M - Hemeroteca Digital

Jny I.—yendrell, divendres 16 de Juliol de 1897.—Numero 90
que las d i n '1 que hi c o lable que las
eserva.
as sense solta
3 se sab si es
t Suarez la:eri de Gracia
posat á pá y
BMKBñBS
DIHRI: DE:
•VÍÍSrKE
PltOCílSA^A
May lo catalanisme ha travallat á 1'ombra pera
arribar á la realisació deis seus ideáis. Detensor
deis principis honrats que sustenta, ben clars y á
la llum del sol los va exposar á la Reyna Regent d'
Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y
concretament los va donar al país en la Assamblea
de Manresa de iScja.
Com allavors diguérem, enteném avuy que han
de quedará cárrech del poder centra) del Estat espanyol las relacions intcrnacionals. I' exércit de
mar y térra, las relacions económicas d ' E s p a n y a
ab los demés paíssos, la construcci'^ d' obras publicas de carácter general, la resolució de iotas las
cuestions y conflictes inter-rcgionals y la formació
del pressupost anyal de gastos, al que deurán contribuhir las regions á proporció de sa riquesa: tot
ab la organisació corresponent y adecuada.
Pero enteném que corrcspón al Poder regional
lo régimen intern de Catalunya, y que ha de constituhirse aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa llegislació y segons sas necessitats y
son modo de ser.
s troban ab lo
l a c - K i n k y ab
ropósit d' aisó
ra banda. En
exaltáis, pero
idicar ais E s uació cada día
En consecuencia , volém la llengua catalana
al» carácter oficial y que sian catalans tots los que
á Catalunya dcscmpenyin cárrechs públichs: volém
Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y
lleys civüs. sino tot quant se refcreixi á la organisació interior de nostra térra: volém que catalans
sian los jutj s y magistrats, y que dintre de Ca-alunya's fallin en última instancia'Is plets y causas: volcim ser arbitres de nostra administració, fixant ab entera Ilibcrtat las contribucions é impostos, y vold^. en fí, la tacultat de poder contribuhir
á la formació del exércit espanyol per medi de voluntaris ó diners, suprimint en absolut quintas y
llevasen massa y establint a ue la reserva regional
torsosa presti scrvcy tantsoís dintre de Catalunya,
Aquest es nostre catalanisme dintre d'Espanya;
aquest es lo nostre regionalisme dins de Catalunya. Aixó es lo que volém; per aixó aném; á n' aixó
arribarém á no trigar gayre.
(Del Manilest de la «Unió Catalanista» del día i 6
de Mars de 1897.)
Sant del dia: Lo Trioruf de la Santa reu y Mare de Deu del Carme.- Sant de demá:
Sant Aleix confessor y Santa viarcelina v.-rg'p y mártir.- Quaranta horas á Barcelona: Comenean en la iglesia de preb res aeculars del ürHtori de Sant f'elip Neri. Se descubreix á
las sis del matí y s reserva á dos quarts de vuyt de la tarde.
>•'
>
Melton va ser
nb&izador deu
^,
; Implantaría á
sentants auto-
CKTmAJljyR
PREDSi Espanja, 2 pessetas al mes.-AntlÜas, IB pessetas triirestrerEitranger, 12 Id.-On número, 10 céntlins.fttrassat15,
1 contradicció
esos donavaii
Itre amagataU
,es ben defenen ios maiei-
Falencia.
í detinguts per
'';í';''í'1
R e d a c c i ó : T e a t r o mixn. 18, V e n d r e l l .
A d m i n i s t r a c i ó : X-uclá, n i í m 13 b n i x o s . B a r c e l o n a .
' ^Aj
hi bagué un
a de la Habader resistir la
i tenían bomUí esclaiarea
[ue no 's con-
s proposicions
as companyías
cá en Navarro
y que deixarlo
••'•\:m
p e r a v e n d r é , a c c t s l o s p r e a a y wi&
t o t s l o s d i s t r i c t e s d o S a n t M a r t i d©
Provensals, propis pera fábricas,
tallers y altras construccions.
D o n a r á r a ñ ó J . R i v e r a , d e 1 á 2 , e n l o c a r r e r d e l Glot, n ú m . 6 1 ,
d e l m a t e i x p o b l é . Tcílófono 1.798.
TERRENOS
Espectacies
públicüs.
BARCELONA.
TIVOLI —CIRCO ECUBSTRR.—ATuy divendres 16. Gran funció dedicada á las Cara e s y en la quehi pendrápart tota la companyia.—Preus pera 'Is senyors los ordinaria,
pero ab obció-d' acompanyar á ui.a sen vora que disfrutará GRATIS entrada y asaiento igual
al que ell ocupi. Una senyora sola meytat de preu —A las 9.—Próximament debut del cé»
lebre KOTAKI.
TEATRO NOVETATS,—Companyía Emilio Mario.—Avuy divendres. — Par, — Dia de
m
f43o
L A R E N A I X E N S A — D I A R I DE CATALUKVA
Moda.—Lo jugruet Su EXCBI.BNCIA y I' aplandit drama nou en 3 actes de Qaldfis L A FIBRA..
— Entrada 3 rals —Dieaapte Estreno de la comedia en 3 actes de D M de Vela, D. QUIJOTE
BB MA.DRID.
J A R D I ESPANYOL.—A.vuy divendres Festivitat de la Mare de Deu del Carme—Los
iNOCKNTEg.—UNA. COMEDIA, CASERA Ó L O S C H U L O S D B MABAVITA.S—CARMELA.—COSAS D E
CASA (exitás\—Entrada 1 ral.—A tres quarte de nou - Demá esoullida funcid — Dilluna
-Próximament CAMPAWONE debut de la primera tiple D * Cecilia Delgado,
CARMEN.
sECCió
"I
POLÍTICA
Lo G a b e r a del s e n y o r C á n o v a s te la especlaljiat de la p r o v o c a d o deis c o a flíctes mes periUosos y m e s íácils d' e v i t a r . T o t a s a q u e l l a s c u e s i i o n s q u e u n a l tre G o b e r n , ó q u e p o l í t i c h s una mica previsors p r o c u r a r í a n n o t o c a r , pera no
ferse a b difícultats m a j o r s , a d e m e s d e las ja creadas i n d e p e n d e n t m e n t d e la seva
v o l u n t a t , las ba tocat ell, sense p e n s a r q u e hi ba c u e s i i o n s m e s perillosas en lo
país q u e las rivalitats d' en R o m e r o R o b l e d o y en Silvela, y s e n t i m e n t s p o l í tichs mes a r r e l a t s y m e s toris, q u e 'Is g e n e r a l m e n t interesaats y mes s o v i n t e n cara a n o d i n s q u e i n s p i r a n las a g r u p a c i o n s canovista y sai^astina.
Q u a n e n t r e 'Is e l e m e n t s mes i l u s t r á i s y mes r i c h s de las r e g i o n s aixísmateix
m e s ricas y m e s c u l t a s d' E s p a n v a h i b a n a n a t pr-ínent i n c r e m e n t ideas r e g e n e r a d o r a s , d e s s n r o t l l o de la n o b l e y patriótica aspiració á u n a nova organis^ció
del Est t, q u e '1 fassi m e s t o n y p o d e r o s , per m e d i del aprofitannent de las difer e n t a s lorsas n a c i o n a l s q u e en ell h i e s i s t e i x e n , al g r a n b o r n e d' Estat, t e n y o r
C á n o v a s oel C a s t i l l o , p e r c o m p t e s de p e n s a r en a p r o f i í a r y dirifiir u n a serie de
m o v i m c n t s r e g i o n a l i s t a s q u e h a n d e t e ñ i r c o n s e c u e n c i a s de v e r d a d e r a t r a s c e n dencia pera 'i p e r v i n d r e del p a í s , se li ha o c o r r e g u t i n t e n t a r la e m p r e s a r i d í c o la per la seva i n u t i l i t a t d' otegarlos i g n o r a n t q u e la c o m p r e s s i ó n o fa m e s q u e
salvarlos y d o n a r l o s m a j o r forsa e x p a n s i v a .
L a c o n d u c t a del s e n y o r C á n o v a s a b lo c a t a l a n i s m e ha d e t n o s t r a t sa carencia
d e v e r d a d e r a s c o n d i c i o n s d' b o r n e d' E s t a t ; p e r o al fí a q u e s t defecte s e u r e s u l t a r á en benefici d e la b o n a idea, q u i n a p r o p a g a n d a ba a u m e n t a t en g r a n s p r o p o r c i o n s d' e n s á q u e ell i n t e n t a c o h i b i r l a .
P e r o n o 's pot m i r a r a b la mateixa sstisfacció '1 resultat q u e pot t e ñ i r la falta d e tacte d' en C á n o v a s ab los socialistas. Aixó pot oferir perills d' u n a altra
cnena. L o s o c i a l i s m e 's presenta p e r tot a r r e u massa a m e n a s s a d o r pera q u e i m p u n e m e n t se p u g u i excitar á las massas socialistas, q u e fins essent c o m son encara r e l a t i v a m e n t m o l t r e d u b i d a s á E s p a n y a , p o d e n p r o d u h i r en u n m o m e n t
d o n a t serios conflictes. Y s o b r e t o t , petitas ó n o , poch ó m o l t periilosas, es t e a i e r a r i en u n h e m e d e g o b e r n t r a c t a r a g r u p a c i o n s de t r a v a l l a d o r s c o m la s o cialista e n u n a í o r m a tal q u e p u g u i facilitar 1' a u m e n t deis s e u s a d e p t e s ó ser>
vlr d' excusa ais exaltats pera la a d o p c i ó de p r o c e d i m e n t s m e n o s legáis q u e 'is
u s a t s fins a r a .
P r e s c i n d i n t d e las c o n v e n i e n c i a s deis partits p e r s e g u i t s , y de las c o n s e c u e n d a s definitivas q u e p u g u i t e ñ i r tot lo q u e ara 's ía, facilitant d e t e r m i n a d a s p r o p a g a n d a s , a p r e c i a d a la cuestió d e s d e 'I m a t e i x p u n t d e vista en q u e la t i n d r í a
<¿' apreciar lo s e n y o r C á n o v a s , si d' a l t r e polítich se tractés, n o pot pas ser mes
i m p o l í t i c a la seva c o n d u c t a a b lo c a t a l a n i s m e u n d i a , a b lo socialisme a r a . Uft
visidader h o m e d' E s í a t , si p r e o c u p a : per las c u e s t i o n s c o l o n i a l s y e c o n ó m i c a s ,
i
fea
i"•Jff
t
k
i
v
ao bal
í'ials,
tocar
u n a el
56 ni
xnés ni
lísme.l
Y
nous
Se;
vant 11
las ocal
De I
país, á|
avuy
perqui
partldí
de siii.l
No[
Cánová
va tornl
^uedatj
que er£
No!
han pul
ser se
Pe re
rnés qui
Y tal
María q|
d' orelh
Tot
séures á|
recó d'
alió de /I
del sign^
acompai
y bortasl
3b tota li
camps reí
^e grandl
cia al alcl
estudi.
Doncí
Jttiaterla
LA F I B R A .
D. QUIJOTE
Jarme —Los
— COSAS DK
5 — Dilluna
ado.
yV:
t f¡z
» deis c o n que un alir, pera n o
l de la seva
losas en lo
¡ents p o l í sovlnt e n alxísmateix
sas r e g e n e organls^ció
de las difetat, t e n y o r
na serie de
ira t r a s c e n resa r i d í c o fa m e s q u e
sa c a r e n c i a
seu r e s u l t a g r a n s pro«
t e ñ i r la fali' u n a altra
era q u e I m :om son e n an m o m e n t
osas, es l e c o m la s o eptas ó s e r ;gals q u e 'is
consecuenlinadas proe la t i n d r í a
3as ser mes
¡ene a r a . Ufl
económicas,
» 4
16 DE JULIOL DÉ 1 8 9 7
143 £
a o h a g u é s r o l g u t e n t r a r encara de pié en V e s t u d ! de las regfonals y de las s o r i a l s , al m e n o s íiauría p r o c u r a t no tocarlas, t e n i n t en c o m p t e lo p e r ü l ó s q u e es
tocar m a l a m e n t las c u e s t i o n s q u e t e ñ e n v e r d a d e r Interés pera u n país ó pera
u n a classe: p e r o '1 sabl e n t r e 'Is sabis n o h o ha c r e g u t aixís, y sense e n t r e t e n f r se ni per u n m o m e n t en 1' estudi d* aquestas c u e s t i o n s , ha cregut q u e sense
mes ni m e s , per sa p r o p i a autoritat, podía s u p r i m i r lo cataianisme y '1 socialisme...
Y lo ú n i c h q u e ha p o g u t conseguir ha sigut g u a n y a r s e , sense cap profif,
n o u s conflictes y n o u s m o t i u s de p r e o c u p a c i ó .
Segons t e l e g r a m a s de Saigon, lo rey de C a m b a d j e reconeixerá d' a q u í e n d e vant la p r o p i e t a t i n d i v i d u a l , com se ve íent á E u r o p a d' ensá q u e teñen bech
jas ocas.
De m a n e r a q u e si nosaltres haguessim t i n g u t la sort d' escriure en a q u e l l
país, á h o r a s d' are íóram t a n t propietaris de la antiga RENAIXENSA com ho s o m
avuy de la del V e n d r e l l ó be ho fcram de la de P e r p i n y á avuy per d e m á q u e ,
p e r q u é á u n x i m p l e se li acudís tirar u n a b o m b a á PJcamoixons ó aixecar u n a
partida c a r l i n a al P r i o r a t , declaressen la p r o v i n c i a de T a r r a g o n a en estat
de siti.
N o ' n s q u e d a altre r e m e y si n o volém fer t e s t a m e n t de griil; enviar á n ' en
Cánovas per allí baix p e r q u é Ü c n s e n y i n lo q u e te descuydat d' ensá q u e se 'ns
va tornar tant sabi. P a r q u e ni pot d o n a r la escusa d' aqueli gitano q u e s' havia
q u e d a t ab la petaca del confessor y q u e n o 1! tornava p e r q u é 'i capeliá, creyentse
que era u n altre '1 q u e s' havia q u e d a t sense tabaco ni paper, no Ja volía.
Nosaltres n o li h e m dada encare L A RENAIXENSA de B a r c e l o n a , y sino q u e
han pujat lo p r e u del p a p e r sellat, li p l a n t a r i a m d e m a n d a e n t r s cap y coil y p o t SGr se 'n faria set p s d r a s .
P e r q u é 'Js jutjes ja h o saben q u e nosaltres no hi traciém en d i n a m i t a . T o t lo
mes q u e h a v é m fet esclatar son u n s q u a n t s mistos d' en G a r i b a l d i .
Y t a n t d e b ó q u e no h o haguessem fet^ p e r q u é u n sastre de la plassa de S a n t a
María q u e li d é y a m en Gana p e r q u é ' n s prenía las balas, nos va d a r tal estirada
d' orellas q u e ni q u e h a g u e s s e m a n a t á solfa al c a r r e r de la Píetat.
L A P A T R I A XICA Y LA P A T R I A GRAN
T o t es cuestió de m o d a s . Ara no pot sortir de M a d r i d un personstje y a s séurcs á la taula del b a n q u e t ab q u e I' apeixan c u a t r e a d m i r a d o r s de cualsevol
rccó d' E s p a n y a , q u e n o h a g u é m de sentir deis autorisats llabis del personatje
alió de la patria xica y la patria gran,
ab u n a explicació más ó m e n o s cursi
del significat q u e 's d o n a á aquestas p á r a n l a s ; y vinga patria xica per a q u í , a b
a c o m p a n y a m e n t d e c a m p a n a r s de v ü a , c e m e n t i r i s , Uars de focb, balls, c a n s o n s
y hortas y p r a t s , a b m o l t vert, s o b r e tot molt vert; y vinga patria gran per allá
ab tota la farfatalla de c o n q u i s t a s y empresas llegendarias y héroes de llansa y
camps regats de s a n c h cristiana y de sanch m o r a , y m o l t a s bocadas d' h o n o r y
de grandesa y toVs los fochs de bengala y paperets retallats de la nova e l o c u e n cia al alcans deis b u r g e s o s q u e de pctits no varen p o d e r a n a r g a y r e t e m p s á
estudi.
D o n c h s sí; va c o m e n s a r u n á d i r h o , r a c a u r e en gracia ais altres, y ja t e n i m
ínateria assegurada pera lots los discursos en q u e s' baja de fer cortesía á u n a
^m
'•:\^í®l
143 a
%
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
regió, ssnse periU d' agraviar ais del centre, pels q u i reserva '1 formular! tota
mena de declaracioas unltarlstas ab párrafos brillants, q u e ja 'n venea de fets y
*s poden cantar y tot a b música dolenta.
Pero alxó de patria xica y patria gran no passa d' ésser un enginyós joch
de paraulas; y ja no s* bauria de dir res mes, perqué una frase buyda, un cop
ba fet lo seu efecte al sentirse una vegada ja s' ha d' arreconar per inservible y
es cuestió d* anar per u n altre,
J o no puch creure en patriotas que parlan de patria xica y de patria gran;
la patria no 's troba xica ó no es tal patria; y de patria tampoch se 'n ha de teñir mes d' una, y q u i tinga cor per cábrenhl duas tan capas lo veig de tenirne
zt\ com cap.
Los que hem nascul en aquesta bella térra catalana y aquí hi tením tots los re«
corts, tots los afectes de la nostra ánima, totas las nostras aspirecions; los que sabém que Catalunya te sa briUant historia, ben diferent de la historia d'Espanya
q u e s' ensenya en las nostras aulas; los q u e venerém la memoria deis nostres
gloriososcomtes y reys [que no figuran en la llista d'aqucUs senyors tau coneguts
á casa'seva que'ns fa apendre de cor la ciencia administrativa quan cursém la segonaensenyansa); los que escoUécn ab goig 1 JS nostras cansóos populars y conserv é m a b devocló las costums de la térra; los q u i 'ns dihé n catalans sense recordar*
nosde si aquesta regió forma part de tal ó qual estat, no podém entendre sense ter
gran violencia al nostre magí, cóm hi ha qui gosa r»arlar de patria xica y de patria gran, com si no tenintne prou de la seva, bagues de cáptame u n a ahra
q u e vesieixi mes, que estiga mes en arujonía ab las corrents d' aquest tcmps en
q u e sembla que es de lley trauren mes al sol que no n' h i ha á 1' o m b r a .
Si algú ha volgut sortir del pas adjudicantse patria y matria, ha estat beti
intelís: los catalans d' Espanya y 'Is catalans de Fransa tindríam una mateiss
mare y seríam de diferent pare; en nom de Catalunya protesto contra la supo*
sada biandria.
Aquí no hi ha res mes, sino que cada h ú ha nascut allá ahont Deu ba estaC
servit y ba aprés de petitesa á parlar u n a llengua y s' ha fet ab unas costums y
h a anat creixent en una encontrada que te son carácter propi y sa historia pe->
culiar; y no li han d* ensenyar quina es la seva patria, perqué ho sab prou; di->
gueull, si es ca^, que per u n eizar aquella nació ó un tros d' ella ha anat á par a r á mans d' un tira que 1* ha ajuntat á un estat mes ó menos artificial, ó b¿
q u e espontáneament s' ha associat á una altra nació y constitubit junt ab aquesta u n estat deis que se *n diu impropiament necions q u a n se parla 'I llenguatje
oficial corrent.
Q u e no hi ha patria xica ja ho sent prou tothom que tinga sanch al u l l . Lo
parlar de patria gran és u n parlar de res.
Las patrias grans deis catalans son duas; las deis polachs son tres, segura»
m e n t tan estimadas d* ells com Inglaterra bo es deis irlandesos. iQuin conceptc
d e patria! iQuína confusló mes monstruosa! Lo que s* estima y lo que s' aborreix, lo que *s te per arca de tot lo bó y lo que *s constltuheix font de totas las
desgracias, de totas las esclavituts, de totas las miserias, de bumlllacions y desh o n r a s , es u n a matelxa cosa, xica ó gran, sense más diferencia q u e la resultant
d e la cantitat, de las dimensions.
Perqué lo de gran deu anar per la major extensió; n o s' hl pot veure altra
grandesa; los d* Alsacia-Lorena han de teñir per patria gran (segons la lley) i
M
'.•;.S
guer
de lo iil
J 6 DE JULIOL DE 1897
lularl tots.
a de fets y
Inyós joch
ia, un cop
nservible y
atria gran;
n ha de tede tenirne
I
1 tots los re; los que sai d'Espanya
iels nosires
aci coneguts
iirsém la seirs y conserse recordardre sense íer
;ica y de pale u n a altra
est temps en
nbra.
ha estat bec
una mateiza
itra la supo-
ch al ull. La
•ot veure altra
sgoQs la Wty) &•
la Ale .jania, com havían de tenirhi á Fransa uns quants anys enrera; no fora
estrany que un altre día dfsfrutessen de complerta independencia; ¿doncfas quina mena de grandcsa es aquesta que *s treu y *s posa y 's muda per qualsevol
efzar y 's pot suprimir un dia sense que res de! mon se 'n ressenti, sense que
ningü la plori? ¿quina grandesa e s a q u e i x a q u e la diplomacia pot esborrar ab
un cop de ploma, per una conveniencia qualsevol, per un c a p r i n o d' un sol
borne, si tant convé?
N o desapareix aixís, tan senzillament, la patria veritable, la q u e ' s moteja
dihentii xica; no las trasbalsan pas los bornes las lleys de la naturalesa.
La que 's vol sempre y sempre s' estima y *s defensa y no 's vol perdre, aixó
es la >íatria, no oatria xica, sino patria senzillament, tan gran com lo cor la
seni. tan gran com Deu nos i' ba donada; la que no 's vol, la que un aguanta
per forsa, la que no tem perdre, sino al contrari, prega al cel oue li trega un dia
del demunt, alió no es patria, ni gran, ni xica, ni res.
L. Y M. (j.)
D E L L L I B R E «ORAGIONS*
Devém á la galantería del genial escriptor cátala D. Santiago Rusiñol lo poguer oferlr á nostres llegidors los fragments que segueixen, formant part del Uibre Oracions prompte á veure la llum ab magníficas ilustracions de Miquel
Utriilo. Aixís podrán formar concepte de la importancia que revestí la conferencia donada '1 darrer dissapte en 1' Ateneo de Barcelona y al mateix temps
assaborir las primicias de la no/a y delicada obra ab que V artisía-literat R u s i ñol ha enriquit las lietras catalanas.
Deu ha estat
as costuins y
historia p e sab prou; dita anat á partificial, ó bé
u n t ab aquesi 'i llenguatje
tres, seguralaici concepte
o que s' aboat de totas las
lacioas y desiie la resultant
1933
t^
A LA BOYRA
Q u a n la térra florí; quan las altas monianyas foren blancas de neu, las valls
de molsa y las planuras de hoscos; quan la canturía d' auceils omplí de vida las
ombrívolas foscurias de las selvas; quan la mar comensá á gronxarse despentinantse en rastelleras d' escuma sobre la platja de plata; quan las cascadas saltaren entre vibracionsde llum sobre las boscanas flors; quan los rius s' estiraren,
los núvols s' encengueren y '1 planeta florit rodóla per 1' espay, per encensar la
gran obra la boyra degué neixer.
Suavíssima com un maniell de verge, vaporosa com un somni, grisa y c o a fosa, degué neixer la boyra per velar las aspresas del mon; per modelar los contorns y fondre las arestas; per disfumir la forma retallada de las cosas; per o m plir de misteri y dolsa vaguetat las toscas realitats de la freda materia; per
escampar poesía y amagar á la mirada del home '1 mes enllá conlós; per ferli
entreveure, darrera d' aquellas gasas, pahisatges que tal volta no existían,
formas ideáis que no eran, bellcsas imaginadas darrera d' aquell bes de d e s p o sada, que cobrian potser miserables perspectivas, enganys potser de la ilusió
mes hermosa.
La boyra, cobrint de gasas la térra, fou la barrera suau posada entre la v e r i íat y 'Is ulls; fou 1' alé misterios que, disfumint realitats, al intrigar lo p e n s a meni hi encengué la santa foguera del somni; la darrera pinzellada modelant
los aspres contorns de la obra; 1'aureola divina baixada deis alts turons de la
gloria, per encendre la fé en lo fons de las ánimas, avesanllas á llegir darrera
de lo invisible.
•
.\:4
/434
II
LA. RENAIXENS.Í — DIARI DE CATALUNYA
Ab la boyra per manto, la térra s' u n í ab lo cel; las montanyas cresqueren;.
los turons s' enlayraren abrassats allá enlayre, la blancor de la neu y la verdor
deis arbres s' agrissaren suaument sota una sola abrassada; ab la boyta per
manto, s' aflunyaren las valls, y onadas de flonja escuma confongueren, al
Uuny, boscos y camps, rius y pobléis, acotxats sota '1 manto matelx; las tristas
siluetas de las ciutats modernas, las simétricas líneas, las rengleras de casas, la
frtda cotrecció deis pobles nascuts de poco, modelats per la boyra, 's perfumaren d' art, se tornaren visions d' altres temps grandiosos, ennobliren sas tascas
ab aquell encens gris que allunyava del home la prosa de sas obras.
Potser d' aquella boyra nasqueren los ulls blaus, tornassolats de vaga color
de lluna, las miradas boyrosas perlejadas de trista melanconía y ombrejadas de
pensaments misteriosos; potser nasqué la poesía deis que senten fret á 1' ánima»
las estrofas balxadas d' u n blanch desert de núvols, los ays de la tardor y V
anycrament de la llum; potser nasqué la música sens Uetra y la pintura sens línea; potser r espiritualisme, entreveyent darrera las gasas del esperit las evolucions de V ánima; potser d' aquella boyra extesa á la planura deis sigles ne ñas*
q u é la liegerda, la tradició, mes hermosa que la historia, pintantnos los íets
passats entre somorta claror é indecisa poesía.
Si ets tú, bellíssima boyra, la que esborras la verltat, la que encisas y enganyas y esperansas; la que ilusionas la vida ab temptadoras promesas, la que excitas la imaginació del home; la que intrigas y promets bellesas d* encantament
darrera las tevas transparencias, baixa sovint del teu trono de montanyas, escórrat y rellisca devant de nostra mirada, y fesnos veure la térra velada per la
teva cortina de blondas. Ab tú al devant, lo color se fondrá en onadas d' a r monía, la llum en aureola somorta, la forma en contorns de modelada puresa;
ab tú al devant las miserias de la vida s' esmortuhirán peí consol de la distancia, las impurcsas s' amagaián en las tevas gasas, 1' amor viurá endormiscat
darrera '1 vel d' ilusions, las passions y las baixesas del home semblarán menos
tristas cobertas de perspectiva del ayre; ab tú al devant, la veritat será vestida, \&
fé exaltada, sublimada la poesía y V art perfumat de gloria. Baixa sovint, boyra
del ce!, que la térra necesslta 'i teu encens per borrar sas impuresas.
Baixa resant la oració misteriosa.
A LA C A M P A N A
Si algún objecte vestit ab la materia sembla teñir una ánima á dintre, una
ánima que parli, que plori, que canti y q u e sospirl, ets tu oh campana!; tu,
que ab la veu de bronzo remous en lo cor del home las alegrías y las tristesas
mes intimas, aquellas que no traspúan á fora guardadas en los fulls arracerats
de la quietut mes fonda.
Sospesa al cim del campanar, voltada sempre de núvols, de llum, de serenas y d' estrellas, á tota hora respiras aquella santa soleíat de las alturas, feta
de gasas d' éter, ahont las veus no hi arriban y arriban los sospirs; ahont la paraula no hi puja y las pregarlas hi volan; ahont las ánimas hi passan al llensarse á seguir la ruta espiritual de son romiatge invisible; sola allí enlayre, voltada de flors d' escleixa obertas de cara al cel, de flors regadas peí matelx petó
deis Dúvols y voltada de remolins de falsías xisclant á ton entorn com vol d-esperits malalta, vius la vida del ayre, te nodreixes de soletat y quietut y 't b r o n zejas de la puresa que 't volta. T o n cor tantsols lespira las cansons virginals fe-
í
cresqueren».
1 y la verdor
la boyra per
mgueren, al
iz; las tristas
s de casas^ la
's perfumaea sas tascas
•
le vaga color
nbrejadas de
t á V ánima,
la tardor y 1'
itura sens lírit las evolU'
ligles ne nasatnos los fets
cisas y enga6, la que exencantament
antanyas, esvelada per la
añadas d' a r elada puresa;
de la d i s t a a i endormlscat
alarán menos
irá vestida, la
sovint, boyra
s.
á dintre, una
lampana!; tu,
y las tristesas
ulls arracerats
u m , de sere; alturas, feta
; ahont la pasan al Uensarsnlayre, volta1 mateix petó
coin vol d-esetut y 't b r o n is virginals fe-
l 6 DE JULIOL DE 1897
1435
tas de sorolls d' espay, y verges las tornas al home, que las escolta baixarabrassadas ab las veus de la N a t u r e .
Lluny de tot lo del mon, Uuny de las passions petltas, lluny del fanch de la
ierra, 00 parlas mes que en los moments mes solempnes. No parlas mes que
quan te d' alsarse V ánima y corra vers la llum del ideal, quan brota una nova
flor en I' aspre jardí deis bornes, quan lo plor te d« regar alguna tomba, quan
r esperit fuig del eos, quan lo cor s' enfosquéis, quan se té de resar, d' Invocar
y de sufrir... allavoras íú parlas y la teva veu va seguint los tristes batements
y 'I compás misterios de las veus ofegadas; lo teu batall acompanya la ne^ra
profcssó deis endolats del mon, que s' abrigan de fosca per amagar la seva
tristesa.
T a n t sensible ets, oh campana!, per lot lo que 't rodeja, tatít hermosa tens
1' ánima, que sempre la te^a veu pura respon ais sentiments que '1 tcmps t' e n senya. Si '1 cel es blau, seré y brodat de núvols y estén la cortina alegra, la teva
veu vibra allí enlayre com copa d' or batent sobre cristall de roca, com soroil
d' aygua gotejant sota volta de plata; si '1 cel es gris, extés com mantell de dol
sobre la plana, la teva veu 's torna fosca, '1 teu cant es mate y somort y com
un suspir s' apaga á dintre de lú maíeixa; quan xiscla '1 vent al passar per las
escletxas del teu trono, la teva veu segueix al vent y ab ell s' envola, com crit
d' esglayadora agonía, á corre despietat, á aíxordar las orellas de las plantas, á
udolar sota las naus de las ruinas, á entrar á las mateixas tombas, confós lo tea
«rlt ab lo xiscle neguitós de la ventada. ¡Qué trista 't queixas al sentir caure la
pluja sobre la teva esquena de bronzo! ¡Qué alegra que 't despertas ab la claror
d»l dial ¡Qué melangiosa suspiras al sentirlo morir darrera de las montanyasl
Quan los teus filis te demanan que 'Is aleniis, ¡ab quín dalit respiras lo vent
deguerra que 't volta, y com retrona '1 teu crit de banda á banda de patria! La
tevi veu es allavoras un cant d' entussiasme, un ay! neguitós d' alerta, un vibrajt tremolOfr rebotent per las serras, y, trobant un eco en cada pit, la sublíoi
inviíació á la marxa de victoria, y la promesa cantada de santa independencia.
Ch campanil Grandiosa ets si tocas á mal temps: s-embla q u e ' I s núvols se
revoquin sobre teu y 'Is trons vulguin ofegar lo teu crit; solempne si estás calladasond<:)ant la gran ñau misteriosa; enigmática y trista al comptar las horas
de la vida que s'escorran incansables; y gran ets sempre: gran quan sospiras,
gr&nquan cantas ó parlas, y gran quan callas.
j r a n ets sempre; pero may las tevas queixas de bronzo arriban al fons del
cor -om quan tocas á oració. Mirante '1 dia, que mor despedit de nuvoladas c a cesas veyeni lo sol enfonzanze poch á poch voltat de ga^sas, sentint la térra
adoroirse, no sé ab quina emoció pregas per aixís fer pregar ais que t' escoltan.
Cridas per tú, en aquella hora dolcíssima, compareixen tots los recorts de la
vida, ,n liims confosos se veuhen anar pasiant las esperansas borradas, en p r o fcssó .isfumida s'escorran los desenganys y passan muts de vergonya; cridal
per tú l ' a n y o r a m e n t se despena de tot lo que es llutiy y s'estima, de tot lo
que s' la perdut, de tot lo mort altre temps; cridats per tú en lo buyt de la indecisa claor, s' abrassa tot lo que plora y sufrelx, s' abrassan íots los somnis csborrats;;ridat per tú, tot resa en la gran Naturalesa.
Resal dia que mort, la térra que s' adorm, V home que calla, y 'Is estéis
que allí «nlayre puntcian sobre teu, mirante iremolosos.
SANTIAGO R Ü S I N O L .
" I
I
Excffl.
Diputat á Gorts, Gran Greu M mérit milití allí lili
MORÍ Á TEYÁ 'LI 9
després
d' liaver
rehuí los
S^ntsf^a:
La desconsolada viuda Excma SenjKo]
mon, filia política Donya Rosa Valls, Ms
tichs, cosins y demés parents, la rahó sKo(
pregan á sos amichs y coneguts aae asftin
funt se celebrarán demá dissapte, 17, á
NO S' INVITA PARTICULARMINT.
1.08 Klxcms. Srs. BisbCM de B a r c e l o n a y de Vicl'coucedcixí^ d' i|
tes de i»ietat á. V áuiíua del dii'aiit.
m
I, Oerent de la Ilesa Oodó y
9 DEL C O R R E N T
iaznexits y la, henedicció
apostólica
>onya Antonia de Lallana, fill Don Rais polítichs, oncle, nebots, nebots polííodó y Companyía y (cLa Vanguardia»
iin ais funerals que per 1' ánima del didel matí en la iglesia de Sant Agustí.
Lo dol se despedeix en la Iglesia.
! Vicl'coiicecleixeífcí d' inclnlgeMcia d sos cliocessans qne apliqnin oracious ó ac-
1438
L A RENAIXEKSA — DIARI DE CATALUNVA
NOTICIAS
Ahir á la tarde van reunirse en 1' Ajuntament de Barcelona las comissions
permanents d' Hlseada, Foment y Gobernado. La primera debía continuar en
r estudi deis diferents dictámens que van quedar pendents d' aprobado en la
sessió anterior. A las cinch va reunirse la de Foment pera ocuparse, entrí altres
de menos importancia, deis següsnts assumptos: Antecedents relatius á la instalado d* un mercat en los terrenos de Sant Joseph y Jerusalém; Real ordre referent á la concessió de permís pera la xarxa general de ferro carrils y tranvías
Cléctrichs de Barcelona y pobles agregats; ofici del Eoginyerde Vialitat acompanyant lo plano y valorado del terreno y casa que deuhen ser expropiats ais
senyors Codina y Ferrer pera obrlr lo carrer de Sant Salvador de Gracia, y un
altre referent á la desaparició d' unas barracas que hi ha en lo carrer Diagonal
en la part de Gracia y á colocar duas fonts públicas en lo passeig del Cementir!.
Mes tart debía reunirse la de Gobernado pera resoldre Ms següents expedients:
Utilisar pera escolas públicas unas casas del carrer de Trilla; designar al regidor
que deurá representar al Ajuntament de Barcelona en lo Congrés Vitícola de
Sant Sadurní de Noya, y fer diferenias obras en los locáis que ocupan los jutjats de Gracia y Sant Martí.
La Comissió especial d' Escorxadors va estar ahir constitublda en sessió de
carácter permanent, anantse rellevant los individuos que la componen, pertnanelxent á Casa la Ciutat, á ñ de resoldre desde *1 primer moment cualsevol din-*
cultat que 's pogués presentar.
—La Junta de D«fensa deis interessos creats per la agregado, presidida peí
senador senyor Paz, no para de fer vivíssimas gestlons pera portar al terreno
prácticb los acorts presos per la mateixa. Entre ells ocupa un lloch preferent lo
gestionarsfins á conseguirho U que s' autorisi á la Companyia d* ómnibus «La
Catalana» pera que pugui establir, segons te solicitat, una línea de cotxes que
prestin servey fins al carrer Major de Gracia, á fi de que '1 públich surtí benefi*
ciat ab la baratura del passat)e, ja que avuy es 1* únich trajéete de Barcelona e a
lo qual se pagan i5 céntims. També ha conferenciat ab lo senyor Administrador de Correus y telégrafos respecte á las miUoras que en dits serveys se deixaa
sentir en los pobles agregats, baventse poeut convencer de la bona voluntat é
interés que en aixó te 'i senyor Primo de Rivera, quin senyor está fent lo plan
general de servey pera sométrel á la aprobado de la superioritat. La Junta de
Defensa ha ofert á dit senyor son incondicional apoyo y está disposada á gestionar ab lo Ministre y Director general del ram la aprobado de la unificado de
serveys de Barcelona. Gestiona també la Junta ab singular interés pera que
cessi tot lo mes aviat possible 1' estat anormal que regna en la majoría deis serveys deis pobles agregats. Aixís mateix te pres I' acort de procurar que quan se
dugui á cap la urbanisació de la plassa de Catalunya 's sufragui per parts iguals
V Import á que puja deis pressupósita del Ensanxe y de la ciutat vella, puig de
lo contrari 'a sortitían perjudicáis los interessos del Ensanxe.
— U n éxit seguit va ser per la senyoreta Cobeña la fundó del seu benefici
que tingué lloch lo dimecres en lo teatro de Novetats. En lo drama La fiera esligué á boaa altura aquesta distingida artista; á mes altura que no pas la obra,
I;.'fem
1
16 DE JuLioi. SE T897
ti*
cocnissions .
n t i n u a r en
bació en la
entfí altres
as á la i n s al ordre re»
s y tranvías
litat acocnproplats ais
rracla, y un
:r Diagonal
Cementirí,
expedients:
ir al regidor
Vitícola de
pan los j u t "
f
.1
^#
en sessió ds
en, perraaalsevol din"
residida peí
r al terreno
preferent lo
n n i b u s «La
! cotxes q u e
u n i benefi*
arcelona e n
administraos se deixaa
a voluntat é
íent lo plan
a J u n t a de
ida á gestio"
niñcació de
és pera q u e
ría deis cerque quan se
parts iguals
illa, pulg de
seu benefíci
La -fiera espas la obra,
%
\.
1439
que ab tot y ser del senyor Pérez Galdós y estrenarse á Barcelona no causa
gayre impresió ais espectadors; resultaot en nostre concepte per cert ensopiment
que hl ha en tota el!a al matelx temps que per la falta de novetat, de verossimilitut y d' interés dramátich la pitjor de las del repuiadissim novelista
castellaa
E a lo monólech De alivio també 's va lluhlr molt la senyoreta Cobsña, y
alxó que tampoch hl bavla d' abont tréuren prou partit.
Los demés actors que prengueren part en la interpretacíó de La fiera hi estigueren molt acertáis, sobretot los senyors T h a ü i i e r , Cuevas y Balagucr. Aixó
no vol dir q u e ' i drama del senyor Pérez Galdós no foí aplaudit, puig va ser
cridat á la escena al final de tots los actes, no podentshi presentar per no trobarse á Barcelona.
— A b moiiu d' haver concedit la Capitanía del Port de Barcelona passaporC
pera Mahó á difercnts oficiáis destinats á la dotació del nou acorassat «Cristóbal Colon», se creu que 'i nou barco de guerra desde aquest darrer port se d i rigirá á Cartagena sense anar á Barcelona.
—A bordo del vapor suech «Oída» que 's troba á Barcelona 's van barallar
dos marinsrs, tenint que ser curats de dlferentas feridas que presentavan en la
Casa de Socorro del Passeig de Colon.
— L o llam que durant la tempestat de dilluns passat va caure en la
iglesia del Carme de Valls va produblr alguns desperfectes en la part antiga del
edifici ocupat actualment per los escolapis, sense que afortuaadament hi b a gues que lamentar cap desgracia personal.
— L ' E x c m . senyor Rector d' aquesta Universitat iia tingut á be nombrar
mesires interins á don Narcís Moriscot, pera Piera; á don Josepb Pegueroles,
pera La Riba; á don Agustí Pedro y Belart, pera Salas; á don Joaquim Gris^
pera Lioret de Mar; á donya Ramona Aubá, pera Corbera; á donya María GarTcta, pera Falset; á donya Assumpcló Sas, pera Santa Pau; á donya Agna T a r lés, pera Aoglés, y á don Ramón Saumell, pera Aleixar.
— S ' ha encarregat de la direcció de la otquesta del Jardí Espanyol lo reputat compositor y director don Gustan de Mária Campos, á quin cfecie s' ha deznorat la primera representado J e la sarsuela Carmen fins á principis de la vinent setmana, durant la qual debutará en dit teatro ab la opereta Campanone
la distingida primera tiple donya Cecilia Delgado.
—Ahir dematí 's va despatxar per los carnicers de las plassas deis pobles
agregáis la carn que havía comprat fora de Barcelona 1' Ajuntament, solucioa a n t aixís lo conflicíe que havían creat los provehidors deis escorxadors del»
pobies agregáis, negantse á proporcionar carn si V Ajuniament no acordava r e baixárloshi Ms drets que devían pagar.
Los indií'iduos que componen la comissió especial d' Escorxadors desde
primera hora del dematí s' havían trasladat ais diferents pobles á fi de serhi á la
hora en q u e 'is carnicers devían rebre la carn que pera véndrela los ni entregaría r Ajuntament, en comptes deis acaparadnos, y poder rcsoldre qualsevol di»
ficultat que *s presentes, aixís com també pera obligar ais carnicers á que v e n guessin la carn al preu que tenía acordat 1' Ajuntament. Totas las operación»
se van fer com de costum.
A última hora vam sentir á dir que 'Is provehidors del escorxador de Barcel o n a tractavan de secundar la conducta deis seus companys deis pobles, per mes
•:;?••:
••;,,-;i
1440
l-A RENAIXENSA —• DlARl DE CATALUNYA
que res se sabía de segur á«ias sis de la tarde: de totas maneras 1 ' A j u n t a m e n t
te '1 bestlar que pot necessitar de moment y está á punt de realisar grans c o m pras en inmillorables condicions, pera '1 cas de que fos veritat que 'is provehldors adoptessin aquesta mida, arribant allavors inmediatament á Barcelona,
a h o r t t o r a mort per los dapendents del Municipi, sense que sofrís cap p e r t u r bació lo provehlment de las plassas públicas.
—La suscripció d' Obligacions hipotecarias del Empréstlt de Filipinas va
ferse ahir á Barcelona ab molta a n i m a d o . A cuarts de sis de la tarde en lo
Banch Hispano-Colonial tenían noticia de que havían quedat suscritas 4 i 5 , o o o
obligacions en tot Espanya, faltant encara noticias de diferentas capitals. L'em>
préstlt devía quedar tancat ahir á las doize de la nit. Dcmá donarém compte
ezacte d{ 1 lesultat.
—Avuy arriba á Barcelona '1 vapor «Alicante» que conduhcix gran n ú m e r o
de soldats de Filipinas; embarcantse altres pera '1 matéis punt en lo v a p o r - c o rreu «Isla de Mindanao», que sortirá demá.
—Completament reposat ja de sa malaltía '1 mestre Morera, la Societat coral
«Catalunya Nova» anuncia pera '1 díumenge que ve en lo teatro Jardí Espanyol
l o concert inaugural d* aquesta temporada.
—La Associació de Viatjants del Comers y de la Industria de Barcelona c e ebrará Junta general ordinaria '1 dia i 8 del corrent, á las deu del matí, en los
salons del Foment del Travall Nacional.
rzMal de cap. cansament, estat febril, eslornuls y opressió de coll, tais son los síntomas del refredat. Prénguis desseguida una ó duas Cápstclas de Quinina de Pelletier^ y
al dia següent tot haurá terminat. Cada cápsula porta 'i uom de Pelletier, inventor de
la quinina.
AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL, DE BARCELONA.—Deute municial.—Empréstlt hipótecari—Emissió de 1 de Juliol de 1893.—Sorteig núm. 4 —Verificada en aquest día la
«stracció de 1.000 obligacions del referit empréstlt, pera 'i quart sorteig del maleix,
vCorresponent al 1 de Juliol de 1897, s' anuncia al públichi lo resultat següent:
Del
41 al
61
101
201
311
351
361
391
411
421
641
711
•721
1081
1111
1121
1141
1451
1481
1511
1551
1621
1771
1841
1971
50
70
110
210
320
360
370
400
420
430
650
720
730
1090
1120
1130
1150
1460
1490
1520
1560
1630
1780
1850
1980
Del 2271 al 2280
2301 2310
2341 2350
2421 2430
2611 2620
3131 3140
3161 3170
3211 3220
3231 3240
3571 3580
3581 3590
3791 3800
3831 3840
3841 3850
3861 3870
3871 3880
3911 3920
3961 3970
3971 3980
4021 4030
4041 4050
4051 4060
4061 4070
4071 4080
4091 4100
Del 4121-814130
4171" 4180
4411 4420
4551 4560
4581 4590
4591 4600
4641 4650
4681 4690
4881 4890
4901 4910
4941 4950
4971 4680
5051 5060
5301 5310
5341 5350
5371 5380
5471 5480
5481 5490
5541 5550
5571 5580
5761 5770
5791 5800
5811 5820
5881 5890
5991 6000
Del 6131 al 6140
6211
6261
6371
6731
706 L
7141
720 L
•7411
7831
7901
8031
8071
8851
8991
9101
9111
9241
9431
9651
9671
9761
9811
9861
9901
6220
6270
6380
6740
7070
7150
7210
7420
7840
7910
8040
8080
8860
9000
9110
9120
9250
9440
9660
9680
9770
9S20
9870
9910
M
Í5
lül
16 DE JüLlOL DE 1897
I44I
Lo pago 's verificará en la Diposítaría municipal lo dijous 15 del corrent Juliol, y
demés dijous successius laborables, desde las deu del matí á la una de la tarde, previa
formalisacid de la corresponent factura per Contaduría en lo dilluns anterior,
Barcelona 1 de Juliol de 1897.—Lo secretari, Joseph Gome» del Castillo.
funtament
'ans c o m s provehitarcelona,
p perturlllpinas va
arde en lo
is 415,000
ais. L ' em11 compte
n número
vapor-co:ietat coral
[ EspanyoL
celoaa c e atí, en los
¡on los sínPelletier, y
nventor do
itit hipotO'"
lest día la
iel xnateix,
t:
al 6140
6220
6270
6380
6740
7070
7150
7210
7420
7840
7910
8040
8080
8860
9000
9110
9)20
9250
9440
9660
9680
9770
9820
9870
9910
%
V V,
h
'AUí^me c o r r e a t a donatt fgr ia Junta dt Gobgrn dsl Coisg% tic ÜSÍT
mers de la plassa de Barcelona 6, 15 de Juliol de 1897.
vap-d?es.<. ,. 90 d/f. S2'40 diner.
Id.
á la vieta. 32'68 paper.
Pa3?lB
S d/v.
paper.
Id.
á la YÍsta.
30^30 paper.
i^^^!3gSaSía3KxS!ESeS£^^
Uísító
i
«í
A«eSoiUB.~-CoBftpSe6.
Banch F . Colonial.—1 á 80 mil
> Barcelona
,
> de Viianova
» de Préstame y Descomp. .
Fer-car. de Tarragona ü. j)?. .
> Med.* á Zam y de O. á V.
> y minas S. Joan A. en liq.
y- Nort d' Eapanya, . . , ,
Alumbrat Gas á Barcelona.. .
Banch H. Colonial.—1 á SO mil
Fer-car. Tarragona, Bar,•y F.
> Medina 6, Zam. y O. & Vigo
» Nort d' Espanya.. . • .
8 &. vista
8 d. vUtá^i
,Ul>&oete.. 0'38danv|S Málaga
O'SSdany
O'SS 5
0'38
Sí Madrid
áJccy
O'SS >
Alioant.... ,0'S8
(1 Murcia
O'SS >
^ m e r l a . . . ¡0-88
jl OreoLí^e
O'SS »
Badajos....
0'S8
?! Oviedo
O'SS >
Bilbao
'O'SS >
0'88
I
Palma
.
.
,.
Burgos
0*88 >
0'S8
Falencia. . O'SS
Cádiz
>
Pamplona.. O'SS »
C&rtacrena. 0'S8
O'SS »
ReuB
Casteñó.... 0'S8
ObligaeSuna.—€uMiptat
Córdoba ... 0'S8
Salamanc;^. O'SS *
Fer-car.
N. Esp.prioTtiat Sarc.
O'SS »
Coruña ....
S. Sebastlá. O'SS »
> N. Eap." Lleyda á Reua y
Fig-ueraa... 0'S8
S a n t a n d e r . 0'25 »
Tarrag. (ac. adhdridas)
Gerona .... 0*88
Fer-car. N. Eap. eepe. Segorla.
Granada... 0'50
Santiago.... O'SS >
> > »
>
Almanaa
Huesca
0'38
|| Sevilla ...... O'SS >
lO'SS
>
á
Valencia
y
Tarragona
Jeres
0'38 » > Tarragona.,0'8S y
> y Minas Sant Joan A badaLleyda
0'88
ÍTortosa
0'38 »
aaa gar. N o r t : . . . .
Logroño... 0'88 > ü Valencia.... O'SS »
» Tarrag. B.'y Franea, bip.
asK'iEcsixi-^»^.
!í
Valladolid..
Loroa
> Tarr. B. y Franea, no hip.
Kfeetea 0*88
piiblf«b«.
Paptr.
fiVigo Binar.
» Tarrag.* Barcelona y Fr.
Lngo...
0'88
I Vitoria
líente interior
fl de mea.
. 64'525
6455
> Madrid á Barc. (direotea).
0'75
ü Zaragoza....
>
> O'SS
fl prdxim,
.
>
>
> Reua á Roda
> Exterior fl de mef. 80 625 80 65
> Grao, Alm. Val. no adher.
»
» fl próxim. .
» A l m . Val. Tarr. adheridas
> «mortiaable comptat.
>
Medina á Z. y de Orense á
96'65
Vj P-Tre. Renda Aduanas.. 96'35
Vigo, emiaió 1880 y 82.
l a id. cantitata petitae.. .
9:'25
>
>
>
>
prioritat
Bjt, Hipoteo. Cuba 1886 Id. 95'
79 25
Canal d' Urgell
*
>
> 1890 id.
Sooietat coorp. Trasatlántica..
Comp. g e n . Tabacos Filipinas.
90 25 90'£O-
5 50
88'75 99=
16 70 16 80
77 25 77 75
79'75 80'
56 50 E6 75
93 85 9415
8G'5C
m'
51'
<
5075
50'75 51'
50 25 50 75
56'd5 57'
3225 32'60
<
•
(
i
BUTLLETÍ BURSÁTIL. — A las 4 tarde.
Sareelona 15 de Juliol de 1897.
Gftsino Mercantil.—Francbs, 30'30.—Lliurai. 32'70.
Gapons.—>! Juliol 1897. — Cubas, 29'25 per 100 bcnefici. — Exterior, 28'75 per 100
benefici.—Interior y Amortisable, TOO per 100 dany.
o r . —^^Centena» Alfonso, 28'90 per 100 de prima.—Centenas Iiabolin»», 38*40 Id.—
Moaodaí de 20 pessetai, 29'50 id.—Onsas, 29'90 id.—Or petit, 26*00.
Xfota.—Aqueta preña son de compra.
Monedas extrangeras: Marchs, 29'00.—Liras, 25'00.—DoUars, 33*00.—Franchs, 30'00.
—Lliuras, 30*00.
Nota.— Preus aproximáis segons cantitat.
Gars deis cambis en lo dia d' ahir.
Sessió de la tarde.
A las 1*45 comensaren i ferae en lo Pati de la Bolsa operacionr ali «egüenta eamli»:.
4 per 100 Interior, fi mes, 64'75.—Exterior, fi mes, OO'OO.
^1
•i í^í'i 1 1
•\w.m
^[442
%
1-J
L A REKAIXENSA —
DIARI ©E CATALUNYA
A iBf 3*80. Obertura oficial de Bolsa. Se cotisá ali se8:üecti cambia:
4 Tíer TOO Interior, fi mes, 64'76, "77, 76, "i", 73, 70, 67, 62. 60, 55 y 57. — Exterior, fi
mea, 80'35, 76 72, 73, 75. 7¿, 68, 85, 57, 60 y 62.—F. Lí. del Nort, fi mes, CO'OO.—Id. de
FranB», fi mes, 16'70.—Id. d' Orense, fi mes, O'OO.—Colonial, fi m e s , 8S'25, 62 y 25.—
Cuba», 6 per 100, comptai, 95'i2.—CubBs, 5 per 100, fíomptat, 79 00 y 12. — Empréstit
Aduanas, 5 per 100, tartida, 96'50.—4 per Amortisable partida, 96'50—Curs de) S x t e rior -^ Pa-if, 62'56.—Curs del Exterior á Londres £2*50.—Gur« del Interior á Madria.
64'70 y 66.
1
ANUNCIS PARTICULARS
s
5
TE
1?
Z
5
ú i
a
s
z
s
E
5
La mejor preparación para conservar,
restaurar y embellecer c! cabello es
El Vigor del Cabello
del Dr, Ayer,
. !
'(
Conserva la cabeza libre de caspa,
s á n a l o s Immores molestos 6 impide
la caída del cabello. Cuando el
cabello se pone seco, claro, marchito
6 gris, le devuelve el color original
y su contextura, estimulando u n
nuevo y vigoroso crecimiento. Doquiera se emplea el Vigor del Cabello
del Ur. A}-ei*, suplanta todas las
demás preparaciones y pasa á ser el
favorito de las señoras y caballeros.
El Vigor del Cabello
del Dr. Ayer . . .
Medallas de Oro en las P r i n c i p a l e s
ISsiJosicioneüi 'CJniversales.
ia
s
5
15
Cdlichs, Diarrea, Dissenteria
|i
CBEÍADE B Í S Í ^ U T I
de GHIMAIILT y C.^ de París
i
Lo Msmut es u n remey heróych
pmpieal ab éxil indiscutible contra
'is cólichs, diarreas,
dissenterias,
gastritis, gastralgias.
in/Iar/iacions.
dolors de ventrelL llagas deis hudells y diarreas coler i formes.
Le Crema ofert ix sobre 'Is polvos dtí bismut la ventalja de obrar
mes rápidtiment, de trobarse en esitít de divisió exlraordinaria y de
formar ab 1' aygua una agradable 5 |
begudü láctea.
^
A Paris, carret Vivienne, 8
fsj
y en las principáis farmacias
n
I
ra Hlinplti^^'JlJ^l^^^^t^^^^l^i^^^rli^JÍp3GT^oI
i»
f'
!í
Ti
feá
j?
sel
q\
ín\
del
pai
i
FEBBO DE LERáS
f
g ^^KRA curarse rápidamenl la a n e - ^
(O U m i a , los c o l o r s p á l i t s , los dolors y)
p M de ventrell, los /luixos blanchs y ^
g las irregularitats
menstruals, recia- <k
(Q man lo ferro en estat soluble y 'Is fos- ©>
tó fals; reunits s' hi troban en lo F o s f a t ^
^ d e F e r r o d e L e r a s , molt recepiat (¿
^ bis nens páliis, deiicats, faltáis de ga- oi
^ na, y á les joves q u e ' s desenrotUan g
» ab dificultat.
S
^
A P a r i s , 8, r u e V i v i e n n e
h
^
y á iotas las farmacias
S
qu|
'Is
quj
ocol
le leí
de I
l 6 DE JULlOL DE 18 9 7
Sxterior, fi
)0.—Id. de
62 y 25.—
Empréstit
de] S x t e á Madria.
•1
t
Vi
teria
BUT
Paris
ine, 8
icias
S
. la a n e - |
losc?oí(3r5 ^
ilanchs y 4
Jí, recia- ¿
i y 'Is fes- ^
o Fosfat I
receplat q
ats de ga- ^
lenrotllan (
ienne «
PERA LIVERPOOL
Sortirá '1 dissapte, 17 del corrent, lo vapor espanjol
son capitá D. Joseph J. de Mugarza. admetent carga y passatjers.
Se despatxa en lo Passatje del Comers, 1 y 3 principal.—Agents d'Aduanas senyors
Vda. de Orfila, Cert y comp,', carrer Parque, núm. 3 baixos.
EXTRANGER
l£][ÜLr]QÍ]ñ
'Is polle obrar
is en es•ia y de
;radbb!e s ]
V a p o n s de T i n t o r é y Comp.
A
1
leróvch
3 contra
•nterias,
nacions.
iels bw-
1443
i
LONDRKS, I 3 . — Dlah&n d'A\&nas
al Standard
ab fetxa d ' a h í r q u e ' s c o n s i dera com á cert q u e d e m á ó d e m á passat T e w f í k Pacha t o r n a r á á seguir n e g o ciant ab los e m b a i x a d o r s .
L o g o b e r n grech ha rcsolt c r i d a r í n m e d i a t a m e n í al servey militar ais r e c l u ías d' a q u e s t a n y . La Ilicencia c o n c e d i d a al cinch per 100 del efectiu sais será
válida pera d e u d i a s .
C o m u n i c a n de V i e n a al Standard
q u e s' a n u n c i a de C o n s t a n t i n o p l a q u e 'js
e m b a i x a d o r s b a n r e b u í cartas d ' t a a b i í a n t s de la Tessalia d e m a n a n t q u e s ' h i
m a n t i n g a la d o m i n a c i ó turca en aquesta provincia. L o s fírmants de las cartas
temen q u e , si las trop-is turcas se ^^euhen forsadas á m a r x a r , avans de ferho fa«
rán un g ' a n d e g o l l a m e n t de cristians,
L O N D R E S , I 3 . — T e l e g r a f í a n d' A t e n a s ai Daily
Telegraph
q u e , si n o *s t o r n a
á e m p e n d t e aviat las negociscions pera la conclusió de la p a u , lo g o b e r n grech
se dirigirá n o v a m e n t á las potencies d e m a n á n t l s s h i q u e posin fí á u n a s i t u a c i ó
que es tan desastrosa pera Grecia com la mateixa g u e r r a .
L o g o b e r n reiterará e n s e m p s sas p r o m e s a s d' acceptar las c o n d i c í o n s de p a u
que las potencias a c o r d i n . A q u e s t d o c u m e n t será p u b l i c a t a v u y ó d e m á .
PARJS, I 3 — P o t d i r s ; q u e la físía n a c i o n a l ha c o m e n s a l avuy per la triple
i n s u g u r a c i ó del p o n t M i r a l e a u , del c a r r e r de la C o n v e n t i o a y deis escorxadors
de la vora e s q u e r r a d e ! S e n a .
P A R Í S , I C.—Segons
noticias de N ^ w - Y o r k , lo gobern a m e r i c á está fent p r e paratius d' a r m a m e n t s navals á causa de sas diferencias ab lo J a p ó .
LONDRES, 1 4 . — Lo c o r r e s p o n s a l del Ne>p York-Journal
de W a s h i n g t o n d í u
que circula 'I r u m o r de q u e s* ha a r r i b a t á un acort entre F r a n s a , A l e m a n i a y
'Is Estats U o i t s a b 1' objecte d' a c a b a r y explotar lo canal de P a n a m á . S e m b l a
que 'is Estats I j n i t s sois farán u n paper s e c u n d a r i en aquesta gran e m p r e s a .
TELEGRAMAS
M A D R I D , I 5 . — A l m i n l s t e r i de la G u e r r a d i u h e n q u e
n o t e ñ e n noticia d e l o
ocorregut al batalló de G u a d a l a j a r a , afegint q u e sería estrany n o h o b a g u e s s e a
ielegrafiat las a u t o r i t a í s de C u b a o p e r a n í com o p e r a n a q u e l l a s tropas tan a p r o p
de la H a b a n a .
' i
11
T\
t • 3
:r.
fl
>
--1
JJ
I,
!: ¿i
'> \
n
Ü
I
L A RENAIXENSA. — DIARI DE CATALUNYA
1444
Veguelxen las noticias oficiáis matant ó enmalaltint cabecillas. D' un ñuix
tenlm ara malalts á Calixte García, á Rabí y á Lora. De manera [que per poch
que la íebre spreti no 'ns donarán cap mes disgust. Los diaris de per aquí 'n
bromejan.
Los silvellstas enviaren desde Burgos un telegrama á la Reyna oferintse i n condicionalment y fent vots pera que 's restablesca la normalltat de las institucions parlamentarias.
La Época troba que en poch temps en Sagasta ha fet molt camí accsptant lo
programa autoDÓmicb deis diputáis cubans propagadors d'aquest sistema. En
quant al partit canoví diu que no anirá mes enllá de lo que oferí en las Reformas que tan poch resultáis han donat fins ara.
Los lachambristas volen fer las paus ab la arribada freda de Barcelona y
Madrid. Ara 'i general es cap á Málaga ahont desde la estació anirá á la iglesia
de la Victoria. Allí 'i rebrá '1 Capítol Catedral tornant sens dupte per las costums antigás.
D^sde la estació á la iglesia hl haurá de tot: pluja de flors y de versos y aviada de coloms. Ais jardins de Málaga no hi quedarán mes que las fullas. Se lancera n las botigas y totas las músicas anirán á la estació. N o 's parla de cap estafeta biciclista.
Un telegrama de Nova York diu que 'I gobern smericá 's propasa que acabi aviat la guerra de Cuba y que mister Woodford y '1 secretar! de Relacions
exterlors travallan activament en aques sentit.
Alguns deportáis cubans ais qui s' ha posat en Ilibertat á Cádiz han demanat que no se 'Is tregul de la presó perqué no se semen ab cor de captar. Lo
gobernador ha ates lo prech.
Lo general Wcyler diu desde Centfochs que en lo que va del dia 3 d'
aquest mes han mort en las operacions de la trotxa de Júcaro 27 insurrectes,
entre ells Clavero, Rodríguez y Cavadoyo, fentse, ademes, 5 presoners y apoderantse la tropa de 5o armas y i38 cavalls. Entre Manzanillo y las Villas s'
han presentat 5g insurrectes en los mateixos dias.
En Pi y Margall, creyent que ja s' ha fet lart pera concedir la autonomía,
es de parer que *s dongui á Cuba la independencia. Per Filipinas aconsella la
autonomía que ha vingut predicant lo partit federal. Aquestas ideas las ha ex<
posadas en Pi en la vetllada donada per lo Circuí federal ab motiu de fer anys
de la presa de la Bastilla. Los polítichs de per aquí que de mica en mica han
tlngut d' acceptar lo que predicava en Pi y Margall feya molt temps, lo tractan
de boig ab motiu de sas declaracions darreras. Ja hi está fet.
En Castelar diu que Us Estáis Units han fet un disbarat anexionantse las islas de Hawai. Dat lo cas que á América fan d' ell, es fácil que *s desdigan del
tráete.
Ha mort lo cabecilla Rius Rivera.
Alguns diputáis yatikees fan una llista de compatriotas que han sortit perju'
dicats en la guerra de Cuba pera que '1 Gobern leclaml d' Espanya lo que hagln perdut.
Hi han hagut á San Sebastian dos temporals desfets. La mar se posa furio'
sa, posant en periU las embarcacions.
Imprempta d« Ramón GlermasB.—YendreU»
i..
SE
&
pe