a tots els pobles.
R. Lloeu el Senyor, tots els pobles.
Cregut en el món,
endut a la glòria.
R. Lloeu el Senyor, tots els pobles.
La meva ànima magnifica el Senyor, el
meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva
serventa.
Des d’
ara totes les generacions em diràn
benaurada, perquè el Totpoderós obre en
mi marevelles.
El seu nom és sant, i l’
amor que té als qui
creuen en ell s’
estén de generació en
generació.
21
Les obres del seu braç són potents:
dispersa als homes de cor altiu, derroca als
poderosos del soli i exalça els humils.
Omple de bens els pobres, i els rics se’
n
tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent, com ho
havia promès als vostres pares; s’
ha
recordat del seu amor a Abraham i a la
seva descendència per sempre.
Glòria al Pare i al Fill
i a l’
Esperit Sant.
com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.
Ant. En sentir una veu del Pare, els
deixebles, esglaiats, es prosternaren.
Jesús s’
acostà, els tocà i els digué:
Aixequeu-vos, no tingueu por, al·leluia.
PREGÀRIES
Preguem
amb
confiança
el
nostre
Salvador,
que
es
transfigurà
meravellosament a la muntanya davant
dels deixebles, i diguem-li: Senyor, Déu
nostre, il·lumineu les nostre tenebres.
Oh Crist, que transfigurant-vos abans de la
passió revelàreu la resurrecció als vostres
deixebles, us preguem per la Santa
Església que treballa enmig del món,
perquè en les tribulacions es
transfiguri sempre pel goig de la vostra
victòria.
muntanya alta, us preguem pel nostre
pontífex el Papa Joan Pau II i pels bisbes,
perquè serveixin els vostre poble
amb l’
esperança de la resurrecció.
Oh Crist, que en la muntanya deixàreu
veure el vostre rostre il·luminat davant
Moisès i Elies, us preguem pels fills
d’
Israel, el poble de la vostra antiga
propietat,
perquè puguin arribar a la plenitud
de la redempció.
Oh Crist, que fóreu ja llum de la terra quan
clarejà damunt vostre la glòria del
Creador, us preguem per tots els homes
de bona voluntat,
perquè caminin a la vostra llum
Oh, Crist, que transformareu el nostre
pobre cos per transfigurar-lo al vostre cos
gloriós, us preguem pels nostres germans
difunts,
perquè entrin a la vostra glòria.
Demanem al Pare que la llum de Crist
il·lumini tots els homes; que vingui a
nosaltres el regne: Pare nostre.
ORACIÓ
Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del
vostre Unigènit vau confirmar els misteris
de la fe amb el testimoni de Moisès i
d’
Elies, i vau enunciar la meravellosa
adopció dels vostres fills; feu que escoltem
la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem
cohereus del mateix Rei de la glòria. Que
amb vós viu i regna.
Oh Crist, que prenguéreu amb vós Pere,
Jaume i Joan, i us els enduguéreu a una
22
Divendres 8 d'agost
Matí
Només Déu pot donar el seu Esperit;
però jo li puc preparar el camí.
Només Déu pot donar-me vida eterna;
però jo puc fer que la vida de la terra
sigui ja un començament d'aquesta vida eterna.
Només Déu pot venir al món com a Salvador,
però jo li puc preparar la trobada
amb els homes i dones de bona voluntat.
Només Déu pot obrir-nos les portes
d'un món nou i d'una terra nova;
però jo puc anar-los fent realitat
ja aquí, en aquesta vida.
Només Déu pot salvar la humanitat;
però ell em necessita perquè els homes
puguin crèixer i viure la salvació.
Com Joan Baptista puc ser "precursor" de Jesús.
La missió del "pre-cursor" és
"córrer" al "davant" i preparar el camí;
no s'ha de presentar mai com el Salvador;
ha de convidar a acollir i a seguir aquell que ve.
El precursor arriba, anuncia i desapareix.
Sóc precursor de Jesús en el món d'avui?
Vespre
“Estima’
m tal com ets”
«Conec la teva misèria, les lluites i les tribulacions de la teva ànima, les deficiències i les
malalties del teu cos; sé la teva vilesa, els teus pecats, i et torno a dir: “Dóna’
m el teu cor,
estima’
m tal com ets...”.
Si esperes a ser un àngel per abandonar-te a l’
amor, no estimaràs mai. Encara que siguis
feble en la pràctica del deure i de la virtut i recaiguis sovint en les culpes que voldries no
cometre més, no et prometo de no estimar-me.
Estima’
m tal com ets.
A cada instant i en qualsevol situació que estiguis, en el fervor o en l’
aridesa, en la fidelitat
o en la infidelitat, estima’
m...tal com ets...Vull l’
amor del teu pobre cor; si esperes a ser
perfecte, no m’
estimaràs mai.
No saps que puc fer de cada granet de sorra un serafí radiant de puresa, noblesa i amor?
No sóc Omnipotent? I si em sembla de deixar en el no-res alguns éssers meravellosos i
preferir el pobre amor del teu cor, no sóc Jo l’
amo del meu amor?
Fill meu, deixa’
m estimar-te, vull el teu cor. Amb el temps, cert que vull transformarte, però per ara t’
estimo tal com ets... i desitjo que tu facis el mateix; vull veure sorgir
23
l’
amor del fons més fons de la misèria. Estimo en tu, fins i tot la teva feblesa, estimo
l’
amor dels pobres i dels miserables; vull que des de les cendres s’
elevi contínuament un
gran crit: “Jesús, t’
estimo”.
Només vull el cant del teu cor, no necessito ni la teva ciència ni el teu talent. Només una
cosa m’
importa, veure’
t treballar amb amor.
No són les teves virtuts el que desitjo, si te n’
adones, ets tan feble que alimentaries el teu
amor propi; no et preocupis per això. T’
hauria pogut destinar a fer grans coses; però no,
seràs el servent inútil; et prendré fins i tot el poc que tens...perquè t’
he creat només per a
l’
amor.
Avui estic a la porta del teu cor com un captaire, Jo el Rei dels Reis truco i espero;
afanya’
t a obrir-me. No t’
excusis per la teva misèria; si coneguessis perfectament la teva
misèria, moriries de dolor. El que em feriria el cor seria veure’
t dubtar i desconfiar
de Mi.
Vull que pensis en Mi cada hora del dia i de la nit; vull que facis fins i tot l’
acció més
insignificant només per amor. Compto amb tu per donar-me joia...
No et preocupis de no tenir virtuts; et donaré les meves.
Quan hauràs de sofrir, et donaré força. Tu m’
has donat l’
amor i Jo et concediré d’
estimar
molt més del que et puguis imaginar.
Però recorda...estima’
m tal com ets...
T’
he donat la meva Mare; fes-ho passar tot pel seu Cor tan pur.
Passi el que passi, no esperis a ser sant per abandonar-te a l’
amor, perquè no m’
estimaries
mai...Aoa...comença».
24
Dissabte 9 d'agost
Matí
- Junto al mar de Galilea
me viste un día;
sonriendo, dijiste: “rema
a la otra orilla”.
Señor, mi familia espera,
hoy tengo prisa
que voy a vender la pesca,
mañana iría.
- Mañana ya será tarde,
hoy todavía
puede tu barca llevarme
a la otra orilla.
- La mar se está levantando,
las olas gritan:
“¿no será mejor dejarlo
para otro día?”
- ¿Quién te dice que mañana
será otro día?
El que te está llamando hoy puede
Pedir tu vida.
- Tómala ya en buena hora
pues que no es mía;
sube a mi barca y que el viento
sea su guía.
que tu barquilla
ponga rumbo a la otra vida,
a la otra orilla.
Ni las olas ni los vientos
podrán hundirla;
por el uno Yo doy ciento,
ten fe y camina.
Rema, marinero, con la
mirada limpia,
deja que te lleve al puerto
de la otra orilla.
En tus labios hoy resecos
pon mi sonrisa
y en tu corazón el fuego
que resucita.
Rema, mar a dentro, rema,
mira que es mía
la mar, el cielo y el viento
y tu barquilla.
Rema, marinero, rema
con alegría;
pon tu vida entre mis manos
y el resto olvida,
pon tu vida entre mis manos,
y el resto olvida.
- Rema mar a dentro, rema,
Aquesta cançó reflexe molt bé com nosaltres, moltes vegades, tendim a actuar davant del
Senyor. Ell ens crida i nosaltres sempre tenim altres coses a fer abans que passar una
estona amb Ell, sempre trobem moltes excuses per no entregar-nos-hi del tot. Però Ell
l’
únic que ens demana és que li diguem que sí, un sí incondicional com el de Maria, Ell ja
farà la resta. I hem d’
estar disposats a sentir la seva veu i la seva crida en qualsevol
moment, perquè com diu la cançó: qui sap si demà ja serà massa tard?.
Comencem, doncs aquest dia encomanant-nos al Senyor, confiant-li les nostres vides
posant-les a les seves mans. Demanem-li que augmenti la nostra fe i que avui caminem
amb alegria i deixant que sigui Ell el nostre guia.
25
Vespre
Gràcies d’
aquest dia que s’
acaba,
gràcies d’
aquesta nit que comença.
Avui els homes han patit;
Senyor, dóna’
ls un cop de mà,
disminueix el mal i la tristor.
Avui jo no he estat allò
que hauria hagut d’
estar.
Fes-me millor, Déu meu:
menys dur amb els altres,
més pacient, més fort,
més exigent amb mi,
més veritable en les meves paraules,
més actiu en els meus treballs,
més rialler també,
i que demà sigui més ferm que avui, més
gran.
Gràcies d’
aquest dia que s’
acaba,
gràcies d’
aquesta nit que comença.
26
Diumenge 10 d'agost
Matí
Comencem aquest dia sabent que tenim a Déu al nostre costat i que Ell ho ha de ser tot
per a nosaltres. Per tant entreguem-li aquest dia amb alegria oferint-nos als altres i veient
a Déu en tots ells.
Me basta con saber que estás aquí
encerrado en una urna de cristal,
volando a lomos de una nube gris,
caminando de nuevo sobre el mar.
y que eres el principio y el final,
que te obedece el tiempo
y el sol sale para ti,
que das orden al viento y deja de soplar.
Me basta con saber que estás aquí,
aunque tardes un poco en regresar,
Tú dijiste que habías de venir,
haz que no nos cansemos de esperar.
Me basta con saber que estás aquí
y que pronto nos hemos de encontrar,
que nuestra travesía tiene un fin
y Tú estás esperando a la orilla del mar.
Me basta con saber que estás aquí,
aunque no se te oiga respirar
y ni si quiera el corazón latir,
me basta con tu nombre pronunciar.
Me basta con poder decir que sí
y darte mi permiso para entrar,
que tu palabra se haga carne en mí
y que se cumpla así en todo tu voluntad.
Me basta con saber que estás aquí,
preparándonos una eternidad
aunque tengamos antes que morir
para poder después resucitar.
Me basta si al morir puedo decir
que todo se ha cumplido y exhalar
el último suspiro inclinándome hacia ti
para rendir mi espíritu y luego volar.
Me basta con saber que estás en mí
y que nada nos puede separar
ni la angustia, ni el hambre, ni el sufrir,
ni el peligro, la espada o la precariedad.
Me basta porque sé que así te basta a ti,
me bastará aquel día en que podré
escuchar
que pronuncias mi nombre para bendecir
y olvidas todo lo que pude hacer de mal,
me bastará.
Me basta con saber que estás aquí
Vespre
Jesús, nostra alegria, la teva continuada presència enmig nostre ens condueix a lliurar les
nostres vides als més petits. Tot i que sovint t'oblidem i t'ignorem, el teu amor és més fort
que la nostra niciesa i roman dins notre invocant constantment el teu Esperit Sant, perquè
ens obri els ulls i ens faci homes i dones nous.
Vull estar disponible, atent, vull estar buit per poder omplir-me tan sols de Vós, per beure
de l'única font d'aigua viva, per no tenir mai més set, per no trobar-me mai més sol.
27
EL ROSARI
EL rosari, un tresor a recuperar
Estimats germans i germanes: una pregària tan fàcil i, alhora, tan rica
mereix de debò ser recuperada per la comuntat cristiana.
M'adreço en particular a vosaltres estimats germans en l'Episcopat,
preveres i diaques i a vosaltres, agents pastorals en els diversos ministeris
perquè, després de tenir l'experiència personal de la bellesa del Rosari, us
en convertiu en els promotors diligents.
També confio en vosaltres, teòlegs, perquè, després de fer una
reflexió alhora rigurosa i sapiencial, basada en la Paraula de Déu i sensible a
la vivència del poble cristià, ajudeu a descobrir els fonaments bíblics, les
riqueses espirituals i la validesa pastoral d'aquesta pregària tradicional
Compto amb vosaltres, consagrats i consagrades, cridats d'una manera particular a
contemplar el rostre de Crist tot seguint l'exemple de Maria.
Penso en tots vosaltres, germans i germanes de tota condició, en vosaltres, famílies
cristianes, en vosaltres, malalts i ancians, en vosaltres, joves: agafeu amb confiança entre
les mans els Rosari, i descobriu-lo de bell nou a la llum de l'Escriptura en harmonia amb la
litúrgia i en el context de la vida de cada dia.
Que aquesta crida meva no sigui en va! A l'inici del vint-i-cinquè any de Pontificat,
poso aquesta Carta apostòlica en les mans de la Mare de Déu, tot prostrant-me
espiritualment davant de la seva imatge al seu esplèndit santuari edificat pel beat
Bartomeu Longo, apòstol del Rosari. Faig meves de bon grat les paraules commovedores
amb què ell acaba la cèlebre Súplica a la Reina del Sant Rosari: <Oh, Rosari beneit de
Maria, cadena dolça que ens uneixes amb Déu, lligam d'amor que ens uneixes amb els
àngels, torre de salvació contra els assalts de l'infern, port segur en el naufragfi comú, mai
no et deixarem. Tu seràs consol nostra a l'hora de l'agonia. Per atu el darrer petó de la vida
que s'apaga. I el darrer murmuri dels nostres llavis serà el teu nom suau, oh, Reina del
Rosari de Pompeia, oh Mare estimada nostra, oh Refugi dels pecadors, oh Sobirana
consoladora dels tristos. Que siguis beneïda arreu, avui i sempre, al cel i a la terra>.
El <Parenostre>
Després d'haver escoltat la Paraula i d'haver centrat l'atenció en el misteri, és
natural que l'ànima s'enlairi cap al Pare. Jesús, en cadascun dels seus misteris, ens porta
sempre cap al Pare, al qual Ell s'adreça contínuament, perquè descansa al seu <si>. Ell ens
vol introduir en la intimitat del Pare perquè diguem amb Ell: <Abba, Pare!>. En aquesta
relació amb el Pare ens fa germans seus i entre nosaltres, tot comunicant-nos l'Esperit, que
és alhora seu i del Pare. El Parenostre, posat com a fonament de la meditació
cristologicomariana que es desenvolupa mitjançant la repetició de l'Avemaria, fa la
meditació del misteri, fins i tot quan és acomplerta en solitud, una experiència eclesial.
28
Les deu <Avemaría>
Aquest és l'element més extens del Rosari, alhora que el converteix en una pregària
mariana per excel·lència. Però justament a la llum de l'Avemeria, ben entesa, és on notem
amb claredat que el caràcter marià no s'oposa al cristològic, sinó que més aviat el subratlla
i l'exalta. En efecte, la primera part de l'Avemaria, presa de les paraules adreçades a Maria
per l'àngel Gabriel i per santa Elisabet, és contemplació adoradora del misteri que realitza
en la Verge de Natzaret. Expressen, per dir-ho així, l'adoració del cel i de la terra i, en un
cert sentit deixen entreveure la complaença de Déu mateix en veure la seva obra mestra
<l'Encarnació del Fill al si virginal de Maria>, en línia d'aquella mirada joiosa del Gènesi,
aquell <pathos amb què Déu, a l'albada de la creació, contemplà l'obra de les seves
mans>. Repetir l'Avemaria en el Rosari ens acosta a la complaença de Déu: és joia,
sorpresa, reconeixement del miracle més gran de la història. És l'acompliment de la
profecia de Maria: <des d'ara totes les generacions em diran benaurada>.
El centre de l'Avemaria, gairebé com a encademanent entre la primera i la segona
part, és el nom de Jesús. De vegades, amb el rés fet amb presses, no en precebem aquest
aspecte central ni tampoc la relació amb el misteri de Crist que hi estem contemplant. Però
és justament el relleu que es dóna al nom de Jesús i al seu misteri allò que caracteritza un
recitació conscient i fructuosa del Rosari. Ja Pau VI va recordar en l'Exortació apostòlica
Marialis Cultus el costum, practicant en certes regions, de donar relleu al nom de Crist tot
afegint-hi una clàusula evocadora del misteri que estem meditant. És un costum lloable,
especialment en la pregària pública. Expressa amb intensitat la fe cristològica, aplicada als
diversos moments de la vida del Redemptor. És professió de fe i, alhora, ajuda a mantenir
atenta la meditació, de manera que permet viure la funció assimiladora, innata a la
repetició de l'Avemaria, respecte al misteri Crist. Repetir el nom de Jesús <l'únic nom del
qual podem esperar la salvació> juntament amb el de la seva Mare Santíssima, i com
deixant que Ella mateixa ens ho suggereixi, és una forma d'assimilació, que aspira a fernos endinsar cada cop més pregonament en la vida de Crist.
De la relació especial amb Crist, que fa de Maria la Mare de Déu, deriva, a més, la
força de la súplica amb que ens adreçem a ella en la segona part de la pregària, tot
confiant en la seva intersseció materna la nostra vida i l'hora de la nostra mort.
El <Glòria>
Crist és el camí que ens condueix al Pare en l'Esperit. Si recorrem aquest camí fins al
final ens trobarem contínuament, davant el misteri de les tres Persones divines que cal
lloar, adorar i agraïr. És important que el Glòria, cimal de la contemplació, sigui ben destact
en el Rosari. En el res públic podria ser cantat, per tal de donar un èmfasis més gran a
aquesta perspectiva estructural i característica de tota pregària cristiana.
En la mesura que la mediatció del misteri hagi esta atenta, profunda, enfortida
<d'Ave en Ave> per l'amor a Crist i a Maria la glorificació trinitària en cada dena, en lloc de
reduir-se a una conclusió ràpida, adquireix el seu just to contemplatiu, com per aixecar
l'Esperit a l'alçada del Paradís i fer reviure, d'algna manera, l'experiència del Tabor,
anticipació de la contemplació futura: <És bo que estiguem aquí dalt!>.
29
El Rosari
Pel senyal de la santa creu...
- Sigueu amb nosaltres Déu nostre
- Senyor, veniu a ajudar-nos.
- Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
- Com era en el principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.
Oferiment
Senyor Déu nostre, dirigiu i encamineu tots els nostres pensaments, paraules i obres a
mojor honra i glòria vostra. I vós, Verge Santíssima, obteniu-nos del vostre Fill que amb
tota atenció i devoció puguem resar aquesta part del vostre sant rosari, que els oferim per
l'exaltació de la santa fe catòlica per les nostres necessitats espirituals i temporals, en bé
dels vivents i en sufragi dels difunts.
I.- Misteris de goig (dilluns)
1. L'Encarnació del Fill de Déu (Lc 1,3435)
2. La Visitació de la Verge Maria a la seva
cusina Elicabet (Lc 1,39-45)
3. El naixement de Jesús a Betlem (Lc
2,15-18)
4. La presentació de l'Infant Jesús al
Temple (Lc 2,22-23)
5. Jesús perdut i trobat al Temple (Lc
2,41-46)
II.- Misteris de llum (dijous)
1. El baptisme de Jesús en el Jordà (Mc
1,9-11)
2. Autorevelació de Jesús a les noces de
Canà (Jn 2,1-11)
3. L'anunci del Regne de Déu invitant a la
conversió (Mc 1,14-15)
4. La transfiguració del Senyor (Mt 17,19)
5. La institució de l'Eucaristia (Lc 22,1420)
III.- Misteris de dolor (dimarts i
divendres)
1. L'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní
(Lc 22,41-49)
2. La flagel·lació de Jesús (Mc 15,12-15)
3. Jesús és coronat d'espines (Jn 19,2-5)
4. Jesús porta la creu al coll (Jn 19,16-19)
5. Crucifixió i mort de Jesús (Lc 23,33-46)
IV.- Misteris de glòria (dimecres,
dissabtes i diumenges)
1. La gloriosa ressurecció del Senyor (Lc
24,1-9)
2. L'admirable ascenció (Lc 24,46-52)
3. La vinguda de l'Esperit Sant (Fets 2,14)
4. L'assumpció de la Verge Maria (Càntic
6,4-10)
5. La coronació de la Verge Maria per
Reina de cel i terra (Ap 11,19;12,1 i
10)
30
Acció de gràcies
Us donem gràcies, sobirana princesa, per tots els beneficis que cada dia rebem de la vostra
generosa mà. Digneu-vos prendre'ns sempre sota la vostra protecció i empar; i ara, per
més obligar-vos, us saludem amb un "Salve".
Lletanies
Senyor, tingueu, pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Crist, oïu-nos.
Crist, escolteu-nos.
Déu, Pare celestial.
Déu, Fill redemptor del
món.
Déu, Esperit Sant.
Santa Trinitat, un sol Déu,
Santa Maria,
Santa Mare de Déu,
Santa Verge de les
verges,
Mare del Crist,
Mare de la divina gràcia,
Mare puríssima,
Mare castíssima,
Mare virginal,
Mare sense corrupció,
Mare Immaculada,
Mare amable,
Mare admirable,
Mare del bon consell,
Mare del Creador,
Mare del Salvador,
Mare de l'Església,
Verge prudentíssima,
Verge venerable,
Verge predicable,
Verge potent,
Verge clement,
Verge fidel,
Mirall de justícia,
Seu de la Saviesa,
Causa de la Nostra
alegria,
Vas espiritual,
Vas honorable,
Vas insigne de devoció,
Rosa mística,
Torre de David,
Torre de Marfil,
Casa daurada,
Arca de l'Aliança,
Porta del cel,
Estel del matí,
Salut dels malalts,
Refugi dels pecadors,
Consoladora dels afligits,
Auxili dels cristians,
Reina dels àngels,
Reina dels patriarques,
Reina dels profetes,
Reina dels apòstols,
Reina dels màrtirs,
Reina dels confessors,
Reina de les verges,
Reina de tots els sants,
Reina concebuda sense
pecat original,
Reina al cel assumpta,
Reina del sacratíssim
rosari,
Reina de la pau,
Anyell de Déu que lleveu
el pecat del món,
- Perdoneu-nos Senyor.
Anyell de Déu que lleveu
el pecat del món,
- Escolteu-nos, Senyor
Anyell de Déu que lleveu
el pecat del món,
- Tingueu pietat de
nosaltres.
Pregueu per nosaltres Santa Mare de Déu,
- Perquè siguem dignes de les promeses de Jesúcrist.
Preguem. Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en cos i en
l'esperit; per la gloriosa intercessió de la sempre verge Maria, allibereu-nos de la tristesade
la vida present i doneu-nos l'alegria de la vida futura. Per Crist Senyor nostre. Amén.
31
EL VIA CRUCIS
"Passió vol dir apassionat, que quan es dóna no fa càlculs: la passió de Crist és el moment
culminant de tota la seva existència "donada" als germans per revelar el cor del Pare. La
creu, que sembla elevar-se de la terra, en realitat penja del cel, com una abraçada divina
que envolta tot l'univers" (Joan Pau II). Recórrer el camí de la creu és recórrer el camí de
l'amor fins el signe suprem, de l'amor més enllà de qualsevol mesura.
V. Us adorem, Senyor, i us beneïm.
R: Perquè amb la vostra santa Creu heu redimit el món.
[TEXT]
Parenostre, Avemaria i Glòria
V. Tingueu pietat de nosaltres, Senyor
R. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh, santa Mare: en mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat en Creu.
Primera estació:
Jesús és sentenciat a mort
Vuitena estació:
Jesús consola les dones de Jerusalem
Segona estació:
Jesús porta la Creu
Novena estació:
Jesús cau per tercera vegada a terra
Tercera estació:
Jesús cau per primera vegada sota el pes
la Creu
Desena estació:
Despullen Jesús i li donen a beure fel i
vinagre
Quarta estació:
Jesús troba la seva santíssima Mare
Onzena estació:
Jesús clavat a la Creu
Cinquena estació:
El Cirineu ajuda al Salvador a portar la
Creu
Dotzena estació:
Jesús mor a la Creu
Sisena estació:
La Verònica eixuga la cara a Jesús
Setena estació:
Jesús cau la segona vegada a terra
Tretzena estació:
Jesús és davallat de la Creu
Catorzena estació:
Jesús és posat en el sepulcre
32
TROBADA AMB ELS JOVES, BASE AEREA DE CUATRO VIENTOS, MADRID 3 MAIG 2003
TESTIMONIS DE LA VIGÍLIA
-Un matrimonioQuerido Santo Padre:
Somos una familia española que le está enormemente agradecida. Hemos tenido la
suerte de participar en la Jornadas Mundiales de la Juventud en Santiago de Compostela,
Czestochowa, Paris y Roma en el año jubilar, y estas jornadas han marcado nuestras vidas.
Comprendimos que merecía la pena ofrecer nuestra juventud a Cristo pues sólo Él da
sentido a nuestra vida. Con su ejemplo, Santo Padre, hemos aprendido que se puede
seguir siendo joven a pesar de la edad, del dolor y de la enfermedad.
Recordamos las palabras que dijo Tor Vergata sobre las dificultades para vivir un
noviazgo cristiano. Sus palabras nos ayudaron a definir nuestro camino, conscientes de que
el noviazgo es la antesala del matrimonio, y que el verdadero matrimonio es cosa de tres:
Dios, el hombre y la mujer. Damos gracias a Dios por nuestra primera hija y le pedimos
estar siempre abiertos a la vida a pesar de las dificultades. Que nos ayude a ser testigos, a
través del matrimonio, del amor de Dios a los hombres, defendiendo y promoviendo en
privado y en público el carácter sagrado del matrimonio, como unión indisoluble del
hombre y la mujer, abiertos a la vida, donde el hijo no es ni una amenaza a la comodidad,
ni un derecho de los padres, sino un regalo de Dios que ha de acogerse con alegría.
Gracias también, Santo Padre, por su valentía, por su lucha incansable en defensa de
los derechos del hombre, en especial de los pobres, los marginados, los enfermos, los no
nacidos, los moribundos, y por su lucha a favor de la paz. Nos ha hecho conscientes de que
seguir a Jesucristo implica muchas veces ir contra corriente, exigiéndonos un testimonio
valiente en una sociedad que a menudo vive de espaldas a Dios.
Gracias por exhortarnos a hacernos presente en la vida pública y a impregnar este
mundo del espíritu del Evangelio. Gracias por animarnos a desear la santidad, la misma
que mañana contemplaremos en los Beatos que serán canonizados. También nosotros
deseamos ser santos, aunque experimentamos la fragilidad y el pecado. Estamos
convencidos de que la gracia y el perdón de Dios son más fuertes que nuestra debilidad.
Queremos darle gracias también por toda su vida: por su dedicación a la Iglesia, por
su entrega total a Jesucristo, y por su amor grande a la juventud.
Y gracias por llevarnos a María, guía segura para alcanzar a Jesucristo. También nosotros
queremos decir: Totus tuus.
33
-Joven disminuida físicaQuerido Santo Padre:
Gracias por estar con nosotros, por ayudarnos con su palabra y con su ejemplo a
seguir a Jesucristo.
Soy Lourdes, disminuida física. Mi discapacidad me afecta al habla. No puedo hablar y
tampoco puedo andar; por ello debo utilizar una silla de ruedas.
Durante mucho tiempo he vivido angustiada. A menudo me he preguntado cuál era el
sentido de mi vida y por qué me ha pasado esto a mí. Esta pregunta ha sido constante y la
prueba ha sido dura. Durante años la única respuesta ha sido descubrir cada mañana que
estaba siempre en el mismo sitio: atada a una silla de ruedas. A veces he sentido que me
habían arrancado la esperanza. Me sentía como si llevara una cruz, pero sin el aliento de la
fe.
Un día descubrí a Jesucristo y cambió mi vida. El Señor con su gracia me ayudó a
recobrar la esperanza y a caminar hacia delante. Ahora, cuando veo a otros jóvenes
enfermos al lado mío pienso que mi cruz es muy pequeña comparada con la de ellos, y me
gustaría mostrarles cómo yo encontré al Señor para transformar su dolor en un camino de
esperanza, de vida y de santidad.
La fe fortalece mi vida. Cada día me pongo en las manos de Dios. Él me da fuerza. El
me ayuda siempre a superar los momentos difíciles y ha puesto a mi lado muchas personas
que me quieren y me animan a seguir con alegría mi camino de fe.
Santo Padre: soy una joven como todos los que le acompañan en esta tarde. Soy
consciente de que tengo una minusvalía, pero me siento útil y, por ello, alegre. Sé que mi
silla de ruedas es como un altar en el que, además de santificarme, estoy ofreciendo mi
dolor y mis limitaciones por la Iglesia, por Vuestra Santidad, por los jóvenes y por la
salvación del mundo.
En mi Via-Crucis me siento alentada por el testimonio de Vuestra Santidad, que lleva
también sobre sus hombros la cruz de la enfermedad y de las limitaciones físicas y,
además, el dolor y el sufrimiento de toda la humanidad. ¡Gracias, Santo Padre, por su
ejemplo!
Lourdes Cuní
34
-Seminarista¡Santo Padre!
Me llamo Enrique, tengo veintisiete años y soy diácono de la diócesis de Madrid.
Dentro de ocho días, si Dios quiere, con otros catorce compañeros seré ordenado
sacerdote. ¡Sacerdote de Jesucristo! En este momento crucial de mi vida, al contemplar
hasta dónde ha llegado el amor de Dios por mí... sólo puedo adorarlo y darle gracias por el
don de la vocación, que no ha sido otra cosa sino la historia de un amor que ha cambiado
mi vida, que ha roto el estrecho marco de mi puerta, que ha ensanchado mi corazón..., que
me ha abierto a un horizonte de plenitud.
Como muchos jóvenes que en esta tarde han venido a encontrarse con Vuestra
Santidad, conocí a Dios desde niño en mi familia, en mi parroquia, mis catequistas, mi
grupo de amigos. Como muchos otros, entré en la universidad, salía con una chica y era un
joven normal. Pero poco a poco, mi amistad con Cristo lo fue inundando todo, pedía más. Y
yo reconocía que era más feliz cuando no me reservaba nada. La oración, la Eucaristía
diaria, la dirección espiritual... eran los medios de los que Dios se servía para mostrarme
con absoluta claridad su bondad y su amor. Mi sed de felicidad la iba llenando Cristo.
Santo Padre: recuerdo qué profunda impresión me causaron sus palabras cuando en
junio del noventa y tres, nos dijo a los jóvenes reunidos en Madrid: “¡No tengáis miedo! ¡
No tengáis miedo a ser santos!”. En ese mismo lugar, el Papa que había visto siendo niño
animando a los jóvenes a “abrir las puertas a Cristo”... me hablaba a mí. Hablaba a todos,
pero me lo decía a mí: “¡Enrique! ¡Ábrele a Cristo el corazón de par en par! ¡No tengas
miedo!” Y en su voz y en su mirada reconocía la voz y la mirada amorosa de Jesucristo,
que desde su Cruz tiene sus ojos puestos en los míos... Desde entonces, no he cesado de
buscar esa mirada...
París, Roma,... La última cita, el verano pasado en Toronto, donde esa mirada nos
prometía “la misma alegría de Jesús”. Hay que dar la vida. Sabemos que nuestro mundo
está herido por el odio, el pecado y la muerte... y que muchos no han recibido la Buena
Noticia de que Dios les ama tiernamente. Los hombres tienen hambre y sed, ¡hambre y sed
de Cristo!, de su perdón y misericordia. Por eso, en esta tarde estamos aquí varios cientos
de seminaristas de toda España para decir a Vuestra Santidad que puede contar con
nosotros, que el Señor puede contar con nuestras vidas, para realizar a través nuestro la
obra de la salvación de los hombres.
Santo Padre, en nombre de todos y, muy especialmente de los que seremos
ordenados el próximo domingo, ¡gracias por su palabra, su testimonio sacerdotal y su vida
entregada, que tanto ha significado en nuestro camino vocacional! Le ruego que nos
encomiende al Señor para que seamos santos sacerdotes. Y que su palabra y su mirada
alcancen el corazón de muchos jóvenes para que también ellos respondan sí a Jesucristo
con la entrega sacerdotal de sus vidas, que nosotros nos disponemos a comenzar.
Enrique González Torres (Seminario Conciliar de Madrid)
35
-Monja contemplativaSanto Padre:
Soy una monja de Belén y de la Asunción, que vive una vida de soledad según la
tradición monástica de San Bruno. Tengo 25 años. Antes de ingresar en el Monasterio he
vivido una fuerte experiencia de Iglesia. En varios momentos de mi camino he participado
en Encuentros de jóvenes convocados por Vuestra Santidad y sus palabras han sido
determinantes en mi vocación.
En ellos he descubierto que era pequeña, débil, ni por asomo mejor que los demás,
pero he descubierto también que el Señor me ha elegido para vivir en la tierra lo que todos
vivirán en el cielo. El Señor me ha cubierto con su mano y me ha llevado al desierto para
vivir un proceso o viaje interior al corazón. Día tras día, el Señor me va despojando de las
muchas capas que recubren mi verdadera identidad, mi yo profundo, mi ser de gracia.
Es un trabajo interior que a veces se presenta como un combate, para renunciar a
todo lo falso que me habita y a las seducciones del mundo. Recibo la llamada a vivir un
nuevo y radical nacimiento de lo alto, un nacimiento del Espíritu. En esta esperanza, cada
día, cada minuto, muero con Cristo y resucito con Él. La Virgen glorificada me hace
participar de su Asunción y también de su doloroso alumbramiento de las multitudes de
hijos de Dios, “el resto de sus hijos”, como dice el Apocalipsis.
En lo más secreto de mi celda, y más aún, en lo más profundo de mi corazón, tienen
cabida todos los hombres y mujeres del mundo, mis hermanos. Viviendo en el silencio y la
soledad con Dios, siento aún más, si cabe, que no puedo disociar el Amor a Dios del amor a
cada persona humana. Por eso sé con toda la certeza de la fe que estoy participando en la
Nueva Evangelización, a la que Vuestra Santidad nos ha convocado, desde mi puesto en la
Iglesia, con una inmensa alegría, esperando el momento en que la vida de todo hombre no
sea más que alabanza eterna de Aquél que nos amó.
Muchas gracias, Santo Padre, por su testimonio de amor a Jesucristo y de entrega
incondicional a la Iglesia, y por lo que este testimonio significa para mí, para mis
Hermanas, para la Iglesia y para toda la humanidad.
Una monja de Belén, de la Asunción de la Virgen y de
San Bruno en el Monasterio de Sigena
36
-Hermana de la CruzQuerido Santo Padre:
Soy la Hermana Rut de Jesús. Tengo 28 años. Pertenezco al Instituto de Hermanas de
la Cruz, fundado por La Beata Ángela de la Cruz, que mañana canonizará Vuestra Santidad.
Ingresé en él a los 20 años. Aunque soy juniora de votos temporales, estoy comprometida
con Jesús para siempre, con un amor indiviso, en una vida de oración y de servicio a los
más pobres, enfermos y abandonados en sus propios domicilios. Les lavo la ropa, les
arreglo la casa, les hago la comida, curo sus llagas, los velo por las noches,... y lo más
importante, les doy todo el amor que necesitan, porque en la oración Jesús me lo regala.
Dios es amor (1 Jn 4,8) y yo se lo devuelvo amando a los pobres, entregándoles mi
juventud y mi vida entera.
Antes de ingresar en el Instituto, era una joven normal: me gustaba la música, las
cosas bellas, el arte, la amistad, la aventura,... Había soñado muchas veces con mi futuro.
Pero un día vi por la calle a dos Hermanas que me llamaron la atención: por su
recogimiento, su paso ligero y la paz de su semblante. Eran jóvenes como yo. Me sentí
vacía y en mi interior oí una voz que me decía: ¿qué haces con tu vida? Quise justificarme:
estudio, saco buenas notas, tengo muchos amigos,.. Me quedé mirándolas hasta que
desaparecieron de mi vista mientras yo me preguntaba: ¿quiénes son? ¿a dónde van?.
Como Nicodemo, invité a Jesús en la noche de mi inquieto corazón y en la oración
entré en diálogo con Él. Con Él sentí la llamada de tantos hermanos que me pedían mi
tiempo, mi juventud, el amor que había recibido del Señor. Y busqué, y me encontré con la
mujer que estaba más cerca del misterio de la Cruz de Jesús, junto a María: Sor Ángela de
la Cruz. Ella se había configurado tanto con la Cruz de Jesús que se hizo amor para los
pobres que sufren. Me cautivó y quise ser de las suyas.
Y aquí estoy, Santidad. Consciente de lo que he dejado. He dejado todo lo que los
jóvenes que están con nosotros en esta tarde poseen: la libertad, el dinero, un futuro tal
vez brillante, el amor humano, quizá unos hijos... Todo lo he dejado por Jesucristo que
cautivó mi corazón, para hacer presente el amor de Dios a los más débiles en mi pobre
naturaleza de barro.
Tengo que confesarle, Santidad, que soy muy feliz y que no me cambio por nada ni
por nadie. Vivo en la confianza de que quien me llamó a ser testigo, me acompaña con su
gracia. Gracias, Santo Padre, por su vida entregada sin reservas como testigo fiel del
Evangelio, por fortalecer nuestra fe, avivar nuestra esperanza y abrir nuestro corazón al
amor ardiente del que sabe perder su vida para que los demás la ganen. Gracias, Santo
Padre, por su vida, que a muchos de nosotros nos ha marcado. Gracias por venir a decirnos
a los jóvenes de España que el mundo necesita testigos vivos del Evangelio y que cada uno
nosotros podemos ser uno de esos valientes que se arriesguen a construir la nueva
civilización del amor, porque lo que nosotros no hagamos por los pobres, contemplando en
ellos el rostro de Cristo, se quedará sin hacer. Gracias de nuevo, Santo Padre.
Hna. Rut de Jesús (Instituto Hermanas de la Cruz)
37
-La Cruz en mi vidaDice un himno de la Liturgia de las Horas: “...Que cuando llegue el dolor / que yo sé
que llegará / que no se me enturbie el amor / ni se me nuble la paz.” Y ese creo o, mejor
dicho, quiero que sea el centro de mi ofrecimiento. Todos los días ofrezco mi labor
cotidiana, mas también hago ofrenda de mi vida al que es mi Creador. Yo, como dice el
Santo Padre, quisiera ser Luz para el mundo. Que todos aquellos que me contemplen vean
reflejada la gloria de Dios Padre en mi silla de ruedas.
Observad las ruedas de mi silla: son los clavos de Jesucristo. Contemplad el
reposacabezas: es el letrero donde dice quien soy (un siervo de Dios que quiere hacer su
Voluntad, aunque a veces, tal vez a menudo, me rebelo); porque lo que sí tengo
demasiado claro es que no soy santo, PERO QUIERO SERLO. Observad mi cuerpo retorcido,
no soy yo sino Aquel quien me sostiene en su pecho. Y también quien me conduce, quien
guía mis pasos, es la Humildad de Nuestra Madre: María; porque a ellos no se les ve, pero
son el motor de este peregrinar por el mundo.
No quisiera ser vanidoso (que lo soy), no quisiera ser orgulloso (que también lo soy)
pero siento y experimento todos los días que Dios me ha elegido, como a muchos de
vosotros, para ser escándalo de la Cruz, como diría San Pablo. A veces la gente se me
queda mirando con extrañeza; en ocasiones yo les miro desafiante, no comprendiendo que
es a Cristo a quien ven. Este mundo rehúsa el dolor, yo lo acepto para completar la
Redención de Cristo en este mismo mundo.
¡VIVA CRISTO CRUCIFICADO¡
¡VIVA CRISTO RESUCITADO¡
José Javier
38
-Un joven (diócesis de Madrid)Querido Santo Padre:
Me llamo Guillermo Blasco. Tengo 19 años, pertenezco a una familia de seis hijos y
estudio arquitectura técnica. Nací el día de la Inmaculada y la Virgen me ha llevado
siempre bajo su manto. Estudié en el Colegio de Ntra. Sra. del Recuerdo de Madrid y mis
padres me han educado en la fe. Desde niño, Santo Padre, he sentido en mi corazón algo
grande. En 1999 peregriné a Santiago de Compostela con un grupo que surgía de las
manos de la María: los Montañeros de la Asunción. Ese camino me hizo un bien inmenso.
Allí sentí que Cristo quería algo más de mí. El 15 de agosto de 1998, día de la Asunción,
murió mi hermano Fernando en Irlanda en un atentado terrorista. Tenía 12 años. Este
hecho marcó mi vida de adolescente. Esa misma noche, cuando supe lo ocurrido, llamé
hasta la madrugada a todos los hospitales de Irlanda. Al día siguiente, se confirmó la
terrible noticia e, inmediatamente, fui a Misa con mi padre.
Entre la perplejidad y el miedo, una pequeña luz se encendió en el horizonte. Era la
luz del camino de Santiago, algo que había penetrado hasta lo mas profundo de mi ser. En
la comunión encontré una fuerza que jamás hubiese imaginado. Nunca había visto el poder
de Dios en las personas. Cuando mis padres perdonaron a los asesinos de mi hermano, su
testimonio se gravó a fuego en mi corazón. Desde entonces tengo la convicción de que la
Virgen ha intercedido de una forma muy especial por mi familia.
La muerte de mi hermano supuso un gran cambio para mí. Mi familia se unió como
una piña, y gracias al ejemplo de mi madre, comencé a ir a Misa todos los días antes de ir
a clase. Lo necesitaba. Había descubierto que Jesús es el mejor amigo, del que nadie me
puede separar. Vi también que necesitaba la fuerza interior que me da la Eucaristía.
Fueron tiempos duros, Santidad, pero la comunión diaria, y el testimonio cristiano de
mis padres mantuvieron a flote mi esperanza. Peregriné a Javier, a Santiago en 1999, y en
el 2000 participé con Vuestra Santidad en la inolvidable Vigilia de Tor Vergata. Allí sentí
que el Espíritu Santo se derramaba sobre nosotros, igual que en esta tarde lo hace en
Cuatro Vientos.
Al año siguiente, Cristo quería darme algo más; algo que sólo se da a quien se quiere
de verdad. Me dio a su madre, a María, a quien me ha ido enseñando el inmenso amor de
su Hijo. Y le ofrecí mi vida. Me consagré a ella. Desde entonces soy de la Virgen y ella no
ha dejado de protegerme.
Desde aquel día, y para siempre, intento a través de la oración, ofrecerle cada cosa
que hago: cada entrenamiento, cada lámina que dibujo... Ella me ha ayudado a saborear la
oración, el diálogo con el Amigo que nunca falla, que sólo me pide que me deje amar, que
sólo desea colmarme de gracias. Por eso, permítame Santidad que invite a mis hermanos
los jóvenes a compartir el amor de María, el amor de Cristo, el Amigo fiel que nunca
permite que nos sintamos solos, que sólo nos pide que le dejemos llenar nuestro corazón
de su amor y que en esta tarde nos hace esta pregunta: ¿Quieres ser mi testigo, quieres
ser amado?
39
Estoy convencido, Santo Padre, de que el secreto de la vida de Vuestra Santidad es su
amor a la Virgen, expresado en el lema TOTUS TUUS. De ahí nace su fuerza para recorrer
el mundo entero, a pesar de la enfermedad y los achaques físicos, como testigo de la
verdad y del amor de Cristo. Gracias, Papa amigo, por venir a España y por enseñarnos
que María es el camino mas corto para llegar al Señor.
Guillermo Blasco
40
MENSAJE DEL SANTO PADRE JUAN PABLO II
PARA LA XVIII JORNADA MUNDIAL DE LA JUVENTUD
"Ahí tienes a tu madre" (Jn 19, 27)
¡Queridos jóvenes!
1. Es para mí motivo de renovada alegría poder dirigiros de nuevo un Mensaje especial con
ocasión de la Jornada Mundial de la Juventud, para testimoniaros el afecto que os tengo.
Conservo en la memoria, como un recuerdo luminoso, las impresiones suscitadas en mí
durante nuestros encuentros en las Jornadas Mundiales: los jóvenes y el Papa juntos, con
un gran número de Obispos y sacerdotes, miran a Cristo, luz del mundo, lo invocan y lo
anuncian a toda la familia humana. Mientras doy gracias a Dios por el testimonio de fe que
habéis dado recientemente en Toronto, os renuevo la invitación que pronuncié a orillas del
lago Ontario: «¡La Iglesia os mira con confianza, y espera que seáis el pueblo de las
bienaventuranzas!» (Exhibition Place, 25 de julio 2002).
Para la XVIII Jornada Mundial de la Juventud que celebraréis en las diversas diócesis del
mundo, he escogido un tema en relación con el Año del Rosario: “¡Ahí tienes a tu Madre!”
(Jn 19,27). Antes de morir, Jesús entrega al apóstol Juan lo más precioso que tiene: su
Madre, María. Son las últimas palabras del Redentor, que por ello adquieren un carácter
solemne y constituyen como su testamento espiritual.
2. Las palabras del ángel Gabriel en Nazaret: “Alégrate, llena de gracia” (Lc 1,28) iluminan
también la escena del Calvario. La Anunciación marca el inicio, la Cruz señala el
cumplimiento. En la Anunciación, María dona en su seno la naturaleza humana al Hijo de
Dios; al pie de la Cruz, en Juan, acoge en su corazón la humanidad entera. Madre de Dios
desde el primer instante de la Encarnación, Ella se convierte en Madre de los hombres en
los últimos instantes de la vida de su Hijo Jesús. Ella, que está libre de pecado, “conoce”en
el Calvario en su propio ser el sufrimiento del pecado, que su Hijo carga sobre sí para
salvar a la humanidad. Al pie de la Cruz en la que está muriendo Aquél que ha concebido
con el “sí” de la Anunciación, María recibe de Él como una “segunda anunciación”: «¡Mujer,
ahí tienes a tu hijo!» (Jn 19,26).
En la Cruz, el Hijo puede derramar su sufrimiento en el corazón de la Madre. Todo hijo que
sufre siente esta necesidad. También vosotros, queridos jóvenes, os enfrentáis al
sufrimiento: la soledad, los fracasos y las desilusiones en vuestra vida personal; las
dificultades para adaptarse al mundo de los adultos y a la vida profesional; las
separaciones y los lutos en vuestras familias; la violencia de las guerras y la muerte de los
inocentes. Pero sabed que en los momentos difíciles, que no faltan en la vida de cada uno,
no estáis solos: como a Juan al pie de la Cruz, Jesús os entrega también a vosotros su
Madre, para que os conforte con su ternura.
3. El Evangelio dice después que «desde aquella hora el discípulo la acogió en su casa» (Jn
19,27). Esta expresión, tan comentada desde los inicios de la Iglesia, no sólo designa el
lugar en el que habitaba Juan. Más que el aspecto material, evoca la dimensión espiritual
de esta acogida, de la nueva relación instaurada entre María y Juan.
Vosotros, queridos jóvenes, tenéis más o menos la misma edad que Juan y el mismo deseo
de estar con Jesús. Es Cristo quien hoy os pide expresamente que os llevéis a María “a
41
vuestra casa”, que la acojáis “entre vuestros bienes” para aprender de Ella, que
«conservaba todas estas cosas, y las meditaba en su corazón» (Lc 2,19), la disposición
interior para la escucha y la actitud de humildad y de generosidad que la distinguieron
como la primera colaboradora de Dios en la obra de la salvación. Es Ella la que, mediante
su ministerio materno, os educa y os modela hasta que Cristo esté formado plenamente en
vosotros (cfr Rosarium Virginis Mariae , 15).
4. Por esto repito también hoy el lema de mi servicio episcopal y pontificio: «Totus tuus».
He experimentado constantemente en mi vida la presencia amorosa y eficaz de la Madre
del Señor; María me acompaña cada día en el cumplimiento de la misión de Sucesor de
Pedro.
María es Madre de la divina gracia, porque es Madre del Autor de la gracia. ¡Entregaos a
Ella con plena confianza! Resplandeceréis con la belleza de Cristo. Abiertos al soplo del
Espíritu, os convertiréis en apóstoles intrépidos, capaces de difundir a vuestro alrededor el
fuego de la caridad y la luz de la verdad. En la escuela de María, descubriréis el
compromiso concreto que Cristo espera de vosotros, aprenderéis a darle el primer lugar de
vuestra vida, a orientar hacia Él vuestros pensamientos y vuestras acciones.
Queridos jóvenes, ya lo sabéis: el cristianismo no es una opinión y no consiste en palabras
vanas. ¡El cristianismo es Cristo! ¡Es una Persona, es el Viviente! Encontrar a Jesús, amarlo
y hacerlo amar: he aquí la vocación cristiana. María os es entregada para ayudaros a
entrar en una relación más auténtica, más personal con Jesús. Con su ejemplo, María os
enseña a posar una mirada de amor sobre aquel que nos ha amado primero. Por su
intercesión, María plasma en vosotros un corazón de discípulos capaces de ponerse a la
escucha del Hijo, que revela el auténtico rostro del Padre y la verdadera dignidad del
hombre.
5. El 16 de octubre de 2002 he proclamado el “Año del Rosario” y he invitado a todos los
hijos de la Iglesia a hacer de esta antigua oración mariana un ejercicio sencillo y profundo
de contemplación del rostro de Cristo. Recitar el Rosario significa de hecho aprender a
contemplar a Jesús con los ojos de su Madre, amar a Jesús con el corazón de su Madre.
Hoy os entrego idealmente, también a vosotros, queridos jóvenes, el Rosario. ¡A través de
la oración y la meditación de los misterios, María os guía con seguridad hacia su Hijo! No os
avergoncéis de rezar el Rosario a solas, mientras vais al colegio, a la universidad o al
trabajo, por la calle y en los medios de transporte público; habituaos a rezarlo entre
vosotros, en vuestros grupos, movimientos y asociaciones; no dudéis en proponer su rezo
en casa, a vuestros padres y a vuestros hermanos, porque el Rosario renueva y consolida
los lazos entre los miembros de la familia. Esta oración os ayudará a ser fuertes en la fe,
constantes en la caridad, alegres y perseverantes en la esperanza.
Con María, la sierva del Señor, descubriréis la alegría y la fecundidad de la vida oculta. Con
Ella, la discípula del Maestro, seguiréis a Jesús por las calles de Palestina, convirtiéndoos en
testigos de su predicación y de sus milagros. Con Ella, Madre dolorosa, acompañaréis a
Jesús en su pasión y muerte. Con Ella, Virgen de la esperanza, acogeréis el anuncio gozoso
de la Pascua y el don inestimable del Espíritu Santo.
6. Queridos jóvenes, sólo Jesús conoce vuestro corazón, vuestros deseos más profundos.
Sólo Él, que os ha amado hasta la muerte, (cfr Jn 13,1), es capaz de colmar vuestras
aspiraciones. Sus palabras son palabras de vida eterna, palabras que dan sentido a la vida.
42
Nadie fuera de Cristo podrá daros la verdadera felicidad. Siguiendo el ejemplo de María,
sabed decirle a Cristo vuestro “sí” incondicional. Que no haya en vuestra existencia lugar
para el egoísmo y la pereza. Ahora más que nunca es urgente que seáis los “centinelas de
la mañana”, los vigías que anuncian la luz del alba y la nueva primavera del Evangelio, de
la que ya se ven los brotes. La humanidad tiene necesidad imperiosa del testimonio de
jóvenes libres y valientes, que se atrevan a caminar contra corriente y a proclamar con
fuerza y entusiasmo la propia fe en Dios, Señor y Salvador.
Sabed también vosotros, queridos amigos, que esta misión no es fácil. Y que puede
convertirse incluso en imposible, si sólo contáis con vosotros mismos. Pero «lo que es
imposible para los hombres, es posible para Dios» (Lc 18,27; 1,37). Los verdaderos
discípulos de Cristo tienen conciencia de su propia debilidad. Por esto ponen toda su
confianza en la gracia de Dios que acogen con corazón indiviso, convencidos de que sin Él
no pueden hacer nada (cfr Jn 15,5). Lo que les caracteriza y distingue del resto de los
hombres no son los talentos o las disposiciones naturales. Es su firme determinación de
caminar tras las huellas de Jesús. ¡Sed sus imitadores así como ellos lo fueron de Cristo! Y
“que Él pueda iluminar los ojos de vuestro corazón para que conozcáis cuál es la esperanza
a que habéis sido llamados por Él; cuál la riqueza de la gloria otorgada por Él en herencia a
los santos, y cuál la soberana grandeza de su poder para con nosotros, los creyentes,
conforme a la eficacia de su fuerza poderosa”(Ef 1,18-19).
7. Queridos jóvenes, el próximo Encuentro Mundial tendrá lugar, como sabéis, en el 2005
en Alemania, en la ciudad y en la diócesis de Colonia. El camino es aún largo, pero los dos
años que nos separan de esta cita pueden servir para una intensa preparación. Que os
ayuden en este camino los temas que he escogido para vosotros:
- 2004, XIX Jornada Mundial de la Juventud: «Queremos ver a Jesús» (Jn 12,21);
- 2005, XX Jornada Mundial de la Juventud: «Hemos venido a adorarle» (Mt 2,2).
Mientras tanto volveréis a encontraros en vuestras Iglesias locales para el Domingo de
Ramos: ¡vivid comprometidos, en la oración, en la atenta escucha y en el compartir gozoso
estas ocasiones de “formación permanente”, manifestando vuestra fe ardiente y devota!
¡Como los Reyes Magos, sed también vosotros peregrinos animados por el deseo de
encontrar al Mesías y de adorarle! ¡Anunciad con valentía que Cristo, muerto y resucitado,
es vencedor del mal y de la muerte!
En este tiempo amenazado por la violencia, por el odio y por la guerra, testimoniad que Él
y sólo Él puede dar la verdadera paz al corazón del hombre, a las familias y a los pueblos
de la tierra. Esforzaos por buscar y promover la paz, la justicia y la fraternidad. Y no
olvidéis la palabra del Evangelio: «Bienaventurados los que trabajan por la paz, porque
ellos serán llamados hijos de Dios» (Mt 5,9).
Al confiaros a la Virgen María, Madre de Cristo y Madre de la Iglesia, os acompaño con una
especial Bendición Apostólica, signo de mi confianza y confirmación de mi afecto hacia
vosotros.
Desde el Vaticano, el 8 de marzo de 2003
IOANNES PAULUS II
43
44
45
46