10 CerUim$ So - Hemeroteca Digital

Anuncio
BARCELONA 17 MAIG
10 CerUim$ So
¿Qué tal? ¿Soch de recibo?
1894.
LA TOMASA
CRÓNICA DE LA SBTMANA
QMJS'O no sé com no 'ns cau la cara de vergonya.,
^¿
Dihem aixó perqué 'ns sulfura la calma de casi
tots los periódichs quan 's parla de senyalar los núvols
negres que se aglomeran en 1' horisont de la nostra
patria.
Vjy,s
,scoLTA, bella Zulima,
la de cabellera d' or
la d' ulls blaus, careta fina
y llábís. com un pinyó.
Ja sabs que aquí ets la mestressa
es á'.dir, fas lo que vols, v::
puig ta güapesa divina
distreu ma imaginaoió
de tal moyo, que si 'm dura
mórt tempsáquest mal humor
dintre poch no pensó veure
ja may mes la llum ;del sol.
Per tú só deixat la pipa
y '1 tabaco en un recó, -'. ,
per tú no surto de casa,
per tú no bteh cap licon
los cafés, balls y teatros
,
com si no fossen al mon;
los he aburrit de tal modo
qne sentint sois la remó
d' algún piano ó armonium,
m' agafa tot seguit son.
Y aixó es perqué molt t' estimo
si, t' estimo ab tot lo cor
y tú, ingrata, mas caricias
de cap modo aceptar vols...
Pero, ¿qué dich? no, impossible!
;Impossible! ¡Cruel errorl
Tú tens un Deu, ets cristiana,
jo só un indio, adoro al sol
y fora un crim lo estimarnos
davant la vista del mon.
L' un esplica com sí fes la resenya d' un dina al
Parque de la Montanya, los motius, que farán que, d'
aquí á dos anys los cambis ab I' estranjer estigan al 5o
per 100, y per conseguent monas totas las transaccións
mercantils; 1' altre afirma ab la serenitat qu' afirmaría
que ja ha prés .socólate, com los tractats qu' han de ser
la nostra ruina se firmarán á pesar de totas las comissións hagudas y per haver; periódich hi ha que tracta
sense comentaris de cap mena y com si 's tractés també de donar la minuta de un ball á casa Fulaneta, de
las sessións escandalosas qu' acaban de teñir lloch en
lo Congrés entre los pares de la patria que si no se 'ns
rifan com si fossim taulas de turrons, í lo menos ho
sembla.
Ab la indiferencia mes gran del mon '.is fan á sapiguer que ios delegats inglesos son presentats per lo...
ministre Moret, com si fos la presentado d' un amich
del cor; y hasta diari hi ha que hi fa ia brometa, com
si no 'ns hi anés fins lo pá que /'ns fiquem á la boca...
jo, al veurer aixó, 'm tiraría á la bartola y repitiría
aquell antich adagi:
Los pueblos esclavos lo son porque merecen serlo.
Mentras las protestas 's fassin d' aquesta manera
mansa y sosa, mentres no 's cridi alt pero molt alt
pera fer saber á aquets senyors que envían capitals ais
J. TARRÉ Y P.
banchs extrangers en tant que 'ns crucifican á contri1
bucións de totas menas; mentras no aném á Madrit, no
LA CALDERA PARTERA
en comissións, sino en massa per molas';, per pobles,
(Traduhit del turchj
hasta ablos trastos de casa, desenganyintse, . no farém
Un dia, 1' Hodjá enmanllevá una gran caldera á un
res; ja ho saben qu' hern d' espaternegar, ja ho- saben-, seu vehí. Quan se 'n va haver servit, hi ficá á dins una
que no 'ns agrada I' escudella, pero com qu' están per- caceroleta y la torna.
suadits que 'ns la menjarém, nos farán escudella fins
—Cóm es que hi há la cacerola dins?—digué '1 vehí.
que 'ns surti pels ulls. Ab aixó, senyors de las altas1
—Oh, es que la caldera ha parit.
Y donantse per satisfet lo vehí prengué la caldera y
esferas, feu bé. apreteu, apreteu sense pó, porteu los
vostres plans d' escola endevant... Que cauhen pels ca- la caceroleta.
L'endemá, 1' Hodjá torna á enmanllevarli la caldera;
rrers d- Andalucía infelissos morts de gana?., ja hi ha
pero passáva 'I dia y la caldera no tornavaá casa son amo
lliteras per recullirlos... ¿Que lo contribuyen! no pot
Al últim aquest la reclama.
pagar los crescuts impostos que li claveu per las coste—Ep,
mestre! y la caldera?
¡las'? embarch que té crió! que al fi Espanya será un
—S' ha mort.
mustio collado, com deyí '1 poeta!... mira, vosaltres
—Cóm s' entén que s' ha mort?
ray!, cap á Paris ó á Londres y á comensar á ensetar las'
—Sí: de sobre- part.
provisións que tantas suhadas vos costan y entre tant
lo poblé qu' es quedi á menjar tronxos de col tal com
feya en 1' edat de pedra.
Es en vritat digne d' admirado la novetat de la fotoNo eran felissos també allavoras? Donchs que hi tornin, y quan ja s' hagín civilisat aitre vegada, quan tor- grafía mágica qu' ha posaten venda lo Sr. Tasso eti
lo seu kiosko de la Rambla delasflors, cantó carrer del
nin á fumejar fábricas y fundicións, ja us enviarém
Hospital, al preu de deu céntims.
uñ recado y podfeu torna á recomensar la tasca.
Figuran en las últimas coleccións los retratos de vaQue tal? .Os agrada? ;
ris coneguts artistas com las Sras. Pino, Parreño, Clemente, Alverá, etc. etc., y los Srs. Riquelme, Fernández, Donato Giménez, Fuentes, Goula, Lagartijo, Ma•'•'•'•'
í"'"
' •
" ÉSTUDIANT.
zzantini y rnolts altres.,
En los pochs dias que's venen las fotografias mágicas.
ja 's contan per mils las despatxadas per lo Sr. Tasso.
LA TOMASA
etmiox»
281
ció
LEMA: Ffí/a
D,
"INTRE un quarto d' aquells que 'n diuhen golfas,
fa temps que la miseria ha prés hostatje,
per tot s' hi veu pintada la, mes trista
que may ningú del mon pugui pensarse.
Las parets son húmidas per Ja pluja
que 'I sostre del terrat hi deixa caurer;
un forat que vol ser una finestra
completament oberta y destrossada,
deixa passar lo vent.que dintre s' entra
xiulant del mateix modo que una bala;
per mobles dos.cadiras sense boga,,
una post fa 1' efecte de una taula,
y per Hit ahont dormir los que I' habitan,
en un recó posat hi ha un jas de palia.
Sobre '1 jas estirada hi ha una dona .
qu'entre dolors espera resignada
la mort pronosticada per los metjes,
perqué pateix un mal qu' es incurable...
Sembla estigui dórmint... nol... está despena
puig mil esforsos fa per aixecarse...
ho logra al fí... suspira fatigosa...
y posantse á plorar, aixís esclama:
—Vuyt anys fa avuy que va deixá eixa vida...
vuyt anys fa avuy que viuda va deixarme...
y dos també 'n cumpleixen que la ndya
del seu costat va tréurem... Filia ingrata!...
Si ella m ' hagués^volgutl... Quan felís fora/...
Ab son travall y '1 meu... Quantas desgracias
que curarlas avuy es impossible
podían ser llavoras deturadas!...
Per veurer si lograva jo fer d' ella
vn& noya de bé, digna y honrada,
travallava ab afany... y ella, orgullosa,
'(perdono....
ni sisquera 's dignava aliviarme!...
Travallant jo al taller per mantenida,
aquest mal que 'm corseca vaig contraurér.
y ella al veurer que jo ja no podía
lo travall aguantar, me mahraciava
dihentme mil paraulas injuriosas
que ho son mes quan son ditas á una mare!...
Mentres vaig poguer fer un xich de feyna,
mentres vaig poguer sois ana á la fábrica,
vaig travallá... pero va vení un día
que ni tant solsament puguí aixecarme;
y ella 'm demána pá;.. y jo vaig donarli
los pochs diners que duya á la butxaca!...
L' fndemá per menjar va vendré 'Js mobles;
lo Hit al següent dia va empenyarse...
y á mí, per descansar de la fatiga
qu' aquesta enfermetat rn' ocasionava,
'm va donar... oh Deul... sembla mentida!
un jas huniit y dur... un jas de pallal...
Quan ja no trobá res que poguer vendrer:
quan ja no trobá res per empenyarse,
llavors m' abandona... y á n' aquest quarto
mona de fam y fret jo vaig quedarme-'...
Pero 1' amor que dintre del cor sentó
es tan gran, que després de despreciada
haver sigut per ella, la perdono'....
sois perqué va sortir de mas entranyas! ..
1
Al arrivar aquí, calla la dona,
se senten sois singlots dintre la estancia...
després, una quietut aterradora...
un, ayl... un, Filia meval... y un cadavre!... (i)
J. BUÉ VENTURA.
1 Lo cadavre no 's va sentir pero 's va veurer.
EPIGRAMAS
-Y,
AMOS, sigam franca, Anita,
¿vritat que quan ab 1' Antón
ton promés, esteu á solas
si 't dona un bes amorós
tú li tornas désseguida?
¿Oy, Anita, qu' es aixó'.. ;
.
"=-Dígam tú sí *b en Raymundo
,'"ta)s probas-íicorrespóns..
— T ' h ó juro.
'
s"•''• -.a ¿•.'—-Donchs creu., Gonx.ita,
que: rióho faigaixi ab 1' Antón;
—GórníNpH tornas? ' T quedas
. taníredar;.,. ¿Tú fas aixó? •
—Si: y hp.faig sois per guanyarhi:
puig quan ell me fa '1 petó
descuydantme de tornarli
ell me 'n fa un altre allavors;
y aixís per un que n' hi torno
ell sempre me 'n dona dos.
ANTONET DEL CORRAL
LN Jaumet doma lleóns,
Hienas, tigres, elefants;
La fiera que li vé á mans
La fa seva en pochs segóns.
Lo que ell se proposa, ho logra,
Mes mireu si es ben extrany:
S' ha casat ara fa u n a n y
Y no pot doma á* la sogra.
Estant en una reunió
Un gimnástich 1' altre dia
'S va alsá dient que 'ns faria
Una planxa de mistó.
Y efectivament, que á fé
No havía encar comensal
Que caigué tan estirat
Y llarch com Deu lo va fé.
EDUARD CALL MAS.
AL PALAU DE BELLA!
/ '<i I
••'-
f 11
.8 /
! ¡I
ii
:/
¿|l^|;
% í l ü ^ - ^ ' ^ % Wl^A
—Vals ái¡ que. h¡ h* résUururu «juíh-. Si á ci
pendré un beeffteack.
i 1
—fArt m* ha r«or"'
'
m)
•
.
*
'
•
"O
J
•
•..•
lilil
l
ia íerae los í
L
LA TUMASA
«9
¡3*
IV
1
/VA/
/17Í /
'/Ák í
o
——t-
—"
•
o
o
I "2.
.„' ¿-%5^,
i r~
i
o
o
o
f
•"
'I1
-1
1/
\
*•••
|
\
i
n
ir
!*_ X
>
'"
h>
284
LA TOMASA
un eástich de Deu. ¡Pobre L\uíe! ¡Qui
P ho teñí* de dir! Ahin, alegre, rioh, jove, felís, rodejat d' ¡ímichs bulliciosos y d' amigas que no ho eran
menos, tenint sempre á son costat joyosas feSomías,
sentint á son entorn frenéticas y constantes Halladas;
sos irajos eltgants impregnáis de las essencias deepresas per glassas, blondas, mocadorets ab festó; las parets del seu quarto completament cubertas d'artfetichs
y femenils retratos ahont s' hi liegian amorosas dedicatorias, y en los calaixos de son secrétaire una munió
de flora pansidas unas, secas las altrss, totas mústigas
y esbarriadas, tapant de tant en tant un tros de un
brassalet, d' un anell, d' una arracada, que posats en
abigarrat dcEordre, 's confoní«n una ab aitres sense
listinció de classescom si, conéixeiit pon mateixorigen,
estiguessin convensuts de teñir un raaieix fi.
Avuy tot al revés; ja las carns de sa cara no 's contraurán mes al impuls d' una alegría donant la riallera
expressió que caracterissava '1 eeu roí,tre; rígidas ja,
semblan allunyar ab sa cadavérica iumovilitat á la
turba d' amicha bulliciosos; res de perfums, la olor del
áoit, fénich los ha espantat á tots kavent fugit sens
saber cóm; las finas giassas que metí de quatre voltag
havían enllassat son eos al d' alguna batllarina, s' h,an
cambiat per negre vel que '1 tapa per complert
deixant apenas traslluhir per entre las mallüs de son
teixit, son rostre pálit com sas pálidas mans, tos llábis
y sas ungías, moradas, cianóticas, il-luminat tot per la
groguenca resplandor de sis blandóas que posats en
aitres tants candeleros, deixan caure llágrimas de
cera mentras envían al sostre en negrosas columnas,
i estos de sa combustió que al arrivar á dalt corran
empenyentse, confonentse, quedantse uns agarrats, y
cayent los aitres en forma de invisible pluja demunt
del negre tálam que sosté lo cadávre.
¿De qué havía mort? Prou ho havía dit lo matje, lo
que té, que ni la minyona vella que '1 servía y que
1' havía vist neixer, ni cap vehina s1 en recordava ja
d' aqusli mot estrany; tot lo que havian pogut compendre era que 's tractava d' una malaltía del cor
que s1 havía declarat en un instant, matantlo en lo
mateix moment, precisament quan acabava de contestar á dugas cartas rebudas en lo mateix correu y que
encara estavan obertas demunt la taula d' escriurer.
<!
Adorat Lluís: Ahir vareig rebre la teva esquela en
la que m' anuncias la visita pera dijous á la nit. ESCUBO dirte 1' alegría que he tingut perqué ja comensava
á anyorarte.
L' adres de brillants es d' un gust molt exquisit.
Teva
Ernestina.11
"Ernestina: Acabas de ferme felís al permetrem que
dijous vagi á visitarte.
L' adres no val la pena.
Lluis."
1
"LIUÍP: Estém en lo terap ? de la calma y j i fa tres
setmanas que no guanyo res.
Mira si pots fer alguna cosn perqu*>" no 'na morím
de gana; no t' ho deraano per mí sino per la nostra fil'.eta qu' está la pobrissona que f» llástitui de vanrerla.
Pepa."
"P«p«: Los nBgocis van de mal en pitjor; arreglat
com puguis y no siguis tan impertinenta. No 't puch
donar ni un céntim.
Ll"
P. PKRBEE Y PIBRA.
L í i nit era quieta,
lo cel estrellat,
la Uuna surtia
en aquell instant,
fent que 's pogués veure
lleugera una ñau
que partint anava
las onas del mar,
dins d' ella hi anavan
dos joves sentats,
eram jo y m' aymia
que anavam bogant;
quan vam se á cert puesto,
los rems vam deixá,
y lo que allavoras
alli va passar,
fora de nosaltres,
no mes Deu ho sab.
Ara quan la trobo
que vá á travallar,
fent la mitja rialla,
y abaixant lo cap,
me diu tota roja...
¿Tornemse á embarcar?
PELMA.
Á UNA BACALLANERA
SONET
'H tú, bacallanera ressalada
molt mes que '1 bacallá que vens á plassal
La teva fesomia tan guapassa,
que '1 bacallá que vens, molt mes m' agrada.
Quan passo peí devant de ta parada
m£ aturo, la vritat, un xiquet massa,
no mes per contemplar la teva trassa,
quan vens lo bacallá ó 1' arengada.
Estich enarnorat, bacallanera;
y si tú no vols esser mes soltera
dónam lo «si» que mon cor no t' enganya
ja que si vols, fins te faré dú gorro.
Pero no 'm donguis may penca ni morro,
si vols ferme content, dónam \aganya.
LLUIS SALVADOR.
LA TOMASA
CURIOSITATS
Lo ferro-carril
1 [ R A 69 anys que va inaugurarse lo primer ferro carril
•"jB3 del mon en lo nort d'Inglaterra cutre Sock'on
y Darlington després d' haver sufurt \& oposioió mas
tossuda per part deis notables de la rossa albió que
traotavan de visionaris ais hornea de ciencia, tal com
varen ferho ab Colon los sabis de totas lis n icíóns
hont lo célebre Grenovés presentava ¡03 plans do la se^
va, per ells, somniada América.
Las vías ja eran antiquíssimas, puig vara sutors
afirman que en la antiga Roma va usarse I» di. ble via,
de pedra pera que, r.odant sobre d' ella los carros, resulta mes fácil la locotüoció. Avoy dia encara 's trovan
en alguns camins d' Italia restos de vias de tauló de
cauteil y fa dos cents anys que en las minas da carbó
de Newcastles' empleavan vías de fusta per estalviarse
forsa de sanch en 1' ncarreitj del mineral ñus á 1739
que varen cambiarse las líneas per rails de ferro de la
forma plana, pas transí'ori pera venir á parar á las
barras modernas.
L>i primera apiicació del vapor á las líneas férreas
va teuir l'och en 1804 en rail de cremallera en las minas de Middletón.
En 1814 va trevallar la primera locomotora que se
li puga dar lo nom de tal sent engajada en las minas
de Killingwort portant vuyt wagons dn 30 toneladas
ab una velocitat de 4 milias per hora fins á la invenció de las calderas tubulars qual patbinitat 's disputan
Fransft é Inglaterra, meüora que, unida á la injeccio
del vapor á la xemeneya pera activar lo tiro, va perfeccionar la cosa de tal modo que desde llavoras las
modificacións han sigut sois d' accessoris, sent la máquina d' avuy, en escencia, la mateixa qu' era en aquella época.
Com hem dit abans, en 1825, ó siga 69 anys ha, va
inaugurarse lo primer ferro-carril de pnssatjersá pesar
deis qu' «firmavan la impossibilitat d'aquesta mena de
locomoció la que rodejavan de mils dificultáis de
tot género hasta 1' extrem que diaris tan competents
com The Times s' expresava de la següect manera,
pochs mesos »bans déla inauguració de la, primera
línea. ,,Es evident, que la major part dehi projectes relatius á la creació dé comp&njias que 's proposan explotar aquestas novas vias de comunicació que s' anoraenan camins de ferro, han sigut redací'ats per gent
quf desconeixen lo qu' es verdaderament un ferro-carni &".
Quan periódichs com aquest s' expressavan d'
aquesta manera, c^lcuiin lo número de detractor» que
's debían aixecar contra un deis majors adelantos del
nostre sigle!
Y aixó ho deyan homes sensata, de bona f'é, fent la
contra ais genis de la maquinaria que com Jorges Stephenson contestavan ab la fredor del saber, que, no
estava llunyá lo temps en que los férrocarrils havian
d' acabar ab tot altre sistema d' acarreig.
i¿85
Lo temps hi vingut á dar ln r.ihó al taletit délos
Ste;>h«nson y loa Uixou com vi dnl.i quittre sigles
abnns al célebre genovós de qui ab ins hain fer, meució.
I)d tots modos, 1' opos'uió fina del mateix gobern á
la m¡irz4 de dit adelanto, va í\¡r que, 's pot considera
que lo ferro-c-irril no va obrAr ab eomp eta llibes'tat é
independencia, diguemho aixís, hasta algiu'8 mesos
després entre Liverpool y Minchesíer hont va terse
lo trasport da viatjers y mercancías á gran velocitat
posant de mauifest las inmensas ventatjas del nou
sistema.
Deu anys després va comensarse lo ferro-carril de
Londres á Birmingham esteuanta^ com capa d' oli á
totas las nacións civilisadis.
Ea Espanya lo primer inaugar.it fou lo de Madrit
á A!•auju^z si be lo primer quu va. com;nsarse va ser
lo de Barcelona á Mataró 1' any 1848.
A l'aris va formularse projecíe per una red de feirocarrils aéreos, que debía comensar per establir una
secció entre la Magdalena y Li Bastilla, pero no s' ha
realisat, no havent faltatqui hagi iniciat aqaesta millora pera Madcit, existint un projecte que, ab lo nona de
Gircular metropolitano aéreo dorm fa alguns anys en 1'
ajuntament, esperant ser informat per aquesta corpoíaeió.
PEPKT DEL HORT.
'c$y'
•+* '*!*"
¿Quina ea la població que fá mes hoinj?
—Pao.
¿T la que fá mes dona?
•—-Carme.
¿Y la que fá mes general?
—Pavía.
¿Y la que fá mes noble?
—Bi*-(s.
¿Y la que fá mes poeta?
—Guinidrá.
¿Y la que fá mes bestia?
-—Cabra.
¿Y la que fa me3 fesfce?
•—Diumenge.
¿Y la que fá mes arbre?
—-Lladoné.
¿Y la que fá mes carnestoltas?
—iCarota.
¿Y la que fá plorar I03 ulls?
—Seba.
¿Y la mes olorosa?
—Rosas.
¿Y la que sempre está enfadada?
—Mala cara.
¿Y la que 's ven ab gust al istiu?
—Aiguafieda.
¿Y la que 's troba sempre entre fruyta?
—Entreperas.
¿Y la que s' entreten fent no sé qué ab certas bestias?
—Grafaüops.
SALABBKT.
s
Oí
O
a,
a
o
288
LA TOMASA
flé Giroflá, qual estreno en definitiva tindré lloch aquest
vespre.
Entre tant s' han anat representant las obras mes aplaudidas logranti los actors entusiastas aplausos per lo esmerat
de sa execució y la taquilla resultats sumament satisfactoris.
CATALUNYA
De segur que ais Srs. Arniches y Lucio, al veurer 1' éxit
que ha anat obienint El dúo de la africana, degueren dir
para su capote que '1 titul es lo tot y en sa última obra apelaren á búscame un d'ópera perqué'ls servís d' esqué,
LICEO
pero no contaren ab la huéspeda de companys músichs, ja
que Los Puritanos fqu' es la obra de marras,! encara que
plena de incidents veíament cómichs y equivochs ab moka
Justificada ha resultat la reputado adquirida á Fransa
sombra, li falta 1' element mes notable per la popularissaper la célebre Montbazón, puig á sa preciosa veu en totslos ció que es la música, puig tota ella es vulgar y apenas se
registres, encare que no molt extensa, posseheix un chic sent cap pessa inspirada y de las que logran 1' entussiasme
tan especial y halagador que 'ns atrevim á assegurar que del públich.
no haviam vist altra divette igual en nostres teatros.
Sembla que la reputada tiple Srta. Pino acaba sa contracNo es estrany que al estrenarse La mascotte en Paris, lo- ta, per lo que la Empresa está gestionant altra artista de rea
gres dita afortunada obra arrivar á la 700. representado.
putado en son lloch, haventse fet ja ¡ndicacións á la simpáDel repertori que "ns ha fet saborejar la célebre Mont- tica Mariquita Montes.
bázon, además de la ja dita obra d' Audran, bi ha que disLa verbena de la Paloma segutix agradant cono lo primer
tingí per sa acenadíssima execució, La filie de madatne dia sent la atracció de la casa.
Angot, Le peiit duc y Gileíte de Narbonne.
En la tournée artistique 1' acompanyan dignament lo seCONCERTS DE E"_T£RPE
ñyor Freiche, qui, ademes de ser un excelent artista, posUn pie á vessar hi hagué en lo primer concert de la preseheix una extensa veu de barítono, y també la contralt
sent temporada, efectuat dilluns passat y de la acertada
Lesosurs; deis demés artistas inclús 1' enciclopédich eos de
execució que lo coro dongué á totas las composicións mü* coi os non raggionar di lor.
sicals ne fou mostra lo coronament d' aplausos que á cada
Per ahir s' anuncia repetido de La mascotte per la sua
final se sentía y la repetido continua que lograren las mes
serata d' onore y avuy pera despido Madame Favart, del cé- d' ellas.
lebre Offembach.
Lo segon concert s' anuncia per 1' dijous próxim festiviNOVETATS
tat del Corpus.
Dilluns dona sas últimas funcións ó aleñadas, la companyía exótica del Sr. Cereceda, que a causa de lo deficient de
la mateixa y poch acert ó falta de variació en los espectables
escullas, fa que hagi lograt poca honra é igual profit.
Pera ahir estava anunciat lo debut de la renombrada
companyía dramática que dirigeixen los eminents actors
£>rs. Calvo y Giménez, y de la que 'n forma part la distingida actriu Srta. Coveñas y lo reputat actor cómich oenyor
Díaz.
Per las mokas simpatías que entre nosaltres té la esmentada companyía y també per 1' extens repertori que 'ns
anuncia, ja que ademes de las millors obras del teatro antich per la que es una verdadera especiahtat, 'ns promel las
obras moJernas mes aplaudidas y que sois tiem pogut saborejar á mitjas per lo deficients que han sigut las companyías dramáticas que las han executat, faque 1'hi augurém un bnllant resultat.
De veras desiijariam que aquesta vegada fossim profetas.
RO viEA
Divendres passat s' estrena un juguet del Sr. Reig y Fiol,
titulada." Qui di remena.. £s una obreta bastant moguda
que conté algún xiste de bona mena y que va fer riure á la
concurrencia; llástima que siga massa llarga.
Una observado: L' argument no jpstifica '1 titul.
Ab la 38 representació de Tenorios va donar fi á la temporadade i8g3 94 ia distingiíía companyia catalana qu' actúa
ordinaríament en aquest teatro.
T1VOLI
A causa de no estar llestos los trajos en lo seu dia degut,
se bagué de aplassar ¡'estreno de la opereta de Lecocq Giro-
UN CÓMICH RETIRAT.
ES LO NÚMERO PROXIM
'1 que dediquém á las obras de la exposició
del Palau de Bellas Arts y com que al raateix
temps volém fer las Bodas, de Plata de la nostra publicació per haver arrivat al número
¿00, calculin si no 'ns hi hem de lluhir!...
A pesar de tot, res dl aument depreu; aixó
fora ferho pagar al públich y li estém massa
reconeguts pera volerli arrancar la pell, com
vulgarment se diu.
En fi... ja ho saben tot en obsequi de vostés per lo que valdrá
± o
olÉrisrTilivCíB
com los altres.
Aixó si... no s l adormin en los pedidos.
CANTAR BfLIHGÜE
Tres veces cogí la pluma,
Ir es veces cogí el tintero...
tres cops que 't demano quarios
per poguerm' compra un sombrero.
MANEL DEL TRANVÍA.
as
«
«i
H
t—I
w
3
OJ
03 O,
n
'cfi
J3 Q
-03 .R.
ni "6
o a
n S
o tu
oi h»
a
a
o
tn
-O
•X
i-H
CU
a
<u
o
1—,
en
tU
-n) -ni
tn tn
"a
o
a
<i
<D
e
ó
a
en
CU
rr-í
en
a
ni
a
cñ" 3
a
oi
o
o
a
u en a ~d
CU
-Ü5
i—(
4—'
"en
tu
.
3
vai
,<D
en
4—*
a
(11
4->
wo> O
/K
W
cu o
W a
t/3
[oure?.
Sa
tn
-d
o •
a
o
o. o
§
cu
,T)
?=! S -a m
4H
C
U
tn
t< «-"
en tn
.
p-^
O
cu rí
i-' B
Cug
< W
r
nia!...
<L)
U
(/)
Cu
i—H
rTÍ
T3 >>,
u
ense t
m' h;
ti
tuda?.
~tí
SH
03
J3.
1
m,
,CU .CU
V H "-W
-Oi
.
oS
: v b¡o
.'
O
4J
-ni «
Ara fos
Ara fos
María-y
ans, al so
"*
ai
en
w
a
-O
casada?.
>•>
tí
JS
c
gollas
S
O
Ara fo
Ara fo
María-,
u
o
s escolta^
tia unas ]
vos, d
¿2'
• < — ^
iure;
CU.
f/)
i)
ctj
ir.,
ora
0
éssat, qu (
:o que 1' <
vell y so
m qui 'ls
o3>
eñ
tn
¡fl
ora
tn
íome,
mt pe
¿
ncara viu
refujasá
at, mes,
pels rosi
cu
u
bl
tu
ose as!..,.
assas?,
¡morta
an:
tn
r-«
O
co
ffi'
6
>
Bá
id
o
es
w
Q
63
Oí
fe
r
e a
S-S-B'S*
•S'Sé.a
c
•g-
os
11B
8 i s s|.
Q.
en co lo
o n2 S
r.
o
a
Q
P O ">
£L ff. SÍ
—« w O
•o
33
a
S3>
i"* a, a* 93
^
J> o»
a to»
c r»
n'nc
W 1 M O
>1 g M P
3S
_ w a ?v
s
p
P« 2
i
c-tt
i |
a
(SfiSs
s3 N ffi a
•
B H. 1 ?
:
:
P.
c
rt
4».
LA TOMASA
ESCOLAS
LA TOMASA
290
REMITIT
Sr. Director de LA TOMASA
Tarragona 8 Maig 1894
Molt Sr. meu:
Desitjo de la seva amabilitat dongui cabuda eu lo
setmanari que tant dignament dirigeix, á las seguents
ratllas, donantli anticipádüiuent las gracias son afectíssim y ÍS. S.
Baldoméro Garnicer.
Lo simpátich é inteligent administrador del teatro del Tívoli senyor Molgosa, ha sigut favorescut
ab I25oo pessotonas logradas ab
un dccim del sorteig de Madnt, qu i
ne donj participado á sos amiclis
y companys de glorias y fatigas en
aquell quartet que 'n diuhen Administrado.
Molt nos plau, que encar que sia no mes que per una
vegada, la fortuna haji estat tan acertada ab sa elscció.
En LA TOMASA que sortí lo día 6 d' Abril d' aquest
any, hi anava insertada una poesía, tilulada: A Pepe
Levitón, fumada peí qui li dirigeix la present; com
siga que hi ha hagut personas que s' han dat per ftiudidas com son ios senyors Toireiits y Carbonell, y no
habent estat lo meu ámm oí'endre á cap personalitat
determinada, havent solsament sigut un pensament
forjat per la meva imagiuació, no tinch cap reparo en
Perqué un deis filis del sultán de Marruecos 's va sucaferho constar per major Bati&facció de dits senyo e.
rrimar la cara disparant la earrabiaa al correr la pólvora,
Y donantli altra volta las mes expresivas gracias se gOn pare va fer castigar severament (|com sería!) ais seus
criats.
despedeix son iiffm. S. S. .
;
'S veu que alió del últim mono no te patria... per tot reb
Q. B. S.M.
lo mes infelís.
Baldoméro Garnicer,
¡Quina falta fá un altre diluvi!
peeát has íet fillet?
Ja creus al pare y la mare?
—Si senyó.
:,
—Digas; si pare. ,
—Mon pare es deyá 4ntonet.
—Be, pero, a l o confessor també pare se li diu
y es per lo senzill motiu
que 's parla ab nostre sénydr.
—La mare- ya dirme ún día
que de pare en tinch sols; un
y com que '1 pobre es difunt
va dir que máy 'no '1 veuria,
y sería poch galdós
que no creguésá.la mare,
ella diu que tinch atipare
y vosté diu,;^y« eB'lic'tecios.
' Vaig confessaab mqsséñrPera
'y va dirme (cosa rara).
que també a, mí, rn:' ;.e;ra pare
de la mateixá manara,;
y si atrém seguint áix|s
tants pares al monlindré
que per cents los contaré...
Y aixo fora un comgtonTÍs;
per lo tant será miíló '•••'.
que per 1' honra de ma mare
en vers de dirli «si pare»
jo li diga—si senyó.-—
J. MIRALLES
Aquest fill del sultán sembla que 's diu Abaeiazíz y aixó
'ns fa recordar una anécdota rigurosament histórica que va
teñir lloch en una de las representacións del drama Otger
honi se parla d' un moro d' aquest mateix nom .
Devía dir 1' actor: á Abdelaziz li va plaurer, y va dir ab
tota ingenuitat: al punt.de las sis va plourer, fsnt trencar de
riurer á quants varen cullirli '1 lapsus.
No tinga por, Sr Va-lls, que no '1 descubrirém.
Llegim que lo Papa Cieó XIII ha somas auna comissió
de cardenals lo text de son testament polítich abans de p u blicarlo.
;
De segú que 'ls periódichs deuhen anar equivocats,.
¡Y la infaiibilitat?
•';
Devant d' una escullida y numerosa concurrencia, entre
la que hi va m veu re, una bona colla de literats de nostra térra, s' efectúa en lo Circuí de la Granada, de la venina vila,
1' estreno de la traducció catalana del drama de lbsen, ti:ulat Espiares.
,
...
No es necessari que després d' haver fet crítica de la
mentada obra, plomas mes autoj-isadas que la nostra, ab
motiü d' haverla representada la companyía italiana del
emineht Novelli, vinguém nosaltres á parafrassejar anteriorg alabansas.
,
Lo nostre objecte no es altre que '1 dé dedicar un aplauso
merescut ais Srs. Massó y Casas, autors de 1' versió catalana
del repetit díama, per C'acert en sa tasca; á la Sra. Verdier, Srs. Piera, Mir" y. Escayola per lo carinyo y acert ab
que la desempenyaren y, especialment, al curt número de
joves de la societat abs>ns anomenada, que, entussiastas
decidits de 1' avens del teatro, organisaren y portaren á cap
pagantho de la seva buexaca particular, una festa de la que
sortiren ab satisfácelo tots los que aném en busca de novetajts, sigan de la escola^ que's vulga, sempre que sigan lo
fruyt d' un geni.
LA TOMASA
Va dir lo Sr. Cánovas que las monedas deis marrochs
vindrían embolicadas ab malediccións contra Espanya.
Mentras que las monedas, que son molt mes pesantas,
no caiguin peí camí y arrivin las malediccións solas...
'N Martínez Campos sembla 1' idól deis prohoms de tots
los partits.
Si no li fan 1'amor no se n ' h i falta gayre.
Veyam si arrivarán fins á dirli maco.
."
Seria lo «o» plus ultra.
La distingida societat L' Alianza de Sant Martí de Provensals ha contractat la companyía del teatro Romea pera
donar una sola reprepresentació de la comedia Tenorios
qual vetllada tindrá lloch lo próxim diumenge 20 del corren t.
:
'S creu que hi haurá un pie á vessar en la sala d' espectacles d' aquella rumbosa societat.
[.as últimas carreras varen estar desanimadíssimas demostrant una vegada mes lo retraimentde certa classe de la
societat á tot lo que diga diversió pública.
Abans de tornar las cosas al seu centro ha de pasar temps
encara, y aixó si no vé res de nou que fassi reformar encara mes la opinió general.
S' necessita molt, pero molt tacto.
¿Lo tindrém?.. Deu ho fassi.
Diumenge passat prop de Moneada va volcar un faetón
sortint, segons un colega, molt mal feridas algunas de las
personas que conduhía.
Dificilet es lo volco de un carruatje de quatre rodas.
¡No sería per falta de guarda-rodas en la cuneta?
291
Telegramas
íi
«Del nostre cable particular»
,
Balaguer, 16.—8 matí.—Las animetas del comte d',
Urgell y los seus enemichs deühen estar que no deuhen cábre en pell després de la missa dita en son sufragi.
VjLA-VILÁ.
ídem, 16.—9 idem.—No se sab com s'ho pendra lo
Sant Pare per la comparació feta peí Sr. Domenech
referent á n' alió de viurer de caritat.
VlLA-VILÁ.
ídem, 16.—10 idem.—Al sentir parlar de Foni de
Rovinat lols nos varém creurerqu' havían dut la font
de 1' aygua aquella que purga. Res... un mal entes. •
VILA-VILÁ.
ídem, 16.—n idem.—Alguns tractan de que lo senyor Guimerá escrigi una tragedia tijulada: La níissa
perlas ánimas del comte d' Urgell y los seus enemichs,
y que 'n Bretón la posi en música.
VILA-VILÁ.
:
ídem, 16.—12 idem.—S' ha fet tot lo possible perqué
1' entussiasme despertat per los catalanistas res deixés
que desitjar.
VILA-VILÁ.
ídem, 14.—1 tarde.—Lo pare francisca Sr. Cal per ha
dit ais catalanistas que la veritable felicitat está sois en
lo cult de Deu y de la Patria... de rey no n' ha parlat.
VILA-VILÁ.
Lo Sr. León y Castillo ja torna á ser á Paris.
Be, pero, ¿es comedia ó fealitat lo que's diuhen aquets
papas politichs?
No 's compren dadas las solucións que 's donan ais seus
insults y diatrivas.
¡Pobre Espanya!
A la magestuosa rebuda donada dimars passat á los coros
euterpenses de regrés de Saragosa, 1' arcalde Sr. Collaso
maná que hi anés també á acompanyarlos la banda municipal.
iQuina satisfacció peí Sr. Rodoreda!
En las presons nacionals d'aquesta ciutat existeixen en
1'actualitat 786 presos deis quals solsamenl: 107 son del
sexo débil.
Ergo, queda demostrat que las donas son millors que
'ls homes.
Millors... per tots is.tils.
Al menos á mi m' agradan mes.
Hi ha un periódich que 's queixa d¿ las deficiencias en lo
servey de telégrafos.
Jotrobo que encara ho fan fluix... quari lo públich s'
aconsola de pagarho tan car, be pot consolarse d' estar mal
servit.
Si tothom 's des de baixa pot ser ho tindríam mes bO y
barato.
•
.
Monólech en prosa, original
DE
D. T. YIDAD Y
PBBIÓDIOH FBSTIU, IL-I/TJSÍBAT Y LITBBABÍ
^r-h
P R K Ü S D E
S D S C B I P O I Ó : J %
- Espanya, y Portugal, trimestre, . .
i'5o pessétS;S.
Cuba y Puerto Rico,
id.
. . .
2
* "
Extranger,
'id. " . . .
2'5o
»
Número corrent
o'io
»
NOTA.—Tota reclamació podrá dirigirse á 1'AdminiS:i|atí;ó ^
y Redacció del periodich, carrer de Sant Ramón, niSSigjai
BARCELONESA DE RAMÓN
LA TOMASA
—Ara que ja ningú se 'n recordav»
'ns tornarán á ficar la por al cós.
SEOCIÓ IDEi
XARADA
—/Hola, Ambrósl
—¿Ahont vas, Margal,
tan correns? semblas un boig.
—Vinch d' aquí M carrer de 'n Roig
de buscar una total.
—Apa, nov, que taris goma.
—jQue nofaosaps? ja t' bo vaig di; :
tinch de anar de pelcgri,
sb aquets que van hú Roma.
—¿Perqué fer, per patir ganaT
—Per fer, lo que '¡s attre* fan,
per cridar, brame Satín
y fer provísiS de liana.
—Si crech que aquesta setmana
tois se varen ja embarcar.
¿Vas per térra ó be per mar?
—Per térra ab la prima-quarta;
ademes quan tortiarém
vull anar hv-ha-dqs-tres
quart;
si vois venir donchs, jafaosabs,
preparat, y marcharém.
—Gracias, no pot ser ,Marsal
sois te ¿emano un favor.
—Digas...
—Portam una tot,
jove, guapa... tersa-quart,
y ademes ben aixerida.
—Está bé ¿no vois re smest
—Portam també un quart-quint tres,
uns quants cocos, y una pipa.
•
MISTE» PATXOCH,
Primera ratita vertical y horisontal:
carrer de Barcelona; segona: tres nota*
musicals; tercera: nom de home.
U N MANTEGAIM,
SOLÜCIONS
'1 10 INSÍEUT SU 10 HÍIEÍO 298
Xarada.—Ro-ma.
Trenca-caps.—Lo gat de mar.
Intríngulis.— Portal Porta-Port-Por~
PoP.
Geroglifich.— Rer atguas rápidas los
rius.
Lit. Barcelonesa de Ramón Estany
=> 5, Sant Ramón, 5—BARCELONA =
LITOGRAFÍA BARCELONESA
—=S, SANT HAMOS, 5 . - B a r o e l o n a ' = Én dit establiment se fan, á preus reduhidissijns y ab la major promptitut, tota classe
de impresos com son tarjetas, facieras, memorándums, sobres, mcmbrets
etc., etc.
També se trovará un assortit ínmens de cromos, propis pera
anuncis industriáis, menús, programas, etc-, etc.
Crran especialitat en carnets pera rcunións
y socíctats.
Descargar