la h manitatl€ad4d.ia

Anuncio
~r
-,."
le
\
la
~ll9r
'lI
!!e
m l"
I.
il. __ ~.'~~~."~1.~l~~________~_________________________ ~~~~~I~T~.~~~T______~_______________________________ •____~P~àjr., 3
la h manitatl€ad4d.ia .. ~
_
a
_ - - - - - -- !llD- -- -- - - - - - 1
CRONIC A POLITICA
I PA RLAM ENT A
RIA
•
Butlletí del ie"mps
El dijous hauria quedat aprQt;at l'article primer. Una inoportuna i:'tervenció del xnyor Carrasca Formiguera t:a éaser la caU.fa que ai:ò ;w..,.
succeis. Es va perdre un dia. Va esser necessari ajorn.ar la votació. 1 el
llivendrCi en.s vàrem veure sotme'08 a resi.!tir el discurs barroer del senvor Royo Villanot:a, les fntervencions en contra d'altres diputats i el resultat de dues' votacicn3 que, sortosam.ent, oore1l1 glUln!Jar.
'
La ".::paració del $e'l.yor Carra3C() de la minoria cat.alan.a fou un
lenct<M.
acord unànime i exprés d'aqUella. Quedi aclarit així. 1 jou abans que 'e l
La tarda s'enfo3quia, canumçava (1 senyor Car rasco fes ús de la paraula.
plovisqltejar, plovia després d'una maLa 'niaoria catal!tua està composta de tots els partits i mat1ssos d~
nera. COTttu1tdent: La pIu;a al camp l'opinió catalana. El punt de coincidència lla estat la deftn84 del
és una cota delici03a ... si no dura mas- particular, Cjl(e serà reproduït en esme1les a través de tota la diSCU3rlÓ. La
sa : la tcrra, els arbres, les flcrrs, fa.1lo milloria es rtuneix Sovint~ gairebé a diari, " els acorlÜ es prenen amb .a
més olor, mLa olor a.~pra i 3ensual. respolLsabUitat de tots eZS 3eus components .
El dinabte, a les set del vespre, Z'alcalde, senyor Aiguader, es pos- •4. ciutat l a pluja és G.ntipdtlca t tot
L'inter ès dels diputats de la 1nfnoria no ha. d'tsser el de marcar unll
,uricm4 de ralcaJ'dia, de la qual li féu lllura,nent el senyor Ctl3a1l0t1es. I /a p:tdor C:n ~fplt estovat i de g4S0- actitud perS01lal, ni un infantil e in.oportti afan.y exhibicionista, .sinó el
Tinguh'em la sort, pocs 11l01J'tert.U d esprés, cLe poder parlar amb ell, i, Unti.
d'ac(m.seUlli,. l'aprovació de l 'Estatut.
co:ft ts 1Ultltral, procuràrem. conèixer la $eVa opinió re.pecte la darrera
N~altre$ llem pastat Uz tarda en
Ja en discutir-se la Comtitució el .senyor Carrasca ,,0. in.tervenir 3en,esrió parlamentària. 1 començàrem per preguntar-li la seDa opinió re- la ziar d'una famfUa amf.ya. Ens acom- se éSler autoritzat, i ho va: jer a11lb ben e3cassa fortuna. Ara., en la. di3panyaven un capellà sec i ccent COtn ctlssi~ del titol pril1Ler lJ.avUm estat dengnats com a poner.t.s, ell .senyors
lerent a l'incident Carrasca Formiguera.
-UntJ COla molt lamentable, no pel fet en si sinó per haver engrei:tat lI.n b~tJ.'O; un. noi que ha viscut al cUs· Mart1 Esteve, Rahola, t Sel«u; i el .senyor Carrasca, .sense atendre aques~
als adner.sari.s. PeTÓ cal fer constar, con, ;a tI4 dir 1fU)lt bé el senyor Com- tricie cinquè-aqu.!sta és la gran aven.- ta designació, va demanar la paraula, va produir una esmena i va adoppany., que la minoria catalana no ha tret d.d lleu si al senyor Carrasca tura de la sella vida!-i ha e-crit un
tar, el dijous, l'actitud que Jou. motiu que aquell dia no quedé.s aprovat
per radical. :rinó peT in4tsctplinat. Algú. sembla que vol ;uga~ l'equí~ drama de la seva estada a aquest bar- l'article. Després, a l'endemà, va il1ri..tir prop del senyor Be!teiro, ; 3e1Ue
am.b ab'6, i convé posar-1to en cIdr. No ens ef'7)amen el.! radtcahsme8', ~o ri tan empastifat de literatura; una atendre les indicacions del grup cataM', va. voler fer tU novament de l a
11." podem don.ar la sensació de manca de dt8cft,lina, Aquuta és la rea- 1/.Oieta gentil crue es a:tlo Montserrat i paraula.
té uns grans uZ13 que comencen a esRes llcm de d.ir contra el discurs del senyor C01TasCQ. En realitat, el
litat.
-L'acord :separant al senyor Carrasco, va ¿"er pres "er tota la mi· guardar la vida amb una ingènua in- q1te cU 'u:z -dit ;a havia estat e:cposat, G1nb doctrina més ftmda i amb pen_
quietud, i una pell lleTtm.ent daurada sament més bTiUant, pel ,enyor .Antoni Xira u i se17tòlaw que el senyor
M'ia?
-SL 1 ptf' unanimitat. Tots els represenl.an.ts dels diferents sect()f~ i embrunida,' altrcs amics i familiars. Carrasca, que tant interès tenia en parlar, se situaria a l'extrema espOlitic.s vnrelt coincidir en què no podia consentir-se en tals manífestacions
A fora queia la pluja i els llampecs querra. Pins així, no hauria fet mis que traduir U'l estat 11'tés i:ntranrigent
d'mdi.!cfplina.
3ignaven, lívids, la negra pissarra; es- i respcctable d'ut!a part 1nú o menys nombros(! de l'opinió de Cat(!lunya,
-Va é33eT molt estrident el discurs del senyor Carrasco?
clatava algun tro. A dintre, encenem respecte ae la que 1/.0 es pot fer solid.àfia tota la representació catalana,
-Heu-tros ací un altre equivoc. Va é.sser mi.s aviat un discurs de !o ZeL Ut:mpc;ra.
unibaàa en un PU1lt de cotncidèncla dels seu, diversos matisos, peró que
federali3ta. Fet f fet, si comparem el parZaut.ent del senl/or Carra.roo For~
No llegíem, 1~O parlàvem de litera- és Ull. dels caires del problema. Però el senyor Carrasco 1LO va erigir-se en
11liguera amb els del, 3enyor3 Xirau, Hurtado, Nicolau d'OZwer i àdhuc dnlb tura o de política. Sen::illat1tent: iu.
portamveu del to que semblava voler representar, sinó que va fer un disel del senyor Abadc:l, veurem que 1W 00 dir res erlraordin.a.i que no ha- gàvent al dominó.
curs mes, després d'Mver donat una campanada. En el fon3, sembla que
gués eatat dit. Això conttrma el que he dit abans. No és el to del ducurs,
Cal, de tant en tant. no parlar dc no el t'a moure altre d.e3ig qu.e el de liquidar la 3et:G separació del gntp
~inó l'acte d'f1ldf8cipUna el que lLa motivat l'acord de ta minoria catala1'..a.
d'Accio CataUlna que representen, al Parlament, els senyors Nicolau d'OIpolítica ni de litemtura.
u'er i MarU Esteve .
TiriD".Jfs present que per culpa d' aquesta manca d'indisciplina 1'4 perdre's
un dia en l'aprovació de l'article primer ...
.Amb tot, no ccú demar a l'incident una major impoTtdncia, que ;4 li
Pregun.tem al senyor Aiguader la seva opinió respecte l'article aprodonen, pel compte que el té, ell enemics de Catalunya ...
,;at.
Madrid, 13-6-932.
Ale?nanya. El mariscllI Ui'Ldenburg
-L'article primer, tal C()m 1la quedat, si bé no respon estrictament al
pensament de Catalulllla, de tet, reconeix l'aul<)1lomia de Catalunya. Deu Que es r etira et un sCf/on terme discret. JIiller, tan gro¿esc i desagradatenir-se present que, fora l'autonomia concedida a Cuba en moments en
què Esponga tenia ;a perdUda l'ma, -aquesta és la primera autonomia que ble cant .Mussolini, que pren proporcions de protagonlsta. La crcu StDÓ.Sdóna l'Estat espanyol. Aquesta concessió sols ha estat po.ssible amb la
tica, l'odi al sem;ta i el, feixume cent
Replíblica, doncs l'4. monarquia havia palesat prou la seva ene11t.fga per 'L
per cimt. Ret'a la cortirw, preparantlu conce3sions aut01lómiques.
Madrid. - El diari ABC TeproC:ueix
se per a cn.tl"ar lt _escena, rex-kron_
-Vostè conffa cn una fàcil aprovació de l'Estatut?
prill~, el sinistre home de la cara de
la conversació entre' els senyors Mc:~­
-Facil, no. Però sóc optimista. Crec en la st'nsibUitat democràtica
Dissabte pasS(It enter.em nosaltres
guilla.
de la Cambra i en la comprensió dels diputats. Haurem de lluitar en tTa{!~
que s'hauria tingut de conèixer a Bar- ra i Carrasca Formiguera.
tar-se dels articles referents a Ensenyament i a }Ii$enda, peró estic 3egur
I Emil Ludwig. un dels més grans celona, a Catalunya, que vivíem quelA B e recull singularment els .seescriptors contemporanis del qual Ale- com supranoT1 1L1l1.-Des de p..crrera hora güents paràgrafS de la con!Jersa:
que en sortirem bé i que en ressencial, no serà modi/ieat l'Estatut,
manya hauria d'"eJWTf]UWT-SC-US ~e- del dia abans, 'divendres, va quedar
-Peró, l'actitud de certs polítics ...
'"El senyor Maura. - Usted sabe co-No prosperarà. Aix~ fa creure-ho la indiferència i fins la repul$;ó comanem. les, se~es Obre,~ que publtea ,'econcyut pel Parla' 'ent de la Repú-
~UJ1
n
n:U'c~lona. 1:: de
juny de 19::'!
tln diumenge gris (Jmb un xic de
Núm. ls.! ..lX. al matí. Un diutnenqe <l'aquells
que .wn l'a!<!gr1a del& em.presarls i que
causen llaa tristesa amarga en ell $0litaTi$, en el$ que no tenen altra llar
que el cafè ple d.e soroll o el club si-
.- UNES PA...~AUlES AMB JAUME AIGUADER
«No per radical sinó per indisciplinal,
ha estat separat de la minoria catalana
el senyor Carrasco Formiguera»
oot
Avantatges del feixisme
Maura i Carra sca
Formiguera
L'ARTICLE PRIMER
amb què la Cambra rep les intervencions dels vells elements de la monarquia. Alba i .J[elquiades A1varez en són la prova ...
El sellyor AIguader acabà la conversa amb aquestes paraules:
-Si eru mQIlte!'lim. units i ferms, amb la major disciplina, amb tm sol
ideal, el trio1tt! ,ereï nostre... Tot, fins ara.. fa esperar-ho am.
e~ es~nYoll Echtor1al Ju\Cntud-:-...'a~: I blica un principi tan clar i inequívoc
hgue1a t. perd la seva na&..onaI1tz<lcLO
m ...t·
"Catalul'.
sc oonstituye
. ·MOt·
com. aq~ .
alem.anya i esd ev~ su ¡ $U13.
en reglón autólloma dentro, etc,.' ~tc.)
Es a c1!-: C'l reconeixement explictt de
prenàes que la dos-cents anfs que
Egoisme
teníem intervingude3 i que SU4ra t01'L'altre dia. a la tribuna pública del 1um ! nosa1tre..o: amb I ... dificU faciliParlament, durant la discltssio del ti- tat que l'epresenta el prdch estatutol pri.mer de l'E¡;tatut de Ca '2 hmya, tari de Catalun.ya.
Fa més de cinquanta anys que Caun. pobre beneit cridü:
talunya en una farm.a o a It· ra pro-Ya estaran esos egolstas tranqui- pugna i m.aIda per la seva autonomia.
l
los porquc han sacada lo que quieren. Esta clar que hi ha elements que no
Es un. símptoma. Un símptoma llas- ::;'estan de dir que aixó no és prou t
que volen més. Tan.11l.ateix allò que
timós i vergc:myÓ$. Segons aquell po- comptd amb ~un hist()fial m.és antic
bre beneit de la tribuna p1iblica de- entre nosa'lres i que en tot m·oment
: m.anar un xic de llibertat i de iustí- ha msolit el nt..'tjo1" nom.bre de partiLluís BeUo, 1n-qident de la Comis- ademas, el tlempo no ]0 borra. 'toda I cia és cgoism.e.
daris és el mot autonomia tal vegada
s!ó d'Estatuts, pulUica a Luz l'article tan de prisa y llace falta muy poca
que a continU4Ciò tramete,n:
memorla pa.ra. olv1da.rse de 10 que se
"-¡Un dIputada por Madrid! ¡De-
<(UN DIPUTAT PER MADRID»
Lluís ,Bello en un magnífic article/ dóna una lliçó de comprensió i d e política
mo ']0 que la Generalidad lla pazado
año y medio de yerdadera angustin.
econ6miea. y csto es un exponente ._
la 11:. ~ "'acidad para reglrse.
El sen!¡ar Carrasco. - En esto tiene
usted razón,' pOl'que yo que he sido
consejero de la Genernlidad, aunque
usted fe ria, pasé por los n: omento5
més allgustiosos de mi vida durante
In crls1s ecou':'-:llu. de aquel orgrmismo . .
El senyor Maura. - ¡Pues ven\ "J.Sted cu&.ndo se apruebe. el Estatuto!"
perquè és bot¡ xiC elàstic i s'adapta
milÜJr a tots eh gustos i interpretacions. Autonomi.sta pot ' dir-~e que ho
ú tet català U¡ure de màcules botl- .
fleres, i amb tot el respecte a doctri:.es més radic~. que de la rictadura
ençà m.olts comparteixen,: podem afirmar que l'auto1Wvuia expressa avui
com. avui el :entiment de la gran ma..>_
sa de ciutadans de Catàlunya.
Doncs bé. ¿On era dissabte passa.t
aquesta gran m4SSa que no cuitava «
m.anifestar-se i exterwrUzar el seu eutusiasme? El precepte eonstüucio,url
complementari, votat per una 11wjOria formidable institueix un fet C01¡,-um.at i que ja no pot ésser revocat
fàcilment. <;Cataluña se constituye en
reg16n auténoma" ... Hom diria que les
case! llarga.meJt.t cooejades i que ltoJ'lacaba per donar per inassolibles, quan·
em ixen al da.vant fetes carn i osso.';,
ens fan dubtar i en.s inclinen a la reserva c';ubitativa,
Perqllè, altrament, la f6rmula :.:u~
íenàer el Estatuto catalan de €Sa ma - =/i~~ueS:;U~jOd~~ed~ ';,¡lt~:: A L'ENTORN DE L'ACTITUD DEL SR. CARRASCO
nera. un diputado por Madrid! -De- me encuentro cat1 solo, y nad1e t cue
claro que olras agresiolles m's eneo- el valor de escrlb1r franca y leaImennadas o mis \'lolent8s: insu1tos, des- te, esta ~sbandada de hoy ccsan'i,
afies. amenaza.~ y agUel'Os, que toda- cuaudo el Gobierno y las Coltes de
via. llegau hasta D\i, aunque cada. vez la. República hayan iriwlfado,cuancon menos saña, p!)I'que la gente, sln do el Estatuto esté en pie, aprobo.do.
duda. "a Cllterindose, me parcccu cosa elogiada por toda. Espa.ña como un
natural y ca.s1 ~or..able; mlentras aeto patriótico, como el acta de ma. Que esta de que un diputado por Ma- yor luc:idez. que en defensa de la uni"La Publicitat." d'ahir, public.l\ un' s'ha sabut estar de fer xntir la s~\'a
drid deba atacar al :Estatuto catalan da<! de la patria pudo babel' rcalizado editorial, tlto!at "Una indisciplina
"eu en una. forma que DO .. haur,ICID
me cuesta. trobajo oido stn dar re5- el nuevo 1'églmen. Entonees todos vól~ útil", en el qual censura l'aciltud, nI usat, pen;¡ue per a llosalt~es 1.Espue3ta. No por el acta de Madrid. Una_ veri.n y se les l'etreocari. la :memon.a Parlament, del diputat senyor CalTllS-1tatut no és un fi,.sInÓ tUla fita, un msmuno, pes1mlstn eu las Cortes, dtjo de pronto. Y es }JOSible que 10 tenga co Formiguera.
h'ument per arnbar a la l'calització
el primer dia que habló, como él pue- que cederlcs sítio n estos bravos camDe dit article cn copiem els dos pa- dels ideals que defenscm.
dc y sabe haoerlo: '"Hay quten v!ene peones.
1'3grafs !:;egüents:
.......................................
"'Qui a perder". Las luchas poUticas
Dlgo c.sto no para esos am.i6os. sine , "No dubtem que el senyor Carrasco . .. Ara com ara, l'úuica p1'eocupació
Pueden quttarle algo, cu efecto, a qulen .para qu1enes, sl pudieran, me retira- Formigucra. obei a ..m imperatiu de la · dels r.epresentants. de catalwlya. a les
lo tenga. Popu1aridad. O nombre. O mn hoy el voto que me ayudó a ser seva. consciència; ens scmbla, p erò, quel Coru.tltuents ha d ~r defensal l~simpatia y respeto. Injustamente, des- elegido diputado a Cortes por Madrid. ractitud dels seus compRnys dc lnino- tntut amb la eohes1:0 i. la flexlbil1tat
de luego, por caprlcho de la. suem, Yo no he camblade. Desde llace mu- ria l'havia de fer reflexionar, posat que les, Cir~umstàncles ~~. Des- s'}J.a trobat é8 la més jeliç que podia
se pUede gan9.t' en la oplu1ón un tra- 'Chos añcs plen!o lo m1smo sobre el que ell sap p::!l'fectamcnt que la io- p.rendre s d aquestes obhgaewllS ~U- suggerir-se. Vist l'entest.:.ment de gran
to de favor, que seria lo mas lu\bil problema de Cataluña. Escriba a. dia· tensitat de les convicc1ons de molts l1ques per co~quistnr una independen- part de la CamÒTa en no admetre el
conservar. aberrar, 110 1ntentando ya rio. En cI via.je por las escuelas cata- dels que s'as;cuen al seu cOSt3t nI Par- cia personal es una deserció. Si el se- mot Estat, perjzctament constitllcr'Jnada en la vida. O moviéndose oon i&nas e:q,use mi C11terto sobre muchas lament DO són menors que les sevcS. nyor Can'asco d1..c:posa de la sensibigran prudcnc1a. con reservas, como cuestiol1es, y entl·c clIas sobre la gran Però, deixant de banda aquesta consi- mat que 11 suposem, haw'à recollit n41 i addient a la vera situació crea4
SUelen hacerlo el 1Igurón tfpico, el per~ cuestJ.ón del idioma en 1& enseiianza.. deració, que ell no ha volgut tenlr en amb rubor les efusions ~el senyor Mau- da, tal i com sostingué l'amic UUhi,
IOtlaje mas o menos célebre que no Alll esta ml parecer con toda. clari- compte, hem d'observar-ll que la sc - ra 1 del senyor R?yo VIJ1a;!Ova. Ll ~an era preferible l'expressió "se consti.
arr1esgr. :ro crédito as{ lo maten. Para dad, como yo melo bacerIo. Y tcnga.n va intransigència denuncia un crit.cri cUt q~e. ell era smcer i 1 han teUclt~t tuye" que no pas l '.. jirmació "és", ea~
dIU' variedad r salsa. a. esta vida, por presente at;lucllos que en la convoca_ que no compartim. El senyor Carra6- per aucó; potser, sl els papeu ~OSS1D
!ortuna 110 toè~ somes lo mismo. Yo toria. de estas Cortes el decreto dice: co s'ha. produït com 51 l'Estatut fos c~nviats, el senyor Carrasca fehcita- tegórica i 3ub$tancial. Un 1l4cionalisr('Cuerdo que en el vlaje de los 1nte- "A las Cortes habra de someterse, con l'arca dels nostres ideals, i per això no na amb la mateixa bona intenció al ta pot votar sense cap mena de re.lectuales a :Barcelona. en lUarzo del la. obra CSCl1cial de la COnstituclÓll, el
senyor Maura, amb el qual creuríem pugnà:ncia que Catalunya "es cons~
ada 2D-vlstta de solldaTld.ad, pacto Estatuto para Cataluña, que coordititue1x1" en regió i en canvi no po}' oterta- hab1a. alU muchas caras ne su voluntad y aspiraclones en la \'ineias y lns regloDcs españolas. Esta ~~~, t~e~esq~:n;ltt~'l~~en~O\~a~~~
COllOcidas que allora no veo por nin~ Vida peculiar con los at.ributos de C3CU- suma. y esta. pcrsonifico.ción bar quien ben explicar-sc. No el podem felicitar dria votar que "ell sigui".
per
aquest
èxit,
que
no
YOldr1em
per
En.s sembla que, bandejant actih!ds
¡¡un. parle. Le3 vco. sl, Jas espaIdas cial ejerclcio en la un1dad total del no puede vel'las sino dcntro de una
a aquellos señOl'es. Se han dispersa- Estado, no repre,<;entaudo privilegio lli forma invariable del Estado. Hay quie!l a nosaltres, ni li podem amagar la extrtmistes i Teaecíon.s ininteUigents,
da; se han escabull1do. Declarada o exccpc1óll de otras demandas y tra- no compren de quc llUede segUiT slen- trista impressió .que ens ha produït la dissabte teniem raó de festeiar dues
vc:-gOllZOSAmente, estim con loo con- d1cioncs reglonales." Pura eso vinc, do la EspartA una porquc los cata1a- Sf'va incapacitat de discIplina. Catalu- cose... L 'innegable avenç qm signijica
tranoo. O DO deblerOll 1r-tal creo pell- OOl~O todos, a. las Cortes; y para eso nes hablcn su lengua, porque tcngall Dya en aquest' moment no necessita per a Catalunya l'aprovació del pritando p1adosameute......o no deben c&- me eligieron. Para. ha.cer la Constitu- sus escuelas y en Barcelona sea suya guerrillers ni franctiradors, necessita mer article del. seu Estatut t que !a
l:ar boy, Dl bablar como habla.n los 0011. Pa.ra hacer el Estn.iuto catalAn. la Unh·crsidad. Esta es la cuestlón pah'Iotes j polities cUsposats a sacrl- modificació introduïda no afecti l~es_
que habb.n, P&l'3. mi esta no podia y tl\mblén, convlene recordarIo, para mas viva, el punto mas dolorIda, Y ficar-se pel bé comú j per la victòria sència d'aUó que nosaltres portem a
set' una sorpresa, po.rque a todas cs- desen\'olver la obra l'c\'oluciona.rla. Ha.- por eso hablo de ello. Si a estos que de tots. Tal com estau les coses, és dintre i ú la convicció de qu.è Catatas ft&1.tra.s a1udjdas las CODOCíamOS g:Ln otros las coms n medias y sln po- ·no admitcn otra forma d~tinta del prematur de pensar an la Catalunya lunva é .. una nació. Acceptem, p~ró,
sa; llera au .3lleuclo o su camb.io de ner en ellas calor; pOl" mi parle no Estado espafiol les advertimos que es de l'Endemà d'aprovat l'Estatut ; això que en Ú3 de la fJTÒpi4 autodelcrm.t~
di~l6n influye para de5ta.cs.r y re- ent1endo as! el trabajo. Para que- ell1mVOs.ible continuaT la organlzaclón només pot int~l'essar als avantatg1stes, nació, u comtitueix en regió d'u,", al~
saltar la actitud de los pocos que ha- Estatuto de Catalui'ia, l)l'1mel"O en qu~ D1on9.rquJca, que el fraeaso en cata- però no és segur que el seu pensa- tre agrupa.mt:1tt e:tatal. 1 d'aq~:a
cttnos honor a ::1uestra pal.abra.
se ensaya el régimen constitucional tufin es vlsib!e y 1n rca!id!ld obliga a ment els aprofiti. Els enemics de l'Es- m41ZUa q~c-/. conten.t.s des dels m ",
Y esto no e.3 ruérito. No se to.me por dé autollom[as, llegue como debe l!e- ~car ot1"8.; si les dec1moo que la tatut aplaude-ixen la indiscIplina. de intransig~nts fin..s als mil acotn.oda~
\·3.nidad. Mê llliraré bien de caer en gal' a la concle-l1cIa de todos los es- Coustltución la ha eneontrado y que l'ex-conseller de la GeneraUtat com. tieU.
5e[lle-Jantes pu~Hlldades. Es posible que pañoles, es lr.dl!:pensable tratarlo 0011 todo dtputacto español, por SCT espa- una gallardia; Catalunya, però, no en La gent d'E$(Ju.erra potser .rom ur.r
de.:ipués dê don Pral~clsco ~Iaci8. sea !ealtad. por encima de prejuicios )0- ñol debe ayudar a est&blecerlu, ¿l!e- treurà cap benefici. La independència mica maJ34 poc vanitosos. S'I.Olur.!:
ro el espaiicl quo! mas veces se ha cales. Por no tener preju1cios localcs gariamos a com'encerles? Para ('so del senyor Carrasco no conquistarà cap hagut de sentiT dissabte si, sota el rei,
'ida lIanrar QulJot •. y sin po<l.r In" es CasUlla lo que cs. Por DO moverse hay ml debate de Eslatuto cn las Cor- "ot pel' a l'Estatut, i farà menys Jus- ens 'lagués r. Tibat Ull minso T03t-gO
~e, porque 1& intendÓll era por pasiones locaJes es Madrid 10 Que tes. Para eso e~riblmos. Yo, por lo Uficables certes transigències Ql1e, si autonòm.ic partat. airó d, per la Lliga!
S4entpl'e lluen&. No tengo por mérito e~ Swna de tod.as las Españas. Per- menos. C'.reo que nunca he cumpUdQ són molt humanes, no ron necessàries
J . M. FRANCES
la Cdelidad a una CODvlcclón, porque, SOltiAcaclóo del eonjunto dl'" las 1)t'O- tan rig\1rosamente con mi debtr."
a la causa de Catalunya,"
Les afinitats entre el diputat
català i el senyor Maura ...
'in-I
s::
I
Descargar