DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA X legislatura Sèrie C - Número 692 Sisè període 13 d’abril de 2015 Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política Presidència de David Fernàndez i Ramos Sessió núm. 19 SUMARI Compareixença de Francisco Marco Fernández, director de l’agència Métop. 3 do 3 (tram. 357-00873/10) Compareixença de Josep Mayola Comadira, empresari de Servitransfer (tram. p. 57 357-00854/10) Compareixença de José Zaragoza Alonso, diputat a les Corts Generals i exsecretari d’organització del Partit dels Socialistes de Catalunya p. 38 (tram. 357-00871/10) Compareixences acumulades de David Ruiz Ramírez, de Promopalamós, i d’Esteve Ayats Domènech, d’Aglomerats Girona (tram. 357p. 86 00858/10 i 357-00972/10) Dos fascicles Fascicle primer Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990. El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió. Imprès a Multitext, SL ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA SESSIÓ NÚM. 19 La sessió s’obre a les deu del matí i vuit minuts. Presideix David Fernàndez i Ramos. Assisteix la Mesa el lletrat Francesc Pau i Vall. Hi són presents els diputats Ramona Barrufet i Santacana, Meritxell Borràs i Solé i Roger Montañola i Busquets, pel G. P. de Convergència i Unió; Oriol Amorós i March i Sergi Sabrià i Benito, pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya; David Pérez Ibáñez i Jordi Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialista; Josep Enric Millo i Rocher, Santi Rodríguez i Serra i Sergio Santamaría Santigosa, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Joan Mena Arca i Marc Vidal i Pou, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa; Carlos Carrizosa Torres, pel G. P. de Ciutadans, i Isabel Vallet Sànchez, pel G. Mixt. Assisteixen a aquesta sessió el director de l’agència Método 3, Francisco Marco Fernández; el diputat a les Corts Generals i exsecretari d’organització del Partit dels Socialistes de Catalunya José Zaragoza Alonso; el representant d’Aglomerats Girona Esteve Ayats Domènech; l’empresari de Servitransfer Josep Mayola Comadira, i el representant de Promopalamós David Ruiz Ramírez. ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA 1. Compareixença de Jorge Fernández Díaz, ministre d’Interior, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00865/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. 2. Compareixença de Cristóbal Montoro Romero, ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00866/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. 3. Compareixença de Jorge Moragas Sánchez, cap de gabinet del president del Govern espanyol, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00867/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. 4. Compareixença de Josep Mayola Comadira, empresari de Servitransfer, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00854/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. 5. Compareixença de Laura Cutillas Santillan, de Focio, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 35700853/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. 6. Compareixença de David Ruiz Ramírez, de Promopalamós, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00858/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. 13 d’abril de 2015 7. Compareixença d’Esteve Ayats Domènech, d’Aglomerats Girona, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00972/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença. El president Bon dia a totes i a tots. Arrencarem, malgrat que ara arriben –ens ho han comunicat– el Grup de Ciutadans i d’Esquerra Republicana. I, en primera instància, volia agrair al senyor Lluís Corominas, a la senyora Anna Simó i al senyor David Companyon la substitució del passat divendres. Atesos, com saben tots vostès, els canvis en l’ordre del dia, hem rebut la negativa a comparèixer del senyor Jorge Fernández Díaz, el senyor Cristóbal Montoro i del senyor Jorge Moragas. Se’ls facilitarà avui mateix la documentació que han remès, en base a la doctrina d’una resolució del Consell d’Estat, habitualment invocada, que contradiu, com vostès saben, també, allò que sostenen els serveis jurídics d’aquesta cambra. Però dit això, i, com saben, doncs, substanciarem les dues compareixences pendents divendres passat. Compareixença de Francisco Marco Fernández, director de l’agència Método 3 (tram. 357-00873/10) I, en primera instància, ho farem amb la compareixença del senyor Francisco Marco Fernández, a qui a­graïm avui la seva presència aquí, i que ha demanat, inicialment, un torn d’un quart d’hora per exposar el seu plantejament. Senyor Marco, benvingut a aquesta comissió, i gràcies per la seva compareixença. Francisco Marco Fernández (director de l’agència Método 3) Bon dia, senyor president. Senyores i senyors diputats. Buenos días, señor presidente, señoras y señores diputados. Si ustedes me lo permiten, de forma previa, ponerme a su disposición y contestar a todas y cada una de las preguntas que ustedes me quieran formular, me gustaría hacer una declaración. La Ley de seguridad privada y el Código penal me obliga, como a otros comparecientes, a mantener un escrupuloso silencio sobre los clientes de las investigaciones que he realizado en los últimos veinte años. Sin embargo, dado el respeto que tengo a las instituciones parlamentarias catalanas y españolas, he decidido, aun contraviniendo a mis asesores legales, a contestar a sus preguntas, siempre y cuando ello no afecte a ninguno de mis clientes, y, por tanto, todas las preguntas referidas a posibles investigados y clientes me negaré a contestarlas, salvo que las mismas sean públicas, hayan sido judicializadas o juzgadas. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 3 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Por otro lado, en referencia a la comida de La Camarga, les contestaré a todo aquello que me pregunten. Por último, déjenme señalar que en este Parlamento se han realizado multitud de acusaciones sobre mi actividad, que el momento en que se hicieron –en febrero y en marzo del 2013– carecían de base real, y que hoy han devenido judicialmente falsas. Porque no se olviden ustedes, señoras y señores diputados, que las primeras acusaciones que se realizaron sobre mi persona fueron que yo intervenía teléfonos móviles. Luego, cuando se comprobó que esto era falso, se nos acusó de tener múltiples restaurantes intervenidos. Luego, que si habíamos intervenido La Camarga durante meses, y, con posterioridad, que si habíamos investigado a multitud de políticos y parlamentarios, pasando porque yo formaba parte de un supuesto CNI catalán, o del CNI español... Así, hasta llegar a una única acusación: la de haber grabado ilegalmente una conversación entre Alícia Sánchez-Camacho y Victoria Álvarez en La Camarga. Demostrado que la grabación fue legal y consentida, ¿qué queda del espía? ¿Qué queda del malvado espía, con el que todos ustedes, mutuamente, se acusaban de haber contratado? ¿No se daban ustedes cuenta que con cada piedra que se tiraban unos a otros en esta cámara parlamentaria llevaba un nombre grabado, que era el mío? Yo tengo hijos, madre, familia. Los miembros que detuvieron conmigo de Método 3 también los tienen. ¿O, simplemente, se olvidaron? Les interesaban más sus cuitas parlamentarias. Pero yo hoy, por fin, me podré defender, y les diré qué queda del espía. Soy un mero profesional que realizó muchas investigaciones y auditorías de seguridad de la información y que las continúa haciendo hoy en día, porque eran y son legales, y que no existe ningún juzgado que haya dicho lo contrario. Ni se me ha retirado la licencia de investigador privado, ni se me ha expulsado de ningún colegio profesional, ni tengo antecedentes penales, ni tengo ningún tipo de sanción civil o penal alguna, y, en la actualidad, tampoco imputación alguna motivada por La Camarga o sus derivadas. Además, si me lo permiten, de forma previa a contestar a sus preguntas, lo haré a todo lo que dijo el viernes sobre mí doña Alícia Sánchez-Camacho. Me llamó «espía» en reiteradas ocasiones, solo le tengo que recordar que soy abogado y detective privado, y realizo investigaciones con el amparo de una ley: la de seguridad privada. Mi profesión está regulada y tiene sustento legal, incluso en la Ley de enjuiciamiento civil. Yo no soy ningún espía ni nunca lo he sido. Ningún detective privado de este país es un espía. Quizá la espía es la señora Sánchez-Camacho, que se reúne con gente para obtener información y trasladarla a terceros que luego la usan. Eso es ser espía. O también, como reconoció el viernes, que hay policías que le pasan información, que luego usa en su propio interés; eso es ser espía. Yo soy detective privado, y me dedico a investigar y no a espiar. La he escuchado hablar –la escuché hablar el viernes– de miembros de esta cámara diciendo que hacen declaraciones ante los medios de comunicación frívolas 13 d’abril de 2015 e irresponsables. ¿No es más frívolo denunciar a cuatro personas –y le recuerdo que ella dijo que instó un procedimiento civil y no penal, cuando en realidad es una media verdad más– y enviarlas a los calabozos de la policía setenta y dos horas, cuando era falso que se le grabase ilegalmente? Eso sí es frívolo. Dijo también que era creyente. ¿Se puede ser creyente y privar a cuatro personas de libertad con una actuación partidista? Yo no lo creo, y yo soy creyente. Afirmó que me allané civilmente, asumiendo la grabación ilegal de La Camarga. Solo le leeré lo que el ministerio fiscal, en la sentencia del Juzgado de primera instancia 21 de Barcelona –que tanto mostró pero no leyó–, dijo: «Lejos de admitirse por Método 3 la autoría de la grabación y su difusión...», eso es lo que pone la sentencia. ¿Saben ustedes lo que dijo la defensa jurídica de Alícia Sánchez-Camacho sobre ese ministerio fiscal? Lo tildó de pueril. Porque yo, en realidad, señora Sánchez-Camacho, solo admití una falta de diligencia en la custodia del informe del CD de La Camarga, ni siquiera en el CD. Y les leeré lo que nosotros sí le planteamos en la negociación, que también existió y que ella negó ante este Parlamento, que: «Mediante el presente documento transaccional, Alícia Sánchez-Camacho concede el más amplio perdón, tanto civil como penal, y reconoce que la mercantil Método 3, SA, como su personal, apoderado y administradores, no han cometido ningún tipo de ilícito civil o penal en la grabación realizada en La Camarga, circunscribiendo la responsabilidad de Método 3, SA, a una culpa civil in vigilando del informe sobre la grabación de La Camarga.» Sostuvo, además, sin ningún tipo de rubor, que la grabación era ilegal. Mire, señora Sánchez-Camacho, usted era parte, como acusación particular en el Juzgado de instrucción número 14 de Barcelona. Nosotros, por escrito, a través de mis abogados, informamos a ese juzgado que comunicábamos telefónicamente al cliente de Método 3, señalándole, incluso, los días y las horas, desde mi oficina, e indicándole el número de teléfono, cuando le informábamos. Si usted no supiese que me encargó la grabación –repito: legal–, meramente oficiando a la policía a través de ese juzgado para que dijese a quién habíamos llamado, lo sabría. ¿Por qué no lo hizo? ¿Por qué no lo hizo? Porque la señora SánchezCamacho sabía quién era: era ella misma, a través de su entorno más personal. También añadió: «La empresa» –referida a mí– «no me pagó, igual que no paga a sus trabajadores.» Mire, señora Sánchez-Camacho, primero, Método 3 hizo un ERE, como muchas empresas, incluidas empresas públicas que controla el Partido Popular, y cajas de ahorros que gestiona el Partido Popular; y, segundo, Método 3 pactó con todos sus trabajadores, salvo con dos. Aquí hay una de las trabajadoras, y también se pactó con ella. Solo con dos. ¿Saben, señores del Partido Popular de Cataluña, a qué dos trabajadores me refiero? A los mismos que he denunciado por la falta de diligencia del CD, de la custodia del CD de La Camarga, y los mismos que ahora parecen amigos del Partido Popular de Cataluña. ¿Por qué van esos dos trabaja- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 4 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 dores de la mano de ustedes, y aparecen intentando denunciarme en los juzgados que luego me absuelven? «pueril», porque a ella solamente le interesaba crear un circo y que me detuviesen. Le informo, señora Sánchez-Camacho, que a mí me absuelven los juzgados, y que esos amigos de ustedes están imputados. Es más: uno de ellos –el otro día, el señor Rodríguez tenía su libro encima de la mesa– está condenado en sentencia firme, condenado en sentencia firme por falsedad documental. En sentencia firme. Y por eso lo eché de Método 3, exactamente por eso: por tener antecedentes penales, porque ningún detective en España puede tener antecedentes penales. Manifestó, sin pudor, que «el señor Marco –es decir, yo–, ha dicho que la grabación la ordenó Victoria Álvarez o Alícia Sánchez-Camacho.» No, señora Sánchez-Camacho. Lo que he dicho es que una o la otra ha dado su consentimiento. ¿Y sabe por qué lo decía? Porque si una de las dos consintió, la grabación era legal. Y no decía que era Alícia Sánchez-Camacho, para no ponerla en el disparadero; pero hoy se lo voy a decir claramente: usted, doña Alícia Sánchez-Camacho, lo sabía. Usted consintió. Y yo, a diferencia de usted, no mostraré papeles; los leeré. Victoria Álvarez, en el Juzgado de primera instancia número 12 de Barcelona, el 15 de diciembre de 2014, manifestó textualmente: «La grabación de La Camarga fue legal y consentida.» ¿Por qué no se le pagó –ya que me ha enseñado usted el libro, me dirigiré a usted, señor Rodríguez– a Alícia Sánchez-Camacho? No se le pagó porque así lo pactamos con ella: le poníamos a dos aseguradoras para que ella pudiese aparecer ante los medios diciendo que le iban a pagar. Y, señoras y señores diputados, no les pido un acto de fe sobre mí. Es sencillo. Victoria Álvarez, para intentar cobrar, me demandó a mí. La señora Sánchez-Camacho únicamente demandó a las aseguradoras pero nunca a mí. ¿Por qué? Porque no puede, porque no puede, porque así lo pactó conmigo. Además, afirmó en múltiples ocasiones, que la grabación era ilegal. No, señora Sánchez-Camacho, la grabación era y es legal, lo que es ilegal es su difusión –porque así usted lo pactó conmigo en un documento que, por cierto, usted firmó en su propio nombre y en el de ustedes, como representante del Partido Popular de Cataluña. Dijo también, a preguntas del señor Amorós, que los juzgados tienen informes de Método 3. No, señora Sánchez-Camacho, los juzgados no tienen informes de Método 3. ¿Y saben ustedes por qué, señoras y señores diputados? Porque me preocupé de proteger a mis clientes. Cuando tuve constancia de que se estaban moviendo hilos alrededor del Partido Popular, ¿exactamente saben cuándo? Cuando un miembro del Partido Popular, Javier Basso, se estaba reuniendo con Javier de la Rosa para obtener información. En esos momentos yo cogí y destruí veinte mil expedientes. Señor Amorós, no existen informes de Método 3 en manos del ministro del Interior ni de los juzgados. Y creo sinceramente que ni el ministro del Interior ni la UDEF han convergido para atacarme, porque eso sería creerme alguien más importante de lo que soy; para atacarme ya tenían a Alícia Sánchez-Camacho. Y en los juzgados hay meros retazos de información, como así han dicho multitud de juzgados y se ha quejado en reiteradas ocasiones la Policía Nacional. Destruí veinte mil expedientes para proteger a mis clientes, que es de lo único que se puede vanagloriar un verdadero profesional. Dijo además la señora Sánchez-Camacho que la denuncia no acabó en pacto. Mire, se lo explicaré: usted pactó conmigo renuncia a las acciones penales. Como el fiscal no quería archivar, Alícia Sánchez-Camacho envió un segundo escrito a la Audiencia Provincial de Barcelona diciendo: «Oiga, archive». Y en el ámbito civil, como el fiscal tampoco quería archivar, lo llamó Por último, tal y como afirmó la señora Sánchez-Camacho, el 7 de julio simplemente quedó a comer con Victoria Álvarez en el restaurante La Camarga. ¿Cómo puede ser que Método 3 sepa el día y la hora de la comida? ¿Por qué no hacemos las fotografías de la señora Sánchez-Camacho entrando en La Camarga y sí de Victoria Álvarez? ¿Cómo encargamos la mesa en Método 3? ¿Cómo podemos entrar primero que ella, y que luego el dueño de La Camarga le informa que ha ido su secretario personal –que, por cierto, no tiene–, a ver la sala, y la señora Sánchez-Camacho no dice nada? Es simple: porque fue el entorno de doña Alícia Sánchez-Camacho el que encargó la grabación legal, repito, legal, de La Camarga, en nombre de doña Alícia. Y por fin, y por fin, la señora Sánchez-Camacho se atrevió a leer un listado obtenido de la prensa de hace dos años sobre supuestos investigados de Método 3. Y eso, eso, señora Sánchez-Camacho, es lo que más me ha molestado. Porque entiendo que usted mienta a todos los ciudadanos, a este Parlamento, para tapar sus vergüenzas; pero que lo haga atacándome a mí con más mentiras, eso ya no se lo voy a permitir más. Sepan ustedes, señores diputados, que, semanas previas a esta comparecencia, comuniqué de forma fehaciente a los asesores legales del Partido Popular de Cataluña que no iba a permitir a doña Alícia SánchezCamacho que usase a este Parlament para atacarme a mí una vez más. Aun así, contraviniendo a los pactos a los que había llegado conmigo, lo hizo dando una retahíla de nombres de un listado que se filtró a un medio de comunicación, y que luego ese mismo medio de comunicación tuvo que retirar, tras una querella mía, porque era falso. Usted, doña Alícia, sabe perfectamente que la gran mayoría de las personas que usted citó me denunciaron; y todos, absolutamente todos, han visto cómo sus denuncias no prosperaban, porque el listado era falso. Y, aun así ¿prefiere venir aquí a manchar mi nombre una vez más? Mi honor vale más de ochenta mil euros, señora Sánchez-Camacho. Además, se atrevió a indicar que yo había espiado a Unió por orden de Convergència, y en ese mismo listado que leyó incluyó el nombre de la señora Turu. Le COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 5 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA leeré lo que dice el auto del Juzgado de instrucción número 14 de Barcelona: «Los documentos que aportan contra Método 3 y que publicó la prensa no existen en sus ordenadores, no son originales porque están captados ilegalmente; no son reales y no se puede afirmar que Método 3 haya investigado a la señora Turu.» El viernes, nuevamente, Alícia Sánchez-Camacho me calumnió por enésima vez porque mintió. ¿Y saben por qué ha mentido, señoras y señores diputados? Porque justo el día previo a la votación de la comisión de investigación del espionaje se filtraron esos correos electrónicos falsos. Y no lo digo yo, sino que lo dice la Policía Nacional y el Juzgado de instrucción número 14 de Barcelona, en los que me involucraban en la investigación de la señora Turu. Está aquí el señor Millo. Ese mismo día, el señor Millo, dirigiéndose a Unió, dijo: «¿Cuántos informes y mails quieren que salgan, señores de Unió? ¿No quieren saber qué hay detrás del espionaje a sus concejales, señores de Unió?» Ahora ya lo saben, señor Millo. Hay un juzgado que dice que no he investigado a la señora Turu, y que los mails e informes a los que usted se refirió eran falsos. La señora Sánchez-Camacho además se atrevió a leer la prensa y a decir que he investigado a jueces, porque lo dijo un medio de comunicación. Le leeré lo que ha dicho ese mismo medio de comunicación, que lo publicó en el Juzgado de instrucción 25 de Barcelona, tras una querella mía: «Ni existe ni se describe en el artículo actuación alguna de la agencia de detectives dirigida contra jueces ni fiscales de Barcelona.» Por tanto, una vez más, el viernes tuve que escuchar mentir a Alícia Sánchez-Camacho, pero esta vez lo realizó, y la voy a parafrasear, como representante del pueblo de Cataluña. ¿Representa al pueblo de Cataluña alguien que se atreve a venir aquí a mentir, incluyendo falsedades tales como seguir manteniendo afirmaciones que los juzgados han dicho que no son ciertas? Yo no lo creo. Por tanto, le informo al Partido Popular de Cataluña y a Alícia Sánchez-Camacho que esta mañana a las 8:34 de la mañana la he denunciado en el juzgado de guardia de Barcelona por un delito de calumnias. Aquí tienen la denuncia que ha tenido entrada esta mañana en el juzgado de guardia con el número 79575. Como la escuché decir el viernes que las listas de su partido están listas de imputados, he dado orden a mis abogados para que en cuanto la señora Sánchez-Camacho sea citada al juzgado y se retracte de sus acusaciones infundadas nosotros le otorgaremos el perdón del ofendido y le retiraremos la denuncia, porque yo sí que no quiero que nada de todo esto afecte a sus listas electorales y menos a una campaña electoral. Señoras y señores diputados, ustedes me pueden preguntar el por qué ahora, y se lo diré: me he cansado de aguantar amenazas como «salva a Alícia», «firma o te pisaremos como a una cucaracha», «si no te pliegas a pactar te enviaremos a treinta denunciantes», de tener que soportar que a mi mujer –que está aquí, porque yo no vengo con abogado– le revisen la mochila de los niños, de que a mi secretaria la sigan al hospital, de visitas intempestivas de la policía en mi casa, de estar seis meses con control policial en mi vivienda y de 13 d’abril de 2015 tener que plegarme a los intereses del Partido Popular de Cataluña, meramente políticos, por, simplemente, haber realizado mi trabajo legalmente. Sé que esta decisión me puede traer consecuencias y, como dice mi mujer, que la señora Sánchez-Camacho vuelva a pulsar el botón verde y que tenga otra vez dieciséis policías deteniéndome o cuarenta y cinco allanando mi despacho. Pero esta vez ha cambiado una cosa: no tendrán ustedes, señores del Partido Popular de Cataluña, a los medios de comunicación de su lado para atacarme sin conmiseración. Los diputados y diputadas de este Parlament no permitirán que ustedes vuelvan a arrasar mi vida, y los fiscales y los jueces de esta ciudad no admitirán que ustedes se crean con la potestad de intentar matar civilmente a un ciudadano español porque todos se han dado cuenta de que Alícia Sánchez-Camacho mintió y me denunció estando detrás de la grabación de La Camarga. Porque ese ha sido su verdadero problema, señores del Partido Popular de Cataluña, intentaron matarme civilmente, con su policía y sus asesores de comunicación, filtrando información falsa contra mí. Pero no lo consiguieron, porque yo sigo aquí y estoy dispuesto a defender mis derechos, los de dos empleados de Método 3 que fueron injustamente detenidos conmigo y los de mi familia, que vieron como ustedes se comportaban manu militari con nosotros. Si usted se ríe viendo como a un ciudadano votante del Partido Popular durante tantos años le detuvieron y le enviaron setenta y dos horas al calabozo es que usted es como la presidenta de su partido. Esta vez estoy seguro de que el Parlament en pleno si me detuviesen, amenazasen o volviesen a atacar se levantaría para defender los derechos de un ciudadano catalán y español que ya sufrió las invectivas de estos nuevos caudillos que se creen con la capacidad de arrasar la vida de uno de sus conciudadanos para ganar una batalla que tienen perdida en las urnas. Senyors i senyores diputats, gràcies per escoltar-me i quedo a la vostra disposició per contestar qualsevol de les seves preguntes. Senyor president, gràcies per permetre’m realitzar aquesta declaració prèvia. El president Gràcies, senyor Marco. Passaríem al torn dels grups parlamentaris, començant pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Oriol Amorós. Senyor Amorós, per un temps de cinc minuts. Oriol Amorós i March Bon dia. Gràcies, president. Gràcies, senyor Marco, per comparèixer en aquesta comissió. La veritat és que alguna de les preguntes que li volia fer ha quedat a bastament resposta per la seva intervenció inicial, però també per ajudar a la construcció del relat, alguna n’hi repetiré. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 6 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA La primera pregunta que tenia era que si qui li ho havia encarregat era Alícia Sánchez-Camacho, és evident que vostè ja ha contestat aquesta pregunta a bastament, fins i tot abans de venir aquí. El que passa és que voldríem saber qui ho va fer i en quines circumstàncies i de quina manera, perquè sempre ha parlat de l’entorn, i, clar, l’entorn és una qüestió indeterminada, no?, com vostè sap. I, per tant, com que aquesta és una acusació central o un debat central que prova l’honestedat de l’actuació de la presidenta d’un grup parlamentari o no, ens agradaria que fos més precís en aquesta qüestió. Francisco Marco Fernández Mire, yo sobre la honestidad de Alícia Sánchez-Camacho no voy a entrar porque me parecería injusto. Sobre la persona del entorno de Alícia Sánchez-Camacho que me realizó la contratación, como ustedes me han escuchado decir en diversos medios de comunicación, un detective privado se debe a su secreto profesional, y yo no creo que ustedes se atreviesen a traer aquí al médico de cualquiera de ustedes a preguntarle sobre las radiografías. Me está usted preguntando algo central que es algo que diferencia a un detective privado normal de un detective privado serio o un abogado normal de un abogado serio, que es la persona que realiza la contratación. Y yo no puedo ni debo decir ese nombre. Oriol Amorós i March Però, en canvi, sí que ha dit que era de l’entorn. Francisco Marco Fernández Del entorno más personal de Alícia... Mire, yo he dicho «del entorno más personal», lo hice gratis et amore, lo he dicho ya de demasiadas formas. Oriol Amorós i March D’acord. En aquesta qüestió s’ha defensat la senyora Sánchez-Camacho dient, per exemple, doncs, que la visita del detectiu de la seva empresa el dia abans a La Camarga podia haver estat una qüestió dels seus guardaespatlles. Li sembla possible aquesta versió? Francisco Marco Fernández ¿Cómo?, ¿cómo? Oriol Amorós i March Sí, davant del jutge, quan li varen preguntar: «Escolti, a vostè li van preguntar... ahir va venir un secretari personal seu a mirar-se la sala...» Francisco Marco Fernández Esa misma mañana, es que no fue el día anterior, es esa misma mañana. 13 d’abril de 2015 Oriol Amorós i March Esa misma mañana... Bé, en la declaració en el jutjat em sembla que van dir «ahir» o «abans ha vingut un secretari personal seu a revisar la sala on es reuniran». I la senyora Sánchez-Camacho va dir: «Escolti, això podria ser un guardaespatlles.» a vostè li sembla possible que sigui aquesta versió? Francisco Marco Fernández A mí, si me hablan de mi secretario personal, me hablan de mi secretario personal. Si no tengo secretario personal y soy dirigente de un partido político en esos momentos me levanto y me voy. Oriol Amorós i March Qui va pagar el dinar? Francisco Marco Fernández Sobre esa cuestión no puedo contestar porque..., yo quiero que sepan ustedes que yo tengo firmados diversos pactos de confidencialidad y a esos pactos yo sí me voy a remitir, yo sí voy a cumplir con esos pactos de confidencialidad. Y una de las cuestiones centrales de ese pacto sobre quién pagó la comida de La Camarga creo que el Juzgado de instrucción 14 indicó quién pago la comida de La Camarga, no le tengo que contestar yo. Oriol Amorós i March Hi ha un element que certament, doncs, sembla un bon argument, de fet tots els que ha dit, em sembla l’únic que té una certa consistència: vostè creu que algú hagués tingut una conversa tan personal si sabés que l’estaven gravant? Francisco Marco Fernández Mire, yo hacer valoraciones de ese tipo no creo que me corresponda a mí. Yo le voy explicar en genérico lo que hacemos los detectives privados o cualquier persona que investigue, incluso los periodistas, para obtener información, que es descender al nivel de la persona que tenemos delante y hablar de las cuestiones que creemos que le pueden convenir a la persona que tenemos delante. Es lo único que le puedo contestar. Yo si me siento con usted y yo quiero tener cercanía y que usted me hable y yo me entero de que a usted le gusta la literatura, intentaré aprender de literatura –si no sé– antes de esa reunión para tener una conversación con usted en los términos y en las circunstancias que considere que usted se va a sentir más cómodo. Oriol Amorós i March Expliqui’ns una cosa que..., diríem, desconec absolutament el seu món professional i li volia demanar: què diferenciaria que la gravació fos legal o que fos il· legal? Que una de les dues persones...? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 7 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández De uno a cuatro años de una condena judicial, esa es la diferencia entre ilegal y legal. Mire, yo al señor Zaragoza no le conozco personalmente, nunca le he visto en mi vida. El señor Zaragoza..., mejor se lo voy a contestar de otra manera: el PSC, el Partido de Socialistas de Cataluña de forma institucional, el PSC como partido político, o como dijo muy bien la señora Luisa Bruguer el otro día, el PSC o su entorno, desde un punto de vista institucional, jamás ha contratado a Método 3 para realizar la grabación de La Camarga. Oriol Amorós i March No, això seria les conseqüències, jo dic la ratlla... Francisco Marco Fernández Sí, sí, si usted... (Veus de fons.) Yo, de verdad, si el presidente no va a defender..., porque es que yo tener que escuchar todo el rato en la bancada Popular ruiditos, entonces, no me puedo centrar en contestar. El president Té raó el senyor compareixent, demano silenci. Tots els grups tindran el seu torn per exposar-se, fins i tot... Senyor Marco, continuï. Francisco Marco Fernández Desde el año 84 el Tribunal Constitucional tiene declarado que cualquier tipo de conversación si una de las partes consiente en ella, es una conversación legal. En otros países, en Estados Unidos, por ejemplo, hay diferentes estados que hacen un one party, two parties, o sea, one party es que solamente una de las dos personas tiene que consentir; en determinados estados las dos personas tienen que consentir. El resumen, y para que ustedes lo entiendan, es que yo puedo grabar una conversación con usted mañana mismo y transmitir la conversación que yo he estado teniendo con usted. Yo lo que no puedo grabar es una conversación que usted está teniendo con otra persona sin formar parte de la misma. Oriol Amorós i March No els han contractat formalment per a això, però vostè sap que han aparegut diversos correus electrònics que denoten una relació d’una alta confiança entre la seva cap d’operacions –si no recordo malament que és el seu càrrec–, la senyora Elisenda Villena, i la gerent del PSC, la senyora Lluïsa Bruguer, en els quals, doncs, per exemple, parlen de possibles encàrrecs, alguns que es facturen, d’altres que no es facturen o que es facturen d’una altra forma. És a dir, feia la sensació que els conceptes facturats i els conceptes realitzats no tenien perquè coincidir sempre i més aviat feia la sensació d’una relació molt fluïda i d’una relació molt fluïda d’una relació comercial i, a més a més, personal d’aquestes persones. Francisco Marco Fernández Yo a la señora Luisa Bruguer no la conozco, el Partido de los Socialistas de Cataluña reconoce haber contratado a Método 3, por lo tanto, yo no voy a vulnerar ningún tipo de confidencialidad de mi cliente: siempre hemos trabajado para el Partido de los Socialistas de Cataluña realizando auditorías de la información, nunca para realizar investigaciones. Oriol Amorós i March Oriol Amorós i March Per tant, la ratlla legal és que un dels dos... D’acord. Llavors no van fer aquest encàrrec com un favor personal al senyor Zaragoza? Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández Tenga que consentir en la... Le vuelvo a repetir que nosotros no le hemos hecho ningún favor al Partido de los Socialistas de Cataluña en la contratación de La Camarga. Oriol Amorós i March Tingui el consentiment d’un dels dos. Molt bé. En relación con el señor Zaragoza, creo que después de mí viene él, se lo pregunta a usted..., a él, perdón. Van signar alguna clàusula de confidencialitat amb la persona de l’entorn de Sánchez-Camacho quan li va fer l’encàrrec? Oriol Amorós i March Francisco Marco Fernández No. Oriol Amorós i March No hi ha clàusula de confidencialitat. Quin paper hi va tenir el senyor Zaragoza? Ho pregunto als dos, si li sembla bé. Quin paper hi va tenir el senyor Moragas? Francisco Marco Fernández El señor Moragas..., yo al señor Moragas no le conozco, no he tenido nunca relación con el señor Moragas, ¿no?, es que no sé nada del señor Moragas, vamos, conmigo no tiene ningún tipo de vínculo. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 8 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Oriol Amorós i March Un cop fet el treball, a qui van entregar el contingut de la cinta? Francisco Marco Fernández La cinta en sí misma a mi cliente. Oriol Amorós i March 13 d’abril de 2015 mente, ahora la ha tenido. En su momento no tenía ningún tipo de importancia. Yo estaba de vacaciones con mi familia porque era el mes de julio. Oriol Amorós i March D’acord. Quin creu que és el recorregut entre que vostè entrega la cinta...? No sé si vostè es crea alguna còpia de la gravació en els seus arxius o entreguen la gravació i ja no la tenen més. La senyora Camacho? Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández A la persona que en nombre de la señora Sánchez-Camacho contrató la grabación. No, no, el máster de la grabación estaba en nuestra oficina y ahora está en el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona. Oriol Amorós i March Oriol Amorós i March La persona de l’entorn personal que li havia fet l’encàrrec. D’acord. Doncs, quin creu... Francisco Marco Fernández Tenga usted en cuenta una cosa: yo cuando declaro digo..., cuando declaro voluntariamente –porque esto es otra cosa, yo cuando esto aparece en la prensa yo voy a declarar voluntariamente, yo no necesito que me cite ningún juzgado, y digo directamente que es que yo no realicé ni ordené ni nada la grabación. Es que yo estaba fuera de Barcelona, es que esto... Yo quiero que ustedes lo entiendan, o sea, nosotros somos una empresa que hacemos mil expedientes al año, a nosotros que nos venga un cliente y nos diga: «Oye, dejadme una grabadora que se la tengo que dejar a una señora para ir a hacer una grabación...», que luego la señora, pues, no se atreve a llevar la grabadora encima y quiere que se la pongan en un florero, es que yo ni me entero. Estoy fuera de Barcelona, yo es que ni me entero... Francisco Marco Fernández En eso sí tiene razón, ¿eh?, la señora Sánchez-Camacho, o sea, a mí las grabaciones que puedan andar circulando por ahí sí pueden estar o no manipuladas, la que puedan haber escuchado ustedes o la que traiga aquí Jordi Pujol Ferrusola..., la única grabación original la tiene el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona. O sea, lo que luego aparezca por ahí... Oriol Amorós i March I quina durada té aquesta gravació? Francisco Marco Fernández No tengo absolutamente ni idea –absolutamente ni idea. Está en el juzgado, oficien ustedes al juzgado... Oriol Amorós i March Oriol Amorós i March Però afectant una persona de la projecció pública de la senyora Sánchez-Camacho... Vostè ha donat moltes voltes, òbviament, pel que l’ha afectat aquest cas, ha fet moltes..., en el seu llibre explica, doncs, que ha fet moltes preguntes, ha parlat amb molta gent, ha fet la seva investigació del que ha passat. Expliqui’ns en el seu parer quin és el recorregut entre que vostè entrega la còpia al seu client fins que hi ha hagut la difusió, és a dir, què ha passat, com ha estat la difusió de la cinta? Francisco Marco Fernández Es que ni me entero. Oriol Amorós i March ...la gent de la seva empresa no va considerar important que vostè conegués això? Francisco Marco Fernández No, porque para nosotros dejar una grabadora a la señora Sánchez-Camacho o a cualquier persona..., es que nos lo piden habitualmente, o sea, nos piden habitualmente: «Oye, dejadme una grabadora.» Es que no tiene ni ningún..., para mí no tenía ningún tipo de importancia. Obviamente, ahora la ha tenido –obvia- Francisco Marco Fernández Yo hacer hipótesis no las voy a hacer. Las puedo hacer en un libro, las puedo hacer incluso en un plató de televisión, pero ni en un juzgado ni aquí me voy a dedicar yo a hacer hipótesis. Yo le puedo decir, desde que a mí en el mes de diciembre –y me detienen en febrero– me llaman diciendo que ha aparecido esa grabación. De lo que ocurre entre el mes de diciembre y dos años antes yo no puedo hacer ningún tipo de hipótesis. Me parecería injusto hacia ustedes, eh? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 9 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Oriol Amorós i March Oriol Amorós i March Per tant, vostè no té una informació certa respecte a quins han estat els camins en què s’ha produït la difusió. Però vostè sí que s’ha queixat que dos extreballadors seus no han mantingut la confidencialitat. Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández Yo tengo una información cierta: que la persona de Método 3 le da al cliente la grabación, la da en una fecha y en un dato determinado, y que luego aparece. Punto. Ésa es la única certeza que yo tengo. Oriol Amorós i March Què falta a la cinta que ens varen donar aquí, en el Parlament? Francisco Marco Fernández Mire, la que está en... Yo no la he escuchado, partamos de esa base. No la he escuchado, entre otras cosas porque yo jamás voy a hablar del contenido de esa grabación, porque así lo he pactado con Alícia Sánchez-Camacho, aunque ella diga que yo no he pactado con ella. Así lo he pactado con ella, y yo no voy a hablar del contenido de la grabación. La grabación que está en el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona es el máster. El máster se inicia antes de entrar en el restaurante de La Camarga, y después del restaurante de La Camarga. Esa grabación ha sido objeto de periciales. Cortar una grabación es muy sencillo, y si yo se la pusiese aquí, ninguno de nosotros nos daríamos cuenta, pero un perito de la Policía en tres segundos y medio se da cuenta de si hay un corte, y la grabación que existe en el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona es la grabación completa, no tiene ninguna edición. Lo que haya o no haya, hayan escuchado ustedes o no hayan escuchado ustedes, les repito, en eso tiene razón Alícia Sánchez-Camacho. Oriol Amorós i March Mire, es muy sencillo. El libro ése que nos trae el Partido Popular de Cataluña está secuestrado por un juzgado, por esos dos ex trabajadores –le repito, uno de ellos condenado y el otro imputado por secuestro, con posterioridad a estar en Método 3, ¿eh?–, esas son las grandes fuentes de información del Partido Popular de Cataluña, un condenado por falsedad documental y un imputado por secuestro. Bueno, pues esos dos señores escribieron un panfleto tan lleno de mentiras, tan lleno de falsedades y absurdeces que un juez, de forma preventiva, lo retira del mercado. Que cuando estos señores se ponen a hablar, ese mismo juez les da una orden de prohibición de hablar –que debe ser de las primeras que existen en España. Otro juez, a esos dos señores –la fuente del Partido Popular de Cataluña–, yo los denuncio, además de lo civil, los denuncio por: falsedad documental, acusación y denuncia falsa, revelación de secreto, injurias y calumnias, y no sé cuántos delitos más, y están imputados por el Juzgado 22 de Barcelona –la fuente del Partido Popular de Cataluña, la gran fuente del Partido Popular de Cataluña. Esos son... Oriol Amorós i March Es refereix sempre als senyors Peribáñez i Tamarit, no? Francisco Marco Fernández Es que ni los quiero nombrar. Yo, de verdad... Oriol Amorós i March Bé, però... en tot cas, pot negar-me el que dic. Francisco Marco Fernández I com va arribar a la Policia aquesta gravació? No, no... Yo, a esos señores, los veo en los juzgados. Francisco Marco Fernández Oriol Amorós i March Sé lo mismo que usted: a través de una fuente anónima que llamó y dijo que estaba en una papelera de una fuente, o no sé qué... El máster, en mi despacho. Cuando entraron cuarenta y cinco policías nacionales... D’acord. Oriol Amorós i March Però era un extreballador seu el que ho va deixar a la paperera de la plaça Urquinaona... Francisco Marco Fernández Eso lo tiene que decir usted. Vamos, lo que dice la Policía es que es una fuente anónima, y yo a eso me remito. Yo no voy a hacer acusaciones infundadas hacia nadie. Francisco Marco Fernández Los señores que venden su información para sacar un libro, o para no sé qué historietas, o se dedican a ir a los juzgados... Mire, es que es muy sencillo. Mire, cuando a mí me denuncian, me denuncia Alícia Sánchez-Camacho y el Partido Popular de Cataluña a través de su secretario o no sé qué, en una denuncia que ni siquiera va firmada –ni siquiera va firmada– y con esa denuncia la Policía nacional allana mi despacho y me detiene a mí y a otras tres personas... Bueno, pues esas personas, uno de ellos va al juzgado, a la Policía, mejor dicho, y dice: «Yo no estoy en Método 3, yo ya no estoy en Método 3. Si yo tuviese que aventurar qué COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 10 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA puede haber pasado, le diría que tiene que haber sido Francisco Marco.» Oriol Amorós i March Aquest testimoni és clau. Francisco Marco Fernández El auto del Juzgado de instrucción 14 de Barcelona dice: «Ante la denuncia del Partido Popular de Cataluña, y que un ex trabajador de Método 3 dice que si tiene que aventurar, en la hipótesis, que él ya no estaba en Método 3 hacía mucho tiempo, pero si tiene que aventurar, es Francisco Marcos...» Entonces vienen, me detienen, me allanan, etcétera. Ése es el amigo del Partido Popular de Cataluña. El mismo amigo del Partido Popular de Cataluña que al día siguiente... Porque esto ustedes no lo saben, es que a mí me hicieron dos entradas y registros en veinticuatro horas: dos. No una, dos, la que todos ustedes conocen, porque salió en t­odos los medios de comunicación, fue trending topic y a mí me arruinó la vida, y, a las veinticuatro horas, otra entrada y registro, sin mí. Que obviamente, está recurrido en la Audiencia Provincial de Barcelona. Una segunda entrada y registro. ¿Por qué? Porque los amigos del Partido Popular de Cataluña se fueron a un juzgado a decir: «Y también estamos seguros de que el señor Marco, a través de sus empresas, parte dinero con terceros.» Eso un juzgado, el Juzgado de instrucción 10 de Barcelona, tardó seis meses, tras la inspección completa, fiscal, el Ministerio de Hacienda –que ellos controlan–, tuvo que absolverme, tuvo que sobreseer. Bueno, ese mismo señor es la gran fuente de información del Partido Popular de Cataluña, le repito, condenado en sentencia firme por falsedad documental. (Veus de fons.) Oriol Amorós i March Bé, doncs, em sembla que em quedaran moltes, moltes preguntes que li volia fer, per tant, aniré a dues finals que em semblen més centrals. Una: vostè diu que li fan arribar un missatge, que és: «Los dos partidos han llegado a un acuerdo; o firmas o irán a por ti.» M’agradaria saber qui li fa arribar aquest missatge. I ens agradaria saber també, perquè vostè ha denunciat que... Bé, ho està fent avui aquí també, vostè ha denunciat l’enorme pressió que ha rebut de l’entorn del Partit Popular i de l’ús que en fa de les administracions. Vostè, com a detectiu privat, que té..., de l’empresa que va ser de les més importants de l’Estat espanyol, i que ha tingut una llarga durada, molts contactes en el món de la policia, i coneix molta gent... Francisco Marco Fernández No, en el mundo de la policía los contactos los tiene Alícia Sánchez-Camacho, yo no... Oriol Amorós i March Bé, fonts d’informació... 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Yo no, y no voy a hacer... Le vuelvo a repetir, yo no voy a hacer..., yo no voy a aventurar... Oriol Amorós i March És que vostè diu unes coses i després n’escriu unes altres! Francisco Marco Fernández No, no, yo le voy a contestar la pregunta que usted me ha hecho, que yo la he escrito. Oriol Amorós i March Sí, jo li pregunto com li arriba aquesta amenaça i com es va produir, com es decideix el registre a la seva oficina, en tant que aquí se’ns va dir que hi havia una ordre judicial –no sé si va ser a iniciativa del jutge o va ser autoritzat pel jutge, que és molt diferent... Francisco Marco Fernández Muy diferente, sí... Oriol Amorós i March Dos: com es produeix aquesta pressió sobre vostè, i com veu vostè la relació entre l’actuació de la Policia i un partit polític determinat. Francisco Marco Fernández A la última pregunta no le voy a contestar, porque sería hacer una teoría o hipótesis, o darle mi opinión sobre el Partido Popular de Cataluña, y no se la voy a dar. Sobre lo anterior sí que se lo diré. Mire, las presiones a mí me las hacen, me las realizan mis abogados transmitiendo la información de los abogados de Alícia Sánchez-Camacho; ésa en concreto. Otras presiones como el «salva a Alícia» me las realizan desde Inteligencia de la Policía, en días previos. Mire, cómo se materializa la entrada y registro a Método 3 es muy sencillo: aparece publicado en un medio de comunicación, o en dos medios de comunicación, toda esta historia. Se reúne la cúpula policial en Madrid. La fuente de información del señor, del ex detective de Método 3 –el amigo del Partido Popular de Cataluña–, les da determinada información y hace esa denuncia tan concreta como que «yo ya no trabajaba pero yo podría aventurar...» Y la Policía, tras una reunión en Madrid, decide solicitar al juzgado de instrucción la entrada y registro en Método 3. La entrada y registro en Método 3 y la detención de Francisco Marco, que, no se olviden nunca, se había presentado dos días antes y había dicho: «Yo estoy a su disposición, díganme lo que necesiten, los informes de Método 3 ya no existen pero sí la contabilidad. Díganme ustedes lo que necesiten, y yo me pongo a su disposición, no tengo ningún problema.» Bueno, pues después de eso, me encuentro que me llama mi mujer, porque yo estoy reunido con abogados, para decirme que me vie- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 11 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA nen a detener, y me detienen con dieciséis policías, a un ciudadano sin antecedentes penales, sin que se le acuse de ningún tipo de delito de sangre, sin nada por el estilo. De una posible revelación de secretos, envían a dieciséis policías a detenerlo, lo meten setenta y dos horas en un calabozo junto a tres personas más, y envían cuarenta y cinco policías, con dos de los mejores fiscales que tiene Cataluña, para hacer una entrega y registro. Gracias a Dios que estaban los fiscales, porque si hubiera sido por la policía ya no solamente son tres días, sino que estoy veinticinco años ahí para que miren todos los papeles. Ésa es la relación circunstanciada de hechos. Oriol Amorós i March Una pregunta, només. Li han demanat mai si té informació sobre el ministre o el Govern? Li han ofert mai intercanviar els seus dossiers a canvi d’impunitat? Francisco Marco Fernández Mire, ése es otro de los rumores que han corrido, que si yo tenía información de un ministro o de un no ministro. Oriol Amorós i March Jo li pregunto si li han preguntat mai des de la Policia. Francisco Marco Fernández Y déjeme que yo le conteste. Yo no tengo información de ningún ministro, todos esos rumores que vinculaban un ministro o a otro ministro... Todo eso no dejan de ser rumores infundados. Lo que sí es cierto es que el día previo a mi detención..., no, la misma mañana de mi detención, perdón, me viene una persona de mi entorno personal, una amiga, a preguntarme si yo tenía información de ese ministro. El porqué es muy sencillo. Porque empezaban a correr rumores de que yo tenía La Camarga no sé cuánto tiempo grabada, y había ido la cúpula de Interior allí, y toda esta rumorología.... Que la rumorología en los medios de comunicación está bien, pero los señores que dirigen la Policía... Me parece que la rumorología debería pasar por otras vías, ¿no? Y todo eso parte de ahí. 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández No, a mí no. A los únicos que les han ofrecido impunidad, o dinero, o favores, o amistad, es a los dos ex empleados esos de Método 3, que lo único que les dijeron son falsedades, tal y como han dicho los juzgados. Porque es que es así de alucinante. El president Gràcies, senyor Amorós, i gràcies, senyor Marco. Passem ara al torn del Grup Parlamentari del Partit dels Socialistes de Calalunya, en veu de l’il·lustre diputat Jordi Terrades. Jordi Terrades i Santacreu Gràcies, president. Bon dia, senyor Marco. La primera intervenció que vostè ha fet davant d’aquesta comissió m’imagino que serà la seva línia argumental al llarg d’aquesta comissió. Jo li faré només quatre o cinc preguntes, perquè com a mínim nosaltres no voldríem contribuir a convertir aquesta sessió del Parlament en quelcom més que emmarcar el que va passar en aquell..., no el que va passar en el dinar ni en la conversa. Jo no l’he escoltada, eh?, la cinta aquesta, ni la que va córrer en els moments posteriors a la filtració, ni la que ens van passar dies enrere en aquest Parlament, en tot cas, he llegit el que han escrit els mitjans de comunicació escrita, i, per tant, nosaltres no contribuirem a fer d’això, o fer d’aquesta comissió, un apèndix d’alguns programes televisius. Tampoc entraré en les creences religioses de cadascú, en tot cas, la meva aproximació a aquest tema és bastant de descregut i d’escoltar totes les opinions, perquè començo a tenir la convicció que hi han unes certes dosis de veritat, unes certes dosis de manipulació, molt d’intoxicació, i que no podem descartar tampoc les situacions polítiques –no em refereixo al procés– que ha viscut i que viu el país, Catalunya i Espanya. ¿Me ha hecho alguna otra pregunta, o solamente me había preguntado lo del ministro? Perdone, eh? Dit això, jo vull que ens acabi concretant –sé que ho ha explicat– però la feina seva, de qualsevol agència de detectius, per no incórrer en un delicte de vulneració de la protecció de dades, o el dret a la pròpia imatge que tenen les persones... Dit d’una altra manera: perquè la informació que obtenen vostès, d’aquest cas o d’altres, no sigui il·legal, quins requisits ha de tenir? Oriol Amorós i March Francisco Marco Fernández No, li demanava si des d’entorns policials o a través d’intermediaris... Mire, los detectives privados en España hacen multitud de informes, y la mayoría de ellos tienen como destino final los juzgados, para defender posiciones o contrarrestar posiciones judiciales. Por lo tanto, son absolutamente legales en su gran mayoría. El único límite que tenemos los detectives privados es el mismo límite que tenemos todos los ciudadanos o los medios de comunicación, que es el Código penal y el derecho a la intimidad y al honor, ¿no? Aquí se está hablando siempre de dos planos, uno es la grabación y el otro es la difusión, y eso son dos planos absolutamente di- Francisco Marco Fernández Ah, no, si me habían ofrecido impunidad... Oriol Amorós i March ...li havien demanat això, i si li havien ofert un tracte d’impunitat a canvi que entregués dossiers. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 12 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA ferenciados. O sea, una cosa es que la grabación esté consentida, y por lo tanto sea legal, y otra cosa es que la difusión de la misma sea ilegal. Son dos planos diferentes, porque además están afectando a dos derechos fundamentales diferentes, que es el derecho a la intimidad y el derecho al honor. Jordi Terrades i Santacreu Vostè segueix mantenint que la gravació de La Camarga estava consentida, que és l’espectre o el marc en què aquesta gravació no es pot considerar il·legal. 13 d’abril de 2015 Jordi Terrades i Santacreu Si no ho entès malament, en la seva explicació –no sé si la inicial o a preguntes del diputat Amorós, em sembla que en la seva explicació inicial– ens deia que es va pactar amb la senyora Sánchez-Camacho però que al final «no se pagó, porque se pactó con Método 3» no fer efectius aquests diners, que si no recordo malament eren vuitanta mil euros. Vostè ha indemnitzat, o la seva..., bé, vostè, perquè em sembla que Método 3 ara ja no existeix, o li ha demanat alguna indemnització la senyora Álvarez, recentment? Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández No solamente lo mantengo y lo reitero, sino que esta mañana he denunciado en los juzgados, y en el juzgado de guardia de Barcelona, Alícia Sánchez-Camacho podrá decir lo contrario. Jordi Terrades i Santacreu També li voldria preguntar per un altre tema. Divendres passat se’ns va il·lustrar amb una extensa interpretació jurídica relacionada amb aquesta famosa gravació, vostè ens podria explicar, de forma fefaent, quina és la situació jurídica en què es troba tot plegat, o en què es troba vostè respecte a aquesta gravació i a les denúncies que van haver-hi? Francisco Marco Fernández En el momento en que se produce la difusión por parte de los medios de comunicación de la grabación de La Camarga, Alícia Sánchez-Camacho se persona en un juzgado de lo civil, pide una medida cautelar –medida cautelar que le aceptan– de no difusión de la grabación. En esa misma medida cautelar se presentan mis abogados. Nosotros nos allanamos –ahí sí–, nos allanamos a sus pretensiones, porque, como comprenderá yo no quería que se difundiesen. Luego hay una sentencia; una sentencia en la que nosotros no nos allanamos, como ella dice, sino que nos allanamos, aparte de las pretensiones, con un reconocimiento de una culpa civil in vigilando, y a partir de ahí eso se archiva. Por otro lado, hay un procedimiento penal, un procedimiento penal en un juzgado de instrucción que se instruye a raíz de una denuncia del Partido Popular de Cataluña, donde a nosotros nos detienen, y, tras los avatares, se llega a un pacto por el cual Alícia Sánchez-Camacho retira esa denuncia criminal contra nosotros –Victoria Álvarez, también, porque se había adherido a las pretensiones de Alícia Sánchez-Camacho–, el juzgado de instrucción, a petición del ministerio fiscal se niega al archivo. Alícia Sánchez-Camacho vuelve a solicitar el archivo, diciendo que no solamente nos otorgaba el perdón sobre el hecho sino sobre el hecho delictivo, que entonces aglutinaba todo, y la Audiencia Provincial de Barcelona archiva el caso, lo sobresee libremente, y con el sobreseimiento libre jamás se podrá volver a reabrir judicialmente la grabación de La Camarga. Nosotros, cuando pactamos civilmente con la señora Álvarez y con la señora Sánchez-Camacho, nosotros le decimos que Método 3, SA... –Método 3 era un grupo de sociedades, Método 3, SA. Es que siempre se dice que estábamos en quiebra..., no, está en liquidación, yo no he hecho nunca ningún concurso de acreedores ni nada por el estilo. Una de las sociedades, Método 3, SA, estaba en liquidación–, que Método 3, SA, obviamente no iba a pagar a Alícia Sánchez-Camacho ni un solo duro después de habernos metido setenta y dos horas en prisión y de todo el follón que nos había realizado, y entonces nosotros le decimos que si ella quiere aparecer entre los medios de comunicación como víctima, que nosotros le ponemos ahí dos pólizas de seguro de responsabilidad civil, pólizas que estaban caducadas. Hay trato de emails con sus abogados diciendo «esto está caducado, no puede irse a ningún lado», «bueno, bueno, pero esto es igual, nosotros con tener eso ya tenemos suficiente»; entonces nosotros comunicamos a las compañías de seguros –como un parte, como un siniestro de vehículo–, pues yo les comunico a las compañías de seguro «óigame, mire, he tenido un siniestro con Alícia Sánchez-Camacho, ahí tiene las pólizas de seguro». Las compañías de seguro obviamente dicen que no se hacen cargo, pero todo eso ya estaba pactado con ellos. O sea, el trato. Victoria Álvarez no cumple ese pacto, demanda a Método 3 y a las aseguradoras. Cuando se dan cuenta sus abogados..., porque tenía un abogado nuevo, no es que no lo cumpliese, simplemente no se enteró... El abogado nuevo dice, «bueno, pues si hay que demandar a las aseguradoras, hay que demandar al titular del seguro, que es Método 3». Entonces nos demanda a los tres, retira la demanda en cuanto le dicen: «oye, que tú no puedes demandar a Método 3», Alícia Sánchez-Camacho, no. Alícia Sánchez-Camacho, cumpliendo los pactos, solamente demanda a las aseguradoras. Y ahí está. No sé si cobrará o no cobrará. Jordi Terrades i Santacreu Vostè té proves, o sap qui va filtrar o com va arribar aquesta conversa d’aquest restaurant als mitjans i amb quina finalitat pot haver arribat als mitjans? Francisco Marco Fernández Pues las mismas personas que han filtrado los emails que utilizó el señor Millo para acusar a Convergèn- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 13 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cia de investigar a Unió, y que luego los juzgados han dicho que son falsos. O las mismas personas que el otro día Alícia Sánchez-Camacho, amparándose en un medio de comunicación de hace dos años, utilizó diciendo una retahíla de nombres, diciendo que yo los había investigado, cuando no los había investigado. Mire, ese listado es tan falso, pero tan falso, que confunde clientes e investigados en algunos casos, y en otros casos que utiliza el nombre de mi suegro. Dicen: «No, he investigado a Xavier Sabaté, que es un...» –creo que es alguien del Partit dels Socialistes de Catalunya de Tarragona o algo así–, es que Xavier Sabaté era mi suegro. Cuando un medio de comunicación –y hasta hace un rato he visto aquí al representante de ese medio de comunicación– publica eso, y lo rebota a un medio de comunicación nacional, nosotros ponemos una querella, nos vamos a verlos y les decimos: «Oye, macho, que Xavier Sabaté es mi suegro». (L’orador mostra un full.) Y lo retiran al día siguiente. Esa..., esa persona, que creó ese listado, esa persona que creó esos emails, que todos los juzgados han dicho que son falsos, que la Policía nacional no ha podido –y ojalá, porque les hubiera gustado decir lo contrario–, no ha podido decir que eran verdaderos, esos mismos emails que utilizaba el señor Millo conminando aquí a la cámara a crear una comisión de investigación, los crearon todo unas personas..., las mismas personas que se dedicaban a ir a los juzgados a decir «yo no estaba en Método 3, pero si yo pudiese, yo diría...». Esas mismas personas, los amigos del Partido Popular de Cataluña... Jordi Terrades i Santacreu Tenen noms i cognoms? Francisco Marco Fernández ¿Eh? Jordi Terrades i Santacreu Tenen noms i cognoms? Francisco Marco Fernández Yo no voy a contribuir con nombres y apellidos, incluso de las personas que me han hecho daño a que estén en los medios de comunicación. Pero es muy sencillo, le pide el libro ilegal que está utilizando el señor Rodríguez, y los leerá, los nombres y los apellidos, incluso verá sus fotografías y su currículum. Jordi Terrades i Santacreu Vostè, a la seva declaració voluntària davant de la UDEF, el 15 de febrer del 2013, parlava d’unes possibles manipulacions d’alguns expedients abans de ser filtrats a la premsa. També deia que les fotos de la sortida de la senyora Álvarez del famós restaurant no les havia fet la seva agència. 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Yo no dije... Exactamente, no es eso: esas fotografías no son mías, porque esas fotografías se hacen en otro formato. Que esas fotografías las hayamos tomado nosotros y que alguien las haya captado ilegalmente, es otra cosa. Y aventuré simplemente lo que ha pasado. Aventuré simplemente lo que ha pasado, que esas dos personas iban a..., se estaba generando información falsa, entre otras cosas porque lo había publicado un medio de comunicación diciendo nombre y apellidos, y diciendo que esa persona se había ido al Ministerio del Interior a darle información contra mí. Esa misma persona que a mí, un mes antes, me había pedido dinero y me había chantajeado con dinero, esos son los amigos del Partido Popular de Cataluña... Jordi Terrades i Santacreu Doncs tornem als expedients i a les possibles manipulacions. O sigui, vostè es reafirma que els expedients han pogut ser manipulats abans de ser filtrats a la premsa... Francisco Marco Fernández No me reafirmo yo, el Juzgado de instrucción, 14, de Barcelona –si quiere le digo la fecha del auto– ha dicho que esos informes son falsos, que esos informes están manipulados, que nadie puede decir –y lo hace en referencia a la señora Turu– que Método 3 haya investigado a la señora Turu, que los emails que salieron publicados en los medios de comunicación son radicalmente falsos. Pero es que radicalmente falsos. No se puede dar ni origen, ni destino, ni contenido..., no se puede certificar. Los únicos emails verdaderos son los que están en el Juzgado de instrucción 14. Las únicas investigaciones que se nos han judicializado son las que están..., las que estaban en el Juzgado de instrucción 14, que es que ustedes y los medios de comunicación estaban diciendo aquí que el Juzgado de instrucción 14 estaba investigando una red clientelar de espionaje, y le diré, porqué es que es así de sencillo, pero a veces ustedes no quieren escuchar. Ocho días después de la entrada y registro... –ahora no lo encontraré–, ocho días después de la entrada y registro, el fiscal superior de Cataluña, Martín Rodríguez Sol, exactamente el 27 de febrero, en declaraciones a Europa Press, dice que su impresión es que se ha sobredimensionado el tema de Método 3 y que el Juzgado de instrucción 14, única y exclusivamente estaba investigando la grabación de La Camarga para determinar si era legal o ilegal. El propio fiscal jefe de Cataluña, que había tenido a dos de sus personas, durante las no sé cuántas horas que duró la entrada y registro de Método 3. Otra cosa es cómo se intoxicase a los medios desde los aledaños de la comunicación del Ministerio del Interior y del Partido Popular, porque les interesaba; porque les interesaba generar una imagen mía del «gran espía». Porque si generaban la imagen mía del «gran espía» tapaban las vergüenzas de su dirigente, y es así de sencillo. Pero es que no lo digo yo, es que lo han dicho uno a uno los juzgados de instrucción catalanes. Y uno madrileño, porque una COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 14 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA de las personas que aparecía en ese supuesto listado me puso una querella, que luego los medios de comunicación españoles aprovechan para decir: «Por fin La Camarga se va a investigar en Madrid.» Sobreseído. Porque es que es todo irreal, es la invención de dos señores, de la fuente de información del Partido Popular de Cataluña. Le repito: condenado por falsedad documental. Condenado. Sentencia firme: falsedad documental. Por lo mismo que yo lo echo de Método 3. Si es que es lo mismo. A ese señor lo condenan por falsedad documental, luego falsifica documentos míos y los utiliza el Partido Popular, porque le interesa. Con lo sencillo que hubiera sido decir, al principio, la verdad. No poner la denuncia. No ponerla. Reclamar civilmente la difusión, y como yo firmé con ellos, porque eso es tan absurdo que yo firmo con ellos y les digo: «Mire, yo acabo de denunciar en el Juzgado de instrucción 32 a estas dos personas por la difusión, y le van a ofrecer acciones penales a Alícia Sánchez-Camacho.» A ella no le interesan las acciones penales. Si es que a ella no le interesan. No se ha adherido. Le estoy diciendo las dos personas que difundieron eso, y no se ha adherido. ¿Por qué no le interesa? Les interesa traer el libro, libro ilegal, aquí, y ponerlo aquí. Que, como luego se le ocurra hacerme una sola pregunta utilizando como fuente de información ese libro, existe un artículo del Código penal, que se lo voy a leer: «Será castigado con las penas de prisión de uno a tres años al que, con conocimiento del origen ilícito y sin haber formado parte en el descubrimiento, realizaren la conducta descrita en el párrafo anterior, difundieren, revelen o ceden.» ¿Creo que esto se está grabando, ¿no?, y se está difundiendo, a través de la web de parlament.cat? Como se les ocurra utilizar... (remor de veus), una sola pregunta de ese libro, yo salgo de aquí y me voy al juzgado de guardia a poner una querella... Santi Rodríguez i Serra Senyor president... Francisco Marco Fernández ...por revelación de secretos, del artículo 197.4.2. 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Estoy advirtiendo de una circunstancia, porque usted ha levantado un libro, usted lo ha levantado, no lo he levantado yo. Usted lo ha levantado. Me lo ha enseñado a mí, me lo ha enseñado a mí como una amenaza, cuando ese libro es ilegal. Ese libro es ilegal. Es como si usted... El president No, si us plau, senyor Marco, no faci debats. Un moment... Francisco Marco Fernández No, la grabación no es ilegal, la difusión, sí. El president Un moment de silenci. Un moment de silenci. Francisco Marco Fernández ¿Yo he hablado...? El president Senyor Marco... Francisco Marco Fernández ¿Yo he hablado del contenido de la grabación? El president Senyor Marco, silenci. Un segon. Francisco Marco Fernández ¿Yo verdad que no he hablado? El president No, no... Silenci, si us plau. (Pausa.) Acaba el senyor Terrades, que està intervenint, i després tindran, el Grup Parlamentari Popular, el seu torn. I ja els adverteixo d’entrada que hi ha temps per a totes les preguntes i per a totes les respostes. I que la calma i el respecte és una virtut. I si no, ja saben que sempre estem a temps de suspendre la sessió, si deriva en allò que no hauria de derivar. En tot cas, li queden trenta-quatre segons al senyor Terrades. Santi Rodríguez i Serra Francisco Marco Fernández ...i voldria deixar constància d’aquest fet. Yo, si usted me lo permite... Yo, si usted me lo permite... Santi Rodríguez i Serra ...em fa la impressió que el compareixent ens amenaça... Francisco Marco Fernández El president Senyor Rodríguez... (Remor de veus.) Tinc pensada la resposta, no es preocupi. El president Després... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 15 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández ¿Ustedes considerarían una provocación que yo hubiese llegado hoy aquí con el CD de La Camarga y lo hubiese puesto aquí, CD de La Camarga? –porque eso es ilegal. ¿Usted lo hubiera considero una provocación? Mire, el día..., le diré la fecha exacta: 10 de noviembre del 2012, Javier Basso trae a un miembro de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado español a Barcelona y se reúne con Javier de la Rosa en el restaurante José Luis a las cuatro de la tarde, conminándole a que les facilitase información sobre la familia Pujol. Por eso que a mí me importa tres narices, pero a partir de ahí, Javier de la Rosa a mí me dice que ese mismo miembro de las fuerzas y cuerpos de seguridad le ha dicho que si yo tengo una grabación, que si yo no tengo una grabación de La Camarga... A partir de ahí es cuando yo me empiezo a enterar y es cuando yo destruyo los expedientes. Es lo único que le puedo decir. Sin entrar a valorar la realización de la actuación de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, que yo creo –y lo creo sinceramente–, que es legal. Pero yo, sin entrar a valorar nada de eso, solamente le puedo explicar los hechos. El president Senyor Marco! Francisco Marco Fernández ¡Me está provocando! El president Senyor Marco –i senyor Rodríguez... Francisco Marco Fernández Porque es ilegal. El president Prou! Prou. Tenim un lletrat que ja està estudiant la petició que ha fet vostè, i li donem curs. El president Gràcies, senyor Terrades, i gràcies, senyor Marco. És el torn ara del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Santi Rodríguez. I em remeto a les expressions anteriors: és torn de preguntes i torn de respostes, amb la llibertat de cadascun. Senyor Rodríguez, quan vulgui. Francisco Marco Fernández No, no... (Remor de veus.) El president I és que no s’ha de caure en determinades pràctiques, i ja està. I també li recordo que, amb la legalitat vigent, l’opinió que expressin els diputats és inviolable. És així. Per tant, calma i tranquil·litat. Ara el senyor Pau farà la lectura pertinent. Anem bé? Seguim treballant. Senyor Terrades, trenta-quatre segons. Jordi Terrades i Santacreu Sí, gràcies, president. El president I senyor Marco... Jordi Terrades i Santacreu Jo hauria acabat aquí la meva intervenció. Però, com que probablement estem allò, en un entorn d’intoxicacions –ens ho va també expressar quan va comparèixer el senyor Ekaizer en aquesta comissió–, a mi hi ha un tema que m’ha provocat curiositat, no?, curiositat i preocupació: quan s’ha citat el senyor Javier de la Rosa i el senyor Javier Basso, eh? Això ens ho pot..., ens pot explicar què ha passat per aquí el mig o quins intents hi podia haver? Santi Rodríguez i Serra Gràcies, senyor president. Buenos días, señor Marco. Veo que esto de que se haya alargado su comparecencia hasta el día de hoy le ha hecho poner un poco nervioso. Yo creo que no tiene por qué ponerse nervioso si, como dice usted, usted es el que está en posesión de la verdad y seguramente son todos los demás los que mienten. Pero en cualquier caso, creo que puede ser interesante hablar de ello y hablar de algunas cosas en este momento, ¿no? Usted ha dicho reiteradamente que es doctor en derecho. ¿Es así? Francisco Marco Fernández Sí, sí, soy doctor en derecho. Santi Rodríguez i Serra Muy bien. Y el Colegio de Abogados de Barcelona le inhabilitó a usted durante un año, entre diciembre de 2012 y diciembre de 2013, por la comisión de una falta muy grave. ¿Tenía algo que ver con la revelación de secretos esa sanción? Francisco Marco Fernández Eso, si me lo permite, ¿es una afirmación o una pregunta? Santi Rodríguez i Serra Es una pregunta. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 16 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández Es que si es una afirmación saldré de aquí y me iré al juzgado de guardia. Si es una pregunta... Santi Rodríguez i Serra Pues mire le hago... Francisco Marco Fernández ...le contestaré. Santi Rodríguez i Serra Pues mire le hago una afirmación. Le advierto: el juzgado de guardia ya lo sabe porque ha pasado hoy; es el 29, el 30, 31 y 32. Pero fíjese si es una afirmación que además aportaré como prueba el escrito de la Comisión de Deontología del Colegio de Abogados en la cual se le inhabilita a usted durante un año por la comisión de una falta muy grave. Francisco Marco Fernández Mire, yo le voy a explicar..., yo le voy a contestar. Primero, al día siguiente de esa misma comisión –y yo lo puedo aportar– emitió un escrito diciendo que se habían equivocado y que era nulo ese decreto. Por eso el medio de comunicación que lo publicó tuvo una querella en el Juzgado de instrucción 25 de Barcelona y lo retiró –y lo retiró. Ya no está en la web de ese mismo medio de comunicación, y solamente está en el libro de esos señores. Le repito: no me han sancionado, nunca he estado expulsado del Colegio de Abogados. Usted intoxique todo lo que quiera, pero yo le voy a explicar el porqué de esa denuncia, que sí existió en el Colegio de Abogados, porque creo que es importante. Cinco miembros de los Mossos d’Esquadra de Cataluña ven como hay un juzgado que les sanciona por un delito de violencia contra una persona. Ellos consideran que ese delito estaba provocado por un falso testimonio de una señora. Nos vienen a ver y, de forma gratuita, porque eran cinco chavales que mostraban la injusticia de esa señora, pues nosotros les ayudamos. ¿Qué hacemos? Esta señora vive en un piso de alquiler. Nosotros metemos a una persona a convivir con esa persona en el piso de alquiler y generamos una ficción, que es que al chaval nuestro, el de Método 3, que estaba conviviendo con ella, había tenido un encontronazo con los Mossos d’Esquadra. Esa persona nos dice en esos mismos momentos: «Oye, pues no os preocupéis, yo ya he tenido problemas con los Mossos d’Esquadra. Yo voy, digo que lo he visto todo y que te han pegado.» Y se aviene a realizar un falso testimonio sobre el supuesto delito contra esos chavales de los Mossos d’Esquadra. La persona de Método 3 trae a Método 3 a esta señora diciéndole: «Mira, yo te voy a acompañar a ver a mi abogado.» Y a partir de ahí entro yo en escena. Yo la recibo como un supuesto abogado. A esa señora le ofrezco el dinero pertinente, se graba, etcétera, se demuestra que esta señora pues cometió un falso testi- 13 d’abril de 2015 monio que implicaba a estos cinco mossos d’esquadra. Hasta aquí. Y se acabó. Los Mossos d’Esquadra van al Tribunal Supremo. Eso deciden que tiene que aparecer en un medio de comunicación para defender su posición, etcétera. Y un abogado muy vinculado al Partido Popular de Cataluña pone una querella a esa señora por falso testimonio. Y yo voy y declaro. El abogado defensor de esa señora, que está muerta, me pone una denuncia a mí en el Colegio de Abogados diciendo que yo había actuado como abogado y no como detective y que había revelado esa información. Eso es lo que estudia el Colegio de Abogados. Esa es la propuesta de sanción que el Colegio de Abogados emite. Y eso es lo que al día siguiente ese mismo Colegio de Abogados suspende. Por lo tanto, usted ha hecho una afirmación hoy falsa, una vez más, que es lo único que saben ustedes hacer en referencia a mí. (Pausa.) Ah, ¿no? Yo le autorizo y se lo firmaré yo, de puño y letra: una autorización para que usted vaya al Colegio de Abogados y pregunte: una, si Francisco Marco ha estado sancionado en alguna ocasión –una, si Francisco Marco ha estado sancionado en alguna ocasión–; dos, si ese documento es real o al día siguiente se emitió un nuevo documento diciendo que era nulo y que está en los tribunales, y tres, le daré la autorización para que usted vaya a mi abogada, que está llevando eso en los tribunales, para que le dé todo el expediente. Porque yo sí que no tengo nada que ocultar, y usted ha hecho una vez más una afirmación, cuando yo he dado la posibilidad y le he dicho: «¿Me hace la pregunta o me hace la afirmación?» Usted, en su tono chulesco, dice: «No, no, yo hago la afirmación.» No, si usted hace la afirmación usted está cometiendo un delito. Si usted hace la pregunta, haga todas las preguntas que usted considere pertinentes, que yo le contestaré a todas. Porque yo sí que no tengo nada que ocultar. Ustedes, sí. El president Un moment, senyor Rodríguez. Sobre el contingut de les opinions que evoca cadascú, demano també prudència verbal, diguem-ho així. Senyor Rodríguez, és el seu torn. Santi Rodríguez i Serra Sí, és que estem..., comencem a estar acostumats a l’amenaça reiterada per part del senyor Marco, tant en les seves intervencions avui com en les intervencions que ha tingut durant aquest cap de setmana, com en algun altre document que amb anterioritat a les compareixences ha fet circular i ens ha fet arribar a nosaltres. En qualsevol cas, aquest document diu que és un document definitiu, exhaurits tots els possibles recursos; no és una proposta de sanció, sinó que és una resolució ferma. Diu que ha guanyat fermesa. I jo no penso anar a buscar cap document. No pienso ir a buscar ningún documento. En todo caso, le invito a que sea usted quien los aporte a la comisión como yo haré ahora con este documento. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 17 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández 13 d’abril de 2015 Los lleva donde usted considere pertinente, mi obligación es hacerlo en esta comisión. tiene a usted imputado por descubrimiento y revelación de secretos y de elaboración de informes falsos, igual que en el Juzgado 36 de Madrid, en que se sigue otra instrucción en la cual usted también está imputado por motivos parecidos y en una causa en la que ya se obligó a indemnizar a un medio de comunicación con 25.000 euros por publicar un informe de su empresa que era falso y con informaciones obtenidas ilegalmente. Por cierto, ¿está usted inmerso en alguna causa judicial en estos momentos? ¿Por qué motivos? Francisco Marco Fernández No, yo los aportaré al juzgado de instrucción donde yo le pongo a usted una querella. Santi Rodríguez i Serra Francisco Marco Fernández Sí, estoy inmerso en una causa judicial en Madrid, desde hace cuatro años, por la investigación del ex vicepresidente de la Comunidad de Madrid, que es público y notorio. No es por un delito de revelación de secretos, sino por un delito de injurias –no es por un delito de revelación de secretos, sino por un delito de injurias. Y le leeré la última resolución... El ex vicepresidente de la Comunidad de Madrid no, el ex presidente de la Comunidad de Madrid. Yo lo investigué..., se dice que yo lo investigué cuando era vicepresidente de la Comunidad de Madrid. Pero bueno... Ese mismo que ahora ya no se puede presentar. (Pausa.) Ministerio Fiscal, dice... Bueno, el procedimiento se hace contra tres detectives..., dos detectives –que no diré los nombres, con los que yo no tengo ningún tipo de relación–, por un supuesto seguimiento a Colombia, etcétera, en el que yo no tengo nada que ver. Y a mí se me implica en la realización de una investigación de un documento de investigación sobre el ex vicepresidente de la Comunidad de Madrid. Bueno, dice el Ministerio Fiscal, el último escrito: «En nada queda acreditado que fuese esta persona» –es decir, yo– «el que elaboró el dossier, y menos aún la persona que la entregara para su difusión a los medios de comunicación. Si entramos a valorar el contenido del informe, el fiscal entiende que en nada vulnera el derecho a la intimidad del denunciante porque los datos que recogen en el mismo han sido obtenidos de una manera completamente lícita a través de los registros de la propiedad, que son registros públicos y, por tanto, sin que se produzca vulneración de derecho alguno.» Pero espere, que le leeré una referencia que hace al amigo ese de ustedes: «Nada de lo declarado por este testigo» –en referencia a ese amigo de ustedes– «ha sido corroborado por otros testigos. Tampoco existe ninguna prueba objetiva de lo manifestado por el mismo» –equis, equis. «Este señor nunca llegó a ver el dossier, y han quedado demostradas las malas relaciones existentes entre ellos, pues fue este señor despedido de Método 3 en febrero del 2012, no habiendo manifestado en su declaración nada de todo lo anterior.» Eso lo dice el Ministerio Fiscal, ¿eh? Santi Rodríguez i Serra Efectivamente, eso es lo que le iba a decir: eso es lo que le dice el Ministerio Fiscal, pero el juez le man- A ver, lo último... Santi Rodríguez i Serra Juzgado número 36 de Madrid, al cual usted le está pidiendo y sus representantes le están pidiendo que traslade la causa a Barcelona. Francisco Marco Fernández No, si usted me quiere explicar lo último... Yo lo del 36, ahora se lo explico. Si usted me quiere explicar lo último... ¿Qué me dice de un medio de comunicación condenado a no-sé-qué, no-sé-cuántos? Santi Rodríguez i Serra A pagar 25.000 euros... Francisco Marco Fernández ¿Que yo estoy condenado a pagar 25.000 euros? Santi Rodríguez i Serra No, usted no. Un medio de comunicación ha sido condenado a pagar 25.000 euros a una persona –i li prego que em tingui en compte el temps en el moment en què he de fer aclariments– por publicar un informe en relación con él cuyo origen, de ese informe, era una investigación o un documento de su empresa que era falso y además con informaciones obtenidas ilegalmente. Si quiere más información, el diario es El economista, y la persona Javier Tallada. Francisco Marco Fernández Le leeré... Es que yo creo que a usted le pasa como al Colegio de Abogados, que va siempre tarde. Le leeré lo que dice la Audiencia Provincial de Madrid con respecto a esto. (Pausa.) Bueno, está en mi libro, ahora no me voy a poner a buscarlo porque es que no tengo ni ganas de entrar en esas cosas. Está en el libro, está la sentencia, está referida la sentencia. Un juzgado de primera instancia hace cuatro años condenó a un medio de comunicación. La Audiencia Provincial lo absolvió, a ese mismo medio de comunicación, que usted se atreve a decir aquí el nombre delante de todo el mundo, cosa que me parece... –yo no lo hago ni con sus amigos, imagínese. Pero bueno, usted calumnia que te vas... La Audiencia Provincial de Madrid lo absolvió, a ese mismo medio de comunicación, y no COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 18 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA era por revelación de secretos, era por honor. Era por... (Pausa.) Oiga, yo, de verdad, si usted... Usted y yo podemos discutir de lo que usted quiera... (Veus de fons.) No, no, no, no, es que usted utiliza nombres de terceros que yo voy a defender. Es que yo voy a defender... 13 d’abril de 2015 denunciados esos dos señores por la captación ilegal de información –de forma previa a esa querella. Porque yo puse una querella contra esos dos señores por venderse –por venderse..., a esos señores. Esos amigos de ustedes, los que usted lleva en el librito. Esos mismos, tienen una querella ahí puesta. El president Un segon, un segon... Canvien les regles del joc: a partir d’ara quan algú vulgui la paraula me la demana, i fins que no doni jo la paraula ningú interromp ningú. Senyor Marco, té la paraula. Francisco Marco Fernández Eso por un lado. Absuelto. Ese medio de comunicación, absuelto. Y era por una cuestión de honor, no de informes ni de nada, era por una disquisición sobre un titular: sobre si Hacienda había sancionado o no había sancionado al señor equis –que usted lo nombra; yo no sé ni por qué nombra a un empresario de Madrid. El Juzgado de instrucción 36 abre unas previas –previas a La Camarga, por eso yo he dicho que yo no estoy imputado ni por La Camarga ni por sus derivadas– abre unas previas porque ese señor, el señor Tallada, se reúne con esos dos amigos de usted –y está en mi libro, está hasta en los textuales de las conversaciones– y le compra información a ese señor, a ese amigo de ustedes, a ese que revela información teniendo un contrato de confidencialidad, ese mismo le revela información y abre un procedimiento el Juzgado de instrucción 36 de Madrid. En esa misma denuncia incluso implicaba a un miembro del Partido Popular, ¿eh?, el señor Tallada. Pero, bueno, usted se olvida también de eso. Bueno, pues, el Juzgado de instrucción 36, después de la instrucción que está llevando, ha dicho que ya no quiere más, que se va a Barcelona. No se lo he pedido yo: fue el propio Juzgado de instrucción 36. Pero yo, de verdad: si usted hace afirmaciones rotundas sobre lo que está constatado documentalmente en un juzgado... No lo puedo entender: usted y yo podemos discutir sobre el sexo de los ángeles, sobre su españolidad o mi españolidad, sobre la independencia de Cataluña y sobre lo que usted quiera, pero sobre lo que está en un juzgado y los documentos que están en un juzgado o en el colegio de abogados no vamos a discutir, porque eso son datos objetivos. Y si usted viene aquí a utilizar ese tipo de información cuando es falsa, usted lo único que está consiguiendo es que yo me vaya a un juzgado y le denuncie una vez más, porque usted está mintiendo, igual que mintió Alícia Sánchez-Camacho el viernes. Está usted mintiendo: no existe ningún juzgado –ningún juzgado– que haya condenado al medio de comunicación ese, porque la Audiencia Provincial de Madrid lo absolvió, y es firme. Y está en mi libro, está hasta publicado. Yo no he pedido al Juzgado 36 de Madrid que envíe la causa a Barcelona. El Juzgado 36 de Madrid dijo a las partes: «Oigan, díganme ustedes, porque yo ya no quiero esto, si lo tengo que enviar al Juzgado 32 de Barcelona o no.» ¿Por qué? ¿Sabe por qué lo quiere enviar al Juzgado 32 de Barcelona? Porque ahí están El president Senyor Rodríguez, és el seu torn. Santi Rodríguez i Serra Amb caràcter previ, també, senyor president: és per dir-li d’una vegada per totes al senyor Marco –i ja no m’hi referiré més, que ni jo ni cap membre de la direcció del Partit Popular de Catalunya té com a amigues aquestes dues persones a què tan despectivament es refereix el senyor Marco, i ni tan sols hi hem tingut cap mena de contacte, ni tan sols ens han donat absolutament cap mena d’informació. Perquè li quedi clar també al senyor Marco. El president Consta en acta... Santi Rodríguez i Serra Gràcies. El president ...i pot seguir amb l’interrogatori, senyor Rodríguez. Santi Rodríguez i Serra Doncs, seguirem. Señor Marco, a mediados de 2012, Método 3 realizó un expediente de regulación de empleo, despidió a varios trabajadores, y el 12 de no­ viembre de 2012 presenta la liquidación de la empresa. Dejó a deber nóminas, indemnizaciones a los trabajadores... ¿Qué pasó? ¿Cuáles fueron las circunstancias? Francisco Marco Fernández Simplemente realizamos un ERE, se pactó con todos los trabajadores menos con cuatro. Dos de esos trabajadores..., uno está aquí, que es Elisenda Villena, se pactó... con el procedimiento judicial se la resarció, ella misma lo puede decir. Y solamente a esas dos personas, amigos del Partido Popular de Cataluña –a esas dos personas– son a las únicas a las que no se les ha pagado –ni se les va a pagar. Porque, como usted comprenderá, yo, a unos señores que se dedican a filtrar información, no les pago, vamos, lo diga... quien lo diga. Santi Rodríguez i Serra Yo le he preguntado por el –amb permís, eh?– motivo del ERE y por el motivo de la liquidación de la empresa. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 19 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández A ver, yo le voy a contestar, porque yo no tengo ningún problema, pero yo creo que esto no es motivo de esta comisión. Pero yo le voy a contestar sin ningún tipo de problema, porque es que no tengo nada que ocultar. Simplemente se realizó un ERE porque estábamos inmersos en una crisis, le repito, igual que multitud de empresas –incluso de sus dirigentes, de dirigentes del Partido Popular, en sus empresas propias también hacen ERE y las liquidan y no pasa nada. Y yo realicé un ERE, punto. En una de las sociedades: Método 3, SA. Santi Rodríguez i Serra Si no tengo mal entendido, el 6 de febrero cesó la actividad de Método 3. Incluso el 8 de febrero usted entregó su identificación como detective en el departamento de seguridad privada de la Generalitat. ¿Es esto cierto? Francisco Marco Fernández No –no. El 8 de febrero se entrega el libro de registro de la persona que era titular de la licencia en Método 3, SA, que no era yo. Y se entregó en seguridad privada, tal y como han publicado los medios de comunicación. Yo no he entregado nunca mi licencia; yo sigo teniendo mi licencia en vigor y sigo trabajando –y sigo trabajando todo el día, ¿eh?, o sea, como detective privado. Nunca me han quitado la licencia. (Veus de fons.) Bah, no tengo ni idea. La fecha de liquidación no se la puedo decir... Se la diría, no tengo ningún problema. Santi Rodríguez i Serra Es decir: usted, durante 2012, se ve en la obligación no solo de hacer un expediente de regulación de empleo, sino de liquidar la empresa; afectado, evidentemente por la crisis, cesa la actividad el 6 de febrero. Y debe ser casualidad, ¿no?, pues, que la cinta ya empieza a aparecer publicada –o se tiene conocimiento de la existencia del CD o de la grabación de La Camarga– precisamente el mismo 8 de febrero, que es cuando el diario El Mundo contacta con la señora Alícia Sánchez-Camacho para decirle que tiene esa grabación –debe ser casualidad, todo esto, ¿no? Francisco Marco Fernández Yo cuando el diario El Mundo contacta con Alícia Sánchez-Camacho no tengo ni idea. Yo no liquido una empresa, no: yo liquido una sociedad de un grupo de empresas –una sociedad. Yo seguía trabajando, yo estaba trabajando. Cuando los miembros de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado vinieron a detenerme, provocados por una denuncia de su partido, yo estaba trabajando con una sociedad. Es que no sé qué me estaba usted preguntando. La sociedad... O sea, una cosa es una empresa. Una empresa puede tener un grupo, multitud de sociedades a su alrededor, y una de las sociedades..., entre 13 d’abril de 2015 otras cosas porque mi padre había muerto y tenía acciones de esa sociedad, en Método 3, SA, y había que liquidarla y reestructurar. Simple y llanamente. Y se hizo un ERE de esa sociedad. Punto. Si usted pretende... Santi Rodríguez i Serra Por eso se quedó sin trabajadores. Francisco Marco Fernández Si usted... ¿Eh? (Veus de fons.) ¿Método 3, SA? Sí, hicimos un ERE, un expediente de regulación de empleo, sí. Santi Rodríguez i Serra Bien. No, lo digo porque usted después va acusando a todo el mundo de que el objetivo de todas las acusaciones y de toda la problemática de la grabación de La Camarga es destruir a Método 3 y la realidad es que Método 3 estaba destruida con anterioridad, ¿eh? –estaba destruida con anterioridad. No era simplemente... Francisco Marco Fernández Yo es que... Santi Rodríguez i Serra Ahora termino yo... No era simplemente una liquidación de la empresa por motivo de unas acciones, sino que era por problemas económicos, como mínimo, de esa empresa. Siguiente pregunta: el 7 de febrero... Francisco Marco Fernández (L’orador comença a parlar sense fer ús del micròfon, motiu pel qual no n’han quedat enregistrats els primers mots.) ...afirmación. Si me deja contestar. (Veus de fons.) Santi Rodríguez i Serra Gràcies, president. Tengo entendido que el archivo de audio fue encontrado por la policía en el registro..., que, por cierto: en relación con el registro de la policía, he traído también –por si a usted le interesa, que veo que no lo conoce, el auto de entrada y registro del Juzgado número 14, que consta en el sumario. (L’orador mostra un full.) Lo dejaré también a disposición de la comisión para que no se vuelva a decir nunca más que la policía allanó la sede de Método 3, sino que fue una entrada autorizada y vigilada por el secretario judicial del 14. Si quieren el acta, también, de la entrada judicial, también está en el sumario y podría formar parte, ¿eh? Seguimos. Pues, aparece el audio de La Camarga y la policía detecta que el último acceso a ese audio fue el día 7 de febrero, cuando Método 3 había cesado la actividad y precisamente ya no podía haber nadie más en la empresa que usted. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 20 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández Mire, yo he empezado esta alocución, creo recordar, diciendo que no creo que ni el Ministerio del Interior ni la UDEF hayan actuado contra Método 3, porque eso sería creerme alguien que no soy. Por lo tanto, que usted me diga que si se ha hecho todo esto..., para acabar con Método 3... No lo he dicho nunca: yo no lo he dicho nunca, usted no ponga palabras en mi boca que yo no he dicho, porque yo he dicho otra cosa. Mire, la definición de allanar es «entrar»; si usted quiere, la busca. Yo también, creo que a preguntas del Partit dels Socialistes de Catalunya, he dicho que había un auto de entrega y registro. Auto de entrega y registro..., usted perdone, yo no sé si el Partit dels Socialistes, o Esquerra Republicana..., yo he dicho que había un auto de entrega y registro, auto de entrega y registro motivado por una denuncia del Partido Popular de Cataluña y con una declaración de un señor de Método 3. Yo no he dicho que no hubiese auto de entrega y registro. Pero, una vez más, usted está inventando. Porque ahora ya no solamente se inventa documentos judiciales, sentencias inexistentes y resoluciones de colegios profesionales que tienen, pues, con posterioridad otra resolución sino..., ahora que dice que yo he dicho palabras que yo no acabo de decir. Le vuelvo a repetir: ¿auto de entrada y registro? Sí –¿auto de entrada y registro? Sí. ¿Motivado por qué? Por una denuncia de la dirigente de su partido, a través de un miembro del partido –denuncia sin firmar, le repito: sin firmar– con un auto de entrega y registro. ¡Solo faltaría! ¿Pero quién se creen ustedes? Solo faltaría. En España no hay ningún miembro de una fuerza y cuerpo de seguridad del Estado que se atreva a entrar en una oficina sin un auto de entrada y registro. Estamos en un estado democrático y de derecho. Lo estamos –por lo menos, que yo sepa. Porque..., ¿sabe por qué? Porque yo estoy hoy aquí. Mire, les he escuchado a ustedes decir..., cuando sus compañeros del Parlament me querían citar aquí a la Comisión de Asuntos Institucionales, les he escuchado a ustedes decir: «¿Cómo vamos a dar altavoz al señor Marco, a la defensa del señor Marco?» Sí, tengo derecho. Me lo otorga la Constitución. Tengo derecho a defenderme, tengo derecho a venir aquí y a decir que ustedes han mentido. Pero ustedes, y algunos de sus compañeros, porque han dicho cosas..., si quiere le leo todo lo que han dicho sobre mí, que son verdaderas barbaridades. Y yo pensaba..., y se lo digo de verdad: yo pensaba que hoy usted, señor Rodríguez, y su compañero el señor Millo, que son los que más han hablado, me pedirían perdón. Porque existen multitud de sentencias judiciales que contradicen todo lo que ustedes dicen. Pero yo vengo, me siento aquí, y usted sigue utilizando..., su jefa de partido el otro día se salta todas esas sentencias judiciales y es como si no existiesen y usted se sienta hoy aquí a utilizar sentencias antiguas que hay sentencias posteriores que lo contradicen y se queda tan ancho... No lo puedo entender. No puedo entender cómo un parlamentario de Cataluña está utilizando informa- 13 d’abril de 2015 ción falseada, información irreal, información anticuada, para atacar a un ciudadano privado que no vive de la Administración, que no cobra el sueldo público que usted cobra... No lo puedo entender, qué necesidad tiene usted de atacarme hoy aquí. Yo no soy su compañero parlamentario, soy un empresario, que cada ataque que ustedes me han hecho me estaba afectando en mi vida personal. ¿Usted lo puede entender? No, no... El president Un segon, senyor Marco. Francisco Marco Fernández ...es que es muy fuerte. El president Un segon, senyor Marco. Francisco Marco Fernández Es que yo estoy aquí con mi mujer, que mi mujer ha tenido que soportar que su policía revisase la mochila de mis niños. Pero ¿cómo se puede entender, quién se creen ustedes? Existen derechos fundamentales... (El president retira l’ús del micròfon a l’orador i aquest continua parlant uns moments.) El president Un segon. En la intervenció inicial crec que ha exposat amb claredat aquests aspectes respecte al comprensible impacte en la seva vida personal, però està en una comissió parlamentària, aquí hi ha unes preguntes que s’han de respondre als diputats. No sé si el senyor Rodríguez, respecte al torn anterior, dóna per respostes les preguntes? Li havia formulat una sèrie de preguntes, el senyor Rodríguez. (Veus de fons.) Doncs, senyor Rodríguez, repregunti, si us plau, en aquells aspectes que consideri que no han quedat respostos. Santi Rodríguez i Serra És que la tècnica del senyor Marco és: en comptes de respondre les preguntes que li faig, atacar-nos constantment. Aleshores així fa difícil mantenir una certa conversa, perquè jo ara li hauria de rebatre coses que ell ha dit, sense que m’hagi donat resposta a la pregunta que jo li he fet. El president Per això li estava concedint un torn que repreguntés aquelles qüestions que considera que no ha respost, i jo requeriré al senyor Marco que doni compliment... Santi Rodríguez i Serra Doncs, sí, miri, la pregunta és molt fàcil: l’informe de la policia després de l’entrada de registre a Método 3 diu que troba un arxiu d’àudio de la gravació de La COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 21 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Camarga en un ordinador que ha estat manipulat per última vegada el dia 7, que és precisament el dia abans que aquest arxiu d’àudio circula pels mitjans de comunicació. Què té a dir d’això? El president Farem una a una, senyor Rodríguez. Li sembla que fem una a una, així evitem la dispersió? (Pausa.) Senyor Marco. 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Yo se lo explico sin ningún tipo de problema. Mire, yo el día 15 declaro que yo no la ordené ni la realicé, como ha quedado probado con posterioridad, porque yo estaba fuera de Barcelona. Y yo aporto un documento de un hotel y de un trafic que..., de dos años antes, ¿eh?, y las transferencias bancarias, algo que es imposible de manipular, porque lo aporta un hotel, se aportan las transferencias, etcétera. Senyor Rodríguez, següent pregunta. Yo a mis dos empleados a los que usted se ha referido les digo, en los calabozos: «No os preocupéis, tirad todos contra mí» –es así de sencillo–, «yo soy el jefe, yo asumo la responsabilidad, vosotros decid que soy yo, y yo ya me defenderé.» Esto es así de sencillo, luego ellos mismos, en las múltiples declaraciones que han hecho a través de los juzgados, a través de..., lo han dicho. La Policía Nacional realizó un informe que está y que lo tienen ustedes en los autos del 14, donde dice que yo no tuve nada que ver en la contratación, en la realización, ni nada, porque yo estaba fuera de Barcelona, y así lo reconocen. Otra cosa es que unos señores, que después de setenta y dos horas masacrados por una policía por no haber realizado nada ilegal, bueno, digan allí mismo..., es que no tiene ningún tipo de problema, fui yo el que se lo dije: «Tirad contra mí que yo soy el jefe y yo ya me defenderé.» Punto. Algo –algo– que me loa. Si Alícia Sánchez-Camacho hubiese hecho lo mismo, no estaríamos aquí ninguno. Santi Rodríguez i Serra El president Em permet un comentari, també, en defensa..., no?, perquè en la intervenció anterior, doncs, ha fet una sèrie d’acusacions. Però només li diré dues coses: a mi em fa la impressió que el senyor Marco deu tenir algun tipus de problema. Acaba de repetir ara que es va allanar la seu de Método 3; en el moment que es fa amb autorització judicial crec que no hi ha cap mena d’«allanament». En primer lloc. Gràcies, senyor Marco. Senyor Rodríguez, té dos minuts addicionals, atès el desenvolupament del torn. I, en segon lloc, jo crec que faria bé el senyor Marco de rellegir-se el llibre que ell mateix va escriure, perquè llavors segurament trobaria també algunes contradiccions amb el que està dient avui mateix aquí. Francisco Marco Fernández Però anem a un altre tema: el 15 de febrer..., el señor Marco..., ha hecho referencia usted ahora mismo: fue a declarar voluntariamente a la Policía y negó haber ordenado las escuchas. Sin embargo, el señor Borreguero, en declaración a la Policía el 18 de febrero, dice: «Julián Peribáñez sacó fotografías de la otra persona, no de Sánchez-Camacho, puesto que Francisco Marco ordenó que no le sacaran fotos.» La señora Villena, en declaración judicial, el 21 de febrero, dijo: «Ese día Francisco Marco me dice: “¿Que qué? Que preparen una grabadora para Alícia Sánchez-Cama­ cho y que se la lleven a La Camarga.”» Y usted el 21 de febrero dice en sede judicial: «Yo ni ordené, ni dirigí, ni tuve conocimiento en ningún momento de que se iba a producir esa comida ni una grabación de la misma.» Creo que todo son declaraciones contradictorias, alguien debe mentir. Santi Rodríguez i Serra Francisco Marco Fernández Perdone, tiene usted razón. Me había hecho multitud de preguntas, le he contestado a varias y a esta no. Pregúnteselo a una de las personas que están en ese libro, que aparece en una querella puesta en el Juzgado de instrucción número 33 de Barcelona, donde pone –donde está certificado, además–: el día 15, cuando yo declaré voluntariamente, para que no se me allanase con cuarenta y cinco policías, también lo dije. Hay un SMS donde digo: «Me han dicho que estás fuera de horas en la oficina. ¿Qué haces aquí?» O algo así; el textual del SMS lo encontrará usted en mi libro, lo encontrará usted en internet, porque está en la declaración, etcétera. Pregúnteselo a él. El president Santi Rodríguez i Serra ¿El expediente 20/718 se correspondía con un encargo del PSC o del señor Zaragoza? No. Pero lo que sí que me imagino que usted tendrá, ya que ha afirmado tan reiteradamente que la grabación fue encargada por la señora Alícia Sánchez-Camacho es el consentimiento para su grabación. Francisco Marco Fernández Lo he contestado antes, no. Santi Rodríguez i Serra Por lo tanto es una acusación sin pruebas. Puede ser –puede ser– que para evitar precisamente que se le pueda acusar de un delito penal condenado entre uno a cuatro años. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 22 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández Mire, yo ya..., es que al final... Al final diré lo que no tengo que decir. Mire, esta mañana –esta mañana– un diario, Economía Digital, haciéndose eco de unas manifestaciones de Victoria Álvarez, dice que hay un pacto de confidencialidad. Yo a ese mismo diario ni le confirmo, ni le desmiento; hoy aquí ni voy a confirmar, ni voy a desmentir, pero yo le voy a explicar, porque yo he conocido muchos pactos de confidencialidad alrededor de mi vida, y hoy le voy a explicar, en general, qué es lo que ocurre en estos pactos de confidencialidad. Estos pactos de confidencialidad la gente se presenta y dice: «Mira...» –le recuerdo, antes del levantamiento del secreto de sumario del Juzgado de instrucción 14 de Barcelona. «Mira, yo tengo esto que va a aparecer en un juzgado...» Y yo estoy en la teoría de las hipótesis, nunca en la del 14 de Barcelona, jamás, estoy hablando que..., yo no estoy confirmando que exista ningún pacto entre su dirigente y yo, confidencial. Pero estos pactos, como se materializan es: «Mira, aquí tienes, todo esto te va a salir, te vamos a masacrar como a una cucaracha, te vamos a enviar a treinta personas a por ti, salvo –salvo– que tú firmes.» Bueno, cuando yo aporto toda esta documentación, que está bajo secreto de sumario y aun no se ha levantado, y la aporto y alguien firma, alguien se atreve..., con unos asesores legales que aún no lo entiendo, se atreve a firmar «sí –sí–, yo aporto determinada información que puede estar en un juzgado bajo secreto de sumario» y usted va a firmar, lo que está reconociendo es un delito, un delito de revelación de secreto de sumario, lo que está reconociendo, en esos múltiples contratos de confidencialidad que se realizan, lo que está reconociendo son unas amenazas condicionales: «O firmas, o te masacro.» Yo lo que la dirigente de su partido les explique... Yo estoy seguro que usted ni me tiene inquina ni yo se la tengo a usted, que usted... Yo soy una persona que ha pasado por aquí y que a usted no le importo, usted está defendiendo a su dirigente; pregúntele a su dirigente, porque estoy seguro que a ustedes también les ha mentido. Santi Rodríguez i Serra O sea, me imagino que con toda la parrafada que nos ha contestado es que no, no tiene un consentimiento firmado. Francisco Marco Fernández Se lo he contestado antes al miembro del Partido de los Socialistas de Cataluña, no hay ningún consentimiento firmado; yo si quiere se lo repito, se lo firmo y se lo doy. 13 d’abril de 2015 chez-Camacho qué había dicho en la grabación si la había pedido ella misma? Francisco Marco Fernández Mire, el informe de la grabación es un resumen, no hay ni siquiera un textual de lo que se comentó, es simplemente un resumen. Santi Rodríguez i Serra ¿Qué vínculos tiene o ha tenido con miembros de Convergència Democràtica de Catalunya, especialmente con Xavier Martorell? Francisco Marco Fernández Xavier Martorell es, ha sido y espero que siga siendo amigo mío. Santi Rodríguez i Serra ¿Por qué Método 3 le pagaba el renting de un vehículo cuando era director general de la Generalitat adscrito a Presidencia? Francisco Marco Fernández Yo espero que el señor Martorell haga lo mismo que yo y se vaya a un juzgado de guardia, porque existe una sentencia que dice lo contrario. Usted se está refiriendo a lo que dijo un medio de comunicación hace no sé cuánto tiempo y lo que dicen esos dos señores en un librito, pero hay un juzgado que dice lo contrario, hay un juzgado que dice –que dice–, un juzgado, el Juzgado de instrucción número 24 de Barcelona, dice que yo le presté –presté– mi vehículo particular al señor Martorell entre cuatro y seis días, y lo dice en un auto, pero en un auto que tiene quince días o veinte días. No entiendo, yo de verdad que no lo entiendo, que usted siga manteniendo..., –y que su dirigente lo hiciese el otro día– sigan manteniendo cuestiones que han dilucidado los juzgados, es que no lo puedo entender. Porque solamente lo puedo entender si usted quiere venir aquí una vez más a vilipendiarme y a calumniar a terceras personas. Hay sentencias judiciales, autos judiciales que usted no se puede saltar, usted no se los puede saltar. Y hay un juzgado de instrucción, el 24, que dice lo contrario a eso, y usted viene aquí y lo suelta. El president Senyor Rodríguez... Santi Rodríguez i Serra Santi Rodríguez i Serra Gracias. Si quien pidió la grabación fuera Alícia Sánchez-Camacho, ¿no encuentra extraño que el informe que se redactó de esa grabación hiciera referencia precisamente a lo que la misma Sánchez-Camacho había dicho? ¿Para qué era necesario decirle a la señora Sán- Mi impresión es que quien vilipendia y calumnia continuamente es usted, no solo aquí, sino también en los medios de comunicación. En cualquier caso, hablando de los medios de comunicación, usted el 17 de octubre, en una televisión, afirmó que se le pagara el coche al señor Martorell y no dijo nada de que se le prestara COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 23 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA el coche en alguna ocasión. Era raro que fuera también a su nombre como conductor habitual, ¿no? Francisco Marco Fernández ¿Yo he dicho eso? Santi Rodríguez i Serra Diecisiete de octubre en el programa 8 al dia con el señor Josep Cuní, usted negó que el señor Martorell condujera un coche de Método 3. Francisco Marco Fernández Ah, he entendido lo contrario, perdone. Obviamente, es que el señor Martorell no conducía ningún coche de Método 3, el señor Martorell... Mire, es que al final, le vuelvo a repetir, hay una sentencia que dice lo contrario, pero yo se lo voy a explicar, que es que no tengo ningún problema. El señor Martorell tenía un vehículo, se tenía que ir de viaje, necesitaba..., no tenía vehículo, se tenía que ir de viaje, ya no trabajaba en el Barça y simplemente le presté mi vehículo particular y, como iba a cruzar una frontera, comunicamos a la compañía de seguros «oiga, el conductor habitual de este vehículo va a ser el señor tal y tal...», por cuestiones del seguro. Ese coche..., he aportado yo facturas, facturas de talleres donde lo llevaba yo, el parquin donde estaba, etcétera. Ha habido un juez –que creo que de leyes sabe un poco más que usted– que ha dicho lo contrario, y usted sigue afirmando eso porque lo dijo un medio de comunicación. No lo consigo entender, es que no lo consigo, no consigo entender nada de los que usted está haciendo. No consigo entender que su dirigente el otro día mostrase aquí dos páginas de un medio de comunicación dando una lista de una gente, sin ningún tipo de pudor, que los juzgados han dicho lo contrario. No lo consigo entender. No consigo entender que ustedes vengan aquí hoy a decir que yo le dejaba o no le dejaba un coche a un señor que ya ha asumido sus responsabilidades políticas –su dirigente, no–, y que hay un juzgado que dice lo contrario. No lo consigo entender. No consigo entender cómo usted hoy se ha venido aquí a decir que a mí me han expulsado de un colegio profesional cuando es mentira. No lo consigo entender. No consigo entender cómo usted hoy ha venido aquí a decir que hay un juzgado de primera instancia que condenó a un medio de comunicación, cuando es mentira. Pero no es que lo diga yo, yo no quiero que estos señores tengan fe en mí, es que lo dicen los juzgados. ¿Qué es usted más que un juez? Más que la Policía, posiblemente, porque la dirigen para ir contra mí, ¿pero más que un juez, también? ¿Más que el fiscal jefe de Cataluña, que dice que yo no era ninguna red organizada a los ocho días de haberme detenido? ¿Más que él también? Que yo no entro en su juego parlamentario, que si ustedes se quieren insultar, se quieren gritar, se quieren decir las verdaderas barbaridades que tenemos que ver todos los ciudadanos todos los días, es su problema, va en su sueldo; en el mío, no. Yo soy un empresario, no tengo ni que estar hoy aquí, ni que 13 d’abril de 2015 haber estado tres días detenido, ni que aguantar que usted me realice preguntas tendenciosas, cuando hay juzgados que dicen lo contrario, juzgados, no yo, juzgados. Que a su dirigente, por decir esas barbaridades el viernes, le he puesto una querella esta mañana. ¿Que me tengo que pasar los días en los juzgados con todos ustedes? El president Senyor Marco, permeti’m un aclariment, purament formal: sí que té l’obligació d’estar aquí perquè ho preveu el Reglament de la cambra i la jurisdicció, com tanta altra gent que compareix per donar la seva opinió, per defensar-se, també. I, per tant, senyor Rodríguez, li queden deu segons. Santi Rodríguez i Serra Amb deu segons, però sí que faré com a mínim una primera consideració. Jo no he insultat ningú... Usted sí, lleva días haciéndolo –lleva días haciéndolo. Yo solo le hago preguntas de aspectos que considero que son contradictorios en todas sus declaraciones, en todas sus manifestaciones y contradictorios con lo que manifiestan otras personas. Y el que está aquí p­a ra responder es usted, no para hacer preguntas ni para hacerme preguntas a mí. En todo caso, es usted el que tiene que hacer preguntas. Pero mire, como ya no me queda tiempo, sí terminaré con lo que creo que es la conclusión, que es precisamente la cortina de humo, no solo porque sea el título de un libro –que, por cierto, ahora entregaré al letrado de la cámara para que esté a disposición de todos los miembros de la comisión que lo consideren conveniente; de forma igual a como una persona también entregó un CD diciendo su contenido, ¿no?–, esa cortina de humo es que precisamente, señor Marco, la filtración de esa grabación... (Remor de veus.) Suposo que dec poder parlar com la resta de diputats... La filtración de esa grabación se produce como antídoto al hecho de que, en esas fechas, estaba a punto de publicarse la declaración íntegra de la señora Álvarez ante el juez de la Audiencia Nacional, que se publicó precisamente el 12 de febrero, y que poner al descubierto los trapos sucios del señor Pujol Ferrusola fuera tapado con la aparición de una grabación de una comida y la acusación a la señora Sánchez-Camacho, señor Marco. Y usted –usted– ha sido el colaborador necesario para perpetrar esa estrategia. Mire, nosotros tampoco no queremos colaborar a que de esta comisión se haga un espectáculo televisivo, en todo caso, quienes lo hacen son aquellos que, como usted, luego van por los platós de la televisión a explicar sus teorías, cuando nadie puede replicarles. El president Gràcies. Passem al torn de... (Veus de fons.) Entenc que no hi ha pregunta... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 24 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández El president No, ya, pero... Gràcies, senyor Marco. 13 d’abril de 2015 Senyor Rodríguez. El president Un minut, senyor Marco. Francisco Marco Fernández Yo a usted, al principio, cuando usted me ha hecho la pregunta, le he preguntado, le he dicho: «¿Esto es una pregunta o es una afirmación?» Usted ha dicho: «Es una afirmación.» Entonces ahora no me diga que yo no contesto a sus preguntas, yo contesto a sus afirmaciones, a esas afirmaciones tendenciosas. Dos. La diferencia entre el CD de La Camarga y el libro que usted acaba de entregar es que hay un juzgado de instrucción... ¿Me está escuchando?, porque yo he tenido el respeto de escucharle. La diferencia entre el CD de La Camarga y ese libro es que hay un juzgado de instrucción que está investigando ese libro por un delito; el CD de La Camarga, ninguno. Y, vuelvo a repetir, no estoy de acuerdo en la difusión, no estoy de acuerdo en la difusión. Me parece que lo que ustedes, a puerta cerrada, escucharon puede ser o puede no ser; en eso, ustedes tienen razón. ¿Yo la tendré en algo? Porque a usted solamente le interesa atacarme. Y, por último, yo a los platós de la televisión voy a defenderme de las verdaderas barbaridades que se dicen aquí y en los medios de comunicación que ustedes controlan. Porque, cuando a mí sus compañeros me han querido citar, ustedes han dicho que yo no viniese, para no defenderme. Y, por último, si el CD de La Camarga se ha utilizado para tapar los trapos sucios de la familia Pujol y de Jordi Pujol Ferrusola, mire, si usted me pide mi valoración personal le diré que me parece muy bien que haya un juzgado –la Audiencia Nacional, un juzgado de instrucción aquí– que esté investigando la posible corrupción –la posible corrupción– de la familia Pujol y de la familia Pujol Ferrusola, me parece muy bien, como ciudadano, extremadamente bien. Pero usted no mezcle la política con una actividad empresarial, no la mezcle, porque ahí viene la raíz de todo el problema, que su dirigente –su dirigente– mezcló una comida con una señora que tenía una relación personal con el hijo de un político, supuestamente, para hacerle daño y ese es el verdadero problema de todo esto. A los Pujol, que los juzguen. Si han robado, ¡que los condenen! Yo no seré quien los defienda, porque no los conozco, pero si a ellos me los encontrase les saludaría, a Alícia Sánchez-Camacho, no, porque ella me envío a mí y a personas de mi entorno –le repito, privándome de mi libertad, de mi libertad– tres días, y de mi libertad de deambulación seis meses, con la Policía en mi casa, y ustedes dando ruedas de prensa, no en los platós, dando ruedas de prensa a los medios de comunicación diciendo lo malo que era yo, el espía malvado. Santi Rodríguez i Serra Per una contradicció. Bé, hi haurien molts més motius, però una contradicció, perquè, de fet, tota la compareixença del senyor Marco i totes les declaracions que ha fet el senyor Marco, des de fa un parell d’anys cap aquí, són una contradicció en si mateixa. Però, almenys, una, per explicar al senyor Marco que el nostre grup parlamentari va dir que no comparegués en aquest Parlament en una comissió legislativa, perquè l’objectiu de les comissions legislatives és molt diferent que escoltar els espectacles que hem escoltat avui i, en canvi, vam dir que ho fes en aquesta comissió d’investigació. El president Que consta en acta. Si li sembla, senyor Marco, passarem, ara, al Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan Mena. Joan Mena Arca Gràcies, president. I agrair la presència del senyor Marco. Jo, si em permet el president, volia fer dues consideracions primeres. La primera, també, doncs, una reflexió que li volíem traslladar... El president Disculpi un moment, senyor Mena... Joan Mena Arca Sí... El president Fem una parada de cinc minuts, que, ara, el compareixent ha de miccionar. La sessió se suspèn a tres quarts de dotze del matí i deu minuts i es reprèn a les dotze del migdia i set minuts. El president Doncs, reprenem la sessió. En aquest cas, disculpi, senyor Mena, és el torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan Mena. Joan Mena Arca Gràcies de nou, president. Bé, jo deia que volia fer abans dues consideracions. La primera és ja comunicar-li, senyor Marco, que nosaltres no participarem COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 25 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA d’aquesta estratègia que sembla que té algun grup de desacreditar constantment la persona que ve a fer les compareixences, perquè vostè ens podrà agradar més o menys, podrem creure el que diu o el podrem no creure, però no participarem en aquesta estratègia de desacreditar-lo a nivell personal, perquè com a mínim vostè avui ha vingut a donar les explicacions que calen. Jo vull recordar que encara esperem que el senyor Moragas, el senyor Fernández Díaz o el senyor Montoro tinguin la poca vergonya de venir en seu parlamentària i donar totes les explicacions que calguin. Però vull fer també una segona consideració, i aquesta, senyor Marco, també aniria per a vostè. No faci vostè el contrari, no desacrediti tampoc la tasca dels diputats i les diputades, que la podrem fer millor o pitjor, però jo li vull dir, senyor Marco, perquè, si no, doncs, no em quedaria tranquil, que en el meu sou no entra insultar ni dir mentides, perquè el dia que en el meu sou entri insultar jo marxaré, perquè jo no vinc aquí ni a insultar ningú ni a dir mentides de ningú; vinc a fer la feina, a fer l’encàrrec que tenim dels catalans i les catalanes i a fer que aquesta comissió no es converteixi en un espectacle, que és el que molta gent al final acaba pensant. Dit això, crec que també és un moment interessant per poder ressituar què és el que fem en aquesta comissió parlamentària. Aquesta comissió parlamentària es va constituir pocs dies després que l’expresident Pujol declarés que era un defraudador fiscal. Hi havia una fortuna sospitosa, dubtosa, de la família Pujol i, en aquest sentit, vostè ha vingut en aquesta comissió –o almenys així ho entenem des del Grup d’Iniciativa i Esquerra Unida– per veure si ens pot treure, ens pot donar explicacions de com és que una persona amb altes responsabilitats a la vida política catalana, com és la senyora Sánchez-Camacho, tenia informació o presumpta informació de comportaments dubtosos de la família Pujol i va estar cinc anys sense posar-ho en coneixement de la justícia. Jo crec, senyor Marco, que tot plegat ens situa i ens emmarca per què estem en aquesta comissió parlamentària, que, ho repeteixo, no és un espectacle ni és un xou televisiu. Dit això, senyor Marco, ens interessa molt situar el focus en el que vostè deia a la seva intervenció inicial i després a preguntes d’alguns dels diputats sobre l’entorn de la senyora Sánchez-Camacho. Vostè deia que qui li havia fet l’encàrrec de la gravació de La Camarga era l’entorn personal de la senyora SánchezCamacho. A mi m’agradaria, senyor Marco, que vostè avui fos valent i ens digués nom i cognoms d’aquest entorn. 13 d’abril de 2015 muchísimo menos que vengan ustedes aquí a insultarse ni nada por el estilo, aunque desde la bancada Popular ha aparecido en algún momento la necesidad de masacrarme a mí para defender sus posiciones. La pregunta que usted me ha hecho se la voy a decir, y yo quiero... Ustedes no entendieron al señor Sánchez Carreté. Les podrá, como usted ha dicho, gustar más, menos, el personaje, pero ustedes tienen que entender que los profesionales liberales tenemos una cuestión, que se llama secreto profesional, que para nosotros es fundamental, que el día que yo me ponga a decir..., venga aquí, a un juzgado, donde sea, a decir el nombre de un solo cliente, tendré que cerrar. Si yo después de dieciséis policías, cuarenta y cinco en mi casa, tres noches de calabozo, y teniendo a los dos fiscales más importantes de Cataluña delante de mí me acogí a mi secreto profesional, imagínese hoy, después de dos años. Es que es mi obligación, pero es que es mi obligación. Yo entiendo lo que usted me dice, y yo entiendo que usted me diga: «Sea usted valiente.» Es que no es que sea valiente o no, es que si lo hago, cojo el Código penal, me voy a un juzgado directamente a que me acusen, y con toda la razón del mundo. Yo me debo a mi profesión, me debo a mi secreto profesional, y jamás lo revelaré, ni aquí, ni en el Tribunal Constitucional, ni donde sea. Joan Mena Arca Bé, llavors, intentant, diguéssim, fer un marc de les respostes que vostè donava, vostè ha dit que no va tenir l’encàrrec del Partit Socialista com a institució, de cap element institucionalitzat del Partit dels Socialistes de Catalunya. Entenc que podria ser, senyor Marco, alguna persona vinculada al Partit dels Socialistes de Catalunya i que formés part de l’entorn personal de la senyora Camacho? Francisco Marco Fernández He dicho más. He dicho: «Ni el PSC, ni el PSC de forma institucional, ni el entorno del PSC de forma institucional.» O sea, he querido desvincular absolutamente al Partido de los Socialistas de Cataluña, porque no es así, porque ellos no estaban ni implicados ni involucrados. El nombre, la afiliación, el origen, no os lo voy a decir, ya no les voy a centrar más al personaje. Simplemente le diré que era del entorno más personal de Alícia Sánchez-Camacho, el más personal. Y, para mí, el entorno más personal es mi familia, mi pareja, mis ascendientes y mis descendientes, nadie más. Ese es el entorno personal. El profesional es mi entorno laboral. Joan Mena Arca Francisco Marco Fernández Lo primero, muchísimas gracias por no entrar en los ataques personales. Lo segundo, si se ha entendido que yo consideraba que ustedes venían aquí a insultarse, tendré que corregir mis palabras. Yo lo que quería decir es que en su sueldo están las cuitas entre partidos y las discusiones entre partidos, que es por lo menos la percepción que recibimos los ciudadanos, ni Però, li ho torno a repetir, un entorn personal amb vincles amb el Partit Socialista o no? Francisco Marco Fernández Me vuelvo a... Le vuelvo a referir que me tengo que acoger a mi secreto profesional y no centrar de ningún tipo de forma más la persona que nos lo encargó. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 26 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Joan Mena Arca Molt bé. Sobre la senyora Sánchez-Camacho, vostè diu que va mentir, no?, en aquesta comissió el passat divendres. A mi m’agradaria, com li han dit també altres diputats d’aquesta comissió, si pot aportar les proves que demostrin aquesta mentida, perquè sí que en seu parlamentària a la sessió del divendres la senyora Sánchez-Camacho va dir una mentida: ella va dir que no havia tingut cap contacte amb la senyora Maria Victoria Álvarez després del dinar de La Camarga i, després, el mateix portaveu del Grup Popular, el senyor Santi Rodríguez, va reconèixer que era mentida, perquè ells mateixos van dir que havien aportat, no sé si a Fiscalia o a algun jutjat, una documentació de Whatsapp entre la senyora Camacho i la senyora Maria Victoria Álvarez. Per tant, senyor Marco, seria la segona mentida que diu la senyora Sánchez-Camacho en aquesta comissió parlamentària. Li ho repeteixo, té vostè alguna prova que pugui aportar en aquesta comissió sobre aquestes presumptes mentides de la senyora Camacho? Francisco Marco Fernández Mire, yo no solamente le he dicho que mintió este fin de semana, sino que esta mañana le he puesto una querella por mentir, simple y llanamente. No una, ni dos, ni tres, si se lo he explicado al principio... Ella dijo que me allanó, mentira; ella dijo que la grabación era ilegal, mentira; ella dijo que yo investigué a la señora Turu, mentira; ella dijo que yo investigué a jueces, mentira. Todo eso es mentira, y como todo eso es mentira yo me he ido a ponerle una querella, pero no una. Usted a lo mejor recordará una de las que dijo el viernes. Yo, una retahíla, y por eso he ido al juzgado a ponerle la querella. La hubiera puesto el sábado, el domingo, pero como no estaba, simplemente..., como el viernes yo no pude comparecer, este fin de semana en los platós he tenido que defender mi honor, que se intentó vulnerar de forma sangrante el viernes, por parte del Partido Popular de Cataluña y de su presidenta. Nada más. Joan Mena Arca Molt bé. Ha parlat vostè també d’amenaces, que havia patit amenaces. Ens pot concretar una mica més per part de qui, de quins entorns, si és de l’entorn del Partit Popular de Catalunya, si és, fins i tot, de l’entorn de persones del Partit Popular vinculades amb els poders de l’Estat; quin tipus d’amenaces són i de quines persones s’ha sentit vostè amenaçat? Francisco Marco Fernández No es que lo diga, es que lo he declarado judicialmente. O sea, a mí, cuando me detienen yo tengo que pedir un habeas corpus, porque unas horas antes se me ha dicho desde el entorno de la información policial que salvase a Alícia y que me callase la boca. Luego se me han hecho multitud de amenazas a través de los letrados del Partido Popular, que he escrito. No es que 13 d’abril de 2015 se lo diga ahora, es que yo lo he escrito, es que si escriben eso sobre mí, yo me voy a un juzgado, y ellos no lo han hecho. Es que multitud, o sea, simplemente, para que firmase, para que firmase unos documentos dijeron que me iban a pisar como a una cucaracha y enviarme a treinta personas para denunciarme. Pero las amenazas peores son las de decirme, horas antes de mi detención: «No, no, no te preocupes, te vamos a hacer una detención técnica.» Y, a la mañana siguiente, enviarme a dieciséis policías a detenerme, cuando llevaban dos días controlando mi vivienda, desde el día 16, o desde el día... Sí, creo que me detuvieron el día 19, desde el día 16; multitud, multitud. Ahora, hay que ser justos. Desde la publicación del libro, más o menos, me han dejado tranquilo, igual que los medios de comunicación; me imagino que tras darse cuenta de que todo lo que se había creado alrededor de La Camarga y de los supuestos malvados espías de Método 3 era todo un bluf. También me han dejado bastante en paz. Hasta hoy, bueno, hasta el viernes. Yo había desaparecido, de los medios de comunicación, absolutamente desaparecido. Yo lo que quería era un perfil bajo, desaparecer, que nadie me viese, seguir trabajando –seguir trabajando–, llegar a final de mes, como el resto de los españoles y catalanes. Es lo único que quería. Pero ya me tienen aquí otra vez, en los medios, etcétera. Yo había escrito una novela con un único fin, aparecer en los medios de comunicación con algo blanco, no con un libro sobre Método 3, el método confidencial, algo blanco, aparecer en los medios, sin tener que hablar de La Camarga, hablando de una novela. Pero no me dejan. El viernes perdieron una oportunidad inmensa, no meterse conmigo, y hubiera venido aquí hoy, hubiera pasado sobrevolando y me hubiera ido a mi casa con mi familia, que siempre están. Pero no me dejan... Joan Mena Arca No el deixen, senyor Marco, diu vostè. Qui no el deixa? Tal com vostè mateix va dir en algun moment, que es va descriure com a víctima dels lampistes de la policia, ens pot explicar què volia dir amb això? Francisco Marco Fernández A mí el victimismo no me gusta –a mí el victimismo no me gusta– y yo no voy a hacer aquí un relato victimista de mi vida, porque, entre otras cosas, sería injusto conmigo mismo. Simplemente, a mí se me utilizó, por parte de los medios de investigación en una lucha política en la que yo no tengo nada que ver. Pero, ¿sabe por qué? Si es que era muy sencillo. Si es que usted hablaba con Madrid y decían: «No, no, es que Francisco Marco es del CNI catalán» –que no existe. Si hablaba con los dirigentes o con la gente que manejaba información en Cataluña, decían: «No, no, no, si Francisco Marco es del CNI español.» Ante eso, ante esos dos choques de trenes es imposible estar tranquilo, y yo no era ni del CNI catalán –que ni existe–, ni del CNI es- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 27 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA pañol, porque yo era un mero empresario, pero se me vehiculó, se vehiculó todo lo que ocurrió políticamente, y aquí estoy hoy. Que si usted pone en la web del Parlament «Método 3», en el buscador, no sé cuántas apariciones hay, aparece Google, qué necesidad hay, si soy un empresario privado que no me dedico a investigarles a ustedes, que no me dedico a realizar informes para que ustedes se peleen entre unos y otros, que todo eso es ciencia ficción, que creo que el presidente lo digo, que espionaje es otro, que esto es de Mortadelo y Filemón, la discusión de la comisión de investigación del espionaje. Esto es de Mortadelo y Filemón. Yo era un empresario. ¿La mayor agencia de detectives española? Seguramente. ¿La mejor? Eso quiero creer. Pero cuando a un empresario lo meten en cuitas políticas sale escaldado, porque ni sé, ni quiero saber, ni estoy dentro ni nada. Joan Mena Arca Sí. El que passa, senyor Marco, és que jo crec que vostè abusa de les oracions impersonals. Vostè diu: «Se me utilizó...», «se me metió...», «se me no sé qué...», «se me utilizó en las luchas políticas...» Digui vostè: qui el va utilitzar?, en quines lluites polítiques?, quins van ser aquests actors polítics?, i, segurament, el seu relat tindrà molta més credibilitat. 13 d’abril de 2015 mi empresa. Sé, incluso, escribir. Pero no sé de política, porque nunca me ha interesado, más allá de lo que le pueda interesar a un ciudadano normal. El president Senyor Mena, queden tretze segons. Si vol fer totes les..., seguides. Si li sembla, eh? A poc a poc, tenim paciència... Joan Mena Arca Volia aprofundir en aquest tema, però, atès que no tinc més temps, volia situar-li, senyor Marco, dues preguntes, que intentaré que siguin tan concretes com sigui possible. La primera, vostè ha parlat d’uns pactes de confidencialitat. Volia saber, senyor Marco, amb qui i quan va establir aquests pactes de confidencialitat? I després, si puc fer... Francisco Marco Fernández No, yo no he reconocido haber firmado ningún pacto de confidencialidad. No me debe haber entendido. He dicho que, si existiese... Joan Mena Arca Francisco Marco Fernández Yo sé que usted me lo agradecería, sé que los medios de comunicación me lo agradecerían, pero..., y mis abogados, incluso, me lo agradecerían, porque los tendría que contratar. Yo no estoy aquí para inmolarme, ni para ser el héroe de nadie. Yo, simplemente, sé quiénes y por qué, pero me lo reservo para mí, porque tengo aún un poco de... Por lo menos, de conciencia jurídica; dejémoslo ahí. Joan Mena Arca No ens diu tampoc quines són les lluites polítiques... Francisco Marco Fernández Es que eso no creo que me pertoque a mí. Yo eso se lo digo... Más allá de estarme protegiendo jurídicamente, cuando hablo, utilizando impersonales, yo creo que eso no me pertoca a mí. Yo creo que no se... Mire, yo creo que no se entendería, si yo hablo hoy de mi españolidad, y que no creo en la independencia, pero también creo que no se me entendería en Madrid, si yo hoy digo que la lucha que se está realizando contra los medios que sustentan la independencia no es limpia. No creo que se entendiese ni una cosa ni la otra. Y yo me quiero salir de aquí... Bueno, mi condición política, ya la he tenido que decir, antes de que me vehiculasen con los movimientos independentistas; pero, ¿qué les aporta? Es que no les aporta nada, que yo haga una reflexión política. No, no les aporta nada, de verdad. De verdad. Porque yo no sé de política. Yo sé de derecho, sé de investigación, sé de mi familia, sé de Jo no dic que els hagi firmat; que els té. Els té o no els té? Encara que siguin... Francisco Marco Fernández Mire, yo, quiero que me entienda, y voy a intentar contestarle a la pregunta... Si yo he venido aquí hoy es a no mentir, y yo voy a intentar contestarle a la pregunta, para que usted me entienda, pero sin contestarle. Si yo hubiese firmado algún pacto de confidencialidad... Todos los pactos de confidencialidad conllevan una pena pecuniaria si se rompen. Si yo hubiese firmado un pacto de confidencialidad, estaría incumpliendo..., si yo, y si lo confirmase, estaría incumpliendo eso, y, por lo tanto, sería reo de una pena pecuniaria. Como su partido no me la va a pagar, ni nadie me la va a pagar, sino que la tendría que pagar yo, y no me va bien, en estos momentos, pagarla, ni confirmo ni desmiento la existencia de unos pactos de confidencialidad. Joan Mena Arca I, en cas que existissin, a qui beneficiaria? A qui protegirien, aquests pactes de confidencialitat? A més d’una part? A vostè, com a empresari? A qui va fer la contractació de la gravació del dinar de La Camarga? Francisco Marco Fernández Eso es una gran pregunta. Única y exclusivamente, a quien no se ha visto afectado jurídicamente por la grabación de La Camarga. Yo me he visto afectado jurídicamente. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 28 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Joan Mena Arca Joan Mena Arca Molt bé. Després, volia preguntar-li també sobre les còpies de la conversa. Hi ha només una còpia que està en mans de la justícia? Vostè ha dit alguna vegada, en aquesta mateixa compareixença, sobre..., o ha insinuat, gairebé, que el Partit Popular controlava què és el que fa la policia, què és el que feia fiscalia; no sé si té a veure amb les paraules que va dir la senyora Sánchez-Camacho, aquelles famoses del fiscal de confiança. Creu vostè, perquè ha tingut tractes amb aquesta contractació de la gravació de La Camarga, que hi ha una sensació d’impunitat per a una part dels directius, dels dirigents polítics del nostre país respecte de la justícia? Francisco Marco Fernández Hay un original que está en manos de la justicia. Yo, de verdad, y se lo digo..., y me gustaría decir lo contrario, pero es que Alícia Sánchez-Camacho tiene la razón. Lo que ustedes han escuchado, que ha traído aquí un señor, se llame Pujol Ferrusola o no se llame Pujol Ferrusola, no es la conversación de La Camarga. Que lo que ronda por internet, seguramente, tampoco es la conversación de La Camarga. La conversación de La Camarga, solamente hay una, y está en el Juzgado de instrucción 14. Si luego viene de Argentina, de Estados Unidos, se manipula o no se manipula, yo no lo sé. Pero lo que ustedes han escuchado no es la conversación de La Camarga. La conversación de La Camarga es una, y está en el juzgado de instrucción. Joan Mena Arca Bé, jo li recordo, senyor Marco, que, precisament per això, el nostre grup no va participar de l’escolta d’a­ questa gravació, perquè enteníem que nosaltres, si alguna cosa havíem d’escoltar, era l’original de la gravació, per tant, la que està testimoniada per la justícia com a la gravació original. Però jo li torno a preguntar: d’aquest original, se’n va fer alguna còpia? Se’n van fer còpies? Francisco Marco Fernández ¿Del máster original? No. A nuestro cliente se le entregó uno, que llevaba un corte inicial y un corte final, es decir, antes de llegar a La Camarga y después de llegar de La Camarga. Y eso es lo que se le entregó. Que eso es, posiblemente, lo que está rondando por internet o no, porque yo nunca he escuchado lo que ronda por internet. Joan Mena Arca Vostè no ha escoltat mai ni el que ronda per internet, ni... Francisco Marco Fernández Yo jamás me atrevería a decir que controla la fiscalía. Jamás. Cualquier cuestión que yo haya dicho sobre la fiscalía catalana ha sido para loarla. Porque podía haber hecho una escabechina brutal, y centró la investigación, centró las situaciones; incluso, intentó impedir que se archivase la cuestión de La Camarga, cuando, obviamente, yo quería que se archivase, y Alícia Sánchez-Camacho también. Aun así, sigo diciéndole: no, no. No, yo no creo que Alícia Sánchez-Camacho controle ni la fiscalía ni la judicatura. No lo creo. Con respecto a las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, y me refiero en global, mire, creo que la policía española y la catalana son de las mejores policías que existen en el mundo. Entre otras cosas porque en muchas épocas, sin medios técnicos, han tenido que realizar investigaciones utilizando la inteligencia, y eso ha provocado que tengamos una gran policía. Sé que a ustedes les apetece pensar que ese grupo de treinta policías que andan rondando por Cataluña, y se ha escrito en los medios, investigando la corrupción de los políticos, son muy malos... Bueno. No, mire, yo creo que los policías, incluso los que con nombres y apellidos he citado yo, o han salido citados en otros lados, son grandes servidores públicos, son personas que han realizado grandes servicios contra el terrorismo; y que, a lo mejor, tienen dirigentes por encima –y, obviamente, no es el Partido Popular de Cataluña, obviamente no– que les hacen entrar, que les hacen olvidarse de sus investigaciones técnicas y entrar en investigaciones políticas. Yo es que eso no se lo puedo reprochar, ni a esos policías. Al que se lo tengo que reprochar es a los dirigentes políticos. No creo, y lo digo de corazón y sinceramente, que Alícia SánchezCamacho controle a la policía, ni muchísimo menos. Francisco Marco Fernández No. Por una cuestión muy sencilla, y usted quiero que me entienda. Yo tengo firmado un pacto, un pacto público con Alícia Sánchez-Camacho, sobre lo que yo no voy a hablar, sobre la conversación de La Camarga. Yo soy falible, y como falible, si yo me dedico a hablar con ustedes hoy, o en los juzgados, o con la prensa, y yo he escuchado eso, puedo tener un lapsus linguae. Si no lo he escuchado, es imposible que yo tenga un lapsus linguae. Por lo tanto, me he impedido a mí mismo y he impedido a mi entorno más cercano escuchar esa grabación. Joan Mena Arca Molt bé. Una última pregunta, president. Vostè ja ens ha dit, senyor Marco, que encara té la llicència de detectiu privat, o d’investigador privat. Jo li faig una pregunta, potser és tècnica, però molt concreta: Si vostè hagués comès alguna il·legalitat, és a dir, si vostè hagués fet alguna gravació sense el consentiment d’alguna de les dues parts, vostè mantindria avui la llicència de detectiu privat, o immediatament se li hauria retirat per cometre una il·legalitat? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 29 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández En cuanto yo tenga una condena judicial de cualquier tipo, a mí se me quita la licencia de detective privado. De cualquier tipo. En cuanto yo tenga antecedentes penales, si tengo algún día, aunque sea por una alcoholemia, se me retiraría la licencia de detective privado. El president Gràcies, senyor Mena. Passem ara al torn del Grup Parlamentari de Ciutadans, en veu de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa. Carlos Carrizosa Torres Gracias, señor presidente. Nosotros, habida cuenta de que no hemos podido seguir íntegramente el contenido de la comparecencia, por respeto al compareciente, a todos los presentes y a los medios de comunicación, nosotros no formularemos preguntas, y nos estudiaremos el acta y las grabaciones de esta sesión. Gracias. 13 d’abril de 2015 por un pacto de confidencialidad. No, no, yo no lo digo porque el secreto profesional que conlleva mi profesión así me obliga, y me obliga el Código penal, por otro lado. Yo no voy a entrar en diatribas de programas del corazón, como hizo Victoria Álvarez el otro día. Si ustedes quieren que yo vaya un poco más allá, le diré: Si ustedes me preguntasen si yo, que no conozco al señor Zaragoza, le repito, no le conozco personalmente, tuvo..., estuvo bien que dimitiese con relación a esto, le diré: no. No. Estoy yendo más allá, y le estoy diciendo: Me voy a acoger a mi secreto profesional. No voy a hablar, no voy a decir... Pero la única pregunta es: Háganme ustedes una pregunta, preguntándome si yo, como ciudadano, pienso que es normal que el señor Zaragoza, involucrado en todo este follón, haya tenido que dimitir, y le diré: no. ¿Dónde está el delito? Dejémonos... ¿Dónde está el delito? ¿Cuántos parlamentos hay en España con imputados por haber robado dinero de los españoles? Muchísimos. ¿Dónde está el delito? ¿Dónde está la imputación del señor Zaragoza? ¿Pero dónde está? ¿Dónde está? Gràcies, senyor Carrizosa, per l’explicació. És el torn, aleshores, del Grup Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet. Esa, le vuelvo a repetir, es mi opinión, y, como opinión –porque yo he estado intentando toda la mañana diferenciar entre opinión e información, o entre hechos y opinión–, le digo: es mi opinión, y es rebatible. Se la rebatiría yo por sesenta y cinco sitios. Pero le estoy diciendo: es mi opinión. Isabel Vallet Sànchez Isabel Vallet Sànchez Gràcies, president. Bon dia. Jo crec que vostè sap que si una de les coses, o la més important, o de les més importants que necessita saber aquesta cambra, i sobre la qual ha versat bona part del temps de les compareixences de la setmana passada i les d’aquesta, és sobre qui va encarregar la gravació de La Camarga, perquè entenem que qui ho va encarregar té una determinació molt clara respecte a les utilitats polítiques o les finalitats polítiques per usar-la després, no? Sí, sí. De moment no la rebatrem, perquè no volem esgotar temps. Però, en tot cas, si queda temps, en tot cas, li farem el que és la nostra opinió sobre la dimissió del senyor Zaragoza, que, segurament, el cas d’Alícia Sánchez-Camacho seria un dels casos als quals està lligada aquesta dimissió com a secretari d’organització. El president Vostè ja ha dit en reiterades ocasions que no dirà qui serà, perquè trencaria un pacte de confidencialitat i hauria de pagar una multa. Jo li formularé dues preguntes, en les quals no ha de dir noms, simplement ha de dir sí o no. I, per tant, crec que, d’alguna manera, podrien, en tot cas, interpretar-se que està violant qualsevol mena de pacte. La primera és: Vostè ha vingut a dir que l’entorn personal d’Alícia Sánchez-Camacho seria el qui ho havia encarregat, i, és més, l’ha acotat: personal, cercle familiar, ascendents, descendents i parella, en tot cas. Té alguna relació amb el que es va dir l’altre dia, sobre el fet que la senyora Camacho compartia moments d’oci amb el senyor Zaragoza, i, per tant, indirectament, estaríem parlant d’aquesta possible parella? Francisco Marco Fernández Con respecto a la primera parte de la formulación de su pregunta, que usted me ha dicho que yo no lo digo En tot cas, la segona pregunta era sobre si la persona que li ha encarregat la gravació estava en aquesta sala; no la formularé. I li preguntaré un altre cop sobre el tema dels pactes. Ha dit... Els pactes, eh? Els que sí que ha dit que té, i els que diu que no pot revelar, perquè, en tot cas, bé, incorreria en una sanció pecuniària, ha dit, a més a més. No ho pot revelar, entenc que el contingut; però sí amb la persona que els ha pactat, o el partit que els hagués pactat..., o tampoc? Francisco Marco Fernández Usted ha empezado su formulación diciendo que sí, que yo he confirmado, que he dicho que tengo. Yo no lo he confirmado nunca, que yo tenga un pacto de confidencialidad con Alícia Sánchez-Camacho. Nunca. Isabel Vallet Sànchez No he dicho con ella, ¿eh? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 30 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández No, no. Ni con ella, ni con nadie. Yo no he confirmado nunca tener un pacto de confidencialidad. Si los tu­ viese... (Veus de fons.) Bueno, es que yo creo que, si yo tuviese un pacto de confidencialidad... Mire, le voy a leer lo que he dicho esta mañana..., para ajustarme a mis palabras. Bueno, me acuerdo de memoria, he dicho que lo firmé, que yo he firmado, mejor dicho, que yo he firmado –y no me refiero a un pacto de confidencialidad– un pacto con Alícia SánchezCamacho en su propio nombre y en el del Partido Popular de Cataluña. Y le repito, todos los pactos de confidencialidad o no confidencialidad conllevan una pena pecuniaria, por lo tanto, si yo incumplo mi parte del pacto de confidencialidad y yo he firmado, hipotéticamente yo hubiese firmado en nombre mío y en nombre de mi madre, por ejemplo, ella sería reo de la pena pecuniaria. Si alguien, si el señor Fernández tuviese una empresa y firma ese pacto de confidencialidad en nombre del señor Fernández y de la empresa, sería reo de esa pena pecuniaria el señor Fernández y la empresa. Le vuelvo a repetir, Alícia Sánchez-Camacho tiene firmado un pacto conmigo en su nombre y en el del Partido Popular de Cataluña. Miren las cifras que bailan por los medios de comunicación sobre ese pacto, mírenlas, que se asustarán. Isabel Vallet Sànchez D’acord. Llavors, d’aquest relat, del relat que acaba de fer i del que està fent tota l’estona, vostè hauria arribat o, en tot cas, hauria arribat a un acord, l’acord del cobrament dels vuitanta mil euros, que després no s’hauria cobrat, mai es cobraria. Llavors, pot aportar alguna prova que, d’alguna manera, pugui verificar el que diu? El que diu sobre, bàsicament, el que ha dit que és una mentida de la senyora Sánchez-Camacho. Francisco Marco Fernández La prueba sobre que mintió el viernes se la aporto aquí..., está denunciada aquí. Sobre lo que he dicho o no he dicho, más allá de lo que he dicho, no voy a decir, porque no puedo; no porque no quiera, porque no puedo, me obliga la Ley de seguridad privada, me obliga el Código penal, me obligan los pactos contractuales que yo tengo firmados públicos, y si hubiese alguno privado, privado. Isabel Vallet Sànchez Torni’ns a explicar això d’aquesta denúncia per calúmnies. No sé si ho he acabat d’entendre, però ha vingut a dir que interposava la denúncia per calúmnies i que després oferiria el perdó o, en tot cas, signaria el perdó? Aquesta maniobra a què es deuria? No ho entenc, eh? Vull dir... Francisco Marco Fernández Ya se lo digo yo, se lo digo muy claramente. Me parecería..., que creo recordar, a lo mejor no la enten- 13 d’abril de 2015 dí bien yo a doña Alícia el otro día, que dijo que no habían imputados en sus filas, en las listas electorales que estaban haciendo, y creo que dijo: «Bueno, uno que lo había estado, pero ya no lo está.» Claro, si yo le pongo una querella a ella..., si yo le pongo la querella y la admiten a trámite, la imputarán. Como yo no quiero afectar a las listas del Partido Popular de Cataluña, yo en cuanto ella se retracte... Si es que lo tiene muy fácil, yo he puesto tres cuestiones muy sencillas aquí, ella que venga, que se retracte en el juzgado, y yo, al momento, le quito la querella. Y ya está, es así de sencillo. Porque a mí..., o sea, yo lo que no quiero es..., yo quiero que me entiendan, es que yo no quiero entrar en cuitas políticas, es que yo no quiero entrar en afectaciones y que digan: «No, si está imputada, si no está imputada...», y, entonces, cada vez que digan: «Está imputada porque Método 3 la imputó.» No, uf!, lejos. Es que no quiero salir en los medios de comunicación, salvo por mi novela. No quiero, es que no quiero. Por lo tanto, se lo quitaré en cuanto ella vaya y se retracte, se lo quitaré. Es muy sencillo, en cuanto ella vaya y diga: «No, es mentira, Francisco Marco no investigó a la señora Turu.» Que vaya y lo diga: «No, es mentira, Francisco Marco no investigó a jueces y a fiscales.» Que vaya y lo diga: «No, es mentira, la grabación de La Camarga no es ilegal.» Que vaya y lo diga. Son tres puntos principalmente, que vaya y lo diga. Y si no lo dice –y si no lo dice–, entonces, yo utilizaré todas las armas que en derecho se me permitan para defender-me, todas, absolutamente todas que en derecho se me permitan, estén amparadas bajo un secreto de confidencialidad o no. Todas. Isabel Vallet Sànchez Sí, precisament, li anava a preguntar això, li anava a preguntar si ella no va a retractar-se, vostè arribarà al final? Perquè, sap què passa? Que sembla..., fa una mica la sensació que aquests equilibris de secrets que tots han de fer quan arriben aquí –ho podem entendre més o menys– ens acaben contant un relat que ja no sabem ni què creure, no? Per tant, si ella no es retracta, arribarà fins al final o acabaran amb un altre pacte que ens impossibilitarà saber què és el que ha passat? Francisco Marco Fernández Bueno, saber lo que ha pasado lo sabemos todos, porque lo dijo ella públicamente grabándonos a todos, o sea que eso lo sabremos. Mire, yo decir..., aventurarme a decir «llegaré hasta el final» sin contar con mis abogados, sin contar con mi familia es muy aventurado. Yo no lo sé. Yo, mire, cuando estuve escuchando..., yo cuando estaba esperando el viernes para venir aquí a hablar y la sangre se me iba acelerando viendo como mentía sistemáticamente y faltaba a todo a lo que se había comprometido a no realizar, yo estaba lo suficientemente enérgico como para iniciar un procedimiento judicial contra Alícia Sánchez-Camacho. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 31 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Pero usted quiero que piense..., yo llevo dos años aguantando una presión inmensa –yo y mi familia–, y yo lo que no quiero es que estos señores ahora vuelvan a esa presión: vuelvan a enviarme a la Policía Nacional, vuelvan a poner denuncias..., vuelvan a hacer toda la película esa en la que yo llevo viviendo dos años. Entonces, en los tribunales –y yo sé que ustedes no lo entenderán, pero ocurre así–, en los tribunales todo se consensua, porque en los tribunales todo se consensua y siempre existen condiciones extraprocesales que ustedes ni yo conocemos y que ocurren todos los días. Yo no tengo ninguna..., si usted me pregunta: «¿Usted tiene ganas de denunciar a Alícia Sánchez-Camacho?» Ninguna, ninguna de las ganas, yo no tengo ganas de ver a Alícia Sánchez-Camacho, que no la he visto en mi vida en los juzgados, de poner en una denuncia. Es que no tengo ningunas ganas; yo lo que tengo es ganas de estar en mi casa y en mi despacho trabajando. Isabel Vallet Sànchez Sí, si ho entenem... És que nosaltres, de fet, tampoc tenim cap ganes de saber els intríngulis personals; tenim ganes de saber què hi ha de polític en aquesta gravació, per què els delictes que apareixen mai s’han denunciat, per què s’ha fet una utilització política de la gravació i a què respon aquesta utilització política? Les coses personals, sincerament, eh?, ni ens van ni ens vénen. I per no esgotar el temps, faré tres preguntes més si tinc... –tinc temps, president? Sí. Doncs, una sobre la difusió, que també se n’ha parlat molt, de la difusió. I tinc dues preguntes bastant concretes: vostè coneix el senyor Pedro J...? Li ho preguntaré d’una altra manera: quina relació té vostè amb El Mundo? Francisco Marco Fernández ¿Qué relación tengo yo con el diario El Mundo? Yo soy amigo personal de algún periodista del diario El Mundo, sobre todo de Madrid, no de Cataluña, aunque conozco a varios periodistas de Cataluña. Pero toda esta teoría conspirativa que se generó a través de que si el CNI, Pedro J. Ramírez –que usted no lo ha dicho, ya se lo digo yo–, El Mundo, el tal..., no deja de ser eso la rumorología absurda. Yo a Pedro J. Ramírez hace cuatro años que no le veo. A los periodistas de El Mundo los voy viendo porque los van cambiando, y más si van saliendo del medio de comunicación. Pero no existe ningún tipo de relación espuria ni nada por el estilo. Isabel Vallet Sànchez Sap que aquesta teoria també l’assenyalaria a vostè com aquell que va vendre la gravació al diari. Llavors, què li semblen aquestes informacions? I si no va ser vostè, si sap qui ho va difondre... 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Mire, para una vez más que ustedes no tengan fe en mi palabra, yo le leeré lo que ha afirmado Alícia Sánchez-Camacho, que es mucho más sencillo. Es que lo ha afirmado Alícia Sánchez-Camacho. Alícia Sánchez-Camacho afirmó que dos de mis empleados, dos –los mismos que han aportado en el libro–, difundieron ilegalmente la grabación de La Camarga. Y yo les había puesto una querella y yo les ofrecí acciones a estos señores diciendo: «Vengan ustedes al juzgado y adhiéranse a la querella, lleguemos todos al final a través de la difusión, ya que la grabación es legal, vayamos hasta el final de la difusión.» ¿Usted se cree que si yo tengo algo que ocultar, insto un procedimiento judicial contra dos señores que si estuviese diciendo lo contrario y hubiese sido yo el que la difundo puedo tener verdaderos problemas? No, me quedaría calladito en mi casa, firmaría pactos de confidencialidad... Yo firmo con esta señora pacto de confidencialidad, la grabación es legal, difundida por dos señores a los que yo les he puesto una querella en el Juzgado de instrucción número 32 de Barcelona. Ellos no quieren saber tampoco por qué la difundieron... Isabel Vallet Sànchez Ens pot explicar en quina fase està aquesta querella? L’han admès a tràmit, no l’han admès? Francisco Marco Fernández Se realizó una investigación, se comprobó que la denuncia que yo había interpuesto contra estos dos señores para la captación ilegal de información se había realizado..., se había puesto un sistema espía en uno de los ordenadores... Se investigó, los Mossos d’Esquadra dijeron que no podían llegar a determinar..., que existía el delito, que no podían determinar la autoría, se archivó provisionalmente, y nosotros hemos pedido la reapertura. Por otro lado había la querella, ante la aparición de libro, que, obviamente, se demuestra quiénes son los autores. Se puso una nueva querella en el Juzgado de instrucción 22 y el Juzgado de instrucción 22 ha admitido a trámite la querella, los ha imputado. Y le repito, la querella es por falsedad documental, revelación de secretos, acusación y denuncia falsa, etcétera. Está admitida a trámite en el Juzgado 22 y el Juzgado 22 la ha remitido al Juzgado de instrucción 32 para que sea el Juzgado de instrucción 32 el que instruya. Y estoy esperando aún que Alícia Sánchez-Camacho, como perjudicada de la distribución de la grabación de La Camarga, se persone en esa causa para que juntos actuemos contra estos dos señores. Pero no, no solamente no vienen, sino que cogen y aportan su libro porque como en un parrafito dice, del librito ese, que si esto es una cortina de humo... Llega a decir la absurdidad de lo contrario que usted ha dicho, en ese libro llega a decir que El Mundo, con Método 3, protegen a la familia Pujol. Es el paradigma de la estulticia, El Mundo, el diario El Mundo, Método 3 protegen a la familia Pujol. Y estos señores le dan la certeza, le lla- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 32 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA man cortina de humo y lo traen aquí, porque les interesa, porque en un parrafito dice... y no... «A nosotros nos dijeron que sí al principio, ¿eh?, que era Alícia, pero luego creemos que no.» Hombre, va, seamos serios –seamos serios. Isabel Vallet Sànchez Precisament me vull referir a dos afirmacions que ha fet i que jo crec que totes les declaracions que ha fet últimament deixen entreveure: una és: «Al final diré el que he de dir.» Sincerament, ens hauria agradat que hagués estat avui, perquè això ens hauria facilitat els treballs de la comissió. Ja entenem que els equilibris deuen ser complicats, però si, precisament –ja li han dit, eh?–, vol cobrar plena credibilitat, que no tindríem per què dubtar-ho, doncs, ho hauria de dir, i jo crec que aquest era un bon moment. I segona és una reflexió pregunta: ha vingut a dir..., i deia que no volia opinar políticament, i més o menys ho entenc, però ha vingut a dir que..., bé, ha dit literalment: «La lluita contra els mitjans que sustenten la independència no és neta.» Llavors, la meua reflexió seria: això té a veure amb les afirmacions que Alícia Sánchez-Camacho va dir en la gravació de La Camarga –que vostè diu que no ha escoltat, però que sí que sabia– sobre aquell control de la fiscalia o aquest fiscal de confiança o sobre les fonts policials que l’avisaven a ella abans que res? Seria una pregunta. I després, una altra pregunta que no està relacionada amb La Carmarga, però sí amb el senyor Zaragoza, i és el que nosaltres entenem que suposa una cosa més per a la dimissió del senyor Zaragoza, com a decretari d’organització. Li ho preguntaré directament: el 2011, per encàrrec del senyor Zaragoza, va vigilar l’alcalde del PP, el senyor Albiol? I una que no me respondrà, segur: quins informes hi ha sobre espionatge polític? Francisco Marco Fernández A ver, son muchas preguntas. Una, yo no he dicho... Usted se ha quedado con la segunda parte del aserto –eso lo hacen muy bien los políticos. He dicho dos cuestiones y usted se ha quedado con la segunda parte del aserto. Yo he dicho que la lucha contra el independentismo no es limpia, no. Yo he dicho que si yo me tengo que..., he estado todo el rato defendiendo la labor de la fiscalía, sin parangón; la de la judicatura, sin parangón y la de la policía, en general, sin parangón. He dicho que las órdenes políticas que se le da a esa policía para actuar en determinadas cuestiones políticas, entonces, no es limpia. Pero, bueno, no soy yo nadie para decirlo, sino estoy intentando defender en realidad la labor de la policía, porque a veces yo pienso que se denosta... Que como ponemos el... –incluido yo, ¿eh?, también me he equivocado yo en ocasiones–, ponemos ahí el formato UDEF y, entonces, no nos damos cuenta que al final hay policías que trabajan ahí y que trabajan de forma limpia, o sea, son los dirigentes de esa policía que dan las órdenes políticas. 13 d’abril de 2015 En cuanto a lo del señor García Albiol, que era una pregunta que creía que me realizaría el Partido Popular para defender a uno de sus compañeros de fila, y me parece absolutamente una pregunta central, le diré, mire, el señor Albiol ha sido el más señor de todos, porque él simplemente dijo: «Bueno, si me han investigado, me iré a un juzgado, se lo he llevado a mis abogados, iré a un juzgado, y si es delito les pondré una querella.» No lo ha hecho porque es que no era delito. Porque es que no había ningún tipo de delito en ir y saber una dirección de un señor. Eso no lo contrató el PSC, por mucho que diga la Policía Nacional. No, no, eso no lo contrató el PSC, por mucho que diga la Policía Nacional. Es lo único que le diré. Y si en algo ha molestado al señor García Albiol –si en algo ha molestado al señor García Albiol– yo le pido perdón. Pero yo quiero que entiendan ustedes una cosa: todos nosotros –todos– pedimos créditos a los bancos –todos. Y todos los bancos comprueban determinados datos, para darnos esos créditos. Todos nosotros, algunos, avalan a terceros, y esos avales conllevan investigaciones. Todos nosotros tenemos empresas y firmamos contratos, y esos contratos conllevan investigaciones precontractuales. Todos nosotros pedimos trabajo. Ustedes no son ajenos a todo eso. Y ustedes, simplemente por el contrato social que firman con los ciudadanos, están bajo un escrutinio muchísimo mayor, que es el de la prensa, y un escrutinio diario, sobre quiénes son, sobre sus actividades, etcétera. Que haya un detective que investigue la dirección de un señor, sea o no político, no conlleva ningún delito ni ningún detrimento, ni ningún tipo de detrimento, porque eso no es espionaje político. Y sobre la pregunta sobre informes de espionaje político, yo le puedo asegurar que si yo en alguna ocasión he trabajado para algún partido político –si en alguna ocasión he trabajado para algún partido político– siempre ha sido para realizar investigaciones de limpieza interna. Es decir, sale en un medio de comunicación que tal político o tal otro político tiene un comportamiento irregular, y que afectarían a la imagen pública de ese partido. Ese partido..., hay partidos que simplemente lo ocultan, lo apartan, lo ocultan, le mantienen el sueldo e intentan que la prensa no hable. Hay otros partidos que simplemente los echan. Y hay otros partidos que antes de tomar una decisión de ese tipo, o de ese calado, solicitan una investigación ajena, objetiva, ajena al partido y objetiva. Dicen: «Oye, ¿este tío es un ladrón?» Reciben un informe y toman sus decisiones pertinentes. Y esas decisiones son luego ocultarlo bajo la mesa o no ocultarlo, o sacarlo a la luz pública o no, eso ya no me pertoca a mí. Yo le estoy explicando sobre su pregunta sobre el espionaje político. No conozco..., conozco multitud de informes sobre políticos que rondan por ahí de terceras personas que no se llaman Método 3, pero le puedo asegurar que ustedes tienen más problema con el fuego amigo que con el fuego enemigo. Muchísimo más problema. No, no, no la CUP, perdone –perdone– ni muchísimo menos, no la CUP. No, no, me estaba refiriendo a usted COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 33 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 como representante de los políticos catalanes y españoles, en este caso. xent, però, de totes maneres, gràcies per la seva no explicació. El president El president Última pregunta, senyora Vallet? Passem a l’últim torn, al Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs. Isabel Vallet Sánchez Només per apuntar. Quan li preguntava sobre la investigació, que en cap cas poso en dubte que sigui legal o no legal, és a dir, això no ho qüestiono, la pregunta era bastant concreta, és a dir, no parlo del PSC, parlo del senyor Zaragoza. Va encarregar aquesta investigació el senyor Zaragoza? Francisco Marcos Fernández No. Isabel Vallet Sánchez Val, perfecte. Bàsicament ho dic perquè com que el PSC acostuma a dir «institucionalment» no ho ha fet, «institucionalment» no sé què..., i vostè ha fet servir la mateixa fórmula, «institucionalment», doncs, per saber si fora de la institucionalitzat del PSC, hi havia hagut aquest encàrrec o no. Meritxell Borràs i Solé Gràcies, senyor president; gràcies, senyor Marco. Vostè té una agència de detectius legal fent la seva feina, legal, reglada, i que, per tant, si no fos així, doncs, vostè no podria exercir com a tal, no? Per tant, vostè fa informes, com vostè ha explicat, que se li sol·liciten –entenc que d’una forma legal, sinó vostè no hi entraria–, i, per tant, més que res es tracta de l’ús que se’n faci d’aquesta informació, o per l’ús que se’n vulgui d’aquesta informació, el que pot tenir una intenció, podríem dir negativa de tot plegat, no? A partir d’aquí, vostè ha afirmat d’una forma molt categòrica que la senyora Alícia Sánchez-Camacho va mentir quan diu que ella era desconeixedora d’aquesta gravació, i, per tant, que aquesta gravació era il·legal. Això era així, és així, no? Francisco Marcos Fernández Francisco Marcos Fernández Yo quiero aclarar una cosa, por el PSC. El PSC ha utilizado esa fórmula porque yo la utilicé antes. O sea yo, cuando empezó a correr el rumor de que el PSC..., yo emití un comunicado a la Agencia Efe, estando, creo, Pere Navarro de control del partido, creo, eh? –no es seguro porque soy un desastre con los nombres–, yo dije en unas declaraciones a Efe, en un comunicado a Efe, no di declaraciones, diciendo que el PSC institucio­ nalmente no había contratado a Método 3, y creo que a partir de entonces sus dirigentes dijeron: «Pero oiga, si hasta el señor Marco lo dice.» No es que yo haya utilizado la misma fórmula que ellos, sino a la inversa. El president Gràcies, senyora Vallet. Senyor Marco. Senyor Terrades? Jordi Terrades i Santacreu No, és que he vist que la diputada Vallet té molta insistència avui amb el PSC, i només li volia aclarir això que ara acaba de manifestar el senyor Marco. El president Gràcies, senyor Terrades. (Isabel Vallet Sánchez demana per parlar.) Sí, cap problema, per descomptat, senyora Vallet. No solamente lo he manifestado sino que le he puesto una querella esta mañana por decir eso. Meritxell Borràs i Solé Per tant, per altra banda també, vostè ha manifestat que la senyora Alícia Sánchez-Camacho de fet ha demanat que sigui l’assegurança qui li pagui aquesta indemnització. Ho hem entès bé això? Francisco Marcos Fernández Sí, Alícia Sánchez-Camacho no me puede demandar a mí, y entonces demanda al seguro. Meritxell Borràs i Solé Però entenem també que una assegurança només paga si no hi ha cap il·legalitat. Francisco Marcos Fernández Yo no soy conocedor del derecho de seguros, pero yo le puedo decir que yo pasé un parte de siniestro, un parte de siniestro normal, haciendo referencia a lo que había ocurrido con doña Alícia Sánchez-Camacho, a los pactos públicos que se había llegado a acuerdo, y ella tomó la decisión de demandar a las aseguradoras. Meritxell Borràs i Solé Isabel Vallet Sánchez Sí, doncs, comentar-li al diputat del PSC que no li preguntava a vostè sinó que li preguntava al comparei- Però quan vostè feia el símil amb el tema inclús de si vostè el troben embriac, i, per tant, fos denunciat quan un condueix, per entendre’ns..., si jo condueixo i vaig COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 34 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA beguda i tinc un accident, l’assegurança no em cobrirà. És així, oi? Per tant, si jo tinc un accident que estic coberta per l’assegurança, però en canvi l’he fet d’una forma en què hi ha una il·legalitat, l’assegurança no ho cobrirà. És això? Francisco Marcos Fernández Si usted me está preguntando si yo creo que jurídicamente va a cobrar doña Alícia Sánchez-Camacho de los seguros, no lo sé. Si usted me está diciendo que..., si usted me pregunta si en la negociación se pusieron estas dos pólizas como se podría haber puesto, yo qué sé, esta libreta, exactamente eso, porque se comunicó vía correo electrónico a todos los abogados, en toda la negociación, etcétera, se les comunicó la existencia de estas pólizas, las carencias que tenían estas pólizas y la imposibilidad de cobrar de estas pólizas, pero ella necesitaba un documento público para salir ante los medios de comunicación y decir: «¿Ve? ¿Ve? ¿Ve? Ochenta mil euros.» Bueno, pues ya lo tiene. Meritxell Borràs i Solé Jo el que li dic és que vostè és advocat, ella també, com va dir, i tots sabem que tu només pots demandar una asseguradora si és que darrerament les coses s’han fet amb legalitat, si no, tu no pots demandar. Meritxell Borràs i Solé Vostè de fet ha dit que vostè ha anat al jutjat. Diu: «Ells no ho poden fer.» De fet, jo m’atreveixo a dir més: ells no només no han anat al jutjat sinó que han mirat que allò que estava obert judicialment es tanqués. Sembla ser que la gran perjudicada –i és cert, sentint la cinta, creguin-me, és gran perjudicada–, doncs, la voluntat ha de ser arribar fins al final. Per tant, la voluntat va ser tallar el tema i evitar que s’arribi al final, i saber qui autoritza que es gravi, per què, etcètera. En aquest sentit també, ja ho acabarem veient, espero, però a la senyora Camacho li vam demanar si la cinta que havíem sentit era la mateixa que ella havia sentit en el jutjat, i ella ens va dir que en el jutjat no l’havia sentit. Jo espero que puguem acabar, doncs, de verificar, el que nosaltres li dèiem l’altre dia. Una cosa, per arribar a aquest acord, suposo que han tingut intermediaris. Vostè ha dit que amb la senyora Camacho directament no hi ha tractat. Francisco Marcos Fernández Siempre ha sido a través de abogados. Meritxell Borràs i Solé D’advocats. Francisco Marcos Fernández Francisco Marcos Fernández No, hay una cosa más. Para demandar a una aseguradora hay que demandar al conductor del vehículo, ¿no? Ella demanda a la aseguradora, pero no al conductor del vehículo, que soy yo. Victoria Álvarez sí me demanda a mí, que soy el conductor del vehículo. Alícia Sánchez-Camacho no, porque no puede. Si es que es mucho más sencillo, no puede demandar. Alícia Sánchez Camacho no puede demandar por los hechos de La Camarga... Ahora me podrá poner, y ojalá lo haga, todas las demandas que ella quiera, ¡ojalá lo haga! O sea, llevo dos días pidiéndole que me demande por llamarla mentirosa. ¡Ojalá lo haga!, porque así me dará toda la defensa que yo tenga del mundo para demostrarlo. Por los hechos de La Camarga, circunscritos a La Camarga, Alícia Sánchez-Camacho no puede demandarme a mí, demandar a mi madre, demandar a las sociedades, demandar a los administradores, a los apoderados, ni civil, administrativa o penalmente... No puede, porque así lo tiene firmado. No puede. Es que no puede hacer nada por los hechos de La Camarga. Sí. Ahora sí puede. Ahora, si ella quiere, irá y me demandará por llamarla mentirosa, o me pondrá una querella por injurias. Con una salvedad: cuando a uno le ponen una querella por injurias, hay una cuestión que se llama exceptio veritatis. Si yo demuestro que es una mentirosa, me absolverán. Y yo, para demostrar que es una mentirosa, tengo todas las armas –confidenciales o no confidenciales– para defenderme. Y entonces podré demostrar a ciencia cierta –a ciencia cierta– quién contrató la comida de La Camarga, que era ella. 13 d’abril de 2015 Meritxell Borràs i Solé Molt bé. No hi ha intervingut cap altre polític, ni cap altra persona. Francisco Marcos Fernández Nadie: abogados. Meritxell Borràs i Solé Molt bé. Vostès van cobrar per la feina que varen fer a La Camarga? Francisco Marcos Fernández No. Meritxell Borràs i Solé No han cobrat. Però al client el va trucar a les 12: 48, perquè vostè va demanar que s’investigués aquesta trucada, que a les 12: 48 es deia: «La gravadora està servida.» No? Francisco Marcos Fernández Eso está en el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona, en los autos. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 35 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Meritxell Borràs i Solé Francisco Marcos Fernández Per tant, va haver-hi aquesta trucada. Yo hago esa afirmación y luego la desmiento. Yo digo que me lo han dicho, y luego, en el mismo libro, lo desmiento. Francisco Marcos Fernández Eso está en los autos, sí. Meritxell Borràs i Solé Perfecte. També vostè manifesta que hi ha aquest acord, un acord de confidencialitat. A què l’obliga a vostè i a ella? Francisco Marcos Fernández Yo nunca he manifestado que existiese un acuerdo de confidencialidad, siempre he hablado en la teoría y en la hipótesis de si existiese. Si no le puedo con­ firmar la existencia de un acuerdo, no le puedo confirmar la existencia de unos pactos. Meritxell Borràs i Solé Bé, bé, jo miro que m’ho digui. Si hi fos, aquest acord, el firmarien vostè i la senyora Camacho? Francisco Marcos Fernández Lo firmarían todas las partes que formaban parte de la grabación de La Camarga, que eran tres principalmente: Método 3, Victoria Álvarez y Alícia SánchezCamacho. Si existiese, en la hipótesis de que se hubiese tenido que firmar ese pacto... Pero es mucho más sencillo. Si ustedes se van al juzgado..., no sé qué juzga­do es, un juzgado de primera instancia... No, el juzgado de primera instancia donde Victoria Álvarez nos demanda a nosotros y a las aseguradoras, ustedes verán que yo, a la contestación de Victoria Álvarez, envío un contrato, cercenado en muchas partes, anonimizado en muchas partes que no afectaban a Victoria Álvarez, demostrando la existencia de un pacto. Eso es público. Véanlo ustedes, yo no se lo voy a entregar, ni se lo voy a entregar a los tribunales, porque yo no voy a actuar como ellos. Yo me dedico, yo actúo tranquilo, cada vez que ha salido una sentencia que me absolvía yo no me dedicaba en los medios de comunicación a decir «me han absuelto», ni nada por el estilo, ni para demostrar... Yo ya escribí un libro, yo ya dije todo lo que tenía que decir, y me fui a mi casita. Pero si ustedes van a ese juzgado de primera instancia o se lo piden a Victoria Álvarez, si alguno de ustedes tiene relación con ella, le puede dar, cercenado y anonimizado, un pacto que a lo mejor a ustedes les abre muchas luces. Meritxell Borràs i Solé Però la versió primera era que... Francisco Marcos Fernández Yo digo lo que a mí me manifestaron los abogados. Luego yo la desmiento, porque... Meritxell Borràs i Solé Per una conversa... Francisco Marcos Fernández Porque a mí me han asegurado, desde diversos entornos –y no se olvide que yo tengo amigos tanto en el Partido Popular de Cataluña como en el Partido Socialista de Cataluña, como en Convergència i Unió, como en otros partidos–, me han asegurado que ese pacto no existe. Y los dos grandes partidos en España, yo, cuando me lo dijeron, pensé en el Partido Popular, ámbito nacional, y el Partido Socialista Obrero Español. Luego ya me lo rebajaron a ámbito territorial, y al final me lo diluyeron y me dijeron que no existía. Lo que existía eran intenciones de personas vinculadas a esos partidos para que llegásemos a un acuerdo y a una entente cordiale. Meritxell Borràs i Solé Però almenys la pressió en aquest sentit hi va ser, per entendre’ns. Francisco Marco Fernández Eso es obvio. Meritxell Borràs i Solé Molt bé. Després, un altre tema. Quan entra la policia, que ho ha dit... –que, per cert, m’ha agradat veure que l’acta judicial que autoritzava l’entrada a Método 3, el Partit Popular ja en disposava..., no sé si d’això en pot disposar qualsevol ciutadà, doncs, d’una acta judicial..., accés al sumari, molt bé. Doncs entren a Método 3 i es troben una carpeta que posa «PSC», i que aquí hi ha tota una sèrie d’emails, i... Francisco Marco Fernández Meritxell Borràs i Solé Doncs, ho farem, ja ho avanço. Vostè ha escrit, i ho ha dit i ho ha fet públic, que el van venir a trobar i li van dir: «Los dos partidos han llegado a un acuerdo; o firmas un pacto o irán a por ti.» Qui firma aquest acord entre partits? Eso no es cierto. Eso ha salido en los medios de comunicación pero en la causa no está. Meritxell Borràs i Solé Sí que hi és. Hem pogut veure-ho. En l’informe... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 36 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Francisco Marco Fernández Meritxell Borràs i Solé Usted dígame que hay una carpeta que aparece una carátula de contratación donde indica «PSC». Sí. Si el propi PSC ha dicho que me había encargado para realizar barridos telefónicos. I... 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Que no, no... Meritxell Borràs i Solé Jo no li he dit més, eh? Francisco Marco Fernández Es que también..., como se ha escuchado decir que existen carpetas que pone «PSC», otras carpetas que pone «Xavier Martorell», y otras carpetas que pone... Meritxell Borràs i Solé Meritxell Borràs i Solé No li demano que ens els..., entenc que no ens els pot fer públics, no?, però sí que vostè ens confirma que pot haver-hi aquest tema, aquesta contractació. Bé, de fet ho acaba de dir. Francisco Marco Fernández Sí. No. Meritxell Borràs i Solé Francisco Marco Fernández Molt bé. Un altre tema: vostè en el seu llibre parla del senyor Villarejo. Ens en pot fer alguna referència? Como en toda esta «locura» se han dicho tantas..., tal. No le he entendido, Perdone. Meritxell Borràs i Solé Sí... Francisco Marco Fernández Sí, había una carpeta cuyo cliente es PSC y es de un barrido electrónico, tal y como dijo... Mire, si hay alguien aquí que estoy seguro que no vino a mentir es la gerente de un partido político, que no tenía ni más ni menos, y yo intentaría, si fuesen ustedes, recuperar bastante de lo que dijo, porque creo que en gran parte de lo que dijo acertó y dijo la verdad. Meritxell Borràs i Solé Sí... Vostè ha parlat dels encàrrecs institucionals. Entendré que potser no m’ho pot dir, però potser sí que ha tingut contractes, per dir-ho d’alguna manera, o encàrrecs, podríem dir, a títol personal, d’algunes persones que puguin estar vinculades a partits polítics. Això és així? Francisco Marco Fernández No, yo solo... De este señor –lo he dicho antes sin utilizar su nombre y se lo diré ahora–, este señor yo creo que ha hecho... –y lo digo porque el otro día se hizo un chascarrillo sobre si lo condecoran o no lo condecoran. Yo creo que este señor ha realizado grandes servicios al Estado español en materia terrorista. Yo no creo que este señor sea ningún lobo solitario. Que este señor actuó de forma..., de la forma que actuó, sería porque tiene una orden política. Pero yo no voy a ser más papista que el papa. Si este señor realizó informes sobre dirigentes o exdirigentes de su partido, tiene que ser su partido el que inicie acciones contra este señor. No voy a ser yo el que de ninguna de las maneras ponga un pero a la actuación de este señor, si no ponen las personas afectadas por este tipo de informes o por el partido, o por los abogados que lo representan. Meritxell Borràs i Solé Francisco Marco Fernández Si, no és..., si ho ha interpretat així, em sap greu, no era pas la voluntat, un atac a una persona concreta, sinó el que vostè ha mencionat, el que n’ha dit la instrumentalització per part del Ministeri de l’Interior en el seu propi benefici. Això potser és més en les seves pròpies paraules, no? ¿Personas que tienen adscripción política o que trabajan para partidos políticos que me hayan contratado? Francisco Marco Fernández Meritxell Borràs i Solé Sí. Que el Ministerio del Interior está utilizando a la Brigada de Inteligencia de la Policía –la Brigada de la Inteligencia de la Policía– para la realización de informes en Cataluña es algo que no lo digo yo, sino que lo tengo escrito. Francisco Marco Fernández Sí. Pero es que esas mismas personas también tienen empresas. Meritxell Borràs i Solé Què ens pot explicar de l’informe Horizonte? Si en té... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 37 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Francisco Marco Fernández Francisco Marco Fernández Ah, bien..., un chascarrillo que publicó el... Y más con los acontecimientos últimos que ha habido, no deja de ser, obviamente, que debe tener un fondo de verdad, pero conociendo las fuentes de información y cómo se estaba... En estos momentos, por lo que yo tengo entendido, y le vuelvo a repetir, yo no soy conocedor en absoluto de todo esto, existe una guerra abierta entre facciones policiales y de inteligencia en Madrid, y eso proviene de ahí. Que el «informe Horizonte», el «proyecto Horizonte», «informe Horizonte», «Horizonte después», o algo así, en lo que se publicó –en lo que se publicó–, parecía una guerra del Centro Nacional de Inteligencia en Cataluña. Los hechos nos demuestran cada día que el Centro Nacional de Inteligencia está más por el yihadismo, y que las brigadas de información policiales son las que están investigando en Cataluña. Yo sé que es un poco complicado y yo es que no me quiero meter en camisas de once varas. Yo se lo diré más claro: he sido votante del Partido Popular de Cataluña hasta hace un año. Yo no creo en los movimientos independentistas catalanes, pero yo creo, y lo creo sinceramente, que se puede defender la españolidad sin vulnerar derechos fundamentales, como por ejemplo hace Ciutadans; el Partido Popular de Cataluña, no, porque ha vulnerado mis derechos fundamentales. Meritxell Borràs i Solé Tornant al que dèiem de la instrumentalització per part del Ministeri de l’Interior, també el paper del senyor Moragas vostè el veu en aquest..., potser l’incomoda parlar de persones concretes, però al cap i a la fi hem llegit tots els SMS, hem vist també, doncs, el fet que se li demanda que hi hagi una denúncia, el fet que se la porta per part de la UDEF directament a fer la declaració a Madrid, etcètera. Vostè és aquí on veu la direcció política? Francisco Marco Fernández El president Gràcies, senyor Marco, per la compareixença. Cinc minuts de recés i els faig avinent..., després a la tornada els explico que la compareixent Laura Cutillas..., ha quedat ajornada la compareixença per un motiu que després els explico. La senyora Laura Cutillas queda ajornada. Mantenim encara... Sí, ara els ho comuniquem. Ha fet una petició que hem de resoldre jurídicament (Veus de fons.) Es mantenen les altres quatre compareixences previstes per al dia d’avui. Cinc minuts i tornem. Gràcies. La sessió se suspèn a la una del migdia i catorze minuts i es reprèn a un quart de dues i nou minuts. El president Doncs, reprenem la sessió, si els sembla. Els informava abans que, per una qüestió d’ordenament de les tasques de la comissió, quedava ajornada la compareixença de la senyora Laura Cutillas. També a efectes de programació horària. Yo al señor Moragas no lo conozco... Meritxell Borràs i Solé M’ho penso... Francisco Marco Fernández ...no he hablado nunca con él. Sobre el señor Moragas ha hablado Victoria Álvarez, habló Javier de la Rosa. Yo no tengo que hablar del señor Moragas. Pero yo le repito: es que el señor Moragas no trajo a... El Partido Popular de ámbito nacional no trajo aquí a la policía a hablar con la gente, la trajo el Partido Popular de Cataluña, con Javier Basso, de la mano, a ver a Javier de la Rosa. Y a partir de ahí se conforman los informes de la UDEF. No fue el señor Moragas. ¿Que el señor Basso tuviese una orden del señor Moragas? Yo no lo sé ni me voy a aventurar a decirlo, ni siquiera a pensarlo. Meritxell Borràs i Solé Molt bé. Hem vist, no?, que algú el vol posar a l’òrbita de diferents formacions, també a la de Convergència i Unió. Vostè em pot donar els motius del perquè de tot plegat? Compareixença de José Zaragoza Alonso, diputat a les Corts Generals i exsecretari d’organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (tram. 357-00871/10) I donem la benvinguda al senyor José Zaragoza i li agraïm la seva compareixença avui en aquesta comissió. El senyor Zaragoza ja ens ha comunicat que no li cal intervenció inicial. I, per tant, passem directament al torn dels grups parlamentaris. I, en primera instància, el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Oriol Amorós. (Remor de veus.) I demano una mica silenci, que comencem la sessió, senyor Millo. Oriol Amorós i March Bon dia, senyor Zaragoza. Gràcies per comparèixer en aquesta comissió. Com vostè ha pogut observar i pogut veure, doncs, al voltant de la qüestió de Método 3, de l’espionatge de la conversa de La Camarga, hi han molts dubtes. Ens agradaria molt que avui vostè ens ajudés a aclarir aquests dubtes i no a introduir més confusió. Per tant, li faig una pregunta clara i directa: vostè va encarregar la gravació de la conversa de La Camarga? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 38 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA (José Zaragoza Alonso intervé sense fer ús del micròfon.) Oriol Amorós i March Quan el senyor... José Zaragoza Alonso Ah, perdó. Te la repeteixo perquè quedi clara: no. Oriol Amorós i March D’acord. Per tant, vostè no va encarregar..., diu que no va encarregar-la. Li repeteixo la pregunta d’una altra forma, perquè, com sap, hi ha un informe policial que sí que arriba a la conclusió que vostè hi va ser. Quan el senyor Marco diu: «M’ho va encarregar una persona de l’entorn personal de la senyora Sánchez-Camacho», té idea de qui pot estar parlant? José Zaragoza Alonso Jo no puc especular sobre les coses que passen, vostè ho comprendrà. Jo puc parlar de les coses que jo he fet, i aquí he vingut a la comissió a contestar de les coses que jo he fet i les coses que no he fet també explicar-les. Jo no vaig encarregar aquesta gravació, així que no puc dir res més que una cosa tan clara i tan diàfana com que no la vaig gravar. Oriol Amorós i March Alguna vegada la senyora Sánchez-Camacho li va explicar la seva relació amb la senyora Victoria Álvarez? José Zaragoza Alonso No, no. Oriol Amorós i March Mai? José Zaragoza Alonso No, no. Oriol Amorós i March Ni abans del dinar, ni després del dinar? José Zaragoza Alonso No, jo no he parlat amb la senyora Camacho de la senyora Victoria Álvarez. Oriol Amorós i March Ha parlat mai amb la senyora Alícia Sánchez-Cama­ cho dels casos de corrupció que puguin afectar presumptament algun altre partit com ara Convergència i Unió? 13 d’abril de 2015 José Zaragoza Alonso Miri, jo hi tinc relació quan era secretari d’organització. Des que no sóc secretari d’organització no tinc relació directa amb els responsables polítics dels diversos partits de Catalunya. Jo he parlat amb els responsables de tots els partits, amb vostè mateix, senyor Oriol Amorós, de política, amb el senyor Corominas, amb el senyor Xavier Vendrell; és a dir, amb representants de tots els partits polítics, perquè és la meva obligació i la meva feina. I en aquestes converses, evidentment, es parla de política i es parla de moltes coses. Però vostè comprendrà que de rumors i d’aquests comentaris, perquè circulen moltes coses, es poden dir, però jo no he parlat d’aquestes coses. Oriol Amorós i March No ha parlat mai sobre casos de corrupció que afectin Convergència i Unió amb la senyora Alícia SánchezCamacho? José Zaragoza Alonso Miri, li ho he explicat i li ho torno a dir. És a dir, que de rumors i de comentaris molt diversos, però jo sobre aquestes coses no he parlat amb la senyora Alícia Sánchez-Camacho. Oriol Amorós i March Expliqui’ns la relació que tenia vostè amb l’agència Método 3. José Zaragoza Alonso Doncs, miri, una relació que la vam definir –si vol, li ho puc explicar– en la roda de premsa que vaig fer quan va esclatar aquesta notícia, on relacionava de manera clara i concreta les quatre factures corresponents a tres treballs, perquè un d’ells era un treball molt feixuc, que eren fonamentalment dos barridos i fonamentalment..., el més important de la feina que vam fer és una cosa que vam decidir per reduir les despeses i els costos de la nostra organització. I si aquí em permet m’esplaio perquè m’entengui. La vigilància física a l’edifici de Nicaragua..., és un edifici de més de quatre mil metres, d’un edifici antic, que s’ha reformat durant molt de temps i de seguretats molt minses. Nosaltres vam decidir reduir els costos dels sistemes de seguretat. Sap vostè que els partits polítics ens hem de pagar la vigilància i la seguretat dels nostres edificis. I teníem un contracte molt elevat de vigilància permanent, física, a l’edifici i vam decidir eliminar la presència física els caps de setmana i les nits, és a dir, que coincidia la vigilància física amb l’horari d’obertura de l’edifici. Això eren molts diners que ens costava anualment. I llavors nosaltres vam buscar una fórmula en què ens fessin un estudi per veure els punts febles de tot l’edifici i la instal· lació de sistemes de seguretat electrònica que ens permetessin garantir que el nostre edifici, doncs, era un edifici segur. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 39 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Aquestes són les tres coses que nosaltres vam encarregar. I no hem encarregat cap altre tipus de treball al grup Método 3 per part del PSC. Oriol Amorós i March Aleshores, com s’explica, per exemple, un correu que s’ha intervingut entre els ordinadors que agafen a Método 3, en què una directiva de Método 3 pregunta a una treballadora: «La nota la faig a nom del PSC o de Lluïsa Bruguer?» Si vostès tenen una relació tan clara, tan diàfana, tan senzilla com tres encàrrecs concrets, jo entenc que vostès sempre paguen totes les factures amb IVA, paguen totes les factures com han de ser. Per tant, com s’explica que hi hagi..., si això ho fan al PSC o ho fa a la senyora Lluïsa Bruguer? José Zaragoza Alonso Miri, jo no tinc coneixement del sumari, com vostè comprendrà. No he sigut citat ni com a testimoni ni com a inculpat, no he hagut de declarar, és a dir, no tinc coneixement de la informació del sumari. Del que sí que tinc coneixement és de les coses que hem fet. I això és el que li puc explicar. I al mateix temps avui hem escoltat amb molta claredat en aquesta comissió que el director de l’agència ha explicat que hi ha hagut falsificacions de correus, que hi ha hagut accés als equips informàtics que hi havia en aquella casa, que s’han falsificat gravacions. És a dir, que jo no puc donar fe de la veracitat d’aquestes informacions perquè no en tinc coneixement ni tinc manera de comprovar-ho. Oriol Amorós i March El que passa és que aquesta suposada falsificació de correus és l’opinió d’una de les persones implicades en el cas, en aquest cas el senyor Marco. Però, en canvi, sí que han estat admesos com a prova per la policia i sí que estan admesos com a prova en el procediment. José Zaragoza Alonso Si no he escoltat malament anteriorment, el senyor Marco ha explicat fins i tot que en un jutjat ja s’ha sentenciat dient que alguns dels correus electrònics que tenien del grup Método 3 han sigut anul·lats com a falsos, demostrats com a falsos. Però és que jo no puc entrar en una cosa que desconec. Jo el que puc fer és explicar-li a vostè les coses que he fet i dir-les amb claredat. I nosaltres hem sigut transparents, i jo vinc aquí a explicar el que hem fet, amb la meva responsabilitat com a secretari d’organització i amb les deci­ sions que s’han pres. Jo el que no puc fer és especular sobre coses que desconec i que, a més, estan en processos judicials, la justícia ha parlat i, a més, ha deixat amb molta claredat que hi ha unes discussions sobre la fiabilitat informàtica dels sistemes informàtics i dels documents i papers que circulen. No puc fer una altra cosa que parlar de les coses que sé. De les coses que no sé no puc fer especulacions ni interpretacions, perquè no és el paper que em pertoca a mi en aquesta comissió. 13 d’abril de 2015 Oriol Amorós i March Molt bé. A mi el paper que em pertoca és fer-li preguntes. José Zaragoza Alonso Sí, sí, sí. Oriol Amorós i March I, per tant, li faré preguntes. I com que hi han correus electrònics que de moment formen part d’un sumari el qual no ha acabat amb sentència, per tant, estan aquests correus com a proves i, per tant, li faré alguna pregunta més sobre això, perquè alguns van dirigits exactament a vostè. Vostè coneix la senyora Elisenda Villena? José Zaragoza Alonso Sí, sí. I, a més, puc dir que hi tinc una relació d’amistat de fa molts anys i que encara mantinc. Oriol Amorós i March Bé, i la senyora Elisenda Villena, en un d’aquests correus que figuren al sumari, li diu: «Buenas, te mando lo que te dijo... Manifesta’t a favor quan sigui possible per tancar un assumpte sobre GPO, on t’enviaré el que em demanes.» Què li va demanar de GPO? I què és GPO? José Zaragoza Alonso Sincerament, li haig de dir: jo rebo milers de correus electrònics –milers–, és a dir, la meva feina política significava tenir una activitat molt intensa de milers de correus electrònics i, a més, amb persones amb qui tinc relació, evidentment, hem tingut molts correus. Ara, contextualitzar..., correus que, a més, no sé si són certs, torno a dir-li-ho. Li recordo –ja que diu vostè i parla del sumari, que jo no conec, però que ha sortit publicat– que a l’ordinador de la senyora Villena, quan la senyora Villena no treballava a Método 3, van accedir-hi persones i es van crear arxius falsos i es va crear documentació que no es corresponia amb l’època en què hi havia la senyora Villena. Jo no puc dir res més, perquè la fiabilitat sobre aquests correus no està feta. Li recordo que vostè diu «documents que parlen presumptament». No parla de res més. Oriol Amorós i March Però és que fan referència a una conversa. Jo entenc que vostè no recordi re o de correus electrònics, perquè en deu rebre milers, però la veritat és que són continuats, amb un to de familiaritat i tots ells, alguns d’ells –en citaré uns quants– fan referència a converses. És a dir, aquí li diu: «Pero he investigado GPO y los mendas como pediste.» Bé, suposo que això fa referència a una conversa. Vostè li va demanar que investigués, a la senyora Villena, un grup que es diu GPO i uns senyors al seu voltant que anomenen «mendas» en aquest mail? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 40 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 José Zaragoza Alonso José Zaragoza Alonso Jo li puc dir amb tota claredat que jo no li vaig encarregar cap investigació a la senyora Villena. No. Jo no hi tinc cap relació, no conec el senyor Marco; no he parlat mai amb ell, ni abans, ni després, ni ara... Oriol Amorós i March Molt bé. Hi ha un altre correu entre la senyora Villena i en aquest cas el senyor Francisco Marco en què li diu que ha fet aquest treball sobre l’empresa GPO, Enginyeria, li pregunta si l’ha de facturar o no, i el senyor Marco li contesta: «Fes el que consideris, però si no li ho factures com a mínim li treus un barridito.» Un barridito..., això sí que reconeix que han tingut aquesta relació, que han demanat una actuació de detecció de si hi han mitjans de gravació, d’àudio o de vídeo. Per tant, es podria deduir –es podria deduir– que potser alguns conceptes pels quals van facturar no eren exactament la feina que els havien fet. Per tant, li pregunto si els conceptes que van facturar es corresponien exactament amb les feines que es van fer i no es va fer cap altra feina. Oriol Amorós i March Però sí que és amic de la senyora Villena, i la senyora Villena ho deu ser del senyor Marco. José Zaragoza Alonso No ho sé, pregunti-li-ho a qui correspongui. Jo el que sí que puc explicar-li és amb qui tinc relació i a qui conec. I li ho dic amb tota claredat, no tinc res a amagar: jo al senyor Marco no el conec..., vamos, no conec a ningú de Método 3. Jo l’única persona que conec, de fa molts anys, amb la qual mantinc una relació d’amistat amb ella i amb la seva germana, l’Anna Villena, que és qui me la va presentar..., de fa molts anys, i a més la mantinc. José Zaragoza Alonso Oriol Amorós i March Sí, totalment. I per això nosaltres vam poder relacionar als dos dies de la publicació de la informació que acusava el PSC d’haver fet aquesta actuació..., vam poder relacionar-la i explicar fil per randa totes les feines que vam encarregar, que són clares i diàfanes. I amb la senyora Villena han parlat mai de la qüestió de Método 3, han posat d’acord les seves versions, l’explicació dels fets, del que ha passat? (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Oriol Amorós i March José Zaragoza Alonso Hi ha un altre correu entre la senyora Villena i la senyora Bruguer on altra vegada es parla sobre com s’ha de fer la factura. I en aquest cas ja afecta una persona de..., una directiva de Método 3 i una persona de la seva confiança. Entenc que la senyora Lluïsa Bruguer, al ser gerent del partit, devia ser de la confiança del secretari d’organització, no? I diu: «Tinc una factura, imagino que el teu cap et deu haver informat. La pregunta és: com vols que ho fem?» Què vol dir, amb això, «com vols que ho fem?», respecte a una factura? Una factura no té massa maneres de fer-se, no? No. José Zaragoza Alonso No en tinc ni idea... Ja li ho he explicat, és a dir: jo sé les coses que he encarregat, que les vaig relacionar, que les he explicat a bastament. A més, han quedat amb molta claredat, amb respostes de l’anterior intervinent, moltes de les coses que s’acusen i es diuen que s’havien fet, que no s’havien encarregat ni que s’havien fet, és a dir que és claríssim. Jo no puc interpretar, no puc especular; jo li puc explicar, amb molta claredat, les coses que vam fer i que vam encarregar, i és el que li explico aquí. Oriol Amorós i March Han parlat directament, o per persona interposada, o a través d’algun intermediari, amb el senyor Marco, per posar en coherència les seves versions respecte de tota aquesta qüestió? Oriol Amorós i March D’acord. Van encarregar vostès un equip destinat a la gravació d’imatge per a la seva seu o per a algun seguiment d’algú o alguna cosa per l’estil –és a dir, algun equip de gravació d’imatge– a l’agència Método 3? José Zaragoza Alonso No, no: ja li he... Oriol Amorós i March I amb un dispositiu de..., i amb una televisió associada, amb una pantalla? José Zaragoza Alonso No, no: ja li he explicat que nosaltres el que vam fer és analitzar els punts febles: des de serveis d’urgències, l’escala d’incendis... totes les històries d’un edifici vell. Li ho recordo –no sé si coneix l’edifici del PSC, però hi ha molta gent que el coneix–: és un edifici..., una antiga fàbrica reconvertida en oficines, més de quatre mil metres quadrats, vell, que hem adaptat amb molt d’esforç i molta feina, i que tenia vigilància les vint-i-quatre hores del dia els 365 dies de l’any. I això significa un cost en matèria de seguretat molt elevat. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 41 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Quan tens personal fix que t’ha de cobrir tot això, això són molts diners. I amb la política de reducció de costos, bé, doncs, ho vam plantejar, ens van aconsellar, que hi ha fórmules de substituir tota aquesta vigilància amb temes tècnics: amb la instal·lació de càmeres de seguretat, amb el reforçament de les portes de seguretat en els diversos accessos –és un edifici que té molts accessos, que està connectat amb zones d’un pati interior, amb altres edificis, les entrades pels terrats... En fi, tota una sèrie de coses que vam buscar uns professionals que ens van aconsellar i que van fer aquesta feina. Aquesta és la cosa més important que nosaltres vam fer, que va ser l’any 2009 –l’exercici del 2009–, perquè ens situem en el temps... Oriol Amorós i March La seva amiga, Elisenda Villena, el va informar mai de casos de corrupció d’altres partits polítics? José Zaragoza Alonso No, jo hi tenia una relació d’amistat, la típica relació d’amistat que de vegades fas comentaris sobre les coses que sortien publicades als mitjans de comunicació, però com els farà vostè, com els farà qualsevol persona que segueixi la vida política catalana i que tingui una relació, doncs, de tant en tant, que parles, xerres i t’expliques coses... Oriol Amorós i March Però vostè, com ens passa a mi i a molts d’aquests membres d’aquesta cambra..., sempre que hem parlat a nivell particular hem parlat molt de política, i per tant entenc que a vostè amb les seves amistats li deu ser –com em passa a mi, com ens passa a molts– gairebé impossible no parlar de fets polítics que passen en la societat. I resulta que la seva amiga es dedica a la investigació i vostè és un apassionat absolut de la política –en puc donar testimoni–, i en alguna ocasió la senyora Villena, per exemple, li escriu recomanant-li que llegeixi una sentència d’uns fets que han passat a Amposta, per exemple. I li diu: «Escolti...», coses que tenen a veure, també, amb un cas vinculat a la política. No li ho va fer arribar, això? José Zaragoza Alonso Sincerament... Oriol Amorós i March 13 d’abril de 2015 nifica que sigui cert, vull dir que això no forma part d’aquesta història. Oriol Amorós i March Però sembla, en la seva relació continuada, que sovint passaven a la política, perquè li explica, li recomana i li envia una sentència d’un jutjat d’Amposta. Li recomana i li envia informació sobre Natur System, que, com vostè sap segur, és una empresa que va sortir cridada en el cas Palau per presumpte finançament irregular d’un altre partit polític, no? I la senyora Villena li envia informació a vostè de Natur System, que és una empresa que estava en el cas Palau. I també li escriu sobre X. G. A., i sobre el seguiment de l’habitatge particular del senyor X. G. A. Vostè, a més a més, aquest correu el contesta, diu «ok», i per tant li ho he de preguntar: vostè va encarregar el seguiment del senyor Xavier Garcia Albiol? José Zaragoza Alonso No, jo no he encarregat cap investigació sobre el senyor Xavier Garcia Albiol, i a més és públic i notori: no hi ha encàrrec, ni factures, ni res de res. Jo no he encarregat cap investigació sobre cap polític. Li dic això amb molta claredat i amb molta contundència, eh? I, a més, vostè dóna per fet tota l’estona que el sistema informàtic de Método 3 és fiable, quan hi ha denúncies... Oriol Amorós i March No, jo li pregunto respecte a unes proves... José Zaragoza Alonso Sí, no, no... Oriol Amorós i March ...que actualment estan en sumari. José Zaragoza Alonso Contesto la seva pregunta. Que estiguin al sumari no significa que siguin certes. I, a més, les interpretacions, els contextos... Jo li dono una dada que ha explicat abans el senyor Marco; jo crec que el senyor Marco ha sigut molt taxatiu en les seves respostes, i... Oriol Amorós i March El senyor Marco ha reconegut que va investigar i que va fer seguiment del senyor Garcia Albiol. No ho recorda –no ho recorda. José Zaragoza Alonso José Zaragoza Alonso És que... I no vull dir aquesta expressió perquè, clar, sona a..., però és que ha d’entendre vostè que en l’activitat en el món local i en la vida política hi ha multitud de coses –rumors, comentaris, coses que t’expliquen– permanentment. Però que t’arribi un rumor no sig- No, jo... Oriol Amorós i March Aquest és l’únic punt que no està d’acord amb el senyor Marco. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 42 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA El president Senyor Amorós, deixi’l acabar. Ha de respondre el compareixent, i després torna a preguntar. Si us plau. José Zaragoza Alonso Jo..., em pregunta, jo li contesto. El senyor Marco ha dit amb tota claredat que no va fer una investigació sobre el senyor Garcia Albiol. L’he escoltat, l’he vist per la televisió i aquesta és la seva informació. I jo no vaig encarregar cap investigació; són les dues coses, claríssimament. Oriol Amorós i March 13 d’abril de 2015 general de la dignificació i que..., acabi la política convertint-se en el pitjor del que hi ha. Jo crec que la política és el millor d’una societat, que ens permet criticar-nos, ens permet esbrinar les coses i també ens permet que, de manera dialogada, de manera educada, puguem explicar-nos. I jo, avui, al que vinc és a contestar les seves preguntes, de les coses que he fet i de les que no he fet. El president Gràcies, senyor Amorós. Passem al torn del Grup Parlamentari Socialista, en veu de l’il·lustre diputat Jordi Terrades. I una última pregunta, eh? Si vostè està tan convençut i tan tranquil d’esperit respecte a tota aquesta qüestió –cosa que ens alegraria molt a tots que fos així–, per què va dimitir? Jordi Terrades i Santacreu José Zaragoza Alonso Però jo li volia formular: vostè, com a secretari d’organització..., li volia formular una pregunta, en el sentit de: vostè, com a secretari d’organització, ja ens ha explicat que ha encarregat o va encarregar a unes empreses del grup Método 3 un seguit de treballs. Vostè ens pot afirmar taxativament que en l’import d’aquestes factures no es camuflaven altres tipus de treballs per part del PSC? Bé, que és el meu partit, també... Miri, perquè en aquell moment jo no volia perjudicar el meu partit. Jo sóc una persona que té una tradició política de fa més de trenta anys. Jo vaig arribar a la política per un compromís ideològic amb un projecte polític, i la política no és individual, la política és col·lectiva, i quan tu veus que passa una polèmica que és difícil, en aquella tempesta mediàtica, explicar-te, el que tu has de fer és ajudar el teu partit a fer que aquella cosa que et perjudica a tu personalment no perjudiqui l’organització que tu defenses. És una qüestió de coherència personal, de manera d’entendre la política i de manera de fer les coses. És a dir, jo crec que de vegades també..., una mica d’exemplaritat en la política i que la gent percebi que enmig d’una discussió un dimiteix, doncs, ho vaig fer. I vaig dimitir de l’executiva federal, no de la direcció del grup parlamentari. Perquè aquí també es va dir que jo era secretari d’organització, havia dimitit: no, no, jo ja no era secretari d’organització; jo vaig deixar de ser secretari d’organització, vaig deixar la responsabilitat i em vaig dedicar a unes altres coses, i en el moment que hi havia una polèmica que podia perjudicar el projecte polític que jo defenso, el que jo haig de fer, si tinc un compromís amb aquest projecte col· lectiu –que el tinc– és no deixar que aquestes coses que afecten..., perjudiquin el projecte col·lectiu. Jo crec que això és dignificar la política, i no ho poso com una cosa meritòria, eh? Li ho dic, és a dir, jo crec que vaig fer el que era raonable i crec que en aquest procés, si vostè segueix totes les meves declaracions, totes les coses que he dit, he intentat mantenir un to sensat, raonable, que la gent entengui les coses que es diuen, donar explicacions –per això estic aquí–..., a contestar concretament al que li digui, no a especular. Jo avui no he vingut aquí a especular sobre ningú ni de cap de les maneres; aquí no trobaran acusacions a ningú. Aquí no trobaran la tàctica de repartir responsabilitats i culpes; aquí no trobaran una persona que vingui a dir «tots són iguals», perquè no és veritat. I aquí no trobarà una persona que s’apunti al discurs Gràcies, president. Bon migdia, senyor Zaragoza. Algunes de les qüestions que li volia plantejar ja les hi ha plantejat el senyor Amorós. José Zaragoza Alonso Sí, i la resposta és clara i diàfana. És més, i aprofitaré aquí per explicar una cosa que m’agradaria que quedés clara: l’estructura de funcionament del PSC és una estructura en què hi ha uns professionals qualificats que fan la seva feina –la senyora Lluïsa Bruguer és la gerent, és una professional de la seva feina, i la seva responsabilitat és la que va desenvolupar– i uns responsables polítics. Jo era el responsable polític. I la segona cosa que li voldria explicar: una de les coses que vam desenvolupar com a feina en el PSC és la integració d’un pressupost consolidat. Tots els diners que el PSC ingressa, en els diversos àmbits de l’Administració pública i de l’administració privada..., és a dir, amb les quotes dels seus militants, amb les subvencions dels grups parlamentaris, amb el que reben els grups municipals locals, tot –tot– nosaltres vam fer un procés de consolidació, i parlo de l’any 2007, en el qual no hi ha cap diner públic que no tingui control públic pels organismes públics. Vam ser el primer partit que ho va fer; no sé si, després de jo deixar la secretaria d’organització, altres partits a Catalunya o a Espanya ho han fet, però sí que puc assegurar-los... –i ens va costar molt–; això va significar... Perquè ens entenguin, el PSC tenia com set-cents números de comptes distribuïts a nom del PSC per tot Catalunya: de grups municipals, d’agrupacions d’electors, en què cadascú d’ells tenia uns ingressos, i gastava. I si vostès han llegit els informes del Tribunal de Comptes observaran que, reiteradament des de fa molts anys, s’adverteix a gairebé tots els partits polítics que hi ha una quantitat de diners que estan fora del control de l’Ad- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 43 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA ministració pública, tenint en compte que és obligació per llei que aquests diners tinguin control. Nosaltres això ho vam eliminar. Ens va costar molt; tothom sap que les reticències del món local –i els que han treballat en el món dels ajuntaments saben que la gent: «Oi, si aquests diners els cobra el grup municipal, per què sou vosaltres els que els controleu?» Això ens permet, i es pot afirmar..., que no hi ha un sol euro públic que rebi el PSC que s’escapi al control de les institucions públiques que tenen aquesta obligació. I per això li puc ben assegurar que en aquest sentit el que s’ha fet és el que s’ha pagat. Claríssimament. Està reflectit en els pressupostos, està controlat, i això és el que nosaltres hem fet. Jordi Terrades i Santacreu Quan vostè parlava de recursos privats es referia a les quotes dels afiliats i afiliades del PSC, o es referia a altres qüestions? José Zaragoza Alonso No, no, a les quotes d’afiliades del PSC, que són un recurs privat, perquè són persones privades que t’ho paguen i col·laboren –càrrecs públics, també. Jordi Terrades i Santacreu Vostè ens ha explicat que no coneixia el senyor Marco abans que esclatés tot aquest escàndol. Vostè ha parlat amb ell, durant el transcurs d’un parell d’anys des que va esclatar l’escàndol d’aquest conegut restaurant de Barcelona? José Zaragoza Alonso No el coneixia, no coneixia ningú de Método 3, tret de la persona d’Elisenda Villena, i després de l’escàndol tampoc hi he parlat, ni l’he conegut, ni hem coincidit, ni ens hem trobat, ni hem tingut cap relació. És a dir, que el desconec, el senyor Paco Marco, tret del fet de veure’l als mitjans de comunicació públics i escoltar les seves intervencions. Jordi Terrades i Santacreu El senyor Jordi Pujol i Soley va fer fortuna amb una frase en aquest mateix Parlament; és aquella del «d­eien, deien, deien». És veritat que durant molt de temps hi ha hagut rumors, no?, en el país? Vostè no va tenir curiositat per saber què passava a l’entorn presidencial i al seu entorn i..., aquests rumors que apuntaven a una relació estreta entre determinats negocis i persones? I, fruit d’aquesta curiositat, va fer encàrrecs per saber què hi havia de veritat? José Zaragoza Alonso No. Jo no he fet encàrrecs per investigar cap polític de Catalunya. I la curiositat..., miri, no seria sincer si no digués que en aquest país tots hem viscut de rebre rumors. I qui estigui en aquesta cambra i em digui que 13 d’abril de 2015 no hi ha hagut cap persona que no li ha vingut a explicar un rumor, però és que els rumors són rumors, no significa que siguin certs. I si en aquesta societat al final convertim els rumors en un element de condemna a la gent i si les coses que s’afirmen, sense poder-les demostrar, es converteixen en un element, doncs seria una societat absolutament ingovernable, i jo crec que les coses s’han de posar en el seu lloc, rumors, comentaris de tots tipus, de totes les persones i de totes maneres, molts... Recordin que l’expressió «rumor»..., això ve de la deessa Fama o Feme, segons si és mitologia grega o mitologia romana. Feme, en la grega, i Fama, en la romana, era aquell que portava els rumors, fossin certs o no, i que, a més, per cert, era una deessa molt apreciada a Roma. Les societats no es poden construir sobre els rumors i per això les societats es doten d’institucions i es doten d’organismes en els quals, al marge del que és la vida quotidiana, es converteixen en llocs on les lleis, el respecte, l’educació i l’autoritat permet fer les coses de manera raonable. I jo crec que, en aquest sentit, aquest ha sigut el meu comportament. Jo no he estat mai en aquest procés, sóc una persona que el fet que t’expliquin coses te les creguis. Jordi Terrades i Santacreu Vostè va encarregar el dinar de La Camarga? José Zaragoza Alonso No, jo no vaig encarregar cap dinar a La Camarga. Jordi Terrades i Santacreu Vostè va tenir coneixement previ del contingut de la gravació, abans de la seva publicació? José Zaragoza Alonso Ni tan sols l’he escoltat al dia d’avui. Una, perquè no la coneixia i, segona, perquè després, vostè ho comprendrà, després de tot l’enrenou mediàtic és una cosa de profilaxi mental que entendran, per suportar determinats comentaris, quan et trobes indefens davant de tot una ventolera de comentaris, de pressions, d’entorns que a més t’arriben... perquè, com s’explica aquí, tothom tenim família, tothom tenim persones que pateixen per un, tothom sabem que aquestes coses són molt destructives i tothom sabem que quan et dediques a la política has d’acceptar aquest preu i el pagues com a persona, però això no significa que el fet que tu paguis un preu personal com a persona que estiguis indiferent al que afecta la gent. I jo vaig decidir, no sé si encertadament o equivocadament, que no volia escoltar re de re i mantenir-me en la ignorància del que s’havia gravat o s’havia explicat en aquella conversa. Jordi Terrades i Santacreu Vostè ha arribat a alguna mena de pacte de silenci bé amb la senyora Sánchez-Camacho bé amb el senyor Marco? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 44 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 José Zaragoza Alonso Jordi Terrades i Santacreu Imagini quin pacte de silenci que es va presentar una denúncia davant d’una comissaria. Com vostè comprendrà, un pacte de silenci que comença amb una denúncia en una comissaria no té massa sentit. Vostè té diners a paradisos fiscals o ha tingut mai comptes corrents dipositats, o qualsevol producte financer, a països tercers? I amb el senyor Paco Marco és que no he parlat amb ell, no he tingut relació amb ell, no el conec, no tinc cap pacte de silenci, no tinc cap acord, no tinc cap document, no tinc res relacionat amb cap d’aquestes dues persones. José Zaragoza Alonso Jordi Terrades i Santacreu Vostè ha estat dirigent polític del PSC durant molt de temps. Vostè coneix si, tal com s’ha afirmat –algú ho ha afirmat i ho han fet altres formacions polítiques, evidentment–, els governs del Partit Socialista Obrer Espanyol havien tapat les vergonyes del president Pujol? José Zaragoza Alonso Jo la veritat que, clar... Jordi Terrades i Santacreu Dit d’una altra manera, vostè coneix si el Govern del PSOE i els seus ministres d’Hisenda coneixien que el president Pujol tenia recursos –o la seva família– fora de país i que això hagués arribat a coneixement de la direcció política del PSC? José Zaragoza Alonso No, amb tota rotunditat, no, no tenia aquest coneixement. Però això és el que significa això dels rumors, com explicava abans, no?, que hi ha rumors de tot tipus i molts d’ells, contradictoris entre si. Un t’explica una cosa, després t’expliquen absolutament la contrària i, quan has de confrontar aquests rumors, doncs, et trobes en una situació que tu no pots estar fent política a cop de rumor. Jordi Terrades i Santacreu I abans de formular-li les dues darreres..., dues o tres preguntes, un aclariment que em sembla que vostè ja l’ha fet. Vostè no va dimitir com a secretari d’organització del PSC per motiu d’aquest escàndol, sinó que prèviament em sembla que hi havia hagut un congrés. Em sembla, no, en tot cas, ho afirmo: hi havia hagut un congrés, en què ja s’havia produït la substitució de la secretaria d’organització del PSC. Em sembla que vostè també ho ha deixat clar. Dit això, com que vostè també sap que aquesta comissió, a més a més del tema que ens ocupa avui, s’ocupa d’altres qüestions, i a benefici d’inventari o no, vostè és soci o administrador d’alguna empresa? José Zaragoza Alonso No, de cap. Les úniques propietats que tinc són un Polo de deu anys i la meva «vivenda», que és un pis. Tinc només un compte corrent a una entitat bancària de les més conegudes del nostre país on estan tots els meus diners, només una, amb tots els meus diners estalviats durant més de trenta anys de feina, que no són massa, però prou per a un ciutadà normal d’aquest p­aís. I no tinc cap compte, presència, comptes enlloc, i, vaja, poso a disposició d’aquesta comissió, si cal ferho, un poder total perquè els meus comptes de recerca en qualsevol lloc del món –i aquí ofereixo la proposta, i estic disposat a firmar uns poders a la presidenta del Parlament, si cal, perquè faci una recerca general pel món–, a Andorra, si vol, o poden començar a altres llocs perquè jo no tinc comptes, ni patrimoni, tret del que acabo d’explicar aquí, que està a la meva declaració de béns. Jordi Terrades i Santacreu Moltes gràcies. Acabo aquí les meves preguntes. El president Gràcies, senyor Terrades i també al senyor Zaragoza. És el torn del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Santi Rodríguez. Santi Rodríguez i Serra Gràcies, senyor president. Agrair-li també al senyor Zaragoza la seva compareixença. La veritat és que ja sé que només han sigut dues les intervencions que hi han hagut, però bàsicament jo crec que el gruix dels temes que hi havia i que se li podien preguntar han estat tocats i han estat abordats i han estat respostos per part seva, però un parell o tres de qüestions sí que li volia fer. En primer lloc, és si vostè havia sentit a parlar mai d’aquesta empresa GPO. José Zaragoza Alonso No, és que li dic que no n’havia sentit parlar mai i encara no sé què és. Perquè després de dir aquestes coses no sé què és..., és a dir, que no tinc coneixement del que és... Santi Rodríguez i Serra Li puc donar alguna pista, perquè el nom d’aquesta empresa va aparèixer precisament per aquelles èpoques quan en aquesta mateixa sala estàvem en la comissió d’investigació del cas Palau, que va ser una de les empreses que va rebre encàrrecs precisament del Palau de la Música i que no se sabien gairebé d’on anaven. Crec que el senyor Terrades, que també for- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 45 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA mava part d’aquella comissió, també ho recordarà. I això és d’alguna manera el que ens feia ballar que aparegués el nom d’aquesta empresa que, segurament, vinculada a algun partit o a algun grup parlamentari del Parlament, podia tenir sentit. Sobre el senyor García Albiol vostè també ens ha donat resposta. Ens ha donat resposta sobre la dimissió dels càrrecs. Una qüestió que jo li volia preguntar, que no té a veure directament amb el tema que ens ocupa, però per nosaltres sí que és important i vostè ho entendrà de seguida per raons òbvies, és que vostè va ser citat a comparèixer també davant de la Comissió d’Afers Institucionals i no ho va fer. Per què no ho va fer? José Zaragoza Alonso Molt senzill. En aquell moment hi havia un procés judicial i ara no. I vaig pensar, potser equivocadament –vostè ho ha d’entendre–, que no corresponia anar a una comissió quan en aquells moments hi havia un procés judicial que afectava directament la meva organització. Santi Rodríguez i Serra Després entre les altres..., les comandes que vostès han fet a Método 3, o al grup Método 3..., em vaig a fixar en l’única que és posterior al 2010, que és precisament la del 2011, que és un barrido d’aquests als despatxos del grup a la Diputació de Barcelona. Ens pot puntualitzar si això va ser abans o després que hi hagués canvi de govern a la Diputació i per quins motius o per quines sospites van encomanar aquest barrido? José Zaragoza Alonso Li puc dir la data de pagament, que era el 16 de l’11 del 2011, i li puc dir com es va fer. No va ser a instàn­ cia meva, jo vaig donar permís, però va ser a instàncies del Grup Socialista de la Diputació, perquè crec que va aparèixer un micro en un dels despatxos on estàvem i que es va considerar que no era adequat que pagués la institució una cosa que estava en els espais que utilitzava el PSC, i aquesta..., és així. I van insistir, insistir, jo sincerament al principi vaig dir que no, que no, que no, perquè, en fi, gastar diners i tal en aquella època cada vegada estaven les coses més..., i al final van insistir tant que es va fer. Així de senzill i així de... 13 d’abril de 2015 José Zaragoza Alonso El Grup Socialista, on estava, és a dir..., vaja, la gent del grup de la Diputació ho podien aclarir, és a dir que no va ser a instàncies meves, jo vaig donar el permís perquè era el que donava permís per a les despeses i els pagaments. Santi Rodríguez i Serra I en última instància, vostè ha deixat molt clar que no va encarregar la gravació del dinar de La Camarga, vostè també ha deixat molt clar que vostè no va encarregar el dinar de La Camarga. A vostè li va demanar la senyora Sánchez-Camacho que gravés el dinar de La Camarga? José Zaragoza Alonso Miri, és que la pregunta, com vostè..., la resposta és clara, és a dir, no tenia coneixement del dinar, no vaig encarregar cap gravació il·legal ni a La Camarga, ni enlloc. Com vostè comprendrà, la resposta és clara, no? Santi Rodríguez i Serra Gràcies. Això és tot. El president Gràcies, senyor Rodríguez, senyora Zaragoza. Passem al torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan Mena. Joan Mena Arca Gràcies, president. I agrair també la presència del senyor Zaragoza en aquesta comissió d’investigació, que té l’objectiu d’esclarir si hi ha espionatge polític i si aquest va afectar també la senyora Camacho i tot l’afer del dinar de La Camarga. Jo, si vostè m’ho permet, començaré per un detall, segurament és una «tonteria», vostè dirà que és una «tonteria», però jo li voldria preguntar com és que vostè s’ha referit en dues ocasions al senyor Francisco Marco com a «Paco Marco»? Perquè potser, ho repeteixo, és una «tonteria», però «Paco» és un nom d’una certa familiaritat i vostè ens ha dit que no el coneixia ni ha parlat amb ell mai. Santi Rodríguez i Serra José Zaragoza Alonso I qui ocupava anteriorment aquests despatxos, per curiositat? No el conec, no és una «tonteria», eh? No hi ha cap pre­ gunta que sigui una «tonteria», així que li deixo clar que no penso que sigui una «tonteria». De la lectura de la premsa... Si vostè llegeix la premsa, surt a alguns llocs la utilització d’aquest terme i com que..., com a mi també algú m’ha dit «Pepe Zaragoza» i no em coneix. És a dir que jo crec que forma part d’aquestes coses que et queden al cap gravades les coses que vas llegint, perquè, això sí, jo no tinc coneixement del sumari, però evidentment, com vostè comprendrà, sí que José Zaragoza Alonso No, no, són els del Grup Socialista d’allà. Santi Rodríguez i Serra Ja estava el Grup Socialista allà? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 46 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA tinc coneixement de les coses que s’han publicat als mitjans de comunicació, que he anat llegint i que he anat seguint. Joan Mena Arca Molt bé, li agraeixo que em contesti. Tornant al tema dels correus, l’informe de la Policia recull correus electrònics entre l’agència i membres dels partits, entre els quals em sembla que a alguns d’aquests correus està el seu personal del partit i una relació de les tasques que havia fet Método 3 per al Partit Socialista, amb conceptes explícits sobre l’enregistrament, com ara la preparació del dispositiu i la col·locació, l’enregistrament i la retirada del dispositiu, l’escolta i el resum sobre allò de què es va parlar durant el dinar. No li sembla que és un nivell de detall molt concret? José Zaragoza Alonso Miri, jo no tinc coneixement del sumari, no el tinc perquè no he estat part, no he estat acusat, no he sigut testimoni, amb la qual cosa no tinc coneixement del sumari, que en teoria només tenen les parts, en teoria tenen les parts. I aquí es dóna, a documents que circulen, fiabilitat. Legítim que vulgui donar, però vostè comprendrà que jo sense el coneixement no puc donar fiabilitat, a més tenint en compte la intervenció que acabem d’escoltar abans en aquesta comissió, on hi ha hagut afirmacions molt taxatives del responsable de l’agència, en les quals deixa amb molta claredat, molt clarament, que el PSC no ho va encarregar, que l’entorn del PSC no va ser-hi, i alguna pregunta encara més clara referida a la meva persona. És a dir... I també ja ha quedat clar que hi ha sentències, hi ha denúncies, hi ha declaracions davant el jutjat que qüestionen la fiabilitat electrònica dels arxius informàtics. Això és el que jo he vist i he seguit, amb la qual cosa jo el que li puc respondre són les coses que jo he fet i jo li puc assegurar que no he fet aquests encàrrecs. Joan Mena Arca Però si vostè ha seguit la compareixença del senyor Marco, que em sembla que l’ha seguit sencera, ell també ha dit en alguna ocasió que no..., una cosa semblant a «no hi ha hagut cap encàrrec “institucionalitzat” del Partit Socialista», també amb aquesta paraula es va referir la senyora Maria Victoria Álvarez. Quan li han preguntat certament si vostè directament va fer aquest encàrrec, el senyor Marco ha dit que no. Jo li pregunto: va delegar vostè a alguna altra persona que fes aquest encàrrec? José Zaragoza Alonso No, tampoc. (L’orador riu.) Joan Mena Arca Molt bé. Li volia fer també..., perquè també va ser molt taxativa la senyora Bruguer en la seva intervenció del divendres passat, ella va dir que estava a les ordres del seu responsable polític, que en aquell moment 13 d’abril de 2015 era vostè com a responsable d’organització, va reconèixer quatre encàrrecs, jo detallaria que segurament són tres encàrrecs, un d’ells fet en dos pagaments, els anys 2009 i el 2011, per un valor de 72.000 euros que van ser per aquests rastrejos a la seu del PSC de Nicaragua i a la Diputació de Barcelona. Jo mateix li vaig preguntar si aquesta era una pràctica habitual, encarregar rastrejos a la seu del Partit Socialista i de la Diputació de Barcelona, la senyora Bruguer ens va dir que no i jo li preguntaria, per què, concretament, es va fer en aquell moment, si és que vostès tenien indicis que algú els espiava? José Zaragoza Alonso Miri, nosaltres vam fer tres encàrrecs, un, el 13 de l’11 del 2009, que és aquesta escombrada, producte de diverses situacions que s’havien produït: consells dels tècnics de seguretat, un edifici vell, hi passen milers de persones, allò que et diuen «no heu fet mai un control, perquè aquí entra gent», els despatxos... Li diré una cosa que la gent no sap. Els despatxos dels responsables a Nicaragua del PSC no es tancaven amb clau. El meu despatx era un despatx obert –sempre m’ho recriminaven–, però jo sóc una persona una mica despistada i molt confiada, és a dir, que en el meu despatx podia entrar qualsevol persona, en el del president –i en aquell moment primer secretari del PSC–, també; en el del viceprimer secretari, també, en un espai que no era un espai vedat ni privat, sinó que hi havia sales, i algunes persones que han participat en reunions o en rodes de premsa –veig aquí algun periodista que podrà certificar-ho–, a les sales d’executives on feien actes i tal accedia molta gent de ciutadans normals, perquè som un partit obert, un partit participatiu que estàvem, per entendre’ns... Jo m’havia trobat gent al meu despatx, li ho dic com li ho explico. Per què...? I et deien: «Però vosaltres, en aquests moments, que esteu fent reunions, que discutiu coses d’estratègia, que esteu no sé què..., teniu la tranquil·litat que no passa res?» I, al final –us ho dic com va ser–, és a dir, et comences a inquietar, comences a escoltar coses que diuen, de vegades, passen coses una mica xocants –que no és el cas, perquè jo no vinc aquí, i els ho dic, jo he vingut aquí a contestar les coses que jo he fet o no he fet, no he vingut a ficar-me amb ningú, ni a acusar ningú de res, ni a obrir una dinàmica per respecte al Parlament, perquè jo crec que el Parlament ja ha obert una comissió, que és clara, que és sobre la corrupció, el frau polític i la corrupció política, i jo això és sobre el que li contestaré. Llavors, aquesta primera cosa va ser producte d’assegurar-nos que no hi hagués res..., i no va sortir res, per a la nostra tranquil·litat, amb la qual cosa ho vam deixar. Segona cosa que vam fer, que ho he explicat abans –i, si ho volen, hi aprofundeixo–, que és el segon encàrrec, que es paga en dues tongades perquè hi havia d­ues parts. I és que nosaltres teníem unes despeses molt elevades de seguretat personal, teníem un contracte amb una empresa de seguretat, que mà d’obra... –i que vostè comprendrà, a més, la primera amb què treballàvem era una empresa que depenia de l’­ONCE, amb unes condicions laborals: tots contractats, amb uns bons COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 47 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA sous, és a dir, el que és típic que s’ha de fer en aquestes coses, que ascendia a una quantitat. Perquè muntar un sistema de vigilància a un edifici de cinc mil metres quadrats, amb diverses entrades, vell i antic, les vint-i-quatre hores al dia, 365 dies a l’any són molts diners i vam decidir que, si podíem estalviar-nos-ho i només tenir vigilància els dies en què accedien persones perquè poguessin controlar qui hi accedia i qui no hi accedia. Per eliminar això vam fer que ens miressin els temes de seguretat, vam fer una auditoria profunda, amb un tema de portes, d’accessos, com es podien bloquejar, on s’havien de col·locar càmeres perimetrals per assegurar-te que no hi havia accés en les històries, i això va ser la segona part, i per això hi ha dues factures producte d’aquestes coses, que és aquesta factura que la sumen en la nota que em van fer... Vostè comprendrà, jo era el que prenia les decisions, la gerent no prenia cap decisió política, totes eren meves, si alguna responsabilitat hi ha hagut en algun moment és meva, la senyora Lluïsa Bruguer és una professional que ha fet la seva feina i és una professional que em va convèncer –el que he explicat abans i els ho he explicat– que un partit polític que administra diners públics ha de tenir tots els seus comptes integrats i consolidats per poder presentar els seus comptes al Tribunal de Comptes, que és el que té l’obligació de determinar que es gasten bé els diners públics dels ciutadans; d’això, me’n va convèncer i ho vam fer i jo vaig prendre la decisió política. Doncs, igual, en aquest tema, vam prendre una decisió, que ens va estalviar molts diners en temes de seguretat, i, per això, vam fer aquest pagament. I l’últim, ja li ho he explicat, aquest no va ser a instàncies meves, sinó que la gent que està al grup de la Diputació es van trobar –que podia ser qualsevol cosa, eh?–, però es van trobar –si no ho recordo malament– un micro i van començar a insistir, una vegada i una altra i una vegada i una altra, que no sé què..., jo em pensava que era qualsevol «xorrada», però, bé, ells hi van insistir i, al final, es va fer aquest de 16 de l’11 del 2011. Joan Mena Arca Vostè també, el 14 de febrer del 2013, va reconèixer davant de la premsa que, entre els arxius del PSC hi havia quatre factures de Método 3, tot i que vostè va dir literalment: «A nombre de filiales con nombres raros en inglés». Aquell mateix dia, vostè anunciar –també sense concretar– accions judicials contra els mitjans que van publicar que vostè era el responsable de les escoltes il·legals. Va acabar de concretar aquelles accions? José Zaragoza Alonso Miri, la justícia ja ha parlat, i vostè sap que el món de la justícia és un món molt complicat i, quan entres en les dinàmiques de les querelles..., però la justícia va parlar i ha deixat les coses meridianament clares per a nosaltres. 13 d’abril de 2015 Joan Mena Arca O sigui, que li semblava que no calia fer cap tipus d’acció i... José Zaragoza Alonso És que la justícia ja ha parlat i ha fet una resolució i ha deixat meridianament clares les coses. Joan Mena Arca Ens ha explicat també que vostè va dimitir, bàsicament, per no afectar la imatge del seu partit, jo entenc que això és una decisió personal, no?, perquè hi ha altres persones que, fins i tot, estant imputades per la justícia, doncs, no dimiteixen, però jo sí que li voldria preguntar per què creu vostè, llavors, que està vinculat en tot aquest afer? Per què se’l vincula a vostè a nivell personal? José Zaragoza Alonso Miri, jo no he vingut aquí a especular i crec que faria un flac favor al respecte d’aquesta institució que utilitzés aquesta plataforma per especular, no crec que em correspongui. Puc tenir les especulacions personals, però això és privat, és personal, però l’especulació en política, en aquests temps que corren, l’únic que faria seria malmetre la dignitat d’aquesta Comissió i crec que ja, després del que hem vist els dies passats, almenys per la meva part, jo vinc aquí a ajudar a la feina de vostès perquè el Parlament de Catalunya recuperi una mica la dignitat, pel poc que jo pugui, d’aquestes qüestions, així que no faré especulacions perquè seria entrar en un camí que és intentar tapar el que no s’ha de tapar. Jo ja he assumit, en aquest procés, les meves responsabilitats, en el sentit que vaig explicar –i ho vaig dir públicament, immediatament. Podria fer com altra gent amb aquestes coses, però jo, immediatament, vaig dir quines relacions havíem tingut, vam donar les factures, les vam ensenyar, ho vam explicar i, després, quan han passat coses que podien afectar el projecte polític dels Socialistes..., perquè ho em vaig afiliar –i em permeto aquí una petita digressió personal, per entendre’ns–, jo em vaig afiliar en un projecte polític que vol transformar aquesta societat i els motius de compromís personal encara existeixen. Per mi és molt important col·laborar perquè el bon nom del socialisme català es mantingui i jo vaig pensar, en aquell moment, que entestar-me en un debat que no tenia sortida no portava res de bo per a la política, així que vaig decidir dimitir de l’executiva federal, de la qual era vocal; tampoc és que fos una persona que tingués una responsabilitat massa alta i estic convençut que era el que pertocava i que va ser bo per al projecte polític que jo defenso. Joan Mena Arca Però, llavors, estarà vostè amb mi que, si algú involucra a nivell personal el responsable d’organització COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 48 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA d’un partit com el Partit dels Socialistes, és que vol esquitxar el partit, d’alguna manera? José Zaragoza Alonso Li ho torno a dir: no penso especular. Permeti’m que li ho digui, cadascú ha de treure la informació certa, que produeixi les seves conclusions. I no vull especular de cap partit, ni acusar ningú perquè no crec que em pertoqui a mi, deu ser en la seva funció com a diputats que representen la voluntat popular que els toca intentar esbrinar les coses. A mi el que em toca és respondre les seves preguntes. Miri, jo, aquests dies, amb les coses que han passat, em vaig fer una petita reflexió sobre el dret a la vida privada, vostès ho comprendran. I vaig decidir que jo contestaria totes les preguntes que es fessin, perquè vaig pensar i vaig arribar a la conclusió que el límit de la meva vida privada l’havien de posar els diputats, que jo venia aquí a contestar i que és la responsabilitat dels diputats, amb les seves preguntes, mantenir la dignitat d’aquest Parlament i mantenir les regles del que és el que s’ha de fer, no jo. Jo crec que això és el que forma la vida parlamentària i, en una comissió política és molt important que no ho oblidem –i, aquí, em permeto una petita digressió–, jo sempre he sigut, en aquestes discussions que tenien a l’època, a França, entre Sartre i Camus, el que Sartre deia que per arribar a la igualtat s’havia de sacrificar la llibertat de les persones, jo era més camusià, jo sempre he pensat que la llibertat de les persones no es pot sacrificar per cap altra cosa. Joan Mena Arca Bé, doncs, jo, com veu, no li preguntaré per la seva vida privada, perquè entenc que no és objecte d’aquesta Comissió d’investigació. Sí que li preguntaré, abans ens deia el senyor Marco que això, tot el que passava al voltant del dinar de La Camarga és, doncs, l’exemple d’una lluita política entre partits, jo li he volgut preguntar entre quins i no m’ha sabut contestar. Sí que li voldria preguntar a vostè, senyor Zaragoza, si vostè, en aquest afer, se sent víctima o és actor de la situació? José Zaragoza Alonso Jo no aniré de víctima. Sóc una persona que es dedica a la política i sóc un personatge públic, i he d’acceptar la crítica, les opinions, de vegades, injustes, però forma part de la discussió política la confrontació d’idees. De vegades, pots pensar que les fronteres que es traspassen són fronteres que no aporten res a la societat i que donen una imatge d’aquest país no dolenta i no bona, i no parlo de la política, del país. Jo crec que, en els temps que corren, potser, tots hauríem de fer un esforç per aixecar el nivell del respecte i de la percepció sobre el que fem a Catalunya. Des de les diverses maneres de fer-ho, les diverses idees, però intentar guanyar una cosa que jo veig en molta gent de diverses idees que intenta reivindicar una manera de fer política diferent que es fa a Catalunya d’altres llocs que 13 d’abril de 2015 hem vist, i aquesta és una reflexió personal que faig i que deixo anar aquí. És a dir, que, en aquest sentit, jo el que intentaré –ja li ho dic–, en aquest procés, és intentar explicar les coses que he fet i les que no he fet. Joan Mena Arca Doncs, jo acabo amb una pregunta. Primer de tot, agrair-li les seves respostes en aquesta comissió i la seva presència. I acabo amb una pregunta, segurament, és més global i més genèrica, però entenc que també és objecte de la investigació d’aquesta comissió. Vostè, que ha estat, doncs, com a responsable d’organització en un dels partits més importants del nostre país, com és el Partit Socialista, en la seva experiència, ha sigut habitual o són habituals els encàrrecs a agències com Método 3, per tenir informació d’altres forces polítiques? O li ho pregunto d’una altra manera, el que avui ens porta a aquesta comissió d’investigació, que no és només l’afer de La Camarga, sinó... jo vull recordar que investiguem també la presumpta fortuna o la fortuna d’origen desconegut de l’expresident Pujol, que també té a veure, doncs, amb les converses que estan gravades en el dinar de La Camarga i, per això, doncs, és també objecte d’aquesta comissió d’investigació, però jo li voldria preguntar: escoltes com aquestes han sigut habituals en la pràctica de la vida política a Catalunya, com a mínim, durant els anys en els quals vostè ha estat en primera línia? José Zaragoza Alonso En el que jo conec, no. Vaja, no he tingut mai coneixement de res d’aquestes coses. El president Gràcies, senyor Mena, i gràcies, senyor Zaragoza. És el torn, ara, del Grup Parlamentari de Ciutadans, en veu de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa. Carlos Carrizosa Torres Gracias, presidente. Buenas tardes, señor José Zaragoza. No le voy a hacer preguntas, no le voy a hacer preguntas porque entiendo que se le han hecho ya todas. Usted está respondiendo que no, que no ha encargado para nada la grabación de La Camarga, lo ha dicho por activa y por pasiva, ha respondido a posibles indicios que se podían barajar que podrían indicar esas facturas, esos emails que puede que el Partido Socialista hubiera tenido algo que ver, usted lo ha despejado todo, ha dicho que no, por lo tanto, yo comparto con usted que no tenemos que hacer excesivas especulaciones en esta comisión. El señor Marco no ha dicho que usted hubiera encargado esto y, en cambio, ha indicado a otras personas que sí que lo habrían encargado. Nosotros estamos aquí porque, en las grabaciones de La Camarga, se grabó a un señor, miembro de la familia Pujol, del que se sospecha que está involucrado en COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 49 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA negocios turbios, que se ha forrado mediante la política y sus contactos y, además, porque se in­tuía o parece que se había utilizado este tipo de graba­ciones como arma entre partidos políticos y, además, para tapar... y, además, lo curioso de esto es que hemos sabido el contenido de estas grabaciones una vez transcurrido un tiempo y que la persona que estaba invo­lucrada, la dirigente del Partido Popular que está involucrada en estas grabaciones, pues, tampoco hizo ningún tipo de uso del contenido de estas grabaciones. Ustedes, en el Partido Socialista, han salido así, un poco por añadidura, pero yo entiendo que no podemos especular con la intervención del Partido Socialista y que tampoco cabe prolongar un interrogatorio que ha dejado usted muy claro. Por lo tanto, yo no le haré más preguntas. Gracias. José Zaragoza Alonso Muchas gracias. El president Gràcies, senyor Carrizosa. És el torn, ara, del Grup Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet. 13 d’abril de 2015 puc contestar, senyora Vallet, és tan senzill com això, és a dir... I ho entendrà amb molta rapidesa, i li diré una cosa que no és una especulació, sinó que és una reflexió personal. Vostè creu que a cinc mesos d’unes eleccions autonòmiques, on ens jugàvem el Govern de Catalunya, amb una informació que ha provocat aquest rebombori, jo tinc aquesta informació i no la porto on l’haig de portar? I que dos anys després d’això surt, precisament, en un context... Jo ho torno a dir, però això és una opinió personal, i és l’única que faré aquí i, miri, ja m’he penedit de dir-la, perquè crec que no em toca. Com deia el senyor Carrizosa, s’han preguntat totes les coses i no em tocava, així que li demano disculpes per l’especulació, perquè no toca, perquè és una reflexió personal sobre, com diria aquell, la percepció sobre la meva persona. I jo sóc molt conscient que sobre la meva persona la gent, alguns em coneixen –amb alguns he compartit moltes coses, amb alguns tertúlies i amb els altres converses polítiques durant molt de temps i em coneixen–, però altra gent no em coneix i té la percepció que es genera en els mitjans de comunicació i, clar, quan tu tens un determinat perfil i una determinada imatge, doncs, ràpidament s’arriba a conclusions. Però, bé, en aquest perfil, vostè..., corresponia amb aquesta reflexió que li he fet, jo crec que no, però, vaja, no vull estendre’m en això, perdoni. Isabel Vallet Sànchez Isabel Vallet Sànchez Bon dia. Moltes gràcies. Jo, clar, podríem triar no insistir, jo crec que, bé, segurament, seria el més adequat, però jo li tornaré a fer la pregunta que li han fet: per què creu que el seu nom apareix en la investigació, en un informe policial? I, llavors, de manera indefectible, totes les proves, tots els correus són falsos? José Zaragoza Alonso Li ho torno a dir: jo no conec el sumari, no hi he tingut accés, perquè jo no estava citat ni com a testimoni, ni com a acusat, ni com a imputat. És més, en la meva vida personal no he estat condemnat mai per res, és a dir, que la meva vida personal és clara, límpida i pública. Jo el que no puc fer és especular sobre coses que no conec. Li puc contestar, senyora diputada, sobre les coses concretes que em pot preguntar, i que jo li contestaré sobre les que he fet i les que no he fet. Sobre les altres coses, abans hi ha hagut una intervenció que ha explicat que hi ha sentències judicials que diuen que hi ha material informàtic fals, que s’ha accedit a ordinadors de persones que ja no treballaven allà i que han sigut manipulats –curiosament al voltant d’aquest cas. També han aparegut aquestes informacions a la premsa, és a dir..., i s’han creat carpetes falses, i s’han creat documents falsos. Tot això ha sortit publicat als mitjans, però jo, com que no conec el sumari, no sé la fiabilitat de res d’aquestes coses. Així que el que jo li Clar, és que llavors, amb relació al que està dient, i amb relació al que més o menys explica, a la generació d’un perfil als mitjans de comunicació sobre vostè, que en teoria hauria de ser fals, clar, a la premsa hem trobat afirmacions sobre vostè que són dures: que vostè hauria encarregat aquesta gravació, en gairebé tots els mitjans; que la factura de 1.750 euros, que en teoria costaria la gravació, incloïa la preparació del dispositiu, la gravació i la retirada, l’abonament del dinar; que aquesta empresa que deia que no coneixia, GPO, l’informe policial diu que s’hauria fet servir per a tapar precisament aquest cas d’espionatge... La meua pregunta és: quantes demandes o peticions de rectificació de publicació d’informació falsa ha presentat als mitjans de comunicació en aquest sentit? José Zaragoza Alonso Primer, en aquests temes, jo crec que el director de l’agència ha contestat amb molta claredat que no hi havia investigacions sobre aquestes coses. I la segona cosa, quan la justícia ja ha parlat, ha fet sentència i ha deixat les coses clares, entrar en un camí de querelles, demandes econòmicament feixugues, però sobretot que provoca una confusió permanent, i que judicialitza la política, no crec que sigui el que correspon. Jo crec que no és raonable. I nosaltres, els polítics que tenim alguna responsabilitat, hem d’utilitzar la responsabilitat en aquestes coses i no convertir la política en un espectacle permanent, jo... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 50 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA I li diré una cosa: el PSC, i que no em falli la memòria, mai –mai–, quan jo era secretari de l’organització, s’ha personat a nivell nacional en cap procés judicial contra un altre partit. Isabel Vallet Sànchez Precisament per això, i comparteixo la seua reflexió, li he dit «quantes rectificacions». Com vostè sap, el dret de rectificació no està judicialitzat, per tant, vostè, si es prova que una informació és falsa té dret a demanar que es rectifiqui, i això no és cap procés judicial ni és abusar de la jurisdicció ni és judicialitzar la política, amb la qual comparteixo la reflexió que feia, que no ho hauríem de fer. En tot cas, ja interpreto que cap, per la resposta que m’ha fet. En aquest sentit, encara aniré a més, no sé si vostè coneix una de les detectius de Método 3 que l’altre dia, en informacions, apuntava que hauria estat vostè qui hauria demanat aquesta gravació, bé, que hauria demanat la gravadora per a la senyora Alícia Sánchez-Camacho, i també la senyora Maria Victoria Álvarez l’apunta a vostè, com aquella persona que ho havia ordenat. Per què? Les coneix? Primer que res, les coneix? Per què li tindrien aquest..., no ho sé, li voldrien mal a nivell polític, aquestes senyores? No ho entenem. José Zaragoza Alonso Jo, l’única detectiu de Método 3 que conec és l’Elisenda Villena, no en conec cap altra. Aquí, que jo sàpiga, no va haver-hi cap altra detectiu de Método 3, si no vaig errat, sinó que una persona que no era de Método 3 va venir aquí a violentar la comissió, fent crits, que no crec que sigui molt habitual que passi al Parlament de Catalunya, i sobre la senyora Maria Victoria Álvarez crec que va ser vostè mateixa que li va preguntar qui li ho havia dit i no va saber dir-ho. Crec..., equivocar-me. Amb la qual cosa, en fi, rumors, comentaris, venir... (Veus de fons.) No, ja, però vostè m’ha preguntat, i permeti que jo sigui molt curós a respondre les preguntes que em fa vostè, perquè jo he vingut a respondre-li les preguntes i no a fer especulacions. I com que em precisa dues coses, doncs, jo només li puc contestar la veritat, i la veritat és que jo només conec una persona que treballés a Método 3, i no sempre, perquè jo la vaig conèixer abans que treballés a Método 3, que és la senyora Elisenda Villena. L’altra persona a la qual es deu referir vostè no és treballadora de Método 3, no sé exactament a què es dedica, ni quina és la seva relació amb això, però l’únic que sé és que no és treballadora de Método 3. I l’altra afirmació de la senyora Maria Victoria Álvarez, aquí, a preguntes de vostè, jo crec que molt clares, quan va fer afirmacions i li va preguntar en què les basava, va quedar clar que no les basava en res sinó que simplement era una opinió. 13 d’abril de 2015 les feia la premsa, i aquí, per exemple, hi ha els reculls de diari. Clar, és que, si no, la seva compareixença a mi m’ha recordat, personalment, eh? –amb més elegància–, allò de quan va comparèixer Jordi Pujol i ens va dir allò del «diuen, diuen, diuen». Quan vostè feia aquesta disquisició sobre la rumorologia, sobre usar els rumors per fer política, clar, el que no acabem d’entendre és com –vostè diu que no va dimitir per aquest cas– com aquest cas té una ingerència molt alta en la seua carrera política i vostè no només no pren cap acció judicial –que ho puc entendre, per una reflexió política que comparteixo–, però tampoc cap acció per evitar aquesta informació surti publicada no a un diari, a tots, al Mundo, l’Ara, La Vanguardia, El Periódico, tots els diaris. Tots els diaris han publicat la informació que jo li dic. Clar, no ens acaba de quadrar que si realment és aquesta rumorologia, com vostè diu, certa, tan poc fonamentada, aquest «diuen, diuen, diuen» de Pujol, com és que no ha pres accions? Li ho torno a dir, no en seu judicial. José Zaragoza Alonso Recordo que va ser vostè que en aquesta comissió va ser la que va dir que jo havia dimitit com a secretari de l’organització arran d’això. Jo no he dimitit de secretari d’organització. Jo ja no era secretari d’organització. Jo vaig dimitir com a membre de l’executiva federal del PSOE. I la segona cosa, miri, quan passen aquestes coses, un el que ha de tenir és la responsabilitat de fer les coses raonablement bé, i no estar permanentment convertint això en un espectacle mediàtic, sinó fer els camins adequats i raonables que portin a la resolució raonable perquè el ciutadà agafi respecte a les coses que passen. És el que he intentat sempre en la meva vida política, que ja li ho dic amb tota claredat. Això és el que he intentat. I en aquest procés, també. Isabel Vallet Sànchez Clar, és que em sap una mica de greu, perquè vostè té aquest tremp a l’hora d’explicar-ho i no..., en fi, no faré cap reflexió personal. En tot cas, vostè ha vist, sé pel que em diu, em consta, que segueix la comissió d’investigació. José Zaragoza Alonso Quin remei! Isabel Vallet Sànchez Precisament pel mateix, les declaracions que feia el senyor Marco sobre García Albiol, no ha negat pas que es fes aquesta investigació, no? Isabel Vallet Sànchez Sí, sí, és cert, de fet, rectifico i, de fet, diria que les declaracions que feia la senyora Maria Victoria Álvarez José Zaragoza Alonso Sí, ho ha negat. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 51 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Isabel Vallet Sànchez No, no, ha negat que vostè l’encarregués; no ha negat que fes aquesta investigació. José Zaragoza Alonso Això no, però, vaja, ha negat que jo encarregués aquesta investigació. Jo no puc entrar-hi més. Entengui’m, perdoni si..., entengui, senyora Vallet, que jo aquí estic i he vingut a contestar, i crec que contesto totes les coses concretes que em pregunten, perquè jo crec que s’ha d’aclarir i hem de parlar de les coses concretes. I, a més, hi ha hagut una..., i per això he seguit les intervencions, per saber exactament... Perquè, com li he dit a vostè, jo no conec el sumari, no l’he llegit, no hi he tingut accés, així que he seguit les intervencions per saber exactament de quines coses es parlava. O sigui, aquí hi ha gent que ha escoltat les converses, jo, no. Aquí hi ha gent que ha tingut accés a documentació a la qual jo no he tingut accés, de manera no sé com, però jo no hi he tingut accés, amb la qual cosa he seguit amb molt d’interès i molt de respecte aquesta comissió, i ja els he dit que vaig decidir venir a aquesta comissió a contestar totes les pre­ guntes, fins i tot les de caràcter privat que decideixin vostès, que són les que es volia fer, perquè jo pensava que l’obligació dels diputats del Parlament de Catalunya és intentar mantenir la dignitat del Parlament, i la meva era la de contestar. I per això em nego també a especular sobre les altres coses, però jo crec que li contesto totes les coses concretes i definides que jo sé. I les que sé les hi explico. Isabel Vallet Sànchez També ha negat que encarregués qualsevol altre informe, òbviament, d’investigació. Ha dit que només hi havien aquests quatre serveis. Ja ens ha explicat quins eren. Com que no vol fer cap altra referència que no sigui sobre la seva persona, ja no sé si preguntar-li o no què li semblaria, en cas que dels cent casos o dels cent fitxers que en teoria s’haurien destruït dels sumaris, en teoria, d’espionatge polític..., se li ha preguntat més o menys indirectament, la pregunta directa és: per a què ho farien servir els partits i, sobretot, quina relació o –el que s’ha apuntat– quina utilització política s’ha fet de tot això i per què en aquesta utilització política surt no només esquitxat el PSC, sinó amb un impacte bastant considerable. José Zaragoza Alonso Com vostè comprendrà, el més afectat pel fet que aquestes coses puguin haver afectat el partit polític sóc jo, i vostè comprendrà que per això vaig prendre les decisions que vaig prendre, per evitar que la polèmica que em buscava afectés el projecte polític que jo defenso. Crec que era el raonable. I l’altra, la nostra col·laboració en tota la investigació és perfecta. Li posaré un exemple. Des que s’inicia el procés fins que es demana l’ordinador de la gerent del PSC passen mesos. I l’ordinador estava tal qual, sen- 13 d’abril de 2015 cer, amb tot, i ho vam entregar. Crec que és l’únic partit a Catalunya al qual li han anat a reclamar l’ordinador i hi era sencer. I simplement descric una realitat, perquè a la nostra col·laboració no hi ha res a amagar. Vam sortir dos dies després, amb el relat dels encàrrecs que havíem fet, i s’havien pagat, perquè qualsevol feina que s’encarrega, tu encarregues, es fa, et presenten una factura i tu fas unes transferències. I aquí queda demostrat si hi ha o no hi ha una feina. Per això nosaltres vam sortir a explicar clarament... I aquest és el paper de la roda de premsa, que me la vaig guardar. És a dir, que està amb les notes, perquè fins i tot no havíem sumat les dues factures d’un mateix encàrrec. I amb la resta, col·laboració total i permanent. No vam recórrer res. Hem col·laborat, hem anat a declarar, hem sigut transparents. Jo no vull especular en res més, perquè no és la meva feina, no és la meva obligació, i crec que faria un flac favor a aquest Parlament convertir aquest lloc, on la política surt pitjor..., que no és que estigui en massa condicions..., producte de la nostra actitud..., no serà per part meva. El que jo sí que faig, perquè crec que hi tinc l’obligació –ho puc compartir o no–, a algunes preguntes que es puguin fer, però això ja és opinió subjectiva meva, sobre la vida privada de les persones, però sí que estic –i ho he dit amb tota claredat– disposat que el límit sobre la vida privada de les persones el posin els diputats, que sou els que teniu o són els que tenen l’obligació de defensar la dignitat d’aquest Parlament, no jo. Isabel Vallet Sànchez Sí, bé, jo diria que de coses personals no li n’he preguntat cap. Una última pregunta i acabem, perquè no té més recorregut, això, és: ens pot parlar de resultats d’aquests treballs? En concret, quatre, en teoria, auditories sobre seguretat a la seu. La pregunta és bastant concreta: van trobar dispositius de vigilància no autoritzats a la seu del PSC? José Zaragoza Alonso Li ho he explicat abans, li ho tornaré a explicar: vam fer una primera escombrada el 13 de l’onze del 2009, producte –com he explicat abans– de comentaris d’inseguretats que es produïen en un edifici de quatre mil metres quadrats, on entrava molta gent, els tècnics en seguretat nostres deien: «Com que mai heu comprovat si això està?» Ho vam fer i el resultat va ser nul, no vam trobar res. Per això no es van tornar a fer. La segona cosa és quan decidim, un temps després –i això és amb data..., i són les altres dues factures, són dues factures, és una feina dividida en dues factures, les altres són del 23 de l’onze del 2009 i del 15 del dotze del 2009. I aquestes és quan decidim... –que ho he explicat abans, no m’allargaré tampoc massa més per no cansar-los. Nosaltres teníem un sistema contractat a una empresa que depenia en aquell moment de l’ONCE, que tenia una empresa... –no recordo el nom perquè els anys..., no els anys que han passat, els anys que ja tinc jo, doncs, la meva memòria con- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 52 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cretament–, però era una empresa depenent de l’ONCE, que, a més, complia unes condicions socials, que nosaltres sempre hem contemplat aquestes coses d’intentar col·laborar socialment. Nosaltres complim el tant per cent de personal laboral que té disminucions i també intentem col·laborar i –com diu l’actual gerent, que m’ho apunta– no només complim el tant per cent, sinó que tenim més gent contractada del que ens obliga la llei per la mida. Intentem també treballar amb empreses que tenen un caràcter social. Bé, el que passava és que era un cost per a nosaltres molt elevat i vam decidir canviar, i ens vam iniciar i vam fer la feina aquesta que els deia d’anàlisi de tota l’estructura de seguretat de l’edifici i aquestes coses, i després, de les instal·lacions que comporten una reforma integral de seguretat d’un edifici que deixarà de tenir vigilància física els caps de setmana i totes les nits. I això és el segon encàrrec, que li he dit que és del 2009 i els dos pagaments, perquè es fa fracturat: primer l’informe i després les instal·lacions de les coses. I per últim, temps molt després, el 16 de l’onze del 2012, a instàncies del Grup Socialista de la Diputació, que aquí sí –si jo no ho recordo malament–, van trobar un micro en un sofà que no estava connectat, que no tenia ni el cable, i van insistir i insistir que volien esbrinar si hi havia més coses i que això no ho podia pagar la institució, i aquí ja va haver-hi, sembla, una discussió. És a dir..., ja dic, quan m’ho van preguntar: «Això ho paguem nosaltres..., si s’ha de fer, ho pagarà el PSC, perquè és una cosa de dubte del PSC, no de la institució.» I és l’últim pagament. I no hi ha res més, i a més –com explicava la gerent l’altre dia–, nosaltres tenim una estructura de pressupost consolidat, és que tots els diners públics que ingressa el PSC des de l’any 2008 estan en un pressupost consolidat que permet accedir a totes i cada una de les despeses. De sis-cents comptes corrents que hi havia distribuïts per tot Catalunya han quedat reduïts a disset comptes en tot Catalunya. El president Gràcies, senyora Vallet. Gràcies, senyor Zaragoza. Finalment, és el torn del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs. Meritxell Borràs i Solé Gràcies, senyor president. Senyor Zaragoza, vostè ha manifestat en diverses ocasions, ara mateix, que vostè no ha llegit el sumari i segur, però segur que ha llegit els diaris... José Zaragoza Alonso Sí, sí... Meritxell Borràs i Solé I, per tant, a tot el que li fem referència almenys vostè ho ha llegit en un diari. I no li consten aquests emails? 13 d’abril de 2015 Aquests emails que li recordava el senyor Amorós: «Pero he investigado...», un que li enviava la senyora Villena, «pero he investigado GPO y las mendas como me pediste.» Un altre en el qual, en aquest cas no és entre vostès, no és amb vostè, però sí és entre la senyora Elisenda Villena i el senyor Francisco Marco, en el qual el citen com..., s’entén o s’interpreta o es pot interpretar–, amb una zeta dient: «El correo que me informaste sobre la empresa GPO Ingeniería y le pregunto si debe cobrarle.» Un altre seu en el qual diu..., en el qual li demanen: «¿Quieres factura? Un abrazo.» En un altre en el qual també..., i, bé, diversos d’ells preguntant concretament si volen factura. Jo li he de tornar a preguntar, em sap greu, el senyor Cañizares deia que no cal tornar a insistir, però és que és la primera vegada que no s’insisteix, eh?, és el primer compareixent que no li insisteixen. José Zaragoza Alonso No, si em sembla molt bé que hi insisteixi, però, com vostè comprendrà, si em fa la mateixa pregunta, li faré la mateixa resposta, que és que nosaltres no hem encarregat aquestes feines, nosaltres no hem fet investigacions sobre partits polítics i sobre polítics. I que és evident, i el senyor Marco aquí ho ha explicat i crec que en alguns sumaris que han sortit, com el cas que explicava de la senyora Turu, s’ha demostrat que els arxius informàtics eren falsos, ha sortit públicament que hi ha manipulacions d’ordinadors i del sistema informàtic d’aquella empresa. Com vostè comprendrà, jo no puc donar per certes coses que no puc certificar. El que sí puc explicar-li és el que jo sé, que és l’únic que li puc contestar, i jo li puc contestar amb tota rotunditat que no vaig encarregar cap investigació en cap d’aquestes coses. Meritxell Borràs i Solé Però, en canvi, sorprenentment, les seves actuacions han anat a cop de diari, és a dir, vostè, quan surt publicat al febrer tota una sèrie d’informes, precisament, que es fan públics o que surten a través de diaris, a El Mundo, a El Periódico –sí, ho dic bé–, al cap de pocs dies vostè fa una roda de premsa desmentint en aquells moments el senyor Navarro i també el senyor Collboni, que fa una declaració prèvia, en la qual havien dit que no hi havien treballat, i vostè surt i diu: «Sí, no ho havien trobat perquè no era el cas de Método 3, sinó que és el grup i dintre d’aquesta xarxa, doncs, no ho teníem ben catalogat.» Posteriorment, vostè fa un fet semblant quan resulta que, doncs, torna a sortir el tema, vostè fa un comunicat..., un comunicat –que vostè ha dit que no va plegar, no?, pel cas Camarga?, però, en canvi, la seva nota de premsa sí que ho posa: «Davant de recents informacions aparegudes als mitjans de comunicació referides a la instrucció a l’anomenat cas Camarga». I en la seva nota de premsa diu: «Em ratifico en totes les declara- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 53 Fascicle segon Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cions públiques fetes», diu, «que per mi fins avui en el període en què he estat secretari d’organització del PSC mai he utilitzat cap instrument il·legal.» Eh?, però ja sabem que una conversa consentida no seria il·legal. José Zaragoza Alonso Li contestaré amb una cosa molt senzilla: jo no era secretari d’organització quan surt això. Meritxell Borràs i Solé No, no, no dic que ho sigui, eh? Li he fet lectura. José Zaragoza Alonso Li ho explicava... Meritxell Borràs i Solé Perfecte. José Zaragoza Alonso ...perquè entenc que és la informació, perquè he agafat els papers d’aquella època, com vostè comprendrà. Quan surt aquesta informació publicada al febrer del 2013, poc després dels informes de la UDEF, quan surt aquesta informació jo no sóc el secretari d’organització. El secretari d’organització demana... –perquè això està tot informatitzat: les factures, la comptabilitat..., qui conegui les administracions..., no està a mà, sinó que es comptabilitza– buscar factures de Método 3, que és el que surt a la publicació. I, clar, factures de Método 3 no en tenim cap. La Lluïsa Bruguer ja ho va explicar. El que hi ha –i és el que vam trobar després i és el que vam explicar al dia següent–, hi ha factures de dues empreses: Tecnologic Gratis, SL i Clarte Business Consulting, SL, que jo crec que són les empreses tecnològiques... Li recordo quina era la feina fonamental que es feia: barridos electrónicos, instal· lació de càmeres... És a dir, tot un tema..., que fixin-se en els noms: Tecnologic..., és a dir, no eren investigacions de l’empresa de detectius, per això no surt Método 3, sinó que surten les empreses que es dediquen a la vessant tècnica i tecnològica corresponent a temes de seguretat, que també s’hi dedicaven. I buscant trobem aquestes quatre factures que responen a tres encàrrecs, que si vol li torno a repetir, que no hi tinc cap problema, a què es corresponen les feines en aquest procés. I la nota que fa vostè és en aquella roda de premsa el text que jo llegeixo. Vostè comprendrà que en aquell moment, amb aquesta turbulència, doncs, vaig intentar fer una precisió molt concreta de les coses de què ens acusaven. I li recordo que en aquell moment s’acusava el PSC directament com el que va encarregar... I avui en aquesta comissió, l’anterior compareixent, ha deixat clar que el PSC no va fer aquest encàrrec ni el seu entorn. Només repeteixo el que en aquesta comissió s’ha dit... 13 d’abril de 2015 Meritxell Borràs i Solé Sí, el compareixent ha dit que el PSC institucionalment –i a més a més, ha fet el comentari una mica com si li haguessin vostès manllevat l’expressió que havia estat encertada, per dir-ho d’alguna manera–, però tampoc ha negat, en cap cas, que no fos una persona, doncs, de la direcció en el PSC, en aquest sentit, eh? Jo li deia que ha anat a cop de diari perquè també després..., primer, surt fent aquesta roda de premsa, que, per cert, doncs, desconeixien l’entramat d’empreses, però avui sabia perfectament que aquella senyora que estava aquí no pertanyia a l’entramat d’empreses; un gran desconeixement en el seu moment i una senyora que apareix i vostè ja ens ha dit categòricament que aquella senyora no havia treballat per a Método 3. Un coneixement que la gent normal no tenim de qui treballa o no en aquestes empreses... Però, bé, vostè fa el comunicat també quatre dies més tard, quatre dies més tard que surti en els diaris, doncs, una nova informació respecte al comunicat en el qual plega, certament, de l’executiva federal del PSOE, en el qual surt el tema de la UDEF, que ja al que ells donen credibilitat absoluta és que hi ha una factura, del que dubten és si s’ha pagat amb IVA o sense IVA. I aquesta és la informació que surt en el sumari, perquè és a la policia. José Zaragoza Alonso La primera, la informació és que me l’han donat aquí, és a dir, els serveis..., i quan va passar l’incident ha sortit també publicat que aquesta persona no era detectiu de Método 3. Si llegeix la premsa, com he fet jo, tindria aquesta informació. No és tan difícil, perquè va ser..., aquest cap de setmana ha sigut un safareig permanent i ha quedat amb molta claredat i públicament que aquesta persona no ho era. No té res més. I la segona cosa, m’agrada sentir-la, senyora..., donant credibilitat a un informe de la UDEF, és a dir, amb aquestes coses jo crec que el que hem de fer nosaltres –i la meva obligació en aquest succés– és contestar les coses concretes. I ja li he explicat que..., a més, si s’ho llegeix amb totes les coses, també explica amb claredat que algú va accedir als ordinadors en els dies previs de la filtració, que es van crear carpetes falses, que algú tenia interès a manipular aquestes coses, és a dir, que ja la fiabilitat informàtica de tot el que apareix allà està posada en dubte. I els jutges han acabat al final..., procés judicial que ha parlat i ha tancat aquest procés. Jo l’únic que li puc contestar, amb tota claredat, són les coses que nosaltres hem encarregat. I a això s’afegeix les coses que ha dit el senyor Paco Marco després, a una altra pregunta –no sé de quin diputat–, concretament sobre el meu nom..., ha contestat que no... Meritxell Borràs i Solé Dues coses: veig que llegeix el diari, però sobre el sumari es veu que no se’l llegeix, perquè això hi era, i abans quan li hem preguntat... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 54 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA José Zaragoza Alonso No hi he tingut accés, senyora Borràs... Meritxell Borràs i Solé No, però aquests temes sí que han sortit publicats. Veig que llegeix els diaris i està informat per a allò que una mica li va bé, no?, però el tema del sumari, doncs, també ha sortit publicat i, per tant, em semblava que, pel molt que l’afectava, també n’havia d’estar al cas. Respecte a la UDEF, nosaltres la qüestionem, la UDEF, sí, però vostè li ha donat credibilitat sempre. I de fet, avui, és la primera vegada –i ens ha sorprès– que vostès –o en boca seva ho he de posar– no donen per bo tot allò que ha dit la policia. I aquest és un canvi, doncs, cert, un canvi de criteri del Partit Socialista de Catalunya. Perquè, escolti’m, en aquesta comissió, fins a dia d’avui, i en totes les anteriors, el Partit Socialista de Catalunya sempre havia donat fe de tot el que havia dit la policia. I em sap greu que en aquest sentit potser avui vostè és una mica esclau de les seves pròpies paraules o de la seva forma de fer en el sentit d’haver-ne donat sempre credibilitat, a excepció feta d’avui, això sí. A partir d’aquí, escolti’m, hi ha altres temes que nosaltres li volem preguntar, no? Vostè plega el 4 de setembre –com li dèiem– i hi ha aquella carpeta que es troben a Método 3 en la qual hi ha, doncs, tots uns emails, i un d’aquests emails és entre la senyora Villena i el senyor Marco, i en el qual hi han dos expedients..., no, dues factures, podríem dir, dos subex­pedients amb un sol número d’expedient, concretament... Bé, el número no sé si és el més rellevant –el tenia apuntat per aquí–, el vint mil no sé què..., i en el qual hi ha, hi insisteixo, el tema aquest de l’empresa GPO, d’enginyeria, però també el tema titulat «9 de juliol». El 9 de juliol és el dia que dos dies més tard del dinar de La Camarga vostè es troba..., almenys així està indicat en l’agenda de la senyora Villena i també confirmat per un email que ella mateixa fa, en el qual diu que s’han trobat amb vostè per poder parlar d’assumptes, de les dos cosillas que vostès havien de fer. I les dos cosillas vénen enganxades amb un word, i és una mica el que li he explicat. I parla, doncs, de quin és el dispositiu..., i, vaja, la descripció pura i dura –suposo que es pot fer en altres casos–, però, de fet, és la descripció pura i dura del que passa a La Camarga, no?: un micròfon dipositat en la taula. Què me n’ha de dir, a això tampoc hi dóna cap credibilitat? José Zaragoza Alonso La primera cosa de les coses que ha explicat, jo des que deixo de ser secretari d’organització no he fet cap declaració pública. Perquè diu que jo dono credibilitat a informes de la UDEF o no sé què... Si repassa l’hemeroteca, em vaig prendre com a responsable polític abandonar una responsabilitat com secretari d’organització i que era substituït per una altra persona, vaig decidir públicament que el nou secretari d’organitza- 13 d’abril de 2015 ció complís la seva funció, i des que vaig deixar de ser secretari d’organització el 2011 no he fet cap declaració. M’estranya que digui que jo he donat credibilitat. Meritxell Borràs i Solé Perdó, un segon, perquè ho tinc anotat. He dit «vostè i el criteri del PSC». Em sembla que els he posat a dos a l’hora de... José Zaragoza Alonso Senyora Borràs, el que compareix sóc jo, i jo responc per mi, no pel PSC. El PSC és una organització política. És com si digués vostè, quan vénen aquí compareixents, militants del seu partit, que qualsevol cosa que digui la seva organització, aquelles persones les han d’assumir com a pròpies. Més que res per l’argument, perquè pot quedar el dubte. Jo, simplement, per ser precisos -i que jo crec que en aquesta comissió l’obligació de tots és ser precisos i no especular i no jugar al joc dels rumors–, jo crec que el que va passar aquests últims dies de venir aquí a dir qualsevol cosa que es llegeix, «me han dicho que...», no sé què... Aquestes especulacions, davant del ciutadà, el que li fa és que aquí tot s’hi val, que una comissió d’investigació no és un procés de dignificar la política, i per això he volgut... Però no li ho dic en to negatiu. Vostè segur que pensa això, n’està convençuda, i jo li preciso que vaig prendre una decisió política, no sé si encertada o equivocada, que quan un ha tingut la responsabilitat de secretari d’organització del PSC i deixa de ser-ne en un congrés, en què s’escull una nova direcció, que s’inicia una nova etapa, que s’intenta canviar, iniciar un nou projecte, implicar noves coses..., els que hem tingut responsabilitats fortes hem de deixar pas no només en allò orgànic sinó també en allò públic. I jo, per això, si repassa vostè l’hemeroteca, no trobarà cap declaració meva, sobre..., no només la UDEF sinó sobre cap polític ni cap persona, desqualificant, acusant, ni res, de res, de res; al contrari. Jo quan era secretari d’organització tenia l’obligació de ser portaveu del PSC; en el moment que deixo de ser-ne, deixo de parlar en nom del PSC. I la segona cosa, que me n’he oblidat; si me la por tornar a repetir, si us plau... Meritxell Borràs i Solé Era, era l’essència, eh? L’email, els emails de la senyora Villena, que deia que es reunia amb vostè dos d­ies després; l’email en el qual hi ha els dos expedients units en un sol número; l’email en el qual diu que doncs, posa, doncs, un dispositiu..., tot això. José Zaragoza Alonso Ja li he explicat que aquí el responsable de l’agència, que si li donen credibilitat a les coses que ha dit –quan un intervinent ve aquí, o diu la veritat o no la diu, en tot o en res, no?–, ha deixat amb bastanta claredat que té denúncies davant del jutjat que diuen que s’havien manipulat. Ha dit clarament que els expedients eren COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 55 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA falsos, ha dit clarament que el PSC no va encarregar... A preguntes sobre la meva persona ha contestat clarament que no. Jo el que no puc entrar és en especular contra el que un ha dit. Jo no he vist el sumari ni he llegit la premsa, però com vostè comprendrà la premsa publica coses que li arriben. No és un procés judicial. I la justícia, encara, en aquest estat de dret, és qui al final determina si les coses són certes, vàlides i adequades. I jo només puc contestar per les coses que jo sé. I jo sé que no vaig encarregar cap feina d’investigació, ni a partits ni a persones. Meritxell Borràs i Solé Per tant, ni carpeta Zaragoza, ni carpeta..., res de res. Ha tingut... José Zaragoza Alonso Ho ha dit el senyor Marco... Meritxell Borràs i Solé Sí, home sí... José Zaragoza Alonso ...que és el que ha intervingut abans. Jo no puc saber el que hi havia al seu despatx perquè... ni tampoc he fet declaracions públiques, amb la qual cosa m’estranyaria molt que, sense declaracions pú­ bliques i sense converses privades, vostè pugui dir-me que jo he dit coses que no he dit... Jo crec, de veritat, senyora Borràs, amb el respecte a tota la comissió, que crec que és una feina fàcil, i li han posat una cosa molt complicada perquè, com d­eia, l’Oriol, com deia el títol de la comissió, el títol és d’aquells títols... com en diríem..., allò..., llargs i feixucs, que no és fàcil. És a dir que, amb tot el respecte: jo el que intento ser és precís, i assenyalar les coses no només de les que jo puc afirmar, sinó també de la gent que ha vingut aquí i ha dit la seva amb coneixement; no de la gent que sense que sense estar-hi, i sense conèixer i sense tenir informació ve aquí a fer eco de comentaris, de rumors i de coses. Jo crec..., si nosaltres –i ara és la meva opinió– fem les coses com les hem de fer, el ciutadà potser recupera una miqueta de confiança en tots plegats, i que la democràcia, que és l’única cosa que pot solucionar els problemes de la societat en què vivim, potser guanyarà una miqueta, perquè últimament sembla que n’ha quedat una mica ressentida. Meritxell Borràs i Solé Una darrera cosa... –em sembla que se m’ha acabat el temps, oi? El president Meritxell Borràs i Solé Sí, sis minuts té. Ni l’informe de la UDEF... Ha tingut sort, l’únic que no es creu és aquest! Meritxell Borràs i Solé José Zaragoza Alonso Li diré... No... Torna a insistir sobre l’informe de la UDEF... Meritxell Borràs i Solé Ho comento... José Zaragoza Alonso Li torno a explicar que jo no he fet cap declaració –i miri-s’ho a l’hemeroteca– des de l’any 2011. És molt difícil que vostè pugui saber el que jo penso o deixo de pensar sobre les coses perquè ni vostè ni jo hem parlat fa molts anys, des que coincidíem en tertúlies a COM Ràdio –per cert, molt divertides i molt interessants–, han passat molts anys... Meritxell Borràs i Solé Uns quants... José Zaragoza Alonso Uns quants per a tots plegats... Amb la qual cosa no pot dir de coses que jo li hagi dit a vostè en persona, 13 d’abril de 2015 Vinga. Doncs una darrera cosa. Vostè, ho sap i ho deia ens coneixem però jo crec que majoritàriament per a tots els que estem en aquesta sala i estem en política, no? Vostè no es pot dir que no se l’hagi considerat un polític valent, podríem dir, no? –potser és aquesta l’expressió. A vegades, inclús amb una certa fama... José Zaragoza Alonso És que és amable amb mi –és amable amb mi. Meritxell Borràs i Solé És una..., és un cert..., miri, doncs, una... anava a dirli, a vegades deien «temut per propis i estranys», podríem dir, eh? Entengui’m l’expressió, amb tot el bon sentit... Però no deixa de ser sorprenent que si no hi havia res, de res, de res, a cop de, simplement, unes notícies que vostè ens diu que són absolutament falses –vull interpretar-ho d’aquesta manera–, vostè plegui i faci malbé tota una carrera política en la qual és la seva honorabilitat també, i ens diu això del partit. Està molt bé!, però n’ha passat moltes, vostè, senyor Zaragoza. I, com a mínim, cregui que l’ombra del dubte, que davant del res –i quan vostè fa aquella nota de premsa–, en què vostè plega pel fet de La Camarga, i posa «perquè no he fet cap il·legalitat», hi insisteixo: COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 56 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA gravar una conversa que per a un dels que les grava és consentida, no és cap il·legalitat... José Zaragoza Alonso Li ho explico. No vaig fer jo una nota de premsa dient que plegava per això; és a dir, vaig plegar en un segon pas, quan va sortir publicada una altra informació. Però és igual... Li ho contesto amb molta senzillesa. Però sí que és veritat que jo vaig contractar amb Método 3 a través de les dues empreses tecnològiques, però sí és veritat que vaig encarregar tres feines i vaig pagar quatre factures. És a dir que jo tinc la responsabilitat d’haver contractat a una empresa aquestes coses, i enmig d’aquest escàndol –tinc les notes que jo portava, és a dir que no...–, enmig d’aquest escàndol, el que jo no volia –i vostè ho entendrà, si em coneix i crec que em coneix una miqueta, el meu caràcter–, si alguna cosa justifica el meu compromís polític és que mai he posat els meus interessos personals. Jo no tinc carrera política personal, és a dir, no tinc ambicions personals, les vaig superar fa molt de temps, en aquest procés. Jo tinc un compromís amb la gent, amb els milers de militants del PSC que estan immersos en un projecte polític, que han deixat moltes hores, molta feina, i a mi no em costa res –no em costa res– evitar el patiment a la gent, la crítica permanent a l’organització a la qual jo he contribuït..., a ser una organització responsable i que té un paper en la política catalana, de present i de futur. I això és el que vaig fer. Jo no sé si és equivocat o no, però correspon al meu tarannà i a la meva manera de fer la política. 13 d’abril de 2015 que ho fa. A la gent li costa molt entendre, en política, que la política no és només una carrera i arribar a tenir un prestigi públic. I algunes persones m’entendran en aquesta sala, perquè ho entendran. La política no ets només tu, la política és un compromís col·lectiu que et toca donar la cara en un moment determinat i després donar pas a uns altres. I això ho has d’assumir. I quan tu creus que en aquest escenari tu pots perjudicar encara que siguis innocent... Si no és un problema de justícia o d’innocència, és un problema de compromís. I potser a la societat espanyola, i a la catalana, que intentem tenir un perfil una mica més amable en la manera de fer, el que li falta recordar és que aquestes societats es construeixen des dels compromisos personals de fer sacrificis per als interessos col·lectius. I jo, en la meva petita part, ho he intentat. No sé si he encertat o no, però crec que avui, jo, al que volia venir, ja els ho he dit, venia disposat a contestar tot el que em volguessin preguntar, perquè és la seva obligació marcar els límits de la dignitat d’aquest Parlament, però al mateix temps, contestar les coses que he fet i les que no he fet. El president Gràcies, senyor Zaragoza; gràcies, senyora Borràs. Abans d’aixecar la sessió, un sentit i adolorit condol, ja que es parlava de la dictadura: ha mort Eduardo Galeano, escriptor uruguaià, universal i també català, que aquest país també el va acollir quan fugia de l’exili de la dictadura militar, i, per tant, el nostre condol més sentit. Vostè deia «valent». No, no és la paraula «valent», jo sóc directe. I això de vegades agrada o desagrada, però la gent sap que jo no vaig per darrere, per això he fet aquella reflexió que els he fet abans. És a dir, algú es pensa que si jo tinc aquesta informació que ha provocat aquest enrenou me la guardo tres anys? Per què? Quan estem a cinc mesos de les eleccions en què el PSC es juga la continuïtat del Govern... Vostè s’imagina que surt allà, enmig..., no tres dies abans d’unes votacions, cinc mesos abans d’unes votacions... S’imagina el que ha sigut la política catalana en aquells moments? Potser ja no els podríem dir que durant trenta anys no s’havien investigat les coses que s’havien investigat, perquè de vegades sembla que aquí la percepció és que ens preocupem més de saber com va aflorar això que no saber perquè durant trenta anys no va aflorar. Però vaja, això sí que és una especulació personal meva que no me l’hauria d’haver permès, així que li demano disculpes i aquí acabo la resposta. S’aixeca la sessió, inexcusablement, fins a tres quarts de quatre, que la reprendrem. Però, perquè m’entengui a mi: no..., jo tinc un caràcter i una manera de ser que sóc directe. El meu compromís polític no ve d’ara. Jo vaig començar a comprometre’m políticament com a delegat de curs del meu institut en la Transició, a l’any 76, quan va morir en Franco, i des de llavors m’he trobat sempre tenint responsabilitats. Era el delegat de diürn de Molins de Rei, vam fer la vaga del Baix Llobregat –això no justifica res, eh?–, però li ho descric perquè m’entengui també com he entès sempre la política, que és quan assumeixo una responsabilitat, no és una cosa personal, sinó que represento un col·lectiu. Hi ha molta gent Ens ha comunicat que no li cal cap intervenció prèvia, per tant, passaríem directament al torn de preguntes i, en primera instància, és el torn del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana en veu de l’il·lustre diputat Oriol Amorós. Benvingut, senyor Mayola. Gràcies. La sessió se suspèn a les tres de la tarda i dos minuts i es reprèn a tres quarts de quatre i catorze minuts. El president Reprenem la sessió amb la tercera compareixença prevista, que és la del senyor Josep Mayola Comadira. Li agraïm avui la seva presència a les tasques d’aquesta comissió. Compareixença de Josep Mayola Comadira, empresari de Servitransfer (tram. 357-00854/10) Oriol Amorós i March Gràcies, president. Bé, abans de començar, si em permet, president, una qüestió prèvia que no té res a veure amb la compareixença del senyor Mayola. Miri, el divendres, la compareixent Alícia Sánchez-Cama­ COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 57 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cho, presidenta del Grup Parlamentari del Partit Popular, va dir que no hi havia hagut un pacte entre ella i Método 3 i que no havia existit negociació, ni pacte, ni acord. Jo crec que compareixences posteriors ho han desmentit d’una forma clara, però, en tot cas, m’agradaria posar a disposició de la comissió l’existència d’aquest pacte perquè està escrit. El president D’acord, ho incorporarem a la documentació. I aprofito també, aprofito les qüestions prèvies sense que tingui res a veure amb la compareixença del senyor Mayola, que demà tornarem a enviar la segona convocatòria, aquest cop amb l’avís legal, al senyor Moragas, al senyor Fernández Díaz i al senyor Cristóbal Montoro, tal com vam convindre en aquesta comissió, de la primera sol·licitud de compareixença i el segon requeriment, aquest cop, ara sí, amb allò previst per l’actual ordenament jurídic vigent. Oriol Amorós i March Entenc que un avís dels conseqüències jurídiques... El president Allò que preveu el Reglament del Parlament de Catalunya i el Codi penal. 13 d’abril de 2015 ustedes creen que los ministros del Gobierno de España se van a prestar a comparecer en esta comisión después del paripé, después del espectáculo que se está dando reiteradamente con comparecencias que no tenían que haberse producido porque lo único que han hecho ha sido desmerecer y desacreditar esta institución, esta querida institución, que me parece –yo ya les traslado ese ruego– que deberían hacer una profunda reflexión de cómo algunos grupos, al proponer comparecencias como las que se sustanciaron el viernes pasado o las que se han sustanciado hoy, en nada aportan, lo único que hacen es, como digo, desacreditar, dejar por los suelos a esta institución política porque lo único que están haciendo, como digo, es desprestigiar, si cabe, aún más a la clase política, si se puede llamar de alguna forma, porque ya creo que ni esa mención es procedente. Y solo también hacerle un ruego. A la hora, señor presidente, de dirigir los debates, que el Reglamento del Parlamento está para ser cumplido, y el Reglamento del Parlamento le exige, en este caso al presidente, moderar las intervenciones de los comparecientes para que no se produzca ningún tipo de ataque ni de atentado al honor, a la dignidad y a la intimidad de las personas, y esto el Parlamento de Cataluña, a través de esta comisión que usted preside, lo está permitiendo, y me parece que es una vulneración flagrante que, en todo caso, como digo, lo único que hace es perjudicar a esta institución. Molt bé. Doncs, gràcies, senyor president. Si realmente la quieren como dicen, demuéstrenlo con hecho porqué lo que está ocurriendo en esta comisión de investigación no es de recibo. El president El president Un segon, senyor Amorós. Senyor Santamaria, sí? Superats amb escreix els trenta segons i... Oriol Amorós i March Sergio Santamaría Santigosa Sí, yo también quería hacer una previa. Bueno, en primer lugar... El president Oriol Amorós i March Perdó, president, el senyor Santamaría ha fet una sèrie de consideracions que crec que donen peu que d’altres diputats puguem expressar la nostra opinió. Molt breument, però... Trenta segons. El president Sergio Santamaría Santigosa ...en todo caso, estaremos a ver qué documento se ha aportado y sobre todo teniendo en cuenta que no tenemos copia, por tanto, ya reclamamos el acceso al mismo cuando sea procedente para poder analizar su contenido. Molt breument, els pregaria. I amb una prèvia, i que és habitual també en les queixes del Partit Popular, els prego –ja els ho he dit sempre– que les queixes en directe molt millor –en directe molt millor– quan succeeixen, no, no, ara, quan passaven abans en el decurs de les compareixences. En relación, brevemente, en relación a la incomparecencia de los ministros del Gobierno de España es evidente –es evidente– que ustedes no quieren, en ningún caso, atender consideraciones que, por ejemplo, el Consejo de Estado ha puesto sobre la mesa. Pero, en cualquier caso, yo no voy a entrar en disquisiciones jurídicas porque ahí están los informes y los pueden analizar, yo solo les pido una reflexión: viendo como se está desarrollando esta comisión de investigación, El senyor Marco ha fet una afirmació sobre el to del senyor Santi Rodríguez de «xuleria», jo li he dit públicament i a nivell personal que s’abstingués de qualificar determinades coses, però a toro passat penso que no és com procedir, és que ho facin en el moment i que no contribueixen també que, precisament, passi això en algun torn de les intervencions. Senyor Amorós i la resta de grups que es vulguin posicionar, trenta segons per grup. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 58 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Oriol Amorós i March El president Sintèticament. En primer lloc detesto l’ús de l’expressió «classe política». Jo no pertanyo a la seva classe, senyor Santamaría, els polítics, en democràcia, ho són tots els ciutadans que tenen el dret, el dret del sufragi actiu i passiu és universal. Doncs, gràcies. Ara sí passarem al torn del diputat Oriol Amorós. Per substanciar la compareixença, només haig d’afegir dues coses. Respecte a la documentació que se’ns ha facilitat, saben que a partir..., a través de la gestora sempre es facilita a tots els grups parlamentaris de forma immediata. Si la vol consultar ara mateix, els la podem facilitar, no hi ha cap problema per part d’aquesta presidència. I la segona, que és obvi i és conegut per d’altres comissions d’investigació, que hi ha una col·lisió interpretativa jurídica respecte de si la jerarquia legal és un informe no vinculant el Consell d’Estat o allò que emana el Codi penal i el mateix Reglament de la cambra al Parlament de Catalunya, que no cita responsables de l’executiu espanyol en tasques de control, sinó en tasques d’informació i de col·laboració amb la matèria que aborda aquesta comissió. No tinc ganes d’entrar al debat, ha exposat la seva postura clarament i sembla, senyor Santamaría, que el matís està clar. En segon lloc, vull agrair-li, president de la comissió, el mode en què condueix les comissions, em sembla que ho fa adequadament i que, en tot cas, els compareixents, a vegades, diuen coses que ens agraden a uns, d’altres vegades que a uns altres i, per tant, sobre el contingut del que diguin els compareixents no crec ni que el president, ni ningú de la comissió, n’hagi de fer res perquè si són compareguts és perquè s’expressin en llibertat. I, en tercer lloc, una reflexió al senyor Santamaría i al conjunt de la comissió. Què és el que desacredita la política, que existeixin fets il·lícits o que se’n parli? Per mi té molt més crèdit aquest Parlament que fa comissions d’investigació, encara que en algunes d’aquestes sessions s’hagi de sentir coses francament desagradables i que preferiríem no sentir, però que si existeixen s’han de sentir. Per mi això té molt més prestigi que no tots els parlaments on vostès tenen majoria absoluta, on imposen la llei mordassa, tenen casos de corrupció flagrants i no se n’investiga cap ni un. El president Algun grup mes? (Pausa.) Senyora Borràs... Meritxell Borràs i Solé Molt breument, senyor president. Però dues coses, en primer lloc, prestigiar o no aquesta comissió d’investigació és feina de tots i segurament la primera és que els compareixents que són de l’àmbit polític no menteixin. Aquest seria un dels elements clau per a no desprestigiar aquesta comissió d’investigació. I, en segon terme, el que jo crec que fa, doncs, el representant del Partit Popular és, simplement, tapar el fet fonamental, que és l’absència dels dos ministres i del cap de gabinet del president Rajoy, que, com hem vist, tindrien molt a aportar en aquesta comissió. Res més. El president Senyor Vidal. Marc Vidal i Pou Sí. «Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas puede cambiar el mundo.» Això es de Eduardo Galeano, al qual un petit record. I prefereixo pensar que aquí, en aquest país petit, fem coses petites però seguim tenint la intenció de canviar el món, i això no és cap desprestigi. Gràcies. I la segona és també, que no em pertocaria, però, en tot cas, aclareixin la posició del Partit Popular perquè em sembla que el senyor Santi Rodríguez, respecte aquesta presidència, divendres es va expressar en termes bastant contraris als que ha manifestat vostè. Gràcies. Sergio Santamaría Santigosa Un matiz solo, aunque sea por esas alusiones. Evidentemente, el señor Santi Rodríguez ve las coses de una forma y este diputado que les habla las ve de otra. Aquí no somos, eh?, en fin, un partido monocolor, a lo mejor en su organización, en todo caso, sí lo son. Pero lo que sí le quiero decir..., lo digo porque parece ser que es así, lo único que quiero decir..., esta cámara ejerce un control político, un control político sobre políticos y los políticos que ustedes reclaman que vengan, los ministros del Gobierno de España claro que están sometidos al control político, en el Congreso de los Diputados, es de cajón, es de libro. Si quieren darle vueltas al asunto, adelante, perderemos el tiempo como tantas otras ocasiones, pero, bueno, ya veo que es su designio. El president Em remeto al informes dels Serveis Jurídics, senyor Santamaría, no al que opina aquest president, sinó al que informen els Serveis Jurídics de la cambra en col·li­sió –li ho recordo també– amb altres cambres d’altres comunitats autònomes que han plantejat el mateix dilema jurídic. En tot cas –ara sí–, és el torn del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, en l’àmbit de substanciar la compareixença del senyor Josep Mayola. Oriol Amorós i March Gràcies, president. Gràcies, senyor Mayola, i agrair-li també la paciència d’haver assistit en aquest debat. Ara jo li faré, perquè em senti el senyor Santamaría, COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 59 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA eh?, ara li faré una sèrie de preguntes que no són de control polític sinó que són per demanar-li informació sobre el contingut que treballa aquesta comissió, perquè no totes les preguntes que es fan són de control polític. Una pregunta, vostè ha estat administrador, és administrador únic de la societat Servitransfer, és així? (Pausa.) Sí. I també ha tingut diversos càrrecs en d’altres societats. Ens pot explicar una mica l’activitat de la societat Servitransfer? Josep Mayola Comadira (empresari Servitransfer) A veure, jo tinc càrrecs en tres empreses de gestió de residus, en diferents responsabilitats, en diferents èpoques. Des del 2009 sóc administrador únic de l’empresa Servitransfer i alhora també sóc el propietari, al cent per cent d’aquesta empresa, des d’aquest 2009, que vaig comprar la participació al que en aquests moments ja és el meu exsoci, Gustau Buesa, no? L’empresa Servitransfer, bàsicament, es dedica a gestionar residus industrials tan bé com pot i també, doncs, aquest últim any 2014, intentant agafar, guanyar concursos de concessió de recollida d’escombraries i neteja viària. Sí que és veritat que és una empresa que es va constituir l’any 2001, propietària d’una empresa que teníem al 50 per cent amb en Gustau Buesa, que és Recuperació de Pedreres, i des del 2001 fins al 2012 també ha tingut una petita –bé petita..., jo ho valoro petita, després els diré les xifres– facturació en el sector públic, però bàsicament es dedica al residu industrial que seria el que nosaltres en diem el sector privat. A grans trets, el que és Servitransfer, constitució 2001 i fins al 2012, doncs, per exemple, ens hem presentat a dotze concursos de recollida d’escombraries, perquè ens en fem un idea, em centro un mica en el tema públic perquè entenc que el privat, amb una xifra, ja l’explicaré i l’altre potser..., el que seria la gestió de diner públic és el que interessa més en aquest cas, no?, suposo. Llavors, del 2000-2012, recordo 2000-2009 administració mancomunada amb Gustau Buesa, del 2009 a 2012, ja administrador sol jo. A més, ens vam presentar a dotze concursos, dotze concursos presentats, és a dir, una mitjana, evidentment, d’un concurs l’any, n’hem guanyat dos, dels dotze dos, dos concursos que han set dos renovacions, en el fons, dos recollides d’escombraries que ja fèiem, d’acord? I al 2013 ens hem presentat a nou concursos, nou concursos presentats, n’hem guanyat tres, un ha set una renovació i dos han set dos concursos nous, de nova adjudicació, que no havíem recollir mai. En tot cas, per això, és una empresa que, perquè es facin una idea, la mitjana d’aquests anys, del 2000 –fem els més moderns perquè els antics ja eren molt poca cosa–, del 2009 al 2014 la facturació en concessions públiques són 35.000 euros al mes, que representa el 10 per cent, 9, 10, 11 per cent dels ingressos en funció de l’any. Val? I això ha set estable des de pràcticament els orígens del 2001. O sigui, en resum, que portem facturant de l’ordre de 35.000 euros l’any des del 13 d’abril de 2015 2001-2002 que es va fer l’empresa, que vam guanyar un parell de... (Veus de fons.) Mana? 35.000 euros al mes –al mes–, sí, serien uns quatre-cents mil euros l’any. Això representa al voltant, en mitjana al voltant del 10 per cent dels ingressos de Servitransfer. I la veritat és que, bé, és que és això el que tenim. Estem en una empresa que, dotze concursos ofertats, dos de guanyats, l’últim any, doncs, una miqueta més perquè ja deuran saber que a la indústria, doncs, hi ha dificultat per guanyar concursos, hi ha poqueta cosa, la competència és important, ens hem hagut d’obrir una mica al camp en el tema de la concessió pública, hem contractat gent del sector que coneix bé..., que han sortit de Ferrovial i d’altres empreses per reducció de personal ics, les hem incorporat a l’empresa amb la idea d’obrir una mica el camp en el tema de les concessions de recollida. I ja hem acabat, no hi ha més, tot l’altre fins als 4 milions de facturació seria tot gestió de residus industrials, en el sentit d’anar a les indústries, agafar, fer triatge, portar-ho a l’abocador, transportar... Més aviat molt basat en el transport, perquè el que és la gestió i el triatge, per desgràcia –suposo que és una de les coses que aquí me’n demanen explicacions i que sortirà una hora o altra–, no hem pogut invertir per fer cap planta de triatge, per poder anar endavant sobre aquest tema, no? I això és una mica el Servitransfer. Vull dir, parlem de quinze treballadors, a grans trets, i ja està, no té més història. Oriol Amorós i March Ara diu que només fan recollida i transport de residus? No fan ni triatge ni destinació final, tampoc? Josep Mayola Comadira La destinació final a vegades va incorporada. És a dir, quan tu vas a una indústria, et diu: «Escolta, recull-m’ho i...» Jo voldria triar, aprofitar i portar-ho a destí final. A vegades el que surt de la indústria va directament a destí final perquè és un rebuig que no s’hi pot fer res, llavors nosaltres el que fem és agafar, posem contenidors, tenim camions, agafem el contenidor, el portem, doncs, a planta finalista, sigui compostatge, sigui abocador, o siguin coses d’aquest tipus, en funció del residu. Oriol Amorós i March De planta finalista vostè avui no en gestiona cap? Josep Mayola Comadira Sí, sí. Jo he dit que gestionava en tres empreses. Llavors, aquesta n’és una..., que he començat per aquesta perquè és la que en sóc cent per cent, a hores d’ara, propietari, eh? Llavors, després sóc soci i gerent, alhora, de dues altres, que són dos abocadors: una és Recuperació de Pedreres, que té una llicència privada... Aquí també veig que hi ha una mica..., bé, no sé si és confusió o no, però «llicència privada» vol dir que COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 60 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA no és fruit de cap concurs, sinó que és una iniciativa d’anar a l’Administració, demanar una llicència i, a risc i ventura, doncs, gestionar el que hagis demanat. Hi ha gent que demana..., bé, nosaltres hem demanat un abocador, un altre demanarà un bar, no? Llavors, jo sóc gerent de dues empreses: una és l’abocador de Cruïlles, que a hores d’ara està tancat, o suspès d’activitat, i l’altre, l’abocador de Tivissa, que es diu Gestió i Recuperació de Terrenys, que des dels seus orígens, pràcticament des dels seus orígens, en sóc el gerent, no? A vegades he set administrador mancomunat, en aquest moment hi ha un consell d’administració; però la gerència el que és el dia a dia, des de també 2007, 2008, doncs, represento aquestes empreses. Elles, en aquest cas, per exemple, de Cruïlles, que és un abocador de residus purament industrial, privat, per tant: no tenim cap recurs públic, no és fruit de cap concessió pública, no tenim residu urbà, no gestionem cap diner públic, en sóc el gerent des de l’origen, i, en el cas de Tivissa, que també és un abocador de llicència privada, en sóc el gerent des de..., bé, més modern, bé, sobre el 2005, 2006. I això és tot el que... Oriol Amorós i March Però participa en el projecte des dels seus inicis, no?, de Tivissa? 13 d’abril de 2015 I llavors vam arribar a un acord, i vam..., el que nosaltres vam anomenar, vam crear el sector privat industrial de l’àrea aquesta de negoci al cinquanta per cent. Vam promoure Recuperació de Pedreres i vam promoure Servitransfer, i al cap de quatre o cinc anys vam promoure l’abocador de Tivissa, o una mica menys, potser, perquè, és clar, des que comences a demanar una llicència fins que et surt tarden dos anys; per tant, devia ser, doncs, al 2001 o així, sí... Una cosa el 98 i l’altra el 2001, aproximadament. I llavors vam crear Servitransfer, també, alhora. Oriol Amorós i March Quan van començar a demanar la llicència de Tivissa? Josep Mayola Comadira La llicència de Tivissa? Oriol Amorós i March Sí. Josep Mayola Comadira Jo suposo que es devia demanar aproximadament el 2001, devia ser el primer... Perquè abans... Oriol Amorós i March Josep Mayola Comadira Els la van donar el 2002, no? Sí, sí. En els dos projectes, des de l’inici, hi participo, sí. Josep Mayola Comadira Oriol Amorós i March Ens la van donar el 2002, crec recordar, sí... Abans d’aquests havia gestionat alguna planta de destinació final? Oriol Amorós i March I diu que pot trigar uns dos anys. Josep Mayola Comadira No, jo havia..., el meu origen amb les escombraries ve de l’any 90, que vaig començar a treballar en una empresa de Mollet que es deia Jaume Ventura, que la va comprar una empresa americana que es d­eia BFI –Browning-Ferris Industries–, que alhora es va vendre el negoci i ho va comprar Aigües de Barcelona, i va començar a treballar amb el nom de Cespa, que ara pertany al grup Ferrovial, no sé amb quins entremitjos. Quan ho va comprar el grup Aigües de Barcelona, jo, bé, vaig patir una reducció de personal i em vaig muntar, vaig fer la meva empresa original primera, que va ser Recuperació de Pedreres, juntament, al cinquanta per cent, amb en Gustavo Buesa, i vam promoure, el primer i únic que vam promoure en aquella època, va ser l’abocador de Cruïlles, i alhora Servitransfer, amb la idea que el senyor Buesa tenia el seu negoci a la part pública –pública urbana–, i a mi no m’interessava, perquè sortia precisament de la gestió pública, pública, en aquesta empresa que hem parlat, i portava la idea de dedicar-me més el món privat, per... Josep Mayola Comadira Un any, un any i..., tot depèn de com surti tot. Perquè tu per demanar una llicència, doncs, abans de poder presentar un projecte has de fer tota una sèrie de protocols tècnics previs sense els quals, si no aproves aquest examen tècnic, que ja ho saps, ja no cal tirar endavant, perquè serà que no et donaran cap llicència ni molt menys. Llavors, aquest protocol tècnic, que són sondejos són coses d’aquest tipus –topogràfics, com està tot el tema dels aqüífers, aigües, argiles, etcètera–, això tarda..., tarda temps, també en funció de com vulguis tu anar de de pressa o no, o tinguis diners per fer o no fer. Pensem que en aquest cas nosaltres veníem d’invertir de l’ordre de gairebé 10 milions d’euros a Cruïlles, i, per tant, havíem de ser bastant prudents amb Tivissa, perquè, és clar, això val molts de diners, fer un abocador, no?, la inversió és relativament elevada i el grup, almenys en el meu cas, era relativament modest, i acabo de dir que plegava de treballar d’allà on havien plegat, i, per tant, diguéssim que no hi havia ex- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 61 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cessiu diner per poder fer «virgueries» com els grans grups que poden permetre’s els luxes que nosaltres no podem. Oriol Amorós i March Entre Cruïlles i Tivissa, més o menys de grandària, quina relació hi ha? Josep Mayola Comadira De...? Perdó...? Oriol Amorós i March De grandària: del nivell d’inversió, els metres cúbics que pot emmagatzemar. És a dir, la inversió... Vostè diu que són dos abocadors de grandàries similars? Josep Mayola Comadira Són similars, sí. Oriol Amorós i March Similars. Josep Mayola Comadira Similars, sí. Oriol Amorós i March Bé. I, després, prèviament a aquest primer examen tècnic que fan abans de tenir la llicència, que vostès presenten tota una sèrie d’estudis de caràcter topogràfic: sondejos, argiles, aigües subterrànies, etcètera, clar, han de trobar la ubicació i per tant porten un temps treballant en això, m’imagino, deuen buscar la ubicació per Catalunya, mirant quines zones són possibles per posar un abocador, etcètera. Josep Mayola Comadira Sí, sí. Sí, és clar, això va així –això va així. El que passa és que en el cas de Cruïlles jo la..., tenia molt de coneixement, perquè sóc de Girona. Era una argilera que havia fet el forat i ho havia deixat sense tapar; era un lloc que s’havia proposat fins i tot per algun grup polític, en el seu apartat mediambiental, per poder utilitzar com a dipòsit controlat. Això era conegut. La part de Tivissa la veritat és que jo no la coneixia, la coneixia el Gustavo Buesa. Ell m’ho va proposar i vam anar-ho a mirar i, bé, doncs vam fer tot aquest procés que estem parlant. Va sortir excel·lent i es va tirar endavant, sí. Oriol Amorós i March I van fer una recerca, anaven en cotxe per Catalunya buscant llocs diferents? O van tenir informació d’un punt concret i van anar cap allà? 13 d’abril de 2015 Josep Mayola Comadira No, jo no he fet cap recerca de res, perquè jo no coneixia la zona. La meva àrea..., jo estava... Oriol Amorós i March I en Buesa? Josep Mayola Comadira Jo ho desconec, no ho sé. Jo sé el que és meu, i el que és meu és clar, no? Vull dir, jo explico el perquè de Cruïlles. En el que és Tivissa desconec si es feia recerca o no se’n feia. Allà hi ha un abocador antic, que a hores d’ara encara hi és, que des del mateix abocador se’n porta el manteniment, i probablement això va indicar que era un lloc bo tècnicament per poder promoure la llicència, crec. Però no sé si es va passejar per allà, no... Oriol Amorós i March Encara que fos un abocador privat, o de llicència privada, és evident que, pel tipus d’activitat que porten, és una activitat fortament regulada per l’Administració, en què un no pot operar sense la llicència inicial, després ha de fer tota una sèrie de coses a les quals es compromet, i després li donen el número d’operador per començar a operar, no? Josep Mayola Comadira Correcte. Oriol Amorós i March I en qualsevol cas, segur que, de diferents formes, vostès han de tenir una relació continuada amb l’Administració. Com era la seva relació amb l’Administració de Medi Ambient durant aquest període previ a l’obtenció de la llicència, el previ a les proves de la llicència, el posterior a la llicència, entre que tenien la llicència i el número d’operador? Vostès van tenir una relació que en podríem dir contínuament del mateix tipus amb l’Administració? Josep Mayola Comadira Sí. És a dir, quan un..., com es pot comprendre, tenir un abocador –no sé si vostès n’estan molt al corrent– és una de les activitats amb més control que pot haver-hi segurament en aquest moment aquí, al país, amb diferència... Bé, tampoc tinc altres negocis, però em fa l’efecte que és una cosa bastant controlada. Per tant, evidentment, tenim una relació relativament estreta, però molt, molt, molt vinculada a tot el que són els serveis tècnics de l’Agència de Residus, en aquest cas –abans, la Junta de Residus. Per tant, vol dir que tu, en el moment que fas aquestes proves, ja convides tots els tècnics especialistes de l’agència a venir a mirar les proves com es fan, de quina manera. Perquè, clar, quan un viu tot això, sobretot quan un tècnic ha de donar el vistiplau d’una COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 62 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA instal·lació d’aquest tipus, és més que normal, doncs, que hi visqui..., i vegi, també, com es fan, per evitar suspicàcies, perquè és una instal·lació relativament important. Per tant, sí que anem molt de la mà, tècnicament, quan es fa això, sí, sí. Ara, per mi és una cosa normal. Jo no sé els altres sectors com funcionen, jo el que sí que sé és que promoure un abocador, en el sentit de dir..., arribar amb una petició de llicència: «Bon dia», i pum. Això jo no ho he fet així. No sé què fan a les altres empreses. A mi m’agrada més amb la claredat per davant; ens han sortit alguns malament, o molts, algun d’aquests ha sortit bé. Perquè, clar, parlem del que ha sortit bé, però podríem tenir aquí de l’orde mínimament de quatre llocs que han sortit malament, tècnicament o per no poder arribar a un acord tant amb el territori o per alguna cosa d’aquest tipus, eh? No és tan..., no és fàcil –no és fàcil. I, bé, això no cal..., ja ho sap tothom. Per tant, es va de la mà de l’Administració, evidentment que sí que es va de la mà de l’Administració, però de la vessant tècnica, bàsicament. Perquè en la política, al final, només avances si el tècnic diu «ho veig bé» o «ho veig malament»; bé, si «ho veig malament» ja no avances, i «si ho veig bé» és quan el polític pot decidir si és una cosa bona, o compleix el pla de residus vigent en aquell moment, o el que hi hagi. Oriol Amorós i March Van mirar altres llocs al voltant de Tivissa, o al voltant de la Ribera d’Ebre van veure més..., Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Camp de Tarragona: van buscar més llocs o es van concentrar de seguida en Tivissa i van... Josep Mayola Comadira No, a veure, la zona de Tivissa, o la zona de la Ribera d’Ebre i tal, és coneguda perquè hi ha diferents argileres importants. Per exemple, tenim em penso que és..., ara hi ha una notícia que sortia fa quatre dies: hi han dues o tres argileres relativament importants que són susceptibles d’allotjar abocadors que... Jo fins i tot en el moment que treballava dintre de l’empresa aquesta americana havíem vist l’Aldea mateix; Mas de Barberans..., la llicència original de Mas de Barberans em va correspondre a mi quan treballava amb BFI, per exemple, no?, perquè en tinguem una idea. Per tant... A Tivissa, per exemple, no hi havia estat mai, ho desconeixia, i fins i tot hi havia un abocador comarcal. És una zona que té possibilitats, no? Passa que llavors, bé, el territori ja no és tan fàcil. Oriol Amorós i March Qui els va proposar Tivissa? Josep Mayola Comadira Mani? 13 d’abril de 2015 Oriol Amorós i March Qui els va proposar Tivissa? Josep Mayola Comadira A mi m’ho va proposar en Gustavo Buesa, Tivissa, com a contrapartida..., bé, «com a contrapartida»... En Gustavo Buesa crec que feia la recollida d’escombraries del Consell Comarcal, crec recordar, a la zona. Per tant, ell devia conèixer el tema i devia posar-ho sobre la taula un dia. Això és així. Oriol Amorós i March Bé, ho dic perquè el senyor Pujol Ferrusola quan va venir aquí ens va explicar la seva participació i el valor que va aportar en aquesta inversió. També ens va explicar que van anar amb el cotxe buscant forats per Catalunya on posar aquest abocador, i ara vostè ens ha donat una idea de com van anar les coses... Josep Mayola Comadira Jo li explico la meva visió, no... Oriol Amorós i March Sí, sí. Molt creïble; més creïble, fins i tot, que no pas anar amb el cotxe voltant per Catalunya buscant forats. Em sembla una explicació tècnicament molt més coherent, diguéssim, tot i que no sóc un expert d’abocadors, això també li ho dic. Clar, d’aquesta qüestió el que succeeix, i el que sorprèn una mica als treballs d’aquesta comissió, és que aquí hi ha un període anterior a 2001, amb un conseller, no?, que hi ha una relació tècnica molt plausible, molt lògica, molt sana, fins i tot, que existeixi aquest treball conjunt, d’anar seguint les possibilitats tècniques, crec que la serietat de la matèria ho requereix. Després hi ha un canvi de conseller –no de govern, sí de conseller–, i continuen treballant en això i aconsegueixen tenir llicència ambiental. Un cop tens la llicència ambiental, el que se’ns ha explicat també en aquesta comissió per part del senyor Buesa, si no recordo malament –no sé si algú més n’ha parlat, però per part seva, segur–, és que hi ha una sèrie de condicionants que es posen, i d’inversions que et compromets a fer, i que, per tant, la llicència va lligada a un projecte d’inversió, que, si tu els acompleixes és bastant plausible que et donin el número d’operador, no? És així? Josep Mayola Comadira Quan un aconsegueix una llicència no és que siguin... O sigui, tu demanes una llicència i el que te dóna la Direcció General de Qualitat Ambiental és una llicència on diu exactament –exactament, al detall– totes les inversions que s’han de desenvolupar abans de poder entrar un quilo de residu a l’abocador. Per tant, quan un rep una llicència d’aquest tipus, o almenys les dues que he rebut jo, doncs, ha de complir primer tot el programa d’inversions allà previst, COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 63 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA que és bastant..., bé, és d’un nivell, almenys pels nostres números, molt elevat. Llavors hi han dos o tres..., dos exàmens, mínim, o tres, tant per part de l’Administració com alguna petita col·laboradora de l’Ad­ ministració, com per la mateixa direcció de l’Agència de Residus, per veure si has acomplert tot el que estava previst en la llicència, i llavors, si no hi ha cap més variant –que sempre n’hi ha, perquè mai una cosa d’aquest calibre es pot fer a la primera, segurament aproves l’examen–, un cop has aprovat tots els exàmens et donen el codi de gestor, que vol dir que a partir d’aquell moment tu pots començar a treballar pel que estigui previst a la llicència ambiental que has rebut. En aquest cas de Tivissa hi havia planta de triatge de residus industrials, per tant, tota la brossa abans d’anar a abocar-se passa per un triatge, es fan després unes premses, amb unes bales, de tot el que és el rebuig, i després es poden dipositar les bales aquestes al que seria el vas d’abocament, eh? I, això, estem parlant d’una inversió aproximada d’uns 10, 12 milions d’euros de l’època, a grans números. Oriol Amorós i March Per tant, el programa d’inversions que ha de fer un cop té la llicència és una cosa molt concreta, molt especificada... Josep Mayola i Comadira Sí. Oriol Amorós i March ...i que vostès no se la poden saltar. Han de fer aquelles inversions; si les fan tenen el número d’operador. I si fes totes les operacions i superés aquests exàmens i no li donessin el número d’operador, vostè tindria dret a reclamar danys i perjudicis o a sentir-se..., dir: «Home, aquí m’han vulnerat...» Josep Mayola i Comadira No. Podem parlar clarament del cas de Tivissa. A veure, en el cas de Tivissa es va acabar de fer tota la inversió i l’Administració no ens donava el codi de gestor. Vàrem estar gairebé un any sense el codi de gestor. I jo li puc assegurar que hi havia tota la inversió feta, fil per randa. El per què no el sé, però que això va passar li ho puc assegurar..., bé, està escrit, o sigui que només cal mirar la data de la llicència... Oriol Amorós i March Però al final la van tenir, no? Josep Mayola i Comadira Mani? Oriol Amorós i March Si no l’haguessin tingut, vostès tenien dret a reclamar danys i perjudicis. 13 d’abril de 2015 Josep Mayola i Comadira Si entrem al món judicial, jo li puc dir que tinc quantitat de contenciosos posats amb l’Administració i de moment no... No ho sé..., jo crec que és millor un mal pacte que un bon plet, en aquest cas, perquè quan un té 12 milions d’euros invertits barallar-se amb la persona que et dóna la llicència no pinta molt intel·ligent. Oriol Amorós i March Doncs, escolti, senyor Mayola, si m’ho permet, jo, de la informació que vostè ens dóna, que la hi agraeixo molt perquè a més es nota que vostè la fa des del coneixement, en trec algunes conclusions amb relació a una altra intervenció que vàrem tenir en aquesta cambra per part de qui ens va dir que anava a buscar abocadors amb el cotxe, per part de qui ens va dir que l’obtenció de la llicència no tenia cap importància i que en canvi el mèrit estava..., el possible tracte de favor hauria estat a donar el número d’operador. Avui vostè ens ho explica una mica al revés; és a dir, tenen la llicència, el número d’operador..., no els ho van posar fàcil d’entrada, sinó que fins i tot van tenir una certa litigiositat. I després, una qüestió final de números. Clar, si un cop tens la llicència les passes estan molt pautades perquè et donin el número d’operador, no entenc on està el valor afegit d’algú que inverteix 700.000 euros quan ja es té la llicència i després n’obté 5 milions, quan vostè ens diu que aquesta operació és d’una grandària similar a la de Cruïlles i la de Cruïlles és una operació de 10 milions, parlant grosso modo, eh? Josep Mayola i Comadira Sí. Oriol Amorós i March En fi, és un increment del benefici que ens sembla, en un any, en un any només, eh?... Hi posa 700.000, zero risc perquè les coses estan pautades, i 5 milions de benefici. Això és el que se’n diu un «pilotasso», eh? Josep Mayola i Comadira Sí, el que vostè digui... Jo només li explicaré una cosa amb el risc. Miri, jo els diners que..., a part que són nets, no és el que estem parlant, però només un exemple. Resulta que jo els diners que es van moure aquí, en el cas de la meva empresa, a Tivissa, els vaig posar a Cruïlles, d’acord? I quinze anys després tinc l’abocador tancat. Dec 5 milions d’euros al banc, tinc 6 milions d’euros en avals dipositats a l’Agència de Residus, cada mes tinc pèrdues per 400.000 euros –en la part que em toca, tot això, eh?–, i són quinze anys després de començar el funcionament. I tinc el codi de gestor, tinc llicència, tinc el Pla especial urbanístic aprovat, tinc la renovació de la llicència feta, i, en canvi, tinc l’abocador tancat. Eh que tampoc té explicació? On és el risc? Doncs, resulta que tot aquest camí..., he acabat aquí, jo. M’entén? Això és el que li vull dir. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 64 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA I dos, el problema del risc. Les empeses que es dediquen a capital risc ja saben que han de jugar a quatre o cinc o sis o set, el que vulguin, per poder una que els surti bé. Però per això es diu «capital risc», m’entén? I això és el que hi ha. I jo avui jugant a capital risc –i no a capital risc sinó invertint–, doncs, me trobo amb el negoci tancat. I això és el que hi ha. Oriol Amorós i March El cas de Cruïlles està clar, però el cas de Tivissa, posar-hi 700.000 i en un any treure’n 500.000... Josep Mayola i Comadira No, jo crec que vostè no és just amb el comentari. Vostè ha portat les coses allà on li convenien. Els hi ha portat amb el tema aquest de passejar amb cotxe, que no sé d’on ve... Oriol Amorós i March De la compareixença del senyor Pujol Ferrusola. Josep Mayola i Comadira Bé, jo ho desconec, no sé exactament... Oriol Amorós i March És pública. Josep Mayola i Comadira D’acord, d’acord, però bé... Llavors, home, l’empresa que va invertir allà, la inversió la podia perdre tota, i eren 4 milions d’euros, eh?, el risc assumit. L’altra qüestió, que en el moment que hi ha el tall hi hagués invertit més o menys diners. Però si tira endavant la idea d’expropiació, que es portava des de la conselleria del moment, probablement s’hauria perdut tot el diner i tot el dret a tenir un bon plet contra l’Administració, que potser s’hauria guanyat o potser s’hauria perdut, això ja no ho sé. Però la realitat del risc és el que li dic jo: al cap de quinze anys. I jo avui tinc un problema bastant important, m’entén? Per tant, bé, el risc... També li puc dir que altres coses en què també hem posat molts de diners i hem comprat terrenys també ens els hem hagut de quedar sense poder tirar res endavant. I, per contra –això és el risc empresarial i l’aventura empresarial,– altres coses, doncs, han sortit bé, evidentment que han sortit bé... A vegades es guanya i a vegades es perd. 13 d’abril de 2015 Josep Mayola i Comadira Depèn com ho compti. Són dos anys, amb 4 milions de risc contra 3 milions nets, o 4, o 5 bruts, si vostè vol. Però això ja són números d’ell. A mi això... Miri, la veritat, és que jo solc fer els meus números. Nosaltres, donat aquest problema de no donar-nos el codi de gestor, jo crec que de manera..., per forçar un pacte amb l’Administració, que havia canviat d’idea de com volia gestionar els abocadors, ens va portar pràcticament a una fallida. I per tant jo, com a empresari, el que vaig intentar en aquell moment, almenys sobre... –i parlo sempre per mi i la meva part, eh?, que quedi clar. El que vaig intentar va ser precisament no caure en una fallida. Per tant, nosaltres ens vam asseure amb altres empreses de capital risc. Jo li podria ensenyar papers del Santander, li podria ensenyar papers d’un fons, que sé si és Omega capital o no sé com es deia, i eren força més dolents els tractes que ens f­eia que no pas l’empresa aquesta –bastant més dolents. I vam agafar ràpid i tal el que vam poder, perquè un any aturats, amb 12 milions d’euros que van caient un a darrere l’altre, només tens dues possibilitats: o tancar o fer alguna cosa. I és el que es va decidir fer, amb més gràcia, amb menys gràcia, amb més sort o amb menys sort. Evidentment, això, de fa parlem de fa gairebé catorze anys. La visió de la jugada era un negoci privat, en cap cas en aquell moment es va tenir en compte que podia haver-hi res absolutament no legal. Si hagués set una concessió pública, un concurs públic, una adjudicació pública... Però és no ho era, era tot un tema privat, absolutament privat, amb un problema de no donar-nos el paper la persona que l’havia de firmar, que no sé si era el conseller o era el director de l’Agència, no me’n recordo. Sí que me’n recordo de totes les negociacions que van haver-hi durant aquests deu o dotze mesos que no ens ho donaven, eh? Potser si ens ho haguessin donat el primer dia, avui no parlaríem d’aquest tema aquí, o potser sí, no ho sé, però... Perdoni. Oriol Amorós i March Per tant..., no m’ha donat temps de preguntar-li-ho, però de la seva explicació dedueixo que l’entrada del senyor Jordi Pujol Ferrusola és una entrada a capital risc. Josep Mayola i Comadira Sí, jo ho considero capital risc, és clar. Oriol Amorós i March Oriol Amorós i March No entra en la vessant tècnica del treball que fa... Al senyor Pujol Ferrusola li va sortir bé, en aquest cas. Josep Mayola i Comadira Josep Mayola i Comadira No, vessant tècnica... Sí, en aquest cas li va sortir bé... Oriol Amorós i March Oriol Amorós i March Molt bé. És absolutament de capital risc. I la darrera pregunta és si la seva... Perquè ell quan ens va explicar aquí COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 65 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA que del valor que havia aportat a l’operació..., perquè posant 700.000 euros ell en treu 5 milions al cap d’un any i mig o dos, eh? M’ho aclarirà vostè, el temps que va durar, eh?, aquest període entre un i dos anys. 13 d’abril de 2015 Josep Mayola i Comadira De res. El president Josep Mayola i Comadira És que una cosa és posar i l’altra és... Moltes gràcies a tots dos. És el torn del Grup Parlamentari Socialista, en veu de l’il·lustre diputat Jordi Terrades. Oriol Amorós i March Jordi Terrades i Santacreu El valor que ell aporta és posar-hi un llacet de tenir tots els tràmits amb l’Administració ben fets. Per tant, la pregunta és... Gràcies, president. Bona tarda, senyor Mayola. La meva intervenció anirà en el sentit d’intentar esvair suspicàcies, eh?, i intentar quadrar algunes dates que no m’han quedat del tot clares. Josep Mayola i Comadira Quan vostè parla, en el tram final de la intervenció, de les preguntes que li formulava el senyor Oriol Amorós... hem tingut un any aturada –parlo de l’abo­cador de Tivissa– l’entrada en funcionament de l’abocador perquè, tot i que teníem la llicència ambiental i havíem fet totes les obres que fixava la llicència ambiental, no ens acabaven de donar el codi de gestor perquè hi havia hagut uns canvis de plans del Govern respecte als abocadors. Es refereix a l’entrada del nou Govern? (Pausa.) Sí. No, no... Oriol Amorós i March ...l’aportació a capital risc del senyor Pujol Ferrusola reduïa el risc de relació amb l’Administració? Josep Mayola i Comadira No, capital risc vol dir posar diners a risc i ventura... Oriol Amorós i March De perdre’ls. Josep Mayola i Comadira ...d’una operació que pot sortir bé o malament. Oriol Amorós i March Però si ho fas amb algú que té bona relació amb l’Administració hi ha menys risc? Josep Mayola i Comadira No li veig el què, perquè la llicència ja la tenia... Quina relació amb l’Administració? Si les relacions amb l’Administració d’aquest abocador les vam portar els dos socis, bàsicament en Gustavo Buesa i jo. Però és que no hi havia possibilitat... Li dic que es gestiona tot des de la part tècnica, no et donen un abocador perquè tinguis bona relació política. És que no té sentit comú. Es dóna perquè hi ha un compliment estrictament tècnic d’una àrea i perquè compleix políticament del que en aquell moment era el Pla de residus del moment; ara n’hi ha un altre, que no es volen donar llicències d’abocador, en aquell moment se’n donaven. Cada govern, doncs, ha fet una miqueta el que suposo que ha pogut en aquest aspecte. No intervé, la política, en un abocador. Hi intervé la tècnica, el que és tècnic. Josep Mayola i Comadira Sí. No, no, jo no sé si coincideix exactament amb les entrades del Govern, perquè és que..., ara li deia al president, que és que no venia jo aquí... En la carta que m’ha enviat el Parlament, com que no parlava concretament de dates de Tivissa, clar, no venia preparat jo amb dates de Tivissa per poder justificar, fil per randa, el tema, sinó que em parlava de Forallac. Llavors... D’acord, dit això, jo no recordo si era exactament..., perquè, clar, tal com li he explicat a l’il·lustre diputat, la tramitació d’un abocador, entre que comences una primera feina fins que acabes poden passar dos, tres anys. És un tema llarg. Llavors, pot haver-hi..., fins i tot i jo crec que van haver-hi dos o tres consellers en aquell moment –crec recordar– que van estar en l’àrea, fins i tot. Sí, va començar amb Convergència, crec recordar, un altre de Convergència i Iniciativa els Verds, no? No sé si el moment... El que sí que està clar és que el codi de gestor final el va donar un director de l’Agència de Residus d’Iniciativa els Verds, que és el Manel Hernández, sí, sí, això sí. Però no li sé dir si va començar exactament o no la negociació en aquest tema. Jordi Terrades i Santacreu Vostè ens ha explicat que era en aquests moments propietari o participava en diverses societats; en concret n’ha mencionat dues: Servitransfer i Gestió i Recuperació de Terrenys..., o de pedreres? Oriol Amorós i March Josep Mayola i Comadira Moltes gràcies. De Terrenys. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 66 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Jordi Terrades i Santacreu Josep Mayola i Comadira De Terrenys... Sí, sí, vaig tenir una temporada d’administrador d’Active Translation, sí. Josep Mayola i Comadira Sí, és una mica embolicat. Jordi Terrades i Santacreu Aquí m’ha ballat una mica. Aquesta última societat gestiona els abocadors de Tivissa i de Cruïlles, en aquests moments? Josep Mayola i Comadira Recuperació de Pedreres, que és la propietària de Cruïlles, és la propietària també de Tivissa, de Gestió i Recuperació de Terrenys... Jordi Terrades i Santacreu Amb la mateixa proporció dels socis, tant en un abocador com en l’altre? Josep Mayola i Comadira Gestió i Recuperació de Terrenys és cent per cent propietat de Recuperació de Pedreres. O sigui, Tivissa és propietat... Els accionistes, però sí que la proporció és la mateixa... Jordi Terrades i Santacreu Els accionistes que hi ha en un costat i l’altre eren els mateixos... Josep Mayola i Comadira Sí. Jordi Terrades i Santacreu Això és el que pregunto, eh? Josep Mayola i Comadira Sí, sí. Jordi Terrades i Santacreu Intento fer un mapa... Josep Mayola i Comadira Sí. No, no, no passa res. Jordi Terrades i Santacreu ...després entendrà per què, eh? I vostè en el passat havia sigut administrador també d’alguna altra empresa? En concret, ja li ho dic, era d’Active Translation? Havia sigut administrador... Jordi Terrades i Santacreu Aquesta és l’empresa amb què el senyor Jordi Pujol Ferrusola va entrar com a capital risc a Tivissa, si no ho tinc mal entès. Josep Mayola i Comadira Sí. Jordi Terrades i Santacreu D’acord. Doncs, jo el que li voldria preguntar no és tant per l’abocador de Tivissa, sinó per l’abocador de Cruïlles, eh?, que és aquest que vostè ara ens ha explicat que tenia problemes, perquè és veritat que hi ha hagut una sentència del Suprem que obliga al tancament i que el Govern de la Generalitat, doncs, ha iniciat els tràmits perquè es produeixi, eh? I m’entendrà per què li faig la pregunta, perquè l’any 2002 ja hi havia hagut una primera sentència que ordenava el tancament de l’abocador perquè no s’adequava als paràmetres urbanístics de la zona. Recordo, repassant l’hemeroteca, que la plataforma i el mateix diputat del PSC, en aquells moments, senyor Manel Nadal, van instar, l’any 2002, ja la Fiscalia a tancar l’abocador, cosa que no s’ha produït. La pregunta és: l’entrada del senyor Jordi Pujol Ferrusola com a soci capitalista a l’abocador de Tivissa –veig que entra el 2002, en surt el 2004, entremig es negocia amb Fomento per tal que compri una part, el 80 per cent de la titularitat dels abocadors– es devia no tant al fet que hi havia problemes a Tivissa com que hi havien problemes a Cruïlles per tal de solucionar la llicència ambiental? Josep Mayola Comadira No, a Cruïlles, el senyor Ferrusola no hi ha estat mai per re, ni hi havia cap problema. Vejam, Cruïlles va estar..., es va haver de fer un tràmit de..., la llicència original es va tramitar per l’antiga llei d’activitats perilloses, o alguna cosa..., o el reglament d’activitats nocivas, peligrosas i no sé què, i entremig el Parlament va aprovar una llei nova per a aquestes activitats on s’havien tots d’adequar o tramitar una nova llicència. Nosaltres vam tramitar una nova llicència i sí que és veritat que l’original d’actividades nocivas va haver-hi una sentència no sé si va ser al contenciós administratiu de Girona, no ho recordo, que deia que estava mal tramitada precisament perquè hi havia la nova, la nova llei que havies d’utilitzar. Es va tramitar la nova llei, es va tramitar la nova llicència per la nova llei, com estava previst, i ha set la que ara el Suprem ha confirmat que estava mal donada urbanísticament, diguem-ho així. Jordi Terrades i Santacreu Diguem-ne, el primer problema, el pecat..., el pecat, el problema original o inicial d’aquest abocador de Cruï- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 67 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA lles ja estava sustentat..., la primera sentència a què jo he tingut accés estava sustentada justament no per una disconformitat en la tramitació de la llicència ambiental..., per cert, la que es va..., el conseller de Medi Ambient la va atorgar el 2003 –si les meves notes no són errònies, que em sembla que no ho són–, i la primera sentència que hi va haver en primera instància, justament per problemes urbanístics, és del 2002, que ja operava d’aquella manera, no? Per tant, vostè dirà: «No, vostè fa una triangulació...» Josep Mayola Comadira Sí, massa derivades que no són, no són..., no són correctes. Ara pot sortir el senyor Pujol Ferrusola a tot arreu. Jordi Terrades i Santacreu En tot cas, l’accionariat... Josep Mayola Comadira Escolti’m, i això també. No, no... Jordi Terrades i Santacreu L’accionariat d’un costat i de l’altre coincideixen... Josep Mayola Comadira Precisament, miri, l’accionariat de Recuperació de Pedreres... Perdoni. Jordi Terrades i Santacreu Vostè va ser administrador també de la mateixa societat que va entrar com a capital risc a Tivissa, que després amb un any i mig pràcticament –no va arribar als dos anys– doncs d’una inversió de 700.000 euros acaba havent unes plusvàlues de més de 4 milions, perquè la venda va ser de 5 milions. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha acabat el temps d’intervenció.) Home, com a mínim –com a mínim–, permeti’m dir-li que un està acostumat a les casualitats i segurament aquest és un fet casual, però els actors coincideixen i els problemes no es produïen tant a Tivissa com a Cruïlles. Josep Mayola Comadira No –no–, això no té res a veure una cosa amb l’altra, ni de lluny! Els problemes estaven situats a Tivissa en no poder obrir amb una inversió important. Cruïlles, malgrat la sentència aquesta de què parla vostè, va estar quinze dies entre que..., perquè la llicència es va tramitar immediatament, només que va sortir la llei al Parlament, i des que va sortir la sentència aquesta, la llicència de 1999 fins que va sortir la de 2003, pràcticament es va encavallar tot i no es va ni aturar l’activitat. Per tant, no és correcte, això. Jordi Terrades i Santacreu Però la qualificació urbanística no es modifica durant tot aquest període fins a aquesta nova etapa. 13 d’abril de 2015 Josep Mayola Comadira No, no es modifica fins al 2012, però és que no hi havia cap llei que obligués que un abocador..., precisament el que és una instal·lació que no necessitava cap sistema de serveis tècnics fins a les sentències aquestes modernes del contenciós número 3 d’aquí, del Superior de Justícia. I llavors el Govern va tramitar també una llei de plans especials i és el que va utilitzar ell mateix per arreglar la mateixa llicència que havia donat ell. Perquè, és clar, les llicències no les dono jo, les dóna l’Administració, i se suposa que estan ben donades, sobretot les administratives o les urbanístiques. És clar, nosaltres aquí no entrem en un tema urbanístic. A nosaltres ens diuen: «Escoltin, competitivitat urbanística, aquí la té.» Doncs la portem allà, si l’Administració diu que està bé, jo no puc pas buscar-hi més derivades de les que hi ha. M’entén? Per tant, qualsevol tema urbanístic o qualsevol tema de la llicència, la responsabilitat és de l’Administració que dóna la llicència, no meva, només faltaria! Nosaltres l’únic que hem intentat en tot aquest temps és adequar-nos a tota la normativa que ha sortit, bé sigui per transposició de les d’Europa o bé sigui pel que ha aprovat el Parlament, faltaria més! Una de les coses que ha aprovat el Parlament va ser aquests anys dos mil, que va aprovar una nova llei d’adequació de les activitats industrials o tal, es va tramitar fins i tot una nova llicència, no vam passar ni per l’adequació, que hi podríem haver passat. I, escolti’m, i si resulta que avui el jutge diu que, malgrat que està qualificat el terreny un altre cop urbanísticament per a gestió de residus continua dient que no, nosaltres no podem ferhi més. Jordi Terrades i Santacreu És que inicialment i al Suprem allò es basa en la primera sentència que ja va haver-hi, més enllà que és veritat que el 2003 vostès van aconseguir una llicència ambiental, ja deia que no hi havia les condicions urbanístiques per fer-hi allà aquesta instal·lació. De fet, durant deu anys, els paràmetres urbanístics no es modifiquen, es modifiquen ara, com vostè ha dit molt ben dit, el 2012. Una darrera pregunta, perquè veig que se m’ha acabat... Per tant, ja ha vist que no li volia preguntar tant per Tivissa com per aquesta relació accionarial que es produeix en un costat... Josep Mayola Comadira No, perquè tota la relació accionarial és a posteriori, tota, no és a priori. Jordi Terrades i Santacreu No, a posteriori, no. Josep Mayola Comadira Sí, sí. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 68 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Jordi Terrades i Santacreu Perquè vostè era administrador de la societat en la qual el senyor Jordi Pujol Ferrusola entra posant 700.000 euros. I, miri, a mi em costa de creure que una empresa tan important, des del punt de vista del volum de la facturació, com és Fomento de Construcciones y Contratas faci una operació de compra d’un abocador de l’altre, allò, pim-pam-pum, en dos dies. M’imagino que això no va estar així, no és així ni va estar així... I després hi ha una cosa que em té sorprès, que si tot hagués estat tan clar, tan clar, que no volguessin, allò, que es veiessin..., que es veiessin suspicàcies, com és que vostè i el senyor Buesa li van comprar al senyor Pujol Ferrusola, o a la societat en la qual participava de la qual vostè era administrador en aquells moments, la seva participació a l’abocador de Tivissa just deu dies abans que Fomento fes la gran operació. No es volia que sortís el senyor Pujol Ferrusola en aquesta foto? Josep Mayola Comadira No, això és el que..., vostè que pensa malament. Si el senyor Pujol no hagués volgut sortir... Jordi Terrades i Santacreu Només li ho pregunto per esvair suspicàcies... Josep Mayola Comadira Perdoni, hi havia moltes possibilitats per a ell per no sortir, digo yo, només no sortint ja n’hi havia prou, la veritat és aquesta. Nosaltres teníem la dificultat, es va intentar finançar tot el tema. Jo sóc administrador d’allà perquè el muntatge que es va fer fiscal de les seves assessories ho demanaven així, a mi no em..., el meu problema ja li he dit que no era tant qui, què, com finançava, sinó tirar endavant la societat. Escolti’m, si a mi em demanen «escolti, vostè a més a més de sortir aquí, ha d’aplaudir», doncs també hauria aplaudit, perquè jo, el meu objectiu no era tant un problema de..., parlem d’una iniciativa privada, d’un abocador privat, el meu problema no és tant com és el muntatge fiscal d’algú que vol invertir, sinó de tirar endavant el negoci, i això és el que es va fer, no hi ha més secret. I barrejar les dues coses..., és que no té res a veure una cosa amb l’altra: zero. Jordi Terrades i Santacreu Puc entendre..., puc intentar entendre la seva explicació. Em sorprèn –i acabo, president–, que vostè en aquells moments fos administrador d’una societat que aportava una part del capital risc per fer l’operació i que el soci, doncs, fos qui fos. Només mostrar la meva sorpresa... El president Vol respondre, senyor Mayola? No vol respondre? Ja està, no? Ho dóna per respost. Doncs passaríem al 13 d’abril de 2015 torn del Grup Parlamentari del Partit Popular, en veu de l’il·lustre diputat Sergio Santamaría. Sergio Santamaría Santigosa Gracias, presidente. En primer lugar, me veo obligado a hacer una consideración previa en relación con la aportación que el diputado Oriol Amorós ha hecho de un documento al que ha tildado de «pacto entre Método 3 y Alícia Sánchez-Camacho» como algo novedoso. Debo decir que ese documento está a disposición de los grupos desde hace mucho, mucho, tiempo. Es, además, un documento que él ha calificado de «pacto», debe ser por la escasa capacidad en cuanto a conocimientos jurídicos se refiere, que no es otra cosa que el allanamiento, es decir, el reconocimiento expreso de la demanda que Alícia Sánchez-Camacho interpuso contra Método 3. Por tanto, jugar a la ceremonia de la confusión me parece un gravísimo error, por otra parte, empleando la misma técnica que Jordi Pujol Ferrusola; lo acaba de hacer el señor Amorós y yo me veo en la obligación de denunciarlo. Insisto, ese documento no es ninguna novedad, estaba a disposición de todos los grupos parlamentarios, probablemente el señor Amorós no se lo había leído y, en cualquier caso, como digo, es un documento de allanamiento que la demanda que interpuso Alícia Sánchez-Camacho llevó aparejada como consecuencia del reconocimiento de su responsabilidad expresa en esos hechos por parte de Método 3. Debe quedar clara y meridiana, esa consideración. Pasando al hecho... El president Ho deixem quan substanciem la compareixença del senyor Mayola, molt millor, penso que era el moment oportú. Senyor Santamaría, amb relació a les preguntes al compareixent, si us plau. Sergio Santamaría Santigosa Gracias, presidente. Pasando al hecho que nos ocupa, yo, en primer lugar, agradecerle al señor Mayola su comparecencia en esta comisión de investigación, su puesta a disposición a la hora de responder a las preguntas que le formulan los distintos portavoces parlamentarios y hacer también, en la medida de lo posible, un poco de pedagogía. Esto no es una investigación judicial, esto es una comisión de investigación que lo que pretende es depurar responsabilidades políticas. Usted, me consta, está imputado, si no me equivoco hay un procedimiento en el Juzgado central de instrucción número 5 de la Audiencia Nacional, en Madrid, Diligencias previas 141/2012, donde usted ya ha declarado. Usted goza del derecho a la presunción de inocencia y, por tanto, yo no voy a ejercer de fiscal, no es mi cometido, usted tampoco viene para eso. Y, en cualquier caso, lo que pretendemos es arrojar luz sobre comportamientos de personas vinculadas al poder, en este caso la familia Pujol, que nos hacen pensar que ha habido, como digo, un aprovechamiento del COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 69 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA ejercicio abusivo de ese poder para enriquecerse de forma descarada. Por tanto, yo, centrando el objeto concreto de mi intervención en una serie de preguntas, le quiero inquirir en primer lugar qué negocios ha hecho usted con el señor Pujol Ferrusola. Josep Mayola Comadira 13 d’abril de 2015 tra una possibilitat bastant elevada de perdre’ls; i he posat com a exemple Recuperació de Pedreres, que es perden aquests diners, eh?, després de quinze anys, no al cap d’un any, al cap de quinze anys. Ara, si es vol entendre, bé, i si no es vol entendre, doncs, escoltin, podem continuar divagant. Sergio Santamaría Santigosa Ninguno. Hablamos de Servitransfer. En esa sociedad, ¿los socios eran? Sergio Santamaría Santigosa ¿En qué momento? ¿Ha participado el señor Jordi Pujol Ferrusola en el accionariado de sociedades en las que usted también es socio? Josep Mayola Comadira No. Sergio Santamaría Santigosa En el momento en que se procede a la adjudicación de la planta de Cruïlles. Sí, aquella planta que está cerrada por orden... Josep Mayola Comadira Sergio Santamaría Santigosa Ah!, l’abocador. ¿Qué aportación o qué aportaba el señor Jordi Pujol Ferrusola, si es así, a las operaciones que aquí se ha puesto de manifiesto que, bueno, que ha realizado? Sergio Santamaría Santigosa Josep Mayola Comadira Josep Mayola Comadira Aportava finançament, com he explicat, per poder passar l’impàs aquest que no sabíem quant havia de durar de temps entre que teníem una inversió feta i havíem d’anar pagant respecte de poder obrir una instal·lació i poder començar a treballar normalment. Com amb qualsevol, com amb un banc..., el que nosaltres teníem el finançament d’aquesta instal·lació pactat amb el BBVA del moment, BBVA. Aquest banc ens va donar finançament per a totes les instal·lacions que s’havien de portar a terme en aquest abocador de Tivissa i va quedar tot aturat mentre no vam poder obrir i el banc així ens ho va dir: «Vostès començaran a gaudir del finançament» –i això, tot això està escrit, no és que m’ho inventi, vull dir, podríem agafar els papers i surt–, «...el dia que obrin.» Clar, si llavors tens una inversió feta i ningú et dóna res, doncs no et donen diners. Doncs, noi, és el que hi ha... No. Servitransfer, des de l’origen, és cinquanta per cent Gustavo Buesa, senyor Gustavo Buesa, i cinquanta per cent meu, Josep Mayola. Però, ho continuo dient: això és una instal·lació privada, no hi ha gestió política de cap tipus aquí, és que no té res a veure una cosa amb l’altra. Para despejar dudas. Sergio Santamaría Santigosa Por tanto, ¿el señor Jordi Pujol Ferrusola era un socio capitalista, no era un dinamizador empresarial? Lo digo porque así se autodefinía... Josep Mayola Comadira Per mi, per nosaltres o en aquest cas el que parlem, era una empresa de finançament de capital risc, és a dir, assumir el risc respecte a uns diners que podia guanyar o perdre. I no tan sols no és 700.000, sinó és que, ho torno a dir, malgrat que aquí es repeteixi, els diners que parlem és inversió de 4 milions d’euros con- Sí. Sergio Santamaría Santigosa ¿El señor Jordi Pujol Ferrusola nunca formó parte del accionariado? Josep Mayola Comadira Ja li he dit que no havia tingut mai cap societat amb el senyor Pujol Ferrusola. Zero. Sergio Santamaría Santigosa Josep Mayola Comadira No, no, cero. Cero. ¿Queda claro? Cero. Sergio Santamaría Santigosa En relación, precisamente, a la planta de Cruïlles, ¿usted reconoce, en esta adjudicación, la intervención del que entonces –año 2000, hablamos– era el presidente del Consell Comarcal del Baix Empordà, el señor Josep Sala Leal? Josep Mayola Comadira L’abocador de Cruïlles no és cap adjudicació, és un negoci privat, no hi ha concurs, no és una gestió de resi- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 70 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA dus pública, som nosaltres que demanem una llicència; per tant, no hi ha adjudicació, és una tramitació pura i dura privada. No depèn del Consell, sinó que depèn de la Generalitat, de l’Agència de Residus, no depèn de cap consell comarcal ni depèn d’enlloc i està en el municipi de Cruïlles. Per tant, el senyor de Forallac, el senyor Sala, no té res a veure amb aquesta història. Sergio Santamaría Santigosa Lo digo para no confundir. En cualquier caso, estamos hablando de una actividad que necesita autorización pública para su adecuado funcionamiento. 13 d’abril de 2015 Sergio Santamaría Santigosa No, no, déjeme, déjeme que le diga. Hay que arrojar luz a la cuestión. Si yo me refiero al señor Josep Sala Leal y lo vinculo a Cruïlles y a Forallac es porque tiene, por lo menos, relación directa con estos hechos, no es porque yo me lo esté inventado o porque esté desorientado, se lo digo con toda intención, entiéndame. Josep Mayola Comadira D’acord, d’acord, d’acord. Jo li ho explico. Sergio Santamaría Santigosa Josep Mayola Comadira No té res a veure... Porque usted quiere establecer cuestiones totalmente ajenas y este señor está en una cosa y está en la otra. Sergio Santamaría Santigosa Josep Mayola Comadira Lo digo porque parece que es una cosa que no tiene nada que ver y tiene mucho que ver y de qué manera, porque fue, incluso, cerrada por orden judicial. No. Josep Mayola Comadira Sí, sí, d’acord. A tot arreu, totes les activitats que un vol obrir, a diferent nivell, necessiten llicència de l’Administració, des d’un bar, una pastisseria i un abocador, evidentment, també necessita llicència. El que dic és que no té cap poder sobre aquesta llicència un consell comarcal o una alcaldia, que això depèn de la conselleria, de la Direcció General de Qualitat Ambiental i de l’Agència de Residus, i, que jo sàpiga, el senyor Sala, l’alcalde de Forallac, no té cap càrrec aquí del que estem parlem, ni n’ha tingut mai. Sergio Santamaría Santigosa Por tanto, ninguna intervención tampoco tuvo el señor Josep Sala en esta planta que se... Josep Mayola Comadira Cap ni una... Sergio Santamaría Santigosa Acabo, acabo. ¿Que vamos, qué planeaba levantar o construir en Forallac? ¿No tiene ninguna intervención el alcalde de Forallac, el señor Josep Leal? Josep Mayola Comadira La planta de Forallac és una altra cosa. Sergio Santamaría Santigosa No, le pregunto por ligarlo, porque, evidentemente, hay que, en fin, arrojar luz... Josep Mayola Comadira Es que... Sergio Santamaría Santigosa Año 2000... Déjeme que le diga. Año 2000, presidente del Consell Comarcal del Baix Empordà, el señor, como decía, Josep Sala i Leal, y en Forallac, actualmente, creo que, además, va a repetir como candidato a la alcaldía de Forallac por Convergencia y Unió. Lo digo porque es bueno... Insisto, yo no hago de fiscal, pero sí quiero aportar datos para que haya transparencia y la ciudadanía tenga una información precisa... Josep Mayola Comadira Cap problema. Jo no tinc cap societat amb Pujol Ferrusola, mai he tingut cap societat amb Pujol Ferrusola, no el tinc de soci enlloc, zero. Primer punt. Segon punt. Estem barrejant dues plantes, no?, una planta és la de Cruïlles, que és Ajuntament de Cruïlles, que és abocador, dipòsit controlat de Cruïlles, que això, a nivell del Consell Comarcal, a nivell alcaldia de Cruïlles, en aquest cas, no pas de Forallac, doncs, no té res a veure, no lliga. Cruïlles depèn absolutament de la conselleria i de les direccions generals que li he dit. Per tant, purament, a nivell de llicència, perquè, ho torno a dir, no és cap concessió, és una llicència privada i això és molt diferent i és molt substancial perquè vol dir que no gestionem cap diner públic, ni cap residu públic, ni res públic, i això és molt important per mi, que quedi clar. A nivell Forallac, hem d’explicar la història, si parlem de Forallac. A veure, Forallac, a nivell... Parlem de l’empresa que opera a Forallac que és Servitransfer, d’acord?, des del 2001, no des del 2000, des del 2001. A nivell què? Doncs, a nivell, molt senzill, l’Ajuntament de Forallac, en el seu terme municipal, té una àrea, un polígon urbanístic qualificat per a gestió de residus, una àrea d’unes no sé quantes hectàrees qualificat de gestió de residus, d’acord? On treballa? A la meitat o un 40 per cent d’aquest polígon el Consell Comarcal del Baix Empordà. Per fer què? Allà aboquen uns camions d’escombraries i hi han uns cami- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 71 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA ons que agafen les escombraries i se les enduen a la planta –en aquest cas que toqui– de triatge, on digui el consell comarcal, que, al final, és el que gestiona la planta. Josep Mayola Comadira De la resta de planta, del 60 per cent del polígon, Servitransfer és propietari de la meitat, per tant, aproximadament, un 25 per cent i altres propietaris en tenen la resta fins al 100 per cent. I el que ha intentat repetidament Servitransfer en aquesta àrea de terreny és intentar construir..., demanar llicència, primer, i construir una planta de gestió de residus industrials, és a dir –tornem igual–, a una activitat privada; treure una llicència per poder agafar, anar a una indústria, agafar els seus residus, portar-los en una planta, triar-los, aprofitar el que es pugui i el que no es pugui portar-lo allà on diguin les normatives del moment. Aquesta llicència, on Servitransfer, i, aquí, sí que puc donar-li jo números –perquè també em correspon a mi, en aquest cas, sóc el propietari, jo– hi porto invertits més de mig milió d’euros en terrenys, en llicències, en hores, en enginyers, en tot el que vulgui, i se m’ha denegat, repetidament, des del 2001, que és el primer dia que vaig comprar un terreny, fins al 2015, que és avui. Per tant aquí, por ende, i contestant també el grup que abans em deia si també el polític, potser hauria ajudat, arribat el cas, no?, si hi hagués hagut influència política... Sergio Santamaría Santigosa Ara, jo els puc ensenyar els projectes des del 2001, que s’han denegat sempre, un darrere l’altre, i mai he aconseguit fer una planta de triatge de residu industrial. I també parlem que mai de res públic, i això consta en els permisos, en les denegacions, en les tramitacions, en tot. No hi ha Pujols Ferrusola, perquè no tinc cap Pujol Ferrusola de soci enlloc de tot això, ni l’he tingut mai. I l’alcalde de Forallac és l’alcalde del municipi on està aquest terreny –no Cruïlles–: Forallac, però que allà hi té treballant el Consell Comarcal, que és una cosa pública, d’inversió pública i que fan el que hagin de fer públicament. I això és el que hi ha. Sergio Santamaría Santigosa Lo digo porque –quizá yo estoy confundido– cuando usted habla de que no ha tenido ningún tipo de negocio con Jordi Pujol Ferrusola, si está diciendo que gestionaron una sociedad de capital riesgo –corríjame si me equívoco– y aportaba capital, hombre!, la persona corriente de la calle entiende que eso significa, p­ues eso, una relación que yo me atrevería a calificarla, p­ues, eso, de mercantil, de negocio... Josep Mayola Comadira No. Vostè m’ha preguntat si el tenia de soci i jo li he contestat que no. Altra qüestió és que el que estem parlant del finançament, és una cosa molt senzilla i simple d’entendre: és un problema de control que ningú faci amb les accions res del que no hagi de fer, m’entén o no? Sergio Santamaría Santigosa Pero, coloquialmente, eso es ser socio capitalista. 13 d’abril de 2015 No, no, no, jo no sóc soci... No digo jurídicamente, evidentemente... Josep Mayola Comadira No, no, és que el soci és una cosa, l’administrador n’és una altra, el gerent n’és una altra, són coses diferents. És clar, hem de parlar les coses pel seu nom, sinó és quan l’emboliquem. Un negoci privat és una cosa... Sergio Santamaría Santigosa Señor Mayola, no estamos en un juicio. Es que lo que quiero es que la gente lo entienda. Josep Mayola Comadira No, no, jo li explico. No, vostè m’ha demanat... El president Obre un torn. Ha preguntat el senyor Santamaría; és el seu torn, senyor Mayola. Josep Mayola Comadira És el meu torn? El president Sí, sí, per suposat. Acabi. Josep Mayola Comadira D’acord. És que si no parlem les coses pel seu nom, llavors, és quan creem confusió. Una adjudicació pública és una cosa, no en tenim cap. Un negoci privat, en el món del residu, n’és una altra, que vol dir que fas la teva petició de llicència i al teu risc i ventura ho tramites i, per tant, tu estàs subjecte a les lleis igual que tothom, faltaria més, però que no estàs gestionant ni un euro públic. Important. Dos. Ser soci és una cosa, estar en un lloc per tenir un cert control que un capital risc no et pugui vendre les accions a qui li sembli i posar-te a dintre un soci que no sigui desitjat, n’és una altra. Jo el que li he dit és que jo, amb el Pujol Ferrusola no he tingut cap societat mai, zero. «Tenir societats» vol dir ser socis. L’única qüestió, l’única aproximació –si ho vol vostè– va ser aquest capital risc, aquest finançament de l’impàs aquest que podia haver durat... Podia estar encara tancat, Tivissa, a hores d’ara; està obert, treballant, podia estar tancat... I això és el que hi ha hagut i ni a Forallac hi ha Pujols Ferrusola, ni jo tinc cap societat amb Pujols Ferrusola, ni n’he tingut cap, ni des del 2004 l’he vist mai més... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 72 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Sergio Santamaría Santigosa Sergio Santamaría Santigosa Señor Mayola, yo le agradezco sus precisiones. Yo, en ningún caso, estoy hablando de gestión der recursos públicos. Ya sé que usted no gestiona recursos públicos. Lo que estoy diciendo es que actividades que están sometidas a un control administrativo, que depende, por tanto, en este caso, de la Administración de la Generalitat, y que sin esa autorización, sin esa vigilancia, sin esa inspección, sin ese control, no es posible desarrollarla, eso, evidentemente, es un requisito ineludible y yo lo que quiero poner de manifiesto –si usted está en condiciones de arrojar luz al respecto– es hasta qué punto el señor Jordi Pujol Ferrusola, como dinamizador empresarial, fíjese el calificativo, no era más bien un facilitador de la obtención de esas autorizaciones, de esos permisos, que ya sé que no era dinero público que usted recibía de la Generalitat, no he dicho en ningún caso que eso sea así, le estoy diciendo esto otro, que creo que lo explicado de forma meridiana. Bueno, ¿eh? No es una cuestión de creencia. ¿Es así o no es así? Josep Mayola Comadira Sí, jo també he intentat explicar-ho clar, però hi tornaré. El senyor Pujol Ferrusola, quan es tramita la llicència de Cruïlles, abocador, en aquest cas, és que jo ni el conec i es tramita a l’any 98 la llicència, ni sé que existeix el senyor Ferrusola; per tant, ni dinamitzador, ni aconseguidor, ni re. La llicència de Tivissa, quan s’aconsegueix, el senyor Pujol Ferrusola jo no el conec i la tramito jo, personalment, el que és tècnicament, no buscar el lloc; tècnicament, la tramito jo. No el conec. La planta de Forallac que vostè em treu, a hores d’ara, encara no està feta; per tant, no sé de quin aconseguidor parlem. Sergio Santamaría Santigosa Mire, le pregunto una cuestión que, a lo mejor, usted decía que no venía preparado para responder sobre Tivissa, pero, bueno, alguna cuestión ya ha introducido. Josep Mayola Comadira No, no, no. Em sap greu no poder dir exactament... Josep Mayola Comadira No, no, no. Jo no crec que sigui així, eh? Jo no porto les dates exactes, però tot el que sé d’aquest tema els l’he explicat. No sé, ara, la data exacta, la hi puc mirar, però és que no... A mi, si em... No, no la tinc, però no crec que sigui així. En cap cas, el senyor Pujol Ferrusola va tramitar absolutament res de Tivissa, cero patatero. Cero. A més a més, és que no hi ha accióreacció possible política, perquè vostè em parla que, quan hi ha tots els controls, però els controls són tècnics, un tècnic de l’Administració no posarà dient que allà hi ha argila si no n’hi ha, perquè diu el senyor Ferrusola que hi ha argila. Això, vaja, és evident, perquè ho fa un topògraf, ho fa un senyor que fa forats a terra i ha de fer un informe i firmar-lo. O hi ha argila o no hi ha argila, el que no hi ha és el senyor Pujol Ferrusola diu: «Aquí hi ha argila sí o sí.» Això no és així. Hi ha tota la inversió feta o no hi ha tota la inversió feta? Escolti’m, no va així, ho sento. Perdoni, no li puc dir més. No va així. El president Gràcies, senyor Santamaría. És el torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il· lustre diputat Marc Vidal. Marc Vidal i Pou Gràcies, president. Bona tarda, senyor Mayola, sigui benvingut al Parlament. De fet, vostè està aquí, bàsicament, perquè estan imputats, vostè i el senyor Bue­ sa, en el cas de Tivissa, per tràfic d’influències, per cobraments indeguts en els tràmits per aconseguir llicències, sinó, evidentment, vostè no estaria aquí, no?, i per tant, suposo que entendrà que li preguntem per tot..., no només pel cas concret de Tivissa, sinó per tot allò que pot significar sospites de tràfic d’influències per aclarir els conceptes. Per què creuen que els imputen? Sergio Santamaría Santigosa Sí, no, pero quiero decirle, en relación a lo de Tivissa, a mí me gustaría que respondiera –voy acabando ya–, si no es cierto, que la autorización administrativa del vertedero de Tivissa fue otorgada una semana antes, fíjese lo que le digo, una semana antes de que Jordi Pujol Ferrusola entrara, de alguna forma, a participar de esos negocios de la forma en que usted ha expuesto. Josep Mayola Comadira No, perquè tornem a estar igual. Jo crec que no. Estem barrejant... Josep Mayola Comadira Jo crec que... És clar, jo puc parlar per mi, en plural, no puc respondre aquesta pregunta, perquè jo, del senyor Buesa, no sé... La veritat és que, malgrat que vam tenir un inici de socis, almenys els meus inicis –els seus, no, perquè ja portava molts més anys que jo treballant en aquest món–, almenys, a nivell personal, jo puc parlar per mi. Jo, la veritat, és que, en aquest moment, encara no sé el perquè m’imputen, perquè a mi no m’ha arribat cap document que digui: «Escolti’m, vostè està imputat per tràfic d’influències», com diu vostè, a mi no m’ha arribat aquest paper. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 73 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA A mi em va cridar el jutge Ruz i em va preguntar: «Escolti’m, vostè ha rebut diners en metàl·lic del senyor Pujol Ferrusola?» «Escolti’m, jo no he rebut mai un duro del senyor Pujol Ferrusola.» «Ah, molt bé.» Per tant, li puc respondre això. Això és la pregunta que a mi em va fer. Suposo que, més que tràfic d’influències, devia ser, potser, per veure si hi havia diner en metàl·lic, en aquest cas. «Les inversions de Tivissa es van fer en metàl·lic o en transferència?» «Aquí té les transferències del BBV.» Les hi vaig portar. «Aquí té al inspecció d’Hisenda, que es va mirar tota l’operació, fil per randa, i va firmar l’acta conforme.» I va veure la inversió, va veure el senyor Pujol, va veure la compravenda, la venda, ho va veure tot Hisenda, hi ha l’acta segellada del 20072008, amb tot revisat i tot impecable, i l’hi podria portar aquí com a document. Llavors, quan ha passat tot això i que et vinguin a preguntar de fa catorze anys o tretze, doncs, no ho sé, suposo que també hi ha una mica de banda d’esclarir la figura Pujol Ferrusola; potser, també hi ha una mica de donar-li substància i nivell a la imputació..., jo no ho sé. De fet, tots els empresaris que érem allà només teníem una característica en comú, que tot el que havíem fet ho havíem declarat. Sí? M’entén? I per què? Perquè resulta que hisenda o el fiscal o qui fos va treure un llistat de les factures en blanc, pagades i passades per hisenda, i resulta que els que paguem i passem per hisenda acabem anant a declarar com a investigats, imputats o el que vulgui vostè, amb el jutge Ruz, amb la poca gràcia que fa el tema, no?, amb una empresa del que estem parlant, vull dir que ja ha vist el que hi ha. Marc Vidal i Pou Sí, gràcies. No, no, evidentment, vostè és aquí per això que hem dit i, si no hi hagués el senyor Jordi Pujol Ferrusola imputat per uns quants casos més, probablement, vostè no seria aquí. En tot cas, el circuit de les sospites del jutge o de la policia, en tot cas, és el mateix, a través d’un tràfic d’influències s’obtenen unes llicències per fer un negoci privat i al cap d’un temps aquest negoci privat es treu un benefici venent-s’ho a una empresa més gran. Diguem-ne que hi ha aquest procediment de sospita, que evidentment haurà d’aclarir-lo el jutge, no pas nosaltres en cinc minuts, com pot vostè imaginar. És sobre el que li preguntem. S’han referit a Tivissa, s’han referit a Forallac. Precisa­ ment, sobre Forallac, el senyor Buesa va dir directament que era vostè qui estava darrere de la planta de residus, que vostè més o menys ens ho confirma, perquè ja no és Servitransfer, perquè, segons ell, deia que ell tampoc hi estava d’acord. Havia dit això. Aleshores, algunes apreciacions. (Veus de fons.) Que es fes. És que li ho vaig preguntar directament, el tema de Forallac i em va dir: «No, no, a mi em sembla també bé el que vostè em diu.» Jo no hi estic d’acord, ja li dic obertament la meva posició, però això no té res a veure amb el cas, diguem-ne. 13 d’abril de 2015 M’agradaria saber..., vostè ha parlat de la propietat del terreny. Del terreny entenc que són els 2.800 metres quadrats que hi ha actualment, la planta aquesta de triatge que hi ha en aquests moments, perquè el projecte són 16.000 metres quadrats, el projecte que jo he vist que es va presentar en el seu moment, per tant, era una ampliació important de l’actual planta de triatge. Qui són els altres propietaris? Perquè vostè em penso que m’ha dit, ara fa un moment, que eren un 25 per cent, vostès, Servitransfer, vaja. I la resta de propietaris? Josep Mayola Comadira A veure, no, no, hi ha confusió en el que vostè diu. Marc Vidal i Pou Doncs, aclareixi-m’ho, sí. Josep Mayola Comadira Dintre del que més o menys sé, a veure, l’empresa Servitransfer no és propietària de l’actual finca del consell comarcal, no. Del que parlem és d’una finca –no en sé ara les hectàrees, no les sé clarament– on hi ha, mínimament, jo crec que hi ha quatre propietaris. Hi ha dos veïns de la zona, que no li sé dir els noms, que em penso que tenen al voltant del 20 per cent cadascun; hi ha Servitransfer que deu tenir al voltant del 30 per cent. En aquest terreny de Servitransfer, que és el que vostè pregunta, no hi ha res construït, zero, hi ha terreny, no hi ha re més. I llavors hi ha el 40 per cent –els percentatges són grans números, eh?, no..., però no se’n pot anar molt– és propietat del consell comarcal, que en una part d’aquest terreny seu té muntada una planta de transferència, no de triatge, de transferència de residus municipals. Marc Vidal i Pou Transferència, perdó, sí, sí, no és triatge. Josep Mayola Comadira No hi trien res, allà, l’únic que fan els camions és buidar i ho porten a la planta de triatge. Marc Vidal i Pou Transferència, perdó, sí, sí, no és triatge. Sí, sí, és transferència. Josep Mayola Comadira I, per tant, això ho gestiona el consell i és un tema de gestió pública. El que ha fet Servitransfer és, ho torno a dir, des del 2001, que vam comprar..., quan ja hi havia instal·lat el consell –el tema del consell ja funcionava–, vam comprar una part d’aquest terreny, de tota aquesta àrea, a l’efecte de poder desenvolupar un treball de gestió de residu industrial, que és el projecte a què vostè fa referència, que ha vist i que diu que hi està en contra, no? Que no passa re. La idea seria..., COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 74 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA el que ha proposat Servitransfer és agafar residu industrial de les indústries de Girona, que a hores d’ara es troben que han d’anar a abocar o a Barcelona o a Tarragona, perquè amb tots els abocadors tancats resulta que ara les indústries gironines no tenen sortida al residu. Però, bé, això és un altre capítol del mapa de la gestió de residus. Llavors, nosaltres, el que hem fet és tramitar un projecte en el nostre terreny, en el terreny de Servitransfer, per poder edificar una planta per poder reciclar els residus industrials, i recordo que és un terreny que està qualificat urbanísticament en clau de gestió de residus. No és al mig del bosc, no és... Com que no? Miri, jo li ho puc ensenyar, eh? Marc Vidal i Pou No, ja hi he anat... Josep Mayola Comadira Aquest sí que el porto, perquè venia preparat, eh? Marc Vidal i Pou Sé on és, sé on és; sé on és i hi he anat, eh? Josep Mayola Comadira Miri... Perdoni... Marc Vidal i Pou No, no, que la qualificació no l’hi poso pas en dubte... 13 d’abril de 2015 que és veritat que, malgrat que permet el polígon fer un 90 per cent d’ocupació a la parcel·la, es va presentar sobre un 30 per cent, amb una mica asfaltat, perquè és que ho demana la legislació, tenir asfaltats els terrenys per poder recollir les aigües que s’embruten. Què passa? Que això s’ha utilitzat com dir: «Té una ocupació molt elevada.» Però, bé, molt elevada no va en percentatge. Bé, és igual, en tot cas, s’ha desestimat per la direcció general, per l’impacte paisatgístic que té envers l’espai protegit dels Clots de Sant Julià i ja està. I aquí no hi ha més. Problema? Doncs, que tenim nosaltres invertit allà un munt de diners per poder fer això en un terreny qualificat. És a dir, he comprat un terreny per poder fer pisos, que diu que està qualificat per fer pisos i no em deixen fer pisos. Això és així. I llavors resulta que, bé, que no puc fer la meva activitat, des de l’any 2001. He anat reduint. Cada cop la fem més petita, però no acaba de satisfer el tema. Donat d’aquesta última vegada també està bé saber-ho, a part, que sàpiga també totes les amenaces telefòniques que vaig rebre per part de certs advocats de gent contrària a la planta, tota la punxada de rodes de camions que em van fer. És a dir, la broma m’ha costat, a part de tot això, tot el sabotatge, de l’ordre de 50.000 euros. A part, ja no li ho dic, les trucades, eh? Per tant, estem..., home, estic relativament ofès, en aquest aspecte, perquè dient que no n’hi ha prou no cal cremar camions. «Escolti’m, no ho veiem bé.» «Doncs, miri, veurem a veure com ho arreglem, perquè el terreny està qualificat.» Però el nivell aquest a què s’ha arribat en aquest tema de Forallac, doncs, també deixa molt a desitjar. No, no, li ho explico perquè vostè també explica coses... Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou Ah, ah... Bé, en tot cas, si realment li han fet sabotatge jo suposo que ho deu haver posat en mans de la policia perquè... Marc Vidal i Pou Diu que no està al mig del bosc i sí que està al mig del bosc. Josep Mayola Comadira Bé, depèn. Si ho mira des de dalt, veurà que hi ha finques de cases bastant mes grans que aquest terreny, eh? Si vol li ho ensenyo... Josep Mayola Comadira Sí. Marc Vidal i Pou ...ningú d’aquí pot estar d’acord... Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou No, no, si sé on és... No, però li explico coses..., on arriben a vegades aquests temes. Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou Ja ho sé que ho sap, ja, però, bé..., altra gent potser no ho sap. Veu els terrenys que hi ha, cases que tenen, eh...? I, guaiti, parlem d’això d’aquí, eh? Podem estar d’acord o no, sí?, però la cosa és com és, una altra cosa no seria... ...amb agressions d’aquest tipus. Sí, sí. Però... (Veus de fons.) Llavors, la idea de Servitransfer era fer una planta de gestió de residus industrials, de triatge, bàsicament. Sí En qualsevol cas, parlant de la propietat, per tant, m’assegura que no hi ha cap Pujol Ferrusola que tingui cap part de propietat dintre d’aquests famosos setze mil metres quadrats d’ampliació del polígon. M’ho pot assegurar, això? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 75 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Josep Mayola Comadira Josep Mayola Comadira Li ho puc jurar. No, no, no. El terreny gran, del que parlem, el 30 per cent, jo el vaig comprar qualificat per a gestió de residus. Marc Vidal i Pou D’acord, d’acord, no, no, era una pregunta, perquè... Marc Vidal i Pou D’acord, potser té raó. Qui li va qualificar... Josep Mayola Comadira Jo li asseguro... Marc Vidal i Pou ...vostè sap que sobre aquest tema hi ha molta... Josep Mayola Comadira Miri, li ho torno a dir: amb Pujol Ferrusola jo no n’he tingut mai a cap societat, ni a davant, ni a darrere, ni en tot això que posen gent per aquí..., no sé quin nom té, amb re, amb zero. Si vol, bé, és clar, això s’hauria de poder demostrar ja al revés, perquè més clar ja no puc dir-ho, ho he dit ja, no ho sé, cinc vegades, sis o set... No hi ha cap Pujol Ferrusola a darrere, ni en Pere Pujol, que diu la carta aquesta que m’han enviat, que jo ni... «És clar, el Pere Pujol és molt simpàtic.» És que no el conec, no l’he vist mai a la meva vida, jo, el Pere Pujol. És que portava aquí la llista i dic, escolti’m: «Les relacions amb Pujol Ferrusola són de caràcter i naturalesa nuls, és a dir, inexistents, no tenim ni hem tingut cap relació, ni personal, ni professional ni de cap tipus.» És que no el conec. Marc Vidal i Pou Sí, sí. En qualsevol cas, vull dir, vostè sap el perquè de l’oposició –no aquesta, sinó en general– a la planta. Bàsicament hi ha gent que considera que és innecessària, el volum, que pot arribar fins a 100.000 tones, a més d’aguantar el projecte, i que per acabar-ho d’omplir fins i tot s’havien de recollir residus industrials que podien venir de França, per poder mantenir el negoci. Bé, hi havia tota una..., que no és mística, sinó que estava com a possibilitat en el projecte, igual que la incineradora. I, sobretot, el que hi havia era el fet que estigués exactament a costat dels Clots de Sant Julià que, com vostè sap, és el que dóna fesomia a tot el Baix Empordà i que hauria d’estar potser molt més ben conservat. Sap vostè que si es construís la planta bàsicament aquest paratge quedaria absolutament malmès, bàsicament també per la constant afluència de vehicles, etcètera. Bé, però, en tot cas, aquest és un tema... Ah, sí, sí, digui, digui... Josep Mayola Comadira Una coseta, només. Home, doncs, no haver qualificat el terreny per a gestió de residus. Jo el vaig comprar qualificat... Josep Mayola Comadira No, ja venia qualificat. Suposo que l’ajuntament. No és que me’l van qualificar. Jo no el vaig pas... Jo vaig anar allà. «Ostres, podríem fer una planta de residus industrials.» Es veu bé. «Quin terreny tenim?» «Aquest, que està qualificat.» «Doncs, el comprem.» Resulta que ara no, m’entén? Marc Vidal i Pou És curiós que li qualifiquin... Josep Mayola Comadira No, no me’l qualifiquen. Marc Vidal i Pou ...una zona industrial a tocar, diguem-ne... Josep Mayola Comadira Ho torno a dir, ho torno a dir: no me’l qualifiquen, el compro qualificat, jo, el terreny. M’entén? I ara tinc un problema de 500.000 euros. Marc Vidal i Pou Doncs, és curiós que qualifiquin, precisament, aquest terreny, que està enmig d’una zona boscosa, quan hi ha una zona industrial molt propera on es podria qualificar molt millor. Quin guany té el poble qualificant això? El poble suposo que va ser en nom del seu consistori, el seu alcalde... Quin guany hi té, què hi guanya, el poble, amb aquesta planta de residus? Josep Mayola Comadira Home, a veure, jo li puc explicar una mica la història del tema, un pelet. A veure, allà hi ha la planta de transferència comarcal. Marc Vidal i Pou Sí, 2.800 metres quadrats. Josep Mayola Comadira Bé, 2.800 o no 2.800. Suposo que l’alcalde, m’ho imagino... Marc Vidal i Pou Marc Vidal i Pou No, els 2.800. És una vuitena part, eh?, del que... COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 76 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Josep Mayola Comadira Josep Mayola Comadira Bé, bé, el que vostè vulgui. Suposo que l’alcalde devia dir: «Escolti’m, ja que tinc aquesta àrea, doncs, la qualifico per treballar-hi i que hi vinguin indústries...» El polígon deu ser bastant posterior a aquesta qualificació. Clar, vull dir... Marc Vidal i Pou No. Josep Mayola Comadira De quan és el polígon? Marc Vidal i Pou 13 d’abril de 2015 Marc Vidal i Pou Jo segueixo pensant quin és l’interès que porta fins i tot l’ajuntament, diguem-ne, entre cometes, a pledejar contra la Declaració de bé cultural dels Clots de Sant Julià, per un defecte de forma, per poder incloure-hi la planta, no? S’emporta algun benefici, el senyor Sala, d’això? Li ho pregunto directament... Josep Mayola Comadira De part meva, no. L’interès que hi pugui tenir l’ajuntament, els ho haurà de preguntar a ells. El que és de l’empresa, zero. És bastant recent... Marc Vidal i Pou Josep Mayola Comadira És bastant recent?, per tant, és bastant posterior... Marc Vidal i Pou No. Josep Mayola Comadira La planta és bastant anterior al polígon industrial de Forallac. Marc Vidal i Pou La planta de transferència, sí. La qualificació, no. Josep Mayola Comadira Oi tant. Valga’m Déu! Marc Vidal i Pou En tot cas, és igual, no ens posem a discutir sobre això... Josep Mayola Comadira Miri, jo vaig comprar el primer terreny el 2001, que ja estava qualificat... Marc Vidal i Pou Correcte. Perquè vostè sap que aquest senyor té pendent una denúncia de l’Agència Tributària per cobraments a paradisos fiscals a Suïssa... Vostè o la seva empresa li han pagat comissions –li ho pregunto directament– per a l’obtenció de beneficis, i ho han fet en paradisos fiscals? Fixi’s que la pregunta és ben clara. Josep Mayola Comadira És evident que no hem pagat absolutament re, perquè entre altres coses no tenim re. Marc Vidal i Pou Ni cap promesa, eh? Josep Mayola Comadira Ni cap promesa ni re... Marc Vidal i Pou Evidentment... Josep Mayola Comadira Ni cap promesa ni res. I això que diu vostè... Marc Vidal i Pou Per tant, l’interès és només el seu negoci, per entendre’ns. L’interès és exclusivament allò que vostè té invertit: salvar els diners que vostè hi té invertits, per entendre’ns. Josep Mayola Comadira Li puc ensenyar l’escriptura, i li puc ensenyar el certificat de compatibilitat, que, com que això sí que sortia a la carta, l’he portat. Josep Mayola Comadira Exactament això que diu vostè... Marc Vidal i Pou Marc Vidal i Pou Escolti... Escolti’m, i el tema de Tivissa, si em queda gaire temps... Qui va convidar Jordi Pujol Ferrusola a parti- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 77 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cipar d’aquesta manera que vostè ha explicat en el negoci de l’abocador de Tivissa? Josep Mayola Comadira A veure, jo no el coneixia. Me’l va presentar en Gustavo Buesa. Marc Vidal i Pou D’acord. 13 d’abril de 2015 res d’ara resulta que tota la meva feina d’aquest temps la tinc allà embarrancada, i parlem de quinze anys de funcionament, amb sentències o sense sentències, quinze anys. Per tant, el risc és... clar i contundent. Marc Vidal i Pou Escolti’m, i qui dels tres socis es va responsabilitzar de tramitar la llicència d’activitat? Ui, se m’acaba el temps. Pot explicar com es van tramitar les llicències? (Veus de fons.) De Tivissa, segueixo parlant de Tivissa, encara. Josep Mayola Comadira Cadascú feia les seves indagacions per buscar finançament i ell va presentar aquesta possibilitat. Jo no el coneixia, jo el vaig conèixer després, en aquesta operació. Marc Vidal i Pou I vostè dóna per descomptat que l’interès que vingués el senyor Pujol Ferrusola era exclusivament perquè la seva empresa, Active Translation, fes de financera del projecte. És això exclusivament. No perquè creguessin que amb el fill de l’expresident com a soci era més fàcil obtenir..., llicències, no, perquè diu que ja la tenien, un cop aconseguides, potser trobar comprador... Perquè el senyor... Josep Mayola Comadira La veritat és que, ja li ho torno a dir, jo aquest tema del finançament, per mi, en aquell moment –i parlem de fa catorze anys–, Pujol Ferrusola o no Pujol Ferrusola, per mi el rellevant era tenir diners per poder pagar a final de mes els proveïdors dels diners que s’havien compromès i executat en obra. No tant si es deia... Perquè, d’entrada, jo partia de la base que un negoci privat..., jo puc agafar finançament de qui cregui que el puc agafar. Josep Mayola Comadira No, no, de Tivissa, ja li he explicat que la llicència, un cop el senyor Buesa va proposar aquell terreny jo tècnicament sóc la persona que me’n cuido de fer tots els tràmits de la llicència, en el sentit tècnic, que vol dir: encarregar el projecte, fer els sondejos, fer tot això. I que tot això es tramita des de la vessant tècnica; no la política, la vessant tècnica. I que fins que no ho compleix tot allà no es mou una fulla, perquè si no, fins que no et donen la llicència, no passa res, no es mou res. I, per tant, no hi érem tres socis, allà, perquè no hi ha hagut mai tres socis. Érem dos socis, més una encallada per finançament, donada la falta de..., jo diria gairebé la irresponsabilitat de no donar el codi de gestor com tocava. Però bé, això ara ja és passat... Marc Vidal i Pou A veure, però, diuen els investigadors de la UDEF –i vostè ho deu haver llegit, eh? No, sí, bé, escolti’m... (veus de fons), és policia, no, no, vostè ho sap, ja sap què li preguntaré, que estava en el negoci de l’abocador des de l’inici, i que, per tant, la seva entrada estava pactada abans que s’obtinguessin les llicències. Això és el que diu la policia... Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou Naturalment. Josep Mayola Comadira No, jo, amb temes d’UDEF no vull fer cap comentari, perquè vostès mateixos els fan, de tant en tant, els comentaris de la UDEF, i, per tant, no tinc ganes de parlar d’aquest tema... Jo vaig buscar... Vaig trobar un parell de finançaments... Em van semblar pitjors que l’altre i es va agafar per aquí. A mi me’l van presentar el 2002, em va semblar bé l’operació, els seus assessors van plantejar-ho fiscalment tal com es va firmar, a mi em va semblar correcte, perquè, a sobre, tenia cert control sobre el que podia passar. I així es va fer. Bona prova és, també, que un cop fet això es va desfer tot el tema. Marc Vidal i Pou Si s’hagués volgut amagar el senyor Ferrusola era molt fàcil, eh?, perquè no sortint s’havia acabat el problema, i bé que surt. Per tant, escolti’m, moltes ganes d’amagar ningú no hi devien ser, perquè, si no, se suposa que no ho sabria ningú. I el risc li torno a dir que era molt evident, i bona prova, li torno a..., bé, vostè coneix la zona, però és Cruïlles, vull dir que, a ho- Marc Vidal i Pou I, per tant, això ho nega rotundament, suposo, eh? Josep Mayola Comadira Lògicament que sí. Molt bé. Josep Mayola Comadira I tant que sí! COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 78 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Marc Vidal i Pou Aleshores, per què deixa el senyor Pujol Ferrusola de ser soci de Gestió i Recuperació de Terrenys només onze dies abans que el 21 de novembre del 2004 es venguin al grup FCC les participacions, les seves particions. No podia esperar onze dies que es formalitzés l’operació? Pregunto? Josep Mayola Comadira 13 d’abril de 2015 sa respecte a un capital risc del Banco de Santander, doncs resulta que ell demanava pel mateix més del 50 per cent, i això és així. Marc Vidal i Pou Situem-ho amb números, doncs, si li sembla, si tinc temps. Josep Mayola Comadira No, no..., no li sé contestar les dates i tot aquest... És que no ho porto apuntat això... No... Marc Vidal i Pou Marc Vidal i Pou Si, són just onze dies abans... Escolti’m, si no ho tinc mal entès: la venda es fa per 15,9 milions d’euros, a FCC. No? M’ho pot dir, si us plau? Josep Mayola Comadira És possible... Marc Vidal i Pou Ho dic per la sospita aquesta que s’ha parlat aquí, que no aparegués el nom. Josep Mayola Comadira A veure, jo li dic que, escolti..., el concepte no va per aquí... Josep Mayola Comadira Es fa a Recuperació de Pedreres, la venda, no a FCC... Marc Vidal i Pou Vostès s’emporten 5,3 milions d’euros cada un. Josep Mayola Comadira No va per aquí... No, uns 3 milions d’euros, que en el meu cas... Jo parlaré per mi, sempre, ja li ho he dit abans. Jo els poso de Cruïlles. Però és perquè un paga impostos. Li he dit que la hisenda va passar, i va venir i va dir: «Escolti’m, eh? Vostè, què? Com ho té, això?» Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou El concepte del tema és dir: vostè entra..., és clar, el que passa és que vostè focalitza Pujol Ferrusola. Tornem a ser-hi! Per tant, aquests números que belluga la UDEF no són correctes. No són 15,9 milions d’euros... Marc Vidal i Pou Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou Jo no sé què belluga la UDEF. Jo li dic... Sí, és clar, ja... Marc Vidal i Pou Josep Mayola Comadira Bé, deu haver llegit l’informe, suposo. Jo focalitzo finançament. Josep Mayola Comadira Marc Vidal i Pou Ja ho entenc, però... No ho sé, jo li dic allò meu, el que jo he firmat, el que jo he vist, i el que a mi hisenda m’ha inspeccionat i m’ha dit que ho havia fet molt bé. Cosa difícil, eh? Josep Mayola Comadira A mi m’entra una persona –o una empresa, en aquest cas, no una persona, perquè la veritat...– que deixa diners. I quan creu que els ha de treure els treu, vull dir, jo aquí no hi entro, si són onze dies o són tres mesos. És un problema del muntatge, però és que fa el mateix qualsevol empresa de capital risc del món. Vull dir, si poguéssim llegir avui les ofertes que teníem de capital risc, resulta que el mateix que va fer aquesta empre- Marc Vidal i Pou Escolti’m, vostè no troba estrany que un soci entri després que s’obtinguin els permisos administratius, fet que lògicament multiplica el preu del negoci, en marxi pocs dies abans de la venda, i tot i això s’emporti el mateix percentatge de guanys que els altres dos socis? Vostè... –empresarialment, eh?– no ho troba una mica estrany? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 79 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Josep Mayola Comadira Li torno a dir que, precisament, del que jo aportava com a negoci, me’n demanaven més de la meitat... Marc Vidal i Pou I realment l’empresa es va revalorar en 7 milions d’euros gràcies a aquestes llicències, com assenyala aquest informe de la UDEF? En cas de no haver-les aconseguit, l’aventura aquesta hauria estat ruïnosa? Josep Mayola Comadira Allò que diuen del futur és molt difícil de saber, les revaloracions futures. Jo el que li dic és que si nosaltres no entràvem finançament, allò ho tancàvem, deixàvem a deure 10 o 12 milions d’euros d’inversió, deixà­ vem de pagar nòmines, i escolti’m... I nosaltres el que vam fer va ser buscar capitalització i finançament per poder sortir d’aquest atzucac. Això és el que vam fer nosaltres. Serà més polit o menys, escolti’m, però en un negoci privat, a mi em sembla que no és gens important, la persona, o el fons, o el muntatge que hi hagi, sempre que s’hagin pagat els impostos que toquen, religiosament. Si li volem veure més transfons, escolti’m, vostès són lliures de veure-hi el transfons, jo no l’hi veig. I jo el que li dic és això, li dic que des del 2004 a Pujol Ferrusola no l’he vist pràcticament més, llevat d’una trobada aquí, no l’he tingut mai de soci, no he fet mai cap negoci amb ell, no tinc cap adjudicació pública de cap tipus, i escolti’m..., i la UDEF pot anar dient missa, i ja està, i no passa res, i tan tranquils. 13 d’abril de 2015 Ferrusola? Si van obtenir una plusvàlua de 16 milions? Si és cert que paguen a la societat holandesa April Snow? I, per tant, si és així, com és que per una llicència a l’Empordà es cobren diners a l’estranger? Si em pot aclarir una mica això. Josep Mayola Comadira Tot això que em diu és novetat. No, a veure, jo no sóc soci del Pujol Ferrusola, ja ho he dit a bastament. El senyor Pujol Ferrusola va fer un finançament a canvi d’una penyora d’unes accions. En el seu moment devia considerar que les havia de vendre i les va vendre. Les accions les va comprar Recuperació de Pedreres, que és l’abocador de Cruïlles, de la qual jo sóc soci, i tots els diners que es van guanyar o que es van ingressar, en aquest cas –que no en recordo la quantitat exacta després d’impostos, perquè primer es paguen impostos–, jo els vaig posar a Cruïlles per poder activar i pagar tots els deutes de Tivissa, juntament amb FCC. I a hores d’ara ho tinc així, encara. Per tant, jo tot això altre que m’explica de la UDEF, no li ho sé contestar. Marc Vidal i Pou Per tant, no em confirma ni em desmenteix allò dels 16 milions de l’empresa April Snow... Josep Mayola Comadira És que no ho conec, jo, tot això... Marc Vidal i Pou No ho coneix... Marc Vidal i Pou Puc fer una última pregunta, president? Josep Mayola Comadira No. El president Última pregunta, senyor Vidal. Marc Vidal i Pou Marc Vidal i Pou D’acord. Doncs escolti’m, moltes gràcies. No tinc més preguntes. Respecte de Vacamorta. Vostè va participar en aquesta empresa, juntament amb Jordi Pujol Ferrusola, i després es va vendre a Fomento? I van obtenir, segons l’Agència Tributària, una plusvàlua de 16 milions d’euros? És a dir, quan Fomento compra el 80 per cent d’aquesta empresa i paga 6 milions per la concessió de la llicència de Cruïlles..., és això?, a la societat holandesa April Snow... (Veus de fons.) No, jo li ho pregunto... Clar, jo he anat resseguint petites informacions... El president Disculpeu. Gràcies, senyor Vidal. És el torn del Grup Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet. Isabel Vallet Sànchez Sí, la primera pregunta que li voldria fer és si pot pensar... (Pausa.) Josep Mayola Comadira La pregunta concreta, quina és? És que com que està fent aquí un... Josep Mayola Comadira Disculpa, eh? Marc Vidal i Pou Isabel Vallet Sànchez Bé, n’he fet dues, de preguntes. Una: si vostè va participar en aquesta empresa, juntament amb Jordi Pujol No, no, m’espero que li posin l’aigua. (Pausa.) Li deia que la primera pregunta que li volia fer és que si pot COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 80 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA pensar, si li ve al cap algun altre tipus de relació indirecta que vostè hagi pogut tenir, i em refereixo a Active Translation i em refereixo referint a aquesta operació. És a dir, quan vostè afirma de manera tan rotunda: «jo no he sigut mai soci», potser el concepte «soci» sí que és veritat que té una determinada definició, però sap que aquí li preguntem pels vincles més formals o informals que vostè ha tingut amb el senyor Jordi Pujol Ferrusola, per la qual cosa està imputat, li ho hem recordat, jo crec que li ho han recordat bastant. Per tant, li repregunto: pot pensar en aquests vincles més formals o informals i, per tant, superar aquest escull de la paraula «soci» i dir-nos exactament en quines operacions se l’ha trobat o no? Josep Mayola Comadira A veure, jo ja li ho he dit: amb el senyor... D’entrada, com a soci, és zero. Pujol Ferrusola, zero. L’únic contacte que parlem, en aquest cas, diguéssim, com vostè diu econòmic, o diguem-ho així, és aquesta operació de finançament de capital risc. En absolut, zero. I per mi no és un problema de soci, sinó que és un problema de banc. Un problema de banc, o un tema de banc, no de soci. I, per tant, a partir d’aquí, escolti’m, jo, el senyor Pujol Ferrusola, li ho torno a dir, no els he tingut mai de socis, no els tinc, i des del 2004 és que pràcticament no l’he vist més. Per tant, si fóssim socis potser ens hauríem vist més. Per tant, ni directament ni indirectament, amb vinculació econòmica hi ha cap més cosa que el que parlem ara. Isabel Vallet Sànchez Però vostè cedeix Active Translation a Ramon Gironès, que sap que és el sogre de Pujol Ferrusola, que sap que després, el 2010, passa a ser una empresa de Jordi Pujol Ferrusola. Aquesta relació vostè la sap, la coneix? Quan va vendre l’empresa sabia que l’hi la venia al sogre de Jordi Pujol Ferrusola? Josep Mayola Comadira No, jo trobo que és irrellevant. No sé qui la va comprar, l’empresa. Jo no vaig vendre cap empresa, perquè no tenia cap propietat de l’empresa –ho torno a dir. Jo, el plantejament que es va fer de finançament, torno a dir-ho, era de control que la penyora sobre les accions estigués controlada. En el moment ja hi ha la intenció per la part del finançament de treure-s’ho del damunt, escolti’m, a mi m’és igual després si queda propietat d’un, de l’altre o de més enllà. A mi ja..., això m’és... És que no ho conec, la veritat. Isabel Vallet Sànchez A vostè potser li és igual, a aquesta comissió no li és igual, i és per aquesta... Josep Mayola Comadira Però si no ho conec... 13 d’abril de 2015 Isabel Vallet Sànchez ...comissió una part dels treballs centrals, i clar, el que no pot tampoc fer és venir aquí i dir: «No, no, jo, durant tota la meua vida de negocis no he tingut mai cap negoci amb Jordi Pujol Ferrusola i que hi hagi sortit en diferents aspectes. Per tant... Josep Mayola Comadira Bé, no ho sé, escolti’m... Isabel Vallet Sànchez ...si vostè està filant tan prim amb la paraula «socis», filarem prim amb les dates... Josep Mayola Comadira No, no... D’acord, filin prim, filin prim. Miri, jo li torno a dir que un cop surto d’una societat, jo no puc saber què passa allà. Si en sóc soci potser puc saber-ho, però si no en sóc soci, com vol que ho sàpiga si després es ven a la senyora, al sogre..., és que..., no entén que no puc saber-ho? És que no puc saber-ho. Isabel Vallet Sànchez Sí. Anem als seus treballs com a soci en una societat, vostès es dedicaven a..., quan tenien problemes de finançament, ha dit «a buscar finançament». La meva pregunta era: quin protocol feien servir per a aconseguir fons de capital o capital risc? Buscaven l’origen?, perquè no sé si sap que els fons de capital risc estan bastant associats a operacions d’evasió fiscal, o de blanqueig de capitals. Quin protocol seguien per a comprovar aquests fons, i si van comprovar si estaven nets els fons de Jordi Pujol Ferrusola, els que invertia en aquesta operació. Josep Mayola Comadira Sí. A veure, l’única vegada que hem hagut de buscar fons és aquesta operació concreta de Tivissa. Llavors, la veritat és que hi havia possibilitat de fer-ho a través del Santander, que, home, això del blanqueig amb el Santander, doncs ja també crea dubtes després de certes coses, no? En el cas d’aquest finançament que es va acordar, a veure, les transferències venien del BBV de Barcelona, venien... Bé, però ja a partir d’aquí... A mi si em ve algú amb una maleta –com comprendrà no li agafaré– amb diners; si a mi em ve una transferència del BBV de Luxemburg, segurament tampoc. Ara segur que no, en aquella època potser les coses no eren tan radicals com ara es veuen, o no n’eres tan conscient. Una transferència del BBVA de la Diagonal de Barcelona, escolti’m, a mi no se’m va encendre cap alarma, què vol que li digui? O sigui, a mi..., i totes les transferències van venir del mateix banc, d’un banc espanyol radicat a Barcelona, a la Diagonal. I a mi no... A part, jo crec que jo tinc... A veure, no sé si és el meu deure controlar d’on vénen els diners d’un fons que inverteix. No... No ho sé. A... (Veus de fons.) Sí, sí... Bé, però escolti’m, no ho sé... (Veus de fons.) Quan COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 81 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA un va al banc i demana diners no li pregunta d’on treu els fons, al banc. O vostè ho fa? Quan vostè va anar a demanar suposadament una hipoteca al banc: «Escolti’m, i d’on vénen els diners que em deixa?» 13 d’abril de 2015 Josep Mayola Comadira No, no, perfecte, fantàstic. Però, és clar... És que no s’havia de sortejar cap legalitat, perquè nosaltres teníem ja la llicència. I resulta que el codi de gestor qui no ens els donava era un grup bastant oposat a la seva branca política. Per tant, tampoc..., no. Ara, jo crec que aquí la base de la decisió d’acceptar uns fons de capital risc d’aquest tipus era que nosaltres, per a un negoci privat, ens sembla i ens semblava que no havia d’haver-hi cap mena d’explicació a donar, no hi havia gestió política, era un tema privat. No em sembla inversemblant. Què vol que li digui? Potser ens vam equivocar. Isabel Vallet Sànchez Isabel Vallet Sànchez Tampoc tinc cap propietat, ja li ho dic. Sí, el que passa que vostè fins i tot feia una afirmació, que és que aquesta mena de negocis van de la mà de l’Administració –ha dit vostè–, des del punt de vist tècnic, –ha dit vostè–, i per tant aquest anar de la mà de l’Administració sí que et comporta una sèrie d’activitats que l’Administració ha de fer perquè les empreses tirin endavant, en aquest cas la seva, que és bàsicament el centre o el nucli de negocis de la seua activitat. Per tant, aquesta línia tan totalment separada no sé si la tindria clara. En tot cas, li volia preguntar, li han dit, bé, vostè ha dit «jo no conec el senyor Pere Pujol Ferrusola.» És així, no?, ha dit. I l’empresa Entorn, SL, la coneix? Hi han treballat alguna vegada? Els ha fet alguna vegada algun estudi d’impacte? Sap per què se la relaciona amb el tema de Forallac? Isabel Vallet Sànchez No, per sort no tinc cap préstec, per sort. Josep Mayola Comadira Josep Mayola Comadira Bé, això ja són temes personals de cadascú. Isabel Vallet Sànchez Sí, exacte, canviem de tema. Deia..., m’ha fet gràcia una expressió que ha dit, diu: «Tot allò que posen gent per aquí, jo no sé...», com referint-se, «jo no sé», què vol dir? Jo crec que es referia a les figures dels intermediaris, dels homes de palla. En teoria, jo crec que es referia a la figura del testaferro o a aquell que facilita una determinada operació. És a dir, bàsicament, la trama que la UDEF construeix sobre la qual vostès haurien facilitat el cobrament d’aquestes comissions a canvi de la consecució de llicències, com bé li han preguntat els altres diputats. Es referia a això, quan feia aquesta afirmació que vostè no era d’aquells que col· loquen «com a gent per aquí»? Josep Mayola Comadira No. Jo el que deia és que: si hagués set una operació tan opaca, com sembla que es volia demostrar des de les preguntes que es feien, hauria set molt més fàcil, segurament, per al senyor Pujol, fins i tot poder sense saber-ho nosaltres, que hagués aparegut una empresa sense ser-hi ell. És la reflexió que he fet jo. I des del moment que hi surt ell, doncs, segurament no era ni una operació tan opaca, ni segurament s’havia d’amagar de fer cap gestió política, que sembla ara que és del que se’ns acusa. Això és el que volia dir. No sé si testaferros o no. El que volia dir era això. Isabel Vallet Sànchez En cap cas –en cap cas– vostès van pensar en un... –bé, en determinats, encara, llocs al poder per Convergència i Unió; determinats, no tots, i en diferents llocs–, en cap cas van pensar que la participació de Jordi Pujol Ferrusola els podria..., bé, els podria, en tot cas, fer sortejar, diguem-ne així, la legalitat, gràcies a la seva influència política? Això no va ser un element d’anàlisi? Jordi Pujol Ferrusola era un inversor com qualsevol altre. Pregunto... Josep Mayola Comadira La veritat és que no, no hi he treballat mai. Sé que té una empresa que es diu Entorn, o tenia, o era soci, o ho gestionava, perquè vaig veure la compareixença precisament aquí. Jo no he treballat mai amb aquesta empresa Entorn, ni he treballat mai amb el Pujol Ferrusola, mai. Per tant, no sé per què es vincula, suposo que és per una notícia que va publicar El Mundo, que sortia que hi havia de gerent l’alcalde de Forallac, el Pere Pujol era el sisè fill que faltava que ja l’hem trobat, suposo que deu anar per això. O bé alguna cosa que se m’escapa perquè una altra vinculació no li veig. I ho dic així, eh? Isabel Vallet Sànchez Perquè pel que s’ha dit, ens ha semblat, bé, intuïm de la conversa o, en tot cas, de les preguntes que li f­eia abans el diputat d’Iniciativa, vostès ja no tiren endavant la construcció, bé, la construcció, és a dir, la planta a Forellac o si? És a dir, aquest projecte està totalment descartat o el tiraran endavant? Bàsicament li ho pregunto pel fet que se torna a presentar el mateix alcalde, que és de Convergència i Unió, per això li ho pregunto. Josep Mayola Comadira Escolti, jo... Sap què passa? Que les empreses que gestionem coses hem de fer la nostra activitat independentment de qui en sigui l’alcalde. (Veus de fons.) Està COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 82 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA clar, és així. L’altra qüestió... Bé, almenys és la meva manera de treballar, potser altres empreses no. Jo he d’estar bé amb l’alcalde que sigui, del color que sigui, és que no té res a veure una cosa amb l’altra. Jo no sé si es torna a presentar l’alcalde, vostè ho diu així, és que no és la meva feina saber si l’alcalde es torna a presentar o no es torna a presentar, és que ni ho sé, la veritat. I després també haurà de guanyar, digo yo, arribat el cas del que vostè diu, per tant, tampoc ho sé. Jo no sé si tornaré a presentar un projecte més disminuït o no. Jo el que sé és que l’empresa que administro té uns terrenys allà que estan qualificats i que haurem de mirar una miqueta com ho desencallem amb el nou consistori, amb un alcalde nou, amb el mateix alcalde, o no fent-hi res, o fent-hi o fent una proposta de protecció o fent un intercanvi de terrenys pel polígon industrial, com deia el diputat del seu costat, o alguna cosa. Però, és clar, a veure, l’activitat de l’empresa és fer la seva activitat, no comprar terrenys i deixar allà per res, llavors, no sé exactament com anirà, no li ho puc dir, és un futurible que no li sé aclarir. Isabel Vallet Sànchez Clar, jo, bàsicament, li preguntava pel fet que l’alcalde sí que s’havia mostrat favorable al projecte. Bàsicament li ho preguntava per això, no perquè tingui un interès més enllà, doncs, d’això mateix. Hi ha dos preguntes, i acabo, perquè ja se n’hi ha formulat moltes. Vostè coneix o coneixia, ha conegut el senyor Ramon Espadaler? Josep Mayola Comadira El Ramon Espadaler és el conseller de Medi Ambient i no he estat mai amb ell, no el conec de res, no hi he parlat mai. Isabel Vallet Sànchez Sap per què li ho preguntem? Josep Mayola Comadira No, no sé per què m’ho pregunteu... 13 d’abril de 2015 havia set conseller, i ara és conseller d’Interior, o com es digui. No és la meva feina conèixer el conseller. M’entén? Isabel Vallet Sànchez Sí, home, de la mateixa manera que vostè ve aquí sense les dates del projecte de Tivissa que és sobre un dels quals s’investiga i sobre el qual està vostè imputat, en el mateix ordre d’idees, diguéssim, és aquesta pregunta. Si vostè vol atribuir-nos, doncs, falta d’especificitat a l’hora de preguntar, doncs, el mateix li podem dir a vostè i, en tot cas, el que està imputat és vostè. Per tant, jo crec que no tenim més preguntes. I, en tot cas, és cert, no ens satisfarien perquè bàsicament el que ens interessava, que eren les dates concretes que vostè sí que tindrà: quan es va atorgar la llicència?, quan va entrar Jordi Pujol Ferrusola?, quan en va sortir?, què va guanyar?, què es va guanyar amb la venda i què es van repartir cadascú? No ens les ha sabut respondre, doncs, no ho sé... No sé si és una qüestió de precisió o no precisió... El president Gràcies, diputada Vallet. I, finalment, és el torn del Grup Parlamentari de Convergència i Unió en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs. Meritxell Borràs i Solé Gràcies, senyor president. Senyor Mayola, a veure, li han preguntat moltes coses, moltes repetides en moltes ocasions en el sentit de quin era el paper que havia tingut el senyor Jordi Pujol Ferrusola en la seva empresa, concretament vostè l’ha definit com una persona que havia estat un finançador a risc, no?, de l’empresa en un moment de dificultat. És aquest el cas? Josep Mayola Comadira És aquest el cas, exactament. Meritxell Borràs i Solé Bé, no faré més preguntes perquè si el nivell, diguéssim, va ser aquest tampoc ens anirem a... Vostè diu que buscaven socis inversors per la situació de dificultat econòmica que passaven, i que, per tant, en aquest sentit necessitaven algú que pogués invertir-hi diners i que van tenir ofertes d’altres societats, o bancs, ha parlat en aquest cas.... Josep Mayola Comadira Josep Mayola Comadira Escolti, si les meves respostes no satisfan les seves expectatives, jo el que puc dir és mentir-li, dir-li que me’n vaig a pescar amb el senyor Espadaler quan és mentida. Què vol que li digui jo? Jo li he dit al que em dedicava jo, si vostè sap més coses de les que jo faig personalment doncs vostè en sabrà més. Jo, què vol que li digui! És clar, és que arriba un moment també que potser el nivell també hauria de ser de pregunta poder una mica més seriós també. Escolti, coneix vostè el senyor Espadaler? És clar, el veig a la tele, Sí, sí, fons d’inversió i bancs, sí. Isabel Vallet Sànchez Meritxell Borràs i Solé I que, doncs, el que li va semblar més beneficiós per al que vostès buscaven era aquest concret. Josep Mayola Comadira Exactament. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 83 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Meritxell Borràs i Solé Després vostè ha dit una altra cosa, aquí han parlat del que és la llicència ambiental, del codi gestor, i vostè ha dit una cosa que fins ara no se’ns havia introduït. A veure, la llicència ambiental..., havíem parlat molt de la llicència ambiental fins que arribem al codi gestor, és a dir, quan un té la llicència ambiental fa, doncs, tot una sèrie de peticions, podríem dir, aquell que vol dur a terme, doncs, en aquest cas, una... –és que ara no em surt l’expressió–, una... (El senyor Josep Mayola Comadira diu: «Una instal·lació d’aquest tipus, diguem-ne així...») ...una instal·lació –gràcies–, una instal·lació com la que vostè preveia fer a Tivissa i, per tant, doncs, hi ha tot un seguit de sol· licituds que se’ls fan i a partir d’aquí també, després un control –vostè ho ha citat–, com dos o tres exàmens per veure si s’ha complert allò que es sol·licitava i, per tant, si poden disposar o no del codi gestor. Josep Mayola Comadira Correcte. Meritxell Borràs i Solé Vostè s’ha vingut a queixar que a vegades..., una vegada, en el seu cas concret –i parla del cas de Tivissa, i d’aquí les dificultats, entenc que vostè expressa–, una vegada vostès havien cobert, doncs, tot el que se’ls havia sol·licitat amb programes d’inversió, com s’havia de fer l’obra en concret, havien passat els exàmens i tal, malgrat això el codi gestor, una vegada vostès ho havien acreditat tot plegat, els va trigar gairebé un any a rebre’l una vegada vostès havien acreditat que tot s’havia fet. Josep Mayola Comadira Sí, sí, més o menys sí. Meritxell Borràs i Solé El que passa és que no havíem parlat fins ara –i vostè n’ha parlat una mica– del que cal perquè et donin a llicència ambiental, és a dir, el procés previ. I vostè ha dit que el que és l’acord, o el que és la firma, podríem dir «política», ve acreditada sempre per una qüestió tècnica, vostè ha dit aquí lògicament, abans de donar el vistiplau a tirar endavant una inversió d’aquest tipus, d’una instal·lació d’aquestes característiques, ha d’haver-hi un informe tècnic, que és el que avala que es pugui signar, que es pugui fer aquesta inversió, i aquest informe tècnic ha de respondre al pla de residus del moment en el qual, lògicament... Josep Mayola Comadira Es demana la llicència... Meritxell Borràs i Solé ...els governs poden, bé, variar –entenem que seria bo que no els variessin cada any perquè sinó fem parar..., 13 d’abril de 2015 és complicat, és com quan parlem de l’àmbit de l’educació, que és bo que no cada govern faci la seva llei–, però sí que, en aquest sentit, hi ha un pla de residus vigent, i és en funció d’aquest Pla de residus que els demanen, a vostès, per poder-los donar la llicència, tots uns informes..., bé, han de fer uns informes, uns informes tècnics, i, en funció de tot això, se’ls acredita. En aquest sentit, doncs, hi hauria el que és la qualificació del terreny, per una banda, el que són les característiques del mateix terreny, també del principi del què és el que volen vostès dur a terme. És així? Josep Mayola Comadira Sí, sí, és així, i més, i hi juguen o han de fer informes, parlem amb propietat, de l’ordre de cinc o sis vectors que gestiona la Direcció General de la Qualitat Ambiental, per exemple: qualitat de l’aire, qualitat forestal, els bombers, l’ACA... En fi, hi ha tot una sèrie de vectors que han d’informar abans de no obtenir una llicència, tècnicament apta, per poder tramitar després la petició de llicència ambiental, sí... Meritxell Borràs i Solé Per tant, entenc que una llicència ambiental no és una cosa que d’una forma gracial, podríem dir-ne, un conseller, sigui qui sigui, pot donar, sinó que ha de venir acreditat per tota una sèrie d’informes tècnics que responen a un pla molt concret, a un pla de residus que té el país, i, per tant, en aquest sentit, en funció d’això, un conseller dóna o no una llicència ambiental. És així? Josep Mayola Comadira Sí, sí, és així. És a dir, tècnicament hi ha d’haver tots els... És a dir, un conseller no pot obligar..., ni un polític, ni un aconseguidor un tècnic, que resulta que és un funcionari, a firmar un paper per poder fer una instal·lació en un lloc que no compleix el que diuen tots els decrets que són a nivell europeu. És que és de sentit comú. És a dir, a més és que és fàcilment comprovable: si hi ha argila..., si la qualitat de l’argila..., si la fondària de l’argila..., si l’aigua..., si la no aigua..., si hi ha freàtics..., si no hi ha freàtics... És impossible que políticament algú pugui influir sobre un altre polític o sobre un gerent polític que li pugui dir a un tècnic que faci un informe favorable d’alguna cosa que és mentida, perquè és que acabarien tots... imputats, no? Meritxell Borràs i Solé Per tant, per obtenir la llicència ambiental –ho dic perquè a vegades s’ha portat a un punt, si em permet, d’una certa frivolitat–, en el fet que la llicència ambiental, que, certament, l’acaba donant el conseller, però l’acaba donant el conseller prèviament a uns informes tècnics, uns informes tècnics que... –ara no recordaré exactament quin era el catedràtic que va venir, però ell deia que perquè hi hagi precisament corrupció política el que era sens dubte necessari era la col·laboració dels funcionaris. Ell deia: és impossible que hi hagi, per una banda..., quan hi ha uns informes tècnics i tal, si els informes responen o no responen a una realitat COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 84 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA –i és en funció d’això que són positius o són negatius–, i a partir d’aquí el conseller dóna o no dóna la llicència ambiental. És en aquest sentit que vostè deia que haurien d’haver vostès no buscat el favor del conseller sinó dels tècnics que feien totes aquestes informacions... Josep Mayola Comadira És clar, és que a veure, és tan variat i abasta tanta gent de l’Administració una llicència d’aquest tipus que és que és impossible, ni en interès ni en ganes. És a dir, la corrupció hauria d’arribar a nivells de tots aquests vectors... Meritxell Borràs i Solé Doncs... Josep Mayola Comadira ...perquè, a més a més, són llicències que són el suficientment importants perquè és que les veu tothom, estan en exposició pública, qualsevol catedràtic o professor, o qualsevol persona que mínimament hi entengui pot veure una cosa que no compleix el que parlem. Per tant, és inviable, és a dir, no té sentit comú. Però, bé, li podem donar les voltes que vulguem, però és inviable... Meritxell Borràs i Solé Molt bé, no li farem cap més pregunta. Gràcies. El president 13 d’abril de 2015 en canvi, sí que està a disposició de la Mesa d’aquesta comissió, per tant, de la presidència i del lletrat, i és fruit de la correspondència recent –com vostès deuen saber– amb relació als tres jutjats que ens van comunicar dient si podíem o no, respecte la sessió d’audició del CD de La Camarga. Per tant, aquest document ha estat, òbviament, en possessió del lletrat, mai es va sol· licitar tampoc per cap grup parlamentari. I, per tant, intentar amb gest salomònic i sense, no...?, intentant posar una mica de pau li donaré la paraula al senyor Santamaría, però em sembla que és important dir que els grups: una, no el van sol·licitar; dos, que no està a la disposició; tres, sí que està en disposició d’aquesta Mesa fruit del debat jurídic que, a més, la mateixa sol· licitud del Partit Popular es va elaborar amb les tres instàncies judicials implicades. Espero que hagi aclarit una mica més aquest aspecte, però té la paraula el senyor Santamaría. Sergio Santamaría Santigosa Sí, por contradicciones y además relevantes, y, en concreto, su intervención. Señor presidente, cuando yo denuncio su falta de imparcialidad esta es una buena prueba de ello, a no ser –a no ser– que, claro, como usted no estuvo el otro día en la comisión y no pudo presenciar ni seguir, deduzco, la intervención de la presidenta del Grupo Parlamentario del Partido Popular, la señora Alícia Sánchez-Camacho, sacó esa resolución judicial de un auto, una sentencia que además fue leyendo, y que es precisamente lo que el señor Amorós aporta. Por tanto, hombre... Gràcies, senyor Mayola, gràcies, diputada Borràs. Donem per substanciada aquesta compareixença. Senyor Amorós, tenia una qüestió... El president Oriol Amorós i March Sergio Santamaría Santigosa Sí, arran de la menció del senyor Santamaría. No tenia cap pretensió d’aportar cap novetat, òbviament, és un document que segur que tots els grups en disposen, senzillament era perquè aquí es va dir que no hi havia hagut cap pacte i el document que jo he aportat es titula «Pactos». I hi ha el pacte u, el pacte dos, el pacte tres, fins a dotze. El primer és el que diu el senyor Santamaría, eh?, que és un allanamiento y que vol dir que una de les parts s’avé al que demanava la demanda, però molts altres punts d’aquest pacte diuen coses que no tenen res a veure amb el que s’havia demandat, per exemple, doncs, la renúncia expressa de la senyora Sánchez-Camacho a tenir cap mena d’actuació penal. Això no formava part de la demanada i, per tant, va més enllà del que és la pròpia demanda... És una obvietat, senzillament, però com que aquí s’havia dit una mentida diàfana i meridiana, doncs, valia la pena subratllar-ho. Yo creo..., pero yo creo que en este caso, si hay documentos sobre la mesa, lo que tiene que hacer el presidente es precisamente recabarlos, ¿o es que no interesa, esa clase de documentos? A mí me parece... No, no, lo digo porque lo bueno sería que se coordinaran, cuando delegan esas funciones de presidencia. El president Gràcies, senyor Amorós. Amb relació al debat que hem plantejat tots els diputats, haig d’aclarir que aquest document no està a disposició dels grups parlamentaris i, Però no la va posar a disposició...? Y, en cualquier caso, también quiero hacerles saber que el artículo 140 de la Ley de enjuiciamiento civil permite a todo aquel que acredite un interés legítimo acceder a un archivo judicial como es este, y recabar copia certificada del documento. Por tanto, aquí se intenta presentar eso como sacar un conejo de la chistera, y es una pura falsedad, porque es un documento del que aquí se ha hablado, se ha leído, y se aporta ahora como algo novedoso. Claro, que usted venga en ese sentido a coadyuvar en el planteamiento que hace el señor Oriol Amorós es lo que me lleva a mí a concluir que usted no es imparcial. El president Bé, ho trobo absolutament improcedent, però, bé, farem ioga, com sempre! COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 85 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 S’aixeca la sessió cinc minuts. Jo crec que no val la pena, sincerament... No estic per atacs... (Oriol Amorós i March demana per parlar.) Bé, bé, senyor Amorós, com vulgui. El president Oriol Amorós i March La sessió se suspèn a les sis de la tarda i un minut i es reprèn a un quart de set i tres minuts. Tornar-li-ho a dir, perquè em sembla que no m’ha sentit, el senyor Santamaría (veus de fons): en cap moment... No, no, vostè ha dit que presento això com «un conill de la chistera». No, jo no he dit en cap moment que això sigui una novetat, senyor Santamaría. Al contrari: dic que això és una obvietat, perquè, com vostè acaba d’expressar molt bé, és un document que es pot demanar i s’hi pot accedir. El que... Per què, aleshores, aporto una obvietat? Home, perquè aquí és veritat que es va ensenyar aquest document, però les paraules que el van acompanyar van ser les contràries. És a dir: «No hi ha hagut pacte.» Bé, perdoni, miri, escolti, aquest paper que està ensenyant: «Pactos...» El primer punt? Sí, és acceptar el contingut... Els altres onze punts són altres matèries que no tenen res a veure amb la demanda, i, per tant, va haver-hi pacte. La senyora Sánchez-Camacho va dir: «No va haver-hi pacte», però en realitat va haver-hi pacte. (Isabel Vallet Sànchez demana per parlar.) El president Senyora Vallet. Isabel Vallet Sànchez Sí, jo no he intervingut abans en..., quan se va notar aquesta discussió. Ara crec que no puc estar sense intervenir-hi, perquè entenc que el procediment normal, és a dir, el protocol de facto que existeix en els treballs de la comissió, i que el senyor Santamaría deu conèixer, és que cada vegada que algú treu un document i el vol deixar a disposició..., ho fa el mateix compareixent –cosa que no va fer la senyora Alícia SánchezCamacho. Crec que demanar, per tant, la doble responsabilitat al president –que, per cent, no era el senyor Fernàndez– sobre «recabar», com deia vostè, el document, en tot cas, s’ho ha tret ara mateix de la màniga. Que, bé..., em sembla correcte que, si a partir d’ara ho hem de fixar, ho fixem a partir d’ara. I, per últim, l’instaria que si vostè té tants greuges contra la presidència de la Mesa, el que ha de fer és instar el procés reglamentari que sigui, i no fer perdre el temps a tots els diputats d’aquesta comissió, perquè cada setmana fa la mateixa intervenció. Si us plau, insti reglamentàriament al qui hagi d’instar i no faci perdre el temps a aquests diputats. Gràcies. Sergio Santamaría Santigosa Sí, no, brevemente, por dobles contradicciones... No, no hi ha paraula. S’aixeca la sessió cinc minuts de descans. El president Reprenem la sessió, si els sembla. Compareixences acumulades de David Ruiz Ramírez, de Promopalamós, i d’Esteve Ayats Domènech, d’Aglomerats Girona (tram. 357-00858/10 i 357-00972/10) I em sembla que, d’acord amb un comentari amb tots els portaveus dels grups i ateses les circumstàncies i la casuística dels dos compareixents, farem una compareixença conjunta. Si els sembla, ampliem el temps fins a set minuts per grup parlamentari; si escaigués, cinc minuts, però amb la generositat habitual. Agraïm la presència i la compareixença del senyor David Ruiz i del senyor Esteve Ayats. Entenc que no els cal una intervenció prèvia i que passem directament al torn dels grups parlamentaris. Vénen amb la voluntat, doncs, de comparèixer i de col·laborar en allò que els diputats els plantegin. Per tant, passaríem al primer grup, que és sempre el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula l’il·lustre diputat Sergi Sabrià. Sergi Sabrià i Benito Moltíssimes gràcies, president. Benvinguts, senyor Ruiz, senyor Ayats. Senyor Ayats, vostè és administrador únic i accionista majoritari d’Aglomerats Girona, si ho tenim ben entès, fins al 2013 era el propietari també de Promopalamós al 100 per cent i ara ho és al 50 per cent, des de 2013, conjuntament amb l’empresa del Grup Copisa, Construcciones Materiales y Pavimentos Inmobiliarios SL. I, senyor Ruiz, vostè és l’apoderat de Promopalamós. És correcte? Ens podrien ajustar una mica, doncs, d’altres coses, des de quina data i fins a quina data n’és vostè apoderat? David Ruiz Ramírez Bé, jo sóc apoderat de Promopalamós, com vostè bé ha dit, i també sóc apoderat d’Aglomerats Girona des de deu fer..., em penso que són cap a set anys... Set anys. Sergi Sabrià i Benito Bé, crec que són conscients que avui són aquí per una operació molt concreta. I ens agradaria també aclarir una mica les dates de l’operació. Jo ho apunto i ens agradaria això, si ho poguessin concretar. Entenc que COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 86 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA hi ha una opció de compra el 2005. La compra s’executa després, el 2006, i més o menys un mes després l’Ajuntament aprova el planejament urbanístic que permet edificar. És correcte? David Ruiz Ramírez Bé, es fa l’opció de compra el mes d’octubre de l’any 2005. El mes de novembre, l’Ajuntament de Palamós fa una aprovació inicial del planejament, del POUM de Palamós. És a dir, en el POUM de Palamós ja s’hi treballava des de l’any 2000; simplement culmina amb una aprovació inicial l’any 2005, el mes de novembre. (Veus de fons.) Des del 2000, 2001 ja es treballava en aquest POUM. Llavors, el 2005, el mes de novembre, em penso que és l’11 de novembre, s’aprova inicialment el POUM de Palamós. L’opció de compra data del mes d’octubre i la compravenda del terreny es realitza el mes de juny, juliol de l’any 2006. Sergi Sabrià i Benito Em sembla important una cosa que ha dit, que és que el POUM..., i per tant hi ha informació d’aquest POUM des de l’any 2000. Per tant, li faig una pregunta molt directa: vostè creu que aquestes finques que Gironès compra el 2002, segons tenim entès, una de rústica amb fruiters i una altra, que era una porció de terreny, que sumaven uns 9.500 metres aproximadament, que costen en el seu moment 217.000 euros, poden passar en quatre anys a multiplicar el seu valor per vint-i-dues vegades, passar de 217.000 euros a 4.806.000,96 euros? Entenc que aquest increment de valor del terreny a Palamós en cap cas es va produir durant aquells anys. Podem estar d’acord que era un moment de bombolla immobiliària, però podem estar d’acord que l’increment del sòl no es va multiplicar per 22 en aquella etapa. Vostès són els experts; ens agradaria molt que ens expliquessin aquest increment de preu, com l’entenen, com entenen que aquesta és una operació positiva per a vostès. (Pausa.) Esteve Ayats Domènech (L’orador comença a parlar sense fer ús del micròfon.) Perdó, perdonin, eh? Vàrem passar d’un terreny que s’hi podien fer patates, per dir alguna cosa, a un terreny requalificat. L’opció de compra contemplava que només es compraria i que valdria el que vàrem pagar si el terreny estava requalificat. Nosaltres vàrem aportar i podem aportar que per a terrenys ben bé al costat, però separats cent metres, es va pagar igual o més. Era un terreny que tenia, com vostè ha dit, uns 9.500 metres quadrats, em penso que ha dit –i si no ho ha dit li ho dic jo–, i que aproximadament s’hi podien fer vuitanta habitatges, o s’hi poden fer, amb la qual cosa la repercussió per habitatge era de seixanta mil euros per pis, per «vivenda», que en aquell moment era un preu completament de mercat, fins i tot baix. Nosaltres vàrem estudiar diferents propostes i la més avantatjosa va ser aquesta. Aleshores, penso que amb això he contestat la seva pregunta. Preu de mercat, 13 d’abril de 2015 dic, eh? Vull dir, per què es va produir aquest salt? Miri, el 2006 es comprava això per deu, que era un terreny, i es venia al cap de dos mesos per un 20, per un 30 per cent més –al cap de dos mesos. Per què? Doncs, miri, perquè vostè ja sap que el 2006, 2005, hi havia el que hi havia. A partir del 2007, de la tardor del 2007, varen començar a baixar i tothom deia que això duraria un any o dos. Doncs, miri, encara hi estem –encara hi estem. Sergi Sabrià i Benito És que a mi em sembla que el senyor Ruiz ha fet una aportació clau, que és: des del 2000 que es treballava el POUM. Per tant, jo podria entendre un increment d’un 20 per cent. El que no puc entendre és que es multipliqui per 22, perquè les possibilitats de futur ja existien, perquè el preplanejament ja existia. I per tant, que hi hagués una opció de compra i que quan aquesta es fes efectiva hi hagués una multiplicació del valor o un increment del valor, d’acord, però que es multipliqui per 22, em sembla que això no s’ajusta a la situació. Aquell espai en alguns casos és anomenat «el triangle d’or», d’acord? Esteve Ayats Domènech Ho és, el triangle d’or, d’acord. És que... Sergi Sabrià i Benito Però és que ja ho era, el triangle d’or. Per tant, aquí el que costa d’entendre és que quan això ja era qualificat com a «triangle d’or» es multipliqui el seu valor per 22. Per tant... Esteve Ayats Domènech Però nosaltres ignorem, el venedor, el que en va pagar –ho ignorem. Nosaltres sabem que allò és el «triangle d’or», sabem que fa molt de temps que es treballa sobre aquest tema i sabem que Palamós és un municipi que és dels municipis més petits en extensió de tot Catalunya, i que no pot créixer més que per aquest «triangle», entre altres coses perquè és una superfície contínua i, com vostè sap, poden tombar un POUM si hi ha elements que puguin fer discontinu el pla, que pot ser una carretera, que pot ser un riu, etcètera. Aleshores, tots sabíem allà on anàvem. I, escolti, ens fotíem bufetades per comprar terrenys allà –ens fotíem bufetades. La plusvàlua que hi va haver? Nosaltres ho ignorem. Nosaltres sabem que vàrem comprar a molt bon preu, i a un preu de mercat –i un preu de mercat. I ho vàrem demostrar i ho podem demostrar. Sergi Sabrià i Benito Per tant, si tots eren conscients que Palamós no podia créixer per gaires espais més que per aquell triangle, el que em diu una mica és que la senyora Gironès és molt bona, que per tant aquí la història no és quant es va pagar en el seu moment, sinó com aquesta senyora va aconseguir quatre anys abans aquells terrenys només per 217.000 euros. Em diu això? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 87 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Esteve Ayats Domènech No, jo dic que nosaltres no sabem el que varen comprar. Sabem que vàrem comprar a un preu del mercat i molt bon preu. No dic res més: un peu de mercat i molt bon preu. Li ho torno a repetir: vuitanta habitatges que s’hi podien fer, això dóna uns seixanta mil euros per habitatge. Vostè posi una construcció de vuitanta o noranta mil euros, posi unes obres d’urbanització, i se’n va a uns costos de 170, 180.00 euros, que és l’estudi que teníem; unes vendes de 240, 250.000 euros, escolti, empresarialment era una operació deu. Ara, allà... Sergi Sabrià i Benito Per tant, vostè no entén de cap manera que el jutge Ruz tingui motius de sospita sobre aquest tema. Vostès no entenen de cap manera per què se’ls va cridar a declarar, no entenen de cap manera que això pugui tenir a veure amb el pagament de comissions encobertes... Esteve Ayats Domènech De cap de les maneres, perquè torno a dir que vàrem aportar escriptures, que havíem pagat igual o menys que altres terrenys que s’havien comprat al voltant. David Ruiz Ramírez Bé, nosaltres hi hem anat com a testimonis i ja està, simplement per aclarir una operació que hi havia, que semblava sospitosa, i ja està. 13 d’abril de 2015 Canvi de tema, perquè crec que d’aquesta banda no avançarem més. El jutge els reclama la documentació justificativa de la compravenda i tots els justificants de pagament. Ens pot explicar més o menys què han aportat i com es va fer aquest pagament? Per la documentació que nosaltres hem vist, totes les parts coincideixen que Promopalamós no disposava d’actius suficients per fer-hi front; ens pot explicar una mica, com que sabem que ja han donat resposta a aquesta petició..., i per tant si ens en pot fer cinc cèntims. I fins i tot, si fos possible, doncs, si poguéssim tenir còpia d’aquesta documentació, jo crec que la comissió estaria encantada de tenir-la. David Ruiz Ramírez En principi, avui no portem cap documentació. No tenim cap inconvenient, la mateixa informació que hem donat a la UDEF o al jutge Ruz, doncs, enviar-la a la comissió. La documentació que es va entregar, doncs, va ser tota la documentació que hi ha; o sigui, fotocòpia de tots els talons que s’han fet, els rebuts, l’escriptura de compravenda. I així, que jo recordi, poca cosa més... Sergi Sabrià i Benito Per donar resposta als dubtes sobre la capacitat de Promopalamós, Promopalamós disposava dels recursos per fer-hi front? O, en aquest cas, es fa a través d’Aglomerats?, per exemple, diríem. És per entendre bé l’operació... David Ruiz Ramírez Sergi Sabrià i Benito Es defineix com a sospitosa... David Ruiz Ramírez No, la consideren sospitosa, més que tot potser perquè no han fet un estudi com Déu mana de l’operació. No han estudiat tots els polígons que hi han a Palamós. O sigui, nosaltres tenim dos polígons, el PP1 i el PP2. Si tu creus que estudiar un 5 per cent de l’extensió d’aquests polígons te dóna a portar a aquesta decisió, no s’entén. Si tu estudies tots els polígons en què s’han fet vendes i a quin preu s’han fet aquestes vendes, com les finques que hem aportat nosaltres d’altres compradors, veuràs que el nostre preu és el preu del mercat. Que un altre ha comprat molt més barat? Doncs, millor per a ell. Sergi Sabrià i Benito A mi em sembla que una plusvàlua de 4 milions i mig en quatre anys en un poble com Palamós, que conec prou bé i que realment té dificultats per créixer, per agregar-hi més espais que aquest, per tant, que les expectatives sobre els terrenys ja hi eren, una plusvàlua de 4 milions i mig no em sembla normal, em sembla una grandíssima operació per part dels qui la porten a terme. Sí, Aglomerats Girona és la que inicia l’operació. Tal com es va explicar, doncs, Aglomerats Girona és una empresa d’obra pública que es dedica a fer obra civil. Llavors, vam comprar aquest terreny per dues causes. Primera, perquè entres dintre de dues juntes de compensació i pots optar com a propietari a poder presentar un pressupost per poder realitzar les obres d’urbanització. Segona, se li volia donar una activitat d’edificació en vertical; és a dir, volíem obrir la branca de l’activitat de construcció vertical. Llavors, ens va semblar, doncs, una bona idea i per això després es crea Promopalamós, per tal de segregar l’activitat de construcció vertical de l’activitat d’obra civil, més que tot per no barrejar les coses dins del mateix sac. Llavors, Aglomerats Girona inicia l’operació, com bé havia dit. Els dos primers pagaments els realitza Aglomerats Girona i després, abans de fer l’escriptura de compravenda del terreny, doncs, s’aporten aquests pagaments amb aquesta nova societat i els recursos financers per tal que pugui fer l’escriptura pública i adjudicar-se la propietat d’aquest terreny. Sergi Sabrià i Benito Qui inicia els contractes per a la compravenda, Mercè Gironès?, Aglomerats?, Promopalamós? Per quina banda comença l’operació? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 88 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Esteve Ayats Domènech A veure, nosaltres treballem molt; som una empresa de la zona i que treballem habitualment per a ajuntaments de la zona, independentment d’altres administracions. Aleshores, què vol dir? Que a partir de l’any 2000, 2001, 2002, ja els tècnics que treballàvem en la zona: Ajuntament de Palamós, Ajuntament de Calonge-Sant Antoni, Ajuntament de Platja d’Aro, Ajuntament de Palafrugell..., doncs, els tècnics s’interessaven per terrenys. I arriba un moment que tenim l’opció sobre la taula i telèfons de tres o quatre persones que hipotèticament ens podria interessar la compra d’aquests terrenys, no? Bé, ens posem en contacte amb aquestes tres, quatre persones –no sé si eren tres o quatre, jo diria que quatre–, i aleshores en aquell moment ens sembla que la millor opció, per la ubicació dels terrenys i pel preu, era la d’aquesta senyora. Aleshores parlem per telèfon, tenim una entrevista. Com en totes les operacions, doncs, un vol més, l’altre vol donar menys, fins que arribes a un punt que t’hi trobes, no? I, bé, arribat aquest punt, doncs, ens vàrem entendre i vàrem fer aquesta operació d’opció de compra a l’octubre del 2005. I a partir d’aquí vàrem seguir fil per randa el que... (Veus de fons.) Sí, 2005. Sergi Sabrià i Benito A la seva declaració davant del jutge, el senyor Jordi Pujol Ferrusola diu: «Coneixia Aglomerats Girona però en cap cas hi vaig contactar.» Però després hi ha una part que no s’acaba d’entendre, però ve a dir: «Ens va assessorar una persona de la zona i que sabia el que podia funcionar i no podia funcionar.» Quan vostè diu «aquesta senyora», qui intervé en aquesta compravenda? Només la senyora Mercè Gironès? 13 d’abril de 2015 «vivendes», vuitanta «vivendes» de vuitanta metres, doncs miri, se n’hi podien fer vuitanta amb més metres quadrats. Sergi Sabrià i Benito I vaig a l’últim tema. En aquesta comissió normalment, quan parlem d’operacions immobiliàries, arriba un moment que surt el nom de Copisa i, en aquest cas, també passa. Quant a tota aquesta operació de la qual parlem, vostè era l’únic accionista de Promopalamós, en canvi, posteriorment, entra el Grup Copisa a través de Comapa, si ho tinc ben entès, que compra el 50 per cent de la societat justament l’any següent d’aquesta operació. És correcte? David Ruiz Ramírez Comapa entra a l’accionariat de Promopalamós l’any 2007, em penso que al mes de juliol o..., sí, al mes de juliol, em penso. Sergi Sabrià i Benito La pregunta, en aquest cas, és clara: Jordi Pujol Ferrusola, a través d’Iniciatives, Marketing i Inversions assessora Copisa, juntament amb Mercè Gironès, intervenen en aquesta compra? Comissionen, en el cas d’aquesta compravenda? Dinamitzen, tal com ho diria el senyor Jordi Pujol? Esteve Ayats Domènech En absolut, absolutament per a res... Sergi Sabrià i Benito Esteve Ayats Domènech I prou. Vostè nega que hi tingui res a veure amb aquesta operació? Sergi Sabrià i Benito Esteve Ayats Domènech Els contactes són sempre directes entre... Res a veure, absolutament res. Esteve Ayats Domènech Sergi Sabrià i Benito Ella i jo, o jo i ella. D’acord. Doncs res més, president. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha acabat el temps d’intervenció.) El president Sergi Sabrià i Benito S’ha acabat el temps? (Pausa.) Sí. (Veus de fons.) Doncs vaig a l’última part. Els terrenys avui estan tal com estaven –ens ho pot confirmar això– en el moment de la compra? Esteve Ayats Domènech Els terrenys estan qualificats, va haver-hi l’aprovació definitiva i vam tindre la sort que varen tenir una plusvàlua de metres quadrats de més de sostre. És a dir, si s’hi podien fer, per dir alguna cosa, doncs seixanta Gràcies, senyor Sabrià, senyora Ayats, senyor Ruiz. És el torn ara del Grup Parlamentari Socialista, en veu de l’il·lustre diputat Jordi Terrades. Jordi Terrades i Santacreu Gràcies, president. Intervinc per deferència als compareixents, perquè pràcticament totes les..., aquesta és una operació molt circumscrita a uns terrenys concrets i, per tant, diguem que totes les preguntes que jo els hauria formulat les ha formulat el senyor..., el diputat d’Esquerra Republicana, senyor Sabrià, no? I, per tant, poques preguntes més puc formular-los. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 89 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Ara, sí que..., jo me’l crec, eh?, al senyor Ayats, però no deixa de sorprendre que, al final, en alguna d’aquestes operacions que ha participat o bé el senyor Jordi Pujol Ferrusola o bé la senyora Mercè Gironès..., deuen ser casualitats de la vida, deu ser perquè estem en un país petit, deu ser perquè tots ens acabem..., bé, tots no, vull dir que hi ha molta gent que es coneix, ja sé que és un any després de l’operació de compravenda, sempre acaba apareixent, en moltes de les coses que parlem, respecte a la família Pujol, doncs, algunes empreses i una d’elles és Copisa. Diguin-me que és una casualitat –jo m’he de creure el senyor Ayats–, però deixi’m que li constati –i no formularé cap més pregunta–, doncs, aquesta casualitat, que vés per on aquí també apareix una de les empreses que estan participades per Copisa. Gràcies, president. El president Gràcies, senyor Terrades. Algun dels dos vol fer alguna reflexió sobre el que... Esteve Ayats Domènech 13 d’abril de 2015 una empresa que tiene nombre y apellidos que está –al menos estaba y yo creo que sigue estando– muy bien vista y entonces, de acuerdo con estas UTE, había bastante relación, relación económica y relación profesional. Y entonces Copisa quiere participar porque Copisa, aparte de estar interesada igual que nosotros, como ha dicho David, en las obras de urbanización del Plan parcial 1 y del Pla parcial 2, que estos terrenos afectan a dos planes parciales, pues obviamente Copisa también..., no, Comapa se dedica a la edificación, cosa que nosotros vamos un poquitín cojos. Entonces Copisa entra porque tiene la posibilidad, igual que nosotros, de entrar en terrenos de urbanización, urbanizar y poder hacer el edificio de ochenta viviendas de que antes estábamos hablando. Pero es que además tenía la posibilidad de, alrededor de este edificio, obviamente, se tenían que hacer o se tienen que hacer otros edificios y entonces tenía –tendrá– la posibilidad de poder presupuestar edificios colindantes que se tienen que construir. Sergio Santamaría Santigosa De acuerdo. La empresa..., si no me equivoco es de su propiedad, Aglomerats Girona, ¿hay alguna participación en el accionariado de esta empresa de Copisa? No, ja està tot dit i penso que no hi ha res a afegir. Esteve Ayats Domènech El president D’acord. No perquè tenen tot el dret a fer-ho a cada intervenció de grup. Doncs passaríem al torn del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Sergio Santamaría. Sergio Santamaría Santigosa Gracias, presidente. Les agradezco su comparecencia en esta comisión de investigación. Yo básicamente quiero preguntarles en relación con la información que hemos manejado para preparar esta sesión en lo que respecta a ustedes, que es básicamente el informe policial, que por otra parte estaba en la red, estaba en Internet. Es un informe del Ministerio del Interior, concretamente de la UDEF en este caso, de la Policía, fechado el 12 de junio de 2014. En ese informe la Policía y, por tanto, me remito a lo que la Policía pone sobre la mesa, se establecen las bases de lo que puede ser un claro pelotazo urbanístico, eso es en apariencia lo que aquí se nos presenta. Evidentemente ustedes dan algunas explicaciones al respecto, pero yo quería, en primer lugar, preguntarle, en este caso al señor Ayats, ¿cuál es su relación con la familia Cornadó?, que si no me equivoco es la propietaria del Grupo Copisa. Esteve Ayats Domènech Bueno, la relación con Copisa o con Comapa viene de años porque hemos hecho diversas obras con unión temporal de empresas, cuando digo varias no me diga usted si hemos hecho cinco, o seis, o siete, y entonces profesionalmente hay una relación. Una relación, Ninguna, soy socio único. Me parece que tiene una acción mi hijo. Pero, aparte, señor presidente, aportaremos toda la documentación que nos ha pedido y aportaremos las escrituras de Aglomerats Girona. Sergio Santamaría Santigosa Por tanto, corríjame si me equivoco, ¿es en Promopalamós donde participa luego el grupo Copisa? Esteve Ayats Domènech Bueno, ha participado económicamente, porque no se ha desarrollado ningún plan parcial por motivos obvios. Porque, lo que decía antes, parecía que la crisis tenía que durar un año o dos, oiga, estamos en el 2015, ¿usted cree que ha terminado? Yo creo que no. Que vamos por el buen camino..., sí, pero esto no ha tocado fondo, y más en nuestro sector. Sergio Santamaría Santigosa Por tanto, en esas parcelas, a fecha de hoy, no se ha edificado nada. Esteve Ayats Domènech Esta parcela a fecha de hoy es el cien por cien de Promopalamós y no se debe ni un duro. Está libre de cargas y está a disposición de cuando se hagan los planes parciales para entrar en ellos y para entrar en las correspondientes juntas de compensación. ¿Cuándo será esto? ¡Dios lo sabe! Cuando salgamos, evidentemente, de la crisis, y más en el sector de la construcción, que COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 90 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA parece ser, como otros sectores, que se va moviendo en positivo y ojalá sea así. 13 d’abril de 2015 y, en 2005, lo que no sé es si es antes o después de la aprobación del plan, es cuando vende por 4.808.000 euros. ¿Eso es así, señor Ruiz? Sergio Santamaría Santigosa ¿Usted tenía algún vínculo o conocía a la señora Mercè Gironès Riera? Esteve Ayats Domènech Antes de esta operación, en absoluto. Sergio Santamaría Santigosa ¿A usted le consta si la señora Mercè Gironès tiene algún tipo de vinculación o de contacto fluido, en este caso, con el municipio de Palamós, a efectos de conocer la situación urbanística y el estado de los planes de ordenación urbana del municipio? David Ruiz Ramírez La aprobación inicial del POUM de Palamós, como he dicho al principio, se produce en el mes de noviembre, nosotros firmamos la opción de compra en el mes de octubre..., (veus de fons) del año 2005. Y entonces, al cabo de tres meses de la opción de compra, empiezan los pagos y al final se culmina la operación en el mes de junio-julio del año 2006, en que se hace la escritura pública de compraventa. Sergio Santamaría Santigosa Ni idea. Le mentiría si le digo que sí y le mentiría si digo que no. Ni idea. Por tanto, desde el punto de vista de los rendimientos de la operación, hay que presumir que a la señora Gironès le salió redonda, la jugada; y a ustedes, por lo que están contando, es un auténtico fiasco, ¿no? Porque si han invertido esta cantidad y no han podido edificar, me imagino que podemos hablar de pérdidas importantes, ¿no? Sergio Santamaría Santigosa David Ruiz Ramírez Por tanto, en ese sentido, claro, usted no está en condiciones de poder establecer ninguna conclusión acerca de tan buen ojo clínico por parte de la señora Gironès, en este caso, para obtener tanto rédito en tan poco tiempo. Pérdidas importantes siempre y cuando las ejecutes. Lógicamente pagamos, supongo que mucha gente de este hemiciclo es consciente, es como una ciudad de la Costa Brava, que tiene un puerto deportivo, que tiene puerto de mercancías, es –creo– el único puerto de cruceros de la Costa Brava, tiene hospital, tiene todos los servicios, es una población activa durante todo el año, es una población muy visitada por todo Barcelona, por ejemplo, por Vic y por diversas poblaciones de Cataluña, hasta incluso por Holanda, Alemania, Inglaterra, o sea, es un reclamo turístico que hace que estos terrenos tengan su valor. Lógicamente no hemos comprado unos terrenos en Ciudad Real, aquí al menos hay playa, o sea que no..., tiene un valor, no es un fiasco para nosotros, es una operación simplemente que se tenía que haber hecho igual en tres o cuatro años, hemos tenido la mala suerte de que se ha puesto la crisis inmobiliaria encima, más la crisis económica, y simplemente requiere tiempo, tiempo de que se recupere el valor que tenía en su momento. ¿Que igual cuando compramos era fruto de un boom inmobiliario que estaba todo inflado? Igual sí, pero bueno, también se pensaba que la crisis sería un año o serían dos años y no sería mucho más. Esteve Ayats Domènech Esteve Ayats Domènech No lo sé –no lo sé. Sergio Santamaría Santigosa ¿Es casualidad? Esteve Ayats Domènech Puede que sí. Oiga, hay gente..., vamos a ver, para que te toque la lotería tienes que jugar, si no juegas, no..., no te toca, la lotería. No lo sé, por favor, es una pregunta a la señora Gironès, esto. Sergio Santamaría Santigosa Ya, lo que pasa que el problema, en fin, a nadie se le escapa que la señora Gironès es la exmujer de Jordi Pujol Ferrusola y precisamente estamos hablando de este asunto por todas estas cosas que rodean a este caso. Quiero decir que, en fin, que establecer esa valoración que usted hace, bueno, puede parecer en un principio acertada, pero, claro, en otro tipo de situación, no en esta. Pero, bueno, en cualquier caso, también nos ha llamado la atención y, en todo caso, no sé si el señor Ruiz también nos podrá precisar el dato concreto de la operación. Es decir, la señora Gironès compra, a mediados del año 2002, estas dos fincas rústicas por 217.000 Sergio Santamaría Santigosa Pero, fíjese –fíjese–, es mi valoración, hombre, para ponerse algo nervioso, salvo que se tratara de otra operativa, en fin, hay motivos, estamos hablando de una diferencia en la operación de 4 millones y medio de euros. Estamos hablando de 2005, estamos en 2015, diez años después, es decir, es una inversión que desde el punto de vista, pues, de lo que pueda ser la amortización de la misma, en fin, parece..., no voy a catalogarlo de ruinosa, pero desde luego nada favorable como para aceptarlo de tan buen grado. Lo digo COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 91 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA porque lo que nos lleva a pensar que no es una operación clara es precisamente la tranquilidad con la que afrontan una situación que, salvo otro tipo de explicación, es realmente, en fin, una operación que deja mucho que desear desde el punto de vista empresarial, ¿no? David Ruiz Ramírez ¿Cuántas inmobiliarias han caído en la crisis? ¿Cuántas empresas han cerrado? La nuestra, no. Entonces, ¿por qué tiene que ser un fiasco? Tú montas una inversión no a corto plazo, igual la planteas a largo plazo. Lógicamente, cuando se compró, se sabía perfectamente que iba a tardar un tiempo: aprobación inicial, aprobación provisional, aprobación definitiva, presentación del plan parcial, urbanización de los terrenos. Eso no se hace en una semana, ni en un año, ni en dos, eso requiere su tiempo y más cuando en la población de Palamós, el consistorio lo que siempre ha hecho ha sido hacer las cosas con el máximo entente con la gente. O sea, no hace las cosas porque sí, sino que se intenta consensuar las cosas con todos los grupos políticos, consensuar... El plan parcial este, por ejemplo, se intentó consensuarlo con todos los propietarios, y eso requiere un tiempo, no se hace de la noche a la mañana. Sergio Santamaría Santigosa Ya. El problema es que estamos hablando, como digo, de diez años, y si solo fuera el dato este, bueno, pues uno podría colegir lo que usted está planteando, pero claro, después aquí hay otros datos que nos hacen dudar, con todos los respetos, ¿eh?, de la veracidad de esos argumentos. Porque claro, aquí ya se ha expuesto, se establece después una relación directísima entre precisamente Copisa, entre ustedes, entre las empresas que asesoran a Copisa, que son precisamente Project Marketing e Iniciativas Marketing, y esas empresas son precisamente propiedad de Jordi Pujol Ferrusola i de Mercè Gironès Riera. Entenderá usted que, evidentemente, bueno, si me permite la expresión, los dedos se nos antojan huéspedes, es decir, nos genera cierta sospecha que con las explicaciones que dan, realmente, no quedan debidamente despejadas esas incertidumbres. Entonces yo, para concluir, lo que sí que me gustaría es que en la medida de lo posible, dado que dicen que no han traído documentación, que para arrojar más luz al respecto, que nos aportaran pues la documentación concreta de la operación en sí, para poder, salvo error u omisión, concretar fechas, datos, y poder, lógicamente, extraer las conclusiones oportunas. De eso se trata en última instancia. Esteve Ayats Domènech Ningún problema, así se hará. Y permíteme una cosa. En alusión a mi padre, en paz descanse, decía: «Esteve...» Yo vengo de una familia muy humilde, y mis padres eran de los catalanes aquellos que cuando veían una peseta... Posteriormente fueron a mejor, pero mi padre, en paz descanse, me decía: «Lo bueno, aunque 13 d’abril de 2015 compres caro, siempre será bueno. Y lo que compres barato, si es malo, es malísimo.» Acabo, señor diputado. Sergio Santamaría Santigosa Lo bueno se hace esperar, es lo que quiere decir usted, ¿verdad? Esteve Ayats Domènech Sí, pero bueno, hay tantas coses que se hacen esperar... Sergio Santamaría Santigosa Pues sigan, sigan, sigan manteniendo esa paciencia. Esteve Ayats Domènech Yo esperé muchos años para casarme, y encima me equivoqué, ¿eh? (Rialles.) Sergio Santamaría Santigosa Bien hecho –bien hecho. Lo que pasa es que ya le digo, después hay que hacer números, ¿eh? Para que salgan las cuentas hay que hacer números. En cualquier caso ya les digo, si nos pueden aportar esa documentación, pues será bien recibida por los miembros de... Esteve Ayats Domènech Por supuesto. El señor presidente... David, ¿Cuándo la puede... la pot tenir el senyor president? (Veus de fons.) Demà passat... S’ha d’entregar en mà, o a través de... (Pausa.) El president Senyor Santamaría, ¿ja està? Sergio Santamaría Santigosa Sí. El president Gràcies. És el torn ara del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Marc Vidal. Marc Vidal i Pou Gràcies, president. Senyor Ayats, senyor Ruiz, tinguin bona tarda, siguin benvinguts al Parlament. Vostès estan aquí, ja ho saben, perquè en una instrucció del jutge Ruz apareix Mercè Gironès i Copisa, i, per tant, s’encenen totes les alarmes, perquè aquesta instrucció relaciona moltes vegades tant uns noms com els altres, amb suposats fraus o suposades operacions estranyes del senyor Jordi Pujol Ferrusola. Si no, vostès, probablement, no estarien aquí, parlarien d’una operació immobiliària que vostè l’ha definit de bona, COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 92 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA que d’altres podem pensar que és exagerada. Sí que és cert que en l’època aquesta, diguem-ne, en què lligàvem els gossos amb llonganisses i veníem duros a quatre pessetes, probablement es podien haver fet coses d’aquestes. Però és clar, la Policia el que sospita és que com que hi ha aquest guany enorme per part de la senyora Gironès, que en dos anys s’emporta de 270.000 euros a 4.800.000, pensa que això és degut no a aquesta pujada de preus sinó a pagament per favors prestats, eh? Això és la sospita. Bé, vostès ho saben, no sé per què els ho explico. Per tant, és normal que fem les preguntes que fem. A partir d’aquí, aleshores, surten altres coses. Surt que vostès van ser investigats per la fiscalia fa un temps també, per una acusació de fer trampa, per dir-ho d’alguna manera, en concursos públics, per la construcció de carreteres, 44 milions que s’havien repartit entre vuit empreses del sector, de fet, entre tres empreses, vostès i els senyors, em penso que eren Rubau, potser, es varen emportar quaranta-tres de les seixanta-cinc obres previstes. No sé si això va acabar d’alguna manera, aquesta investigació de la fiscalia, o estan perfectament nets i era perfectament normal la concessió d’aquestes obres. No té a veure en concret amb el cas, però és una miqueta per situar. Ho dic perquè la pregunta següent era, així ho faig en paquet. Quins tipus de negocis fan vostès amb la Generalitat i amb les administracions públiques, amb les diferents administracions públiques, donat que com a obra pública que fan, de fet a la seva pàgina web, que me la vaig mirar l’altre dia, destaquen que els seus principals clients són la Generalitat de Catalunya, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments? Faria aquesta primera pregunta, diguem-ne, per esvair sospites i per situar cada cosa al seu lloc. 13 d’abril de 2015 per posar noticies al diari no fan pagar, doncs, miri, cadascú diu el que vol. Ara, els fets s’han de demostrar i no s’ha demostrat res, ni estem imputats absolutament en res. Res de res de res. Penso que he contestat les dues preguntes que m’ha fet. Marc Vidal i Pou Sí, sí, perfectament, i evidentment me n’alegro, però jo, com que ho he vist al diari, doncs, és el moment perfecte perquè vostè ens ho aclarís. Escolti’m, fins a l’any 2007, tal com s’ha dit aquí, Aglomerats Girona és l’únic accionista de Promopalamós i a partir d’aquell moment entra Copisa –o Comapa, del Grup Copisa– amb el 50 per cent de la societat. No sé si vostè, quan ha contestat, ha dit per què compra Copisa. Veu que és un bon negoci comprar Aglomerats Ayats, o és per alguna raó especial, o senzillament és un tracte normal entre empreses? Hi ha algun per què especial? Esteve Ayats Domènech Sí, ho he dit i ho torno a repetir. A veure, Copisa es va adonar que allà, aquells terrenys, estaven dintre de zones de dos plans parcials. Vol dir que teníem capacitat, en teoria, per estar a les dues juntes de compensació, i en teoria per tenir un dret de tempteig per poder fer les obres d’urbanització. A més de tot això, hi anava un edifici de vuitanta pisos. Que d’Aglomerats Girona no és el seu fort, ho he dit i ho torno a repetir, i Copisa –o Comapa– es promotora i fa pisos, i a la vegada tenia la possibilitat dels edificis que es fessin al voltant, poder participar amb pressupostos. I d’aquí ve que Copisa intenta i es posa a dintre de Promopalamós, amb el 50 per cent. (Veu de fons.) Marc Vidal i Pou És que si no, no queda gravat, diguem-ne. No és perquè no el senti. Per tant, la pregunta era exactament perquè em confirmés que l’únic motiu pel qual entra Copisa a Promopalamós és exactament per a aquesta operació urbanística, eh? És això. Aquesta era la pregunta, el tema del vuitanta pisos ja... Esteve Ayats Domènech Té tota la raó, però els de poble... A veure, nosaltres som una empresa de Catalunya, i com la majoria d’empreses de Catalunya treballem per a la Generalitat, per a les diputacions i per als ajuntaments. Òbviament, abans del 2007 també ens nodríem molt i molt d’obra privada, perquè es feien moltes urbanitzacions, polígons industrials, etcètera. Per tant, escolti, som una empresa normal i corrent. Som una empresa d’aquí i hem de treballar per aquí, amb administracions d’aquí. Tant de bo ens donessin obres a Madrid, el Ministerio de Fomento, i poguéssim fer un tram de l’AVE, i poguéssim fer un tram de l’autovia, de la Nacional II, etcètera. Desgraciadament, no en tenim cap, per tant, vol dir que treballem amb administracions d’aquí, diputacions d’aquí, consells comarcals d’aquí, i òbviament, amb la Generalitat, amb totes les empreses. El que diu vostè de les empreses i no sé què de no sé quants... Escolti, no estem imputats en re. Això va ser en el seu moment un boom periodístic, com tants b­ooms que hi ha, que, escolti, bla, bla, bla i com que Escolti, i qui paga els 4.800.000? Copisa? Perquè Promopalamós no té... Quin actiu té Promopalamós. Esteve Ayats Domènech Els paga Aglomerats Girona. Marc Vidal i Pou Aglomerats Girona. Copisa no paga els 4.800.000. Esteve Ayats Domènech Els dos primers xecs els paga Aglomerats Girona, d’1.600.000 i escaig. D’això el David en pot donar més pèls i senyals, el David Ruiz. Marc Vidal i Pou Sí, jo, perdoni, faig les preguntes a tots dos, eh? COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 93 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Esteve Ayats Domènech No, no... I el tercer els paga Promopalamós, però el que fa el crèdit a Promopalamós és Aglomerats Girona. David Ruiz Ramírez Aglomerats Girona, com he dit al principi, fa els dos primers pagaments de l’opció de compra, es constitueix Promopalamós, se separa una activitat de l’altra, i li traspassa a Promopalamós les dues opcions de compra que ha fet, els diners que ha pagat, i la quantitat de diners per poder fer el tercer pagament i escripturar la finca. Per tant, els diners els posa Aglomerats Girona. Després Copisa, o Comapa, quan entren dintre de l’accionariat de Promopalamós, lògicament entra després de l’aprovació provisional del pla. El preu dels terrenys no és el mateix. Llavors, paga un plus, una prima d’assumpció, per poder entrar dintre de la societat i dintre, diguéssim, del que seria el negoci de què parlàvem. Lògicament, és una empresa que necessita terrenys i construcció per poder sustentar la seva facturació, i el que ha de fer és buscar terrenys. I en aquelles èpoques el que més escassejava eren finques per poder construir. No sé si amb això... 13 d’abril de 2015 perds. Necessites tancar l’operació com abans millor, i més quan en aquelles èpoques el fet de passar un any significava un 15 per cent més. Si tu perdies temps vol dir que havies perdut un 15 per cent perquè allò es revaloritzava. I era el que molta gent deia; diu: «Compro un pis sigui com sigui, fent la hipoteca; l’any que ve valdrà un 15 per cent més.» Compra, hipoteca’t, no passa res. Fins que va arribar la crisi i sí que passa. Quanta gent ha perdut la seva «vivenda»? Moltíssima. Per què? Perquè s’estava en unes esferes que no eren imaginables. Marc Vidal i Pou I la pregunta que es fa també la Policia en aquest sentit és: per què, únicament, aquestes dues parcel·les quan, diu, cap dels números del voltant, la 127, la 128, la 129, la 130, no han sofert cap canvi de titularitat, no se n’ha comprat cap d’aquestes, a més a més els valors cadastrals i per tant el preu de venda hauria pogut ser molt més baix. Per què precisament les dues de la senyora Mercè Gironès? Es fa aquesta pregunta la policia. Li ho pregunto jo a vostè, per què precisament aquestes dues de...? És una oportunitat? A qualsevol dels dos, no ho sé, no sé qui va tenir l’oportunitat de la negociació, diguem-ne, eh? Marc Vidal i Pou Sí, però ho dic perquè en l’informe aquest a què s’ha fet referència aquí, de la Policia, quan va precisament al territori seu, treu la conclusió que Copisa entra amb el 50 per cent a Aglomerats Ayats, a l’accionariat de Promopalamós que també en diu, dóna la meitat del capital social, i, per tant, entén que qui fa objectivament el pagament per poder fer aquesta promoció és en el fons Copisa, que el que fa és donar-los ajuda financera a vostès en aquells moments. I el que diu aquí la Policia és: «Home, no sé per què...» Vostè va dir que era per això, per a l’ajuda financera, i vénen a dir que, home, que haguessin pogut trobar crèdit en el món mundial, per dir-ho d’alguna manera, que no feia falta que entrés Copisa. Que això és una de les sospites, per dir-ho així, que porta la Policia a qüestionar-se l’operació. Per això li insisteixo i li pregunto, perquè és el text de la seva declaració. No de la seva declaració, sinó de les conclusions que fa la Policia de la seva declaració, no? David Ruiz Ramírez Home, lògicament, aconseguir crèdit amb un banc, amb una societat de tres mil euros de capital social acabada de crear, un banc, ja pot ser que estiguem en expansió o com vulguis, triga un temps a poder encetar una operació d’aquest tipus. Quan el venedor vol, tant sí com no, tancar l’operació, i tu necessites pagar-ho ja, necessites els diners ipso facto, si no, no tanques l’operació. Si tu t’has d’esperar que el banc ho passi a la seva comissió, ho passi a riscos, demanin tota la documentació, s’ho acabin de mirar, s’ho acabin de remirar, després passi a la comissió, passi a no sé on, això triga molt de temps. I si després el banc el que te diu..., «doncs, mira, no», i has d’anar a mirar un altre banc i un altre banc, lògicament l’operació la David Ruiz Ramírez A veure, jo he vist l’informe de la UDEF i, no ho sé, jo abans d’emetre un judici de valor d’aquest tipus m’estudio tot el polígon, no només les finques confrontants, i més, anar al registre, demanar una nota registral de les finques confrontants, que potser signifiquen un 5 per cent dels plans parcials. I emetre un judici d’aquestes característiques jo ho trobo bastant fort. Jo per emetre un judici d’aquestes característiques –i una organització com la UDEF ha de ser el suficientment objectiva, que potser ho feia per altres qüestions i no pas per aquesta–, a veure, jo m’estudio tot el polígon. I si hi han parcel·les o finques que no tenen cap compravenda, doncs, potser vaig a buscar els propietaris a veure si tenen un contracte privat de venda, que potser sí que el tenen. Perquè jo sé de parcel·les que hi han dintre d’aquest polígon que tenen un contracte privat de venda, per tant, jo no ho sé, cadascú és lliure d’opinar el que vulgui, però, clar, una institució com aquesta hauria de donar una opinió basada en fets i que sigui prou objectiva, no parlem d’una enquesta de tota la població. Esteve Ayats Domènech Perdoni, hem quedat amb el senyor president que portaríem escriptures –escriptures– de finques del voltant, en un radi de cent metres, per a les quals s’ha pagat igual o el mateix que la que hem comprat nosaltres. Marc Vidal i Pou D’acord, d’acord. I un últim dubte, perquè em penso que ho ha aclarit bastant tot. Vostè ha parlat, senyor Ayats, que, en el contracte, hi havia la clàusula que, COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 94 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA perquè hi hagués la compravenda, calia que hi hagués la requalificació, per dir-ho d’alguna manera. De tota manera, la Policia el que diu, una altra cosa que la fa sospitar, diguem-ne, és que, de fet, només hi havia, quan es va fer la compravenda, l’aprovació inicial del consistori i, perquè, de fet, fins al 10 d’octubre del 2008, ni tan sols s’havia publicat en el butlletí corresponent, i encara no constava cap pla parcial ni tan sols antic, ni vigent ni res; per tant, en realitat, a vostès els podia haver passat que haguessin pagat aquest preu i que, finalment, no s’hagués produït la requalificació. És així? Esteve Ayats Domènech Sí, però no, o no però sí. A veure, el 13 d’abril del 2004, el Ple de l’Ajuntament de Palamós aprova avançar el pla i ho publica en el BOP. Aquest document conté els objectius de criteris i solucions generals de planejament ja proposades com a creixement del municipi el «triangle» i l’Eixample. I, com que no hi havia cap element discontinu que fes pensar el contrari, ara, dic això el que he llegit, el que diu el Ple de l’Ajuntament de Palamós i els informes d’arquitectes que només es dediquen a urbanisme. Com que no hi havia elements físics, ho he dit abans, com, per exemple, pot ser un riu, com, per exemple, pot ser una carretera, era impossible que això no prosperés, o sigui, tenia el 100 per cent de possibilitat d’anar endavant, el 100 per cent. Òbviament, si no hagués estat així, no ho hauríem comprat, per descomptat. Marc Vidal i Pou D’acord, doncs. Moltes gràcies. No tinc cap més pregunta. Gràcies. El president Gràcies a tots tres. És el torn, pel Grup Parlamentari de Ciutadans, de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa, que no Cañizares. Carlos Carrizosa Torres (L’orador riu.) Gracias, señor presidente. Buenas tardes, señores Ayats y Ruiz. Vamos a ver, no les voy a hacer muchas preguntas, pero sí que quería aclarar algunas cosas. Aglomerats hace obra pública y se fundó en el año 88, 1988, y la pregunta que les quería hacer es, si ustedes trabajan para la Generalitat, para ayuntamientos, para consejos comarcales y diputaciones, una de las preguntas que le quería hacer es: ¿Ustedes han tenido una especial relación con ayuntamientos y con la Generalitat, precisamente, cuando gobernaba Convergència i Unió? Esteve Ayats Domènech En absoluto. Nosotros no conocemos de colores, nosotros queremos obras y obras, a ser posible, que para 13 d’abril de 2015 eso estamos en empresas, para ganar dinero. Es igual que sea un ayuntamiento o una Generalitat. Oiga, hemos trabajado igual para la Generalitat del tripartito como para la Generalitat de Convergència i Unió; hemos trabajado igual para alcaldes o por ayuntamientos socialistas, como por ayuntamientos de Convergència i Unió... Carlos Carrizosa Torres Eso les quería preguntar, si ha habido una diferencia de cuenta de resultados hasta el año 2003 y, luego, los años 2004, 2005 y 2006, a la baja, porque estuviese el tripartito. Si han trabajado menos ustedes en la época del tripartito. Esteve Ayats Domènech Incluso, yo diría que más. Carlos Carrizosa Torres Cree que más. ¿Sí? Esteve Ayats Domènech Yo diría que más. O sea, la cuenta de resultados mejores, obviamente, han sido estos años, no porque esté el tripartito, pero, oiga, eran vacas gordas, no gordas, gordísimas. El problema viene a partir del 2007-2008 hacia aquí. Claro, que nosotros somos multicolores, es decir, que nos es igual trabajar para unos que... Lo que queremos es trabajo y ganarnos la vida. Carlos Carrizosa Torres Como ustedes comprenderán la pregunta va encaminada a que, si se dice que esto es parte de unas comisiones por obras públicas al señor Jordi Pujol Ferrusola o se sospecha que, a través de su mujer, se le pagaron comisiones y ustedes hacen obra pública, pues, por eso les pregunto. Esteve Ayats Domènech Entiendo la pregunta. Carlos Carrizosa Torres Quería preguntarles también. Si ustedes hacen obra pública, de repente, en el año 2005, deciden hacer promoción inmobiliaria. ¿Habían hecho otras veces, promoción inmobiliaria? Esteve Ayats Domènech Vamos a ver, promoción inmobiliaria hemos hecho algo, pero no con esta envergadura –no con esta envergadura. Entonces, claro, nos metimos en este mundo, por eso creamos Promopalamós, para no tener los huevos –y perdone la expresión– en la misma cesta, ¿no? Era un buen año, 2005, 2006, eran buenos años y, entonces, la poca experiencia que teníamos en este mundo de la edificación dio sus frutos. Habíamos he- COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 95 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA cho, me parece, algún CAP –centro de atención primaria–, habíamos hecho algunas oficinas de policía municipal, habíamos hecho algunos chalets, pocos, en plan muy humilde, ¿eh?, como siempre hemos sido, y, bueno, nos parecía que aquella operación podía ser muy buena y aún seguimos creyendo en ella, ¿eh?, cuidado, ¿eh?, seguimos creyendo en ella, lo que pasa que todo el mundo decía: «Bueno, esta crisis durará dos años, tres años». Yo recuerdo de un famoso economista, que no voy a decir el nombre, me decía: «Ves, Esteban, siempre ha habido dientes de sierra, esto sube y baja dos años, vuelve a subir.» Hostia, si se llega a acertarla, ocho años, nueve, ¿eh? Carlos Carrizosa Torres Y, cuando... ¿Ustedes no estaban radicados en Palamós, verdad? ¿Su empresa dónde tenía la sede y usted por dónde se movía cuando trabajaba? ¿Barcelona? Esteve Ayats Domènech La sede está en Santa Cristina de Aro, que es un pueblo que está entre Sant Feliu y Playa de Aro. Y la zona de influencia, pues, mira, trabajamos por todas partes, últimamente, hacía cinco, seis, siete, ocho años, incluso, hicimos un polígono industrial en Huesca, en plan privado. Carlos Carrizosa Torres ¿Y buscaban ustedes solares, cuando se encuentran con este de Palamós? Esteve Ayats Domènech Mire, solares, le voy a decir una cosa, con sinceridad. Nos gustaba mucho hacer permutas, es decir, hacer obras –lo digo confidencialmente y me voy del guion que estamos aquí y no me voy a extender más, ¿eh?, pero ya que me pregunta... ¿Qué nos gustaba? Pues, en teoría, el beneficio que podía generar una urbanización, quedarnos este beneficio –en teoría, beneficio– en unos terrenos, con lo cual Aglomerats Girona ampliaba patrimonio y Aglomerats Girona tenía la posibilidad de edificar o venderlo a un tercero, etcétera. Sí, pero siempre humildemente, como le voy a decir: si interpretábamos que en aquella obra ganábamos un 5 por ciento y el propietario y los promotores de la urbanización se ponían bien, pues, una parte nos las quedábamos en terreno. No me extiendo más porque esto, cada vez... 13 d’abril de 2015 Masoliver, Construcciones Massachs, etcétera, y tenemos sociedades que hemos hecho, simplemente, para una determinada promoción, como Ferms Catalunya, que compró 72.000 metros cuadrados de un polígono industrial que está allí y que no se ha desarrollado, y no se ha desarrollado por motivos obvios, lo compramos también en 2006-2007 y está allí. Hemos comprado terrenos, que unos eran del Incasòl, delante de donde estamos nosotros, que se tenía que hacer... el Incasòl era el que gestionaba los terrenos, estoy hablando de hace cinco o seis años, y que, bueno, por motivos obvios, el plan de viabilidad económica no salía y están ahí muertos y, aquí sí que hemos comprado campos de patatas, que vaya usted a saber cuándo esto se podrá ejecutar, dentro de diez años, quince, veinte, treinta... Esto sí que es una mala operación. Carlos Carrizosa Torres Y ustedes, cuando tienen conocimiento de estas fincas en Palamós, ¿a través de quién es? Esteve Ayats Domènech Hombre, repito que nosotros trabajamos mucho en este sector y, bueno, que tenemos técnicos encargados que tienen distintas obras y, hombre, tenemos la antena puesta y se van enterando, además, por qué no decirlo, y conocemos el ayuntamiento actual de Palamós, el que ha habido, el de Calonge, no sé qué, porque es obvio –es obvio. Carlos Carrizosa Torres Y, entonces, ¿ustedes se interesan por estos terrenos antes de saber que la propietaria es la nuera de Jordi Pujol? Esteve Ayats Domènech Nosotros, vuelvo a repetir, nos interesamos por tres o cuatro terrenos, me parece que fueron cuatro, y obtenemos los teléfonos y hablamos con los cuatro. Entonces, de los tres o cuatro que hablamos, que me parece que fueron cuatro, ya lo he dicho, lo repito, pues, el que nos pareció mejor precio y que estaba mejor ubicado era el de esta señora. Carlos Carrizosa Torres ¿Ustedes supieron desde el principio que se trataba de la mujer de Jordi Pujol Ferrusola? Carlos Carrizosa Torres Esteve Ayats Domènech Sí. No, básicamente, porque parece que esta, desde luego, es una operación de promoción que ustedes no solían hacer... ¿Es la primera, verdad, que hacen de esta envergadura? No, lo supimos más tarde. Carlos Carrizosa Torres ¿Lo supieron antes o después de firmar? Esteve Ayats Domènech Vuelvo a repetir, de esta envergadura, sí, pero habíamos hecho y hemos hecho y tenemos terrenos con otras empresas que hemos hecho UTE, como Agustí Esteve Ayats Domènech Cuando se firmó la opción de compra, después de firmar, lo supimos. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 96 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Carlos Carrizosa Torres Carlos Carrizosa Torres ¿Se lo dijeron ellos? ¿Se lo dijeron allí? ¿La vieron ustedes, personalmente? En los años anteriores al año... Ustedes pagan en 2006. ¿Tienen un incremento de obra pública durante el año anterior respecto...? ¿El porcentaje de su negocio en obra pública con la Generalitat de Cataluña se incrementó durante el año 2005? Esteve Ayats Domènech Perdón, me parece que fue sobre el terreno, una vez firmamos. Firmamos en el despacho nuestro o... (Veus de fons.) Allí y, después, se dio a conocer quién era, pero ya estaba la operación hecha y firmada. Esteve Ayats Domènech ¿Y el precio pactado? Pues, no lo sé. No sé si lo sabe David. Pero, en aquellos momentos, en la Generalitat había el tripartito. Digo que, en estos momentos, lo ignoro, pero, en aquellos momentos, en la Generalitat teníamos el tripartito. El 2005, si no me falla la memoria, teníamos tripartito, el 2006, 2007, etcétera. Esteve Ayats Domènech Carlos Carrizosa Torres El precio pactado y vuelvo a repetir, firmada la operación. ¿Y el dinero con el que ustedes pensaban afrontar una construcción de ochenta viviendas, ustedes ya supongo que se habían descapitalizado bastante con la aportación del precio de los terrenos, que era lo previsto para comprar...? ¿Para edificar, cómo lo pensaban hacer? ¿Qué recursos iban a destinar? Carlos Carrizosa Torres Carlos Carrizosa Torres ¿Hubo algún tipo de regateo o de trato de que se arreglase el precio, una vez sabido ya quién era ella? Esteve Ayats Domènech Esteve Ayats Domènech No, porque, vuelvo a repetir, ya estaba firmado y, jamás, «donde digo digo, digo Diego». Obviamente, el regateo lo hubo antes, por nuestra parte, hasta que llegamos a un momento en el que acercamos posturas, pero, a veces, tensas tanto la cuerda que se rompe... Hombre, en aquellos momentos, sí que hubiese sido fácil, si tienes la propiedad del terreno, conseguir una hipoteca para edificar, hubiese sido muy fácil –muy fácil–, pero, primero, tenías que tener la propiedad del terreno, porque, inicialmente, Aglomerats Girona... Carlos Carrizosa Torres ¿Un préstamo a promotor iban a hacer? Carlos Carrizosa Torres Y, entonces, ¿eran con ella, directamente, todas las conversaciones o con un representante de ella, el pacto del precio y todo? Esteve Ayats Domènech O sea, una hipoteca, teniendo la posesión del terreno y habiéndolo pagado y teniéndolo limpio de cargas, era muy fácil conseguir una hipoteca. Esteve Ayats Domènech Con ella, con ella personalmente. Carlos Carrizosa Torres Muy bien. Pues, no tengo más preguntas. Carlos Carrizosa Torres ¿Su hijo apareció? Muchas gracias. El president Esteve Ayats Domènech Gràcies, senyor Carrizosa. No. És el torn de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet. Carlos Carrizosa Torres Perdón, el hijo..., el marido, me refiero, de la señora Gironès. ¿No? Esteve Ayats Domènech No. Nunca. Ya lo he dicho antes también, ¿eh? Isabel Vallet Sànchez Sí. Nosaltres no esgotarem el temps. Donem per respostes algunes preguntes. Esperarem a la informació que diuen que se’ns facilitarà, perquè, bàsicament, allà és on estan els dubtes. Atès que l’especulació immobiliària i urbanística encara no és un delicte, doncs, clar, el que ens sobta és perquè la policia, o perquè COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 97 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA la UDEF, o perquè el jutge Ruz es fixen en aquella determinada operació, no?, que assenyalen totalment desproporcionada, no?, en la qual –s’ha explicat, aquí, no?– es compra la parcel·la per un preu, després es ven vint-i-dos vegades més car i, bàsicament, en aquella operació, la UDEF assenyala que s’estan camuflant possibles comissions il·legals, és més, assenyala, fa afirmacions tan rotundes com que Promopalamós no tenia activitat o actius per a fer front al pagament i que sol·licitava els mitjans de pagament que diuen que ens transmetran. Per tant, acollint-nos a això, a veure aquesta justificació i la documentació, no tindríem més preguntes. Només una que, per curiositat personal, en una operació que m’ha sobtat, que diuen: «Quan ho vam comprar, ho vam comprar amb l’opció, amb l’opció de compra sobre la requalificació, no? M’agradaria que m’expliquessin en què consistiria. És a dir, vostès compren una opció futura de requalificació basada una mica en què, a risc propi i ventura, sense saber si la requalificació canviarà o no?, si es requalificarà el terreny o no i, per tant, pot ser que si mai es requalifica no perfeccionin la compra? M’agradaria que m’ho expliquessin, això. Esteve Ayats Domènech A veure, si no vaig equivocat –que en David m’ho ratifiqui–, aquesta opció de compra tenia una data de caducitat, tenia un venciment. Isabel Vallet Sànchez D’acord, perfecte. Llavors, clar, finalment, aquesta data de caducitat és el que assenyala que durant o abans que caduqués s’hauria de dur a terme aquesta requalificació, no? (Algú diu: «Correcte.») D’acord, perfecte, no tinc més preguntes. El president Gràcies, senyora Vallet. És el torn ara, finalment, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs. Meritxell Borràs i Solé Gràcies, senyor president, senyor Ayats, senyor Ruiz. La senyora Vallet acaba de fer una pregunta que em dóna peu a poder-los entrar amb el que jo els anava a dir. De fet, els preguntava això que han explicat vostès, que havien condicionat la compra al fet de la requalificació, entenem nosaltres. Per tant, el preu que vostès estaven disposats a pagar i tot plegat anava lligat al fet que verdaderament es fes la requalificació urbanística, que, com bé ens han explicat, va començar el 13 d’abril del 2004, avançant uns objectius amb uns criteris pel POUM, però al cap i a la fi era una cosa que era un futurible, però aquestes coses mai s’acaben de saber fins que no estan aprovades. És així, no? Per tant, vostès volien fer la compra, sempre que la requalificació estigués feta i, per tant, com vostè expressava a l’inici de la sessió, passés a tenir el preu d’un terreny que s’hi poden plantar patates a un terreny on 13 d’abril de 2015 s’hi poden fer edificacions i, per tant, tenir un benefici bastant més elevat que no pas plantant-hi patates. És això? Esteve Ayats Domènech Ho ha dit perfectament bé. Meritxell Borràs i Solé Per tant, podríem dir que vostès atribueixen el canvi o el preu que vostès acaben pagant a la requalificació urbanística. És així? Esteve Ayats Domènech És així, és així. Meritxell Borràs i Solé La requalificació urbanística és clau i, en aquest sentit, depèn bàsicament de dues administracions. D’una banda, de l’Ajuntament, en aquest cas, de Palamós, que l’Ajuntament de Palamós tiri endavant aquest POUM i, per tant, el canvi de requalificació del que se’n deia aquest «triangle d’or» –concretament vostès parlen de dos terrenys, un de 1.500 i un de 8.000 metres quadrats en el casc urbà, però que estava no qualificat com per urbanitzar– i estava en el Pla de Sant Joan de Palamós. Això comença a tirar-ho endavant, urbanísticament, per entendre’ns, qui acaba aprovant aquestes coses, és, per una banda, primer, l’Ajuntament, en aquest cas de Palamós i, després, la Generalitat de Catalunya, que, en la Comissió d’Urbanisme ha d’autoritzar aquest canvi de requalificació i després tornen a l’ajuntament on acaba rectificant-se. És així, no? Per tant, són dues administracions. En aquest cas, l’Ajuntament de Palamós i la Generalitat de Catalunya, les dues administrades... Esteve Ayats Domènech És així... Meritxell Borràs i Solé Les dues administrades, en aquell moment, pel Partit Socialista o pel tripartit, no? Esteve Ayats Domènech A l’Ajuntament de Palamós, hi havia un govern... Meritxell Borràs i Solé Si no ho tinc mal entès... Esteve Ayats Domènech ...socialista. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 98 Sèrie C - Núm. 692 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 13 d’abril de 2015 Meritxell Borràs i Solé Esteve Ayats Domènech ...era la senyora Teresa Farrés, ho he buscat. Ho hem dit abans, i realment és així, perquè, en cas contrari, no hauríem comprat. Esteve Ayats Domènech Sí senyor, encara hi és. Meritxell Borràs i Solé Una senyora que hi és des del 2003. Esteve Ayats Domènech Correcte. Meritxell Borràs i Solé I, per tant, Partit Socialista. Esteve Ayats Domènech I a la Generalitat era... Meritxell Borràs i Solé I a la Generalitat era el tripartit. Esteve Ayats Domènech ...el tripartit. Meritxell Borràs i Solé Bé, els vull fer saber –i no me’n puc estar, avui, de dirho– que si això hagués anat al revés, és a dir, hagués governat a l’ajuntament o a la Generalitat Convergència i Unió, les preguntes només haurien anat per aquí, pels altres grups polítics. Perquè, de fet, l’increment del cost, l’increment del preu del terreny es basa en això, en la requalificació urbanística. Meritxell Borràs i Solé Vostès havien posat data de caducitat en funció de si es feia o no la requalificació urbanística. Esteve Ayats Domènech Ni més ni menys. Si no, no compràvem. Meritxell Borràs i Solé Per tant, si és que..., aquí analitzem si és que hi ha o no hi ha evasió i frau fiscal i corrupció política, la corrupció hauria hagut de ser amb aquests dos governs, entenc jo. Ho dic..., escolti’m, no dic en cap cas que hi hagi sigut, però, per entendre’ns, no? Hauria estat d’aquesta manera. Esteve Ayats Domènech Sí, sí, és així. Meritxell Borràs i Solé Molt bé, doncs, no hi ha cap més pregunta, i aquest és el tema que els volíem dir. Gràcies. El president Gràcies, diputada Borràs. Doncs, agraïm la compareixença, novament, i les explicacions del senyor Esteve Ayats i del senyor David Ruiz. Donem per aixecada la sessió. Gràcies a tots. La sessió s’aixeca a un quart de vuit del vespre i vuit minuts. COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 99