/:r QUINZENAL, PERIODICH Any X ARTISTICH, LlTERARl Y ClENTIFICH Barcelona 15 de Agost de 1889 Se publica 'Is d í a s 15 y ü h i m d e cada F u n d a d o r ; Carlos Sanpons y Garbo me Núm. 218 Se publica 'Is días 15 y tíltim d e cada mes 4V HRKUS DE SUSCRIPCIO ANY SEMESTRE DlRHCTOE TRIMESTRE FRANCESCH 15 pessetas 20 8 pessetas II 4*50 pessetas » Se paga per endevant —Números so ts, I pesseta •^ PRKUS DE SUSCRIPCIO, PAÜANT EN OK 220, Direcció-Administració: G r a n Vía, 220. — Teléfono: n ú m . 130 SUMARI T E X T . ~ Nostres grabats.~D. Lluis Castells y Sivilla; per A.— Del cor ais linl'is^ per Alfons M. P a r e s . — L a llegcnda d' cu Rolaiid, per J . Delpont.—Elegías de Govtlic, per F . Maragall. — Quadrct (poesía), per F . B a r t r i n a . - - - ¿ f tion códich civil, per F . Xavier Caldero.—-Trespetons (poesía), per ManelMarínel-lo.—Notas útils^ per L, García del Real.— Revista de teatres, per Y^.^ f.ns brui-Xas (continuaciój, per Francisco Maspons.—¡.libres reÓnts. GKAV^h.T^. — Sa!i¿á>igel, escultura de J . Gamot.— D. Lluis Castells y Sivilla, per J . Diéguez.— Cadira de Saiii Ramón de Penyafort,—LMGermana de la Caritat, per Isabel Keyser.—Po?it Non d Paris.—Di-' Badalofia d L/osialrich, per Lluís Brunet. NOSTRES GRABATS Lluis Santángel Esculptura de Joseph Gamot en lo monument á Colon.—Altre deis grupos esculpt(")richs que adornan lo pedestal del monument á Colon, es la que avuy oferim á nostres abonats, executada per lo re putat artista don Joseph Gamot. Sabut es que Lluís Santángel contribuhí poderosament al descubriroent del nou món, resolguent dificultats materials produhidas per la falta de recursos en que 's t r o bava r insigne genovés. En la composició d' aquest grupo lo senyor Gamot ha interpretat acertadament lo tipo y la figura del histórich personatge qu' es reconegut totseguit pe'ls conexedors de la historia deis viatges de Colon. Don Lluís Castells y Sivilla Végis r article biográfich que, pera acorapanyar lo retrato del filantropich banquer cátala en Buenos -^yes, publiquém en altre lloch d' aquest número, ^sgut á la ploma de nostre distingit coloborador B. A. En la Catedral de Roda se conserva aquesta t í pica cadira del Sant Bisbe de Roda y Barbastro, SEMESTRE 5 pesos forts 6 . > 3 pesos forts 350 > Se paga per endevant.—Nu meros solts, i pesseta Anuncis á preas convencJonals.—Los úniclis enoarregats de rebre'Is anuncis estrangers son los Srs. Saavedra germans. Taitboatf 55, Paris Cadira de Saut Bamon de Ponyafort ANV MATHEU SANTÁNGEL, ESCUL'IUKA UE J . GAMOT ^ 220 LA I L U S T R A C I O ascendit á tal dignitat en 1104. Aquesta veritable joya arqueológica d' un pur estil románich, demostra ab sa valiosa esculptura, lo grau d' avensament de las arts suntuarias en lo sigle xii. Es una llástima que la Historia del art no guarde un Uoch d' honor pera 1' artista que cisellá tants primors. La germana de la Caritat Aquest magnífich quadro, degut al destre pinzell d' Isabel Keyser, no necessita, á dreta lley, esplicació per part nostra, perqué ben clarament presenta en tota sa sublimitat á aquest poema vivent de caritat y sacrificis, á aquesta germana nostra que 'ns ampara al náxer, nos cuyda com á filis, ab nosaltres comparteix las penas de la pau y de la guerra y nos alberga fmalment quan en la crua veIlesa lo món egoísta nos rebutje de prop seu. ¿Quí no s' ha emocional al veure com Glorias d' un rosari d' orfanesa la tranquila majestat d' una germana deis pobres, menantse'n ab ella las restelleras de bordets que d' ella aprenen á amar á Deu y á perdonar ais pares que 'Is han avorrit? Aquest hermós tipo presenta lo quadro á que 'ns referim, y en sas bellesas hi veurá '1 lector tota la grandiositat de qu' es capassa la ánima de la dona quan se sacrifica en bé del prohisme. Lo Pont Kou de París Sabut es que la gran capital de la República francesa es anomenada la ciuiat del Sena. Damunt de aqueix riu hi han multitut de ponts, corresponents á las grans vías de comunicació que forman part del ben entes plano de la poblado, y un d' aquests es lo Pont Nou que oferim en la quarta plana de aqiiest número. En quant al quadro de Nittis, ja s' explica ell mateix. Tot es animació en lo boulevard y en lo riu poblat per los típichs vaporéis, entre 'Is quins hi han los bateaux Mouches y 'Is Hirovdelles. Los passejants s' abocan á la barana del pont pera gosar de tan animada y pintoresca vista. De Badalona á Hostalrich Notas de viatge, dibuxos de Lluis Brunet.—Es ben cerl que no hi há país menys conegut de nosaltres matexos, com lo que 'ns volta. Per axo cada vegada que un artista 'ns regala ab las fullas del seu álbum de viatge, 'ns quedem admiráis de veure lo variat y lo pintoresch deis punts de vista que son llápis ha anal trasporlanl al paper. Las lleugeras apuntacions que ab tola fidelilat ha pres lo dibuxanl, Lluís Brunet, desde Badalona á Hostalrich passanl per Vilassar, Caldelas y Arenys donan fe de lo que acabem de manifestar en aquesta lleugeríssima esplicació. D. LLUIS CASTELLS Y SIVILLA Tol Barcelona y fins tola Espanya coneix aquest nom, qual apología traclém d' oferir en lo present número ais abonáis de la ILUSTRACIÓ CATALANA, planyenlnos de que la abundor de malerials que leniam en cartera nos hajan privat del gust de d o nar á conexer abans en aquest periódich, los fels mes notables d' aquest distingit fill de Catalunya resident en Buenos-Ayres. Nostre compatriota, Sr. Caslells, acaba de realisar un acle de géneros desprendimeni inspiral en son gran patriotisme; qual fel ha lingul massa ressonancia per la República Argentina y per Catalunya pera que vullám guardar silenci respecte del mateix; ans al contrari, nos acuylem á mostrarlo al públich en aquest article que acompanya lo retrato del acabalat banquer cátala, Sr. Caslells. l'om X CATALANA D. Lluís Castells nal en Barcelona lo día 27 d' Abril de 1858, perteneix á una familia comerciant de Barcelona, ahonl també vegélallum. Des de jove fou educat esmeradament en los Escolapis de Sant Antoni y mes tari y á son prech y desilx li fou donada per lo sen respectable pare D. Lluís Castells y Comas la carrera del comers que cursa ab gran lluhiment, mostrant pera la matexa apreciables qualilals. Tenía 14 anys quan dexá 1' escriplori d' un conegut navier ahonl 1' havía fel entrar lo seu pare, pera d' allí posarse '1 á son costal en sa reputada casa de comers, y ab lo corresponent permis y b o nas recomanacions s' embarca pera América, fallera que '1 perseguía feya molt de temps. Arriba á la Habana enlrant á la casa deis Srs. Bosch y Palés ahonl s' estigué qualre anys. En aquesta época c o mensaren pe '1 jove Castells los contratemps y las desgracias en totas las empresas en que s' arrisca produhintli 'Is desenganys y desilusions las ganas d' abandonar aquella ierra. Llavoras (1882) passá á la República Argentina, fixanl la seva residencia en Buenos-Ayres, y allí ab la ajuda de Deu vegé cambiárseli la marxa de sos assumplos y tornar sorl lo que abans fou desgracia implacable, donchs que ajudal també de sa activilat é inteligencia realisá notables empresas que de temps perseguía y funda inslitucions grandiosamenl favorables ais interesaos comerciáis no sois d' aquella República sino de sa patria. Havent conegut á la filia del acreditat banquer argentí D. Francisco Uriburu, ex-ministre d' Hisenda y president deis Banchs, Provincial de Buenos-Ayres y Mercantil del Plata, la demaná en matrimoni haventse efectual lolseguil tal unió ab la Srta. Elisa Uriburu avuy sa esposa, y en obsequi á la qual funda una població anomenada Villa Elisa. P^n r any 1888, la Junta d' accionistas'del Banch Mercantil de la Plata li dedica una rica medalla d' or ab la següenl dedicatoria «1888. El Banco Mercantil de la Plata dedica esta medalla d su fundador y primer Director generah y en 1' allra cara 1.A D. Luis Castells, en testimonio de gratitud por su inteligente y laboriosa Dirección.^ A mes á mes ha donat impuls ab sa notable iniciativa á las empresas següents: Companyía de Molls y Depósils del Port de la Plata, Companyía colonisadora del Limay, Mercal de fruytas del Port déla Plata, Companyía y fábrica decals argentinas. Pedreras del Minuano, Arenáis y Port del Sauce, Médici y Companyía, y empresa constructora del Porl de la Piala. Fins aquí lo comercianl y encara que tais empresas sían prou notables pera acreditar á un home de comers, ben segur que ab ellas solas no s' hauría conquistal las universals simpatías y benediccions, tal com ho ha fel ab fels filanlrópichs y g e nerosos. Pera donar mes clara idea de lots sos actes benéfichs traduhirém un fragmenl d' un periódich de Buenos Ayres, El Nacional, que per sa antigor y son general crédil no pol ésser gens sospilós. Diu axis: «Lo qui vá de Buenos Ayres á La Plata per qualsevulga de las vías férreas que 'ns Iligan ab la c a pital de la provincia, pot veure, prop de 1' Empalme Pereyra, las magníficas construccions que allí axecan los Srs, Uriburu y Castells. Son verilables estadas comptals; edificis sumpluosos, parchs en formació, sembráis espléndits, vinyats, grutas, ponts, de tol hi há allí pera fer agradable lo viure. La qu' está á la esquerra se diu Villa Elisa. S' axeca eleganl r edifici del Sr. Castells rodejat de tota lley de bellesas, no essent la mes pelita de totas, la que motiva aquestas ratllas: un ediñci espayós que desde lo primer momenl nos crida la alenció y sobre del que 'ns informarém, veninl á ésser una proba de la munificencia ab que '1 Sr. Castells emplea son d i ner en fins que no poden ésser mes plausibles. Aquest ediñci es una escola; lo fulur colegí de Villa Elisa ab capacitat pera 200 noys y que será donal per lo Sr. Castells á la provincia de Buenos Ayres, per medi d' escriptura pública corrent éll ab tols los gastos d' ensenyansa y assegurada á perpeiuitat la fundado ab una renda que servirá pera el pago de mestres y adquisició de lots los medís necessaris, á fi de que la ensenyansa prosperi y sía rica en fruyts pera 'Is noys deis encontorns.» Tal s' esplica El Nacional. Ara nosaltres afegirém que á mes del donatiu ais pobres que feu pera la entrada del seu carruatge en lo Corso de las flors, ha regalal al Ceñiré Cátala 5,000 duros pera pago de deules, rebutjanl la oferta de garantías y d' interessos ab que li solicitaren la quantitat. Pochs días abans de sortir de Buenos-Ayres lo vedrá actor, Sr. Valero, va donarli deu mil duros pera mellorar sa trista vellesa y finalmenl al donarli comiat en lo vapor, li dona una abrassada pera que la trámeles á sos pares acompanyant 1' encárrech d' un rich cronometre d' or pera que 'n Valero guardes d' éll, eterna memoria. L' últim fel que acaba d' arrodonir la serie de sos espléndits actes es la fundado pera sa patria de la Casa d' Espanya, en la que hi haurá la embaxada y consulat, lo Monte-Pío de Montserrat, lo Centre Cátala, la cambra de Comers espanyola y la residencia de la legado. Al donarne comple en un banquel que se li oferí en Buenos-Ayres, digué en son brindis, lo Sr. Castells, las següents páranlas: « Soch, lo primer espanyol que reivindica pera la patria, un Iros d' aquesta Ierra qu' en momenls angustiosos várem perdre. En aquest tros de térra, qu' es nostre, donchs jo vos 1' he compral y donat al gobern d' Espanya, trobarán sempre 'Is catalans, una escola pera sa ensenyansa, un alberch pera sas necessilals y un amparo pera sos filis. Féuvos dignes per vostres fels, de que sempre puga dirse de nosaltres: Aquests son los catalans. ] Aquesta es la gloria d' Espanya!» Tal es r home que avuy honra ab son retrato las planas de la ILUSTRACIÓ y á quí contará ben segur, lo Sr. Aleu com la Reynajd' Espanya y lots los bons catalans agrahim lo que fá pera '1 bon nom de la patria. Lo Sr. Aleu porta pera la Sra. Uriburu de Castells, la banda de damas nobles de María Lluísa ab que la Reyna la ha agraciada. Per nostra part nos felicitem de contarlo entre 'Is corapatricis de llunyas Ierras y de teñir que aplaudirli actes de la naturalesa deis que havem cilat en aquestas lleugeras apuntacions biográficas, B, A. DEL COR ALS LLABIS <•) Auba d' amor lienehida, jcóm sabs ara desxondir ma joventut entristida! ¡com retornas la florida á ne '1 trónch que 's va marcir! Totlioin té sa primavera, per tothom t o m b a 1' hivern y repren sem]3re a b daiera Tcsperit, exa fal-lera d' algún goig que siga ctern. Per 'xo avuy p e n d r a n volada mas cansons parlant d' a m o r y á r alcova perfumada m u n t a r á n d' u n a estimada assolint son verge cor. Y 'Is recorts d ' a q u e s t o s días hi tindr.án un liell races (1} De! tfjinet ¡mblicaL per I). Alfoiis M.*^ P.ircs CDrresponciU a l a Biblioteca Ccitalana y titoiat Del cor ais llalñs. extractém las duas poesietas, dalt estampadas, per donar una lleugera mostra del mérit de la darrera obra del Sr. Parcí (N. de la R.j, Tona X LA I L U S T R A C I O un gros pal de ferro, lo que es, are á Massanet, y Deu sab com los pedrejava! Tala manera qu' eix pal, no poguent sufrir, de prop ni de lluny, ni la flayra d' un moro, Roland lo jitá en 1' ayre desde las torras de Cabrenys, dihent: y a m p a r a n t m e exas foUías, ella, flors y poesías g u a r d a r á per sempre mes. L ' A m o r té la p o r t a obérta y altre cop m' ha d' amparar. Ara ta esperansa es certa y, nou Llatzer se 't desperta ¡oh cor meu! torna á estimar. á trobar un pou fondo, fondo, que cap cordilla arribava al baix Mes ara si, que de no 's quedar aquí, la llegenda may se 'n acabaría! Juu DELPONT Aquí h o n t lo meu ]ial caurá, Müssa net de Cabrenys se dirá. D ' aquell brot de maresselva que á ta cambra vas portar per besarlíj en sent al vespre y guardarlo en un calaix; de las cartas incensadas per los enllanguits lilas, quan mon eos caygue en la térra ¿qué 'n farás? D e las frasses qu' alegravan mon cor trist com un desmay, al disc(')rrer misteriosos tos ditcts sobre '1 teclat en aquell oasis tendré del amor y de la pau, quan mon eos caygue en la térra ¿qué 'n farás? Y d' aquellas esperansas qu' en el cor vas alentar, florexan com los cálzers sent al Maig; d' exas bellas persi)ectivas per los j o r n s qu' esdevindrán, quan mon eos caygue en la térra ¿qué 'n farás? Ai.FONs M. 227 Perpinyá, .Agost de iSSg D' aquells versos que 't dictava al florir los meus vint anys, quan la tendré poesía com la mare 'm va estimar, d' exas pobres rccordRnsas qu' ab pit verge has ainpajat, quan mon eos caygue en la térra ¿(jué 'n farás? que poquet á poch CATALANA PARES LAS LLEGENDAS D' EN ROLAND Dins las montanyas pirenaicas, son encara vivas las Uegendas d' en Roland, y lo excursionista pot recullir recorts d' eix personatje historich. De las Albtras á Canigó, de Céret á Massanet, tot es gegantíu: se veuhen montanyas casi bé tot 1' any neulosas, munts de penyateras, estesas boscurias, torras enlayradas com las de Cabrenys, ponts com lo de Céret, ermitatjes enreconats com lo de San-Guillem-de Combred; la gent antiga del país era gent tota de treball penós y de Iluyta. D' aquí venen las senzillas Uegendas que recordan al poblé montanyés la historia deis antepassats. En Roland tenía una forsa de gegant. Ell axecava torras sobre las Albéras per se fer á palet desde Canigó; d' eixas torras ne queda las de Madeloch y de la Massana. Es un seu palet, esgarriat, que foradá lo puig Neulós y ne feu rajar la Reyna de las Fonts: Un revés ia de resposta, agafantse pe" 1 cabell lo un p e g a 1'altre tosta. Mes en Renca-pins queda blavejat, mitx-mort; quan los companys arribaren, ell era al Hit. Los hi contá lo fet. —Home, no ets un home fort,—digué en Roland. —Demá, vindrás ab mi al camp, en Rasa-montanyas se quedará á casa. Aixís ho feren. Mentres feya foch, en Rasa-.montanyas ohí una veu á dalt de la ximeneya: —Ayl ayl que cauhil ayl ay! que cauhi! ayl ay! que cauhi! Y ne baixá un home, banyut, negre, que s' assentá pe '1 sol, al cantó del foch, s' hajá la pipa y tabaco, y escupí dins 1' olla. En Rasa montanyas malcontent, se regira cap aqueix home estrany per li donar una empenta: Un revés fa de resposta agafantse pe '1 cabell una foní d' aygua clara, gelada qu eix de sota un roch blanch, ab un alegra bruig dins d' un bassí ressalte y cap á baix s' enfuig; aybrcs tot á 1' e n t o r n , li fan com u n a cinta, y flors, que d' un pincell mágich lo b o n Den A Massanet, d' un cop de puny que volía donar á un seu company, esquerdá la paret de 1' iglesia: r esquerdá encare se veu. Roland sempre s' havia fet seguir lo seu pal. Una vegada anant pe '1 raón, trobá un home que escapsava montanyas. —Y aixó, company, que fas! —Me som Uogat per planejar lo cap deis serrats. —Donchs, cóm te diuhes? —En Rasa-montanyas. — Y quán guanyes? —Me faig un jornal de duas pessetas. —Jo som en Roland; home, vina ab mi, ja trobarém millor. Camina que caminarás, trovan un home que rencava aybres dins un bosch. —Y aixo, company, que'- fas? —Me som llogat per rencar aybres. —Donchs, com te diuhes? —En Renca-pins. —Sem en Roland y en Rasa-montanyes; home vina ab nosaltres, trobarém millor. Camina que caminarás, troban una casa abandonada, y térras al entorn.—Quedémnosaquí,—digueren; y van convenir que '1 lendemá, en Roland y en Rasa-montanyas irían á treballar, en Renca-pins havía de cuydar 1' olla. Aixís ho feren. Mentres feya foch, en Renca-pins ohí una veu á dalt de la ximeneya: —Ay! ay! que cauhi! ay! ay! que cauhil ayl ayl que cauhi! Y ne baixá un home banyut, negre, que s' assentá pe '1 sol, al cantó del foch, s' hajá la pipa y tabaco, y escupí dins 1' olla. En Renca-pins, malcontent, se regira cap aqueix home estrany per li donar una empenta: pinta Ilueixan com claus d' or sobre d' un vert tapis. í^ixa font es cuydade are per en Manel, un pastre, hon: ^me valent, que se resta á San Martí d' Albere; treball y enginy, sempre pe 'Is serrats, ell 1' ha ^Dt bé adobada que s' hi va de tots los pobles deis encontorns. ^ e l temps deis Moros, en Roland se trucava ab lo un pega, 1' altre tosta. Mes en Rasa-montanyas queda blavejat, mitxmort, y era al Hit quan los companys arribaren. —Iréu al treball demá,—digué en Roland;—jo me quedi á fer bullir 1' olla. Lo mateix li succehi. Mes lo seu pal feu tant bona feyna que 1' home banyut, un dimoni, tot just pogué s' entornar per la ximeneya. Quan los compays li demanaren, afanyats, com se n' havía tret, los hi mostrá lo pal. D' aquí, tots tres s' en van anar pe '1 món fins ELEGÍAS ROMANAS, DE GCETHE Qufin felís vaig ésse un día, tots sabrán per exa vía. I Parleu, pedras, conti'-u, palaus altívols, digáu, vías, un mot, geni, dcsvétUat. Tot, dintre 'Is teus sants murs, eterna Roma, es animat, p'ro á mi tot calla encare. I Qui 'm dirá á cau d' orella la finestra hont jo veji á la dolsa criatura qu' abrusantme ab son foch me reviscoli ? ¿Y no pressento lo canií quín sía hont anant y venint de casa seva esmersaré las mes preuhadas horas ? Contemplo encar ])alaus, temples y runas com viatjer de seny ques' apronta; pero axó passará, y no mes un temple, lo temple del Amor será '1 que rebi r inigiat. Tu ets un món, ohl Roma santa, p'ro es ben cert que ni món lo món sería sens r Amor, ni tu, Roma, foras Roma. II ¡Per fí estich á cobert de tant d' obsequll Cavallers del gran món, hermosas damas, anéu á qui volguéu á preguntarli per lo vell oncle y '1 cosí y la tía: seguexi á la conversa inacabable lo soporífich joch; ara busqui'nime vosaltres los qui 'm dúyau á tertulias xicas y grans, fins ferme tornar ximple: reparl¿u sense solta, de política, d' axo qu' ab rabia persegueix sens treva al viatjer tot al través d' Europa: la cansó de Malbrough axis seguía al inglés, de París cap á Liorna, y de Liorna á Roma y fins á Nápols, y á Smirna hagués anat, allí '1 rcbera «Malbrough,» allí en lo porí, ¡cansó ditxosal axis jo no he pogut dá' un pas fins are que no haji sentit dir mal deis pobles ó deis concells deis reys. Ja no es tan fácil que 'm pogui'ai descobri' en aquest refugi que r Amor sobirá ha volgut donarme ab reyal protecció: aijuí cobrexme ab son mantell, y la romana aymía. Ja no tem poch ni molt ai furiós galo, ni es preguntayre ab ell; tan sois procura espiar cuydadosa los desitxos del home qu' ha fet seu: ab ell s' alegra, ab ell, lo foraster robust y Uiure que parla de la neu de sas montanyas y de las llars fustosas; gosa ab ella de la flama d' amor qu' ella matexa ha enees en lo seu pit, y no s' hi mira com s' hi mira "1 roma á gastar la plata: ben parada la taula, bellas robas, no manca carruatje ab que ana' á 1' «ópera...» y la mare y la filia están contentas de son hoste del Nort: y '1 barbre regna en lo eos y '1 sentit de ia romana. III No t' ha de dar recansa, lici niusa meva, lo d' havérteni rendit tan desseguida. LA I L U S T K A C I O CATALANA D. LLUIS CASTELLS V SIVILLA ni has de creure que 't tinch per Iliviana. De mil menas 1' Amor clava sas fletxas: unas lliscan á frech, lo veri filtra y '1 cor poch á poquet va enmalaltintse, mes, altras, provehidas bé de plomas, ab la punta de fresch ben esniolada, de banda á banda travessant certeras, la sanch van á inflamar. En los temps heróichs quan aymavan los deus y las deesas, al esguart lo desitx de prop seguía y al desitx lo plaer. ¿ Qué potsé' 't pensas que la deesa d' Amor medita gayre quan allá en 1' Ida s' emprenda d' Anquisesr Si hagués retardat Lluna sa besada al bell pastor, es ben segur que. Hasta. lo desvetllara la envejosa Aurora: Leandro vejé á Hero en festa esplendida, y l'ardent aymador llensávas ágil á las nocturnas onas; Rhea Silvia la reyal verge, s' embaxava al Tiber á treure aygua y un deu va possehirla: axis Mart engendra sos filis, la Hopa alletá ais dos bessons, y després Roma s' anomená la reyna de la térra. IV Los ayiiiants son dcvots; humils adoran ais genis lerrenals de tota mena y cercan protecció d' un deu y altre; com los ronians invictcs qu' acullían PER J. ÜIÉGUEZ en sa llar á los deus de tots los pobles, ja fossen negres, rígits, com formabais r Egipte ab vell basalt, o blanchs, xamosos motllats en marbre grech. Mes no s' enútjin los inmortals si 'ns vehuen, predilecte, per un Sol d' ells cremar ab preferencia un encens mes preuhat, sí, confessemho, nostre cuite constant, nostras pregarlas, s' endressan mes á un: festius y tendres ó reposats, seguim secretas festas hont ais devots escáulos lo silenci. Primer, per fets horribles, dexaríam estalonar'ns de las Erinnias; antes lo judici de Zeus nos condemnara rigorós al penyal o bé á la roda, que r ánimo apartar de Y aymat cuite. Exa divinitat es, ¡conexeulal la Ocasió, qu' en formas variadas se os presenta sovint, y que pot ésser la filia que Proteu engendra ab Tetis, Proteu, aquell qu' ab cambis y artificis enganyá á mes d' un ht-roe; axis sa filia enganyá ais inesperts y ais temorosos, inquieta ais ensopits, fuig deis que vetllan, rendintse ab pler al valerós y encrgich: per ell es dócil, joguinosa y tendré. Un jorn m' aparesqué: era una noya moreneta, en son front los cabells foscos y entorn del coll gentil se li eiirutllavan destrenats y abundosos cargolantse ja desde son arrel; jo vaig conéxerla y pressós la vaig i)éndrer, ella dócil abrassos retornávam y besadas. ¡Oh! y quant felís vaig ésser... Mes, silenci, aquell temps ja ha passat, y ara vosaltres me teniu enllassat, romanas trenas. V En exa térra clássica me sentó tot pie d' entussiasmes; aquí 'm parlan lo passat y '1 present ab vius encisos. Seguintne los consells, ab má ben Hasta y cada día ab nou plaér, fullejo las obras deis antichs, p'ro retenintme r Amor ompla mas nits d' altra manera: si 'n soch la meytat sabi, sochne, en cambi, doblement benhaurat; y ,Jno es apendrer al mateix temps, lo contemplar las formas de lo pit de 1' aymada, en tant devaila la meva má á recorrer sa cintura? Llavoras comprench bé 'Is marbres artístiehs: pensó y comparo, veig ab uHs que palpan y toco ab mans que veuhen. Si 1' aymía me roba de lo jorn bástanlas horas, també, en paga, de nit m' en dona algunas, puix també enrahonem... no es tot besarse; y si '1 somni la vens, jech y meditó. Molts cops he fet poesías en sos brassos y la mida he cóntat de los hexámetres ab lós dits, á pleret, demunt sa esquena. Respira suaument en sos ensomnis, son alé pit endins m' entra y 1' inflama... En tant 1' Amor manté la llantia encesa LA I L U S T R A C I Ü lom X CATALANA 229 itíUM^idm^i H^M^ ||B^ |HHHB| .-V, ^¡g ^ ^ fe1 \y:MíiMí'^''^ ^ wm^ •;; ;^:.ap^ 4 ^kVfe^^^i' T^^^Á/^:.•.••••_• «£*^MBKSK ^ CADIRA DE SANT RAMÓN DE PENYAFORT pensant ab aquells teraps en que solía fer un igual servey ais triumviros. VI «¿ Ab exos mots, crudel, gosas punyirme?i Ab tal duresa y amargura solen parla' en ta patria los aymants? Si '1 poblé me moteja, ja sé que dech sufrirho perqué tinch culpa, só per tu culpable; exos vestits m' acusan, la vehina envejosa ja sab que la viudeta no plora tota sola: ¿ per ventura no has vingut sens recel en clars de lluna, recullits los cabells y ab vestits foscos? i No t' has per burla disfressat de clergue ? —Déu ésser un prelat,—deyan; ¡no eras tu mal prelat i En la clerical Roma te semblará impossible, p'ro, t' ho juro, may un clergue gosá mas abrassadas. Jo era pobre y ben jove y coneguda de los pervertidors: prou Falconieri mirávam fit, y 1' arcabot d' Albani ab cartas tentadoras convidávam á ana' á las Quatre Fonts o sino á Ostia: <hi añares tu? donch lo mateix la nina. Sempre he aborrit ab tot lo cor las mitjas vermellas de color y las moradas. —-Las noyas acaben trahidas sempre— deya '1 pare, y la mare m' aviciava: y trahida he finit. Tu ara fas veure qu' ab mi estás enutjat, perqué meditas lo modo de fugirm' d' aprop: i au ! i véstenl ] oh! no 'n raerexéu cap de dona; ¡ pobras I Sois nosaltres portem 1' infant dessota del nostre cor, y aixís per gó nosaltres som solas las fidels. Vosaltres, homes, un cop que ja os heu fet passá' 'Is desitxos sois ab quatre abrassadas brutals, pássaus també ja tot 1' amor.» —Axis me deya r aymada, y prengué '1 nin de la cadira, r oprimí al cor besantlo, en tant brollavan llágrimas en sos ulls, ] Com vaig sentirme avergonyit de que las malas llenguas poguessin taca' un jorn 1' aymada iniatge.... Axis per un moment la flamarada s' ensombreix fumejant si á dolí hi vessan r aygua demunt son brill; p'ro desseguida espargeix vivament los vapors térbols y álsas triomfant y mes hermosa. VII i Y qué content me trobo en Roma! pensó en llavors qu' allá dalt m' embolcallavan los tristos jorns del Nort, quan lo cel térbol tocava á las teuladas punxagudas, y en mitx d' un món sense colors ni formas jo, lás, sobre '1 meu «jo» m' aniquilava resseguint, mut, las vías tenebrosas de mon esp'rit esclau: ara entorn brilla de mon front, V esplendor del radiant éter, F'ebo, lo deu, colors y forma evoca, llú la nit estelada, ressonanta de suaus cansons, y 'm sembla aquesta lluna mes clara que lo Sol del Nort. ¿Es certa pera mi, mortal, tanta benhauransa? ¿Sonmío? ¿en la mansió de 1' ambro.5Ía vols rcbre'm com á hoste, Pare Júpiter? H('ume á tos peus, vers tos genolls estesas mas mans te pregan; donchs, escoltara, Xenius! ¿Cóm he entrat fins aquí? no sabré dirtho: Hebe 'm trobá fent vía y se m' en duya fins á entrar per eix pórtich; ¿ li manares un héroe conduhir, y erra la hermosa? I Perdona! i déxam lo profit del erro 1 També erra ta filia la Fortuna: va repartint per tot los dons magnífichs com noya fantasiosa. ¿Per ventura no ets tu lo deu hospitalari ? Donsas no llensis del Olimp en vers la térra al hoste amich.... —Poeta ¡ molt t' enlayrasl —Perdonara: es per tu 1' alt Capitoli un altre Olimp; tolerara aquí, Júpiter, y després fes que Hermes me conduexi, passant pe'l Cestins, fins á baix al Orcus. VIII Dius, aymada, que quan eras petita no feyas gens de goig, y que ta mare LA I L U S T R A C I O 230 te 'n tenía aborrida, fins que prompte suaument vas esclatar ab la crexensa. Ho crech; y hasta "m complau 1' imaginárte'm com una criatura extraordinaria La flor del ce|) no té color ni forma, p'ro los rahims després, mndurs, sucosos, son lo delit deis deus y lo deis homes. IX A la tardó', en la llar de los pagesos la Uuenta flama espetegant s' axeca de r apilada brosta: aquestos vespres m' alegra encara mes, puix ans qu' en brasas 1' abrusat feix entre la cendra 's fongui ve r aymía : flamejan altra volta la brossalla y las teyas y se "ns torna la tébia nit esplendorosa festa. Mes ella al sent deniá S, punta de día dexa lo Hit d' amor tota enfeynada á desvetllar ab trassa entre las cendras la flama un altre cop; la niellor gracia que '1 deu Amor dona á la posturera, fou la de desvetllar novas delicias ' qu' en cendras semblan suaument colgadas. X Fadrich lo gran, y Ct-sar, y Alexandre, la meytat de la seva anomenada de bon grat me darían, si i)oguera cedirlos en eix Hit mon lloch; ¡ ay 1 ¡ pobres! rigorós los reté "1 i)oder de 1' Orcus! Gosa donchs, ]oh viventi en aqueix seti qu'amor tempera, abans qu'esgarrifante sentís que '1 peu se't mulla en lo Leteu. CATALANA se valen 1' un per 1' altre tot un poblé. ¿Qué no 'n sabs res d' aquella festa mística qu' al vencedor seguí un jorn desde Eleusis? Los grechs la instituhiren, y grechs eran rjuins dintre 'Is murs de la matexa Roma —iVeníu—cridavan sempre—á la nit santalLluny fugía '1 i)rofá, pero '1 neofit tremolava esperant, lo eos cenyintli blanca vesta, com símbol de puresa. Un cop dins, admirat, incert vagava en cercle de figuras estranyíssimas, semblava somniar: las serps per térra torslanse, y d' espigas coronadas las jo vénetas duyan capsas closas al devant seu; los sacerdots mostrávanse murmurant y fent gestos misteriosos, y anhelos esperava lo neófit llum sobre tot alio; posat á proba per fí de mil maneras, descobríanli lo enclos en las imatges del misteri, qu' era que la matexa Demetera va ser servida de complaure á un héroe quan á Jasion, vigorós rey Cretense va abandonarli las secretas gracias de son eos inmortal; fou felís Creta: lo tálam de la deesa inflat d' espigas cobría de Uevors los camps; llanguían famolencas en tant las altras térras; ab los goigs de 1' amor Cere oblidávas de sa hermosa missió. Quan lo neófit sent contar tot axó, s' admira y signa á r aymía quelcóm... Y tu, m' aymía ¿no entendrás aquest signe? Aquella murtra ombreja ab son fuUatje un sagrat seti... y ningú 'n patirá de los goigs nostres. J. MARAGALL (Seguirá) QUADRET XI Se 'Is moría la nena... ¡En quatre mesos la petita y la gran! L a trista mare En r altar vostre, nt!-t com una plata ¡Oh! [Gracias! posa aquestas pocas fullas lo poeta, y á mes botons de rosa, y confía ab vosaltres. Al artista compláuli en 1' obrador trobarse sempre com en un Pantheon: inclina Júpiter lo front diví, y ensemps axécal Juno; sacudint la rutilada cabellera entra Febo, y Minerva té 'Is uUs baxos ab posat de fredor; lo lleuger Hermes maliciós desvía la mirada y tendré '1 mateix temps; ])er6 Citeres eleva envers lo suau somniador Baco 1' humit esguart, humit fins en lo marbre dolsament desitxós; ab pler recorda sas caricias y sembla preguntarli si no teñen aprop al fiU raagníñch. ja n o podía mes. L o pare, '1 pobre, tremolant 1' lii soinreyi; y la besava... A las dotze va entrar en 1' agonía y 's va morir q u ' encara no s' lii vaya. ¡Quina a l b a d a t a ñ í trista! Clarejava, y se sentía ploure pe '1 deí'óra, y '1 vcnt que fcya gotejava 'Is vidres. l'erqiic pujés lo metje, ca¡) al p o b l é se ' n va a n a ' '1 masové á las tres tocadas, y eran las sis, y encara no venía... A Ijaix, al ras, lo r a b a d a cridava, que portava la cabra de la nena; y sois, lots sois, á dintre de 1' alcova se desfeyan en Uágriinas sos pares. L a pobre mare, pe '1 doló abatuda, XII va a n a ' á obrir, casi al) pt)r, lo vell armari que guardava la roba de la n e n a . — « J a no 't veurc may-més, la meva filia!» — ¿Sents r alegra cridoria que 'ns arriba de la vía Fiaminia, hermosa nieva? ¿la sents? donchs son los segadors que passan fentcaml de retorn envers llurs casas. Sois ells han treballat en la cullita del ergullós roma que 's don' de menos de trenar ell mateix ni una corona per Ceras. Ja no festas consagradas se fan á la deesa que 'Is nodría ab lo daurat froment, d' aglans en conté. Donchs nosaltres retrets ensemps y alegres celebrarem la festa: dos que s' ayman deya p l o r a n t , t o r n a n t cap á la morta, liesant sa cara del color del Uiri. L o pare, vora '1 Hit, callat, inmóvil, " lo cólzc en lo co.xí, la má en la cara, ¡quíns pensaments! ]quín dolí ¡quina amargura! Y la c a m p a n a al Uuny tocant á missa, y espessintse la pluja, y crexent 1' orabra. F. BARTRINA Tom X LO NOU CODICH CIVIL CARTAS D' U N MIS,SER Y CAP DE CASA CÁTALA CAR'l'.A P R I M E K A . — P r e g ó , alj pediiiieiU de per.^onalit.-ít, y compareixen^a á Convelí. Vicli, 22 de Maig de i 8 8 o . Vos sabeu, amich estimat, y tal vegada alguns deis lectors del vostre benvolgut Setmanari, quina mena de persona es y quant poch val la que escriu aqüestes lletres; qual nom té solzament la gracia de traduhir com ab vocable cátala lo quin es conegut á Castalia per nom y títol de grans homes de 1' antigalla y d' altres que de nou n' han florit en tais y quals comarques d' Espanya: nom que aquí també se '1 sol respectar per lo mes ó menys ver parentiu que pot teñir ab lo del Jurisconsult cátala que á son temps dona sabis parers sobre Ueys de nostra térra. E vualá totd: puig ab agó y á ser germá y amich vostre s' reduheix tota la válua del anoinenat á Vich per bon nom 'N Caldero; que no vol pas dir aquí cents ni milers, sino ans be una lley de nota musical que, detrás del nom de fonts del autor de la present carta, indica molt mal so pera cantar de fantasía en materia de lletres y ciencies. Encara bon goig que al qui 'n té lo cap un xich emfarinat ab lo rastre del temps y les quebóries, per respecte á certa semblanza ab un pergaml vell empolsat de tants ó quants anys de arrossegarse, essent sóls de nom mestre y doctor, á casa séva '/ concgan per conceller gratis d' amichs, pobres y parents; puig es de temer que enjondra serán tinguts com d' advocat de seca sos pediraents y fins pot esser despatxats ab un clá y castelld «No ha lugar,» per falta de personalitat. ¡Ja veyeu, amich, quíns títols per' esser ohit en ü r e t est pobre Misser vigatá! Viscan molts anys, bon Mestre en Gay-Saber, que vullau apadrinarlho, puig—com se sol dir á usanca castellana—per mals de sos pecáis té la falta grave de virtuts y sabiesa pera parlar sobre's del thema posat per capsal de aquesta epístola. No obstant y aixó; aquí á Catalunya tothom té mes ó menys infiltrada á la massa de la sanch la sava de les lleys, usatges y costums payrals. Lo cátala s' recorda sempre de que es ciutadá espanyol (Romanus sum civis)^ y al mirars' ab goig á sa mare Espanya, sembla queli plau si contempla y fa iguals festetes ais germans bessons de comuna prosapia, encara que de diverses nissagues; en cada fesomía hi veu algún tirat de la séva y llur gracia especial que 1' engeloseix de la que á ell li es propia. D' aquí es que á la major part deis catalans apar que 'Is retruny lo cor, y no 's poden mirar sens esglay ó recel que 's remene ensá y enllá lo delicat assumpto de la codificació civil. Quescun s' atanca á la llar com r aucell á son niu per por de tempesta; tothom s' arrima al tronch de sa casa com branca viva que d' ell viu y al tronch abriga, y al veurer al Cap que com altre porta-creus s' está ferm á la soca 1' hi sembla que es lo Pater deis Romans: que r o manes cap y á la fi son les costums lleyals catalanes. Lo cátala sempre es espanyol, fins pera guarir ab sa llar, la llar, les costuras y usatges deis altres. Per agó es soldat de son sou y hom' de sa casa, y al rebrer de imprevist lo alt imperatiu rescripta, apar que ou lo crit d' Alio al Rey, suprem custodi de la patria. Passa prest á llurs files á formar y ocupa en so del séu los contraforts y encontrades, arengant ferm á la maynada y á la dona que estiguen al atvart, com un normant quan s' ha fet lo pregó de stispens del Habeas Corpus. ¿Qué te d' estrany que, embarcats com estam tots los espanyols ab una sola ñau, si 's tracta de coordinar y escriurer lo codich civil, que es lo Uibre-mestre de una nació, patró y guia pera tracar los demés codicilis y ordinacions del Estat, fona- Tom X LA I L U S T R A C I O CATALANA ¿Qué vos n' apar, Mossen Jaume, d' eixes setment del llur ser y missal pera '1 reso quotidiá de les families; hi haje tremor en lo vaxell y remor en lleys de familia? Jo estich per la del conco: Allá ahont están a s lo Nostr'-amo y marinería? A la primera nova y lectura del Real Decret del sentades institucions de la vellura com alzines sedos de Febrer, ahont se consigna lo alt designe de culars; quan se parla de semblants projectes, les codificació, no pot menos lo cap d' aturrullarse; soques, simáis y brancatge de les families tot retant si es de testa catalana com de ferm aragonés; truny y 's somou com temeros de mort. No 's comja sia de tarda y catxassut gallego 6 de blan y tran- pren que pugan arrelarshi altres institucions exótiquil castellá, ja de fogós andalús ó del home sever ques ó propies d' altres dimes; com no poden prosde Navarra y de les agermanades provincies de perar los ceps en terreno que fou bosch d' alzines: Vigcaya. Quant que quant se mire á Galicia y A s - los grifolls se 'Is xuclan y '1 such de les arrels que 's turias, Castilla y León; Aragó, Catalunya, Valencia, podreixen los recrema y mata. ses Ules Balears y amen d' altres punts, caps y r e Mes; puig per remey van á juntarse en nostra Cayalmes d' Espanya; la processó va seguint per dins pital, no comares ni compares com en cert prim de la testa y 's mou tal bullici y ferment que tan- cas digué que ho feren lo Rector de Vallfogona, tost s' arriba á Barcelona, ja 's va á para' á Gibral- sino Missers y Doctors cridats á congregarse com tar; 1' esperit salta de Tarragona á la térra ditxosa en junta de bracos per la antiga Curia; unhom tamy benaventurada del bétich Guadalquivir, y per bé 's recorda que es del estament y apar que 's sent poch no se n' entra á Portugal. Tot seguit pensa cridat com ab Cartell ó convocatoria de un Yo el ab Oviedo y Valladolit, Granada y Toledo la vella Rey de 'n Caries d' Austria ó de 'n Felip IV de y passant per Madrit la novenca sen retorna cap al Aragó y V de Castellá: «que sia servil de acudir palau de sa casa y á la mateixa llar payral. Ab tants »personalment pera teñir part ab la gloria de la anants y vinents acut á la mateixa testa, ab mésela »Nació y á desempenyar son garbo entregant los y confusió no poca, gran tropell de figures desde »corresponents sous á la Junta de Medis. Los GranAtaulf á Recaredo, de Recaredo á Pelayo y Fer^des assisteixen ab cinquanta pesses de vuyt, los 7iandos á dreta y esquerra, allá '1 tercer, aquí '1 » Titols quaranta, los Nobles y Militars trenta y quart. Y 's recentan les set lletres d' Alfons y's pen»los Ciutadans Honráis en vint.» sa ab 1' Ordenament del onzé, y ab lleys, corts, carPrengau, bon capellá, aquestos tants 6 quants tes magnes y xiques y agregats de les antigües y diners á bon compte, puig si á Deu plau, ab una mes noves lleys, fins á acabar per desorientara' ó segona á la vostr' ordre, vos fará '1 cumpliment de perdrer lo nort, que sóls lo llur cor 1' hi retorna al ses vint pesses vostre afectíssim amich. espanyol axí encismat, encomanantse al Senyor Santiago, abra(;at ab lo Pilar Sant ó invocant la Verge de Montserrat y al gloriós patró Sant CARTA II.—Iteíii mes: ab emplagament d' altres persones juridiques. Jordi. —Ainors y amoretes de la Llar: Fé Patria y Amor del jjoble cátala. Y lo cervell de la dona, bon capellá, ¿quí '1 datura? ¿No vos apar que també deu posarse á bullir y barrinar? Tal n' hi haurá á Castellá que preguntará per son guany ó ganancials, y un' altre desde Tarragona, recordantse que en so del séu n' hi ha d' ells quelcuna méssa, 1' hi respondrá que per assí ensá també hi ha casades que, fixant la vista en sos filis, preguntan per son Dot y Creix, mestresses per son fur de Tenuta; y 's diu que envers 1' Aragó ab gran desconort claman les ames, puig son amants geloses de son Us de Fruyt. «La Padrina sempre ha estat Senyor a y Majora,i> dirá com á tal á sos nets. Potsé 's tornará roja la Fubilla quan revindrá á mirársela \ fadrí extern, que contaba ab son amor y la torna del pubillatge; y la Nina Major y la donzella sa germana servan son cor ab ombrívola mirada devant del pensatiu Hereu. Girant ést los ulls envers son Fare^ fácil es que li responga '1 fay dient: «Aixó se 'n va á rodar: Si aixís se 'm trava y »se 'm Higa, j o ñ o se pas... jQuán jo mora, tot mon »guany se 'n anirá aygua avaü! ¿Ahónt menjarán »les rames si 'Is falta soca y guardia? «Fentse de la "banca estelles, ¡adeu crédit y adeu pá!»—Y, (tot reptant al Extern, que ja té sa part vestreta): «¿De »qué viurá '1 tros de quóniam, que s' ha fet malbé'l »queval? Are; fill prbdich y jo mort, aquí '1 tin»drás?...» Y '1 Gran gira '1 cap ab la Promesa tornantlhi reviscolada rialla com volent dir: «Veus?... hi ha amor y arjant.-i> La Mare, pensant ab ses joyes, vestits y caixes nupcials, tot amanyagant en sa falda lo mes precios per ella, que es lo nin, dirá ab fé retrayent certa rondaHa: «Y ¡aquést que es lo pitorliu, y no pot fugir del niu?...» Lo Conco, germá del jay, com eura abraijat á la casa, consol de la mestressa ab sos quevals y p a rers, cridat per testament á prímpcep, sino d' Asturias ni de Gales, de la pau de aquella llar, ab torna-jornals de tutor y conceller deis neboders; llegista sempre que ve '1 cas com pochs que 'n quedan de Cervera, apar que diu mitx rient, mitx rondinant: «Aixó no pot pas anar; feta la lley, feta la ^trampa; jo no m' hi avindré pas; may s' es vist »que '1 Forum-Judicum se puga fondrer ab Les ^Partides; ja 's va probar anys atrás.» Vich, 5 de Juny de 1880 Deu vos guart, 1' amich, y perdonen que vos trenque altra vegada les rahons pera parlar de aquell assumpto, puig ab páranla de cavaller y ab talla de ciutadá honrat vos fiu promesa de segona carta. Mes; per desitj de cumplir ab fur de conceller y bon gaudí, pensava avuy sóls deixar, ab la present, s e gona paga y senyal á bon compte del empenyo, á fí de que, si es menjar poch apetitos, pugau companetjarlo ab mellors viandas de les que ordinariament nodreixen al vostre Setmanari. De lectors convidats á taula ja 'm faig cárrech que 'n teniu de moltes menes y tarannars. Tal preferirá pa fort á pa poch, ab articles atapahits de seca doctrina, mentres d' altres n' hi haurá mes desganats y de paladar delicat que pera fer boca,— dientho ab modisme de sabor castellana,—serán amichs de estimular la gana ab lo pebre y mostassa de la sátira ó ab requisit y gormanderles d' un llenguatge esmerat y de saborosa poesía. No faltará algún estuciós ó llamench que, majorment tractantse de begudes un tant amargues ó poch grates, com poden molt be serho los medicaments de mes receptes, r hi coste de glutirles y 's quede, de resultes, in albis^ repugnant ab tot escrit per no trovarhi gust ni substancia com ab plat insuls d' entremés poch jocos, gens burlesch y sense gracia. Mes val, donchs, petites dosis pera péixer á traguéis ais que (si creyeu que n'hi ha) degan beure ab modos, com aquell que qui 'Is plany 1' aliment. Axis, Pare c a pellá, podren repartir la pitanza com mare catalana á sos filis, que, posantlos la má sota la barba y per devant lo Sant Nom de Jesús, los dona ab porronel r amarch vi de cuchs á fí de que no s' ennueguen ni 's taquen y mellor pahescan. La del altre día mes que carta fou cartell ó pregó que vos endressáreu ais lectors com do y presentalla de un bon desitj d' un espanyol amich de la patria, soldat de son sou y llegista en cátala. Pregó fou de veres, cridant ais caps de casa pera tractar d' assumptos graves y vitáis de ses famihes, com pera sabis y llelrats ho es lo pregonat anunci m a drileny de codificació del dret civil d' Espanya. 231 Vingan aquí, donchs, pera fermanca de tot dret de familia y deis bens haguts y per haver, los titols y pergamins rancis y los renovellats per má de notari; surtían, are que es 1' hora, caucions, penyores é hipoteques y tota lley de noms, veus, forges y a c cions pera jutjar lo que convé ais espanyols y á quescun d' ells períoca, puig de son dret privat y no del públich va á Iractarse. Toch de festa ó toch á morts: toch es y crida per' acudir parroquians á pregarles. Feulos, si os plau, alguns sermonéis sobre gestes deis passats que 's trovan en llegendaris, cronicons é histories; refresque sa memoria ab recorts de falagueres tradicions, fins, si á má vé, de aquelles que á primer colp de vista lluny del cas se encontren; revisen ab criteri de capellá y de humanista les costuras de la Ierra velles y noves, com á son temps se entretingué á conmemórame d' altres que han anal caducan! lo canonge de Barcelona, 'n Pere Alberl, ans de sancionarles com á lleys ¡o rey Joan 11 en les Corts de Mongó de 1470; mirem tots si s' han enherbat les nostres hermoses rondalles y quín blat renadiu n' hi ha per los reslolls y reslobles. Del nadiu bell llenguatge no 'n parlo; ja sabem que 'Is Jochs Floráis ab mil canconeles noves, ab romanaos de costuras y alguns d' histórichs, ab cants, rimes d' art major y menor y tota lley de joguines, axis ab vers com en prosa, 1' han anal espurgant y herbejant de bocables bordissenchs, á fí de que revisqués pur y resplandent com la llura primerenca de un sol que anlany apareixia anarsen pera sempre á la posta, hont jauhen los idiomas degeneráis y corromputs com á dialectes, y perdone '1 lector la digressió. Mes, ¿qué dich? Si tot aixó fa pe'l cas, y no es mes que seguir parlant del assumpto de les lleys; puig jo crech, y ab mí molts d' altres, que propiament no les fan los homes veres y tais sens fer avans esment y lloanga deis senliments sagrats de Fé, Patria y Amor, que ab hermós enfilay de filigrana Higan suaument ab un sol eos, que 's diu Patria, los membres y cossos de diverses families. Puig que, ab general aplauso de humanisles y homens de lletres, joyosos los catalans están trevaHant en restaurar lo llenguatge ja demasiadament corrorapul de nostre antich Principal, fent al mateix teraps revíurer la historia de un poblé gelós encara de ses institucions seculars, custodi fidel de precioses tradicions y dolcament encarinyat ab ses peculiars costuras, escrites rail vegades com á lleys, en les que altres pobles buscan y trovan exemplar; podera créurer cora espanyols, sens pecar per excés de provincialisme, que lo moviraent científich y literari, de tal modo emprés y aplaudil, es un capítol important en lo procés de nostra llegislació civil, que constará en lo apunlament de mérits y resultes del suraari que s' está instruhint pera consell y régiraen de la Coraissió general de Códichs. De cada comarca catalana, á semblanza de les demés de Espanya, ja rialleres, ja melancóliques, n' han sortit de nou algunes trobes. En la nostra de Vich tenira qui n' ha cantal ab nou romane' la cansó de 'n Bach de Roda, que recorda un temps en que mes forlament se comensá á somourer lo esperit centralisador que ha trascendit á les lleys y ordinacions del Eslat. Y si no s' ha posal en clá ni s' ha pogut fer revíurer lo de 'n Mossen Joan de Vich\ en cambi aquesta patria de Balmes ha donat Hurs doctors y raossens, no sens goig y pler pera ciencies y lletres. Lo prébere Jacinto Verdaguer, autor de la Atldntida, planta que á poques passes de Vich n' ha florit á la part d' orienl com 1' alba; flor que ab sa olor n' ha perfumat nostra plana; ab sos Idilis, Cants y demés poesles, com lo seu nom veres y gayes, no deixa de ser pedra preciosa pera fundar, junl ab altres, nostre má d' obraren la renaixensa de les lletres patries, com enjondra es joya donosa d' adorno pera les de Espanya. Desde '1 cim del Montserrat está avuy cantant mlsti- , X I < < 2 < 'O < oí -} < LA GERMANA DE LA C A R I T A T , PER ISABEL KEYSER o 3 X r > d H > n n > r > > PONT NOU A P A R Í S 234 ques trobes, y ab honra nacional allí mateix afilia sa epopeya, gloriosa pera '1 castellá y cátala poblé espanyol. Hereus, donchs, de nostres avis; fadrins poetes: ¡Oh gojats! Tant si lo toch á congrés, per' arreglos de lleys, es crit de sometent y Via fora, com si es repicó de campanes de nostres antichs cloquers sonant á festa major ab veus de tenores y gralles; veniu tots aquí, minyons, ab nostres cancons y sardanes y sortíu com á fira y al aplech, cenyits ab faixes de grana, sembrat lo pit de vistosa botonadaab refilada barretina, prim y llarch bastó de tortellatje. Donzelles: nines majors, vestides de vint y un punt ab robes propies de casa, faldilletes de vions, jipó y corbata apuntada; no ploreu, no, ninetes. Si hem de acudir al remey de les pregaries, porteune també la caputxa, puig 1' anau servant encara, com capelleta que guarda 1' altar del rubor y la modestia. Casadas; quan mestresses, quan settyores; pero sempre brodat lo pit d' antiquel-las, ab la mantellina espessa y los capitolats dos pairas d' arrecades, no feu falta á 1' aplech, com pabordesses á 1' hora del ápet, y ab un pom de flors presenten la vassina de plata en lo llevant de taula del congrés pera vostres fillets, santirons y verges. No se si será cas de haber de refermar ab terch pergamí lo ja mollat paper del notari que feu fé de vostres oblidats capltols; mes, veniu ab ells perqué '1 Concell voldrá tal volta revisarlos. Y '1 conco encartronat que porte quan torne de cassa quelcom de vitualla, amen de les sentides corrandes. Y... aquest que es lo pare, y aquesta la mare, y—per acabar d' un colp, com la rondalla,^—que vinga V qui fa les sopes y '1 qui diuhen que se les menja totes, y fins lo mateix nin, honrat fadrinet que té gran queval posat á guany ab sa mare, senyor de sos pensaments, que s' podrán escríurer en lo Códich junt ab 1' us de fruyt del empriu ahont pastura, propietaty domicili en la falda hont fa non y possessió real de un cor que per ell vol y sospira y ab ell riu y somica. Totes aqueixes personas podríam dir que son jurídiques y teñen relació ab les institucions del Dret; personatjes que encara que fossen semblants ais jutglars deis antichs Cantars de Gesta representan la Fé^ la Patria y V Amor, fonaments que no poden alcapremarse sens tremer 1' edifici social de la nació. Lo Pater ó Cap de casa cátala, del que vos parlaba r altre día, no es solzament un home: es també un personatje. Son paper en lo drama es idéntich, com diría un novench filosoph alemany, puig es cap, com éll sol, pera gobernar la pleta de tanta generado y maynada. Sa vida es la d' un tronch ó estirpe; imatge que sempiternament recorda lo effmer y passatjer de la vida deis homens que al seu voltant cora grifolls náixen, creixen y moren; persona qual eos correspon al esperit d' un ser moral, que si mor será perqué també haurá mort ab ell r home y sa prole. Jo creh que 1' llegislador ha de negociar, per dirho aixís, ab lo Pater eixos tractats de lleys, perqué si aquestos son pera 'Is homens y no hi há home sens patria, ni patria ni home sense familia, ni familia sens Pare, lo fet es tractar ab lo cap per entendrers' entre s' 'Is homens. Peraixó,— diu un doctor en lleys, que es deixeble de un gran mestre (i): «... en tots los idiomas son anomenats •impares los primers reys, y la monarquía es la for» ma mes antigua ab que s' han regit los pobles.» En lo seno de la familia es ahont está engendrada la autoritat civil, axis com de la propagado natural de aquélla naix lo poblé ó ciutat, d' hont (r) N o crech que s'ofenga lo senyor Pou y Ordines de que, al pas que '1 p r e n g a unhoui per mestre, lo anomene deixeble del Sant Doctor de la Iglesia, Tomás d' Aquiuu. LA I L U S T R A C I O CATALANA TomX provenen la tribu y la nació (i); que es la societat civil en la que 1' home busca y ha de trovar com á ser moral la perfecció natural ó adequada á sa propia naturalesa. Donchs, ¿Qué es lley civil? ¿qué es códich? ¿qué es patria...?—¡Oh! amiguet meu; ¿voleume créurer? Deixem reposar la materia agavellada ab les dos cartes: demá, que será un altre día, com pera pagés que primerench ha garbejat, ja vindrá '1 temps del bátrer quan s' hajen assahonat jahent á 1' era los reposáis modolons de garves. Salut y la gracia del Senyor també 'us desitja á vos y al pacient lector vostre obligat amich: F. XAVIER CALDERO serveix á sos malalts, sempre en armonía ab lo que requereix son estat. Allá hi hem vist aparells y procediments que acusan lo major avens en la cirurgía y prótesis dentaria, haventnos cridat la atenció un gran nombre de certificáis suscrits per clients, entre ells metjes y altras personas de significació, dant fe de que lo senyor Boniquet los hi ha practicat sens dolor una o mes extraccions dentarias. Com jo sempre havía tingut per fábula axó de arrancar, sens fer mal, caxals y dents, ab molt gust declaro que he perdut ja ma incredulitat devant de tais testimonis, y que ja crech en iniracles per lo que toca á curacions de mals de la boca, serapre y quan estigan encomanadas á un dentista com en Boniquet. Y ab aquest recort queda complascut lo amich, que per agrahiment nos lo demana, y servil lo públich, al qui li convé saberho. TRES PETONS * Q u a n vaig venir al nión, diu que la mare al veure en mi al primer fruyt del amor, alsantme a brás, feble y malalta encara, del món malehit tot a m a g a n t m e avara, ab un petó va despertar mon cor! Molts anys aprés, un jorn ab m' estimada men.s nostres cors, batían innocents, a! donarli jo foU u n a abrassada; jne va posar felís y e n a m o r a d a , sobre mos Uabis, los seus llabis ruentsl Y quan la mort vagi cercant ma fossa, y fugi del meu eos 1' alé de vida; ¿qui será que vetUantme carinyosa, mens los ulls me clourá ab má tremolosa, me d o n a r á lo bes de despedida? MANEL MARINEL-LO NOTAS UTILS Sense dolor.—La boca.—Maquinaria pera 'Is llaminers.—2,200 nenias diarias.—Una botiga del bulevar deis Italians.—Dagas notas de la Exposició de París.—Rom Bacardí.—Lo India. Feya vuyt anys que un amich nostre venia patint lo que no 's pot dir á causa d' un tumor que tenía á una gaita, sens que hi hagués trobat remey cap metje, per mes que nostre amich s' havía posat en mans d' alguns deis que disfrutan de bona anomenada. Com sol succehir que la mes encertada es la darrera cosa que se 'ns ocurreix en cassos semblants, nostre home acaba per hont devía haver comensal, axü es, posantse en mans d' un dentista-metje, que fa honor á son títol ab las medallas d' or que o b tingué en la Exposició Universal de Barcelona y en altras, y ab las nombrosas curacions que ve obtenint en las mes complicadas malaltías de la boca. Casi tots los lectors corapendrán que aludim á D. Joseph Boniquet, ja que no haurán oblidat sa notabilíssima instalado en lo gran Certamen de Barcelona, ni la fama que li han dat las curacions que ha obtingut, algunas realment maravellosas. Entre aquestas hi citarém la de nostre amich, que al cap de valí trobá en ell lo remey que tant cercava, y axü en tais termes, que avuy ni rastre conserva en la cara del tumor que hi tenía. Ab aquest motiu poguérem fernos cárrech de las magníficas condicions del nou local que lo jove dentista ha inaugural fa poch temps en un primer pis de la plassa Real, al costat del café de París, y ensemps de la conciencia y escrupulositat ab que (il Califica Cicero la familia ác Semijiariit/n. nariuin reipul/licae. urbis ei quasi seini- Hi há una maquinaria especial pera confiterías, pastisserías y ultramarins, y en construhirla s' hi han guanyat gran renom los industriáis de Barcelona D. Joseph Duart y C.'''. ¿Qui, deis que visitaren la Exposició de Barcelona, no 's recorda d' un aparell pera fer neulas que funcionava contínuament en la Galería de Máquinas? Donchs lo jove que '1 cuydava, fentne á milers cada día, que tothom se afanyava á comprar, era un deis senyors Duart. Eran aquellas neulas tan netas y dauradas, que un se las portava á la boca, encara cálenlas y tan d e pressa com exían de la máquina. Funciona aquesta ab gas ó petroli, produhint en lo primer cas 2,200 neulas diarias, y en lo segon, 1,500. Atrets per sa reputado, anárem un día á visitar lo taller que teñen los senyors Duart en lo carrer Ampie, 94, y en ell hi vejérem gran nombre de cosas dignas de ser remembradas: máquinas pera r e menar la pasta deis melindros, pera pelar ametUas y purgarlas de las esclofollas, pera fer confitura de codony, pera móldrer canyella, corrons per la xocolata, máquinas pera fer rosquillas, pera móldrer sucre, pera remenar las pastas, pera fer horxata, etcétera, etc. Una de las mes notables que 'n construhexen los senyors Duart y de las mes útiis en confitería, es la que serveix pera móldrer ametllas, coco y codony, per lo gran estalvi que proporciona en la má de obra y perfecció ab que executa 'I treball. Consta aquesta máquina de dos jochs de corrons: los de la part de sobre son de fusta forta ab rutilas dentadas de cer; los de baix d' una pedra especial, tornejats ab perfecció y disposats de tal manera que 's pot donar á la pasta la firmesa que 's desitji. Moguda per dos homes mol de 40 á 50 kilos d' ametlla per hora y major cantitat servintse del vapor ó del gas com á forsa motriu. Los senyors Duart, coneguts ja d' anys com á constriictors de máquinas pe 'Is rams de confitería, pastissería y ultramarins, vejeren premiadas ab medalla d' or sa inteligencia y laboriositat en la E x posició Universal de Barcelona. ¡Bona y productiva especialitat es la seva, ja que sa industria compta ab innombrables protectors y milions de Uaminersl *** Molts diuhen que Barcelona es una petita París, y aquesta idea té son origen, mes que en altra cosa, en lo luxo y gust deis establiments. Días endarrera vaig sentir que D. Juli Solar havía traslada! lo de marqueteria y trapats, que tant acredita en lo carrer de Zurbano, al carrer del Conde del Asalto, niim. 10, á causa de necessitar un local mes espayós pera enmagatzemarhi la gran varietat de sos articles, y al passarhi per devant, vaig donar una ullada de admiració al nou establiment, que rrie 'n recorda algún deis del bulevar deis Italians. Solar y Casas, baix qual rahó social funciona LA Tom X avuy, no tant sois han aumentat son gran assortit de trapats y marquetería, y lo de alumbrat y calefacció, sino que en la secció d' articles diversos hi oferexen una munió d' objectes tan títils com curiosos; per exemple: llanternas de butxaca, llapideras per conéxer la moneda, máquinas d' escriure, aparells copiadors, que treuhen ab facilitat 2,000 copias, classificadors de cartas y facturas, per un sistema tan senzill com acceptable, máquinas pera allisar, foradar y fer motUuras y trapats, torns de totas classes, serras sens fí y circolars, timbres eléctrichs que se 'Is pot colocar un mateix, un bonich assortit de rellotjes de paret y de taula, un altre molt notable de botonaduras d' or americá, articles pera Ms velocípedos, etc., etc. Ademes, Solar y Casas continúan tenint la agencia única pera las acreditadas estufas de carbó natrón. Son magatzem es un món de cosas del día y de objectes útils y elegants. Entre las cosas que sostenen ab major crédit lo penó de nostra industria en la actual Exposició de París, hi figura la de Bacardf y C.^, de Santiago de Cuba, provehidora de la Real Casa, y que obtingué medalla d' or en lo Gran Certamen que tingué lloch 1' any passat á Barcelona: un producte pur de la canya de sucre, que desde 1' any 1862 ve acreditant á Bacardí y C."". Precisament en aquets días se discuteix animadament en la Academia de Medicina la influencia del esperit en la salut pública. «Lo esperit prés en dosis moderada després deis ápats,—diu lo célebre Claudi Bernard,—proporciona una calor dolsa y agradable, excita lleugerament al ventrell, activa la secreció de la saliva, la del such gástrich y la del pancreátich, y estimula y afavoreix la digestió.» Mes pera produhir tan saludables efectes se r e quereix que no sigan sofisticáis los licors, com ho son molts deis que 's venen, y que las corporacions científicas analisin y recomanin al públich los que pugan convenirli. Axü li ha passat al Rom Bacardi: tant la Academia Médich Farmacéutica de Barcelona, com lo Laboratori Químich Municipal de Madrit y metjes molt acreditats per son saber y clientela, convenen en que es aquell «un rom de tota confiansa, d' una puresa esquisida y Iliure en absolut de sustancias pérjudicials y d' esperit amílich; que es such pur de la canya-mel, y que, tant per sas qualitats saludables com per son olor y gust, es digne de la major recomanació.» Indubtablement contribuheix al éxit del Rom Bacardi, á mes de la gran riquesa en sucre de la canya de que s' extreu, la especial filtració y purificació á que subjecta dita casa á tan renomenat producte. Dintre de París mateix nos en serviren á uns quants arnichs en lo café Inglés, y fou tant del gust de tots, que un de la colla, francés per cert, que havía de venir á Barcelona, se 'n procura informes y li van dir: A Barcelona n' hi há un depósit permanent de Rom Bacardi; lo trobaréu en lo establiment de Felius y Mestre, Portaferrissa, núm. i. * * * Entre 'Is vinicultors catalans que honran igualment en París á nostra industria, recordara lo Borgonya cátala, del que ja 'ns n' havem ocupat altras vegadas. Aludim al celebrat vi de taula que porta la marca del India, á causa de procedir de la hisenda d' aquest nom, en la provincia de Lleyda, Ballesta, y que té son depósit central á Barcelona, en la plassa de Medinaceli. Ja en nostra Exposició del precedent any hi o b tingué un deis priraers premis, y es d' esperar que sos gerents, los senyors Egozcue y C.'', vegin con- LUSTRACIO CATALANA firmada honrosament en la Exposició de París la reputació que han sabut conquerirse entre nostres vinicultors. Un altre día continuaré raa excursió á Vilanova y á Vilafranca. L. GARCÍA DEL REAL REVISTA DE TEATRES 235 una veritat en los tipos, que feren que fos molt ben rebut. Ja es hora que se n' escriga alguna que puga anar. En lo Nou Retiro hi treballa la companyía que dirigeix en Palraade y que posa lo nostre pá de cada día, Certamen Nacional, Gran-Tía.^ Tío... yo no he sido. Plato del día y Al agua patos, aquesta última traspassant tots los límits concedits al descaro en lo teatre, perqué axo de presentar donas núas ab sois un Ueuger vestit que 'Is tapa tot voltant del raitx eos, será tan madrilenyo com se vulga, pero es molt indecoros. L' altre día va estrenarse un disbarat D. /aime el Conquistador, que fou rebut com se merexía. Al acabarse '1 mes de Juliol pot dirse que s' ha acabat la primera campanya estival en Barcelona y es ocasió molt y molt propicia pera que oferexi un Un nou teatre trobo anotat en ma cartera. Lo balans artístich-dramátich ais llegidors que 's dig- Nou Massini, allá ahont hi havía 1' antich Novenan entretenirse ab mas lleugeríssimas revistas tea- dats. Pot ser tan humil com se vulga, pero es lo trais. únich ahont se fá cátala aquest estiu. Té bastanta D' aquest balans ne sortirán beneficiosos tan gent ab Mam'zelle Nitouche y no sé si gracias á la solsament dos teatres, 1' Espanyol y '1 Tívoli. companyía ó á Jo economich del preu (un ralet) se En lo primer en Mario se defensa brillantment, veu concorregut. procurant complaure al públich, que per cert no li Finalment, lo Circo Eqüestre (y no '1 poso 1' úlretirá may lo seu favor. Crech que se n' ha anat tim per ordre d' importancia), ha estrenat una panmolt satisfet. Lo Tívoli, encara que no ha acabat tomina de gran aparato Una cacería en tiempo de la temporada, pot dirse que liquida sempre ab Luis X/Fq\iefo\i molt ben rebuda gracias a s a guanys. bona mise en scene. Los demés, lo Lírich que ab en Novelli feu una S' ha de confessar que ningú com lo senyor Alemagnífica campanya artística, no ha vist correspos- gría sab manejar aquest tinglado que se 'n diu emtos tais sacrificis baix lo punt de vista material, tal presa. L' espectacle resulta molt ben cpmbinat y volta perqué estava en mans d' una empresa poch entretingut y promet arraparse de valent en los carentesa y poch galant ab lo públich. Lo Calvo-Vico, tells del Circo de la Plassa de Catalunya. Novedats y Eldorado, encara que concorreguts en X. certas ocasions, no crech que hajan fet la fortuna deis respectius erapressaris. Sobre tot aquest últira, ahont en Vico hi feu un mal negoci en tanta de manera, que 1' arribaren á treure de casillas sas LAS BRUIXAS pérduas, y en sa despedida planta cara al públich en una poesía que no devía haver escrit ni molt {ContinuacióJ menos llegit. Crech que en resposta á aquest m e Segons la primera, donan las bruixas tota lley de morial d' agravis, ün distingit poeta d' aquesta ciu tat escriu pera quan torni lo celebrat actor, un me- mals, ja ab una mala mirada, especialment á las criaturas sobre las que exerceixen una gran inmorial de quexa del públich á n' en Vico. Y ara parlaré com de costura deis que hi há fun- fluencia, ja per medi d' herbas,la virtut de lasquals cionant, notant de passada qu' en 1' Espanyol ahont coneixen per complert, ja ab un drap deixat al comensá á actuar la companyía de 'n Povedano, la detrás de la porta; molt comunment ab una águila, qual tingué de plegar ais pochs días perqué ni '1 així es que la dona que es una mica avispada no 'n seu rescalfat repertori, ni las condicions artísticas pren may cap de una altra que sigui tildada de de sos actors lograren atraure '1 favor del públich. bruixa; també ab lo porro, per manera que '1 que Per lo tant ha tancat sas portas fins la temporada hi beu després de haverhi begut un bruixa, corra molt perill de sortirne embruxat, y que li esdevinde tardor. gui un mal que '1 corsequi y mati, sense que ningú Lo Tívoli, r afortunat Tívoli ha fixat certs días á pugui may enténdrel, etc., etc. la setmana pera las audicions de Carmen que tant Segons la segona, donan las bruixas malas uUadas complauhen á nostre públich, que may per tant per las que fan venir mals sense que ningú sápiga baix preu havía pogut sentir tan ben cantada la opereta de Bizet. Alternant ab aquestas s' han can- lo medi pera curarlos, fins que la que 'Is ha donat tat Rigoletto, Fra-Diavolo é / Puritani, que fou está prou venjada, ó logra lo que ha volgut, que desempenyada aquesta última per la Fons, en Bro- allavoras ja no fa patir mes: donan també los mals tat, en Bachs y en Leoni, secundats pe 'Is coros y esperits; y dita dona, segons nos contava, coneixía la orquesta, manejat hábilment per la batuta de 'n una bruixa, encara existent, que anava per las casas ab la escusa de demanar caritat, espiantho tot y Pérez Cabrero. En Novedats, d' ahont se n' han anat los artistas donant lo mal, la qual esperitá una criatura, que de la Companyía PalraadeColoraé, ha inaugural un diumenge á la missa, al alsar lo capellá la hostia, teraporada la de Calvo-Vico dirigida per en Larra. se posa ab uns crits estridents y horrorosos que li S' han fet Los sobrinos del Capitán Grani, que duraren tota la elevació, fins que acabada la tinraay envellexen y que son ben bé únichs filis de gueren de dur á la pica d' aygua benehita pera viuda. La execució, per part de las García y Mo- posarla tranquila. reno y Larra, Videgaira, González y Sadurní y las Végis com se confrontan las creencias sobre eix bailarinas Michelucci y d'Agostino y 1' aparato punt en tota nostra térra. En altre article esplicarém apropiat ab que fou presentada la obra, han fet que los medis de que 's valen las bruixas pera son art hi anés molta concurrencia á aplaudirla de noa. maléfich, lo recurs que hi há pera athuir son poder, Catalunya ó Eldorado. Hi ha debutat la corapa- y la existencia en nostra térra de bruixots y altres nyía de la senyora Alverá dirigida pe '1 senyor sérs fantástichs. Bosch. En quant al repertori, lo de sempre, flamench, flamench y mes flamench. Toreros^ xulos, III manólas et sic de cceteris. S' han estrenat tres obras: Los Zangolotinos, molt insustancial; Caramelo, que Acabárera nostre darrer article contant lo cas de no arriba á ésser de xavo, y Cuarto de banderas, aquella pobre noya á qui las bruixas havían espiriqu' es un saynete molt axerit, de costuras de quar- ta!, y es que eixas teñen gran raalevolensa á las tel, escrit pe '1 senyor Monasterio ab un garbo y criaturas. Sobre tot ne teñen á las de Uet; ja havém LA I L U S T R A C I O CATALANA DE BADALONA A HOSTALRICH, PER LLUÍS rom X BRUNET <'/lK Castell (le Vilassar Biidalona J?a<lalonn.—('asa l'inós vist en lo Ilibre del Sr. Consiulieii Pedroso com las hi xupan la sanch fins á matarlas, y nos contava la dita dona de Labansa, que hi havía en son poblé una dona á quf luego de haver parit, una bruixa li mal mira la criatura, la que 's torna desde llaveras prima y escanyolida, cada día mes, per tant que li donava de mamar, y la que s' ana enmalaltint, enmalaltint, ab uns arrebatos que li davan, que petiteta y tot, de dos ó tres mesos, s' alsava dreteta y 's tenía de peüs en lo bressol, sense que ningú la p o gués deturar. En Inglaterra creuhen mes, creuhen que las fadas, que sustituheixen en aixó á las bruixas arriban á cambiar las criaturetas de llet per altras de sevas; y quan á las donas de pagés los hi surt unfiUbenehit ó tonto s' imaginan que aquellas los hi han cambiat y los hi han posat en lo bressol un de seu ( I ) . Pera comprobarho no hi há mes que posar cap per valí lo noy ó noya al dematí quan se '1 vesteix ó bé deixarlo durant una nit esposat en la confluencia de tres comptats ó de tres rius; si la criatura es cambiada, la fada va á recullirla, si no ho es, á r endemá al matí se la trova en lo mateix puesto. Las criaturas cambiadas se crían sempre magras, escanyolidas y tontas, malaltas y ab continuas convulsions portant la desgracia á las casas. Sois quan están enterament solas se las veu riure y joir, com si visquessin en mitj d' altres sers per ellas agradables. Ademes de las criaturas teñen també las bruixas gran odi á las donas parteras espiantlas per si surtan de casa sense anar á la missa de partera. Nos contava una dona de Vilamajor (extrém Est del (I) Bruyere. Contespopulaires de la Grande Breiagne. Valles) que havent soitii una vegada de un part, al llevarse vejé una matinada uns tossinos negres que estavan revolcantse en sas garberas féntlhasi mal bé y com no havía anat encara á oir la missa de parida no gosava á eixir, raes veyent la gran destrossa que aquells li feyan, no pogué contenirse mes y determina d' anarlos á treure, mes per precaució agafá la cistella de la oferta, com á cosa benehida, y bé li valgué, donchs que tan bon punt s' acostá á las garberas, los tossinos desaparegueren sens saber cóm, ni de quina manera, per art d' encantament, sens que se 'Is vegés en lloch, ni ningú sapigués de qui eran. Los medis de que comunment se valen las bruixas pera sas arts maléficas, son las herbas, las quals fan bullir mediant certs ingredients y en día y hora determinada, regularment lo dissapte en que 's reuneixen en un lloch esprés fent sardanas, y deixant per la maldat que portan, sech lo cercle per ahont passan. Un deis ingredients que principalment tiran en la caldera en que fan bullir ditas herbas, es un bras de criatura. A eix se li ha donat sempre una virtut sobrenatural, vegis la cansó popular «L' hostal de la Peyra» publicada per Briz, (Cansons de la térra, Vol. 1) en que los lladres qu' entran á 1' hostal tiran un bras de criatura al foch pera saber si tothom dorm. En Inglaterra també hi trobém la mateixa creencia, vegis «La má encesa» de Gould, en son Curious Myíhs\ lo mateix que en nostra cansó un home disfrassat, si bé que de pobre, demana hospitalitat, r hi donan y quan creu que tothom está adormit s' alsa pera robar, encenent primer una má seca y negra que unta de greix; los dits creman com si fossen cadescú una candel.n, menos lo mes petit que no vol cremar, y es que la minyona de la casa, prou traydora, no dorm; y quan lo lladre no fentne cas, per la seguritat que té de que la má fará dormir fins á n' el que estigui despert, se llensa á robar, la minyona baixa, ofega ab llet lo foch de la má, y fa agafar al lladre. Pera probar mes nostres asserts sóbrela existencia y modo d' ésser de las bruixas en Catalunya, podém citar á la escriptora donya María de Bell-lloch, que tan beu en las fonts populars de nostra térra y al Mestre en Gay Saber, D. Francesch Ubach y Vinyeta. La primera en una de sas llegendas, «Lo gorch de la Encantada» publicada en la Revista catalana La Renaixensa (any 2." n. I y 11), nos descriu una bruixa de las runas del Castell de Montbuy (alt V a lles), vella, seca y arrugada, ab cabells curts y escabellats, ab un gat negre al costat, rodejada de pots ab ungüents, y ab cor á la má tot clavat de águilas, ab que fa partir á la gent. En altra llegenda «La Plassa de las bruixas», (Jochs Floráis de 1875, pág. 252) nos dona una tradició de Molins de Rey, (Plá de Llobregat, prop de Barcelona) en que nos descriu la «Plassa de las bruixas», que nosaltres també havém vist, esplanada circular, al cim d' un tossal, seca y erma, ab un gran munt de pedrés al mitj, ahont á la nit del dissapte las bruixas diu que hi bailan tot fent sardanas al entorn del dit munt de pedras, llensant paraulas estranyas y assecant ab sa malehida petjada la térra ahont fan lo cercle. Lo Sr. Ubach y Vinyeta, en «La bruixa del Castell», (llegenda popular) nos conta las malifetas de una bruixa del Castell de la Roca (Valles) que feya pérdrer las ovellas ais pastors, esbarrancar ais viat- Tom X LA I L U S T R A C I O DE BADALONA A CATALANA HOSTALRICH, PER LLUÍS 237 BRUNET Arenys de mar Caldetas Arenys de munt Murallas d' Hostalrich Arenys de mar Castell d' Hostalrich á la pica pera ferho veure, empero no mes hi apuntan los dits sense tocar la aygua; tampoch se senyan may al entrar en la iglesia, y, lo que es particular no poden exirne mentres lo missal es obert. Aixís, r home á qui nos referím en lo anterior article, que ens contá lo de duas bruixas que eran las joves de duas casas ricas; nos anyadía que un diumenge lo capellá's va descuydar al acabar la missa lo missal obert, y que havent anat eixint tothom de la iglesia, ellas duas solas quedaren en ella tot mormolant fins que lo escola ana á tancar lo missal y ellas se 'n pogueren anar. Altras personas no volen esperar pera desferse de las bruixas ó de algún mal qu' ellas hajan donat, del remey de las cosas henchidas, sino que ab tota Lo medi de salvarse de ellas ó de conjurar sos brutalitat á las pobres donas que teñen per tais las maleficis, es valentse d' alguna cosa benehida, per fan malvé á cops, y de aquí las morts y desgracias aixó hi há la costum de encéndrer, en días de tem- que abans tan comunas eran, y que avuy afortunapesta! lo ciri que cada casa, per pobre que sigui, dament disminuexen cada día mes; éssent creencia porta al monument lo dijous y divendres sant; tam- molt admesa entre nostre poblé que pera férlashi bé lo posar una creu de palma ó ram de llorer del mal no serveix bastó de fusta, de qui ni se 'n sendía deis Rams á la porta ó finestra de la habitació; ten, sino que es precísqne sigui de ferro ó al menys y principalment lo Salpás que cada any se fá, que que n' hi haja una mica; de la mateixa manera que consisteix en passar lo Sr. Rector en lo dilluns ó á las serps pera matarlas se creu que tampoch las dimars de Pascua per las casas y posar aygua b e - hi fa res un bastó de fusta sino que té de pegársenehita y sal barrejadas, formant una massa, damunt lashi ab una canya: per aixó es que á las donas tinó al costat de las portas en las llindas, mentres se gudas per bruixas, y n' es proba ben certa la estabeneheix ab un ram de palma y aygua benehita tota dística criminal, se las acostuma á pegar ab una la casa, á fí de que no hi puguin res los que teñen eyna del camp, en la que hi haja ferro. art ab lo dimoni. També tením aquí en Catalunya los bruixots ú No hi há res tan poderos ]jera aturarlas com lo homes bruixos, si bé, qu' es un tipo mes raro que '1 benehit, contra ell res hi poden; per aixó es que las de las bruixas. Hi há \os folléis, esperits petits, burdonas que son bruixas quan van á missa may pre- lons, manifassers que 's fican pe '1 pany de la ciau, ñen aygua benehita, tot lo mes que fán es acostarse enredan las trocas de fil á las noyas peresosas, des- jers, malparir á las casadas y tanta de por quan passava colcant un drach de set caps, ab los uUs encesos com duas brasas y la nístega cabellera voltejant al ayre, que los gosos lladravan, la maynadera esporoguida s' arronsava al Hit, las donas se senyavan, los homens petavan de dents, cloent los punys ab rabia, y tothom encenía los ciris del monument pera guardarsen. Lo ilustre D. Manel Milá s' ocupa també poch ó molt d' ellas, citantne dos casos, que mes avall al parlar deis bruixots posém. Y si volguéssem allargar mes podriam citar á Piferrer al ocuparse en sas Bellezas de España, volum de Catalunya, d' acort completament ab la tradició, fent menció de las bruixas del célebre Gorch negre del Montseny. cotxan á las criadas mal endresadas ó que deixan los plats bruts, etc., etc., vegis nostre qüento LXXI, de lo Rondallayre. Empero á mes tenim los bruixots ú homes dotats de poder mágich. Nos contava un vehí de Moneada, (baix Valles) que un día anava ab lo seu carro riu amunt, pe '1 Ripoll ó riera de RipoUet com se li diu, quan se ensopegá á trobar un home d' aqueixos que van pe '1 món sense casa y son tinguts per bruixots; que era un dematl de molt fret en que tot estava gelat y ell veyentlo tant espellissat li feu una broma, y que 1' home li dona una mala mirada y 1' amenassá de que no podría tirar lo carro mes endevant. Efectivament essent como era un tros sech y plá, que no hi podía haver cap estorb, lo carro se li va encallar y per mes que pega á las muías y 's va posar á las rodas, en cap manera pogué ferio caminar. No tingué altre remey que correr cap aquell home que ja era un xich avall y ferli desfer lo encantament. No 'ns volgué anyadir com ho havía fet pera lograrho, pero si 'ns d i gné que may mes torna á encallar cap carro, per mes que abans ho havía fet moltas vegadas. Altre tipo mes especial es el deis Encaniadors de llops de que 'ns ocupárem ja en la obra publicada per los Srs. Coroleu y Pella «Z05 fueros de Catalt¿nya,i> apéndice. Viu sol y feréstech entre mitj deis boscos, espellissat, de cara demacrada, pelut, acom. panyat sempre de una recua de llops, que té completament á lo seu doraini y que '1 segueixen ab grans udols y fressa. Habita per lo alt Urgell, y ay, de la casa que 's concita las sevas iras, no acullintlo en alguna de las rigorosas nits de hivern, en que per estranyesa hi vá á demanar acuUiment; 1' endemá troba tota la eugassada morta. Casos se 'n citan y la 238 LA I L U S T R A C I O dona que 'ns ho contava, nos anyadía que haventlo volgut perseguir en una casa per lo mal que 'Is havía fet, se trobaren los cassadors mes de una y duas vegadas ab ell entre mitj deis boscos, pero seguit sempre d' una manada de llops, y per mes que feren, raay pogueren atraparlo. Hi há, també, aquí en Catalunya los Saludadors que son los que han nascut en la nit de Nadal, los quals teñen una creu en la llenguay teñen la facultat de curar la rabia. D' ells ne fa menció D. Manel Milá y Fontanals en son precios Ilibre La poesía popular en lo que cita també los Adivinayres ó endevinadors com se 'Is anomena, que segons lo poblé teñen la habilitat de endevinar las malaltías y curarlas ab herbas y certa mena de oracions que diuhen. Cita també dit senyor, los que sabían la magia blanca ó negre, bornes de gran poder, pero que acabavan per empobrirse, y per últim los folléis. També s' ocupa de las bruixas y conta haver vist un quadro de poch temps, que 's va pintar pera celebrar la salvació de un noy, á quí, segons costura, intentavan emportarsen aquellas per una ñnestraen la nit de Sant Silvestre, ó sía la del darrer día del any; y també haver sentit contar á una dona vella que á un fiU seu embruxat, cada nit lo cridavan ab una veu espantable y fosca, y que al tractar de curarlo ab certs conjurs, que devían atormentar á la bruixa causadora del mal, de prompte 's veje aparéixer á eixa al peu de la escala prop d' ahont lo ensalm se feya. En lo próxim article nos ocuparém de las bruixas y demés sérs fantástichs de altres paíssos.' IV Ab motiu de nostre primer article, nostres distingits companys, los advocáis D. Domingo Marti y Cantó y D. Tomás Torrabadella y Torent, ab una atenció may prou digne d' agraheixe, nos dongueren noticia d' altres importantíssims datos sobre la materia que 'ns ocupa. Lo primer nos dona c o neixement d' un procés seguit en Tarrassa, á principis del sigle xvii, contra cinch donas tingudas per bruixas, y lo segon de un Ilibre de sa escullida biblioteca, referent á bruixas, saludadors, endevinayres y demés sers que pretenen estar dotats de poder sobrenatural ó de teñir art ab lo dimoni. Desde aquí los ne doném las raes complertas gracias. Y com considerém'més important lo conéixer lo de nostra térra, tant poch conegut desgraciadament, que lo deis altres paíssos, ja que es fácil á tothora de c o nehixo, deixém lo estudi comparatiu que en aquest article nos proposavara fer sobre las bruixas, pera ocuparnos una volta mes de las de Catalunya; a n yadinthi com á final alguna petita indicació sobre alguns sers fantástichs de las illas Mallorquinas. Lo Ilibre del Sr. Torrabadella, que ha fet mercé de deixarnos, se titula Tratado en el qual se reprucvan íodas las supersticiones y hechizerlas, compost per lo Doctor y Mestre Pere Ciruelo, Canonge de la Santa Iglesia Catedral de Salamanca, publicat á mitjans del sigle xv, y editat per tercera volta en 1628, ab adicions del Doctor Pere Antón Jofreu, advocat en la Real Audiencia del Principat de Catalunya, en la estampa de Sebastiá de Cormellas de la present ciutat, qual edició es la que tením á la vista. L' objecte de dit Ilibre es, com indica bé lo seu títol, combatre tota classe de preocupacions sobre la bruixería y demés arts maléficas. Segons ell, tret de lo que '1 poblé creya, las bruixas ó xorgitias, s' untan ab 'certs unguents, pronuncian paraulas estranyas, saltan per la xemeneya ó per alguna finestra y van per 1' ayre, atravessant en breu temps llargas distancias pera juntarse ab lo diraoni á fer tota Uey de maldats, particularment á las criaturas, plantas y bestiar de las casas. Altras bruixas, en acabantse d' untar y pronunciar aquellas paraulas, cauhen en térra, ertas y fredas, com si CATALANA fossen mortas, y sens sentit algún encara que las cremin ó fereixin, y al cap de las duas ó tres horas s' alsan boy sanas y alegres, com si no 'Is hagués succehit res, y diuhen moltas cosas d' altras térras y Uochs ahont contan que han estat. Mes, d' eixas últimas, algunas, encara que perdin tots los sentits los hi queda espedita la Uengua y parlan de maravillosos secrets de ciencias que may aprengueren. Los saludadors son los que curan ab la llengua, pronunciant certas paraulas, diferents mals y e s pecialment lo de la rabia. D' ells diu lo Ilibre que ens ocupa, que en atenció á que se té per advocadas de la rabia á Santa Catarina y Santa Quiteña, alguns se fan emprentar en alguna part de son eos ó la roda de Santa Catarina ó bé la senyal de Santa Quiteria y aixís embaucan á la gent senzilla. Altres d' ells pretenen endevinar cosas ó preveure aconteixements que han de succehir; altres agafan un carbó enees y lo sostenen un bou xich de temps á la má, sense cremarse; altres se rentan las mans ab oli y aygua bullenta; altres passan á peu deseáis una barra de ferro ruenta; altres se fican en un forn enees y no 's creman, etc. S' ocupa també deis qui, segons lo poblé, ab la vista fascinan y mal miran á las personas pera incitarlas á que vulgin bé ó mal á una altra persona, ó pera fer que 'Is casats no 's puguin conéixer y per lo tant no tinguin successió ó pera tullir ó baldar á una persona, de un membre ó de tota una part, ó pera causarli una grossa enfermetat, etc. Deis ensalmadors, los qui per medi de certas paraulas pronunciadas en determináis días y horas curan las feridas ó llagas. Deis nigromántichs ó sía 'Is que practican la magia, los quals teñen pacte ab lo dimoni, á qual efecte se valen de paraulas y ceremonias estranyas, de perfums y sacrificis, ó bé fan una rodona en térra ab certas senyals desconegudas pera la gent, fins que '1 dimoni se 'Is apareix, algunas vegadas en figura de home, altras en figura d' ánima en pena, altras en figura de gat ó gos 6 d' altre qualsevol animal, y per medi d' ell saben moltas cosas y fan totas las maldats que volen, Deis que posseheixen 1' art notoria, es á dir los que sens cap coneixement de sopte saben totas las ciencias, pera lo qual es curios lo ritual porta, d' origen induptablement árabe, que diu que 'Is que volen arribarhi han de confessar y combregar, dejunar sovint y especialment los divendres á pa y aygua, que han de resar los set salms y altras devocions y aixís exercitarse fins á set setmanas en dejunis, oracions y llimosnas, que ben apartáis del tráfech de la vida han d' adorar certas figuras, resar determinadas oracions los set primers días de la Duna nova y cada día al puní d' eixir lo sol, y fels aquestos ritos tres vegadas en tres llunas novas, escullir un día en que 1' ánimo estigui ben preparat y á la hora de tersa, sois en una iglesia ó en una ermita, ó en mitj d' un camp, de genolls en ierra, alsats los uUs y mans al cel, entonar tres vegadas lo Veni Sante espíritus, que canta la Iglesia en lo día de la Pascua del Esperit Sant y de sople se sentirán posseits de tots los coneixeraents y ciencias conegudas. Y aixís d' una manera curiosíssiraa va describinl tolas las supersticions, que algunas recordan en veritat lo sonarabulisme, esperilisrae, y demés cáfila de embaucaments y supersticions de avuy día successoras ben directas de la bruixería de la edat mitjana. Lo procés indicat per lo senyor Martí y Cantó, lo hem pogut veure en part, mercés á la amabilitat del distingit anticuari, lo procurador de eixa Audiencia, D. Jaume de Puiguriguer y de Dorda qui lo té en un Ilibre curiosíssim, formal per ell, titolal y ab motiu, de «Coses curioses» que ha fet també r obsequi de deixarnos. Es formal contra las donas Margarita Tafanera Eularia Totxa, Joana Sabina, Guilleuraa Font (a), Miramunda y Miquela Casanovas (a) Esclopera, acusadas de bruixas, y principalmenl, de haverse 'l'om X reunit com á tais en un pi de la heretat de 'n Palet de la Cuadra junt ab lo dimoni, haver fet acatamenl á esl y menjat y ballat ab ell y haver cumplert sas órdres de anar á fer mal allí ahont ell las hi va manar. S' acusava també de bruixas á joana Ferrer, Joana de Toy, T. Sabina, Madó Margarida, Peyrona Molas, T. Juliana, T. Blanca y altres. Per lo que 's veu lo conclave sería números. Apareix de dit procés que las bruixas teñen una senyal en la esquena que es la que 'Is hi posa lo dimoni, luego de sellat son pacte ab ell, aixís ho assegura lo agutzil de la causa, qui diu que havent reconegut á las acusadas las hi trobá la senyal dita, la qual renta ab aygua benehita y no se 'n volgué anar; que per ella ales lo hábil que tenía en conéixer á las bruixas s' afermá en que aquellas donas eran tais, com y també perqué havéntlashi clavat una águila grossa de erabanar mes de un través de dit per lo referit senyal de la espallla, cap d' ellas se 'n sentí; y també perqué, com totas las altras bruixas, per mes que ploressin y 's llamenlessin, may los hi caygué una sola llágrima deis ulls. Constan en dit Ilibre las declaracions de Margarita Tafanera y Joana de Toy, que 's confessaren ésser bruixas. La primera reconegué haver anal alguns dijous á casa de Joana Ferrés, la qual ireya una olleta de unguents y despullanlse abduas, se untavan pe '1 devall de las espatllas y untadas que eran la Joana deya mormolant algunas paraulas supersticiosas y eixían per un finestró cap enlayre tol volanl; havent anat un día fins prop á casa de 'n Figueras del lerme de Tarrassa ahont trobaren lo dimoni en forma de home, tol vestit de vermell ab una gorra vermella, que 's posa á sonar una ílauta que feya lo só moltronch y sonava á modo de sardanas, y després se posaren á bailar, acabal lo qual lo dimoni 1' abrassá y tingué comunicado ab ella; y un altre dijous anaren á casa de 'n Sabater de Sta. Margarida prop de la riera de las Arenas, honl trovaren també lo dimoni que 's posa á sonar la flauta y feren lo demés dit, y altre dijous á casa de 'n Vinyers de Matadepera, y aixís los altres anat sempre á fer mal á bestias y personas, á menys que los trobessin benehidas ó senyadas, que allavoras no hi podían res, entornanisen després á la casa de honl eran partidas, en la que enlravan per la m a teixa finestra, se rentavan ab aygua cálenla y sagó, se vestían altra volta, y se 'n tornava cadescuna á sa casa. Que aixó ho feyan entre onze y dotze de la nit perqué locadas las dotze ja no tenían poder las bruixas; y que tol lo temps que havía tingul tráete ab lo diraoni, quan anava á la Iglesia á oir misa, al llevar la hostia no lo podía may véurer ni afigurarla blanca, sino tota negra. F. MASPONS Y LABROS (Seguirá) LLIBRES REBUTS N e u m o t e r a p i a . — Tratamiento de las enfermedades del pecho por la Aereoterapiay las inhalaciones^ por el doctor D. Ernesto Sánchez Comendador.—Barcelona: La Academia, i88g.—En un elegant folleto <le 60 planas ab una serie de grabats intercalats, ha condensat lo Dr. Sánchez Comendador totas las observacions que li han acudit en la ciencia pera que mostré especial predilecció. Agrahím 1' envío de tant interessant Memoria que recomaném ais facultatius y al públich en general. M e m o r i a D e s c r i p t i v a del Colegio preparatorio militar y de ¿••' enseñanza de la ciudad de Trujillo.—Forma un Ilibret de 32 planas en 4.', ab dos planos del establiment. El R e n a c i m i e n t o c l á s i c o e n la l i t e r a t u r a c a t a l a n a , / ! " • jf. Antonio Kubió y í.hich. — Aquest es lo tema descnrotUat per 1' erudit literat Sr. Rubio en sa solemne recepció en la Keal Academia de Bonas Lletras. Ab l'estil distingit y la vastíssima erudició que resplandexen en tots los treballs de sa ploma, ha passat en revista totas las épocas históricas de nostra literatura nacional, pera venirne á concloure que es precís en 1' época actual LA I L U S T R A C I O ToirX CATALANA 239 estudiar y conéxer b é nostra historia passada, nostra Uen- Acta de la festa; lo valent y notabilíssim discurs presiden- Cadafalch p e r son treball que demostra la rectitut de son gua p e r d u d a y enaltir mes las Uetras catalanas que no p a s cial de D . Á n g e l Guimerá; la memoria reglamentaria de criteri y q u ' es p e r altre part las personalitats deis escriptors, declarant en tíltim D. Bonaventura art cátala. lloch que eran contrarias al progrés de nostra literatura las Uuytas Bassegoda, secretan, los treballs corres- p o n e n t s á premis, d e D . Jascinto T o r r e s y Reyató, D . l'"er- molt útil á la historia del , L o n o u C Ó d i c h c i v i l , Cartas d' un misser v cap de en los públichs certámens. Sense declararnos partidaris de rand AguUó, D . Manuel R i b o t y Serra, D . Joaquím Riera casa catalán escrites al Mestre en Cay Saber, Mossen de totas las ideas que sustente '1 docte Catedrátich, reco- y Bertrán, D . Francesch Ubach y Vinyeta, Rent. Joseph Collell, vuy canonge maném son treball, al que segueix lo discurs de resposta Bonafont, P b r e . , D . Joan P o n s y Massaveu, D . T h e r e n c i L ' ilustrat doctor en Jurisprudencia D . l'rancesch Xavier escrit elegantment T h o s y C o d i n a y D . J o s e p h P u i g y Cadafalch; les poesíes Caldero, Delegat p e r lo colegí d' advocats de Vich pera premiades a b accéssit de D . R a m ó n Masifern, D . F e r r a n d representarlo en lo Congrés cátala de Jurisconsults celebrat AguUó, D . F r a n c e s c h U b a c h y Vinyeta, D . Agustí Valls y fa p o c h s anys en nostra ciutat, nos lia afavorit a b u n exem- p e r lo Sr. D . Gayetá Vidal y Valen- ciano. Ejecutoria e n favor del Manicomio d e S a n Baudilio d e l L l o b r e g a t . — L ' ilustrat director del mateix, D r . Galcerán de cent planas h a compilat en u n opúscol de mes lo Dictamen Jatime de la Seu de Vich^ p e r Xavier C a l d e r o . Vicens, U.^ Dolors Moncerdá de Maciá y D . Joan P o n s y plar d e sa n o t a b l e colecció de cartas que havém Uegit a b Massaveu. molt d e gust y que recomaném de bó á nostres Uegidors. D o n a fí á 1' elegant volum de la Comissió Inspectora lo discurs de gracias del L o Sr. Caldero coneix 1' assumpto que tracta y escrit a b de ,S. Boy y Ciempozuelos n o m b r a d a p e r M a n t e n e d o r D . Isidro R a v e n t ó s . T a m b é hi figura un plan correcció y valentía, qualitats que j a li observárem q u a n t la Excma. Uiputació Provincial de Madrid, los comentaris de las esglesias de Tarra.ssa p e r a c l a r a d o al treball premiat en 1880 y 1881 Zfl Veu del Montserrat, al discurs del Diputat Sr. Del Moral, lo discurs de réplica ab r objecte tas. L o volum se ven en totas las Ilibrerías á 2 pessetas. per lo Doctor Pulido y lo dictamen de la Comissió de Be- d' Excursions científicas». Agrahim neficencia. deis Jochs Ploráis, la finesa de que havém del Manicomi A mes á mes hi h a n los antecedents del sigut objecte N o t e s a r q u i t e c t ó n i q u e s sobre l a E s g l e s i a d e l a T e r r a , p e r J o a q u í m Ayné y Rabell. — l i a n vist la Uum los quaderns 3 y 4 d' aquesta publica- de ció. dafalch.—Aquesta monografía q u e 1' ilustrat excursionista Jochs Floráis de Barcelona.—Any restaurado.—Havém St. Pere de Tarrassa, p e r J o s e p h Puig y Ca- XXJC/ de sa que r ha escrita h a tingut la b o n d a t de fernos á mans, es relnit lo volura de les composicions premiada en los Jochs Floráis d' enguany y conté molt costúm h a publicat lo Consistori curiosas observacions fetas á conciencia sobre la materia d' enguany. Conté la Convocatoria; Llista de composicions; de q u e tracta. Felicitém á nostre b o n amich Sr. Puig y premiades q u e segons \)i\\i\\tíí ditas c a r - d« c o r al Consistori per part d' ell. Se ven á sis pessetas. assumpto y una vista general del establiment. Poesia d' art ofert p e r la «Associació Catalanista La popular g a s e o s a O Z O D O N O ha obtingut per totas parts igual éxit que en Barcelona, ahont lo fabrican los Srs. Ferrer germans, carrer d' Aribau, n o . Segons dictamen facultatiu es la beguda mes agradable, higiénica y refrescant de totas las conegudas üns avuy, y per sas qualitats la recomanan. PASTA PECTORAL DEL DOCTOR ANDREU IDE iB.A.E.ODaijoaíj'^^ -Remej aegiiT pera tots los que pateixen catarros, ronqueras j constipáis rebeldes, etz., íacilitant sempre la espectoració ^ í " f^k ^ ^ Aquest remey es tan posÍLÍu,qii E ni en un I I I ^ ^ soi cas h a n fallat sos bons resultáis. A las I I I • ^ primeras tcjuns d ' aquesta pasta, lo malalt • ^ ^ ^*r sent j a un gran alivi que'l sorpren y anima. Pera probar la virtut y valer d' aquesta pasta, basta dir qi-e molts facultatius de E s p a n y a , quaU noms som autorisats per publicar, han curat ¡a tos a b eixa pasta pectoral, després de haver recorregut a totas las fórmulas mes conegiidas, per qual rahó la prescriuhen constantment á sos malalts, deis quals rebeni cada día mostras de verdadera gratitut y afecte graiiLuí y aiecte. Es també lo medicament mes cómodo y agradablfi que 's coneix; no molesta en lo mes mínim al malak, y son sabor baisámich es molt agradable. TOS ¡BOCA! GRAN REMEY ¡BOCA! A l i v i y curació ó sofocació d e tota clase de ASMA ati los cigarrillos íalsámiclis y los Dasers azoat? L' elixir higiénich del célebre metje alemán D r . Gutler, p r e p a r a t p e ' l D r . Andreu, de Barcelona, es lo mellor dentífrich que 's coneix en lo món. Aquest elixir obra d* una manera segura y admirable, y sos efectes son sempre los següents: Fumant un sol cigarrillo fins en los atachs mes forts del I : Calma y evita '1 dolor de caixal. — 2 : Extingeíx lo mal alé y dona frescura á la boca. asma, se sent al inst:.nt un gran alíví. L a espectoració 's pro— 3: Neteja y emblanqueix 1' esmalt de la dentadura,— 4: Deté las caries y cura radícalment duheix mes fácilment, la tos s* alivia, lo pít b.tt a b niés regu1' escorbut — 5 : Dona fixesa á las dents y caixals, puix vigorisa las genivas de tal manera, laritat, y '1 malalt :icaba per resjjirar Übrement. que las fa insensibles ais accesos de calor y fret. LOS A T A C H S D' P^"" '^ "'*• ^^ calman al ¡nstaut a b los Aquestas y altras ventatjas se consegeixen sempre ab 1' us del elixir del sabí alemán docpapers azoats, cremantne un dins 1' hator Gutler, essent d' absoluta necessitat á totas las familias que estimen en alguna cosa la imbitsció, de modo que '1 malalt que 't portan! salut de la boca. — S e venen tots eixos medicanients en las mellors farmacias d e las troba privat de descansar, sent ben principáis poblacions d' Espanya y América, així com Fransa é Italia, Inglaterra y Portugal. prompte un agradable benestar que 's converteixen lomes apacible sonuíi. PROSPECTES GRATIS ASMA -4^.u iiit^r^-rT-fT» COMPI^ L I E B I G En todas las Perfumerías y Peluquerías de Francia y del Extranjero. VERDL» EXTRACTO , ideCARNE LIEBIG I o Medallas de Oro y Tüplomas BISMUTO, de Honor. Por C H .F A Y , Perfumista C a l d o concentrado de carne d e vaca útilísimo y nutritivo para las familias y enfermos. T^xie cíe l a Fa-ix, &, F A K . I S Exigir la firma del I n v e n t o r B a r ó n L I E B I G de tinta azul e n la etiqueta. S e vende en las principales D r o g u e r í a s , Farmacias y Casas d e C o m e s t i b l e s . P A R Í S , 30, rué des -. DESDE 1885 d i r i g i r s e en Barcelona á los Sres. A. Azéma y J e a n b e r n a t - 1 2 , Paseo de Gracia. f/ mejor dentriflc^ I mas agraüaüie y, sobre 1 todo, mas Higiénico: |AguadaPhílippe| empleada con la PASTA DENTARIA, VERDADERO CARiyilN DE LA BOCA p A . BESILIEB, 13, Rué de Sévigné, PARÍS A S M A Y CATARRO ^ ^ \ t a de Fuer^^ ANEMIA-CLOROSIS APARATO COMPRESIVO de A. BESLIER 1 Para la CÜRAradical del» HERNIA UMBILICAL doIosNiñosjAdnltM 2 Sencillo, cómodo, muy fácil lie aplicar, uo iiicomoilaniloysuprimiendo 3 comiiletameiileloda clase de veniiajes,vendasy cintas. Compoiiese de rodajassobrepueslasdel E s p a r a d r a p o de M u e r d a g r o de Seslinr. M MODELO PKQUKÑO. . (N'l)para niños . ( 7cent.d/2. •^ MODELO GRANDE , (N-2)para iiiiios : „ I 'JcmUji. > MODELO SUPERIOR . (N'3)paraaiiullos: i I 12cenl. g MODELO GRANDE SUPEDIOR. (N*4)para adultos: g / Í5cent. 1/2, *a MODELO GRANDE SUPERIOR . . (N'.'ilparaadullos: :2 ) 20ceiit. i>M0DKL00BANi)EEXTiiA SUPERIOR (N'O) para adultos: ^ f 22cenl. Pelitei-Eeuries El Extracto de carne L i e b i g ha obtenido otro Diploma de honor enlaExposicionlnternationalFarmaceutica de Viena (Austria) en 1883 FUERA DE CONCURSO 2 Curados por los CIGARRILLOS ESPIC. 2 fr. la Cajita. EU H I E R R O BRAVAIS Ensayado por ios niejorcB médicos del mundo, pana iumediataiuetite á la economía sin causar (iesórdenefi. Heconatituye y vuelve á dar á la sangre el color y vigor necesarios. I Mucho cuidado con las falsificaciones y numerosas imitaciones. Exigirla firma R.BKA VAIS, impresa en rojo \f^ Opresiones, Tos, Constipado». R e u m a s , l í e u r a l s i a s K\ \ Venta p o r Mayor : PARÍS, J. ESPIC, r u é Saliit-Lazare, 20, Exigir esta firma sobre cada cigarrillo. Depósito e n todas l a s Droguerías y F a r m a c i a s de E s p a ñ a ^ TALLERS Y DECORAT D'EBANISTERÍA LO NOU CODlCH CIVIL D' II A B I T A C lON.S Ciirliis d' lili misser j c'ip ilc casa taliilaiia C E UEPÓSITO EN LA. UAYOR PARTE n s LAS FARMACtl.S. ^RBEUN,2i,r.il'Engliie)i , Al por Mayor: 4 0 y 4*2,RueSt-Luzare,Paris ESTERILITAT DE LA DONA T a n t si prové d e sa constitució, com d' accidents; curada c o m p l e t a m e n t ab lo tractament d e Mad. L a c h a p e l l e . Consultas de tres á cinch, 2 7 , R u é M o n t - T h a b o r , P a r i s , p r o p d e las Tullería.s. F. Mobles d' art de totas épocas y estils, y mobles económichs de fantasía y caprilxo. Montaner 133 y 135, entre '1 áe Mallorca y Proveana BARCELONA XAVIER CALDERO Doctor en Jurisprudencia etc., Preu: 2 p e s e t a s Se ven en totas las Uibrerias. LA ILUSTRACIO CATALANA 340 fom S PUBLICACIONS EXPOSICIÓN DE 125 por 100 k PARÍS II!-; LA ILIISTEACIÓ CATALANA E s t a n c i a e c o n ó m i c a á p r e c i o fijo, p o r el t i e m p o q u e s e q u i e r a , DESDE 9 HASTA 26 PESETAS AL DÍA Pessetas P e n s a m e n t d e n i t . — Melodía Los C U P O N E S D E H O T E L de la Sociedad V o y a g e s é c o n o m i q u e s ponen á los viajeros al a b r i g o de t o d a e x p l o t a c i ó n , p e r m i t i é n d o l e s fijar s u p r e s u p u e s t o , en términos de saber exactamente, antes de ponerse en camino, c u á n t a s p e s e t a s al día l e s h a de c o s t a r p o r pers o n a el a l o j a m i e n t o y c o m i d a , incluso en los m e j o r e s h o t e l e s y c o n e n t e r a i n d e p e n d e n c i a sin obligación á viaje ni estancia en compañía. ])era c a n t y j n a n o . L l e t r a d e F r a n cesch M a t h e u ; música d e Toseph García Robles Piferrer. .Sard.á Saavedra hermanos, EN P A R Í S , á los referidos Sres. Saavedra. E N B A R C E L O N A , á « E l P o r v e n i r de la I n d u s t r i a , " Puerta del Ángel 2, entresuelo. TALLERS DE REPRODUCCIONS ARTÍSTICAS ,—._,_-_. ^ ™ T E L É F O N O N.° 1 5 6 — ^ • ^ — — ^^— „.,„..-,™^.-. T50I153S ^ (L LAURIA, 144 PROCEDIMENT NOU D E GRABAT QUlMICH pera la reproducció directa d' objectes presos del natural, vistas, monuments, quadros, aquarelas, bronzes, medallas, tapicerías y tota classe de catálechs artístichs é industriáis per Manuel i T r e s e n g l a n t i n e s . — / KMÍ<7 Aragó/—¡Depressa!—Ferran V.— P o e síes d e R a m ó n P i c ó y C a m p a m a r , m e s t r e en G a y .Saber, a b u n p r ó l e c h d e J . Sard.á, r e t r a t o p e r R o s s y lamines d e Paixeras, Paliissa y Pellicer 2 M e m o r i a s d ' u n n i h i l i s t a , escritas per Isaac Paulowslíy, y trad u l i i d . a s a l catal.á p e r N a r c í s O U e r . l'50 D e t o t s C O l o r s . — N o v é l e l a s y quadros, per Narcís üller 3 E x c u r s i o n s y v i a t g e s de Mossen Jacinto Verdaguer, mestre en Gay Saber, profusament ilustráis p e r Pahissa, P i n o s y Sivillá, comp r e n e n t los v i a t g e s al A l t P a l l a r s , á l a C o s t a d' África, al N o r t d ' E u r o p a y á la M a r e d e D e u del M o n t . BARCELONA RepToüacoíons t-pográficas de dibuixos de totas classes, cartas geográficas, planos, müsica, estampería, fondos d' accions, etz., etz. i á P o b l e t , iranscrit Bofarull y Sartorio 55, rué Taitbout. Pídase la Circular Explicativa: '50 Joan F u n e r a l s d e i s r e y s d' A r a g ó L o s p o r t a d o r e s de estos cupones, que gozarán de completa independencia, tendrán galiinetc periódicos españoles, agencia d e c a m b i o s é i n f o r m e s d e t o d a c l a s e , e n la c a s a d e l o s Sres. — Necrología, per D i e t a r i d' u n p e l e g r i á T e r r a S a n t a , per Mossen Jacinto Verdaguer L a 3 3 C o p a . — Brindis y cansons de Krancesch Matheu (tercera edició). 150 E s t u d i a de B. Galofre.— Dos magnífichs fac-símils e n fototipia de] T h o m á s y C.^, s o b r e ricas cartolinas. C a d a fac-símil Los c o m e d i a n t s del p i s . — N o v é l e l a de coslums, original de Joaquim Kiera y Bertrán. . G e n t d e m a r . — D r a m a en tres acles, p e r J o a q u i m R i e r a y B e r t r á n . . REVISTA DE CIENCIAS HISTÓRICAS Curación segura , PUBLICADA POR S A L V A D O R S A N P E R E Y M I Q U E L CoMlcioies ie esta pntilicacíón La REVISTA DE CIENCIAS HISTÓ- R I C A S se publica p o r c u a d e r n o s m e n suales de 1 0 0 páginas en cuarto, ilustradas con profusión de g r a b a d o s i n t e r c a l a d o s e n e l t e x t o y s u e l t o s si los trabajos lo r e q u i e r e n . E l p r e c i o d e s u s c r i p c i ó n al a ñ o , en t o d a E s p a ñ a , es d e 2 0 p e s e t a s , y p a r a el e x t r a n j e r o y U l t r a m a r pesetas. Tomos publicados 2 5 1 5 p e s e t a s uno. .Se s u s c r i b e en E s p a ñ a y extranje- ro, en las p r i n c i p a l e s liljrerías. BARCELONA Redacción y Administración DE I laCOREA, del HISTÉRICO de las Convulsiones, del Nervosismo I de la Agitación XTervlosa ! de las M u j e r e s durante la evacuación mensual y de la EPILEPSIA CON LAS GRAJEAS GELINEAU 220, CORTES, 220 En todas las Farmacirs. RECETADA PEPSINA POR EL C U E R P O M E D I C O D E S D E titulada P íI l& • Wl i \^f \\ ^^ V ^ i *I k%t^S9 P í I I ki P l l I lai W% f \ U V J r > f ^ E J ^ ^ Estas D A C ' n i #% ^ ^ E Í A C Ini *% « 9 pildoras FABRICA DE LICORS DE JOAN PARERA IS5A. H O G r G r , e s cinco veces maa activa que la F*epsina amilácea, l i s P E P S I I f A PITRA A C I D I F I C A D A , M a l e s d e e s t ó m a g o , d i g e s t i o n e s difíciles, g a s t r a l g i a , etc. ''° P Z ^ I ' S I N ' A con H I E R R O reihiriilo por i'l H I D R O C E N O , Malas digestiones de p e r s o n a s débiles y anéraicas ° ^ P E P S I S T A COKT l O S T T R U S E HIERBO, Dispepsia complicada de linfatismo, de raquitismo, etc. ^on muy solubles en el estómago. Boria, 22 y Princesa, de X X O G - G , 2 , RUÉ CASTIGLIONE, I » . A . 3 E e . I S y FARMACIAS. — '50 2 L l i b r e d e s o n e t s , per joaquim Riera y Bertrán L a I'50 b o n a g e n t . — N o v é l e l a de coslums, per Bonavenlura Bassegoda. B e n e t Roure.—Novela B. Nadal de 1*50 Lluis 1*50 M a l a herba.—D rama en qualre acles, p e r F r a n c e s c h U b a c h y Vin y e l a , m e s t r e en G a y .Saber. . . 2 L a g e n t d e 1' a n y v u y t . — D r a m a e n t r e s a c t e s y e n v e r s , ]3er m o s sen J a u m e Collell, mestre en G a y Saber P r i m e r U i b r e t d e f n u l a s de Felip Jacinto Sala LA CO'MFIAMSA Z.a ¡'50 segon '50 La poesia catalana á Sard e n y a , per Eduart T o d a . . . . I'50 L a s C o n s e q ü e n c i a s . — Novela de Antoni Careta y Vidal. . . . 3 7 — BARCELONA —~—— Venta per tots los punts en barrils y botellas de tots tamaiiys. A mes de las classes que la casa anuncia, segons nota de preus, se 'n farán d' altras, quals preus estaen relació ab la caütat que convinga al comprador. T é corresponsals en tots los punís productors, y especiaíment per R o m , Cog^nac, Absenta, víns Champagne y Burdeos. A P U N T DE SORTIR Recorts catalans de Sarden y a , per Eduart Toda EN 1*50 SUSCRIPGIÓ P o e s i e s d e M a n u e l Milá y VI D E T A U L A F o n t a n a l s , ricamenl iluslrades. CBllita particilar de Y líseflda»INDIANO" yn>AV*toda« cuantas flores^ ' ^ '" exbalan fragancia *^\ ¡'AROMAS DULCES^ LIGN-ALOE. OPOPONAX A M O R E N T R E LAS ROSAS F R A N G I PAN N I . _a -- Y MU, OTRAS ,<¡sy V — LAIT AMKPUíLlOL^E — \J LA LECHE A N T E F É L I G A p u r a ó mezclada con agua, disipa PECAS, LENTEJAS TEZ ASOLEADA SARPULLIDOS, TEZ BARROSA X) ARHUGAS PRECOCES o ^ V A Se vende en todas parí es J^/ V ^ por los Perfumistas ^J'/.' ^^^ ^ y Drotjneros \P^^ PREMIAT il) Slcdalla ilc Piala, en la h¡mim ,\n«mm de ISXá Preu: 50 céntims ampolla SOX3:BC3-JÍV: ' ^ ^ — ••^->* Plassa del Duch de Medinaceli, 6 VERDADEROS GRANOS IDE SALUD DEL DI FRANCK Aperitivos, Estomacales, Pargaotes Depurativos ti a F a l t a de A p e t i t o Estreñimiento, lajacqueca Vaiiidos, C o n g e s t i o n e s , etc. GRAINS \%i°?,vahi ordinaria ; 1 á 3 granoB de Sanie *^ dudocteiir ^ Noticia en cada caja ,-if Exigir los Verdaderos en CAJAS ^ AZULES con rótulo d e 4 c o l o r e s y • el Sello azul de la Unión de los FABRICANTES. ***•«»• París, faffflaciaLenjí principalesP' BARCELONA LA PATE EPILATOIRE OUSSER Privilegiada en 1838. <lestniy,. hasta las ralres el vello ,lel r o s t r o <le la,, danin.s (liarba, lilgoie, etc.), sin n i n g ú n peligro para el cutis, a u n el mas delleado, S O a ñ o s d e é x U o , de altas roconmensas en l a , F T n o . i H n n e , los tltulo.s deenabastecedor de varias reinantes losr omiles do la.'; t, stlmonlos, de losHlcnip. cuales (^tr^ varios«inemanan altos personases del cuerpo medical c a r a n t l z a n la eficacta v la P«cé e r t ^ ™ Í ^ H !i I Expa^lclones PrlvilPirlada 1836. dostnive tinstaf;imllia,s las rnlresel vello y<i(;l s t r o de danuis ílíarha. Tiinmíndennito-rn nnrn ni Se vende en c a j a s , paca la t v „ „ a y ' - ™^)iij'¿ ^ ™ i / S c a j a s p a r , cd bigote llfforo. _ L E P I L I V O R E d e s t r u y e % l vello loqulllo de l o s ' b r a z o s v o l v i e n d o ¿„^ su empleo b l a m o s L o T U u T o r c o m o m a r n , , 1 . - p x T S S B R , Inventor, ^'J^^^^^,]^A.N-¿TAG^y:BS-TS:.0'CrS»EA.T3, P - A R I S . (En América, en todas las p7^f,fmeri^T " ' E n M a d r i d : M b l . C H O U U.V1U>I.V, d e p o s i t a r i o , y en las P e r t u m e r i a s PASCUAL. F R E R A , INGLESA. URQUIOLA, e t c - — E a B a r c e l o n a : : V I C E N T E F l í H H I i R , » c I e p o s l t a r i o , y e n las P e r l a m e r i a s LAFONT, e t o . gwats los dfets dé feí*rod-uccié rtfiística v ¡ite^x . (T»anv<a ? i 7 < S' rnvian nMtnr^"i 4f 'tosi-^n fa^a de Harr