Comissió d`Investigació sobre el Frau i l`Evasió Fiscals i les

DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
X legislatura
Sèrie C - Número 692
Sisè període
13 d’abril de 2015
Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals
i les Pràctiques de Corrupció Política
Presidència de David Fernàndez i Ramos
Sessió núm. 19
SUMARI
Compareixença
de Francisco Marco Fernández, director de l’agència Métop. 3
do 3 (tram. 357-00873/10) Compareixença
de Josep Mayola Comadira, empresari de Servitransfer (tram.
p. 57
357-00854/10) Compareixença
de José Zaragoza Alonso, diputat a les Corts Generals i exsecretari d’organització del Partit dels Socialistes de Catalunya
p. 38
(tram. 357-00871/10) Compareixences
acumulades de David Ruiz Ramírez, de Promopalamós, i
d’Esteve Ayats Domènech, d’Aglomerats Girona (tram. 357p. 86
00858/10 i 357-00972/10) Dos fascicles
Fascicle primer
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment
del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat
en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de
documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.
Imprès a Multitext, SL
ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
SESSIÓ NÚM. 19
La sessió s’obre a les deu del matí i vuit minuts. Presideix David Fernàndez i Ramos. Assisteix la Mesa el lletrat
Francesc Pau i Vall.
Hi són presents els diputats Ramona Barrufet i Santacana, Meritxell Borràs i Solé i Roger Montañola i Busquets,
pel G. P. de Convergència i Unió; Oriol Amorós i March i
Sergi Sabrià i Benito, pel G. P. d’Esquerra Republicana de
Catalunya; David Pérez Ibáñez i Jordi Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialista; Josep Enric Millo i Rocher, Santi
Rodríguez i Serra i Sergio Santamaría Santigosa, pel G. P.
del Partit Popular de Catalunya; Joan Mena Arca i Marc
Vidal i Pou, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa; Carlos Carrizosa Torres, pel
G. P. de Ciutadans, i Isabel Vallet Sànchez, pel G. Mixt.
Assisteixen a aquesta sessió el director de l’agència
Método 3, Francisco Marco Fernández; el diputat a les
Corts Generals i exsecretari d’organització del Partit dels
Socialistes de Catalunya José Zaragoza Alonso; el representant d’Aglomerats Girona Esteve Ayats Domènech;
l’empresari de Servitransfer Josep Mayola Comadira, i el
representant de Promopalamós David Ruiz Ramírez.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
1. Compareixença de Jorge Fernández Díaz, ministre
d’Interior, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau
i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política
(tram. 357-00865/10). Comissió d’Investigació sobre el
Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
2. Compareixença de Cristóbal Montoro Romero, ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les
Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00866/10).
Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i
les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
3. Compareixença de Jorge Moragas Sánchez, cap de
gabinet del president del Govern espanyol, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les
Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00867/10).
Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i
les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
4. Compareixença de Josep Mayola Comadira, empresari de Servitransfer, davant la Comissió d’Investigació
sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00854/10). Comissió d’Investigació
sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
5. Compareixença de Laura Cutillas Santillan, de Focio,
davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió
Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 35700853/10). Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
6. Compareixença de David Ruiz Ramírez, de Promopalamós, davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau
i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política
(tram. 357-00858/10). Comissió d’Investigació sobre el
Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
13 d’abril de 2015
7. Compareixença d’Esteve Ayats Domènech, d’Aglomerats Girona, davant la Comissió d’Investigació sobre el
Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (tram. 357-00972/10). Comissió d’Investigació sobre el
Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. Compareixença.
El president
Bon dia a totes i a tots. Arrencarem, malgrat que ara
arriben –ens ho han comunicat– el Grup de Ciutadans
i d’Esquerra Republicana.
I, en primera instància, volia agrair al senyor Lluís
Corominas, a la senyora Anna Simó i al senyor David
Companyon la substitució del passat divendres.
Atesos, com saben tots vostès, els canvis en l’ordre del
dia, hem rebut la negativa a comparèixer del senyor
Jorge Fernández Díaz, el senyor Cristóbal Montoro i
del senyor Jorge Moragas. Se’ls facilitarà avui mateix
la documentació que han remès, en base a la doctrina
d’una resolució del Consell d’Estat, habitualment invocada, que contradiu, com vostès saben, també, allò
que sostenen els serveis jurídics d’aquesta cambra.
Però dit això, i, com saben, doncs, substanciarem les
dues compareixences pendents divendres passat.
Compareixença
de Francisco Marco Fernández, director
de l’agència Método 3 (tram. 357-00873/10)
I, en primera instància, ho farem amb la compareixença del senyor Francisco Marco Fernández, a qui
a­graïm avui la seva presència aquí, i que ha demanat,
inicialment, un torn d’un quart d’hora per exposar el
seu plantejament.
Senyor Marco, benvingut a aquesta comissió, i gràcies
per la seva compareixença.
Francisco Marco Fernández
(director de l’agència Método 3)
Bon dia, senyor president. Senyores i senyors diputats.
Buenos días, señor presidente, señoras y señores diputados. Si ustedes me lo permiten, de forma previa, ponerme a su disposición y contestar a todas y cada una
de las preguntas que ustedes me quieran formular, me
gustaría hacer una declaración.
La Ley de seguridad privada y el Código penal me
obliga, como a otros comparecientes, a mantener un
escrupuloso silencio sobre los clientes de las investigaciones que he realizado en los últimos veinte años.
Sin embargo, dado el respeto que tengo a las instituciones parlamentarias catalanas y españolas, he decidido, aun contraviniendo a mis asesores legales, a
contestar a sus preguntas, siempre y cuando ello no
afecte a ninguno de mis clientes, y, por tanto, todas las
preguntas referidas a posibles investigados y clientes
me negaré a contestarlas, salvo que las mismas sean
públicas, hayan sido judicializadas o juzgadas.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 3
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Por otro lado, en referencia a la comida de La Camarga, les contestaré a todo aquello que me pregunten.
Por último, déjenme señalar que en este Parlamento
se han realizado multitud de acusaciones sobre mi actividad, que el momento en que se hicieron –en febrero y en marzo del 2013– carecían de base real, y que
hoy han devenido judicialmente falsas. Porque no se
olviden ustedes, señoras y señores diputados, que las
primeras acusaciones que se realizaron sobre mi persona fueron que yo intervenía teléfonos móviles. Luego, cuando se comprobó que esto era falso, se nos acusó de tener múltiples restaurantes intervenidos. Luego,
que si habíamos intervenido La Camarga durante meses, y, con posterioridad, que si habíamos investigado a multitud de políticos y parlamentarios, pasando
porque yo formaba parte de un supuesto CNI catalán,
o del CNI español... Así, hasta llegar a una única acusación: la de haber grabado ilegalmente una conversación entre Alícia Sánchez-Camacho y Victoria Álvarez en La Camarga.
Demostrado que la grabación fue legal y consentida,
¿qué queda del espía? ¿Qué queda del malvado espía,
con el que todos ustedes, mutuamente, se acusaban de
haber contratado? ¿No se daban ustedes cuenta que
con cada piedra que se tiraban unos a otros en esta cámara parlamentaria llevaba un nombre grabado, que
era el mío? Yo tengo hijos, madre, familia. Los miembros que detuvieron conmigo de Método 3 también los
tienen. ¿O, simplemente, se olvidaron? Les interesaban más sus cuitas parlamentarias.
Pero yo hoy, por fin, me podré defender, y les diré qué
queda del espía. Soy un mero profesional que realizó
muchas investigaciones y auditorías de seguridad de
la información y que las continúa haciendo hoy en día,
porque eran y son legales, y que no existe ningún juzgado que haya dicho lo contrario. Ni se me ha retirado
la licencia de investigador privado, ni se me ha expulsado de ningún colegio profesional, ni tengo antecedentes penales, ni tengo ningún tipo de sanción civil o
penal alguna, y, en la actualidad, tampoco imputación
alguna motivada por La Camarga o sus derivadas.
Además, si me lo permiten, de forma previa a contestar a sus preguntas, lo haré a todo lo que dijo el viernes sobre mí doña Alícia Sánchez-Camacho.
Me llamó «espía» en reiteradas ocasiones, solo le tengo que recordar que soy abogado y detective privado,
y realizo investigaciones con el amparo de una ley: la
de seguridad privada. Mi profesión está regulada y tiene sustento legal, incluso en la Ley de enjuiciamiento
civil. Yo no soy ningún espía ni nunca lo he sido. Ningún detective privado de este país es un espía. Quizá
la espía es la señora Sánchez-Camacho, que se reúne
con gente para obtener información y trasladarla a terceros que luego la usan. Eso es ser espía. O también,
como reconoció el viernes, que hay policías que le pasan información, que luego usa en su propio interés;
eso es ser espía. Yo soy detective privado, y me dedico
a investigar y no a espiar.
La he escuchado hablar –la escuché hablar el viernes–
de miembros de esta cámara diciendo que hacen declaraciones ante los medios de comunicación frívolas
13 d’abril de 2015
e irresponsables. ¿No es más frívolo denunciar a cuatro personas –y le recuerdo que ella dijo que instó un
procedimiento civil y no penal, cuando en realidad es
una media verdad más– y enviarlas a los calabozos de
la policía setenta y dos horas, cuando era falso que se
le grabase ilegalmente? Eso sí es frívolo.
Dijo también que era creyente. ¿Se puede ser creyente
y privar a cuatro personas de libertad con una actuación partidista? Yo no lo creo, y yo soy creyente.
Afirmó que me allané civilmente, asumiendo la grabación ilegal de La Camarga. Solo le leeré lo que el
ministerio fiscal, en la sentencia del Juzgado de primera instancia 21 de Barcelona –que tanto mostró pero no leyó–, dijo: «Lejos de admitirse por Método 3 la
autoría de la grabación y su difusión...», eso es lo que
pone la sentencia. ¿Saben ustedes lo que dijo la defensa jurídica de Alícia Sánchez-Camacho sobre ese ministerio fiscal? Lo tildó de pueril. Porque yo, en realidad, señora Sánchez-Camacho, solo admití una falta
de diligencia en la custodia del informe del CD de La
Camarga, ni siquiera en el CD. Y les leeré lo que nosotros sí le planteamos en la negociación, que también existió y que ella negó ante este Parlamento, que:
«Mediante el presente documento transaccional, Alícia Sánchez-Camacho concede el más amplio perdón,
tanto civil como penal, y reconoce que la mercantil
Método 3, SA, como su personal, apoderado y administradores, no han cometido ningún tipo de ilícito civil o penal en la grabación realizada en La Camarga, circunscribiendo la responsabilidad de Método 3,
SA, a una culpa civil in vigilando del informe sobre la
grabación de La Camarga.» Sostuvo, además, sin ningún tipo de rubor, que la grabación era ilegal.
Mire, señora Sánchez-Camacho, usted era parte, como acusación particular en el Juzgado de instrucción
número 14 de Barcelona. Nosotros, por escrito, a través de mis abogados, informamos a ese juzgado que
comunicábamos telefónicamente al cliente de Método 3, señalándole, incluso, los días y las horas, desde
mi oficina, e indicándole el número de teléfono, cuando le informábamos. Si usted no supiese que me encargó la grabación –repito: legal–, meramente oficiando a la policía a través de ese juzgado para que dijese
a quién habíamos llamado, lo sabría. ¿Por qué no lo
hizo? ¿Por qué no lo hizo? Porque la señora SánchezCamacho sabía quién era: era ella misma, a través de
su entorno más personal.
También añadió: «La empresa» –referida a mí– «no
me pagó, igual que no paga a sus trabajadores.» Mire,
señora Sánchez-Camacho, primero, Método 3 hizo un
ERE, como muchas empresas, incluidas empresas públicas que controla el Partido Popular, y cajas de ahorros que gestiona el Partido Popular; y, segundo, Método 3 pactó con todos sus trabajadores, salvo con dos.
Aquí hay una de las trabajadoras, y también se pactó
con ella. Solo con dos. ¿Saben, señores del Partido Popular de Cataluña, a qué dos trabajadores me refiero?
A los mismos que he denunciado por la falta de diligencia del CD, de la custodia del CD de La Camarga,
y los mismos que ahora parecen amigos del Partido
Popular de Cataluña. ¿Por qué van esos dos trabaja-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
4
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
dores de la mano de ustedes, y aparecen intentando
denunciarme en los juzgados que luego me absuelven?
«pueril», porque a ella solamente le interesaba crear
un circo y que me detuviesen.
Le informo, señora Sánchez-Camacho, que a mí me
absuelven los juzgados, y que esos amigos de ustedes
están imputados. Es más: uno de ellos –el otro día, el
señor Rodríguez tenía su libro encima de la mesa– está condenado en sentencia firme, condenado en sentencia firme por falsedad documental. En sentencia
firme. Y por eso lo eché de Método 3, exactamente por
eso: por tener antecedentes penales, porque ningún
detective en España puede tener antecedentes penales.
Manifestó, sin pudor, que «el señor Marco –es decir,
yo–, ha dicho que la grabación la ordenó Victoria Álvarez o Alícia Sánchez-Camacho.» No, señora Sánchez-Camacho. Lo que he dicho es que una o la otra
ha dado su consentimiento. ¿Y sabe por qué lo decía?
Porque si una de las dos consintió, la grabación era legal. Y no decía que era Alícia Sánchez-Camacho, para no ponerla en el disparadero; pero hoy se lo voy a
decir claramente: usted, doña Alícia Sánchez-Camacho, lo sabía. Usted consintió. Y yo, a diferencia de
usted, no mostraré papeles; los leeré. Victoria Álvarez, en el Juzgado de primera instancia número 12 de
Barcelona, el 15 de diciembre de 2014, manifestó textualmente: «La grabación de La Camarga fue legal y
consentida.»
¿Por qué no se le pagó –ya que me ha enseñado usted
el libro, me dirigiré a usted, señor Rodríguez– a Alícia
Sánchez-Camacho? No se le pagó porque así lo pactamos con ella: le poníamos a dos aseguradoras para que ella pudiese aparecer ante los medios diciendo
que le iban a pagar.
Y, señoras y señores diputados, no les pido un acto de
fe sobre mí. Es sencillo. Victoria Álvarez, para intentar cobrar, me demandó a mí. La señora Sánchez-Camacho únicamente demandó a las aseguradoras pero
nunca a mí. ¿Por qué? Porque no puede, porque no
puede, porque así lo pactó conmigo.
Además, afirmó en múltiples ocasiones, que la grabación era ilegal. No, señora Sánchez-Camacho, la grabación era y es legal, lo que es ilegal es su difusión
–porque así usted lo pactó conmigo en un documento
que, por cierto, usted firmó en su propio nombre y en
el de ustedes, como representante del Partido Popular
de Cataluña.
Dijo también, a preguntas del señor Amorós, que los
juzgados tienen informes de Método 3. No, señora Sánchez-Camacho, los juzgados no tienen informes de Método 3. ¿Y saben ustedes por qué, señoras
y señores diputados? Porque me preocupé de proteger a mis clientes. Cuando tuve constancia de que se
estaban moviendo hilos alrededor del Partido Popular, ¿exactamente saben cuándo? Cuando un miembro
del Partido Popular, Javier Basso, se estaba reuniendo con Javier de la Rosa para obtener información. En
esos momentos yo cogí y destruí veinte mil expedientes. Señor Amorós, no existen informes de Método 3
en manos del ministro del Interior ni de los juzgados.
Y creo sinceramente que ni el ministro del Interior ni
la UDEF han convergido para atacarme, porque eso
sería creerme alguien más importante de lo que soy;
para atacarme ya tenían a Alícia Sánchez-Camacho.
Y en los juzgados hay meros retazos de información,
como así han dicho multitud de juzgados y se ha quejado en reiteradas ocasiones la Policía Nacional. Destruí veinte mil expedientes para proteger a mis clientes, que es de lo único que se puede vanagloriar un
verdadero profesional.
Dijo además la señora Sánchez-Camacho que la denuncia no acabó en pacto. Mire, se lo explicaré: usted
pactó conmigo renuncia a las acciones penales. Como
el fiscal no quería archivar, Alícia Sánchez-Camacho
envió un segundo escrito a la Audiencia Provincial de
Barcelona diciendo: «Oiga, archive». Y en el ámbito
civil, como el fiscal tampoco quería archivar, lo llamó
Por último, tal y como afirmó la señora Sánchez-Camacho, el 7 de julio simplemente quedó a comer con
Victoria Álvarez en el restaurante La Camarga. ¿Cómo puede ser que Método 3 sepa el día y la hora de
la comida? ¿Por qué no hacemos las fotografías de la
señora Sánchez-Camacho entrando en La Camarga y
sí de Victoria Álvarez? ¿Cómo encargamos la mesa en
Método 3? ¿Cómo podemos entrar primero que ella,
y que luego el dueño de La Camarga le informa que
ha ido su secretario personal –que, por cierto, no tiene–, a ver la sala, y la señora Sánchez-Camacho no
dice nada? Es simple: porque fue el entorno de doña
Alícia Sánchez-Camacho el que encargó la grabación
legal, repito, legal, de La Camarga, en nombre de doña Alícia.
Y por fin, y por fin, la señora Sánchez-Camacho se
atrevió a leer un listado obtenido de la prensa de hace
dos años sobre supuestos investigados de Método 3.
Y eso, eso, señora Sánchez-Camacho, es lo que más
me ha molestado. Porque entiendo que usted mienta
a todos los ciudadanos, a este Parlamento, para tapar sus vergüenzas; pero que lo haga atacándome a
mí con más mentiras, eso ya no se lo voy a permitir
más. Sepan ustedes, señores diputados, que, semanas
previas a esta comparecencia, comuniqué de forma fehaciente a los asesores legales del Partido Popular de
Cataluña que no iba a permitir a doña Alícia SánchezCamacho que usase a este Parlament para atacarme a
mí una vez más. Aun así, contraviniendo a los pactos
a los que había llegado conmigo, lo hizo dando una retahíla de nombres de un listado que se filtró a un medio de comunicación, y que luego ese mismo medio de
comunicación tuvo que retirar, tras una querella mía,
porque era falso.
Usted, doña Alícia, sabe perfectamente que la gran
mayoría de las personas que usted citó me denunciaron; y todos, absolutamente todos, han visto cómo sus
denuncias no prosperaban, porque el listado era falso.
Y, aun así ¿prefiere venir aquí a manchar mi nombre
una vez más? Mi honor vale más de ochenta mil euros, señora Sánchez-Camacho.
Además, se atrevió a indicar que yo había espiado a
Unió por orden de Convergència, y en ese mismo listado que leyó incluyó el nombre de la señora Turu. Le
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 5
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
leeré lo que dice el auto del Juzgado de instrucción
número 14 de Barcelona: «Los documentos que aportan contra Método 3 y que publicó la prensa no existen en sus ordenadores, no son originales porque están
captados ilegalmente; no son reales y no se puede afirmar que Método 3 haya investigado a la señora Turu.»
El viernes, nuevamente, Alícia Sánchez-Camacho
me calumnió por enésima vez porque mintió. ¿Y saben por qué ha mentido, señoras y señores diputados?
Porque justo el día previo a la votación de la comisión
de investigación del espionaje se filtraron esos correos
electrónicos falsos. Y no lo digo yo, sino que lo dice la
Policía Nacional y el Juzgado de instrucción número
14 de Barcelona, en los que me involucraban en la investigación de la señora Turu. Está aquí el señor Millo.
Ese mismo día, el señor Millo, dirigiéndose a Unió,
dijo: «¿Cuántos informes y mails quieren que salgan,
señores de Unió? ¿No quieren saber qué hay detrás del
espionaje a sus concejales, señores de Unió?» Ahora
ya lo saben, señor Millo. Hay un juzgado que dice que
no he investigado a la señora Turu, y que los mails e
informes a los que usted se refirió eran falsos.
La señora Sánchez-Camacho además se atrevió a leer
la prensa y a decir que he investigado a jueces, porque
lo dijo un medio de comunicación. Le leeré lo que ha
dicho ese mismo medio de comunicación, que lo publicó en el Juzgado de instrucción 25 de Barcelona,
tras una querella mía: «Ni existe ni se describe en el
artículo actuación alguna de la agencia de detectives
dirigida contra jueces ni fiscales de Barcelona.» Por
tanto, una vez más, el viernes tuve que escuchar mentir a Alícia Sánchez-Camacho, pero esta vez lo realizó, y la voy a parafrasear, como representante del pueblo de Cataluña. ¿Representa al pueblo de Cataluña
alguien que se atreve a venir aquí a mentir, incluyendo
falsedades tales como seguir manteniendo afirmaciones que los juzgados han dicho que no son ciertas? Yo
no lo creo. Por tanto, le informo al Partido Popular de
Cataluña y a Alícia Sánchez-Camacho que esta mañana a las 8:34 de la mañana la he denunciado en el juzgado de guardia de Barcelona por un delito de calumnias. Aquí tienen la denuncia que ha tenido entrada
esta mañana en el juzgado de guardia con el número
79575.
Como la escuché decir el viernes que las listas de su
partido están listas de imputados, he dado orden a mis
abogados para que en cuanto la señora Sánchez-Camacho sea citada al juzgado y se retracte de sus acusaciones infundadas nosotros le otorgaremos el perdón
del ofendido y le retiraremos la denuncia, porque yo sí
que no quiero que nada de todo esto afecte a sus listas
electorales y menos a una campaña electoral.
Señoras y señores diputados, ustedes me pueden preguntar el por qué ahora, y se lo diré: me he cansado de
aguantar amenazas como «salva a Alícia», «firma o te
pisaremos como a una cucaracha», «si no te pliegas a
pactar te enviaremos a treinta denunciantes», de tener
que soportar que a mi mujer –que está aquí, porque yo
no vengo con abogado– le revisen la mochila de los
niños, de que a mi secretaria la sigan al hospital, de
visitas intempestivas de la policía en mi casa, de estar seis meses con control policial en mi vivienda y de
13 d’abril de 2015
tener que plegarme a los intereses del Partido Popular
de Cataluña, meramente políticos, por, simplemente,
haber realizado mi trabajo legalmente.
Sé que esta decisión me puede traer consecuencias y,
como dice mi mujer, que la señora Sánchez-Camacho vuelva a pulsar el botón verde y que tenga otra
vez dieciséis policías deteniéndome o cuarenta y cinco allanando mi despacho. Pero esta vez ha cambiado una cosa: no tendrán ustedes, señores del Partido
Popular de Cataluña, a los medios de comunicación
de su lado para atacarme sin conmiseración. Los diputados y diputadas de este Parlament no permitirán
que ustedes vuelvan a arrasar mi vida, y los fiscales
y los jueces de esta ciudad no admitirán que ustedes
se crean con la potestad de intentar matar civilmente a un ciudadano español porque todos se han dado
cuenta de que Alícia Sánchez-Camacho mintió y me
denunció estando detrás de la grabación de La Camarga. Porque ese ha sido su verdadero problema, señores
del Partido Popular de Cataluña, intentaron matarme
civilmente, con su policía y sus asesores de comunicación, filtrando información falsa contra mí. Pero no lo
consiguieron, porque yo sigo aquí y estoy dispuesto a
defender mis derechos, los de dos empleados de Método 3 que fueron injustamente detenidos conmigo y los
de mi familia, que vieron como ustedes se comportaban manu militari con nosotros.
Si usted se ríe viendo como a un ciudadano votante
del Partido Popular durante tantos años le detuvieron
y le enviaron setenta y dos horas al calabozo es que
usted es como la presidenta de su partido.
Esta vez estoy seguro de que el Parlament en pleno si
me detuviesen, amenazasen o volviesen a atacar se levantaría para defender los derechos de un ciudadano
catalán y español que ya sufrió las invectivas de estos nuevos caudillos que se creen con la capacidad de
arrasar la vida de uno de sus conciudadanos para ganar una batalla que tienen perdida en las urnas.
Senyors i senyores diputats, gràcies per escoltar-me i
quedo a la vostra disposició per contestar qualsevol de
les seves preguntes.
Senyor president, gràcies per permetre’m realitzar
aquesta declaració prèvia.
El president
Gràcies, senyor Marco. Passaríem al torn dels grups
parlamentaris, començant pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, en veu de l’il·lustre
diputat Oriol Amorós.
Senyor Amorós, per un temps de cinc minuts.
Oriol Amorós i March
Bon dia. Gràcies, president. Gràcies, senyor Marco,
per comparèixer en aquesta comissió.
La veritat és que alguna de les preguntes que li volia
fer ha quedat a bastament resposta per la seva intervenció inicial, però també per ajudar a la construcció
del relat, alguna n’hi repetiré.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
6
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
La primera pregunta que tenia era que si qui li ho havia encarregat era Alícia Sánchez-Camacho, és evident que vostè ja ha contestat aquesta pregunta a bastament, fins i tot abans de venir aquí. El que passa és
que voldríem saber qui ho va fer i en quines circumstàncies i de quina manera, perquè sempre ha parlat de
l’entorn, i, clar, l’entorn és una qüestió indeterminada, no?, com vostè sap. I, per tant, com que aquesta
és una acusació central o un debat central que prova
l’honestedat de l’actuació de la presidenta d’un grup
parlamentari o no, ens agradaria que fos més precís en
aquesta qüestió.
Francisco Marco Fernández
Mire, yo sobre la honestidad de Alícia Sánchez-Camacho no voy a entrar porque me parecería injusto.
Sobre la persona del entorno de Alícia Sánchez-Camacho que me realizó la contratación, como ustedes
me han escuchado decir en diversos medios de comunicación, un detective privado se debe a su secreto
profesional, y yo no creo que ustedes se atreviesen a
traer aquí al médico de cualquiera de ustedes a preguntarle sobre las radiografías. Me está usted preguntando algo central que es algo que diferencia a un detective privado normal de un detective privado serio
o un abogado normal de un abogado serio, que es la
persona que realiza la contratación. Y yo no puedo ni
debo decir ese nombre.
Oriol Amorós i March
Però, en canvi, sí que ha dit que era de l’entorn.
Francisco Marco Fernández
Del entorno más personal de Alícia... Mire, yo he dicho
«del entorno más personal», lo hice gratis et amore, lo
he dicho ya de demasiadas formas.
Oriol Amorós i March
D’acord. En aquesta qüestió s’ha defensat la senyora
Sánchez-Camacho dient, per exemple, doncs, que la
visita del detectiu de la seva empresa el dia abans a La
Camarga podia haver estat una qüestió dels seus guardaespatlles. Li sembla possible aquesta versió?
Francisco Marco Fernández
¿Cómo?, ¿cómo?
Oriol Amorós i March
Sí, davant del jutge, quan li varen preguntar: «Escolti, a vostè li van preguntar... ahir va venir un secretari
personal seu a mirar-se la sala...»
Francisco Marco Fernández
Esa misma mañana, es que no fue el día anterior,
es esa misma mañana.
13 d’abril de 2015
Oriol Amorós i March
Esa misma mañana... Bé, en la declaració en el jutjat
em sembla que van dir «ahir» o «abans ha vingut un
secretari personal seu a revisar la sala on es reuniran».
I la senyora Sánchez-Camacho va dir: «Escolti, això
podria ser un guardaespatlles.» a vostè li sembla possible que sigui aquesta versió?
Francisco Marco Fernández
A mí, si me hablan de mi secretario personal, me hablan de mi secretario personal. Si no tengo secretario
personal y soy dirigente de un partido político en esos
momentos me levanto y me voy.
Oriol Amorós i March
Qui va pagar el dinar?
Francisco Marco Fernández
Sobre esa cuestión no puedo contestar porque..., yo
quiero que sepan ustedes que yo tengo firmados diversos pactos de confidencialidad y a esos pactos yo
sí me voy a remitir, yo sí voy a cumplir con esos pactos de confidencialidad. Y una de las cuestiones centrales de ese pacto sobre quién pagó la comida de La
Camarga creo que el Juzgado de instrucción 14 indicó
quién pago la comida de La Camarga, no le tengo que
contestar yo.
Oriol Amorós i March
Hi ha un element que certament, doncs, sembla un
bon argument, de fet tots els que ha dit, em sembla
l’únic que té una certa consistència: vostè creu que algú hagués tingut una conversa tan personal si sabés
que l’estaven gravant?
Francisco Marco Fernández
Mire, yo hacer valoraciones de ese tipo no creo que
me corresponda a mí. Yo le voy explicar en genérico lo
que hacemos los detectives privados o cualquier persona que investigue, incluso los periodistas, para obtener información, que es descender al nivel de la persona que tenemos delante y hablar de las cuestiones que
creemos que le pueden convenir a la persona que tenemos delante. Es lo único que le puedo contestar.
Yo si me siento con usted y yo quiero tener cercanía y
que usted me hable y yo me entero de que a usted le
gusta la literatura, intentaré aprender de literatura –si
no sé– antes de esa reunión para tener una conversación con usted en los términos y en las circunstancias
que considere que usted se va a sentir más cómodo.
Oriol Amorós i March
Expliqui’ns una cosa que..., diríem, desconec absolutament el seu món professional i li volia demanar:
què diferenciaria que la gravació fos legal o que fos il·
legal? Que una de les dues persones...?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 7
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
De uno a cuatro años de una condena judicial, esa es
la diferencia entre ilegal y legal.
Mire, yo al señor Zaragoza no le conozco personalmente, nunca le he visto en mi vida. El señor Zaragoza..., mejor se lo voy a contestar de otra manera: el
PSC, el Partido de Socialistas de Cataluña de forma
institucional, el PSC como partido político, o como
dijo muy bien la señora Luisa Bruguer el otro día, el
PSC o su entorno, desde un punto de vista institucional, jamás ha contratado a Método 3 para realizar la
grabación de La Camarga.
Oriol Amorós i March
No, això seria les conseqüències, jo dic la ratlla...
Francisco Marco Fernández
Sí, sí, si usted... (Veus de fons.) Yo, de verdad, si el presidente no va a defender..., porque es que yo tener que
escuchar todo el rato en la bancada Popular ruiditos,
entonces, no me puedo centrar en contestar.
El president
Té raó el senyor compareixent, demano silenci. Tots
els grups tindran el seu torn per exposar-se, fins i tot...
Senyor Marco, continuï.
Francisco Marco Fernández
Desde el año 84 el Tribunal Constitucional tiene declarado que cualquier tipo de conversación si una de
las partes consiente en ella, es una conversación legal.
En otros países, en Estados Unidos, por ejemplo, hay
diferentes estados que hacen un one party, two parties,
o sea, one party es que solamente una de las dos personas tiene que consentir; en determinados estados las
dos personas tienen que consentir.
El resumen, y para que ustedes lo entiendan, es que
yo puedo grabar una conversación con usted mañana
mismo y transmitir la conversación que yo he estado
teniendo con usted. Yo lo que no puedo grabar es una
conversación que usted está teniendo con otra persona
sin formar parte de la misma.
Oriol Amorós i March
No els han contractat formalment per a això, però vostè sap que han aparegut diversos correus electrònics
que denoten una relació d’una alta confiança entre la
seva cap d’operacions –si no recordo malament que
és el seu càrrec–, la senyora Elisenda Villena, i la gerent del PSC, la senyora Lluïsa Bruguer, en els quals,
doncs, per exemple, parlen de possibles encàrrecs, alguns que es facturen, d’altres que no es facturen o que
es facturen d’una altra forma. És a dir, feia la sensació
que els conceptes facturats i els conceptes realitzats
no tenien perquè coincidir sempre i més aviat feia la
sensació d’una relació molt fluïda i d’una relació molt
fluïda d’una relació comercial i, a més a més, personal
d’aquestes persones.
Francisco Marco Fernández
Yo a la señora Luisa Bruguer no la conozco, el Partido de los Socialistas de Cataluña reconoce haber contratado a Método 3, por lo tanto, yo no voy a vulnerar
ningún tipo de confidencialidad de mi cliente: siempre hemos trabajado para el Partido de los Socialistas
de Cataluña realizando auditorías de la información,
nunca para realizar investigaciones.
Oriol Amorós i March
Oriol Amorós i March
Per tant, la ratlla legal és que un dels dos...
D’acord. Llavors no van fer aquest encàrrec com un
favor personal al senyor Zaragoza?
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
Tenga que consentir en la...
Le vuelvo a repetir que nosotros no le hemos hecho
ningún favor al Partido de los Socialistas de Cataluña
en la contratación de La Camarga.
Oriol Amorós i March
Tingui el consentiment d’un dels dos. Molt bé.
En relación con el señor Zaragoza, creo que después
de mí viene él, se lo pregunta a usted..., a él, perdón.
Van signar alguna clàusula de confidencialitat amb la
persona de l’entorn de Sánchez-Camacho quan li va
fer l’encàrrec?
Oriol Amorós i March
Francisco Marco Fernández
No.
Oriol Amorós i March
No hi ha clàusula de confidencialitat. Quin paper hi va
tenir el senyor Zaragoza?
Ho pregunto als dos, si li sembla bé. Quin paper hi va
tenir el senyor Moragas?
Francisco Marco Fernández
El señor Moragas..., yo al señor Moragas no le conozco,
no he tenido nunca relación con el señor Moragas,
¿no?, es que no sé nada del señor Moragas, vamos,
conmigo no tiene ningún tipo de vínculo.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
8
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Oriol Amorós i March
Un cop fet el treball, a qui van entregar el contingut
de la cinta?
Francisco Marco Fernández
La cinta en sí misma a mi cliente.
Oriol Amorós i March
13 d’abril de 2015
mente, ahora la ha tenido. En su momento no tenía
ningún tipo de importancia. Yo estaba de vacaciones
con mi familia porque era el mes de julio.
Oriol Amorós i March
D’acord. Quin creu que és el recorregut entre que vostè entrega la cinta...? No sé si vostè es crea alguna còpia de la gravació en els seus arxius o entreguen la
gravació i ja no la tenen més.
La senyora Camacho?
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
A la persona que en nombre de la señora Sánchez-Camacho contrató la grabación.
No, no, el máster de la grabación estaba en nuestra oficina y ahora está en el Juzgado de instrucción 14 de
Barcelona.
Oriol Amorós i March
Oriol Amorós i March
La persona de l’entorn personal que li havia fet l’encàrrec.
D’acord. Doncs, quin creu...
Francisco Marco Fernández
Tenga usted en cuenta una cosa: yo cuando declaro
digo..., cuando declaro voluntariamente –porque esto es otra cosa, yo cuando esto aparece en la prensa yo voy a declarar voluntariamente, yo no necesito
que me cite ningún juzgado, y digo directamente que
es que yo no realicé ni ordené ni nada la grabación.
Es que yo estaba fuera de Barcelona, es que esto...
Yo quiero que ustedes lo entiendan, o sea, nosotros
somos una empresa que hacemos mil expedientes al
año, a nosotros que nos venga un cliente y nos diga:
«Oye, dejadme una grabadora que se la tengo que dejar a una señora para ir a hacer una grabación...», que
luego la señora, pues, no se atreve a llevar la grabadora encima y quiere que se la pongan en un florero, es
que yo ni me entero. Estoy fuera de Barcelona, yo es
que ni me entero...
Francisco Marco Fernández
En eso sí tiene razón, ¿eh?, la señora Sánchez-Camacho, o sea, a mí las grabaciones que puedan andar circulando por ahí sí pueden estar o no manipuladas, la
que puedan haber escuchado ustedes o la que traiga
aquí Jordi Pujol Ferrusola..., la única grabación original la tiene el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona.
O sea, lo que luego aparezca por ahí...
Oriol Amorós i March
I quina durada té aquesta gravació?
Francisco Marco Fernández
No tengo absolutamente ni idea –absolutamente ni
idea. Está en el juzgado, oficien ustedes al juzgado...
Oriol Amorós i March
Oriol Amorós i March
Però afectant una persona de la projecció pública de la
senyora Sánchez-Camacho...
Vostè ha donat moltes voltes, òbviament, pel que l’ha
afectat aquest cas, ha fet moltes..., en el seu llibre explica, doncs, que ha fet moltes preguntes, ha parlat
amb molta gent, ha fet la seva investigació del que ha
passat. Expliqui’ns en el seu parer quin és el recorregut entre que vostè entrega la còpia al seu client fins
que hi ha hagut la difusió, és a dir, què ha passat, com
ha estat la difusió de la cinta?
Francisco Marco Fernández
Es que ni me entero.
Oriol Amorós i March
...la gent de la seva empresa no va considerar important que vostè conegués això?
Francisco Marco Fernández
No, porque para nosotros dejar una grabadora a la señora Sánchez-Camacho o a cualquier persona..., es
que nos lo piden habitualmente, o sea, nos piden habitualmente: «Oye, dejadme una grabadora.» Es que
no tiene ni ningún..., para mí no tenía ningún tipo de
importancia. Obviamente, ahora la ha tenido –obvia-
Francisco Marco Fernández
Yo hacer hipótesis no las voy a hacer. Las puedo hacer
en un libro, las puedo hacer incluso en un plató de televisión, pero ni en un juzgado ni aquí me voy a dedicar yo a hacer hipótesis. Yo le puedo decir, desde que
a mí en el mes de diciembre –y me detienen en febrero– me llaman diciendo que ha aparecido esa grabación. De lo que ocurre entre el mes de diciembre y dos
años antes yo no puedo hacer ningún tipo de hipótesis.
Me parecería injusto hacia ustedes, eh?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 9
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Oriol Amorós i March
Oriol Amorós i March
Per tant, vostè no té una informació certa respecte a
quins han estat els camins en què s’ha produït la difusió.
Però vostè sí que s’ha queixat que dos extreballadors
seus no han mantingut la confidencialitat.
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
Yo tengo una información cierta: que la persona de
Método 3 le da al cliente la grabación, la da en una
fecha y en un dato determinado, y que luego aparece.
Punto. Ésa es la única certeza que yo tengo.
Oriol Amorós i March
Què falta a la cinta que ens varen donar aquí, en el
Parlament?
Francisco Marco Fernández
Mire, la que está en... Yo no la he escuchado, partamos de esa base. No la he escuchado, entre otras cosas porque yo jamás voy a hablar del contenido de esa
grabación, porque así lo he pactado con Alícia Sánchez-Camacho, aunque ella diga que yo no he pactado
con ella. Así lo he pactado con ella, y yo no voy a hablar del contenido de la grabación.
La grabación que está en el Juzgado de instrucción 14
de Barcelona es el máster. El máster se inicia antes de
entrar en el restaurante de La Camarga, y después del
restaurante de La Camarga. Esa grabación ha sido objeto de periciales. Cortar una grabación es muy sencillo, y si yo se la pusiese aquí, ninguno de nosotros nos
daríamos cuenta, pero un perito de la Policía en tres
segundos y medio se da cuenta de si hay un corte, y la
grabación que existe en el Juzgado de instrucción 14
de Barcelona es la grabación completa, no tiene ninguna edición. Lo que haya o no haya, hayan escuchado ustedes o no hayan escuchado ustedes, les repito,
en eso tiene razón Alícia Sánchez-Camacho.
Oriol Amorós i March
Mire, es muy sencillo. El libro ése que nos trae el Partido Popular de Cataluña está secuestrado por un juzgado, por esos dos ex trabajadores –le repito, uno de
ellos condenado y el otro imputado por secuestro, con
posterioridad a estar en Método 3, ¿eh?–, esas son las
grandes fuentes de información del Partido Popular
de Cataluña, un condenado por falsedad documental
y un imputado por secuestro.
Bueno, pues esos dos señores escribieron un panfleto
tan lleno de mentiras, tan lleno de falsedades y absurdeces que un juez, de forma preventiva, lo retira
del mercado. Que cuando estos señores se ponen a hablar, ese mismo juez les da una orden de prohibición
de hablar –que debe ser de las primeras que existen en
España. Otro juez, a esos dos señores –la fuente del
Partido Popular de Cataluña–, yo los denuncio, además de lo civil, los denuncio por: falsedad documental, acusación y denuncia falsa, revelación de secreto,
injurias y calumnias, y no sé cuántos delitos más, y
están imputados por el Juzgado 22 de Barcelona –la
fuente del Partido Popular de Cataluña, la gran fuente
del Partido Popular de Cataluña. Esos son...
Oriol Amorós i March
Es refereix sempre als senyors Peribáñez i Tamarit, no?
Francisco Marco Fernández
Es que ni los quiero nombrar. Yo, de verdad...
Oriol Amorós i March
Bé, però... en tot cas, pot negar-me el que dic.
Francisco Marco Fernández
I com va arribar a la Policia aquesta gravació?
No, no... Yo, a esos señores, los veo en los juzgados.
Francisco Marco Fernández
Oriol Amorós i March
Sé lo mismo que usted: a través de una fuente anónima que llamó y dijo que estaba en una papelera de una
fuente, o no sé qué... El máster, en mi despacho. Cuando entraron cuarenta y cinco policías nacionales...
D’acord.
Oriol Amorós i March
Però era un extreballador seu el que ho va deixar a la
paperera de la plaça Urquinaona...
Francisco Marco Fernández
Eso lo tiene que decir usted. Vamos, lo que dice la Policía es que es una fuente anónima, y yo a eso me remito. Yo no voy a hacer acusaciones infundadas hacia
nadie.
Francisco Marco Fernández
Los señores que venden su información para sacar un
libro, o para no sé qué historietas, o se dedican a ir
a los juzgados... Mire, es que es muy sencillo. Mire,
cuando a mí me denuncian, me denuncia Alícia Sánchez-Camacho y el Partido Popular de Cataluña a través de su secretario o no sé qué, en una denuncia que
ni siquiera va firmada –ni siquiera va firmada– y con
esa denuncia la Policía nacional allana mi despacho y
me detiene a mí y a otras tres personas... Bueno, pues
esas personas, uno de ellos va al juzgado, a la Policía,
mejor dicho, y dice: «Yo no estoy en Método 3, yo ya
no estoy en Método 3. Si yo tuviese que aventurar qué
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
10
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
puede haber pasado, le diría que tiene que haber sido
Francisco Marco.»
Oriol Amorós i March
Aquest testimoni és clau.
Francisco Marco Fernández
El auto del Juzgado de instrucción 14 de Barcelona dice: «Ante la denuncia del Partido Popular de Cataluña,
y que un ex trabajador de Método 3 dice que si tiene
que aventurar, en la hipótesis, que él ya no estaba en
Método 3 hacía mucho tiempo, pero si tiene que aventurar, es Francisco Marcos...» Entonces vienen, me detienen, me allanan, etcétera. Ése es el amigo del Partido Popular de Cataluña. El mismo amigo del Partido
Popular de Cataluña que al día siguiente... Porque esto
ustedes no lo saben, es que a mí me hicieron dos entradas y registros en veinticuatro horas: dos. No una, dos,
la que todos ustedes conocen, porque salió en t­odos los
medios de comunicación, fue trending topic y a mí me
arruinó la vida, y, a las veinticuatro horas, otra entrada
y registro, sin mí. Que obviamente, está recurrido en la
Audiencia Provincial de Barcelona. Una segunda entrada y registro. ¿Por qué? Porque los amigos del Partido Popular de Cataluña se fueron a un juzgado a decir:
«Y también estamos seguros de que el señor Marco,
a través de sus empresas, parte dinero con terceros.»
Eso un juzgado, el Juzgado de instrucción 10 de Barcelona, tardó seis meses, tras la inspección completa,
fiscal, el Ministerio de Hacienda –que ellos controlan–, tuvo que absolverme, tuvo que sobreseer. Bueno,
ese mismo señor es la gran fuente de información del
Partido Popular de Cataluña, le repito, condenado en
sentencia firme por falsedad documental.
(Veus de fons.)
Oriol Amorós i March
Bé, doncs, em sembla que em quedaran moltes, moltes preguntes que li volia fer, per tant, aniré a dues
finals que em semblen més centrals. Una: vostè diu
que li fan arribar un missatge, que és: «Los dos partidos han llegado a un acuerdo; o firmas o irán a por
ti.» M’agradaria saber qui li fa arribar aquest missatge. I ens agradaria saber també, perquè vostè ha denunciat que... Bé, ho està fent avui aquí també, vostè
ha denunciat l’enorme pressió que ha rebut de l’entorn del Partit Popular i de l’ús que en fa de les administracions. Vostè, com a detectiu privat, que té..., de
l’empresa que va ser de les més importants de l’Estat
espanyol, i que ha tingut una llarga durada, molts contactes en el món de la policia, i coneix molta gent...
Francisco Marco Fernández
No, en el mundo de la policía los contactos los tiene
Alícia Sánchez-Camacho, yo no...
Oriol Amorós i March
Bé, fonts d’informació...
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Yo no, y no voy a hacer... Le vuelvo a repetir, yo no
voy a hacer..., yo no voy a aventurar...
Oriol Amorós i March
És que vostè diu unes coses i després n’escriu unes altres!
Francisco Marco Fernández
No, no, yo le voy a contestar la pregunta que usted me
ha hecho, que yo la he escrito.
Oriol Amorós i March
Sí, jo li pregunto com li arriba aquesta amenaça i com
es va produir, com es decideix el registre a la seva oficina, en tant que aquí se’ns va dir que hi havia una ordre judicial –no sé si va ser a iniciativa del jutge o va
ser autoritzat pel jutge, que és molt diferent...
Francisco Marco Fernández
Muy diferente, sí...
Oriol Amorós i March
Dos: com es produeix aquesta pressió sobre vostè, i
com veu vostè la relació entre l’actuació de la Policia
i un partit polític determinat.
Francisco Marco Fernández
A la última pregunta no le voy a contestar, porque sería
hacer una teoría o hipótesis, o darle mi opinión sobre
el Partido Popular de Cataluña, y no se la voy a dar.
Sobre lo anterior sí que se lo diré. Mire, las presiones a mí me las hacen, me las realizan mis abogados
transmitiendo la información de los abogados de Alícia Sánchez-Camacho; ésa en concreto. Otras presiones como el «salva a Alícia» me las realizan desde Inteligencia de la Policía, en días previos.
Mire, cómo se materializa la entrada y registro a Método 3 es muy sencillo: aparece publicado en un medio de comunicación, o en dos medios de comunicación, toda esta historia. Se reúne la cúpula policial en
Madrid. La fuente de información del señor, del ex detective de Método 3 –el amigo del Partido Popular de
Cataluña–, les da determinada información y hace esa
denuncia tan concreta como que «yo ya no trabajaba
pero yo podría aventurar...» Y la Policía, tras una reunión en Madrid, decide solicitar al juzgado de instrucción la entrada y registro en Método 3. La entrada y
registro en Método 3 y la detención de Francisco Marco, que, no se olviden nunca, se había presentado dos
días antes y había dicho: «Yo estoy a su disposición,
díganme lo que necesiten, los informes de Método 3
ya no existen pero sí la contabilidad. Díganme ustedes lo que necesiten, y yo me pongo a su disposición,
no tengo ningún problema.» Bueno, pues después de
eso, me encuentro que me llama mi mujer, porque yo
estoy reunido con abogados, para decirme que me vie-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 11
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
nen a detener, y me detienen con dieciséis policías, a
un ciudadano sin antecedentes penales, sin que se le
acuse de ningún tipo de delito de sangre, sin nada por
el estilo. De una posible revelación de secretos, envían
a dieciséis policías a detenerlo, lo meten setenta y dos
horas en un calabozo junto a tres personas más, y envían cuarenta y cinco policías, con dos de los mejores
fiscales que tiene Cataluña, para hacer una entrega y
registro. Gracias a Dios que estaban los fiscales, porque si hubiera sido por la policía ya no solamente son
tres días, sino que estoy veinticinco años ahí para que
miren todos los papeles. Ésa es la relación circunstanciada de hechos.
Oriol Amorós i March
Una pregunta, només. Li han demanat mai si té informació sobre el ministre o el Govern? Li han ofert mai
intercanviar els seus dossiers a canvi d’impunitat?
Francisco Marco Fernández
Mire, ése es otro de los rumores que han corrido, que
si yo tenía información de un ministro o de un no ministro.
Oriol Amorós i March
Jo li pregunto si li han preguntat mai des de la Policia.
Francisco Marco Fernández
Y déjeme que yo le conteste. Yo no tengo información
de ningún ministro, todos esos rumores que vinculaban un ministro o a otro ministro... Todo eso no dejan de ser rumores infundados. Lo que sí es cierto es
que el día previo a mi detención..., no, la misma mañana de mi detención, perdón, me viene una persona de
mi entorno personal, una amiga, a preguntarme si yo
tenía información de ese ministro. El porqué es muy
sencillo. Porque empezaban a correr rumores de que
yo tenía La Camarga no sé cuánto tiempo grabada, y
había ido la cúpula de Interior allí, y toda esta rumorología.... Que la rumorología en los medios de comunicación está bien, pero los señores que dirigen la Policía... Me parece que la rumorología debería pasar por
otras vías, ¿no? Y todo eso parte de ahí.
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
No, a mí no. A los únicos que les han ofrecido impunidad, o dinero, o favores, o amistad, es a los dos ex empleados esos de Método 3, que lo único que les dijeron son falsedades, tal y como han dicho los juzgados.
Porque es que es así de alucinante.
El president
Gràcies, senyor Amorós, i gràcies, senyor Marco. Passem ara al torn del Grup Parlamentari del Partit dels
Socialistes de Calalunya, en veu de l’il·lustre diputat
Jordi Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Gràcies, president. Bon dia, senyor Marco. La primera
intervenció que vostè ha fet davant d’aquesta comissió
m’imagino que serà la seva línia argumental al llarg
d’aquesta comissió.
Jo li faré només quatre o cinc preguntes, perquè com
a mínim nosaltres no voldríem contribuir a convertir
aquesta sessió del Parlament en quelcom més que emmarcar el que va passar en aquell..., no el que va passar en el dinar ni en la conversa. Jo no l’he escoltada,
eh?, la cinta aquesta, ni la que va córrer en els moments posteriors a la filtració, ni la que ens van passar
dies enrere en aquest Parlament, en tot cas, he llegit
el que han escrit els mitjans de comunicació escrita,
i, per tant, nosaltres no contribuirem a fer d’això, o fer
d’aquesta comissió, un apèndix d’alguns programes
televisius.
Tampoc entraré en les creences religioses de cadascú,
en tot cas, la meva aproximació a aquest tema és bastant de descregut i d’escoltar totes les opinions, perquè començo a tenir la convicció que hi han unes certes dosis de veritat, unes certes dosis de manipulació,
molt d’intoxicació, i que no podem descartar tampoc
les situacions polítiques –no em refereixo al procés–
que ha viscut i que viu el país, Catalunya i Espanya.
¿Me ha hecho alguna otra pregunta, o solamente me
había preguntado lo del ministro? Perdone, eh?
Dit això, jo vull que ens acabi concretant –sé que ho
ha explicat– però la feina seva, de qualsevol agència
de detectius, per no incórrer en un delicte de vulneració de la protecció de dades, o el dret a la pròpia
imatge que tenen les persones... Dit d’una altra manera: perquè la informació que obtenen vostès, d’aquest
cas o d’altres, no sigui il·legal, quins requisits ha de
tenir?
Oriol Amorós i March
Francisco Marco Fernández
No, li demanava si des d’entorns policials o a través
d’intermediaris...
Mire, los detectives privados en España hacen multitud de informes, y la mayoría de ellos tienen como
destino final los juzgados, para defender posiciones o
contrarrestar posiciones judiciales. Por lo tanto, son
absolutamente legales en su gran mayoría. El único límite que tenemos los detectives privados es el mismo
límite que tenemos todos los ciudadanos o los medios
de comunicación, que es el Código penal y el derecho
a la intimidad y al honor, ¿no? Aquí se está hablando
siempre de dos planos, uno es la grabación y el otro
es la difusión, y eso son dos planos absolutamente di-
Francisco Marco Fernández
Ah, no, si me habían ofrecido impunidad...
Oriol Amorós i March
...li havien demanat això, i si li havien ofert un tracte
d’impunitat a canvi que entregués dossiers.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
12
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
ferenciados. O sea, una cosa es que la grabación esté consentida, y por lo tanto sea legal, y otra cosa es
que la difusión de la misma sea ilegal. Son dos planos
diferentes, porque además están afectando a dos derechos fundamentales diferentes, que es el derecho a
la intimidad y el derecho al honor.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè segueix mantenint que la gravació de La Camarga estava consentida, que és l’espectre o el marc
en què aquesta gravació no es pot considerar il·legal.
13 d’abril de 2015
Jordi Terrades i Santacreu
Si no ho entès malament, en la seva explicació –no sé
si la inicial o a preguntes del diputat Amorós, em sembla que en la seva explicació inicial– ens deia que es
va pactar amb la senyora Sánchez-Camacho però que
al final «no se pagó, porque se pactó con Método 3»
no fer efectius aquests diners, que si no recordo malament eren vuitanta mil euros. Vostè ha indemnitzat, o
la seva..., bé, vostè, perquè em sembla que Método 3
ara ja no existeix, o li ha demanat alguna indemnització la senyora Álvarez, recentment?
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
No solamente lo mantengo y lo reitero, sino que esta
mañana he denunciado en los juzgados, y en el juzgado de guardia de Barcelona, Alícia Sánchez-Camacho
podrá decir lo contrario.
Jordi Terrades i Santacreu
També li voldria preguntar per un altre tema. Divendres passat se’ns va il·lustrar amb una extensa interpretació jurídica relacionada amb aquesta famosa gravació, vostè ens podria explicar, de forma fefaent, quina
és la situació jurídica en què es troba tot plegat, o en
què es troba vostè respecte a aquesta gravació i a les
denúncies que van haver-hi?
Francisco Marco Fernández
En el momento en que se produce la difusión por parte de los medios de comunicación de la grabación de
La Camarga, Alícia Sánchez-Camacho se persona
en un juzgado de lo civil, pide una medida cautelar
–medida cautelar que le aceptan– de no difusión de
la grabación. En esa misma medida cautelar se presentan mis abogados. Nosotros nos allanamos –ahí
sí–, nos allanamos a sus pretensiones, porque, como
comprenderá yo no quería que se difundiesen. Luego
hay una sentencia; una sentencia en la que nosotros no
nos allanamos, como ella dice, sino que nos allanamos, aparte de las pretensiones, con un reconocimiento de una culpa civil in vigilando, y a partir de ahí eso
se archiva. Por otro lado, hay un procedimiento penal,
un procedimiento penal en un juzgado de instrucción
que se instruye a raíz de una denuncia del Partido Popular de Cataluña, donde a nosotros nos detienen, y,
tras los avatares, se llega a un pacto por el cual Alícia
Sánchez-Camacho retira esa denuncia criminal contra
nosotros –Victoria Álvarez, también, porque se había
adherido a las pretensiones de Alícia Sánchez-Camacho–, el juzgado de instrucción, a petición del ministerio fiscal se niega al archivo.
Alícia Sánchez-Camacho vuelve a solicitar el archivo,
diciendo que no solamente nos otorgaba el perdón sobre el hecho sino sobre el hecho delictivo, que entonces aglutinaba todo, y la Audiencia Provincial de Barcelona archiva el caso, lo sobresee libremente, y con
el sobreseimiento libre jamás se podrá volver a reabrir
judicialmente la grabación de La Camarga.
Nosotros, cuando pactamos civilmente con la señora
Álvarez y con la señora Sánchez-Camacho, nosotros
le decimos que Método 3, SA... –Método 3 era un grupo de sociedades, Método 3, SA. Es que siempre se dice que estábamos en quiebra..., no, está en liquidación,
yo no he hecho nunca ningún concurso de acreedores
ni nada por el estilo. Una de las sociedades, Método 3,
SA, estaba en liquidación–, que Método 3, SA, obviamente no iba a pagar a Alícia Sánchez-Camacho ni
un solo duro después de habernos metido setenta y
dos horas en prisión y de todo el follón que nos había
realizado, y entonces nosotros le decimos que si ella
quiere aparecer entre los medios de comunicación como víctima, que nosotros le ponemos ahí dos pólizas
de seguro de responsabilidad civil, pólizas que estaban caducadas. Hay trato de emails con sus abogados
diciendo «esto está caducado, no puede irse a ningún
lado», «bueno, bueno, pero esto es igual, nosotros con
tener eso ya tenemos suficiente»; entonces nosotros
comunicamos a las compañías de seguros –como un
parte, como un siniestro de vehículo–, pues yo les comunico a las compañías de seguro «óigame, mire, he
tenido un siniestro con Alícia Sánchez-Camacho, ahí
tiene las pólizas de seguro». Las compañías de seguro obviamente dicen que no se hacen cargo, pero todo
eso ya estaba pactado con ellos. O sea, el trato.
Victoria Álvarez no cumple ese pacto, demanda a Método 3 y a las aseguradoras. Cuando se dan cuenta sus
abogados..., porque tenía un abogado nuevo, no es que
no lo cumpliese, simplemente no se enteró... El abogado nuevo dice, «bueno, pues si hay que demandar a las
aseguradoras, hay que demandar al titular del seguro,
que es Método 3». Entonces nos demanda a los tres,
retira la demanda en cuanto le dicen: «oye, que tú no
puedes demandar a Método 3», Alícia Sánchez-Camacho, no. Alícia Sánchez-Camacho, cumpliendo los
pactos, solamente demanda a las aseguradoras. Y ahí
está. No sé si cobrará o no cobrará.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè té proves, o sap qui va filtrar o com va arribar
aquesta conversa d’aquest restaurant als mitjans i amb
quina finalitat pot haver arribat als mitjans?
Francisco Marco Fernández
Pues las mismas personas que han filtrado los emails
que utilizó el señor Millo para acusar a Convergèn-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 13
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cia de investigar a Unió, y que luego los juzgados
han dicho que son falsos. O las mismas personas que
el otro día Alícia Sánchez-Camacho, amparándose
en un medio de comunicación de hace dos años, utilizó diciendo una retahíla de nombres, diciendo que
yo los había investigado, cuando no los había investigado.
Mire, ese listado es tan falso, pero tan falso, que confunde clientes e investigados en algunos casos, y en
otros casos que utiliza el nombre de mi suegro. Dicen: «No, he investigado a Xavier Sabaté, que es un...»
–creo que es alguien del Partit dels Socialistes de Catalunya de Tarragona o algo así–, es que Xavier Sabaté era mi suegro. Cuando un medio de comunicación
–y hasta hace un rato he visto aquí al representante
de ese medio de comunicación– publica eso, y lo rebota a un medio de comunicación nacional, nosotros
ponemos una querella, nos vamos a verlos y les decimos: «Oye, macho, que Xavier Sabaté es mi suegro».
(L’orador mostra un full.) Y lo retiran al día siguiente. Esa..., esa persona, que creó ese listado, esa persona que creó esos emails, que todos los juzgados han
dicho que son falsos, que la Policía nacional no ha podido –y ojalá, porque les hubiera gustado decir lo contrario–, no ha podido decir que eran verdaderos, esos
mismos emails que utilizaba el señor Millo conminando aquí a la cámara a crear una comisión de investigación, los crearon todo unas personas..., las mismas
personas que se dedicaban a ir a los juzgados a decir
«yo no estaba en Método 3, pero si yo pudiese, yo diría...». Esas mismas personas, los amigos del Partido
Popular de Cataluña...
Jordi Terrades i Santacreu
Tenen noms i cognoms?
Francisco Marco Fernández
¿Eh?
Jordi Terrades i Santacreu
Tenen noms i cognoms?
Francisco Marco Fernández
Yo no voy a contribuir con nombres y apellidos, incluso de las personas que me han hecho daño a que estén
en los medios de comunicación. Pero es muy sencillo,
le pide el libro ilegal que está utilizando el señor Rodríguez, y los leerá, los nombres y los apellidos, incluso verá sus fotografías y su currículum.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè, a la seva declaració voluntària davant de la
UDEF, el 15 de febrer del 2013, parlava d’unes possibles manipulacions d’alguns expedients abans de ser
filtrats a la premsa. També deia que les fotos de la sortida de la senyora Álvarez del famós restaurant no les
havia fet la seva agència.
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Yo no dije... Exactamente, no es eso: esas fotografías
no son mías, porque esas fotografías se hacen en otro
formato. Que esas fotografías las hayamos tomado nosotros y que alguien las haya captado ilegalmente, es
otra cosa. Y aventuré simplemente lo que ha pasado.
Aventuré simplemente lo que ha pasado, que esas dos
personas iban a..., se estaba generando información
falsa, entre otras cosas porque lo había publicado un
medio de comunicación diciendo nombre y apellidos,
y diciendo que esa persona se había ido al Ministerio
del Interior a darle información contra mí. Esa misma
persona que a mí, un mes antes, me había pedido dinero y me había chantajeado con dinero, esos son los
amigos del Partido Popular de Cataluña...
Jordi Terrades i Santacreu
Doncs tornem als expedients i a les possibles manipulacions. O sigui, vostè es reafirma que els expedients
han pogut ser manipulats abans de ser filtrats a la
premsa...
Francisco Marco Fernández
No me reafirmo yo, el Juzgado de instrucción, 14, de
Barcelona –si quiere le digo la fecha del auto– ha dicho que esos informes son falsos, que esos informes
están manipulados, que nadie puede decir –y lo hace en referencia a la señora Turu– que Método 3 haya investigado a la señora Turu, que los emails que
salieron publicados en los medios de comunicación
son radicalmente falsos. Pero es que radicalmente falsos. No se puede dar ni origen, ni destino, ni contenido..., no se puede certificar. Los únicos emails verdaderos son los que están en el Juzgado de instrucción
14. Las únicas investigaciones que se nos han judicializado son las que están..., las que estaban en el Juzgado de instrucción 14, que es que ustedes y los medios de comunicación estaban diciendo aquí que el
Juzgado de instrucción 14 estaba investigando una red
clientelar de espionaje, y le diré, porqué es que es así
de sencillo, pero a veces ustedes no quieren escuchar.
Ocho días después de la entrada y registro... –ahora
no lo encontraré–, ocho días después de la entrada y
registro, el fiscal superior de Cataluña, Martín Rodríguez Sol, exactamente el 27 de febrero, en declaraciones a Europa Press, dice que su impresión es que
se ha sobredimensionado el tema de Método 3 y que
el Juzgado de instrucción 14, única y exclusivamente
estaba investigando la grabación de La Camarga para
determinar si era legal o ilegal. El propio fiscal jefe de
Cataluña, que había tenido a dos de sus personas, durante las no sé cuántas horas que duró la entrada y registro de Método 3. Otra cosa es cómo se intoxicase a
los medios desde los aledaños de la comunicación del
Ministerio del Interior y del Partido Popular, porque
les interesaba; porque les interesaba generar una imagen mía del «gran espía». Porque si generaban la imagen mía del «gran espía» tapaban las vergüenzas de
su dirigente, y es así de sencillo. Pero es que no lo digo yo, es que lo han dicho uno a uno los juzgados de
instrucción catalanes. Y uno madrileño, porque una
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
14
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
de las personas que aparecía en ese supuesto listado
me puso una querella, que luego los medios de comunicación españoles aprovechan para decir: «Por fin La
Camarga se va a investigar en Madrid.» Sobreseído.
Porque es que es todo irreal, es la invención de dos señores, de la fuente de información del Partido Popular
de Cataluña.
Le repito: condenado por falsedad documental. Condenado. Sentencia firme: falsedad documental. Por lo
mismo que yo lo echo de Método 3. Si es que es
lo mismo. A ese señor lo condenan por falsedad documental, luego falsifica documentos míos y los utiliza
el Partido Popular, porque le interesa. Con lo sencillo
que hubiera sido decir, al principio, la verdad. No poner la denuncia. No ponerla. Reclamar civilmente la
difusión, y como yo firmé con ellos, porque eso es tan
absurdo que yo firmo con ellos y les digo: «Mire, yo
acabo de denunciar en el Juzgado de instrucción 32 a
estas dos personas por la difusión, y le van a ofrecer
acciones penales a Alícia Sánchez-Camacho.» A ella
no le interesan las acciones penales. Si es que a ella no
le interesan. No se ha adherido. Le estoy diciendo las
dos personas que difundieron eso, y no se ha adherido. ¿Por qué no le interesa? Les interesa traer el libro,
libro ilegal, aquí, y ponerlo aquí. Que, como luego se
le ocurra hacerme una sola pregunta utilizando como fuente de información ese libro, existe un artículo
del Código penal, que se lo voy a leer: «Será castigado con las penas de prisión de uno a tres años al que,
con conocimiento del origen ilícito y sin haber formado parte en el descubrimiento, realizaren la conducta
descrita en el párrafo anterior, difundieren, revelen o
ceden.» ¿Creo que esto se está grabando, ¿no?, y se está difundiendo, a través de la web de parlament.cat?
Como se les ocurra utilizar... (remor de veus), una sola pregunta de ese libro, yo salgo de aquí y me voy al
juzgado de guardia a poner una querella...
Santi Rodríguez i Serra
Senyor president...
Francisco Marco Fernández
...por revelación de secretos, del artículo 197.4.2.
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Estoy advirtiendo de una circunstancia, porque usted
ha levantado un libro, usted lo ha levantado, no lo he
levantado yo. Usted lo ha levantado. Me lo ha enseñado a mí, me lo ha enseñado a mí como una amenaza,
cuando ese libro es ilegal. Ese libro es ilegal. Es como
si usted...
El president
No, si us plau, senyor Marco, no faci debats. Un moment...
Francisco Marco Fernández
No, la grabación no es ilegal, la difusión, sí.
El president
Un moment de silenci. Un moment de silenci.
Francisco Marco Fernández
¿Yo he hablado...?
El president
Senyor Marco...
Francisco Marco Fernández
¿Yo he hablado del contenido de la grabación?
El president
Senyor Marco, silenci. Un segon.
Francisco Marco Fernández
¿Yo verdad que no he hablado?
El president
No, no...
Silenci, si us plau. (Pausa.) Acaba el senyor Terrades,
que està intervenint, i després tindran, el Grup Parlamentari Popular, el seu torn. I ja els adverteixo d’entrada que hi ha temps per a totes les preguntes i per a
totes les respostes. I que la calma i el respecte és una
virtut. I si no, ja saben que sempre estem a temps de
suspendre la sessió, si deriva en allò que no hauria
de derivar. En tot cas, li queden trenta-quatre segons
al senyor Terrades.
Santi Rodríguez i Serra
Francisco Marco Fernández
...i voldria deixar constància d’aquest fet.
Yo, si usted me lo permite... Yo, si usted me lo permite...
Santi Rodríguez i Serra
...em fa la impressió que el compareixent ens amenaça...
Francisco Marco Fernández
El president
Senyor Rodríguez... (Remor de veus.) Tinc pensada la
resposta, no es preocupi.
El president
Després...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 15
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
¿Ustedes considerarían una provocación que yo hubiese llegado hoy aquí con el CD de La Camarga y lo hubiese puesto aquí, CD de La Camarga? –porque eso es
ilegal. ¿Usted lo hubiera considero una provocación?
Mire, el día..., le diré la fecha exacta: 10 de noviembre
del 2012, Javier Basso trae a un miembro de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado español a Barcelona y se reúne con Javier de la Rosa en el restaurante José Luis a las cuatro de la tarde, conminándole
a que les facilitase información sobre la familia Pujol.
Por eso que a mí me importa tres narices, pero a partir
de ahí, Javier de la Rosa a mí me dice que ese mismo
miembro de las fuerzas y cuerpos de seguridad le ha
dicho que si yo tengo una grabación, que si yo no tengo una grabación de La Camarga... A partir de ahí es
cuando yo me empiezo a enterar y es cuando yo destruyo los expedientes. Es lo único que le puedo decir.
Sin entrar a valorar la realización de la actuación de
las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, que yo
creo –y lo creo sinceramente–, que es legal. Pero yo,
sin entrar a valorar nada de eso, solamente le puedo
explicar los hechos.
El president
Senyor Marco!
Francisco Marco Fernández
¡Me está provocando!
El president
Senyor Marco –i senyor Rodríguez...
Francisco Marco Fernández
Porque es ilegal.
El president
Prou! Prou. Tenim un lletrat que ja està estudiant la
petició que ha fet vostè, i li donem curs.
El president
Gràcies, senyor Terrades, i gràcies, senyor Marco. És
el torn ara del Grup Parlamentari del Partit Popular
de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Santi Rodríguez. I em remeto a les expressions anteriors: és torn
de preguntes i torn de respostes, amb la llibertat de
cadascun. Senyor Rodríguez, quan vulgui.
Francisco Marco Fernández
No, no...
(Remor de veus.)
El president
I és que no s’ha de caure en determinades pràctiques,
i ja està. I també li recordo que, amb la legalitat vigent, l’opinió que expressin els diputats és inviolable.
És així.
Per tant, calma i tranquil·litat. Ara el senyor Pau farà
la lectura pertinent. Anem bé? Seguim treballant. Senyor Terrades, trenta-quatre segons.
Jordi Terrades i Santacreu
Sí, gràcies, president.
El president
I senyor Marco...
Jordi Terrades i Santacreu
Jo hauria acabat aquí la meva intervenció. Però, com
que probablement estem allò, en un entorn d’intoxicacions –ens ho va també expressar quan va comparèixer el senyor Ekaizer en aquesta comissió–, a mi hi ha
un tema que m’ha provocat curiositat, no?, curiositat i
preocupació: quan s’ha citat el senyor Javier de la Rosa i el senyor Javier Basso, eh? Això ens ho pot..., ens
pot explicar què ha passat per aquí el mig o quins intents hi podia haver?
Santi Rodríguez i Serra
Gràcies, senyor president. Buenos días, señor Marco.
Veo que esto de que se haya alargado su comparecencia hasta el día de hoy le ha hecho poner un poco nervioso. Yo creo que no tiene por qué ponerse nervioso
si, como dice usted, usted es el que está en posesión de
la verdad y seguramente son todos los demás los que
mienten. Pero en cualquier caso, creo que puede ser
interesante hablar de ello y hablar de algunas cosas en
este momento, ¿no?
Usted ha dicho reiteradamente que es doctor en derecho. ¿Es así?
Francisco Marco Fernández
Sí, sí, soy doctor en derecho.
Santi Rodríguez i Serra
Muy bien. Y el Colegio de Abogados de Barcelona le
inhabilitó a usted durante un año, entre diciembre de
2012 y diciembre de 2013, por la comisión de una falta muy grave. ¿Tenía algo que ver con la revelación de
secretos esa sanción?
Francisco Marco Fernández
Eso, si me lo permite, ¿es una afirmación o una pregunta?
Santi Rodríguez i Serra
Es una pregunta.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
16
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
Es que si es una afirmación saldré de aquí y me iré al
juzgado de guardia. Si es una pregunta...
Santi Rodríguez i Serra
Pues mire le hago...
Francisco Marco Fernández
...le contestaré.
Santi Rodríguez i Serra
Pues mire le hago una afirmación. Le advierto: el
juzgado de guardia ya lo sabe porque ha pasado hoy;
es el 29, el 30, 31 y 32. Pero fíjese si es una afirmación que además aportaré como prueba el escrito de
la Comisión de Deontología del Colegio de Abogados
en la cual se le inhabilita a usted durante un año por la
comisión de una falta muy grave.
Francisco Marco Fernández
Mire, yo le voy a explicar..., yo le voy a contestar. Primero, al día siguiente de esa misma comisión –y yo lo
puedo aportar– emitió un escrito diciendo que se habían equivocado y que era nulo ese decreto. Por eso el
medio de comunicación que lo publicó tuvo una querella en el Juzgado de instrucción 25 de Barcelona y
lo retiró –y lo retiró. Ya no está en la web de ese mismo medio de comunicación, y solamente está en el libro de esos señores. Le repito: no me han sancionado,
nunca he estado expulsado del Colegio de Abogados.
Usted intoxique todo lo que quiera, pero yo le voy a
explicar el porqué de esa denuncia, que sí existió en el
Colegio de Abogados, porque creo que es importante.
Cinco miembros de los Mossos d’Esquadra de Cataluña ven como hay un juzgado que les sanciona por un
delito de violencia contra una persona. Ellos consideran que ese delito estaba provocado por un falso testimonio de una señora. Nos vienen a ver y, de forma
gratuita, porque eran cinco chavales que mostraban la
injusticia de esa señora, pues nosotros les ayudamos.
¿Qué hacemos? Esta señora vive en un piso de alquiler. Nosotros metemos a una persona a convivir con
esa persona en el piso de alquiler y generamos una ficción, que es que al chaval nuestro, el de Método 3, que
estaba conviviendo con ella, había tenido un encontronazo con los Mossos d’Esquadra.
Esa persona nos dice en esos mismos momentos:
«Oye, pues no os preocupéis, yo ya he tenido problemas con los Mossos d’Esquadra. Yo voy, digo que lo
he visto todo y que te han pegado.» Y se aviene a realizar un falso testimonio sobre el supuesto delito contra esos chavales de los Mossos d’Esquadra.
La persona de Método 3 trae a Método 3 a esta señora diciéndole: «Mira, yo te voy a acompañar a ver
a mi abogado.» Y a partir de ahí entro yo en escena.
Yo la recibo como un supuesto abogado. A esa señora
le ofrezco el dinero pertinente, se graba, etcétera, se
demuestra que esta señora pues cometió un falso testi-
13 d’abril de 2015
monio que implicaba a estos cinco mossos d’esquadra.
Hasta aquí. Y se acabó.
Los Mossos d’Esquadra van al Tribunal Supremo. Eso
deciden que tiene que aparecer en un medio de comunicación para defender su posición, etcétera. Y un
abogado muy vinculado al Partido Popular de Cataluña pone una querella a esa señora por falso testimonio. Y yo voy y declaro. El abogado defensor de esa
señora, que está muerta, me pone una denuncia a mí
en el Colegio de Abogados diciendo que yo había actuado como abogado y no como detective y que había
revelado esa información. Eso es lo que estudia el Colegio de Abogados. Esa es la propuesta de sanción que
el Colegio de Abogados emite. Y eso es lo que al día
siguiente ese mismo Colegio de Abogados suspende.
Por lo tanto, usted ha hecho una afirmación hoy falsa,
una vez más, que es lo único que saben ustedes hacer
en referencia a mí. (Pausa.) Ah, ¿no? Yo le autorizo y
se lo firmaré yo, de puño y letra: una autorización para que usted vaya al Colegio de Abogados y pregunte:
una, si Francisco Marco ha estado sancionado en alguna ocasión –una, si Francisco Marco ha estado sancionado en alguna ocasión–; dos, si ese documento es
real o al día siguiente se emitió un nuevo documento
diciendo que era nulo y que está en los tribunales, y
tres, le daré la autorización para que usted vaya a mi
abogada, que está llevando eso en los tribunales, para que le dé todo el expediente. Porque yo sí que no
tengo nada que ocultar, y usted ha hecho una vez más
una afirmación, cuando yo he dado la posibilidad y le
he dicho: «¿Me hace la pregunta o me hace la afirmación?» Usted, en su tono chulesco, dice: «No, no, yo
hago la afirmación.» No, si usted hace la afirmación
usted está cometiendo un delito. Si usted hace la pregunta, haga todas las preguntas que usted considere
pertinentes, que yo le contestaré a todas. Porque yo sí
que no tengo nada que ocultar. Ustedes, sí.
El president
Un moment, senyor Rodríguez. Sobre el contingut de
les opinions que evoca cadascú, demano també prudència verbal, diguem-ho així. Senyor Rodríguez, és
el seu torn.
Santi Rodríguez i Serra
Sí, és que estem..., comencem a estar acostumats a
l’amenaça reiterada per part del senyor Marco, tant en
les seves intervencions avui com en les intervencions
que ha tingut durant aquest cap de setmana, com en
algun altre document que amb anterioritat a les compareixences ha fet circular i ens ha fet arribar a nosaltres.
En qualsevol cas, aquest document diu que és un document definitiu, exhaurits tots els possibles recursos;
no és una proposta de sanció, sinó que és una resolució ferma. Diu que ha guanyat fermesa. I jo no penso anar a buscar cap document. No pienso ir a buscar ningún documento. En todo caso, le invito a que
sea usted quien los aporte a la comisión como yo haré
ahora con este documento.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 17
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
13 d’abril de 2015
Los lleva donde usted considere pertinente, mi obligación es hacerlo en esta comisión.
tiene a usted imputado por descubrimiento y revelación de secretos y de elaboración de informes falsos,
igual que en el Juzgado 36 de Madrid, en que se sigue
otra instrucción en la cual usted también está imputado por motivos parecidos y en una causa en la que
ya se obligó a indemnizar a un medio de comunicación con 25.000 euros por publicar un informe de su
empresa que era falso y con informaciones obtenidas
ilegalmente.
Por cierto, ¿está usted inmerso en alguna causa judicial en estos momentos? ¿Por qué motivos?
Francisco Marco Fernández
No, yo los aportaré al juzgado de instrucción donde yo
le pongo a usted una querella.
Santi Rodríguez i Serra
Francisco Marco Fernández
Sí, estoy inmerso en una causa judicial en Madrid,
desde hace cuatro años, por la investigación del ex vicepresidente de la Comunidad de Madrid, que es público y notorio. No es por un delito de revelación de
secretos, sino por un delito de injurias –no es por un
delito de revelación de secretos, sino por un delito de
injurias. Y le leeré la última resolución... El ex vicepresidente de la Comunidad de Madrid no, el ex presidente de la Comunidad de Madrid. Yo lo investigué...,
se dice que yo lo investigué cuando era vicepresidente
de la Comunidad de Madrid. Pero bueno... Ese mismo que ahora ya no se puede presentar. (Pausa.) Ministerio Fiscal, dice... Bueno, el procedimiento se hace contra tres detectives..., dos detectives –que no diré
los nombres, con los que yo no tengo ningún tipo de
relación–, por un supuesto seguimiento a Colombia,
etcétera, en el que yo no tengo nada que ver. Y a mí se
me implica en la realización de una investigación de
un documento de investigación sobre el ex vicepresidente de la Comunidad de Madrid.
Bueno, dice el Ministerio Fiscal, el último escrito:
«En nada queda acreditado que fuese esta persona»
–es decir, yo– «el que elaboró el dossier, y menos aún
la persona que la entregara para su difusión a los medios de comunicación. Si entramos a valorar el contenido del informe, el fiscal entiende que en nada vulnera el derecho a la intimidad del denunciante porque
los datos que recogen en el mismo han sido obtenidos
de una manera completamente lícita a través de los registros de la propiedad, que son registros públicos y,
por tanto, sin que se produzca vulneración de derecho
alguno.»
Pero espere, que le leeré una referencia que hace al
amigo ese de ustedes: «Nada de lo declarado por este
testigo» –en referencia a ese amigo de ustedes– «ha
sido corroborado por otros testigos. Tampoco existe
ninguna prueba objetiva de lo manifestado por el mismo» –equis, equis. «Este señor nunca llegó a ver el
dossier, y han quedado demostradas las malas relaciones existentes entre ellos, pues fue este señor despedido de Método 3 en febrero del 2012, no habiendo manifestado en su declaración nada de todo lo anterior.»
Eso lo dice el Ministerio Fiscal, ¿eh?
Santi Rodríguez i Serra
Efectivamente, eso es lo que le iba a decir: eso es lo
que le dice el Ministerio Fiscal, pero el juez le man-
A ver, lo último...
Santi Rodríguez i Serra
Juzgado número 36 de Madrid, al cual usted le está pidiendo y sus representantes le están pidiendo que traslade la causa a Barcelona.
Francisco Marco Fernández
No, si usted me quiere explicar lo último... Yo lo del
36, ahora se lo explico. Si usted me quiere explicar lo
último... ¿Qué me dice de un medio de comunicación
condenado a no-sé-qué, no-sé-cuántos?
Santi Rodríguez i Serra
A pagar 25.000 euros...
Francisco Marco Fernández
¿Que yo estoy condenado a pagar 25.000 euros?
Santi Rodríguez i Serra
No, usted no. Un medio de comunicación ha sido condenado a pagar 25.000 euros a una persona –i li prego que em tingui en compte el temps en el moment
en què he de fer aclariments– por publicar un informe en relación con él cuyo origen, de ese informe, era
una investigación o un documento de su empresa que
era falso y además con informaciones obtenidas ilegalmente. Si quiere más información, el diario es El
economista, y la persona Javier Tallada.
Francisco Marco Fernández
Le leeré... Es que yo creo que a usted le pasa como al
Colegio de Abogados, que va siempre tarde. Le leeré lo que dice la Audiencia Provincial de Madrid con
respecto a esto. (Pausa.) Bueno, está en mi libro, ahora no me voy a poner a buscarlo porque es que no tengo ni ganas de entrar en esas cosas. Está en el libro,
está la sentencia, está referida la sentencia. Un juzgado de primera instancia hace cuatro años condenó a
un medio de comunicación. La Audiencia Provincial
lo absolvió, a ese mismo medio de comunicación, que
usted se atreve a decir aquí el nombre delante de todo el mundo, cosa que me parece... –yo no lo hago ni
con sus amigos, imagínese. Pero bueno, usted calumnia que te vas... La Audiencia Provincial de Madrid lo
absolvió, a ese mismo medio de comunicación, y no
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
18
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
era por revelación de secretos, era por honor. Era por...
(Pausa.) Oiga, yo, de verdad, si usted... Usted y yo podemos discutir de lo que usted quiera... (Veus de fons.)
No, no, no, no, es que usted utiliza nombres de terceros que yo voy a defender. Es que yo voy a defender...
13 d’abril de 2015
denunciados esos dos señores por la captación ilegal
de información –de forma previa a esa querella. Porque yo puse una querella contra esos dos señores por
venderse –por venderse..., a esos señores. Esos amigos
de ustedes, los que usted lleva en el librito. Esos mismos, tienen una querella ahí puesta.
El president
Un segon, un segon... Canvien les regles del joc: a partir d’ara quan algú vulgui la paraula me la demana, i
fins que no doni jo la paraula ningú interromp ningú.
Senyor Marco, té la paraula.
Francisco Marco Fernández
Eso por un lado. Absuelto. Ese medio de comunicación, absuelto. Y era por una cuestión de honor, no de
informes ni de nada, era por una disquisición sobre un
titular: sobre si Hacienda había sancionado o no había sancionado al señor equis –que usted lo nombra;
yo no sé ni por qué nombra a un empresario de Madrid. El Juzgado de instrucción 36 abre unas previas
–previas a La Camarga, por eso yo he dicho que yo
no estoy imputado ni por La Camarga ni por sus derivadas– abre unas previas porque ese señor, el señor
Tallada, se reúne con esos dos amigos de usted –y está en mi libro, está hasta en los textuales de las conversaciones– y le compra información a ese señor, a
ese amigo de ustedes, a ese que revela información teniendo un contrato de confidencialidad, ese mismo le
revela información y abre un procedimiento el Juzgado de instrucción 36 de Madrid. En esa misma denuncia incluso implicaba a un miembro del Partido Popular, ¿eh?, el señor Tallada. Pero, bueno, usted se olvida
también de eso.
Bueno, pues, el Juzgado de instrucción 36, después de
la instrucción que está llevando, ha dicho que ya no
quiere más, que se va a Barcelona. No se lo he pedido
yo: fue el propio Juzgado de instrucción 36. Pero yo,
de verdad: si usted hace afirmaciones rotundas sobre
lo que está constatado documentalmente en un juzgado... No lo puedo entender: usted y yo podemos discutir sobre el sexo de los ángeles, sobre su españolidad o
mi españolidad, sobre la independencia de Cataluña y
sobre lo que usted quiera, pero sobre lo que está en un
juzgado y los documentos que están en un juzgado o
en el colegio de abogados no vamos a discutir, porque
eso son datos objetivos. Y si usted viene aquí a utilizar ese tipo de información cuando es falsa, usted lo
único que está consiguiendo es que yo me vaya a un
juzgado y le denuncie una vez más, porque usted está
mintiendo, igual que mintió Alícia Sánchez-Camacho
el viernes. Está usted mintiendo: no existe ningún juzgado –ningún juzgado– que haya condenado al medio
de comunicación ese, porque la Audiencia Provincial
de Madrid lo absolvió, y es firme. Y está en mi libro,
está hasta publicado.
Yo no he pedido al Juzgado 36 de Madrid que envíe
la causa a Barcelona. El Juzgado 36 de Madrid dijo
a las partes: «Oigan, díganme ustedes, porque yo ya
no quiero esto, si lo tengo que enviar al Juzgado 32
de Barcelona o no.» ¿Por qué? ¿Sabe por qué lo quiere
enviar al Juzgado 32 de Barcelona? Porque ahí están
El president
Senyor Rodríguez, és el seu torn.
Santi Rodríguez i Serra
Amb caràcter previ, també, senyor president: és per
dir-li d’una vegada per totes al senyor Marco –i ja no
m’hi referiré més, que ni jo ni cap membre de la direcció del Partit Popular de Catalunya té com a amigues
aquestes dues persones a què tan despectivament es
refereix el senyor Marco, i ni tan sols hi hem tingut
cap mena de contacte, ni tan sols ens han donat absolutament cap mena d’informació. Perquè li quedi clar
també al senyor Marco.
El president
Consta en acta...
Santi Rodríguez i Serra
Gràcies.
El president
...i pot seguir amb l’interrogatori, senyor Rodríguez.
Santi Rodríguez i Serra
Doncs, seguirem. Señor Marco, a mediados de 2012,
Método 3 realizó un expediente de regulación de empleo, despidió a varios trabajadores, y el 12 de no­
viembre de 2012 presenta la liquidación de la empresa.
Dejó a deber nóminas, indemnizaciones a los trabajadores... ¿Qué pasó? ¿Cuáles fueron las circunstancias?
Francisco Marco Fernández
Simplemente realizamos un ERE, se pactó con todos
los trabajadores menos con cuatro. Dos de esos trabajadores..., uno está aquí, que es Elisenda Villena, se
pactó... con el procedimiento judicial se la resarció,
ella misma lo puede decir.
Y solamente a esas dos personas, amigos del Partido
Popular de Cataluña –a esas dos personas– son a las
únicas a las que no se les ha pagado –ni se les va a
pagar. Porque, como usted comprenderá, yo, a unos
señores que se dedican a filtrar información, no les pago, vamos, lo diga... quien lo diga.
Santi Rodríguez i Serra
Yo le he preguntado por el –amb permís, eh?– motivo
del ERE y por el motivo de la liquidación de la empresa.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 19
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
A ver, yo le voy a contestar, porque yo no tengo ningún problema, pero yo creo que esto no es motivo de
esta comisión. Pero yo le voy a contestar sin ningún
tipo de problema, porque es que no tengo nada que
ocultar. Simplemente se realizó un ERE porque estábamos inmersos en una crisis, le repito, igual que multitud de empresas –incluso de sus dirigentes, de dirigentes del Partido Popular, en sus empresas propias
también hacen ERE y las liquidan y no pasa nada.
Y yo realicé un ERE, punto. En una de las sociedades:
Método 3, SA.
Santi Rodríguez i Serra
Si no tengo mal entendido, el 6 de febrero cesó la actividad de Método 3. Incluso el 8 de febrero usted entregó su identificación como detective en el departamento de seguridad privada de la Generalitat. ¿Es esto
cierto?
Francisco Marco Fernández
No –no. El 8 de febrero se entrega el libro de registro
de la persona que era titular de la licencia en Método 3, SA, que no era yo. Y se entregó en seguridad
privada, tal y como han publicado los medios de comunicación. Yo no he entregado nunca mi licencia; yo
sigo teniendo mi licencia en vigor y sigo trabajando –y
sigo trabajando todo el día, ¿eh?, o sea, como detective privado. Nunca me han quitado la licencia. (Veus
de fons.) Bah, no tengo ni idea. La fecha de liquidación no se la puedo decir... Se la diría, no tengo ningún problema.
Santi Rodríguez i Serra
Es decir: usted, durante 2012, se ve en la obligación
no solo de hacer un expediente de regulación de empleo, sino de liquidar la empresa; afectado, evidentemente por la crisis, cesa la actividad el 6 de febrero.
Y debe ser casualidad, ¿no?, pues, que la cinta ya empieza a aparecer publicada –o se tiene conocimiento
de la existencia del CD o de la grabación de La Camarga– precisamente el mismo 8 de febrero, que es
cuando el diario El Mundo contacta con la señora Alícia Sánchez-Camacho para decirle que tiene esa grabación –debe ser casualidad, todo esto, ¿no?
Francisco Marco Fernández
Yo cuando el diario El Mundo contacta con Alícia
Sánchez-Camacho no tengo ni idea. Yo no liquido
una empresa, no: yo liquido una sociedad de un grupo
de empresas –una sociedad. Yo seguía trabajando, yo
estaba trabajando. Cuando los miembros de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado vinieron a detenerme, provocados por una denuncia de su partido, yo
estaba trabajando con una sociedad. Es que no sé qué
me estaba usted preguntando.
La sociedad... O sea, una cosa es una empresa. Una
empresa puede tener un grupo, multitud de sociedades a su alrededor, y una de las sociedades..., entre
13 d’abril de 2015
otras cosas porque mi padre había muerto y tenía acciones de esa sociedad, en Método 3, SA, y había que
liquidarla y reestructurar. Simple y llanamente. Y se
hizo un ERE de esa sociedad. Punto. Si usted pretende...
Santi Rodríguez i Serra
Por eso se quedó sin trabajadores.
Francisco Marco Fernández
Si usted... ¿Eh? (Veus de fons.) ¿Método 3, SA? Sí, hicimos un ERE, un expediente de regulación de empleo, sí.
Santi Rodríguez i Serra
Bien. No, lo digo porque usted después va acusando
a todo el mundo de que el objetivo de todas las acusaciones y de toda la problemática de la grabación de
La Camarga es destruir a Método 3 y la realidad es
que Método 3 estaba destruida con anterioridad, ¿eh?
–estaba destruida con anterioridad. No era simplemente...
Francisco Marco Fernández
Yo es que...
Santi Rodríguez i Serra
Ahora termino yo... No era simplemente una liquidación de la empresa por motivo de unas acciones, sino
que era por problemas económicos, como mínimo, de
esa empresa. Siguiente pregunta: el 7 de febrero...
Francisco Marco Fernández
(L’orador comença a parlar sense fer ús del micròfon,
motiu pel qual no n’han quedat enregistrats els primers
mots.) ...afirmación. Si me deja contestar. (Veus de fons.)
Santi Rodríguez i Serra
Gràcies, president. Tengo entendido que el archivo de
audio fue encontrado por la policía en el registro...,
que, por cierto: en relación con el registro de la policía, he traído también –por si a usted le interesa, que
veo que no lo conoce, el auto de entrada y registro del
Juzgado número 14, que consta en el sumario. (L’orador mostra un full.) Lo dejaré también a disposición de
la comisión para que no se vuelva a decir nunca más
que la policía allanó la sede de Método 3, sino que fue
una entrada autorizada y vigilada por el secretario judicial del 14. Si quieren el acta, también, de la entrada
judicial, también está en el sumario y podría formar
parte, ¿eh?
Seguimos. Pues, aparece el audio de La Camarga y
la policía detecta que el último acceso a ese audio fue
el día 7 de febrero, cuando Método 3 había cesado la
actividad y precisamente ya no podía haber nadie más
en la empresa que usted.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
20
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
Mire, yo he empezado esta alocución, creo recordar,
diciendo que no creo que ni el Ministerio del Interior
ni la UDEF hayan actuado contra Método 3, porque
eso sería creerme alguien que no soy. Por lo tanto, que
usted me diga que si se ha hecho todo esto..., para acabar con Método 3... No lo he dicho nunca: yo no lo he
dicho nunca, usted no ponga palabras en mi boca que
yo no he dicho, porque yo he dicho otra cosa.
Mire, la definición de allanar es «entrar»; si usted
quiere, la busca. Yo también, creo que a preguntas del
Partit dels Socialistes de Catalunya, he dicho que había un auto de entrega y registro. Auto de entrega y
registro..., usted perdone, yo no sé si el Partit dels Socialistes, o Esquerra Republicana..., yo he dicho que
había un auto de entrega y registro, auto de entrega
y registro motivado por una denuncia del Partido Popular de Cataluña y con una declaración de un señor
de Método 3. Yo no he dicho que no hubiese auto de
entrega y registro. Pero, una vez más, usted está inventando. Porque ahora ya no solamente se inventa documentos judiciales, sentencias inexistentes y resoluciones de colegios profesionales que tienen, pues, con
posterioridad otra resolución sino..., ahora que dice
que yo he dicho palabras que yo no acabo de decir.
Le vuelvo a repetir: ¿auto de entrada y registro? Sí
–¿auto de entrada y registro? Sí. ¿Motivado por qué?
Por una denuncia de la dirigente de su partido, a través de un miembro del partido –denuncia sin firmar,
le repito: sin firmar– con un auto de entrega y registro.
¡Solo faltaría! ¿Pero quién se creen ustedes? Solo faltaría. En España no hay ningún miembro de una fuerza y cuerpo de seguridad del Estado que se atreva a
entrar en una oficina sin un auto de entrada y registro.
Estamos en un estado democrático y de derecho. Lo
estamos –por lo menos, que yo sepa.
Porque..., ¿sabe por qué? Porque yo estoy hoy aquí.
Mire, les he escuchado a ustedes decir..., cuando sus
compañeros del Parlament me querían citar aquí a la
Comisión de Asuntos Institucionales, les he escuchado a ustedes decir: «¿Cómo vamos a dar altavoz al señor Marco, a la defensa del señor Marco?» Sí, tengo
derecho. Me lo otorga la Constitución. Tengo derecho
a defenderme, tengo derecho a venir aquí y a decir que
ustedes han mentido. Pero ustedes, y algunos de sus
compañeros, porque han dicho cosas..., si quiere le leo
todo lo que han dicho sobre mí, que son verdaderas
barbaridades.
Y yo pensaba..., y se lo digo de verdad: yo pensaba
que hoy usted, señor Rodríguez, y su compañero el señor Millo, que son los que más han hablado, me pedirían perdón. Porque existen multitud de sentencias
judiciales que contradicen todo lo que ustedes dicen.
Pero yo vengo, me siento aquí, y usted sigue utilizando..., su jefa de partido el otro día se salta todas esas
sentencias judiciales y es como si no existiesen y usted se sienta hoy aquí a utilizar sentencias antiguas
que hay sentencias posteriores que lo contradicen y se
queda tan ancho...
No lo puedo entender. No puedo entender cómo un
parlamentario de Cataluña está utilizando informa-
13 d’abril de 2015
ción falseada, información irreal, información anticuada, para atacar a un ciudadano privado que no vive
de la Administración, que no cobra el sueldo público
que usted cobra... No lo puedo entender, qué necesidad tiene usted de atacarme hoy aquí. Yo no soy su
compañero parlamentario, soy un empresario, que cada ataque que ustedes me han hecho me estaba afectando en mi vida personal. ¿Usted lo puede entender?
No, no...
El president
Un segon, senyor Marco.
Francisco Marco Fernández
...es que es muy fuerte.
El president
Un segon, senyor Marco.
Francisco Marco Fernández
Es que yo estoy aquí con mi mujer, que mi mujer ha
tenido que soportar que su policía revisase la mochila
de mis niños. Pero ¿cómo se puede entender, quién se
creen ustedes? Existen derechos fundamentales... (El
president retira l’ús del micròfon a l’orador i aquest
continua parlant uns moments.)
El president
Un segon. En la intervenció inicial crec que ha exposat
amb claredat aquests aspectes respecte al comprensible impacte en la seva vida personal, però està en una
comissió parlamentària, aquí hi ha unes preguntes que
s’han de respondre als diputats. No sé si el senyor Rodríguez, respecte al torn anterior, dóna per respostes
les preguntes? Li havia formulat una sèrie de preguntes, el senyor Rodríguez. (Veus de fons.) Doncs, senyor
Rodríguez, repregunti, si us plau, en aquells aspectes
que consideri que no han quedat respostos.
Santi Rodríguez i Serra
És que la tècnica del senyor Marco és: en comptes de
respondre les preguntes que li faig, atacar-nos constantment. Aleshores així fa difícil mantenir una certa
conversa, perquè jo ara li hauria de rebatre coses que
ell ha dit, sense que m’hagi donat resposta a la pregunta que jo li he fet.
El president
Per això li estava concedint un torn que repreguntés
aquelles qüestions que considera que no ha respost, i
jo requeriré al senyor Marco que doni compliment...
Santi Rodríguez i Serra
Doncs, sí, miri, la pregunta és molt fàcil: l’informe de
la policia després de l’entrada de registre a Método 3
diu que troba un arxiu d’àudio de la gravació de La
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 21
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Camarga en un ordinador que ha estat manipulat per
última vegada el dia 7, que és precisament el dia abans
que aquest arxiu d’àudio circula pels mitjans de comunicació. Què té a dir d’això?
El president
Farem una a una, senyor Rodríguez. Li sembla que
fem una a una, així evitem la dispersió? (Pausa.) Senyor Marco.
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Yo se lo explico sin ningún tipo de problema. Mire, yo
el día 15 declaro que yo no la ordené ni la realicé, como ha quedado probado con posterioridad, porque yo
estaba fuera de Barcelona. Y yo aporto un documento de un hotel y de un trafic que..., de dos años antes,
¿eh?, y las transferencias bancarias, algo que es imposible de manipular, porque lo aporta un hotel, se aportan las transferencias, etcétera.
Senyor Rodríguez, següent pregunta.
Yo a mis dos empleados a los que usted se ha referido
les digo, en los calabozos: «No os preocupéis, tirad
todos contra mí» –es así de sencillo–, «yo soy el jefe, yo asumo la responsabilidad, vosotros decid que
soy yo, y yo ya me defenderé.» Esto es así de sencillo, luego ellos mismos, en las múltiples declaraciones
que han hecho a través de los juzgados, a través de...,
lo han dicho. La Policía Nacional realizó un informe
que está y que lo tienen ustedes en los autos del 14,
donde dice que yo no tuve nada que ver en la contratación, en la realización, ni nada, porque yo estaba
fuera de Barcelona, y así lo reconocen. Otra cosa es
que unos señores, que después de setenta y dos horas masacrados por una policía por no haber realizado nada ilegal, bueno, digan allí mismo..., es que no
tiene ningún tipo de problema, fui yo el que se lo dije:
«Tirad contra mí que yo soy el jefe y yo ya me defenderé.» Punto. Algo –algo– que me loa. Si Alícia
Sánchez-Camacho hubiese hecho lo mismo, no estaríamos aquí ninguno.
Santi Rodríguez i Serra
El president
Em permet un comentari, també, en defensa..., no?,
perquè en la intervenció anterior, doncs, ha fet una sèrie d’acusacions. Però només li diré dues coses: a mi
em fa la impressió que el senyor Marco deu tenir algun tipus de problema. Acaba de repetir ara que es va
allanar la seu de Método 3; en el moment que es fa
amb autorització judicial crec que no hi ha cap mena
d’«allanament». En primer lloc.
Gràcies, senyor Marco. Senyor Rodríguez, té dos minuts addicionals, atès el desenvolupament del torn.
I, en segon lloc, jo crec que faria bé el senyor Marco
de rellegir-se el llibre que ell mateix va escriure, perquè llavors segurament trobaria també algunes contradiccions amb el que està dient avui mateix aquí.
Francisco Marco Fernández
Però anem a un altre tema: el 15 de febrer..., el señor
Marco..., ha hecho referencia usted ahora mismo: fue
a declarar voluntariamente a la Policía y negó haber
ordenado las escuchas. Sin embargo, el señor Borreguero, en declaración a la Policía el 18 de febrero, dice: «Julián Peribáñez sacó fotografías de la otra persona, no de Sánchez-Camacho, puesto que Francisco
Marco ordenó que no le sacaran fotos.» La señora Villena, en declaración judicial, el 21 de febrero, dijo:
«Ese día Francisco Marco me dice: “¿Que qué? Que
preparen una grabadora para Alícia Sánchez-Cama­
cho y que se la lleven a La Camarga.”» Y usted el 21
de febrero dice en sede judicial: «Yo ni ordené, ni dirigí, ni tuve conocimiento en ningún momento de que
se iba a producir esa comida ni una grabación de la
misma.» Creo que todo son declaraciones contradictorias, alguien debe mentir.
Santi Rodríguez i Serra
Francisco Marco Fernández
Perdone, tiene usted razón. Me había hecho multitud
de preguntas, le he contestado a varias y a esta no.
Pregúnteselo a una de las personas que están en ese
libro, que aparece en una querella puesta en el Juzgado de instrucción número 33 de Barcelona, donde pone –donde está certificado, además–: el día 15, cuando
yo declaré voluntariamente, para que no se me allanase con cuarenta y cinco policías, también lo dije. Hay
un SMS donde digo: «Me han dicho que estás fuera
de horas en la oficina. ¿Qué haces aquí?» O algo así;
el textual del SMS lo encontrará usted en mi libro, lo
encontrará usted en internet, porque está en la declaración, etcétera. Pregúnteselo a él.
El president
Santi Rodríguez i Serra
¿El expediente 20/718 se correspondía con un encargo
del PSC o del señor Zaragoza?
No.
Pero lo que sí que me imagino que usted tendrá, ya
que ha afirmado tan reiteradamente que la grabación
fue encargada por la señora Alícia Sánchez-Camacho
es el consentimiento para su grabación.
Francisco Marco Fernández
Lo he contestado antes, no.
Santi Rodríguez i Serra
Por lo tanto es una acusación sin pruebas. Puede ser
–puede ser– que para evitar precisamente que se le
pueda acusar de un delito penal condenado entre uno
a cuatro años.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
22
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
Mire, yo ya..., es que al final... Al final diré lo que no
tengo que decir. Mire, esta mañana –esta mañana–
un diario, Economía Digital, haciéndose eco de unas
manifestaciones de Victoria Álvarez, dice que hay un
pacto de confidencialidad. Yo a ese mismo diario ni
le confirmo, ni le desmiento; hoy aquí ni voy a confirmar, ni voy a desmentir, pero yo le voy a explicar,
porque yo he conocido muchos pactos de confidencialidad alrededor de mi vida, y hoy le voy a explicar, en
general, qué es lo que ocurre en estos pactos de confidencialidad. Estos pactos de confidencialidad la gente
se presenta y dice: «Mira...» –le recuerdo, antes del
levantamiento del secreto de sumario del Juzgado de
instrucción 14 de Barcelona. «Mira, yo tengo esto que
va a aparecer en un juzgado...» Y yo estoy en la teoría de las hipótesis, nunca en la del 14 de Barcelona,
jamás, estoy hablando que..., yo no estoy confirmando
que exista ningún pacto entre su dirigente y yo, confidencial. Pero estos pactos, como se materializan es:
«Mira, aquí tienes, todo esto te va a salir, te vamos
a masacrar como a una cucaracha, te vamos a enviar a
treinta personas a por ti, salvo –salvo– que tú firmes.»
Bueno, cuando yo aporto toda esta documentación,
que está bajo secreto de sumario y aun no se ha levantado, y la aporto y alguien firma, alguien se atreve...,
con unos asesores legales que aún no lo entiendo, se
atreve a firmar «sí –sí–, yo aporto determinada información que puede estar en un juzgado bajo secreto de
sumario» y usted va a firmar, lo que está reconociendo es un delito, un delito de revelación de secreto de
sumario, lo que está reconociendo, en esos múltiples
contratos de confidencialidad que se realizan, lo que
está reconociendo son unas amenazas condicionales:
«O firmas, o te masacro.»
Yo lo que la dirigente de su partido les explique... Yo
estoy seguro que usted ni me tiene inquina ni yo se la
tengo a usted, que usted... Yo soy una persona que ha
pasado por aquí y que a usted no le importo, usted está defendiendo a su dirigente; pregúntele a su dirigente, porque estoy seguro que a ustedes también les ha
mentido.
Santi Rodríguez i Serra
O sea, me imagino que con toda la parrafada que nos
ha contestado es que no, no tiene un consentimiento
firmado.
Francisco Marco Fernández
Se lo he contestado antes al miembro del Partido de
los Socialistas de Cataluña, no hay ningún consentimiento firmado; yo si quiere se lo repito, se lo firmo
y se lo doy.
13 d’abril de 2015
chez-Camacho qué había dicho en la grabación si la
había pedido ella misma?
Francisco Marco Fernández
Mire, el informe de la grabación es un resumen, no
hay ni siquiera un textual de lo que se comentó, es
simplemente un resumen.
Santi Rodríguez i Serra
¿Qué vínculos tiene o ha tenido con miembros de
Convergència Democràtica de Catalunya, especialmente con Xavier Martorell?
Francisco Marco Fernández
Xavier Martorell es, ha sido y espero que siga siendo
amigo mío.
Santi Rodríguez i Serra
¿Por qué Método 3 le pagaba el renting de un vehículo
cuando era director general de la Generalitat adscrito
a Presidencia?
Francisco Marco Fernández
Yo espero que el señor Martorell haga lo mismo que
yo y se vaya a un juzgado de guardia, porque existe
una sentencia que dice lo contrario. Usted se está refiriendo a lo que dijo un medio de comunicación hace
no sé cuánto tiempo y lo que dicen esos dos señores en
un librito, pero hay un juzgado que dice lo contrario,
hay un juzgado que dice –que dice–, un juzgado, el
Juzgado de instrucción número 24 de Barcelona, dice que yo le presté –presté– mi vehículo particular al
señor Martorell entre cuatro y seis días, y lo dice en
un auto, pero en un auto que tiene quince días o veinte días. No entiendo, yo de verdad que no lo entiendo,
que usted siga manteniendo..., –y que su dirigente lo
hiciese el otro día– sigan manteniendo cuestiones que
han dilucidado los juzgados, es que no lo puedo entender. Porque solamente lo puedo entender si usted
quiere venir aquí una vez más a vilipendiarme y a calumniar a terceras personas. Hay sentencias judiciales, autos judiciales que usted no se puede saltar, usted
no se los puede saltar. Y hay un juzgado de instrucción, el 24, que dice lo contrario a eso, y usted viene
aquí y lo suelta.
El president
Senyor Rodríguez...
Santi Rodríguez i Serra
Santi Rodríguez i Serra
Gracias. Si quien pidió la grabación fuera Alícia Sánchez-Camacho, ¿no encuentra extraño que el informe
que se redactó de esa grabación hiciera referencia precisamente a lo que la misma Sánchez-Camacho había
dicho? ¿Para qué era necesario decirle a la señora Sán-
Mi impresión es que quien vilipendia y calumnia continuamente es usted, no solo aquí, sino también en los
medios de comunicación. En cualquier caso, hablando
de los medios de comunicación, usted el 17 de octubre, en una televisión, afirmó que se le pagara el coche
al señor Martorell y no dijo nada de que se le prestara
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 23
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
el coche en alguna ocasión. Era raro que fuera también a su nombre como conductor habitual, ¿no?
Francisco Marco Fernández
¿Yo he dicho eso?
Santi Rodríguez i Serra
Diecisiete de octubre en el programa 8 al dia con el
señor Josep Cuní, usted negó que el señor Martorell
condujera un coche de Método 3.
Francisco Marco Fernández
Ah, he entendido lo contrario, perdone. Obviamente,
es que el señor Martorell no conducía ningún coche
de Método 3, el señor Martorell... Mire, es que al final, le vuelvo a repetir, hay una sentencia que dice lo
contrario, pero yo se lo voy a explicar, que es que no
tengo ningún problema. El señor Martorell tenía un
vehículo, se tenía que ir de viaje, necesitaba..., no tenía vehículo, se tenía que ir de viaje, ya no trabajaba
en el Barça y simplemente le presté mi vehículo particular y, como iba a cruzar una frontera, comunicamos
a la compañía de seguros «oiga, el conductor habitual
de este vehículo va a ser el señor tal y tal...», por cuestiones del seguro. Ese coche..., he aportado yo facturas, facturas de talleres donde lo llevaba yo, el parquin
donde estaba, etcétera. Ha habido un juez –que creo
que de leyes sabe un poco más que usted– que ha dicho lo contrario, y usted sigue afirmando eso porque
lo dijo un medio de comunicación. No lo consigo entender, es que no lo consigo, no consigo entender nada
de los que usted está haciendo. No consigo entender
que su dirigente el otro día mostrase aquí dos páginas
de un medio de comunicación dando una lista de una
gente, sin ningún tipo de pudor, que los juzgados han
dicho lo contrario. No lo consigo entender. No consigo
entender que ustedes vengan aquí hoy a decir que yo
le dejaba o no le dejaba un coche a un señor que ya ha
asumido sus responsabilidades políticas –su dirigente,
no–, y que hay un juzgado que dice lo contrario. No
lo consigo entender. No consigo entender cómo usted
hoy se ha venido aquí a decir que a mí me han expulsado de un colegio profesional cuando es mentira. No
lo consigo entender. No consigo entender cómo usted
hoy ha venido aquí a decir que hay un juzgado de primera instancia que condenó a un medio de comunicación, cuando es mentira.
Pero no es que lo diga yo, yo no quiero que estos señores tengan fe en mí, es que lo dicen los juzgados. ¿Qué
es usted más que un juez? Más que la Policía, posiblemente, porque la dirigen para ir contra mí, ¿pero
más que un juez, también? ¿Más que el fiscal jefe de
Cataluña, que dice que yo no era ninguna red organizada a los ocho días de haberme detenido? ¿Más que
él también? Que yo no entro en su juego parlamentario, que si ustedes se quieren insultar, se quieren gritar, se quieren decir las verdaderas barbaridades que
tenemos que ver todos los ciudadanos todos los días,
es su problema, va en su sueldo; en el mío, no. Yo soy
un empresario, no tengo ni que estar hoy aquí, ni que
13 d’abril de 2015
haber estado tres días detenido, ni que aguantar que
usted me realice preguntas tendenciosas, cuando hay
juzgados que dicen lo contrario, juzgados, no yo, juzgados. Que a su dirigente, por decir esas barbaridades el viernes, le he puesto una querella esta mañana.
¿Que me tengo que pasar los días en los juzgados con
todos ustedes?
El president
Senyor Marco, permeti’m un aclariment, purament
formal: sí que té l’obligació d’estar aquí perquè ho preveu el Reglament de la cambra i la jurisdicció, com
tanta altra gent que compareix per donar la seva opinió, per defensar-se, també.
I, per tant, senyor Rodríguez, li queden deu segons.
Santi Rodríguez i Serra
Amb deu segons, però sí que faré com a mínim una
primera consideració. Jo no he insultat ningú... Usted
sí, lleva días haciéndolo –lleva días haciéndolo. Yo solo le hago preguntas de aspectos que considero que
son contradictorios en todas sus declaraciones, en todas sus manifestaciones y contradictorios con lo que
manifiestan otras personas. Y el que está aquí p­a ra
responder es usted, no para hacer preguntas ni para hacerme preguntas a mí. En todo caso, es usted el
que tiene que hacer preguntas.
Pero mire, como ya no me queda tiempo, sí terminaré con lo que creo que es la conclusión, que es precisamente la cortina de humo, no solo porque sea el
título de un libro –que, por cierto, ahora entregaré al
letrado de la cámara para que esté a disposición de
todos los miembros de la comisión que lo consideren conveniente; de forma igual a como una persona
también entregó un CD diciendo su contenido, ¿no?–,
esa cortina de humo es que precisamente, señor Marco, la filtración de esa grabación... (Remor de veus.)
Suposo que dec poder parlar com la resta de diputats... La filtración de esa grabación se produce como antídoto al hecho de que, en esas fechas, estaba a punto de publicarse la declaración íntegra de la
señora Álvarez ante el juez de la Audiencia Nacional, que se publicó precisamente el 12 de febrero, y
que poner al descubierto los trapos sucios del señor
Pujol Ferrusola fuera tapado con la aparición de una
grabación de una comida y la acusación a la señora
Sánchez-Camacho, señor Marco. Y usted –usted– ha
sido el colaborador necesario para perpetrar esa estrategia.
Mire, nosotros tampoco no queremos colaborar a que
de esta comisión se haga un espectáculo televisivo, en
todo caso, quienes lo hacen son aquellos que, como
usted, luego van por los platós de la televisión a explicar sus teorías, cuando nadie puede replicarles.
El president
Gràcies. Passem al torn de... (Veus de fons.) Entenc
que no hi ha pregunta...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
24
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
El president
No, ya, pero...
Gràcies, senyor Marco.
13 d’abril de 2015
Senyor Rodríguez.
El president
Un minut, senyor Marco.
Francisco Marco Fernández
Yo a usted, al principio, cuando usted me ha hecho la
pregunta, le he preguntado, le he dicho: «¿Esto es una
pregunta o es una afirmación?» Usted ha dicho: «Es
una afirmación.» Entonces ahora no me diga que yo
no contesto a sus preguntas, yo contesto a sus afirmaciones, a esas afirmaciones tendenciosas.
Dos. La diferencia entre el CD de La Camarga y el libro que usted acaba de entregar es que hay un juzgado
de instrucción... ¿Me está escuchando?, porque yo he
tenido el respeto de escucharle. La diferencia entre el
CD de La Camarga y ese libro es que hay un juzgado
de instrucción que está investigando ese libro por un
delito; el CD de La Camarga, ninguno.
Y, vuelvo a repetir, no estoy de acuerdo en la difusión,
no estoy de acuerdo en la difusión. Me parece que lo
que ustedes, a puerta cerrada, escucharon puede ser
o puede no ser; en eso, ustedes tienen razón. ¿Yo la
tendré en algo? Porque a usted solamente le interesa
atacarme.
Y, por último, yo a los platós de la televisión voy a
defenderme de las verdaderas barbaridades que se dicen aquí y en los medios de comunicación que ustedes
controlan. Porque, cuando a mí sus compañeros me
han querido citar, ustedes han dicho que yo no viniese, para no defenderme.
Y, por último, si el CD de La Camarga se ha utilizado para tapar los trapos sucios de la familia Pujol y
de Jordi Pujol Ferrusola, mire, si usted me pide mi
valoración personal le diré que me parece muy bien
que haya un juzgado –la Audiencia Nacional, un juzgado de instrucción aquí– que esté investigando la posible corrupción –la posible corrupción– de la familia
Pujol y de la familia Pujol Ferrusola, me parece muy
bien, como ciudadano, extremadamente bien. Pero usted no mezcle la política con una actividad empresarial, no la mezcle, porque ahí viene la raíz de todo el
problema, que su dirigente –su dirigente– mezcló una
comida con una señora que tenía una relación personal con el hijo de un político, supuestamente, para hacerle daño y ese es el verdadero problema de todo esto. A los Pujol, que los juzguen. Si han robado, ¡que
los condenen! Yo no seré quien los defienda, porque
no los conozco, pero si a ellos me los encontrase les
saludaría, a Alícia Sánchez-Camacho, no, porque ella
me envío a mí y a personas de mi entorno –le repito,
privándome de mi libertad, de mi libertad– tres días,
y de mi libertad de deambulación seis meses, con la
Policía en mi casa, y ustedes dando ruedas de prensa,
no en los platós, dando ruedas de prensa a los medios
de comunicación diciendo lo malo que era yo, el espía
malvado.
Santi Rodríguez i Serra
Per una contradicció. Bé, hi haurien molts més motius, però una contradicció, perquè, de fet, tota la compareixença del senyor Marco i totes les declaracions
que ha fet el senyor Marco, des de fa un parell d’anys
cap aquí, són una contradicció en si mateixa. Però, almenys, una, per explicar al senyor Marco que el nostre grup parlamentari va dir que no comparegués en
aquest Parlament en una comissió legislativa, perquè
l’objectiu de les comissions legislatives és molt diferent que escoltar els espectacles que hem escoltat avui
i, en canvi, vam dir que ho fes en aquesta comissió
d’investigació.
El president
Que consta en acta.
Si li sembla, senyor Marco, passarem, ara, al Grup
Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat
Joan Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president. I agrair la presència del senyor
Marco. Jo, si em permet el president, volia fer dues
consideracions primeres. La primera, també, doncs,
una reflexió que li volíem traslladar...
El president
Disculpi un moment, senyor Mena...
Joan Mena Arca
Sí...
El president
Fem una parada de cinc minuts, que, ara, el compareixent ha de miccionar.
La sessió se suspèn a tres quarts de dotze del matí i deu
minuts i es reprèn a les dotze del migdia i set minuts.
El president
Doncs, reprenem la sessió. En aquest cas, disculpi, senyor Mena, és el torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Joan Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies de nou, president. Bé, jo deia que volia fer
abans dues consideracions. La primera és ja comunicar-li, senyor Marco, que nosaltres no participarem
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 25
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
d’aquesta estratègia que sembla que té algun grup de
desacreditar constantment la persona que ve a fer les
compareixences, perquè vostè ens podrà agradar més
o menys, podrem creure el que diu o el podrem no
creure, però no participarem en aquesta estratègia de
desacreditar-lo a nivell personal, perquè com a mínim
vostè avui ha vingut a donar les explicacions que calen. Jo vull recordar que encara esperem que el senyor
Moragas, el senyor Fernández Díaz o el senyor Montoro tinguin la poca vergonya de venir en seu parlamentària i donar totes les explicacions que calguin.
Però vull fer també una segona consideració, i aquesta, senyor Marco, també aniria per a vostè. No faci
vostè el contrari, no desacrediti tampoc la tasca dels
diputats i les diputades, que la podrem fer millor o pitjor, però jo li vull dir, senyor Marco, perquè, si no,
doncs, no em quedaria tranquil, que en el meu sou no
entra insultar ni dir mentides, perquè el dia que en el
meu sou entri insultar jo marxaré, perquè jo no vinc
aquí ni a insultar ningú ni a dir mentides de ningú;
vinc a fer la feina, a fer l’encàrrec que tenim dels catalans i les catalanes i a fer que aquesta comissió no es
converteixi en un espectacle, que és el que molta gent
al final acaba pensant.
Dit això, crec que també és un moment interessant per
poder ressituar què és el que fem en aquesta comissió parlamentària. Aquesta comissió parlamentària es
va constituir pocs dies després que l’expresident Pujol declarés que era un defraudador fiscal. Hi havia
una fortuna sospitosa, dubtosa, de la família Pujol i,
en aquest sentit, vostè ha vingut en aquesta comissió
–o almenys així ho entenem des del Grup d’Iniciativa
i Esquerra Unida– per veure si ens pot treure, ens pot
donar explicacions de com és que una persona amb altes responsabilitats a la vida política catalana, com és
la senyora Sánchez-Camacho, tenia informació o presumpta informació de comportaments dubtosos de la
família Pujol i va estar cinc anys sense posar-ho en
coneixement de la justícia.
Jo crec, senyor Marco, que tot plegat ens situa i ens
emmarca per què estem en aquesta comissió parlamentària, que, ho repeteixo, no és un espectacle ni és
un xou televisiu.
Dit això, senyor Marco, ens interessa molt situar el
focus en el que vostè deia a la seva intervenció inicial i després a preguntes d’alguns dels diputats sobre
l’entorn de la senyora Sánchez-Camacho. Vostè deia que qui li havia fet l’encàrrec de la gravació de La
Camarga era l’entorn personal de la senyora SánchezCamacho. A mi m’agradaria, senyor Marco, que vostè
avui fos valent i ens digués nom i cognoms d’aquest
entorn.
13 d’abril de 2015
muchísimo menos que vengan ustedes aquí a insultarse ni nada por el estilo, aunque desde la bancada Popular ha aparecido en algún momento la necesidad de
masacrarme a mí para defender sus posiciones.
La pregunta que usted me ha hecho se la voy a decir,
y yo quiero... Ustedes no entendieron al señor Sánchez
Carreté. Les podrá, como usted ha dicho, gustar más,
menos, el personaje, pero ustedes tienen que entender que los profesionales liberales tenemos una cuestión, que se llama secreto profesional, que para nosotros
es fundamental, que el día que yo me ponga a decir...,
venga aquí, a un juzgado, donde sea, a decir el nombre
de un solo cliente, tendré que cerrar. Si yo después de dieciséis policías, cuarenta y cinco en mi casa, tres noches
de calabozo, y teniendo a los dos fiscales más importantes de Cataluña delante de mí me acogí a mi secreto profesional, imagínese hoy, después de dos años. Es que es
mi obligación, pero es que es mi obligación.
Yo entiendo lo que usted me dice, y yo entiendo que
usted me diga: «Sea usted valiente.» Es que no es
que sea valiente o no, es que si lo hago, cojo el Código penal, me voy a un juzgado directamente a que me
acusen, y con toda la razón del mundo. Yo me debo
a mi profesión, me debo a mi secreto profesional, y
jamás lo revelaré, ni aquí, ni en el Tribunal Constitucional, ni donde sea.
Joan Mena Arca
Bé, llavors, intentant, diguéssim, fer un marc de les
respostes que vostè donava, vostè ha dit que no va tenir l’encàrrec del Partit Socialista com a institució, de
cap element institucionalitzat del Partit dels Socialistes de Catalunya. Entenc que podria ser, senyor Marco, alguna persona vinculada al Partit dels Socialistes
de Catalunya i que formés part de l’entorn personal de
la senyora Camacho?
Francisco Marco Fernández
He dicho más. He dicho: «Ni el PSC, ni el PSC de forma institucional, ni el entorno del PSC de forma institucional.» O sea, he querido desvincular absolutamente al Partido de los Socialistas de Cataluña, porque no
es así, porque ellos no estaban ni implicados ni involucrados. El nombre, la afiliación, el origen, no os lo voy
a decir, ya no les voy a centrar más al personaje. Simplemente le diré que era del entorno más personal de
Alícia Sánchez-Camacho, el más personal. Y, para mí,
el entorno más personal es mi familia, mi pareja, mis
ascendientes y mis descendientes, nadie más. Ese es el
entorno personal. El profesional es mi entorno laboral.
Joan Mena Arca
Francisco Marco Fernández
Lo primero, muchísimas gracias por no entrar en los
ataques personales. Lo segundo, si se ha entendido
que yo consideraba que ustedes venían aquí a insultarse, tendré que corregir mis palabras. Yo lo que quería
decir es que en su sueldo están las cuitas entre partidos y las discusiones entre partidos, que es por lo menos la percepción que recibimos los ciudadanos, ni
Però, li ho torno a repetir, un entorn personal amb vincles amb el Partit Socialista o no?
Francisco Marco Fernández
Me vuelvo a... Le vuelvo a referir que me tengo que
acoger a mi secreto profesional y no centrar de ningún
tipo de forma más la persona que nos lo encargó.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
26
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Joan Mena Arca
Molt bé. Sobre la senyora Sánchez-Camacho, vostè
diu que va mentir, no?, en aquesta comissió el passat
divendres. A mi m’agradaria, com li han dit també altres diputats d’aquesta comissió, si pot aportar les proves que demostrin aquesta mentida, perquè sí que en
seu parlamentària a la sessió del divendres la senyora Sánchez-Camacho va dir una mentida: ella va dir
que no havia tingut cap contacte amb la senyora Maria
Victoria Álvarez després del dinar de La Camarga i,
després, el mateix portaveu del Grup Popular, el senyor Santi Rodríguez, va reconèixer que era mentida,
perquè ells mateixos van dir que havien aportat, no
sé si a Fiscalia o a algun jutjat, una documentació de
Whatsapp entre la senyora Camacho i la senyora Maria Victoria Álvarez.
Per tant, senyor Marco, seria la segona mentida que
diu la senyora Sánchez-Camacho en aquesta comissió
parlamentària. Li ho repeteixo, té vostè alguna prova
que pugui aportar en aquesta comissió sobre aquestes
presumptes mentides de la senyora Camacho?
Francisco Marco Fernández
Mire, yo no solamente le he dicho que mintió este fin
de semana, sino que esta mañana le he puesto una
querella por mentir, simple y llanamente. No una, ni
dos, ni tres, si se lo he explicado al principio... Ella
dijo que me allanó, mentira; ella dijo que la grabación
era ilegal, mentira; ella dijo que yo investigué a la señora Turu, mentira; ella dijo que yo investigué a jueces, mentira.
Todo eso es mentira, y como todo eso es mentira yo
me he ido a ponerle una querella, pero no una. Usted a
lo mejor recordará una de las que dijo el viernes. Yo,
una retahíla, y por eso he ido al juzgado a ponerle la
querella. La hubiera puesto el sábado, el domingo, pero como no estaba, simplemente..., como el viernes yo
no pude comparecer, este fin de semana en los platós
he tenido que defender mi honor, que se intentó vulnerar de forma sangrante el viernes, por parte del Partido Popular de Cataluña y de su presidenta. Nada más.
Joan Mena Arca
Molt bé. Ha parlat vostè també d’amenaces, que havia
patit amenaces. Ens pot concretar una mica més per
part de qui, de quins entorns, si és de l’entorn del Partit Popular de Catalunya, si és, fins i tot, de l’entorn de
persones del Partit Popular vinculades amb els poders
de l’Estat; quin tipus d’amenaces són i de quines persones s’ha sentit vostè amenaçat?
Francisco Marco Fernández
No es que lo diga, es que lo he declarado judicialmente. O sea, a mí, cuando me detienen yo tengo que pedir un habeas corpus, porque unas horas antes se me
ha dicho desde el entorno de la información policial
que salvase a Alícia y que me callase la boca. Luego
se me han hecho multitud de amenazas a través de los
letrados del Partido Popular, que he escrito. No es que
13 d’abril de 2015
se lo diga ahora, es que yo lo he escrito, es que si escriben eso sobre mí, yo me voy a un juzgado, y ellos
no lo han hecho.
Es que multitud, o sea, simplemente, para que firmase, para que firmase unos documentos dijeron que me
iban a pisar como a una cucaracha y enviarme a treinta personas para denunciarme. Pero las amenazas peores son las de decirme, horas antes de mi detención:
«No, no, no te preocupes, te vamos a hacer una detención técnica.» Y, a la mañana siguiente, enviarme
a dieciséis policías a detenerme, cuando llevaban dos
días controlando mi vivienda, desde el día 16, o desde
el día... Sí, creo que me detuvieron el día 19, desde el
día 16; multitud, multitud.
Ahora, hay que ser justos. Desde la publicación del
libro, más o menos, me han dejado tranquilo, igual
que los medios de comunicación; me imagino que
tras darse cuenta de que todo lo que se había creado
alrededor de La Camarga y de los supuestos malvados espías de Método 3 era todo un bluf. También me
han dejado bastante en paz. Hasta hoy, bueno, hasta
el viernes. Yo había desaparecido, de los medios de
comunicación, absolutamente desaparecido. Yo lo que
quería era un perfil bajo, desaparecer, que nadie me
viese, seguir trabajando –seguir trabajando–, llegar a
final de mes, como el resto de los españoles y catalanes. Es lo único que quería. Pero ya me tienen aquí
otra vez, en los medios, etcétera.
Yo había escrito una novela con un único fin, aparecer en los medios de comunicación con algo blanco,
no con un libro sobre Método 3, el método confidencial, algo blanco, aparecer en los medios, sin tener que
hablar de La Camarga, hablando de una novela. Pero no me dejan. El viernes perdieron una oportunidad
inmensa, no meterse conmigo, y hubiera venido aquí
hoy, hubiera pasado sobrevolando y me hubiera ido a
mi casa con mi familia, que siempre están. Pero no
me dejan...
Joan Mena Arca
No el deixen, senyor Marco, diu vostè. Qui no el deixa? Tal com vostè mateix va dir en algun moment, que
es va descriure com a víctima dels lampistes de la policia, ens pot explicar què volia dir amb això?
Francisco Marco Fernández
A mí el victimismo no me gusta –a mí el victimismo
no me gusta– y yo no voy a hacer aquí un relato victimista de mi vida, porque, entre otras cosas, sería injusto conmigo mismo. Simplemente, a mí se me utilizó,
por parte de los medios de investigación en una lucha
política en la que yo no tengo nada que ver. Pero, ¿sabe
por qué? Si es que era muy sencillo. Si es que usted hablaba con Madrid y decían: «No, no, es que Francisco
Marco es del CNI catalán» –que no existe. Si hablaba
con los dirigentes o con la gente que manejaba información en Cataluña, decían: «No, no, no, si Francisco
Marco es del CNI español.» Ante eso, ante esos dos
choques de trenes es imposible estar tranquilo, y yo no
era ni del CNI catalán –que ni existe–, ni del CNI es-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 27
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
pañol, porque yo era un mero empresario, pero se me
vehiculó, se vehiculó todo lo que ocurrió políticamente, y aquí estoy hoy.
Que si usted pone en la web del Parlament «Método 3», en el buscador, no sé cuántas apariciones hay,
aparece Google, qué necesidad hay, si soy un empresario privado que no me dedico a investigarles a ustedes, que no me dedico a realizar informes para que
ustedes se peleen entre unos y otros, que todo eso es
ciencia ficción, que creo que el presidente lo digo, que
espionaje es otro, que esto es de Mortadelo y Filemón,
la discusión de la comisión de investigación del espionaje. Esto es de Mortadelo y Filemón. Yo era un empresario. ¿La mayor agencia de detectives española?
Seguramente. ¿La mejor? Eso quiero creer. Pero cuando a un empresario lo meten en cuitas políticas sale
escaldado, porque ni sé, ni quiero saber, ni estoy dentro ni nada.
Joan Mena Arca
Sí. El que passa, senyor Marco, és que jo crec que vostè abusa de les oracions impersonals. Vostè diu: «Se
me utilizó...», «se me metió...», «se me no sé qué...»,
«se me utilizó en las luchas políticas...» Digui vostè:
qui el va utilitzar?, en quines lluites polítiques?, quins
van ser aquests actors polítics?, i, segurament, el seu
relat tindrà molta més credibilitat.
13 d’abril de 2015
mi empresa. Sé, incluso, escribir. Pero no sé de política, porque nunca me ha interesado, más allá de lo que
le pueda interesar a un ciudadano normal.
El president
Senyor Mena, queden tretze segons. Si vol fer totes
les..., seguides. Si li sembla, eh? A poc a poc, tenim
paciència...
Joan Mena Arca
Volia aprofundir en aquest tema, però, atès que no tinc
més temps, volia situar-li, senyor Marco, dues preguntes, que intentaré que siguin tan concretes com sigui
possible.
La primera, vostè ha parlat d’uns pactes de confidencialitat. Volia saber, senyor Marco, amb qui i quan va
establir aquests pactes de confidencialitat?
I després, si puc fer...
Francisco Marco Fernández
No, yo no he reconocido haber firmado ningún pacto
de confidencialidad. No me debe haber entendido. He
dicho que, si existiese...
Joan Mena Arca
Francisco Marco Fernández
Yo sé que usted me lo agradecería, sé que los medios
de comunicación me lo agradecerían, pero..., y mis
abogados, incluso, me lo agradecerían, porque los
tendría que contratar. Yo no estoy aquí para inmolarme, ni para ser el héroe de nadie. Yo, simplemente, sé
quiénes y por qué, pero me lo reservo para mí, porque
tengo aún un poco de... Por lo menos, de conciencia
jurídica; dejémoslo ahí.
Joan Mena Arca
No ens diu tampoc quines són les lluites polítiques...
Francisco Marco Fernández
Es que eso no creo que me pertoque a mí. Yo eso se lo
digo... Más allá de estarme protegiendo jurídicamente, cuando hablo, utilizando impersonales, yo creo que
eso no me pertoca a mí. Yo creo que no se... Mire,
yo creo que no se entendería, si yo hablo hoy de mi
españolidad, y que no creo en la independencia, pero
también creo que no se me entendería en Madrid, si
yo hoy digo que la lucha que se está realizando contra
los medios que sustentan la independencia no es limpia. No creo que se entendiese ni una cosa ni la otra.
Y yo me quiero salir de aquí... Bueno, mi condición
política, ya la he tenido que decir, antes de que me vehiculasen con los movimientos independentistas; pero, ¿qué les aporta? Es que no les aporta nada, que yo
haga una reflexión política. No, no les aporta nada, de
verdad. De verdad. Porque yo no sé de política. Yo sé
de derecho, sé de investigación, sé de mi familia, sé de
Jo no dic que els hagi firmat; que els té. Els té o no els
té? Encara que siguin...
Francisco Marco Fernández
Mire, yo, quiero que me entienda, y voy a intentar contestarle a la pregunta... Si yo he venido aquí hoy es a
no mentir, y yo voy a intentar contestarle a la pregunta, para que usted me entienda, pero sin contestarle. Si
yo hubiese firmado algún pacto de confidencialidad...
Todos los pactos de confidencialidad conllevan una
pena pecuniaria si se rompen. Si yo hubiese firmado
un pacto de confidencialidad, estaría incumpliendo...,
si yo, y si lo confirmase, estaría incumpliendo eso, y,
por lo tanto, sería reo de una pena pecuniaria. Como
su partido no me la va a pagar, ni nadie me la va a pagar, sino que la tendría que pagar yo, y no me va bien,
en estos momentos, pagarla, ni confirmo ni desmiento
la existencia de unos pactos de confidencialidad.
Joan Mena Arca
I, en cas que existissin, a qui beneficiaria? A qui protegirien, aquests pactes de confidencialitat? A més
d’una part? A vostè, com a empresari? A qui va fer la
contractació de la gravació del dinar de La Camarga?
Francisco Marco Fernández
Eso es una gran pregunta. Única y exclusivamente, a
quien no se ha visto afectado jurídicamente por la grabación de La Camarga. Yo me he visto afectado jurídicamente.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
28
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Joan Mena Arca
Joan Mena Arca
Molt bé. Després, volia preguntar-li també sobre les
còpies de la conversa. Hi ha només una còpia que està
en mans de la justícia?
Vostè ha dit alguna vegada, en aquesta mateixa compareixença, sobre..., o ha insinuat, gairebé, que el Partit Popular controlava què és el que fa la policia, què
és el que feia fiscalia; no sé si té a veure amb les paraules que va dir la senyora Sánchez-Camacho, aquelles famoses del fiscal de confiança. Creu vostè, perquè ha tingut tractes amb aquesta contractació de la
gravació de La Camarga, que hi ha una sensació d’impunitat per a una part dels directius, dels dirigents polítics del nostre país respecte de la justícia?
Francisco Marco Fernández
Hay un original que está en manos de la justicia. Yo,
de verdad, y se lo digo..., y me gustaría decir lo contrario, pero es que Alícia Sánchez-Camacho tiene la
razón. Lo que ustedes han escuchado, que ha traído
aquí un señor, se llame Pujol Ferrusola o no se llame
Pujol Ferrusola, no es la conversación de La Camarga. Que lo que ronda por internet, seguramente, tampoco es la conversación de La Camarga. La conversación de La Camarga, solamente hay una, y está en el
Juzgado de instrucción 14. Si luego viene de Argentina, de Estados Unidos, se manipula o no se manipula,
yo no lo sé. Pero lo que ustedes han escuchado no es
la conversación de La Camarga. La conversación de
La Camarga es una, y está en el juzgado de instrucción.
Joan Mena Arca
Bé, jo li recordo, senyor Marco, que, precisament per
això, el nostre grup no va participar de l’escolta d’a­
questa gravació, perquè enteníem que nosaltres, si alguna cosa havíem d’escoltar, era l’original de la gravació, per tant, la que està testimoniada per la justícia
com a la gravació original.
Però jo li torno a preguntar: d’aquest original, se’n va
fer alguna còpia? Se’n van fer còpies?
Francisco Marco Fernández
¿Del máster original? No. A nuestro cliente se le entregó uno, que llevaba un corte inicial y un corte final, es
decir, antes de llegar a La Camarga y después de llegar de La Camarga. Y eso es lo que se le entregó. Que
eso es, posiblemente, lo que está rondando por internet o no, porque yo nunca he escuchado lo que ronda
por internet.
Joan Mena Arca
Vostè no ha escoltat mai ni el que ronda per internet, ni...
Francisco Marco Fernández
Yo jamás me atrevería a decir que controla la fiscalía.
Jamás. Cualquier cuestión que yo haya dicho sobre la
fiscalía catalana ha sido para loarla. Porque podía haber hecho una escabechina brutal, y centró la investigación, centró las situaciones; incluso, intentó impedir
que se archivase la cuestión de La Camarga, cuando,
obviamente, yo quería que se archivase, y Alícia Sánchez-Camacho también. Aun así, sigo diciéndole: no,
no. No, yo no creo que Alícia Sánchez-Camacho controle ni la fiscalía ni la judicatura. No lo creo.
Con respecto a las fuerzas y cuerpos de seguridad del
Estado, y me refiero en global, mire, creo que la policía española y la catalana son de las mejores policías
que existen en el mundo. Entre otras cosas porque en
muchas épocas, sin medios técnicos, han tenido que
realizar investigaciones utilizando la inteligencia, y
eso ha provocado que tengamos una gran policía.
Sé que a ustedes les apetece pensar que ese grupo de
treinta policías que andan rondando por Cataluña, y
se ha escrito en los medios, investigando la corrupción
de los políticos, son muy malos... Bueno. No, mire, yo
creo que los policías, incluso los que con nombres y
apellidos he citado yo, o han salido citados en otros
lados, son grandes servidores públicos, son personas
que han realizado grandes servicios contra el terrorismo; y que, a lo mejor, tienen dirigentes por encima
–y, obviamente, no es el Partido Popular de Cataluña,
obviamente no– que les hacen entrar, que les hacen
olvidarse de sus investigaciones técnicas y entrar en
investigaciones políticas. Yo es que eso no se lo puedo reprochar, ni a esos policías. Al que se lo tengo que
reprochar es a los dirigentes políticos. No creo, y lo
digo de corazón y sinceramente, que Alícia SánchezCamacho controle a la policía, ni muchísimo menos.
Francisco Marco Fernández
No. Por una cuestión muy sencilla, y usted quiero que
me entienda. Yo tengo firmado un pacto, un pacto público con Alícia Sánchez-Camacho, sobre lo que yo
no voy a hablar, sobre la conversación de La Camarga.
Yo soy falible, y como falible, si yo me dedico a hablar con ustedes hoy, o en los juzgados, o con la prensa, y yo he escuchado eso, puedo tener un lapsus linguae. Si no lo he escuchado, es imposible que yo tenga
un lapsus linguae. Por lo tanto, me he impedido a mí
mismo y he impedido a mi entorno más cercano escuchar esa grabación.
Joan Mena Arca
Molt bé. Una última pregunta, president. Vostè ja ens
ha dit, senyor Marco, que encara té la llicència de detectiu privat, o d’investigador privat. Jo li faig una pregunta, potser és tècnica, però molt concreta: Si vostè
hagués comès alguna il·legalitat, és a dir, si vostè hagués fet alguna gravació sense el consentiment d’alguna de les dues parts, vostè mantindria avui la llicència
de detectiu privat, o immediatament se li hauria retirat
per cometre una il·legalitat?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 29
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
En cuanto yo tenga una condena judicial de cualquier
tipo, a mí se me quita la licencia de detective privado.
De cualquier tipo. En cuanto yo tenga antecedentes
penales, si tengo algún día, aunque sea por una alcoholemia, se me retiraría la licencia de detective privado.
El president
Gràcies, senyor Mena. Passem ara al torn del Grup
Parlamentari de Ciutadans, en veu de l’il·lustre diputat
Carlos Carrizosa.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, señor presidente. Nosotros, habida cuenta de
que no hemos podido seguir íntegramente el contenido de la comparecencia, por respeto al compareciente,
a todos los presentes y a los medios de comunicación,
nosotros no formularemos preguntas, y nos estudiaremos el acta y las grabaciones de esta sesión.
Gracias.
13 d’abril de 2015
por un pacto de confidencialidad. No, no, yo no lo digo porque el secreto profesional que conlleva mi profesión así me obliga, y me obliga el Código penal, por
otro lado.
Yo no voy a entrar en diatribas de programas del corazón, como hizo Victoria Álvarez el otro día.
Si ustedes quieren que yo vaya un poco más allá, le diré: Si ustedes me preguntasen si yo, que no conozco al
señor Zaragoza, le repito, no le conozco personalmente, tuvo..., estuvo bien que dimitiese con relación a esto, le diré: no. No. Estoy yendo más allá, y le estoy diciendo: Me voy a acoger a mi secreto profesional. No
voy a hablar, no voy a decir... Pero la única pregunta
es: Háganme ustedes una pregunta, preguntándome si
yo, como ciudadano, pienso que es normal que el señor Zaragoza, involucrado en todo este follón, haya tenido que dimitir, y le diré: no. ¿Dónde está el delito?
Dejémonos... ¿Dónde está el delito? ¿Cuántos parlamentos hay en España con imputados por haber robado dinero de los españoles? Muchísimos. ¿Dónde está
el delito? ¿Dónde está la imputación del señor Zaragoza? ¿Pero dónde está? ¿Dónde está?
Gràcies, senyor Carrizosa, per l’explicació. És el torn,
aleshores, del Grup Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet.
Esa, le vuelvo a repetir, es mi opinión, y, como opinión –porque yo he estado intentando toda la mañana diferenciar entre opinión e información, o entre hechos y opinión–, le digo: es mi opinión, y es rebatible.
Se la rebatiría yo por sesenta y cinco sitios. Pero le estoy diciendo: es mi opinión.
Isabel Vallet Sànchez
Isabel Vallet Sànchez
Gràcies, president. Bon dia. Jo crec que vostè sap que
si una de les coses, o la més important, o de les més
importants que necessita saber aquesta cambra, i sobre la qual ha versat bona part del temps de les compareixences de la setmana passada i les d’aquesta, és
sobre qui va encarregar la gravació de La Camarga,
perquè entenem que qui ho va encarregar té una determinació molt clara respecte a les utilitats polítiques o
les finalitats polítiques per usar-la després, no?
Sí, sí. De moment no la rebatrem, perquè no volem esgotar temps. Però, en tot cas, si queda temps, en tot
cas, li farem el que és la nostra opinió sobre la dimissió del senyor Zaragoza, que, segurament, el cas d’Alícia Sánchez-Camacho seria un dels casos als quals
està lligada aquesta dimissió com a secretari d’organització.
El president
Vostè ja ha dit en reiterades ocasions que no dirà qui
serà, perquè trencaria un pacte de confidencialitat i
hauria de pagar una multa.
Jo li formularé dues preguntes, en les quals no ha de
dir noms, simplement ha de dir sí o no. I, per tant, crec
que, d’alguna manera, podrien, en tot cas, interpretar-se que està violant qualsevol mena de pacte.
La primera és: Vostè ha vingut a dir que l’entorn personal d’Alícia Sánchez-Camacho seria el qui ho havia
encarregat, i, és més, l’ha acotat: personal, cercle familiar, ascendents, descendents i parella, en tot cas.
Té alguna relació amb el que es va dir l’altre dia, sobre el fet que la senyora Camacho compartia moments
d’oci amb el senyor Zaragoza, i, per tant, indirectament, estaríem parlant d’aquesta possible parella?
Francisco Marco Fernández
Con respecto a la primera parte de la formulación de
su pregunta, que usted me ha dicho que yo no lo digo
En tot cas, la segona pregunta era sobre si la persona
que li ha encarregat la gravació estava en aquesta sala;
no la formularé.
I li preguntaré un altre cop sobre el tema dels pactes.
Ha dit... Els pactes, eh? Els que sí que ha dit que té, i
els que diu que no pot revelar, perquè, en tot cas, bé,
incorreria en una sanció pecuniària, ha dit, a més a
més. No ho pot revelar, entenc que el contingut; però
sí amb la persona que els ha pactat, o el partit que els
hagués pactat..., o tampoc?
Francisco Marco Fernández
Usted ha empezado su formulación diciendo que sí,
que yo he confirmado, que he dicho que tengo. Yo no
lo he confirmado nunca, que yo tenga un pacto de confidencialidad con Alícia Sánchez-Camacho. Nunca.
Isabel Vallet Sànchez
No he dicho con ella, ¿eh?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
30
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
No, no. Ni con ella, ni con nadie. Yo no he confirmado nunca tener un pacto de confidencialidad. Si los tu­
viese... (Veus de fons.) Bueno, es que yo creo que, si yo
tuviese un pacto de confidencialidad...
Mire, le voy a leer lo que he dicho esta mañana..., para
ajustarme a mis palabras. Bueno, me acuerdo de memoria, he dicho que lo firmé, que yo he firmado, mejor
dicho, que yo he firmado –y no me refiero a un pacto de confidencialidad– un pacto con Alícia SánchezCamacho en su propio nombre y en el del Partido Popular de Cataluña.
Y le repito, todos los pactos de confidencialidad o no
confidencialidad conllevan una pena pecuniaria, por
lo tanto, si yo incumplo mi parte del pacto de confidencialidad y yo he firmado, hipotéticamente yo hubiese firmado en nombre mío y en nombre de mi madre, por ejemplo, ella sería reo de la pena pecuniaria.
Si alguien, si el señor Fernández tuviese una empresa
y firma ese pacto de confidencialidad en nombre del
señor Fernández y de la empresa, sería reo de esa pena
pecuniaria el señor Fernández y la empresa.
Le vuelvo a repetir, Alícia Sánchez-Camacho tiene
firmado un pacto conmigo en su nombre y en el del
Partido Popular de Cataluña. Miren las cifras que bailan por los medios de comunicación sobre ese pacto,
mírenlas, que se asustarán.
Isabel Vallet Sànchez
D’acord. Llavors, d’aquest relat, del relat que acaba de
fer i del que està fent tota l’estona, vostè hauria arribat
o, en tot cas, hauria arribat a un acord, l’acord del cobrament dels vuitanta mil euros, que després no s’hauria cobrat, mai es cobraria. Llavors, pot aportar alguna prova que, d’alguna manera, pugui verificar el que
diu? El que diu sobre, bàsicament, el que ha dit que és
una mentida de la senyora Sánchez-Camacho.
Francisco Marco Fernández
La prueba sobre que mintió el viernes se la aporto aquí...,
está denunciada aquí. Sobre lo que he dicho o no he
dicho, más allá de lo que he dicho, no voy a decir, porque no puedo; no porque no quiera, porque no puedo, me
obliga la Ley de seguridad privada, me obliga el Código
penal, me obligan los pactos contractuales que yo tengo
firmados públicos, y si hubiese alguno privado, privado.
Isabel Vallet Sànchez
Torni’ns a explicar això d’aquesta denúncia per calúmnies. No sé si ho he acabat d’entendre, però ha vingut
a dir que interposava la denúncia per calúmnies i que
després oferiria el perdó o, en tot cas, signaria el perdó? Aquesta maniobra a què es deuria? No ho entenc,
eh? Vull dir...
Francisco Marco Fernández
Ya se lo digo yo, se lo digo muy claramente. Me parecería..., que creo recordar, a lo mejor no la enten-
13 d’abril de 2015
dí bien yo a doña Alícia el otro día, que dijo que no
habían imputados en sus filas, en las listas electorales que estaban haciendo, y creo que dijo: «Bueno,
uno que lo había estado, pero ya no lo está.» Claro, si
yo le pongo una querella a ella..., si yo le pongo la querella y la admiten a trámite, la imputarán. Como yo no
quiero afectar a las listas del Partido Popular de Cataluña, yo en cuanto ella se retracte... Si es que lo tiene
muy fácil, yo he puesto tres cuestiones muy sencillas
aquí, ella que venga, que se retracte en el juzgado, y
yo, al momento, le quito la querella. Y ya está, es así
de sencillo. Porque a mí..., o sea, yo lo que no quiero es..., yo quiero que me entiendan, es que yo no
quiero entrar en cuitas políticas, es que yo no quiero
entrar en afectaciones y que digan: «No, si está imputada, si no está imputada...», y, entonces, cada vez que
digan: «Está imputada porque Método 3 la imputó.»
No, uf!, lejos.
Es que no quiero salir en los medios de comunicación,
salvo por mi novela. No quiero, es que no quiero. Por
lo tanto, se lo quitaré en cuanto ella vaya y se retracte,
se lo quitaré. Es muy sencillo, en cuanto ella vaya y
diga: «No, es mentira, Francisco Marco no investigó a
la señora Turu.» Que vaya y lo diga: «No, es mentira,
Francisco Marco no investigó a jueces y a fiscales.»
Que vaya y lo diga: «No, es mentira, la grabación de
La Camarga no es ilegal.» Que vaya y lo diga. Son
tres puntos principalmente, que vaya y lo diga.
Y si no lo dice –y si no lo dice–, entonces, yo utilizaré
todas las armas que en derecho se me permitan para
defender-me, todas, absolutamente todas que en derecho se me permitan, estén amparadas bajo un secreto
de confidencialidad o no. Todas.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, precisament, li anava a preguntar això, li anava a
preguntar si ella no va a retractar-se, vostè arribarà
al final? Perquè, sap què passa? Que sembla..., fa una
mica la sensació que aquests equilibris de secrets que
tots han de fer quan arriben aquí –ho podem entendre
més o menys– ens acaben contant un relat que ja no
sabem ni què creure, no?
Per tant, si ella no es retracta, arribarà fins al final o
acabaran amb un altre pacte que ens impossibilitarà
saber què és el que ha passat?
Francisco Marco Fernández
Bueno, saber lo que ha pasado lo sabemos todos, porque lo dijo ella públicamente grabándonos a todos, o
sea que eso lo sabremos. Mire, yo decir..., aventurarme a decir «llegaré hasta el final» sin contar con mis
abogados, sin contar con mi familia es muy aventurado. Yo no lo sé.
Yo, mire, cuando estuve escuchando..., yo cuando estaba esperando el viernes para venir aquí a hablar y la
sangre se me iba acelerando viendo como mentía sistemáticamente y faltaba a todo a lo que se había comprometido a no realizar, yo estaba lo suficientemente
enérgico como para iniciar un procedimiento judicial
contra Alícia Sánchez-Camacho.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 31
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Pero usted quiero que piense..., yo llevo dos años
aguantando una presión inmensa –yo y mi familia–,
y yo lo que no quiero es que estos señores ahora vuelvan a esa presión: vuelvan a enviarme a la Policía Nacional, vuelvan a poner denuncias..., vuelvan a hacer
toda la película esa en la que yo llevo viviendo dos
años.
Entonces, en los tribunales –y yo sé que ustedes no lo
entenderán, pero ocurre así–, en los tribunales todo
se consensua, porque en los tribunales todo se consensua y siempre existen condiciones extraprocesales
que ustedes ni yo conocemos y que ocurren todos los
días.
Yo no tengo ninguna..., si usted me pregunta: «¿Usted tiene ganas de denunciar a Alícia Sánchez-Camacho?» Ninguna, ninguna de las ganas, yo no tengo ganas de ver a Alícia Sánchez-Camacho, que no la
he visto en mi vida en los juzgados, de poner en una
denuncia. Es que no tengo ningunas ganas; yo lo que
tengo es ganas de estar en mi casa y en mi despacho
trabajando.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, si ho entenem... És que nosaltres, de fet, tampoc
tenim cap ganes de saber els intríngulis personals; tenim ganes de saber què hi ha de polític en aquesta
gravació, per què els delictes que apareixen mai s’han
denunciat, per què s’ha fet una utilització política de
la gravació i a què respon aquesta utilització política?
Les coses personals, sincerament, eh?, ni ens van ni
ens vénen.
I per no esgotar el temps, faré tres preguntes més si
tinc... –tinc temps, president? Sí. Doncs, una sobre la
difusió, que també se n’ha parlat molt, de la difusió.
I tinc dues preguntes bastant concretes: vostè coneix
el senyor Pedro J...? Li ho preguntaré d’una altra manera: quina relació té vostè amb El Mundo?
Francisco Marco Fernández
¿Qué relación tengo yo con el diario El Mundo? Yo
soy amigo personal de algún periodista del diario El
Mundo, sobre todo de Madrid, no de Cataluña, aunque
conozco a varios periodistas de Cataluña. Pero toda
esta teoría conspirativa que se generó a través de que
si el CNI, Pedro J. Ramírez –que usted no lo ha dicho,
ya se lo digo yo–, El Mundo, el tal..., no deja de ser eso
la rumorología absurda.
Yo a Pedro J. Ramírez hace cuatro años que no le veo.
A los periodistas de El Mundo los voy viendo porque
los van cambiando, y más si van saliendo del medio
de comunicación. Pero no existe ningún tipo de relación espuria ni nada por el estilo.
Isabel Vallet Sànchez
Sap que aquesta teoria també l’assenyalaria a vostè
com aquell que va vendre la gravació al diari. Llavors,
què li semblen aquestes informacions? I si no va ser
vostè, si sap qui ho va difondre...
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Mire, para una vez más que ustedes no tengan fe en
mi palabra, yo le leeré lo que ha afirmado Alícia Sánchez-Camacho, que es mucho más sencillo. Es que lo
ha afirmado Alícia Sánchez-Camacho. Alícia Sánchez-Camacho afirmó que dos de mis empleados, dos
–los mismos que han aportado en el libro–, difundieron ilegalmente la grabación de La Camarga. Y yo les
había puesto una querella y yo les ofrecí acciones a
estos señores diciendo: «Vengan ustedes al juzgado y
adhiéranse a la querella, lleguemos todos al final a través de la difusión, ya que la grabación es legal, vayamos hasta el final de la difusión.» ¿Usted se cree que
si yo tengo algo que ocultar, insto un procedimiento
judicial contra dos señores que si estuviese diciendo lo
contrario y hubiese sido yo el que la difundo puedo tener verdaderos problemas? No, me quedaría calladito
en mi casa, firmaría pactos de confidencialidad...
Yo firmo con esta señora pacto de confidencialidad, la
grabación es legal, difundida por dos señores a los que
yo les he puesto una querella en el Juzgado de instrucción número 32 de Barcelona. Ellos no quieren saber
tampoco por qué la difundieron...
Isabel Vallet Sànchez
Ens pot explicar en quina fase està aquesta querella?
L’han admès a tràmit, no l’han admès?
Francisco Marco Fernández
Se realizó una investigación, se comprobó que la denuncia que yo había interpuesto contra estos dos señores para la captación ilegal de información se había
realizado..., se había puesto un sistema espía en uno de
los ordenadores... Se investigó, los Mossos d’Esquadra dijeron que no podían llegar a determinar..., que
existía el delito, que no podían determinar la autoría,
se archivó provisionalmente, y nosotros hemos pedido
la reapertura.
Por otro lado había la querella, ante la aparición de
libro, que, obviamente, se demuestra quiénes son los
autores. Se puso una nueva querella en el Juzgado de
instrucción 22 y el Juzgado de instrucción 22 ha admitido a trámite la querella, los ha imputado. Y le repito,
la querella es por falsedad documental, revelación de
secretos, acusación y denuncia falsa, etcétera. Está admitida a trámite en el Juzgado 22 y el Juzgado 22 la ha
remitido al Juzgado de instrucción 32 para que sea el
Juzgado de instrucción 32 el que instruya.
Y estoy esperando aún que Alícia Sánchez-Camacho,
como perjudicada de la distribución de la grabación
de La Camarga, se persone en esa causa para que juntos actuemos contra estos dos señores. Pero no, no solamente no vienen, sino que cogen y aportan su libro
porque como en un parrafito dice, del librito ese, que
si esto es una cortina de humo... Llega a decir la absurdidad de lo contrario que usted ha dicho, en ese libro llega a decir que El Mundo, con Método 3, protegen a la familia Pujol. Es el paradigma de la estulticia,
El Mundo, el diario El Mundo, Método 3 protegen a la
familia Pujol. Y estos señores le dan la certeza, le lla-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
32
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
man cortina de humo y lo traen aquí, porque les interesa, porque en un parrafito dice... y no... «A nosotros
nos dijeron que sí al principio, ¿eh?, que era Alícia,
pero luego creemos que no.» Hombre, va, seamos serios –seamos serios.
Isabel Vallet Sànchez
Precisament me vull referir a dos afirmacions que ha
fet i que jo crec que totes les declaracions que ha fet
últimament deixen entreveure: una és: «Al final diré
el que he de dir.» Sincerament, ens hauria agradat que
hagués estat avui, perquè això ens hauria facilitat els
treballs de la comissió. Ja entenem que els equilibris
deuen ser complicats, però si, precisament –ja li han
dit, eh?–, vol cobrar plena credibilitat, que no tindríem per què dubtar-ho, doncs, ho hauria de dir, i jo crec
que aquest era un bon moment.
I segona és una reflexió pregunta: ha vingut a dir..., i
deia que no volia opinar políticament, i més o menys
ho entenc, però ha vingut a dir que..., bé, ha dit literalment: «La lluita contra els mitjans que sustenten la
independència no és neta.» Llavors, la meua reflexió
seria: això té a veure amb les afirmacions que Alícia
Sánchez-Camacho va dir en la gravació de La Camarga –que vostè diu que no ha escoltat, però que sí que
sabia– sobre aquell control de la fiscalia o aquest fiscal de confiança o sobre les fonts policials que l’avisaven a ella abans que res? Seria una pregunta.
I després, una altra pregunta que no està relacionada
amb La Carmarga, però sí amb el senyor Zaragoza, i
és el que nosaltres entenem que suposa una cosa més
per a la dimissió del senyor Zaragoza, com a decretari
d’organització. Li ho preguntaré directament: el 2011,
per encàrrec del senyor Zaragoza, va vigilar l’alcalde
del PP, el senyor Albiol?
I una que no me respondrà, segur: quins informes hi
ha sobre espionatge polític?
Francisco Marco Fernández
A ver, son muchas preguntas. Una, yo no he dicho...
Usted se ha quedado con la segunda parte del aserto –eso lo hacen muy bien los políticos. He dicho dos
cuestiones y usted se ha quedado con la segunda parte
del aserto. Yo he dicho que la lucha contra el independentismo no es limpia, no. Yo he dicho que si yo me
tengo que..., he estado todo el rato defendiendo la labor de la fiscalía, sin parangón; la de la judicatura, sin
parangón y la de la policía, en general, sin parangón.
He dicho que las órdenes políticas que se le da a esa
policía para actuar en determinadas cuestiones políticas, entonces, no es limpia. Pero, bueno, no soy yo
nadie para decirlo, sino estoy intentando defender en
realidad la labor de la policía, porque a veces yo pienso que se denosta... Que como ponemos el... –incluido
yo, ¿eh?, también me he equivocado yo en ocasiones–,
ponemos ahí el formato UDEF y, entonces, no nos damos cuenta que al final hay policías que trabajan ahí y
que trabajan de forma limpia, o sea, son los dirigentes
de esa policía que dan las órdenes políticas.
13 d’abril de 2015
En cuanto a lo del señor García Albiol, que era una
pregunta que creía que me realizaría el Partido Popular para defender a uno de sus compañeros de fila, y
me parece absolutamente una pregunta central, le diré, mire, el señor Albiol ha sido el más señor de todos, porque él simplemente dijo: «Bueno, si me han
investigado, me iré a un juzgado, se lo he llevado a
mis abogados, iré a un juzgado, y si es delito les pondré una querella.» No lo ha hecho porque es que no
era delito. Porque es que no había ningún tipo de delito en ir y saber una dirección de un señor. Eso no lo
contrató el PSC, por mucho que diga la Policía Nacional. No, no, eso no lo contrató el PSC, por mucho que
diga la Policía Nacional. Es lo único que le diré.
Y si en algo ha molestado al señor García Albiol –si
en algo ha molestado al señor García Albiol– yo le pido perdón. Pero yo quiero que entiendan ustedes una
cosa: todos nosotros –todos– pedimos créditos a los
bancos –todos. Y todos los bancos comprueban determinados datos, para darnos esos créditos. Todos
nosotros, algunos, avalan a terceros, y esos avales
conllevan investigaciones. Todos nosotros tenemos
empresas y firmamos contratos, y esos contratos conllevan investigaciones precontractuales. Todos nosotros pedimos trabajo. Ustedes no son ajenos a todo
eso. Y ustedes, simplemente por el contrato social que
firman con los ciudadanos, están bajo un escrutinio
muchísimo mayor, que es el de la prensa, y un escrutinio diario, sobre quiénes son, sobre sus actividades,
etcétera. Que haya un detective que investigue la dirección de un señor, sea o no político, no conlleva ningún delito ni ningún detrimento, ni ningún tipo de detrimento, porque eso no es espionaje político.
Y sobre la pregunta sobre informes de espionaje político, yo le puedo asegurar que si yo en alguna ocasión he trabajado para algún partido político –si en
alguna ocasión he trabajado para algún partido político– siempre ha sido para realizar investigaciones de
limpieza interna. Es decir, sale en un medio de comunicación que tal político o tal otro político tiene un
comportamiento irregular, y que afectarían a la imagen pública de ese partido. Ese partido..., hay partidos
que simplemente lo ocultan, lo apartan, lo ocultan, le
mantienen el sueldo e intentan que la prensa no hable.
Hay otros partidos que simplemente los echan. Y hay
otros partidos que antes de tomar una decisión de ese
tipo, o de ese calado, solicitan una investigación ajena, objetiva, ajena al partido y objetiva. Dicen: «Oye,
¿este tío es un ladrón?» Reciben un informe y toman
sus decisiones pertinentes. Y esas decisiones son luego ocultarlo bajo la mesa o no ocultarlo, o sacarlo a
la luz pública o no, eso ya no me pertoca a mí. Yo le
estoy explicando sobre su pregunta sobre el espionaje
político.
No conozco..., conozco multitud de informes sobre políticos que rondan por ahí de terceras personas que no
se llaman Método 3, pero le puedo asegurar que ustedes tienen más problema con el fuego amigo que
con el fuego enemigo. Muchísimo más problema. No,
no, no la CUP, perdone –perdone– ni muchísimo menos, no la CUP. No, no, me estaba refiriendo a usted
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 33
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
como representante de los políticos catalanes y españoles, en este caso.
xent, però, de totes maneres, gràcies per la seva no explicació.
El president
El president
Última pregunta, senyora Vallet?
Passem a l’últim torn, al Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell Borràs.
Isabel Vallet Sánchez
Només per apuntar. Quan li preguntava sobre la investigació, que en cap cas poso en dubte que sigui legal o
no legal, és a dir, això no ho qüestiono, la pregunta era
bastant concreta, és a dir, no parlo del PSC, parlo del
senyor Zaragoza. Va encarregar aquesta investigació
el senyor Zaragoza?
Francisco Marcos Fernández
No.
Isabel Vallet Sánchez
Val, perfecte. Bàsicament ho dic perquè com que el
PSC acostuma a dir «institucionalment» no ho ha fet,
«institucionalment» no sé què..., i vostè ha fet servir la
mateixa fórmula, «institucionalment», doncs, per saber si fora de la institucionalitzat del PSC, hi havia hagut aquest encàrrec o no.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president; gràcies, senyor Marco. Vostè té una agència de detectius legal fent la seva feina, legal, reglada, i que, per tant, si no fos així, doncs,
vostè no podria exercir com a tal, no? Per tant, vostè
fa informes, com vostè ha explicat, que se li sol·liciten
–entenc que d’una forma legal, sinó vostè no hi entraria–, i, per tant, més que res es tracta de l’ús que
se’n faci d’aquesta informació, o per l’ús que se’n vulgui d’aquesta informació, el que pot tenir una intenció,
podríem dir negativa de tot plegat, no?
A partir d’aquí, vostè ha afirmat d’una forma molt categòrica que la senyora Alícia Sánchez-Camacho va
mentir quan diu que ella era desconeixedora d’aquesta
gravació, i, per tant, que aquesta gravació era il·legal.
Això era així, és així, no?
Francisco Marcos Fernández
Francisco Marcos Fernández
Yo quiero aclarar una cosa, por el PSC. El PSC ha utilizado esa fórmula porque yo la utilicé antes. O sea yo,
cuando empezó a correr el rumor de que el PSC..., yo
emití un comunicado a la Agencia Efe, estando, creo,
Pere Navarro de control del partido, creo, eh? –no es seguro porque soy un desastre con los nombres–, yo dije
en unas declaraciones a Efe, en un comunicado a Efe,
no di declaraciones, diciendo que el PSC institucio­
nalmente no había contratado a Método 3, y creo que a
partir de entonces sus dirigentes dijeron: «Pero oiga, si
hasta el señor Marco lo dice.» No es que yo haya utilizado la misma fórmula que ellos, sino a la inversa.
El president
Gràcies, senyora Vallet. Senyor Marco. Senyor Terrades?
Jordi Terrades i Santacreu
No, és que he vist que la diputada Vallet té molta insistència avui amb el PSC, i només li volia aclarir això
que ara acaba de manifestar el senyor Marco.
El president
Gràcies, senyor Terrades. (Isabel Vallet Sánchez demana per parlar.) Sí, cap problema, per descomptat, senyora Vallet.
No solamente lo he manifestado sino que le he puesto
una querella esta mañana por decir eso.
Meritxell Borràs i Solé
Per tant, per altra banda també, vostè ha manifestat
que la senyora Alícia Sánchez-Camacho de fet ha demanat que sigui l’assegurança qui li pagui aquesta indemnització. Ho hem entès bé això?
Francisco Marcos Fernández
Sí, Alícia Sánchez-Camacho no me puede demandar a
mí, y entonces demanda al seguro.
Meritxell Borràs i Solé
Però entenem també que una assegurança només paga
si no hi ha cap il·legalitat.
Francisco Marcos Fernández
Yo no soy conocedor del derecho de seguros, pero yo
le puedo decir que yo pasé un parte de siniestro, un
parte de siniestro normal, haciendo referencia a lo que
había ocurrido con doña Alícia Sánchez-Camacho, a
los pactos públicos que se había llegado a acuerdo, y
ella tomó la decisión de demandar a las aseguradoras.
Meritxell Borràs i Solé
Isabel Vallet Sánchez
Sí, doncs, comentar-li al diputat del PSC que no li preguntava a vostè sinó que li preguntava al comparei-
Però quan vostè feia el símil amb el tema inclús de si
vostè el troben embriac, i, per tant, fos denunciat quan
un condueix, per entendre’ns..., si jo condueixo i vaig
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
34
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
beguda i tinc un accident, l’assegurança no em cobrirà. És així, oi? Per tant, si jo tinc un accident que estic
coberta per l’assegurança, però en canvi l’he fet d’una
forma en què hi ha una il·legalitat, l’assegurança no ho
cobrirà. És això?
Francisco Marcos Fernández
Si usted me está preguntando si yo creo que jurídicamente va a cobrar doña Alícia Sánchez-Camacho de
los seguros, no lo sé. Si usted me está diciendo que...,
si usted me pregunta si en la negociación se pusieron
estas dos pólizas como se podría haber puesto, yo qué
sé, esta libreta, exactamente eso, porque se comunicó
vía correo electrónico a todos los abogados, en toda
la negociación, etcétera, se les comunicó la existencia
de estas pólizas, las carencias que tenían estas pólizas y la imposibilidad de cobrar de estas pólizas, pero
ella necesitaba un documento público para salir ante
los medios de comunicación y decir: «¿Ve? ¿Ve? ¿Ve?
Ochenta mil euros.» Bueno, pues ya lo tiene.
Meritxell Borràs i Solé
Jo el que li dic és que vostè és advocat, ella també,
com va dir, i tots sabem que tu només pots demandar una asseguradora si és que darrerament les coses
s’han fet amb legalitat, si no, tu no pots demandar.
Meritxell Borràs i Solé
Vostè de fet ha dit que vostè ha anat al jutjat. Diu: «Ells
no ho poden fer.» De fet, jo m’atreveixo a dir més:
ells no només no han anat al jutjat sinó que han mirat que allò que estava obert judicialment es tanqués.
Sembla ser que la gran perjudicada –i és cert, sentint la
cinta, creguin-me, és gran perjudicada–, doncs, la voluntat ha de ser arribar fins al final. Per tant, la voluntat
va ser tallar el tema i evitar que s’arribi al final, i saber
qui autoritza que es gravi, per què, etcètera.
En aquest sentit també, ja ho acabarem veient, espero,
però a la senyora Camacho li vam demanar si la cinta
que havíem sentit era la mateixa que ella havia sentit
en el jutjat, i ella ens va dir que en el jutjat no l’havia
sentit. Jo espero que puguem acabar, doncs, de verificar, el que nosaltres li dèiem l’altre dia.
Una cosa, per arribar a aquest acord, suposo que han
tingut intermediaris. Vostè ha dit que amb la senyora
Camacho directament no hi ha tractat.
Francisco Marcos Fernández
Siempre ha sido a través de abogados.
Meritxell Borràs i Solé
D’advocats.
Francisco Marcos Fernández
Francisco Marcos Fernández
No, hay una cosa más. Para demandar a una aseguradora hay que demandar al conductor del vehículo,
¿no? Ella demanda a la aseguradora, pero no al conductor del vehículo, que soy yo. Victoria Álvarez sí
me demanda a mí, que soy el conductor del vehículo.
Alícia Sánchez-Camacho no, porque no puede. Si es
que es mucho más sencillo, no puede demandar. Alícia Sánchez Camacho no puede demandar por los hechos de La Camarga... Ahora me podrá poner, y ojalá
lo haga, todas las demandas que ella quiera, ¡ojalá lo
haga! O sea, llevo dos días pidiéndole que me demande por llamarla mentirosa. ¡Ojalá lo haga!, porque así
me dará toda la defensa que yo tenga del mundo para
demostrarlo. Por los hechos de La Camarga, circunscritos a La Camarga, Alícia Sánchez-Camacho no
puede demandarme a mí, demandar a mi madre, demandar a las sociedades, demandar a los administradores, a los apoderados, ni civil, administrativa o penalmente... No puede, porque así lo tiene firmado. No
puede. Es que no puede hacer nada por los hechos de
La Camarga.
Sí.
Ahora sí puede. Ahora, si ella quiere, irá y me demandará por llamarla mentirosa, o me pondrá una querella
por injurias. Con una salvedad: cuando a uno le ponen
una querella por injurias, hay una cuestión que se llama exceptio veritatis. Si yo demuestro que es una mentirosa, me absolverán. Y yo, para demostrar que es
una mentirosa, tengo todas las armas –confidenciales
o no confidenciales– para defenderme. Y entonces podré demostrar a ciencia cierta –a ciencia cierta– quién
contrató la comida de La Camarga, que era ella.
13 d’abril de 2015
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé. No hi ha intervingut cap altre polític, ni cap
altra persona.
Francisco Marcos Fernández
Nadie: abogados.
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé. Vostès van cobrar per la feina que varen fer a
La Camarga?
Francisco Marcos Fernández
No.
Meritxell Borràs i Solé
No han cobrat. Però al client el va trucar a les 12: 48,
perquè vostè va demanar que s’investigués aquesta
trucada, que a les 12: 48 es deia: «La gravadora està
servida.» No?
Francisco Marcos Fernández
Eso está en el Juzgado de instrucción 14 de Barcelona,
en los autos.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 35
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Meritxell Borràs i Solé
Francisco Marcos Fernández
Per tant, va haver-hi aquesta trucada.
Yo hago esa afirmación y luego la desmiento. Yo digo que me lo han dicho, y luego, en el mismo libro, lo
desmiento.
Francisco Marcos Fernández
Eso está en los autos, sí.
Meritxell Borràs i Solé
Perfecte. També vostè manifesta que hi ha aquest
acord, un acord de confidencialitat. A què l’obliga a
vostè i a ella?
Francisco Marcos Fernández
Yo nunca he manifestado que existiese un acuerdo
de confidencialidad, siempre he hablado en la teoría
y en la hipótesis de si existiese. Si no le puedo con­
firmar la existencia de un acuerdo, no le puedo confirmar la existencia de unos pactos.
Meritxell Borràs i Solé
Bé, bé, jo miro que m’ho digui. Si hi fos, aquest acord,
el firmarien vostè i la senyora Camacho?
Francisco Marcos Fernández
Lo firmarían todas las partes que formaban parte de
la grabación de La Camarga, que eran tres principalmente: Método 3, Victoria Álvarez y Alícia SánchezCamacho. Si existiese, en la hipótesis de que se hubiese tenido que firmar ese pacto... Pero es mucho
más sencillo. Si ustedes se van al juzgado..., no sé qué
juzga­do es, un juzgado de primera instancia... No,
el juzgado de primera instancia donde Victoria Álvarez nos demanda a nosotros y a las aseguradoras,
ustedes verán que yo, a la contestación de Victoria
Álvarez, envío un contrato, cercenado en muchas partes, anonimizado en muchas partes que no afectaban
a Victoria Álvarez, demostrando la existencia de un
pacto. Eso es público. Véanlo ustedes, yo no se lo voy
a entregar, ni se lo voy a entregar a los tribunales, porque yo no voy a actuar como ellos. Yo me dedico, yo
actúo tranquilo, cada vez que ha salido una sentencia
que me absolvía yo no me dedicaba en los medios de
comunicación a decir «me han absuelto», ni nada por
el estilo, ni para demostrar... Yo ya escribí un libro, yo
ya dije todo lo que tenía que decir, y me fui a mi casita. Pero si ustedes van a ese juzgado de primera instancia o se lo piden a Victoria Álvarez, si alguno de
ustedes tiene relación con ella, le puede dar, cercenado y anonimizado, un pacto que a lo mejor a ustedes
les abre muchas luces.
Meritxell Borràs i Solé
Però la versió primera era que...
Francisco Marcos Fernández
Yo digo lo que a mí me manifestaron los abogados.
Luego yo la desmiento, porque...
Meritxell Borràs i Solé
Per una conversa...
Francisco Marcos Fernández
Porque a mí me han asegurado, desde diversos entornos –y no se olvide que yo tengo amigos tanto en el
Partido Popular de Cataluña como en el Partido Socialista de Cataluña, como en Convergència i Unió,
como en otros partidos–, me han asegurado que ese
pacto no existe. Y los dos grandes partidos en España,
yo, cuando me lo dijeron, pensé en el Partido Popular,
ámbito nacional, y el Partido Socialista Obrero Español. Luego ya me lo rebajaron a ámbito territorial,
y al final me lo diluyeron y me dijeron que no existía.
Lo que existía eran intenciones de personas vinculadas a esos partidos para que llegásemos a un acuerdo
y a una entente cordiale.
Meritxell Borràs i Solé
Però almenys la pressió en aquest sentit hi va ser, per
entendre’ns.
Francisco Marco Fernández
Eso es obvio.
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé. Després, un altre tema. Quan entra la policia,
que ho ha dit... –que, per cert, m’ha agradat veure que
l’acta judicial que autoritzava l’entrada a Método 3,
el Partit Popular ja en disposava..., no sé si d’això en
pot disposar qualsevol ciutadà, doncs, d’una acta judicial..., accés al sumari, molt bé. Doncs entren a Método 3 i es troben una carpeta que posa «PSC», i que
aquí hi ha tota una sèrie d’emails, i...
Francisco Marco Fernández
Meritxell Borràs i Solé
Doncs, ho farem, ja ho avanço. Vostè ha escrit, i ho ha
dit i ho ha fet públic, que el van venir a trobar i li van
dir: «Los dos partidos han llegado a un acuerdo; o firmas un pacto o irán a por ti.» Qui firma aquest acord
entre partits?
Eso no es cierto. Eso ha salido en los medios de comunicación pero en la causa no está.
Meritxell Borràs i Solé
Sí que hi és. Hem pogut veure-ho. En l’informe...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
36
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Francisco Marco Fernández
Meritxell Borràs i Solé
Usted dígame que hay una carpeta que aparece una
carátula de contratación donde indica «PSC». Sí. Si el
propi PSC ha dicho que me había encargado para realizar barridos telefónicos.
I...
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Que no, no...
Meritxell Borràs i Solé
Jo no li he dit més, eh?
Francisco Marco Fernández
Es que también..., como se ha escuchado decir que
existen carpetas que pone «PSC», otras carpetas que
pone «Xavier Martorell», y otras carpetas que pone...
Meritxell Borràs i Solé
Meritxell Borràs i Solé
No li demano que ens els..., entenc que no ens els
pot fer públics, no?, però sí que vostè ens confirma
que pot haver-hi aquest tema, aquesta contractació.
Bé, de fet ho acaba de dir.
Francisco Marco Fernández
Sí.
No.
Meritxell Borràs i Solé
Francisco Marco Fernández
Molt bé. Un altre tema: vostè en el seu llibre parla del
senyor Villarejo. Ens en pot fer alguna referència?
Como en toda esta «locura» se han dicho tantas..., tal.
No le he entendido, Perdone.
Meritxell Borràs i Solé
Sí...
Francisco Marco Fernández
Sí, había una carpeta cuyo cliente es PSC y es de un
barrido electrónico, tal y como dijo... Mire, si hay alguien aquí que estoy seguro que no vino a mentir es
la gerente de un partido político, que no tenía ni más
ni menos, y yo intentaría, si fuesen ustedes, recuperar
bastante de lo que dijo, porque creo que en gran parte
de lo que dijo acertó y dijo la verdad.
Meritxell Borràs i Solé
Sí... Vostè ha parlat dels encàrrecs institucionals. Entendré que potser no m’ho pot dir, però potser sí que
ha tingut contractes, per dir-ho d’alguna manera, o encàrrecs, podríem dir, a títol personal, d’algunes persones que puguin estar vinculades a partits polítics. Això és així?
Francisco Marco Fernández
No, yo solo... De este señor –lo he dicho antes sin utilizar su nombre y se lo diré ahora–, este señor yo creo
que ha hecho... –y lo digo porque el otro día se hizo un
chascarrillo sobre si lo condecoran o no lo condecoran. Yo creo que este señor ha realizado grandes servicios al Estado español en materia terrorista. Yo no
creo que este señor sea ningún lobo solitario. Que este
señor actuó de forma..., de la forma que actuó, sería
porque tiene una orden política. Pero yo no voy a ser
más papista que el papa. Si este señor realizó informes
sobre dirigentes o exdirigentes de su partido, tiene que
ser su partido el que inicie acciones contra este señor.
No voy a ser yo el que de ninguna de las maneras ponga un pero a la actuación de este señor, si no ponen las
personas afectadas por este tipo de informes o por el
partido, o por los abogados que lo representan.
Meritxell Borràs i Solé
Francisco Marco Fernández
Si, no és..., si ho ha interpretat així, em sap greu, no
era pas la voluntat, un atac a una persona concreta,
sinó el que vostè ha mencionat, el que n’ha dit la instrumentalització per part del Ministeri de l’Interior en
el seu propi benefici. Això potser és més en les seves
pròpies paraules, no?
¿Personas que tienen adscripción política o que trabajan para partidos políticos que me hayan contratado?
Francisco Marco Fernández
Meritxell Borràs i Solé
Sí.
Que el Ministerio del Interior está utilizando a la Brigada de Inteligencia de la Policía –la Brigada de la Inteligencia de la Policía– para la realización de informes en Cataluña es algo que no lo digo yo, sino que lo
tengo escrito.
Francisco Marco Fernández
Sí. Pero es que esas mismas personas también tienen
empresas.
Meritxell Borràs i Solé
Què ens pot explicar de l’informe Horizonte? Si en té...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 37
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Francisco Marco Fernández
Francisco Marco Fernández
Ah, bien..., un chascarrillo que publicó el... Y más con
los acontecimientos últimos que ha habido, no deja de
ser, obviamente, que debe tener un fondo de verdad,
pero conociendo las fuentes de información y cómo
se estaba... En estos momentos, por lo que yo tengo
entendido, y le vuelvo a repetir, yo no soy conocedor
en absoluto de todo esto, existe una guerra abierta entre facciones policiales y de inteligencia en Madrid,
y eso proviene de ahí. Que el «informe Horizonte»,
el «proyecto Horizonte», «informe Horizonte», «Horizonte después», o algo así, en lo que se publicó –en lo
que se publicó–, parecía una guerra del Centro Nacional de Inteligencia en Cataluña. Los hechos nos demuestran cada día que el Centro Nacional de Inteligencia está más por el yihadismo, y que las brigadas
de información policiales son las que están investigando en Cataluña. Yo sé que es un poco complicado
y yo es que no me quiero meter en camisas de once
varas.
Yo se lo diré más claro: he sido votante del Partido
Popular de Cataluña hasta hace un año. Yo no creo en
los movimientos independentistas catalanes, pero yo
creo, y lo creo sinceramente, que se puede defender la
españolidad sin vulnerar derechos fundamentales, como por ejemplo hace Ciutadans; el Partido Popular de
Cataluña, no, porque ha vulnerado mis derechos fundamentales.
Meritxell Borràs i Solé
Tornant al que dèiem de la instrumentalització per
part del Ministeri de l’Interior, també el paper del senyor Moragas vostè el veu en aquest..., potser l’incomoda parlar de persones concretes, però al cap i a la fi
hem llegit tots els SMS, hem vist també, doncs, el fet
que se li demanda que hi hagi una denúncia, el fet que
se la porta per part de la UDEF directament a fer la
declaració a Madrid, etcètera. Vostè és aquí on veu
la direcció política?
Francisco Marco Fernández
El president
Gràcies, senyor Marco, per la compareixença. Cinc
minuts de recés i els faig avinent..., després a la tornada els explico que la compareixent Laura Cutillas...,
ha quedat ajornada la compareixença per un motiu
que després els explico. La senyora Laura Cutillas
queda ajornada. Mantenim encara... Sí, ara els ho comuniquem. Ha fet una petició que hem de resoldre jurídicament (Veus de fons.) Es mantenen les altres quatre compareixences previstes per al dia d’avui. Cinc
minuts i tornem.
Gràcies.
La sessió se suspèn a la una del migdia i catorze minuts i
es reprèn a un quart de dues i nou minuts.
El president
Doncs, reprenem la sessió, si els sembla.
Els informava abans que, per una qüestió d’ordenament de les tasques de la comissió, quedava ajornada
la compareixença de la senyora Laura Cutillas. També
a efectes de programació horària.
Yo al señor Moragas no lo conozco...
Meritxell Borràs i Solé
M’ho penso...
Francisco Marco Fernández
...no he hablado nunca con él. Sobre el señor Moragas
ha hablado Victoria Álvarez, habló Javier de la Rosa.
Yo no tengo que hablar del señor Moragas. Pero yo le
repito: es que el señor Moragas no trajo a... El Partido
Popular de ámbito nacional no trajo aquí a la policía a
hablar con la gente, la trajo el Partido Popular de Cataluña, con Javier Basso, de la mano, a ver a Javier de
la Rosa. Y a partir de ahí se conforman los informes
de la UDEF. No fue el señor Moragas. ¿Que el señor
Basso tuviese una orden del señor Moragas? Yo no lo
sé ni me voy a aventurar a decirlo, ni siquiera a pensarlo.
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé. Hem vist, no?, que algú el vol posar a l’òrbita
de diferents formacions, també a la de Convergència i
Unió. Vostè em pot donar els motius del perquè de tot
plegat?
Compareixença
de José Zaragoza Alonso, diputat
a les Corts Generals i exsecretari
d’organització del Partit dels Socialistes
de Catalunya (tram. 357-00871/10)
I donem la benvinguda al senyor José Zaragoza i li
agraïm la seva compareixença avui en aquesta comissió. El senyor Zaragoza ja ens ha comunicat que no
li cal intervenció inicial. I, per tant, passem directament al torn dels grups parlamentaris. I, en primera
instància, el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Oriol Amorós. (Remor
de veus.) I demano una mica silenci, que comencem la
sessió, senyor Millo.
Oriol Amorós i March
Bon dia, senyor Zaragoza. Gràcies per comparèixer
en aquesta comissió. Com vostè ha pogut observar i
pogut veure, doncs, al voltant de la qüestió de Método 3, de l’espionatge de la conversa de La Camarga, hi
han molts dubtes. Ens agradaria molt que avui vostè
ens ajudés a aclarir aquests dubtes i no a introduir més
confusió. Per tant, li faig una pregunta clara i directa:
vostè va encarregar la gravació de la conversa de La
Camarga?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
38
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
(José Zaragoza Alonso intervé sense fer ús del micròfon.)
Oriol Amorós i March
Quan el senyor...
José Zaragoza Alonso
Ah, perdó. Te la repeteixo perquè quedi clara: no.
Oriol Amorós i March
D’acord. Per tant, vostè no va encarregar..., diu que no
va encarregar-la. Li repeteixo la pregunta d’una altra
forma, perquè, com sap, hi ha un informe policial que
sí que arriba a la conclusió que vostè hi va ser. Quan el
senyor Marco diu: «M’ho va encarregar una persona
de l’entorn personal de la senyora Sánchez-Camacho»,
té idea de qui pot estar parlant?
José Zaragoza Alonso
Jo no puc especular sobre les coses que passen, vostè
ho comprendrà. Jo puc parlar de les coses que jo he
fet, i aquí he vingut a la comissió a contestar de les
coses que jo he fet i les coses que no he fet també explicar-les. Jo no vaig encarregar aquesta gravació, així
que no puc dir res més que una cosa tan clara i tan diàfana com que no la vaig gravar.
Oriol Amorós i March
Alguna vegada la senyora Sánchez-Camacho li va explicar la seva relació amb la senyora Victoria Álvarez?
José Zaragoza Alonso
No, no.
Oriol Amorós i March
Mai?
José Zaragoza Alonso
No, no.
Oriol Amorós i March
Ni abans del dinar, ni després del dinar?
José Zaragoza Alonso
No, jo no he parlat amb la senyora Camacho de la senyora Victoria Álvarez.
Oriol Amorós i March
Ha parlat mai amb la senyora Alícia Sánchez-Cama­
cho dels casos de corrupció que puguin afectar presumptament algun altre partit com ara Convergència
i Unió?
13 d’abril de 2015
José Zaragoza Alonso
Miri, jo hi tinc relació quan era secretari d’organització. Des que no sóc secretari d’organització no tinc
relació directa amb els responsables polítics dels diversos partits de Catalunya. Jo he parlat amb els responsables de tots els partits, amb vostè mateix, senyor
Oriol Amorós, de política, amb el senyor Corominas,
amb el senyor Xavier Vendrell; és a dir, amb representants de tots els partits polítics, perquè és la meva obligació i la meva feina. I en aquestes converses, evidentment, es parla de política i es parla de moltes coses.
Però vostè comprendrà que de rumors i d’aquests comentaris, perquè circulen moltes coses, es poden dir,
però jo no he parlat d’aquestes coses.
Oriol Amorós i March
No ha parlat mai sobre casos de corrupció que afectin
Convergència i Unió amb la senyora Alícia SánchezCamacho?
José Zaragoza Alonso
Miri, li ho he explicat i li ho torno a dir. És a dir, que
de rumors i de comentaris molt diversos, però jo sobre aquestes coses no he parlat amb la senyora Alícia
Sánchez-Camacho.
Oriol Amorós i March
Expliqui’ns la relació que tenia vostè amb l’agència
Método 3.
José Zaragoza Alonso
Doncs, miri, una relació que la vam definir –si vol,
li ho puc explicar– en la roda de premsa que vaig fer
quan va esclatar aquesta notícia, on relacionava de
manera clara i concreta les quatre factures corresponents a tres treballs, perquè un d’ells era un treball
molt feixuc, que eren fonamentalment dos barridos i
fonamentalment..., el més important de la feina que
vam fer és una cosa que vam decidir per reduir les
despeses i els costos de la nostra organització. I si
aquí em permet m’esplaio perquè m’entengui. La vigilància física a l’edifici de Nicaragua..., és un edifici
de més de quatre mil metres, d’un edifici antic, que
s’ha reformat durant molt de temps i de seguretats
molt minses. Nosaltres vam decidir reduir els costos
dels sistemes de seguretat. Sap vostè que els partits
polítics ens hem de pagar la vigilància i la seguretat
dels nostres edificis. I teníem un contracte molt elevat
de vigilància permanent, física, a l’edifici i vam decidir eliminar la presència física els caps de setmana
i les nits, és a dir, que coincidia la vigilància física
amb l’horari d’obertura de l’edifici. Això eren molts
diners que ens costava anualment. I llavors nosaltres
vam buscar una fórmula en què ens fessin un estudi per veure els punts febles de tot l’edifici i la instal·
lació de sistemes de seguretat electrònica que ens permetessin garantir que el nostre edifici, doncs, era un
edifici segur.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 39
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Aquestes són les tres coses que nosaltres vam encarregar. I no hem encarregat cap altre tipus de treball al
grup Método 3 per part del PSC.
Oriol Amorós i March
Aleshores, com s’explica, per exemple, un correu
que s’ha intervingut entre els ordinadors que agafen
a Método 3, en què una directiva de Método 3 pregunta a una treballadora: «La nota la faig a nom del
PSC o de Lluïsa Bruguer?» Si vostès tenen una relació
tan clara, tan diàfana, tan senzilla com tres encàrrecs
concrets, jo entenc que vostès sempre paguen totes les
factures amb IVA, paguen totes les factures com han
de ser. Per tant, com s’explica que hi hagi..., si això ho
fan al PSC o ho fa a la senyora Lluïsa Bruguer?
José Zaragoza Alonso
Miri, jo no tinc coneixement del sumari, com vostè comprendrà. No he sigut citat ni com a testimoni
ni com a inculpat, no he hagut de declarar, és a dir,
no tinc coneixement de la informació del sumari. Del
que sí que tinc coneixement és de les coses que hem
fet. I això és el que li puc explicar. I al mateix temps
avui hem escoltat amb molta claredat en aquesta comissió que el director de l’agència ha explicat que hi
ha hagut falsificacions de correus, que hi ha hagut accés als equips informàtics que hi havia en aquella casa, que s’han falsificat gravacions. És a dir, que jo no
puc donar fe de la veracitat d’aquestes informacions
perquè no en tinc coneixement ni tinc manera de comprovar-ho.
Oriol Amorós i March
El que passa és que aquesta suposada falsificació de
correus és l’opinió d’una de les persones implicades
en el cas, en aquest cas el senyor Marco. Però, en canvi, sí que han estat admesos com a prova per la policia
i sí que estan admesos com a prova en el procediment.
José Zaragoza Alonso
Si no he escoltat malament anteriorment, el senyor
Marco ha explicat fins i tot que en un jutjat ja s’ha sentenciat dient que alguns dels correus electrònics que
tenien del grup Método 3 han sigut anul·lats com a falsos, demostrats com a falsos. Però és que jo no puc
entrar en una cosa que desconec. Jo el que puc fer és
explicar-li a vostè les coses que he fet i dir-les amb
claredat. I nosaltres hem sigut transparents, i jo vinc
aquí a explicar el que hem fet, amb la meva responsabilitat com a secretari d’organització i amb les deci­
sions que s’han pres. Jo el que no puc fer és especular
sobre coses que desconec i que, a més, estan en processos judicials, la justícia ha parlat i, a més, ha deixat
amb molta claredat que hi ha unes discussions sobre la
fiabilitat informàtica dels sistemes informàtics i dels
documents i papers que circulen. No puc fer una altra cosa que parlar de les coses que sé. De les coses
que no sé no puc fer especulacions ni interpretacions,
perquè no és el paper que em pertoca a mi en aquesta
comissió.
13 d’abril de 2015
Oriol Amorós i March
Molt bé. A mi el paper que em pertoca és fer-li preguntes.
José Zaragoza Alonso
Sí, sí, sí.
Oriol Amorós i March
I, per tant, li faré preguntes. I com que hi han correus
electrònics que de moment formen part d’un sumari el qual no ha acabat amb sentència, per tant, estan
aquests correus com a proves i, per tant, li faré alguna
pregunta més sobre això, perquè alguns van dirigits
exactament a vostè. Vostè coneix la senyora Elisenda
Villena?
José Zaragoza Alonso
Sí, sí. I, a més, puc dir que hi tinc una relació d’amistat
de fa molts anys i que encara mantinc.
Oriol Amorós i March
Bé, i la senyora Elisenda Villena, en un d’aquests correus que figuren al sumari, li diu: «Buenas, te mando lo
que te dijo... Manifesta’t a favor quan sigui possible per
tancar un assumpte sobre GPO, on t’enviaré el que em
demanes.» Què li va demanar de GPO? I què és GPO?
José Zaragoza Alonso
Sincerament, li haig de dir: jo rebo milers de correus
electrònics –milers–, és a dir, la meva feina política
significava tenir una activitat molt intensa de milers
de correus electrònics i, a més, amb persones amb qui
tinc relació, evidentment, hem tingut molts correus.
Ara, contextualitzar..., correus que, a més, no sé si són
certs, torno a dir-li-ho. Li recordo –ja que diu vostè i
parla del sumari, que jo no conec, però que ha sortit
publicat– que a l’ordinador de la senyora Villena, quan
la senyora Villena no treballava a Método 3, van accedir-hi persones i es van crear arxius falsos i es va
crear documentació que no es corresponia amb l’època en què hi havia la senyora Villena. Jo no puc dir res
més, perquè la fiabilitat sobre aquests correus no està
feta. Li recordo que vostè diu «documents que parlen
presumptament». No parla de res més.
Oriol Amorós i March
Però és que fan referència a una conversa. Jo entenc que vostè no recordi re o de correus electrònics,
perquè en deu rebre milers, però la veritat és que són
continuats, amb un to de familiaritat i tots ells, alguns
d’ells –en citaré uns quants– fan referència a converses. És a dir, aquí li diu: «Pero he investigado GPO y
los mendas como pediste.» Bé, suposo que això fa referència a una conversa. Vostè li va demanar que investigués, a la senyora Villena, un grup que es diu
GPO i uns senyors al seu voltant que anomenen «mendas» en aquest mail?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
40
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
José Zaragoza Alonso
José Zaragoza Alonso
Jo li puc dir amb tota claredat que jo no li vaig encarregar cap investigació a la senyora Villena.
No. Jo no hi tinc cap relació, no conec el senyor Marco; no he parlat mai amb ell, ni abans, ni després, ni
ara...
Oriol Amorós i March
Molt bé. Hi ha un altre correu entre la senyora Villena
i en aquest cas el senyor Francisco Marco en què li diu
que ha fet aquest treball sobre l’empresa GPO, Enginyeria, li pregunta si l’ha de facturar o no, i el senyor
Marco li contesta: «Fes el que consideris, però si no
li ho factures com a mínim li treus un barridito.» Un
barridito..., això sí que reconeix que han tingut aquesta relació, que han demanat una actuació de detecció
de si hi han mitjans de gravació, d’àudio o de vídeo.
Per tant, es podria deduir –es podria deduir– que potser alguns conceptes pels quals van facturar no eren
exactament la feina que els havien fet. Per tant, li pregunto si els conceptes que van facturar es corresponien exactament amb les feines que es van fer i no es va
fer cap altra feina.
Oriol Amorós i March
Però sí que és amic de la senyora Villena, i la senyora
Villena ho deu ser del senyor Marco.
José Zaragoza Alonso
No ho sé, pregunti-li-ho a qui correspongui. Jo el que
sí que puc explicar-li és amb qui tinc relació i a qui conec. I li ho dic amb tota claredat, no tinc res a amagar:
jo al senyor Marco no el conec..., vamos, no conec a
ningú de Método 3. Jo l’única persona que conec, de
fa molts anys, amb la qual mantinc una relació d’amistat amb ella i amb la seva germana, l’Anna Villena,
que és qui me la va presentar..., de fa molts anys, i a
més la mantinc.
José Zaragoza Alonso
Oriol Amorós i March
Sí, totalment. I per això nosaltres vam poder relacionar als dos dies de la publicació de la informació que
acusava el PSC d’haver fet aquesta actuació..., vam
poder relacionar-la i explicar fil per randa totes les feines que vam encarregar, que són clares i diàfanes.
I amb la senyora Villena han parlat mai de la qüestió de Método 3, han posat d’acord les seves versions,
l’explicació dels fets, del que ha passat? (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)
Oriol Amorós i March
José Zaragoza Alonso
Hi ha un altre correu entre la senyora Villena i la senyora Bruguer on altra vegada es parla sobre com
s’ha de fer la factura. I en aquest cas ja afecta una persona de..., una directiva de Método 3 i una persona de
la seva confiança. Entenc que la senyora Lluïsa Bruguer, al ser gerent del partit, devia ser de la confiança
del secretari d’organització, no? I diu: «Tinc una factura, imagino que el teu cap et deu haver informat. La
pregunta és: com vols que ho fem?» Què vol dir, amb
això, «com vols que ho fem?», respecte a una factura?
Una factura no té massa maneres de fer-se, no?
No.
José Zaragoza Alonso
No en tinc ni idea... Ja li ho he explicat, és a dir: jo sé
les coses que he encarregat, que les vaig relacionar,
que les he explicat a bastament. A més, han quedat
amb molta claredat, amb respostes de l’anterior intervinent, moltes de les coses que s’acusen i es diuen que
s’havien fet, que no s’havien encarregat ni que s’havien fet, és a dir que és claríssim. Jo no puc interpretar,
no puc especular; jo li puc explicar, amb molta claredat, les coses que vam fer i que vam encarregar, i és el
que li explico aquí.
Oriol Amorós i March
Han parlat directament, o per persona interposada, o a
través d’algun intermediari, amb el senyor Marco, per
posar en coherència les seves versions respecte de tota
aquesta qüestió?
Oriol Amorós i March
D’acord. Van encarregar vostès un equip destinat a
la gravació d’imatge per a la seva seu o per a algun
seguiment d’algú o alguna cosa per l’estil –és a dir,
algun equip de gravació d’imatge– a l’agència Método 3?
José Zaragoza Alonso
No, no: ja li he...
Oriol Amorós i March
I amb un dispositiu de..., i amb una televisió associada, amb una pantalla?
José Zaragoza Alonso
No, no: ja li he explicat que nosaltres el que vam fer és
analitzar els punts febles: des de serveis d’urgències,
l’escala d’incendis... totes les històries d’un edifici
vell. Li ho recordo –no sé si coneix l’edifici del PSC,
però hi ha molta gent que el coneix–: és un edifici...,
una antiga fàbrica reconvertida en oficines, més de
quatre mil metres quadrats, vell, que hem adaptat amb
molt d’esforç i molta feina, i que tenia vigilància les
vint-i-quatre hores del dia els 365 dies de l’any. I això
significa un cost en matèria de seguretat molt elevat.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 41
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Quan tens personal fix que t’ha de cobrir tot això, això són molts diners. I amb la política de reducció de
costos, bé, doncs, ho vam plantejar, ens van aconsellar, que hi ha fórmules de substituir tota aquesta vigilància amb temes tècnics: amb la instal·lació de càmeres de seguretat, amb el reforçament de les portes de
seguretat en els diversos accessos –és un edifici que
té molts accessos, que està connectat amb zones d’un
pati interior, amb altres edificis, les entrades pels terrats... En fi, tota una sèrie de coses que vam buscar
uns professionals que ens van aconsellar i que van fer
aquesta feina. Aquesta és la cosa més important que
nosaltres vam fer, que va ser l’any 2009 –l’exercici del
2009–, perquè ens situem en el temps...
Oriol Amorós i March
La seva amiga, Elisenda Villena, el va informar mai
de casos de corrupció d’altres partits polítics?
José Zaragoza Alonso
No, jo hi tenia una relació d’amistat, la típica relació
d’amistat que de vegades fas comentaris sobre les coses que sortien publicades als mitjans de comunicació,
però com els farà vostè, com els farà qualsevol persona que segueixi la vida política catalana i que tingui
una relació, doncs, de tant en tant, que parles, xerres i
t’expliques coses...
Oriol Amorós i March
Però vostè, com ens passa a mi i a molts d’aquests
membres d’aquesta cambra..., sempre que hem parlat
a nivell particular hem parlat molt de política, i per
tant entenc que a vostè amb les seves amistats li deu
ser –com em passa a mi, com ens passa a molts– gairebé impossible no parlar de fets polítics que passen
en la societat.
I resulta que la seva amiga es dedica a la investigació
i vostè és un apassionat absolut de la política –en puc
donar testimoni–, i en alguna ocasió la senyora Villena, per exemple, li escriu recomanant-li que llegeixi
una sentència d’uns fets que han passat a Amposta,
per exemple. I li diu: «Escolti...», coses que tenen a
veure, també, amb un cas vinculat a la política. No li
ho va fer arribar, això?
José Zaragoza Alonso
Sincerament...
Oriol Amorós i March
13 d’abril de 2015
nifica que sigui cert, vull dir que això no forma part
d’aquesta història.
Oriol Amorós i March
Però sembla, en la seva relació continuada, que sovint
passaven a la política, perquè li explica, li recomana i
li envia una sentència d’un jutjat d’Amposta. Li recomana i li envia informació sobre Natur System, que,
com vostè sap segur, és una empresa que va sortir cridada en el cas Palau per presumpte finançament irregular d’un altre partit polític, no? I la senyora Villena
li envia informació a vostè de Natur System, que és
una empresa que estava en el cas Palau.
I també li escriu sobre X. G. A., i sobre el seguiment
de l’habitatge particular del senyor X. G. A. Vostè, a
més a més, aquest correu el contesta, diu «ok», i per
tant li ho he de preguntar: vostè va encarregar el seguiment del senyor Xavier Garcia Albiol?
José Zaragoza Alonso
No, jo no he encarregat cap investigació sobre el senyor
Xavier Garcia Albiol, i a més és públic i notori: no hi
ha encàrrec, ni factures, ni res de res. Jo no he encarregat cap investigació sobre cap polític. Li dic això amb
molta claredat i amb molta contundència, eh? I, a més,
vostè dóna per fet tota l’estona que el sistema informàtic de Método 3 és fiable, quan hi ha denúncies...
Oriol Amorós i March
No, jo li pregunto respecte a unes proves...
José Zaragoza Alonso
Sí, no, no...
Oriol Amorós i March
...que actualment estan en sumari.
José Zaragoza Alonso
Contesto la seva pregunta. Que estiguin al sumari no
significa que siguin certes. I, a més, les interpretacions, els contextos... Jo li dono una dada que ha explicat abans el senyor Marco; jo crec que el senyor Marco ha sigut molt taxatiu en les seves respostes, i...
Oriol Amorós i March
El senyor Marco ha reconegut que va investigar i que
va fer seguiment del senyor Garcia Albiol.
No ho recorda –no ho recorda.
José Zaragoza Alonso
José Zaragoza Alonso
És que... I no vull dir aquesta expressió perquè, clar,
sona a..., però és que ha d’entendre vostè que en l’activitat en el món local i en la vida política hi ha multitud
de coses –rumors, comentaris, coses que t’expliquen–
permanentment. Però que t’arribi un rumor no sig-
No, jo...
Oriol Amorós i March
Aquest és l’únic punt que no està d’acord amb el senyor Marco.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
42
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
El president
Senyor Amorós, deixi’l acabar. Ha de respondre el
compareixent, i després torna a preguntar. Si us plau.
José Zaragoza Alonso
Jo..., em pregunta, jo li contesto. El senyor Marco ha
dit amb tota claredat que no va fer una investigació
sobre el senyor Garcia Albiol. L’he escoltat, l’he vist
per la televisió i aquesta és la seva informació. I jo no
vaig encarregar cap investigació; són les dues coses,
claríssimament.
Oriol Amorós i March
13 d’abril de 2015
general de la dignificació i que..., acabi la política convertint-se en el pitjor del que hi ha.
Jo crec que la política és el millor d’una societat, que
ens permet criticar-nos, ens permet esbrinar les coses
i també ens permet que, de manera dialogada, de manera educada, puguem explicar-nos. I jo, avui, al que
vinc és a contestar les seves preguntes, de les coses
que he fet i de les que no he fet.
El president
Gràcies, senyor Amorós. Passem al torn del Grup Parlamentari Socialista, en veu de l’il·lustre diputat Jordi
Terrades.
I una última pregunta, eh? Si vostè està tan convençut
i tan tranquil d’esperit respecte a tota aquesta qüestió
–cosa que ens alegraria molt a tots que fos així–, per
què va dimitir?
Jordi Terrades i Santacreu
José Zaragoza Alonso
Però jo li volia formular: vostè, com a secretari d’organització..., li volia formular una pregunta, en el sentit de: vostè, com a secretari d’organització, ja ens ha
explicat que ha encarregat o va encarregar a unes empreses del grup Método 3 un seguit de treballs. Vostè
ens pot afirmar taxativament que en l’import d’aquestes factures no es camuflaven altres tipus de treballs
per part del PSC? Bé, que és el meu partit, també...
Miri, perquè en aquell moment jo no volia perjudicar el meu partit. Jo sóc una persona que té una tradició política de fa més de trenta anys. Jo vaig arribar
a la política per un compromís ideològic amb un projecte polític, i la política no és individual, la política
és col·lectiva, i quan tu veus que passa una polèmica
que és difícil, en aquella tempesta mediàtica, explicar-te, el que tu has de fer és ajudar el teu partit a fer
que aquella cosa que et perjudica a tu personalment
no perjudiqui l’organització que tu defenses. És una
qüestió de coherència personal, de manera d’entendre
la política i de manera de fer les coses. És a dir, jo crec
que de vegades també..., una mica d’exemplaritat en la
política i que la gent percebi que enmig d’una discussió un dimiteix, doncs, ho vaig fer.
I vaig dimitir de l’executiva federal, no de la direcció
del grup parlamentari. Perquè aquí també es va dir
que jo era secretari d’organització, havia dimitit: no,
no, jo ja no era secretari d’organització; jo vaig deixar
de ser secretari d’organització, vaig deixar la responsabilitat i em vaig dedicar a unes altres coses, i en el
moment que hi havia una polèmica que podia perjudicar el projecte polític que jo defenso, el que jo haig
de fer, si tinc un compromís amb aquest projecte col·
lectiu –que el tinc– és no deixar que aquestes coses
que afecten..., perjudiquin el projecte col·lectiu.
Jo crec que això és dignificar la política, i no ho poso
com una cosa meritòria, eh? Li ho dic, és a dir, jo crec
que vaig fer el que era raonable i crec que en aquest
procés, si vostè segueix totes les meves declaracions,
totes les coses que he dit, he intentat mantenir un to
sensat, raonable, que la gent entengui les coses que
es diuen, donar explicacions –per això estic aquí–...,
a contestar concretament al que li digui, no a especular. Jo avui no he vingut aquí a especular sobre ningú
ni de cap de les maneres; aquí no trobaran acusacions
a ningú. Aquí no trobaran la tàctica de repartir responsabilitats i culpes; aquí no trobaran una persona
que vingui a dir «tots són iguals», perquè no és veritat.
I aquí no trobarà una persona que s’apunti al discurs
Gràcies, president. Bon migdia, senyor Zaragoza. Algunes de les qüestions que li volia plantejar ja les hi ha
plantejat el senyor Amorós.
José Zaragoza Alonso
Sí, i la resposta és clara i diàfana. És més, i aprofitaré
aquí per explicar una cosa que m’agradaria que quedés clara: l’estructura de funcionament del PSC és una
estructura en què hi ha uns professionals qualificats
que fan la seva feina –la senyora Lluïsa Bruguer és la
gerent, és una professional de la seva feina, i la seva
responsabilitat és la que va desenvolupar– i uns responsables polítics. Jo era el responsable polític.
I la segona cosa que li voldria explicar: una de les coses que vam desenvolupar com a feina en el PSC és la
integració d’un pressupost consolidat. Tots els diners
que el PSC ingressa, en els diversos àmbits de l’Administració pública i de l’administració privada..., és
a dir, amb les quotes dels seus militants, amb les subvencions dels grups parlamentaris, amb el que reben
els grups municipals locals, tot –tot– nosaltres vam fer
un procés de consolidació, i parlo de l’any 2007, en
el qual no hi ha cap diner públic que no tingui control públic pels organismes públics. Vam ser el primer
partit que ho va fer; no sé si, després de jo deixar la
secretaria d’organització, altres partits a Catalunya o
a Espanya ho han fet, però sí que puc assegurar-los...
–i ens va costar molt–; això va significar... Perquè ens
entenguin, el PSC tenia com set-cents números de
comptes distribuïts a nom del PSC per tot Catalunya:
de grups municipals, d’agrupacions d’electors, en què
cadascú d’ells tenia uns ingressos, i gastava. I si vostès
han llegit els informes del Tribunal de Comptes observaran que, reiteradament des de fa molts anys, s’adverteix a gairebé tots els partits polítics que hi ha una
quantitat de diners que estan fora del control de l’Ad-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 43
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
ministració pública, tenint en compte que és obligació
per llei que aquests diners tinguin control.
Nosaltres això ho vam eliminar. Ens va costar molt;
tothom sap que les reticències del món local –i els que
han treballat en el món dels ajuntaments saben que la
gent: «Oi, si aquests diners els cobra el grup municipal, per què sou vosaltres els que els controleu?» Això ens permet, i es pot afirmar..., que no hi ha un sol
euro públic que rebi el PSC que s’escapi al control de
les institucions públiques que tenen aquesta obligació.
I per això li puc ben assegurar que en aquest sentit el
que s’ha fet és el que s’ha pagat. Claríssimament. Està
reflectit en els pressupostos, està controlat, i això és el
que nosaltres hem fet.
Jordi Terrades i Santacreu
Quan vostè parlava de recursos privats es referia a les
quotes dels afiliats i afiliades del PSC, o es referia a
altres qüestions?
José Zaragoza Alonso
No, no, a les quotes d’afiliades del PSC, que són un recurs privat, perquè són persones privades que t’ho paguen i col·laboren –càrrecs públics, també.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè ens ha explicat que no coneixia el senyor Marco
abans que esclatés tot aquest escàndol. Vostè ha parlat
amb ell, durant el transcurs d’un parell d’anys des que
va esclatar l’escàndol d’aquest conegut restaurant de
Barcelona?
José Zaragoza Alonso
No el coneixia, no coneixia ningú de Método 3, tret de
la persona d’Elisenda Villena, i després de l’escàndol
tampoc hi he parlat, ni l’he conegut, ni hem coincidit,
ni ens hem trobat, ni hem tingut cap relació. És a dir,
que el desconec, el senyor Paco Marco, tret del fet de
veure’l als mitjans de comunicació públics i escoltar
les seves intervencions.
Jordi Terrades i Santacreu
El senyor Jordi Pujol i Soley va fer fortuna amb una
frase en aquest mateix Parlament; és aquella del
«d­eien, deien, deien». És veritat que durant molt de
temps hi ha hagut rumors, no?, en el país? Vostè no va
tenir curiositat per saber què passava a l’entorn presidencial i al seu entorn i..., aquests rumors que apuntaven a una relació estreta entre determinats negocis i
persones? I, fruit d’aquesta curiositat, va fer encàrrecs
per saber què hi havia de veritat?
José Zaragoza Alonso
No. Jo no he fet encàrrecs per investigar cap polític de
Catalunya. I la curiositat..., miri, no seria sincer si no
digués que en aquest país tots hem viscut de rebre rumors. I qui estigui en aquesta cambra i em digui que
13 d’abril de 2015
no hi ha hagut cap persona que no li ha vingut a explicar un rumor, però és que els rumors són rumors, no
significa que siguin certs. I si en aquesta societat al final convertim els rumors en un element de condemna
a la gent i si les coses que s’afirmen, sense poder-les
demostrar, es converteixen en un element, doncs seria una societat absolutament ingovernable, i jo crec
que les coses s’han de posar en el seu lloc, rumors, comentaris de tots tipus, de totes les persones i de totes
maneres, molts... Recordin que l’expressió «rumor»...,
això ve de la deessa Fama o Feme, segons si és mitologia grega o mitologia romana. Feme, en la grega,
i Fama, en la romana, era aquell que portava els rumors, fossin certs o no, i que, a més, per cert, era una
deessa molt apreciada a Roma. Les societats no es poden construir sobre els rumors i per això les societats
es doten d’institucions i es doten d’organismes en els
quals, al marge del que és la vida quotidiana, es converteixen en llocs on les lleis, el respecte, l’educació i
l’autoritat permet fer les coses de manera raonable. I jo
crec que, en aquest sentit, aquest ha sigut el meu comportament. Jo no he estat mai en aquest procés, sóc
una persona que el fet que t’expliquin coses te les creguis.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè va encarregar el dinar de La Camarga?
José Zaragoza Alonso
No, jo no vaig encarregar cap dinar a La Camarga.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè va tenir coneixement previ del contingut de la
gravació, abans de la seva publicació?
José Zaragoza Alonso
Ni tan sols l’he escoltat al dia d’avui. Una, perquè no la
coneixia i, segona, perquè després, vostè ho comprendrà, després de tot l’enrenou mediàtic és una cosa de
profilaxi mental que entendran, per suportar determinats comentaris, quan et trobes indefens davant de tot
una ventolera de comentaris, de pressions, d’entorns
que a més t’arriben... perquè, com s’explica aquí, tothom tenim família, tothom tenim persones que pateixen per un, tothom sabem que aquestes coses són molt
destructives i tothom sabem que quan et dediques a la
política has d’acceptar aquest preu i el pagues com a
persona, però això no significa que el fet que tu paguis
un preu personal com a persona que estiguis indiferent al que afecta la gent. I jo vaig decidir, no sé si encertadament o equivocadament, que no volia escoltar
re de re i mantenir-me en la ignorància del que s’havia
gravat o s’havia explicat en aquella conversa.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè ha arribat a alguna mena de pacte de silenci bé
amb la senyora Sánchez-Camacho bé amb el senyor
Marco?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
44
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
José Zaragoza Alonso
Jordi Terrades i Santacreu
Imagini quin pacte de silenci que es va presentar una
denúncia davant d’una comissaria. Com vostè comprendrà, un pacte de silenci que comença amb una denúncia en una comissaria no té massa sentit.
Vostè té diners a paradisos fiscals o ha tingut mai
comptes corrents dipositats, o qualsevol producte financer, a països tercers?
I amb el senyor Paco Marco és que no he parlat amb
ell, no he tingut relació amb ell, no el conec, no tinc
cap pacte de silenci, no tinc cap acord, no tinc cap document, no tinc res relacionat amb cap d’aquestes dues
persones.
José Zaragoza Alonso
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè ha estat dirigent polític del PSC durant molt de
temps. Vostè coneix si, tal com s’ha afirmat –algú ho
ha afirmat i ho han fet altres formacions polítiques, evidentment–, els governs del Partit Socialista Obrer Espanyol havien tapat les vergonyes del president Pujol?
José Zaragoza Alonso
Jo la veritat que, clar...
Jordi Terrades i Santacreu
Dit d’una altra manera, vostè coneix si el Govern del
PSOE i els seus ministres d’Hisenda coneixien que el
president Pujol tenia recursos –o la seva família– fora
de país i que això hagués arribat a coneixement de la
direcció política del PSC?
José Zaragoza Alonso
No, amb tota rotunditat, no, no tenia aquest coneixement. Però això és el que significa això dels rumors,
com explicava abans, no?, que hi ha rumors de tot tipus i molts d’ells, contradictoris entre si. Un t’explica
una cosa, després t’expliquen absolutament la contrària i, quan has de confrontar aquests rumors, doncs, et
trobes en una situació que tu no pots estar fent política
a cop de rumor.
Jordi Terrades i Santacreu
I abans de formular-li les dues darreres..., dues o tres
preguntes, un aclariment que em sembla que vostè ja
l’ha fet. Vostè no va dimitir com a secretari d’organització del PSC per motiu d’aquest escàndol, sinó que
prèviament em sembla que hi havia hagut un congrés.
Em sembla, no, en tot cas, ho afirmo: hi havia hagut
un congrés, en què ja s’havia produït la substitució de
la secretaria d’organització del PSC. Em sembla que
vostè també ho ha deixat clar.
Dit això, com que vostè també sap que aquesta comissió, a més a més del tema que ens ocupa avui, s’ocupa
d’altres qüestions, i a benefici d’inventari o no, vostè
és soci o administrador d’alguna empresa?
José Zaragoza Alonso
No, de cap. Les úniques propietats que tinc són un Polo de deu anys i la meva «vivenda», que és un pis.
Tinc només un compte corrent a una entitat bancària de les més conegudes del nostre país on estan tots
els meus diners, només una, amb tots els meus diners
estalviats durant més de trenta anys de feina, que no
són massa, però prou per a un ciutadà normal d’aquest
p­aís. I no tinc cap compte, presència, comptes enlloc,
i, vaja, poso a disposició d’aquesta comissió, si cal ferho, un poder total perquè els meus comptes de recerca
en qualsevol lloc del món –i aquí ofereixo la proposta,
i estic disposat a firmar uns poders a la presidenta del
Parlament, si cal, perquè faci una recerca general pel
món–, a Andorra, si vol, o poden començar a altres
llocs perquè jo no tinc comptes, ni patrimoni, tret del
que acabo d’explicar aquí, que està a la meva declaració de béns.
Jordi Terrades i Santacreu
Moltes gràcies. Acabo aquí les meves preguntes.
El president
Gràcies, senyor Terrades i també al senyor Zaragoza.
És el torn del Grup Parlamentari del Partit Popular
de Catalunya, en veu de l’il·lustre diputat Santi Rodríguez.
Santi Rodríguez i Serra
Gràcies, senyor president. Agrair-li també al senyor
Zaragoza la seva compareixença. La veritat és que ja
sé que només han sigut dues les intervencions que hi
han hagut, però bàsicament jo crec que el gruix dels
temes que hi havia i que se li podien preguntar han
estat tocats i han estat abordats i han estat respostos
per part seva, però un parell o tres de qüestions sí que
li volia fer.
En primer lloc, és si vostè havia sentit a parlar mai
d’aquesta empresa GPO.
José Zaragoza Alonso
No, és que li dic que no n’havia sentit parlar mai i encara no sé què és. Perquè després de dir aquestes coses no sé què és..., és a dir, que no tinc coneixement
del que és...
Santi Rodríguez i Serra
Li puc donar alguna pista, perquè el nom d’aquesta
empresa va aparèixer precisament per aquelles èpoques quan en aquesta mateixa sala estàvem en la comissió d’investigació del cas Palau, que va ser una de
les empreses que va rebre encàrrecs precisament del
Palau de la Música i que no se sabien gairebé d’on
anaven. Crec que el senyor Terrades, que també for-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 45
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
mava part d’aquella comissió, també ho recordarà.
I això és d’alguna manera el que ens feia ballar que
aparegués el nom d’aquesta empresa que, segurament,
vinculada a algun partit o a algun grup parlamentari
del Parlament, podia tenir sentit.
Sobre el senyor García Albiol vostè també ens ha donat resposta. Ens ha donat resposta sobre la dimissió
dels càrrecs.
Una qüestió que jo li volia preguntar, que no té a veure directament amb el tema que ens ocupa, però per
nosaltres sí que és important i vostè ho entendrà de
seguida per raons òbvies, és que vostè va ser citat a
comparèixer també davant de la Comissió d’Afers Institucionals i no ho va fer. Per què no ho va fer?
José Zaragoza Alonso
Molt senzill. En aquell moment hi havia un procés judicial i ara no. I vaig pensar, potser equivocadament
–vostè ho ha d’entendre–, que no corresponia anar a
una comissió quan en aquells moments hi havia un
procés judicial que afectava directament la meva organització.
Santi Rodríguez i Serra
Després entre les altres..., les comandes que vostès
han fet a Método 3, o al grup Método 3..., em vaig a fixar en l’única que és posterior al 2010, que és precisament la del 2011, que és un barrido d’aquests als despatxos del grup a la Diputació de Barcelona. Ens pot
puntualitzar si això va ser abans o després que hi hagués canvi de govern a la Diputació i per quins motius
o per quines sospites van encomanar aquest barrido?
José Zaragoza Alonso
Li puc dir la data de pagament, que era el 16 de l’11
del 2011, i li puc dir com es va fer. No va ser a instàn­
cia meva, jo vaig donar permís, però va ser a instàncies del Grup Socialista de la Diputació, perquè crec
que va aparèixer un micro en un dels despatxos on estàvem i que es va considerar que no era adequat que
pagués la institució una cosa que estava en els espais
que utilitzava el PSC, i aquesta..., és així. I van insistir, insistir, jo sincerament al principi vaig dir que
no, que no, que no, perquè, en fi, gastar diners i tal en
aquella època cada vegada estaven les coses més..., i
al final van insistir tant que es va fer. Així de senzill
i així de...
13 d’abril de 2015
José Zaragoza Alonso
El Grup Socialista, on estava, és a dir..., vaja, la gent
del grup de la Diputació ho podien aclarir, és a dir que
no va ser a instàncies meves, jo vaig donar el permís
perquè era el que donava permís per a les despeses i
els pagaments.
Santi Rodríguez i Serra
I en última instància, vostè ha deixat molt clar que no
va encarregar la gravació del dinar de La Camarga,
vostè també ha deixat molt clar que vostè no va encarregar el dinar de La Camarga. A vostè li va demanar
la senyora Sánchez-Camacho que gravés el dinar de
La Camarga?
José Zaragoza Alonso
Miri, és que la pregunta, com vostè..., la resposta és
clara, és a dir, no tenia coneixement del dinar, no
vaig encarregar cap gravació il·legal ni a La Camarga, ni enlloc. Com vostè comprendrà, la resposta és
clara, no?
Santi Rodríguez i Serra
Gràcies. Això és tot.
El president
Gràcies, senyor Rodríguez, senyora Zaragoza. Passem
al torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de
l’il·lustre diputat Joan Mena.
Joan Mena Arca
Gràcies, president. I agrair també la presència del senyor Zaragoza en aquesta comissió d’investigació,
que té l’objectiu d’esclarir si hi ha espionatge polític
i si aquest va afectar també la senyora Camacho i tot
l’afer del dinar de La Camarga.
Jo, si vostè m’ho permet, començaré per un detall,
segurament és una «tonteria», vostè dirà que és una
«tonteria», però jo li voldria preguntar com és que
vostè s’ha referit en dues ocasions al senyor Francisco
Marco com a «Paco Marco»? Perquè potser, ho repeteixo, és una «tonteria», però «Paco» és un nom d’una
certa familiaritat i vostè ens ha dit que no el coneixia
ni ha parlat amb ell mai.
Santi Rodríguez i Serra
José Zaragoza Alonso
I qui ocupava anteriorment aquests despatxos, per curiositat?
No el conec, no és una «tonteria», eh? No hi ha cap pre­
gunta que sigui una «tonteria», així que li deixo clar
que no penso que sigui una «tonteria». De la lectura
de la premsa... Si vostè llegeix la premsa, surt a alguns
llocs la utilització d’aquest terme i com que..., com a
mi també algú m’ha dit «Pepe Zaragoza» i no em coneix. És a dir que jo crec que forma part d’aquestes
coses que et queden al cap gravades les coses que vas
llegint, perquè, això sí, jo no tinc coneixement del sumari, però evidentment, com vostè comprendrà, sí que
José Zaragoza Alonso
No, no, són els del Grup Socialista d’allà.
Santi Rodríguez i Serra
Ja estava el Grup Socialista allà?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
46
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
tinc coneixement de les coses que s’han publicat als
mitjans de comunicació, que he anat llegint i que he
anat seguint.
Joan Mena Arca
Molt bé, li agraeixo que em contesti. Tornant al tema dels correus, l’informe de la Policia recull correus
electrònics entre l’agència i membres dels partits, entre els quals em sembla que a alguns d’aquests correus
està el seu personal del partit i una relació de les tasques que havia fet Método 3 per al Partit Socialista,
amb conceptes explícits sobre l’enregistrament, com
ara la preparació del dispositiu i la col·locació, l’enregistrament i la retirada del dispositiu, l’escolta i el resum sobre allò de què es va parlar durant el dinar. No
li sembla que és un nivell de detall molt concret?
José Zaragoza Alonso
Miri, jo no tinc coneixement del sumari, no el tinc
perquè no he estat part, no he estat acusat, no he sigut
testimoni, amb la qual cosa no tinc coneixement del
sumari, que en teoria només tenen les parts, en teoria
tenen les parts. I aquí es dóna, a documents que circulen, fiabilitat. Legítim que vulgui donar, però vostè
comprendrà que jo sense el coneixement no puc donar fiabilitat, a més tenint en compte la intervenció
que acabem d’escoltar abans en aquesta comissió, on
hi ha hagut afirmacions molt taxatives del responsable
de l’agència, en les quals deixa amb molta claredat,
molt clarament, que el PSC no ho va encarregar, que
l’entorn del PSC no va ser-hi, i alguna pregunta encara
més clara referida a la meva persona. És a dir... I també ja ha quedat clar que hi ha sentències, hi ha denúncies, hi ha declaracions davant el jutjat que qüestionen
la fiabilitat electrònica dels arxius informàtics. Això
és el que jo he vist i he seguit, amb la qual cosa jo el
que li puc respondre són les coses que jo he fet i jo li
puc assegurar que no he fet aquests encàrrecs.
Joan Mena Arca
Però si vostè ha seguit la compareixença del senyor
Marco, que em sembla que l’ha seguit sencera, ell
també ha dit en alguna ocasió que no..., una cosa semblant a «no hi ha hagut cap encàrrec “institucionalitzat” del Partit Socialista», també amb aquesta paraula
es va referir la senyora Maria Victoria Álvarez. Quan
li han preguntat certament si vostè directament va fer
aquest encàrrec, el senyor Marco ha dit que no. Jo li
pregunto: va delegar vostè a alguna altra persona que
fes aquest encàrrec?
José Zaragoza Alonso
No, tampoc. (L’orador riu.)
Joan Mena Arca
Molt bé. Li volia fer també..., perquè també va ser
molt taxativa la senyora Bruguer en la seva intervenció del divendres passat, ella va dir que estava a les ordres del seu responsable polític, que en aquell moment
13 d’abril de 2015
era vostè com a responsable d’organització, va reconèixer quatre encàrrecs, jo detallaria que segurament
són tres encàrrecs, un d’ells fet en dos pagaments, els
anys 2009 i el 2011, per un valor de 72.000 euros que
van ser per aquests rastrejos a la seu del PSC de Nicaragua i a la Diputació de Barcelona. Jo mateix li vaig
preguntar si aquesta era una pràctica habitual, encarregar rastrejos a la seu del Partit Socialista i de la Diputació de Barcelona, la senyora Bruguer ens va dir
que no i jo li preguntaria, per què, concretament, es va
fer en aquell moment, si és que vostès tenien indicis
que algú els espiava?
José Zaragoza Alonso
Miri, nosaltres vam fer tres encàrrecs, un, el 13 de l’11
del 2009, que és aquesta escombrada, producte de diverses situacions que s’havien produït: consells dels
tècnics de seguretat, un edifici vell, hi passen milers
de persones, allò que et diuen «no heu fet mai un control, perquè aquí entra gent», els despatxos... Li diré
una cosa que la gent no sap. Els despatxos dels responsables a Nicaragua del PSC no es tancaven amb clau.
El meu despatx era un despatx obert –sempre m’ho
recriminaven–, però jo sóc una persona una mica despistada i molt confiada, és a dir, que en el meu despatx podia entrar qualsevol persona, en el del president –i en aquell moment primer secretari del PSC–,
també; en el del viceprimer secretari, també, en un espai que no era un espai vedat ni privat, sinó que hi
havia sales, i algunes persones que han participat en
reunions o en rodes de premsa –veig aquí algun periodista que podrà certificar-ho–, a les sales d’executives on feien actes i tal accedia molta gent de ciutadans
normals, perquè som un partit obert, un partit participatiu que estàvem, per entendre’ns...
Jo m’havia trobat gent al meu despatx, li ho dic com
li ho explico. Per què...? I et deien: «Però vosaltres, en
aquests moments, que esteu fent reunions, que discutiu coses d’estratègia, que esteu no sé què..., teniu la
tranquil·litat que no passa res?» I, al final –us ho dic
com va ser–, és a dir, et comences a inquietar, comences a escoltar coses que diuen, de vegades, passen coses una mica xocants –que no és el cas, perquè jo no
vinc aquí, i els ho dic, jo he vingut aquí a contestar les
coses que jo he fet o no he fet, no he vingut a ficar-me
amb ningú, ni a acusar ningú de res, ni a obrir una dinàmica per respecte al Parlament, perquè jo crec que
el Parlament ja ha obert una comissió, que és clara,
que és sobre la corrupció, el frau polític i la corrupció
política, i jo això és sobre el que li contestaré. Llavors,
aquesta primera cosa va ser producte d’assegurar-nos
que no hi hagués res..., i no va sortir res, per a la nostra tranquil·litat, amb la qual cosa ho vam deixar.
Segona cosa que vam fer, que ho he explicat abans –i,
si ho volen, hi aprofundeixo–, que és el segon encàrrec, que es paga en dues tongades perquè hi havia d­ues
parts. I és que nosaltres teníem unes despeses molt elevades de seguretat personal, teníem un contracte amb
una empresa de seguretat, que mà d’obra... –i que vostè comprendrà, a més, la primera amb què treballàvem
era una empresa que depenia de l’­ONCE, amb unes
condicions laborals: tots contractats, amb uns bons
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 47
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
sous, és a dir, el que és típic que s’ha de fer en aquestes coses, que ascendia a una quantitat. Perquè muntar
un sistema de vigilància a un edifici de cinc mil metres quadrats, amb diverses entrades, vell i antic, les
vint-i-quatre hores al dia, 365 dies a l’any són molts
diners i vam decidir que, si podíem estalviar-nos-ho i
només tenir vigilància els dies en què accedien persones perquè poguessin controlar qui hi accedia i qui no
hi accedia.
Per eliminar això vam fer que ens miressin els temes
de seguretat, vam fer una auditoria profunda, amb un
tema de portes, d’accessos, com es podien bloquejar,
on s’havien de col·locar càmeres perimetrals per assegurar-te que no hi havia accés en les històries, i això
va ser la segona part, i per això hi ha dues factures
producte d’aquestes coses, que és aquesta factura que
la sumen en la nota que em van fer... Vostè comprendrà, jo era el que prenia les decisions, la gerent no prenia cap decisió política, totes eren meves, si alguna
responsabilitat hi ha hagut en algun moment és meva,
la senyora Lluïsa Bruguer és una professional que ha
fet la seva feina i és una professional que em va convèncer –el que he explicat abans i els ho he explicat–
que un partit polític que administra diners públics ha
de tenir tots els seus comptes integrats i consolidats
per poder presentar els seus comptes al Tribunal de
Comptes, que és el que té l’obligació de determinar
que es gasten bé els diners públics dels ciutadans; d’això, me’n va convèncer i ho vam fer i jo vaig prendre
la decisió política. Doncs, igual, en aquest tema, vam
prendre una decisió, que ens va estalviar molts diners
en temes de seguretat, i, per això, vam fer aquest pagament.
I l’últim, ja li ho he explicat, aquest no va ser a instàncies meves, sinó que la gent que està al grup de la
Diputació es van trobar –que podia ser qualsevol cosa,
eh?–, però es van trobar –si no ho recordo malament–
un micro i van començar a insistir, una vegada i una
altra i una vegada i una altra, que no sé què..., jo em
pensava que era qualsevol «xorrada», però, bé, ells hi
van insistir i, al final, es va fer aquest de 16 de l’11 del
2011.
Joan Mena Arca
Vostè també, el 14 de febrer del 2013, va reconèixer
davant de la premsa que, entre els arxius del PSC hi
havia quatre factures de Método 3, tot i que vostè va
dir literalment: «A nombre de filiales con nombres
raros en inglés». Aquell mateix dia, vostè anunciar
–també sense concretar– accions judicials contra els
mitjans que van publicar que vostè era el responsable
de les escoltes il·legals. Va acabar de concretar aquelles accions?
José Zaragoza Alonso
Miri, la justícia ja ha parlat, i vostè sap que el món de
la justícia és un món molt complicat i, quan entres en
les dinàmiques de les querelles..., però la justícia va
parlar i ha deixat les coses meridianament clares per
a nosaltres.
13 d’abril de 2015
Joan Mena Arca
O sigui, que li semblava que no calia fer cap tipus
d’acció i...
José Zaragoza Alonso
És que la justícia ja ha parlat i ha fet una resolució i ha
deixat meridianament clares les coses.
Joan Mena Arca
Ens ha explicat també que vostè va dimitir, bàsicament, per no afectar la imatge del seu partit, jo entenc
que això és una decisió personal, no?, perquè hi ha altres persones que, fins i tot, estant imputades per la
justícia, doncs, no dimiteixen, però jo sí que li voldria
preguntar per què creu vostè, llavors, que està vinculat
en tot aquest afer? Per què se’l vincula a vostè a nivell
personal?
José Zaragoza Alonso
Miri, jo no he vingut aquí a especular i crec que faria
un flac favor al respecte d’aquesta institució que utilitzés aquesta plataforma per especular, no crec que em
correspongui. Puc tenir les especulacions personals,
però això és privat, és personal, però l’especulació en
política, en aquests temps que corren, l’únic que faria
seria malmetre la dignitat d’aquesta Comissió i crec
que ja, després del que hem vist els dies passats, almenys per la meva part, jo vinc aquí a ajudar a la feina
de vostès perquè el Parlament de Catalunya recuperi
una mica la dignitat, pel poc que jo pugui, d’aquestes
qüestions, així que no faré especulacions perquè seria
entrar en un camí que és intentar tapar el que no s’ha
de tapar.
Jo ja he assumit, en aquest procés, les meves responsabilitats, en el sentit que vaig explicar –i ho vaig dir
públicament, immediatament. Podria fer com altra
gent amb aquestes coses, però jo, immediatament,
vaig dir quines relacions havíem tingut, vam donar les
factures, les vam ensenyar, ho vam explicar i, després,
quan han passat coses que podien afectar el projecte polític dels Socialistes..., perquè ho em vaig afiliar
–i em permeto aquí una petita digressió personal, per
entendre’ns–, jo em vaig afiliar en un projecte polític
que vol transformar aquesta societat i els motius de
compromís personal encara existeixen. Per mi és molt
important col·laborar perquè el bon nom del socialisme català es mantingui i jo vaig pensar, en aquell moment, que entestar-me en un debat que no tenia sortida
no portava res de bo per a la política, així que vaig decidir dimitir de l’executiva federal, de la qual era vocal; tampoc és que fos una persona que tingués una
responsabilitat massa alta i estic convençut que era
el que pertocava i que va ser bo per al projecte polític que jo defenso.
Joan Mena Arca
Però, llavors, estarà vostè amb mi que, si algú involucra a nivell personal el responsable d’organització
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
48
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
d’un partit com el Partit dels Socialistes, és que vol
esquitxar el partit, d’alguna manera?
José Zaragoza Alonso
Li ho torno a dir: no penso especular. Permeti’m que li
ho digui, cadascú ha de treure la informació certa, que
produeixi les seves conclusions. I no vull especular de
cap partit, ni acusar ningú perquè no crec que em pertoqui a mi, deu ser en la seva funció com a diputats
que representen la voluntat popular que els toca intentar esbrinar les coses. A mi el que em toca és respondre les seves preguntes.
Miri, jo, aquests dies, amb les coses que han passat,
em vaig fer una petita reflexió sobre el dret a la vida privada, vostès ho comprendran. I vaig decidir que
jo contestaria totes les preguntes que es fessin, perquè
vaig pensar i vaig arribar a la conclusió que el límit
de la meva vida privada l’havien de posar els diputats,
que jo venia aquí a contestar i que és la responsabilitat dels diputats, amb les seves preguntes, mantenir la
dignitat d’aquest Parlament i mantenir les regles del
que és el que s’ha de fer, no jo. Jo crec que això és
el que forma la vida parlamentària i, en una comissió
política és molt important que no ho oblidem –i, aquí,
em permeto una petita digressió–, jo sempre he sigut,
en aquestes discussions que tenien a l’època, a França,
entre Sartre i Camus, el que Sartre deia que per arribar a la igualtat s’havia de sacrificar la llibertat de les
persones, jo era més camusià, jo sempre he pensat que
la llibertat de les persones no es pot sacrificar per cap
altra cosa.
Joan Mena Arca
Bé, doncs, jo, com veu, no li preguntaré per la seva vida privada, perquè entenc que no és objecte d’aquesta
Comissió d’investigació.
Sí que li preguntaré, abans ens deia el senyor Marco
que això, tot el que passava al voltant del dinar de La
Camarga és, doncs, l’exemple d’una lluita política entre partits, jo li he volgut preguntar entre quins i no
m’ha sabut contestar. Sí que li voldria preguntar a vostè, senyor Zaragoza, si vostè, en aquest afer, se sent
víctima o és actor de la situació?
José Zaragoza Alonso
Jo no aniré de víctima. Sóc una persona que es dedica
a la política i sóc un personatge públic, i he d’acceptar la crítica, les opinions, de vegades, injustes, però
forma part de la discussió política la confrontació d’idees. De vegades, pots pensar que les fronteres que es
traspassen són fronteres que no aporten res a la societat i que donen una imatge d’aquest país no dolenta i
no bona, i no parlo de la política, del país. Jo crec que,
en els temps que corren, potser, tots hauríem de fer
un esforç per aixecar el nivell del respecte i de la percepció sobre el que fem a Catalunya. Des de les diverses maneres de fer-ho, les diverses idees, però intentar
guanyar una cosa que jo veig en molta gent de diverses idees que intenta reivindicar una manera de fer política diferent que es fa a Catalunya d’altres llocs que
13 d’abril de 2015
hem vist, i aquesta és una reflexió personal que faig i
que deixo anar aquí. És a dir, que, en aquest sentit, jo
el que intentaré –ja li ho dic–, en aquest procés, és intentar explicar les coses que he fet i les que no he fet.
Joan Mena Arca
Doncs, jo acabo amb una pregunta. Primer de tot,
agrair-li les seves respostes en aquesta comissió i la
seva presència.
I acabo amb una pregunta, segurament, és més global
i més genèrica, però entenc que també és objecte de
la investigació d’aquesta comissió. Vostè, que ha estat,
doncs, com a responsable d’organització en un dels
partits més importants del nostre país, com és el Partit Socialista, en la seva experiència, ha sigut habitual
o són habituals els encàrrecs a agències com Método 3, per tenir informació d’altres forces polítiques?
O li ho pregunto d’una altra manera, el que avui ens
porta a aquesta comissió d’investigació, que no és només l’afer de La Camarga, sinó... jo vull recordar que
investiguem també la presumpta fortuna o la fortuna
d’origen desconegut de l’expresident Pujol, que també
té a veure, doncs, amb les converses que estan gravades en el dinar de La Camarga i, per això, doncs, és
també objecte d’aquesta comissió d’investigació, però
jo li voldria preguntar: escoltes com aquestes han sigut habituals en la pràctica de la vida política a Catalunya, com a mínim, durant els anys en els quals vostè
ha estat en primera línia?
José Zaragoza Alonso
En el que jo conec, no. Vaja, no he tingut mai coneixement de res d’aquestes coses.
El president
Gràcies, senyor Mena, i gràcies, senyor Zaragoza.
És el torn, ara, del Grup Parlamentari de Ciutadans,
en veu de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, presidente. Buenas tardes, señor José Zaragoza. No le voy a hacer preguntas, no le voy a hacer preguntas porque entiendo que se le han hecho ya todas.
Usted está respondiendo que no, que no ha encargado
para nada la grabación de La Camarga, lo ha dicho
por activa y por pasiva, ha respondido a posibles indicios que se podían barajar que podrían indicar esas
facturas, esos emails que puede que el Partido Socialista hubiera tenido algo que ver, usted lo ha despejado
todo, ha dicho que no, por lo tanto, yo comparto con
usted que no tenemos que hacer excesivas especulaciones en esta comisión. El señor Marco no ha dicho
que usted hubiera encargado esto y, en cambio, ha indicado a otras personas que sí que lo habrían encargado.
Nosotros estamos aquí porque, en las grabaciones de
La Camarga, se grabó a un señor, miembro de la familia Pujol, del que se sospecha que está involucrado en
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 49
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
negocios turbios, que se ha forrado mediante la política y sus contactos y, además, porque se in­tuía o parece
que se había utilizado este tipo de graba­ciones como
arma entre partidos políticos y, además, para tapar...
y, además, lo curioso de esto es que hemos sabido el
contenido de estas grabaciones una vez transcurrido
un tiempo y que la persona que estaba invo­lucrada, la
dirigente del Partido Popular que está involucrada en
estas grabaciones, pues, tampoco hizo ningún tipo de
uso del contenido de estas grabaciones.
Ustedes, en el Partido Socialista, han salido así, un
poco por añadidura, pero yo entiendo que no podemos
especular con la intervención del Partido Socialista y
que tampoco cabe prolongar un interrogatorio que ha
dejado usted muy claro.
Por lo tanto, yo no le haré más preguntas.
Gracias.
José Zaragoza Alonso
Muchas gracias.
El president
Gràcies, senyor Carrizosa.
És el torn, ara, del Grup Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu de la diputada Isabel Vallet.
13 d’abril de 2015
puc contestar, senyora Vallet, és tan senzill com això,
és a dir...
I ho entendrà amb molta rapidesa, i li diré una cosa
que no és una especulació, sinó que és una reflexió
personal. Vostè creu que a cinc mesos d’unes eleccions autonòmiques, on ens jugàvem el Govern de Catalunya, amb una informació que ha provocat aquest
rebombori, jo tinc aquesta informació i no la porto on
l’haig de portar? I que dos anys després d’això surt,
precisament, en un context...
Jo ho torno a dir, però això és una opinió personal, i és
l’única que faré aquí i, miri, ja m’he penedit de dir-la,
perquè crec que no em toca. Com deia el senyor Carrizosa, s’han preguntat totes les coses i no em tocava,
així que li demano disculpes per l’especulació, perquè
no toca, perquè és una reflexió personal sobre, com
diria aquell, la percepció sobre la meva persona. I jo
sóc molt conscient que sobre la meva persona la gent,
alguns em coneixen –amb alguns he compartit moltes
coses, amb alguns tertúlies i amb els altres converses
polítiques durant molt de temps i em coneixen–, però
altra gent no em coneix i té la percepció que es genera en els mitjans de comunicació i, clar, quan tu tens
un determinat perfil i una determinada imatge, doncs,
ràpidament s’arriba a conclusions. Però, bé, en aquest
perfil, vostè..., corresponia amb aquesta reflexió que li
he fet, jo crec que no, però, vaja, no vull estendre’m en
això, perdoni.
Isabel Vallet Sànchez
Isabel Vallet Sànchez
Bon dia. Moltes gràcies. Jo, clar, podríem triar no insistir, jo crec que, bé, segurament, seria el més adequat, però jo li tornaré a fer la pregunta que li han fet:
per què creu que el seu nom apareix en la investigació,
en un informe policial? I, llavors, de manera indefectible, totes les proves, tots els correus són falsos?
José Zaragoza Alonso
Li ho torno a dir: jo no conec el sumari, no hi he tingut accés, perquè jo no estava citat ni com a testimoni,
ni com a acusat, ni com a imputat. És més, en la meva
vida personal no he estat condemnat mai per res, és a
dir, que la meva vida personal és clara, límpida i pública. Jo el que no puc fer és especular sobre coses que
no conec.
Li puc contestar, senyora diputada, sobre les coses
concretes que em pot preguntar, i que jo li contestaré
sobre les que he fet i les que no he fet. Sobre les altres coses, abans hi ha hagut una intervenció que ha
explicat que hi ha sentències judicials que diuen que
hi ha material informàtic fals, que s’ha accedit a ordinadors de persones que ja no treballaven allà i que
han sigut manipulats –curiosament al voltant d’aquest
cas. També han aparegut aquestes informacions a la
premsa, és a dir..., i s’han creat carpetes falses, i s’han
creat documents falsos. Tot això ha sortit publicat als
mitjans, però jo, com que no conec el sumari, no sé la
fiabilitat de res d’aquestes coses. Així que el que jo li
Clar, és que llavors, amb relació al que està dient, i
amb relació al que més o menys explica, a la generació d’un perfil als mitjans de comunicació sobre vostè,
que en teoria hauria de ser fals, clar, a la premsa hem
trobat afirmacions sobre vostè que són dures: que vostè hauria encarregat aquesta gravació, en gairebé tots
els mitjans; que la factura de 1.750 euros, que en teoria costaria la gravació, incloïa la preparació del dispositiu, la gravació i la retirada, l’abonament del dinar; que aquesta empresa que deia que no coneixia,
GPO, l’informe policial diu que s’hauria fet servir per
a tapar precisament aquest cas d’espionatge...
La meua pregunta és: quantes demandes o peticions
de rectificació de publicació d’informació falsa ha presentat als mitjans de comunicació en aquest sentit?
José Zaragoza Alonso
Primer, en aquests temes, jo crec que el director de
l’agència ha contestat amb molta claredat que no hi
havia investigacions sobre aquestes coses. I la segona cosa, quan la justícia ja ha parlat, ha fet sentència i
ha deixat les coses clares, entrar en un camí de querelles, demandes econòmicament feixugues, però sobretot que provoca una confusió permanent, i que judicialitza la política, no crec que sigui el que correspon. Jo
crec que no és raonable. I nosaltres, els polítics que tenim alguna responsabilitat, hem d’utilitzar la responsabilitat en aquestes coses i no convertir la política en
un espectacle permanent, jo...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
50
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
I li diré una cosa: el PSC, i que no em falli la memòria, mai –mai–, quan jo era secretari de l’organització,
s’ha personat a nivell nacional en cap procés judicial
contra un altre partit.
Isabel Vallet Sànchez
Precisament per això, i comparteixo la seua reflexió, li
he dit «quantes rectificacions». Com vostè sap, el dret
de rectificació no està judicialitzat, per tant, vostè, si
es prova que una informació és falsa té dret a demanar
que es rectifiqui, i això no és cap procés judicial ni és
abusar de la jurisdicció ni és judicialitzar la política,
amb la qual comparteixo la reflexió que feia, que no
ho hauríem de fer.
En tot cas, ja interpreto que cap, per la resposta que
m’ha fet. En aquest sentit, encara aniré a més, no sé
si vostè coneix una de les detectius de Método 3 que
l’altre dia, en informacions, apuntava que hauria estat vostè qui hauria demanat aquesta gravació, bé, que
hauria demanat la gravadora per a la senyora Alícia
Sánchez-Camacho, i també la senyora Maria Victoria
Álvarez l’apunta a vostè, com aquella persona que ho
havia ordenat. Per què? Les coneix? Primer que res,
les coneix? Per què li tindrien aquest..., no ho sé, li
voldrien mal a nivell polític, aquestes senyores? No ho
entenem.
José Zaragoza Alonso
Jo, l’única detectiu de Método 3 que conec és l’Elisenda Villena, no en conec cap altra. Aquí, que jo sàpiga, no va haver-hi cap altra detectiu de Método 3,
si no vaig errat, sinó que una persona que no era de
Método 3 va venir aquí a violentar la comissió, fent
crits, que no crec que sigui molt habitual que passi
al Parlament de Catalunya, i sobre la senyora Maria
Victoria Álvarez crec que va ser vostè mateixa que li
va preguntar qui li ho havia dit i no va saber dir-ho.
Crec..., equivocar-me. Amb la qual cosa, en fi, rumors,
comentaris, venir... (Veus de fons.) No, ja, però vostè m’ha preguntat, i permeti que jo sigui molt curós a
respondre les preguntes que em fa vostè, perquè jo he
vingut a respondre-li les preguntes i no a fer especulacions. I com que em precisa dues coses, doncs, jo només li puc contestar la veritat, i la veritat és que jo només conec una persona que treballés a Método 3, i no
sempre, perquè jo la vaig conèixer abans que treballés
a Método 3, que és la senyora Elisenda Villena.
L’altra persona a la qual es deu referir vostè no és treballadora de Método 3, no sé exactament a què es dedica, ni quina és la seva relació amb això, però l’únic
que sé és que no és treballadora de Método 3. I l’altra
afirmació de la senyora Maria Victoria Álvarez, aquí,
a preguntes de vostè, jo crec que molt clares, quan va
fer afirmacions i li va preguntar en què les basava,
va quedar clar que no les basava en res sinó que simplement era una opinió.
13 d’abril de 2015
les feia la premsa, i aquí, per exemple, hi ha els reculls
de diari.
Clar, és que, si no, la seva compareixença a mi m’ha
recordat, personalment, eh? –amb més elegància–,
allò de quan va comparèixer Jordi Pujol i ens va
dir allò del «diuen, diuen, diuen». Quan vostè feia
aquesta disquisició sobre la rumorologia, sobre usar
els rumors per fer política, clar, el que no acabem
d’entendre és com –vostè diu que no va dimitir per
aquest cas– com aquest cas té una ingerència molt alta en la seua carrera política i vostè no només no pren
cap acció judicial –que ho puc entendre, per una reflexió política que comparteixo–, però tampoc cap acció
per evitar aquesta informació surti publicada no a un
diari, a tots, al Mundo, l’Ara, La Vanguardia, El Periódico, tots els diaris. Tots els diaris han publicat la
informació que jo li dic.
Clar, no ens acaba de quadrar que si realment és
aquesta rumorologia, com vostè diu, certa, tan poc
fonamentada, aquest «diuen, diuen, diuen» de Pujol,
com és que no ha pres accions? Li ho torno a dir, no
en seu judicial.
José Zaragoza Alonso
Recordo que va ser vostè que en aquesta comissió va
ser la que va dir que jo havia dimitit com a secretari de l’organització arran d’això. Jo no he dimitit de
secretari d’organització. Jo ja no era secretari d’organització. Jo vaig dimitir com a membre de l’executiva
federal del PSOE.
I la segona cosa, miri, quan passen aquestes coses, un
el que ha de tenir és la responsabilitat de fer les coses
raonablement bé, i no estar permanentment convertint això en un espectacle mediàtic, sinó fer els camins
adequats i raonables que portin a la resolució raonable
perquè el ciutadà agafi respecte a les coses que passen.
És el que he intentat sempre en la meva vida política,
que ja li ho dic amb tota claredat. Això és el que he intentat. I en aquest procés, també.
Isabel Vallet Sànchez
Clar, és que em sap una mica de greu, perquè vostè té
aquest tremp a l’hora d’explicar-ho i no..., en fi, no faré
cap reflexió personal.
En tot cas, vostè ha vist, sé pel que em diu, em consta,
que segueix la comissió d’investigació.
José Zaragoza Alonso
Quin remei!
Isabel Vallet Sànchez
Precisament pel mateix, les declaracions que feia el
senyor Marco sobre García Albiol, no ha negat pas
que es fes aquesta investigació, no?
Isabel Vallet Sànchez
Sí, sí, és cert, de fet, rectifico i, de fet, diria que les declaracions que feia la senyora Maria Victoria Álvarez
José Zaragoza Alonso
Sí, ho ha negat.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 51
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Isabel Vallet Sànchez
No, no, ha negat que vostè l’encarregués; no ha negat
que fes aquesta investigació.
José Zaragoza Alonso
Això no, però, vaja, ha negat que jo encarregués
aquesta investigació. Jo no puc entrar-hi més. Entengui’m, perdoni si..., entengui, senyora Vallet, que jo
aquí estic i he vingut a contestar, i crec que contesto totes les coses concretes que em pregunten, perquè
jo crec que s’ha d’aclarir i hem de parlar de les coses
concretes. I, a més, hi ha hagut una..., i per això he seguit les intervencions, per saber exactament...
Perquè, com li he dit a vostè, jo no conec el sumari,
no l’he llegit, no hi he tingut accés, així que he seguit
les intervencions per saber exactament de quines coses es parlava. O sigui, aquí hi ha gent que ha escoltat
les converses, jo, no. Aquí hi ha gent que ha tingut accés a documentació a la qual jo no he tingut accés, de
manera no sé com, però jo no hi he tingut accés, amb
la qual cosa he seguit amb molt d’interès i molt de respecte aquesta comissió, i ja els he dit que vaig decidir venir a aquesta comissió a contestar totes les pre­
guntes, fins i tot les de caràcter privat que decideixin
vostès, que són les que es volia fer, perquè jo pensava
que l’obligació dels diputats del Parlament de Catalunya és intentar mantenir la dignitat del Parlament, i
la meva era la de contestar. I per això em nego també
a especular sobre les altres coses, però jo crec que li
contesto totes les coses concretes i definides que jo sé.
I les que sé les hi explico.
Isabel Vallet Sànchez
També ha negat que encarregués qualsevol altre informe, òbviament, d’investigació. Ha dit que només hi
havien aquests quatre serveis. Ja ens ha explicat quins
eren. Com que no vol fer cap altra referència que no sigui sobre la seva persona, ja no sé si preguntar-li o no
què li semblaria, en cas que dels cent casos o dels cent
fitxers que en teoria s’haurien destruït dels sumaris, en
teoria, d’espionatge polític..., se li ha preguntat més o
menys indirectament, la pregunta directa és: per a què
ho farien servir els partits i, sobretot, quina relació o
–el que s’ha apuntat– quina utilització política s’ha fet
de tot això i per què en aquesta utilització política surt
no només esquitxat el PSC, sinó amb un impacte bastant considerable.
José Zaragoza Alonso
Com vostè comprendrà, el més afectat pel fet que
aquestes coses puguin haver afectat el partit polític
sóc jo, i vostè comprendrà que per això vaig prendre
les decisions que vaig prendre, per evitar que la polèmica que em buscava afectés el projecte polític que jo
defenso. Crec que era el raonable.
I l’altra, la nostra col·laboració en tota la investigació
és perfecta. Li posaré un exemple. Des que s’inicia el
procés fins que es demana l’ordinador de la gerent del
PSC passen mesos. I l’ordinador estava tal qual, sen-
13 d’abril de 2015
cer, amb tot, i ho vam entregar. Crec que és l’únic partit a Catalunya al qual li han anat a reclamar l’ordinador i hi era sencer. I simplement descric una realitat,
perquè a la nostra col·laboració no hi ha res a amagar.
Vam sortir dos dies després, amb el relat dels encàrrecs que havíem fet, i s’havien pagat, perquè qualsevol
feina que s’encarrega, tu encarregues, es fa, et presenten una factura i tu fas unes transferències. I aquí queda demostrat si hi ha o no hi ha una feina.
Per això nosaltres vam sortir a explicar clarament...
I aquest és el paper de la roda de premsa, que me la
vaig guardar. És a dir, que està amb les notes, perquè
fins i tot no havíem sumat les dues factures d’un mateix encàrrec.
I amb la resta, col·laboració total i permanent. No vam
recórrer res. Hem col·laborat, hem anat a declarar, hem
sigut transparents. Jo no vull especular en res més,
perquè no és la meva feina, no és la meva obligació, i
crec que faria un flac favor a aquest Parlament convertir aquest lloc, on la política surt pitjor..., que no és que
estigui en massa condicions..., producte de la nostra
actitud..., no serà per part meva. El que jo sí que faig,
perquè crec que hi tinc l’obligació –ho puc compartir
o no–, a algunes preguntes que es puguin fer, però això ja és opinió subjectiva meva, sobre la vida privada
de les persones, però sí que estic –i ho he dit amb tota
claredat– disposat que el límit sobre la vida privada de
les persones el posin els diputats, que sou els que teniu
o són els que tenen l’obligació de defensar la dignitat
d’aquest Parlament, no jo.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, bé, jo diria que de coses personals no li n’he preguntat cap. Una última pregunta i acabem, perquè no
té més recorregut, això, és: ens pot parlar de resultats
d’aquests treballs? En concret, quatre, en teoria, auditories sobre seguretat a la seu. La pregunta és bastant
concreta: van trobar dispositius de vigilància no autoritzats a la seu del PSC?
José Zaragoza Alonso
Li ho he explicat abans, li ho tornaré a explicar: vam
fer una primera escombrada el 13 de l’onze del 2009,
producte –com he explicat abans– de comentaris d’inseguretats que es produïen en un edifici de quatre mil
metres quadrats, on entrava molta gent, els tècnics en
seguretat nostres deien: «Com que mai heu comprovat
si això està?» Ho vam fer i el resultat va ser nul, no
vam trobar res. Per això no es van tornar a fer.
La segona cosa és quan decidim, un temps després
–i això és amb data..., i són les altres dues factures,
són dues factures, és una feina dividida en dues factures, les altres són del 23 de l’onze del 2009 i del 15 del
dotze del 2009. I aquestes és quan decidim... –que ho
he explicat abans, no m’allargaré tampoc massa més
per no cansar-los. Nosaltres teníem un sistema contractat a una empresa que depenia en aquell moment
de l’ONCE, que tenia una empresa... –no recordo el
nom perquè els anys..., no els anys que han passat,
els anys que ja tinc jo, doncs, la meva memòria con-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
52
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cretament–, però era una empresa depenent de l’ONCE, que, a més, complia unes condicions socials, que
nosaltres sempre hem contemplat aquestes coses d’intentar col·laborar socialment. Nosaltres complim el
tant per cent de personal laboral que té disminucions i
també intentem col·laborar i –com diu l’actual gerent,
que m’ho apunta– no només complim el tant per cent,
sinó que tenim més gent contractada del que ens obliga la llei per la mida. Intentem també treballar amb
empreses que tenen un caràcter social.
Bé, el que passava és que era un cost per a nosaltres
molt elevat i vam decidir canviar, i ens vam iniciar i
vam fer la feina aquesta que els deia d’anàlisi de tota
l’estructura de seguretat de l’edifici i aquestes coses, i
després, de les instal·lacions que comporten una reforma integral de seguretat d’un edifici que deixarà de tenir vigilància física els caps de setmana i totes les nits.
I això és el segon encàrrec, que li he dit que és del
2009 i els dos pagaments, perquè es fa fracturat: primer l’informe i després les instal·lacions de les coses.
I per últim, temps molt després, el 16 de l’onze del
2012, a instàncies del Grup Socialista de la Diputació,
que aquí sí –si jo no ho recordo malament–, van trobar un micro en un sofà que no estava connectat, que
no tenia ni el cable, i van insistir i insistir que volien
esbrinar si hi havia més coses i que això no ho podia
pagar la institució, i aquí ja va haver-hi, sembla, una
discussió. És a dir..., ja dic, quan m’ho van preguntar:
«Això ho paguem nosaltres..., si s’ha de fer, ho pagarà
el PSC, perquè és una cosa de dubte del PSC, no de la
institució.» I és l’últim pagament.
I no hi ha res més, i a més –com explicava la gerent
l’altre dia–, nosaltres tenim una estructura de pressupost consolidat, és que tots els diners públics que ingressa el PSC des de l’any 2008 estan en un pressupost consolidat que permet accedir a totes i cada una
de les despeses. De sis-cents comptes corrents que hi
havia distribuïts per tot Catalunya han quedat reduïts
a disset comptes en tot Catalunya.
El president
Gràcies, senyora Vallet. Gràcies, senyor Zaragoza. Finalment, és el torn del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en veu de la il·lustre diputada Meritxell
Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president. Senyor Zaragoza, vostè ha
manifestat en diverses ocasions, ara mateix, que vostè
no ha llegit el sumari i segur, però segur que ha llegit
els diaris...
José Zaragoza Alonso
Sí, sí...
Meritxell Borràs i Solé
I, per tant, a tot el que li fem referència almenys vostè
ho ha llegit en un diari. I no li consten aquests emails?
13 d’abril de 2015
Aquests emails que li recordava el senyor Amorós:
«Pero he investigado...», un que li enviava la senyora
Villena, «pero he investigado GPO y las mendas como me pediste.»
Un altre en el qual, en aquest cas no és entre vostès,
no és amb vostè, però sí és entre la senyora Elisenda
Villena i el senyor Francisco Marco, en el qual el citen com..., s’entén o s’interpreta o es pot interpretar–,
amb una zeta dient: «El correo que me informaste sobre la empresa GPO Ingeniería y le pregunto si debe
cobrarle.»
Un altre seu en el qual diu..., en el qual li demanen:
«¿Quieres factura? Un abrazo.»
En un altre en el qual també..., i, bé, diversos d’ells
preguntant concretament si volen factura. Jo li he de
tornar a preguntar, em sap greu, el senyor Cañizares
deia que no cal tornar a insistir, però és que és la primera vegada que no s’insisteix, eh?, és el primer compareixent que no li insisteixen.
José Zaragoza Alonso
No, si em sembla molt bé que hi insisteixi, però, com
vostè comprendrà, si em fa la mateixa pregunta, li faré
la mateixa resposta, que és que nosaltres no hem encarregat aquestes feines, nosaltres no hem fet investigacions sobre partits polítics i sobre polítics. I que és
evident, i el senyor Marco aquí ho ha explicat i crec
que en alguns sumaris que han sortit, com el cas que
explicava de la senyora Turu, s’ha demostrat que els
arxius informàtics eren falsos, ha sortit públicament
que hi ha manipulacions d’ordinadors i del sistema informàtic d’aquella empresa. Com vostè comprendrà,
jo no puc donar per certes coses que no puc certificar.
El que sí puc explicar-li és el que jo sé, que és l’únic
que li puc contestar, i jo li puc contestar amb tota rotunditat que no vaig encarregar cap investigació en
cap d’aquestes coses.
Meritxell Borràs i Solé
Però, en canvi, sorprenentment, les seves actuacions
han anat a cop de diari, és a dir, vostè, quan surt publicat al febrer tota una sèrie d’informes, precisament,
que es fan públics o que surten a través de diaris, a El
Mundo, a El Periódico –sí, ho dic bé–, al cap de pocs
dies vostè fa una roda de premsa desmentint en aquells
moments el senyor Navarro i també el senyor Collboni, que fa una declaració prèvia, en la qual havien dit
que no hi havien treballat, i vostè surt i diu: «Sí, no ho
havien trobat perquè no era el cas de Método 3, sinó
que és el grup i dintre d’aquesta xarxa, doncs, no ho
teníem ben catalogat.»
Posteriorment, vostè fa un fet semblant quan resulta
que, doncs, torna a sortir el tema, vostè fa un comunicat..., un comunicat –que vostè ha dit que no va plegar,
no?, pel cas Camarga?, però, en canvi, la seva nota de
premsa sí que ho posa: «Davant de recents informacions aparegudes als mitjans de comunicació referides
a la instrucció a l’anomenat cas Camarga». I en la seva
nota de premsa diu: «Em ratifico en totes les declara-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 53
Fascicle segon
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cions públiques fetes», diu, «que per mi fins avui en
el període en què he estat secretari d’organització del
PSC mai he utilitzat cap instrument il·legal.» Eh?, però
ja sabem que una conversa consentida no seria il·legal.
José Zaragoza Alonso
Li contestaré amb una cosa molt senzilla: jo no era secretari d’organització quan surt això.
Meritxell Borràs i Solé
No, no, no dic que ho sigui, eh? Li he fet lectura.
José Zaragoza Alonso
Li ho explicava...
Meritxell Borràs i Solé
Perfecte.
José Zaragoza Alonso
...perquè entenc que és la informació, perquè he agafat els papers d’aquella època, com vostè comprendrà.
Quan surt aquesta informació publicada al febrer del
2013, poc després dels informes de la UDEF, quan
surt aquesta informació jo no sóc el secretari d’organització. El secretari d’organització demana... –perquè
això està tot informatitzat: les factures, la comptabilitat..., qui conegui les administracions..., no està a mà,
sinó que es comptabilitza– buscar factures de Método 3, que és el que surt a la publicació. I, clar, factures
de Método 3 no en tenim cap. La Lluïsa Bruguer ja ho
va explicar. El que hi ha –i és el que vam trobar després i és el que vam explicar al dia següent–, hi ha factures de dues empreses: Tecnologic Gratis, SL i Clarte Business Consulting, SL, que jo crec que són les
empreses tecnològiques... Li recordo quina era la feina fonamental que es feia: barridos electrónicos, instal·
lació de càmeres... És a dir, tot un tema..., que fixin-se
en els noms: Tecnologic..., és a dir, no eren investigacions de l’empresa de detectius, per això no surt Método 3, sinó que surten les empreses que es dediquen a
la vessant tècnica i tecnològica corresponent a temes
de seguretat, que també s’hi dedicaven.
I buscant trobem aquestes quatre factures que responen a tres encàrrecs, que si vol li torno a repetir, que
no hi tinc cap problema, a què es corresponen les feines en aquest procés.
I la nota que fa vostè és en aquella roda de premsa el
text que jo llegeixo. Vostè comprendrà que en aquell
moment, amb aquesta turbulència, doncs, vaig intentar fer una precisió molt concreta de les coses de què
ens acusaven. I li recordo que en aquell moment s’acusava el PSC directament com el que va encarregar...
I avui en aquesta comissió, l’anterior compareixent, ha
deixat clar que el PSC no va fer aquest encàrrec ni el
seu entorn. Només repeteixo el que en aquesta comissió s’ha dit...
13 d’abril de 2015
Meritxell Borràs i Solé
Sí, el compareixent ha dit que el PSC institucionalment –i a més a més, ha fet el comentari una mica com
si li haguessin vostès manllevat l’expressió que havia
estat encertada, per dir-ho d’alguna manera–, però
tampoc ha negat, en cap cas, que no fos una persona,
doncs, de la direcció en el PSC, en aquest sentit, eh?
Jo li deia que ha anat a cop de diari perquè també després..., primer, surt fent aquesta roda de premsa, que,
per cert, doncs, desconeixien l’entramat d’empreses,
però avui sabia perfectament que aquella senyora que
estava aquí no pertanyia a l’entramat d’empreses; un
gran desconeixement en el seu moment i una senyora
que apareix i vostè ja ens ha dit categòricament que
aquella senyora no havia treballat per a Método 3. Un
coneixement que la gent normal no tenim de qui treballa o no en aquestes empreses...
Però, bé, vostè fa el comunicat també quatre dies
més tard, quatre dies més tard que surti en els diaris, doncs, una nova informació respecte al comunicat en el qual plega, certament, de l’executiva federal
del PSOE, en el qual surt el tema de la UDEF, que
ja al que ells donen credibilitat absoluta és que hi ha
una factura, del que dubten és si s’ha pagat amb IVA o
sense IVA. I aquesta és la informació que surt en el
sumari, perquè és a la policia.
José Zaragoza Alonso
La primera, la informació és que me l’han donat aquí,
és a dir, els serveis..., i quan va passar l’incident ha
sortit també publicat que aquesta persona no era detectiu de Método 3. Si llegeix la premsa, com he fet jo,
tindria aquesta informació. No és tan difícil, perquè
va ser..., aquest cap de setmana ha sigut un safareig
permanent i ha quedat amb molta claredat i públicament que aquesta persona no ho era. No té res més.
I la segona cosa, m’agrada sentir-la, senyora..., donant
credibilitat a un informe de la UDEF, és a dir, amb
aquestes coses jo crec que el que hem de fer nosaltres –i la meva obligació en aquest succés– és contestar les coses concretes. I ja li he explicat que..., a més,
si s’ho llegeix amb totes les coses, també explica amb
claredat que algú va accedir als ordinadors en els dies
previs de la filtració, que es van crear carpetes falses,
que algú tenia interès a manipular aquestes coses, és a
dir, que ja la fiabilitat informàtica de tot el que apareix
allà està posada en dubte. I els jutges han acabat al final..., procés judicial que ha parlat i ha tancat aquest
procés.
Jo l’únic que li puc contestar, amb tota claredat, són
les coses que nosaltres hem encarregat. I a això s’afegeix les coses que ha dit el senyor Paco Marco després, a una altra pregunta –no sé de quin diputat–, concretament sobre el meu nom..., ha contestat que no...
Meritxell Borràs i Solé
Dues coses: veig que llegeix el diari, però sobre el sumari es veu que no se’l llegeix, perquè això hi era, i
abans quan li hem preguntat...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
54
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
José Zaragoza Alonso
No hi he tingut accés, senyora Borràs...
Meritxell Borràs i Solé
No, però aquests temes sí que han sortit publicats.
Veig que llegeix els diaris i està informat per a allò
que una mica li va bé, no?, però el tema del sumari,
doncs, també ha sortit publicat i, per tant, em semblava que, pel molt que l’afectava, també n’havia d’estar
al cas.
Respecte a la UDEF, nosaltres la qüestionem, la UDEF,
sí, però vostè li ha donat credibilitat sempre. I de fet,
avui, és la primera vegada –i ens ha sorprès– que vostès –o en boca seva ho he de posar– no donen per
bo tot allò que ha dit la policia. I aquest és un canvi, doncs, cert, un canvi de criteri del Partit Socialista
de Catalunya. Perquè, escolti’m, en aquesta comissió,
fins a dia d’avui, i en totes les anteriors, el Partit Socialista de Catalunya sempre havia donat fe de tot el
que havia dit la policia. I em sap greu que en aquest
sentit potser avui vostè és una mica esclau de les seves
pròpies paraules o de la seva forma de fer en el sentit
d’haver-ne donat sempre credibilitat, a excepció feta
d’avui, això sí.
A partir d’aquí, escolti’m, hi ha altres temes que nosaltres li volem preguntar, no? Vostè plega el 4 de setembre –com li dèiem– i hi ha aquella carpeta que es troben a Método 3 en la qual hi ha, doncs, tots uns emails,
i un d’aquests emails és entre la senyora Villena i el
senyor Marco, i en el qual hi han dos expedients..., no,
dues factures, podríem dir, dos subex­pedients amb un
sol número d’expedient, concretament... Bé, el número no sé si és el més rellevant –el tenia apuntat per
aquí–, el vint mil no sé què..., i en el qual hi ha, hi insisteixo, el tema aquest de l’empresa GPO, d’enginyeria, però també el tema titulat «9 de juliol». El 9 de
juliol és el dia que dos dies més tard del dinar de La
Camarga vostè es troba..., almenys així està indicat en
l’agenda de la senyora Villena i també confirmat per
un email que ella mateixa fa, en el qual diu que s’han
trobat amb vostè per poder parlar d’assumptes, de les
dos cosillas que vostès havien de fer. I les dos cosillas
vénen enganxades amb un word, i és una mica el que
li he explicat. I parla, doncs, de quin és el dispositiu...,
i, vaja, la descripció pura i dura –suposo que es pot
fer en altres casos–, però, de fet, és la descripció pura
i dura del que passa a La Camarga, no?: un micròfon
dipositat en la taula.
Què me n’ha de dir, a això tampoc hi dóna cap credibilitat?
José Zaragoza Alonso
La primera cosa de les coses que ha explicat, jo des
que deixo de ser secretari d’organització no he fet cap
declaració pública. Perquè diu que jo dono credibilitat
a informes de la UDEF o no sé què... Si repassa l’hemeroteca, em vaig prendre com a responsable polític
abandonar una responsabilitat com secretari d’organització i que era substituït per una altra persona, vaig
decidir públicament que el nou secretari d’organitza-
13 d’abril de 2015
ció complís la seva funció, i des que vaig deixar de ser
secretari d’organització el 2011 no he fet cap declaració. M’estranya que digui que jo he donat credibilitat.
Meritxell Borràs i Solé
Perdó, un segon, perquè ho tinc anotat. He dit «vostè i
el criteri del PSC». Em sembla que els he posat a dos
a l’hora de...
José Zaragoza Alonso
Senyora Borràs, el que compareix sóc jo, i jo responc
per mi, no pel PSC. El PSC és una organització política. És com si digués vostè, quan vénen aquí compareixents, militants del seu partit, que qualsevol cosa que
digui la seva organització, aquelles persones les han
d’assumir com a pròpies. Més que res per l’argument,
perquè pot quedar el dubte. Jo, simplement, per ser
precisos -i que jo crec que en aquesta comissió l’obligació de tots és ser precisos i no especular i no jugar al
joc dels rumors–, jo crec que el que va passar aquests
últims dies de venir aquí a dir qualsevol cosa que es
llegeix, «me han dicho que...», no sé què... Aquestes
especulacions, davant del ciutadà, el que li fa és que
aquí tot s’hi val, que una comissió d’investigació no
és un procés de dignificar la política, i per això he volgut... Però no li ho dic en to negatiu.
Vostè segur que pensa això, n’està convençuda, i jo
li preciso que vaig prendre una decisió política, no
sé si encertada o equivocada, que quan un ha tingut
la responsabilitat de secretari d’organització del PSC
i deixa de ser-ne en un congrés, en què s’escull una
nova direcció, que s’inicia una nova etapa, que s’intenta canviar, iniciar un nou projecte, implicar noves
coses..., els que hem tingut responsabilitats fortes hem
de deixar pas no només en allò orgànic sinó també en
allò públic. I jo, per això, si repassa vostè l’hemeroteca, no trobarà cap declaració meva, sobre..., no només
la UDEF sinó sobre cap polític ni cap persona, desqualificant, acusant, ni res, de res, de res; al contrari.
Jo quan era secretari d’organització tenia l’obligació
de ser portaveu del PSC; en el moment que deixo de
ser-ne, deixo de parlar en nom del PSC.
I la segona cosa, que me n’he oblidat; si me la por tornar a repetir, si us plau...
Meritxell Borràs i Solé
Era, era l’essència, eh? L’email, els emails de la senyora Villena, que deia que es reunia amb vostè dos
d­ies després; l’email en el qual hi ha els dos expedients
units en un sol número; l’email en el qual diu que
doncs, posa, doncs, un dispositiu..., tot això.
José Zaragoza Alonso
Ja li he explicat que aquí el responsable de l’agència,
que si li donen credibilitat a les coses que ha dit –quan
un intervinent ve aquí, o diu la veritat o no la diu, en
tot o en res, no?–, ha deixat amb bastanta claredat que
té denúncies davant del jutjat que diuen que s’havien
manipulat. Ha dit clarament que els expedients eren
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 55
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
falsos, ha dit clarament que el PSC no va encarregar...
A preguntes sobre la meva persona ha contestat clarament que no.
Jo el que no puc entrar és en especular contra el que
un ha dit. Jo no he vist el sumari ni he llegit la premsa,
però com vostè comprendrà la premsa publica coses
que li arriben. No és un procés judicial. I la justícia,
encara, en aquest estat de dret, és qui al final determina si les coses són certes, vàlides i adequades. I jo
només puc contestar per les coses que jo sé. I jo sé que
no vaig encarregar cap feina d’investigació, ni a partits ni a persones.
Meritxell Borràs i Solé
Per tant, ni carpeta Zaragoza, ni carpeta..., res de res.
Ha tingut...
José Zaragoza Alonso
Ho ha dit el senyor Marco...
Meritxell Borràs i Solé
Sí, home sí...
José Zaragoza Alonso
...que és el que ha intervingut abans. Jo no puc saber el
que hi havia al seu despatx perquè...
ni tampoc he fet declaracions públiques, amb la qual
cosa m’estranyaria molt que, sense declaracions pú­
bliques i sense converses privades, vostè pugui dir-me
que jo he dit coses que no he dit...
Jo crec, de veritat, senyora Borràs, amb el respecte
a tota la comissió, que crec que és una feina fàcil, i
li han posat una cosa molt complicada perquè, com
d­eia, l’Oriol, com deia el títol de la comissió, el títol
és d’aquells títols... com en diríem..., allò..., llargs i feixucs, que no és fàcil. És a dir que, amb tot el respecte:
jo el que intento ser és precís, i assenyalar les coses
no només de les que jo puc afirmar, sinó també de la
gent que ha vingut aquí i ha dit la seva amb coneixement; no de la gent que sense que sense estar-hi, i
sense conèixer i sense tenir informació ve aquí a fer
eco de comentaris, de rumors i de coses. Jo crec..., si
nosaltres –i ara és la meva opinió– fem les coses com
les hem de fer, el ciutadà potser recupera una miqueta
de confiança en tots plegats, i que la democràcia, que
és l’única cosa que pot solucionar els problemes de la
societat en què vivim, potser guanyarà una miqueta,
perquè últimament sembla que n’ha quedat una mica
ressentida.
Meritxell Borràs i Solé
Una darrera cosa... –em sembla que se m’ha acabat el
temps, oi?
El president
Meritxell Borràs i Solé
Sí, sis minuts té.
Ni l’informe de la UDEF... Ha tingut sort, l’únic que
no es creu és aquest!
Meritxell Borràs i Solé
José Zaragoza Alonso
Li diré... No... Torna a insistir sobre l’informe de la
UDEF...
Meritxell Borràs i Solé
Ho comento...
José Zaragoza Alonso
Li torno a explicar que jo no he fet cap declaració
–i miri-s’ho a l’hemeroteca– des de l’any 2011. És
molt difícil que vostè pugui saber el que jo penso o
deixo de pensar sobre les coses perquè ni vostè ni jo
hem parlat fa molts anys, des que coincidíem en tertúlies a COM Ràdio –per cert, molt divertides i molt interessants–, han passat molts anys...
Meritxell Borràs i Solé
Uns quants...
José Zaragoza Alonso
Uns quants per a tots plegats... Amb la qual cosa no
pot dir de coses que jo li hagi dit a vostè en persona,
13 d’abril de 2015
Vinga. Doncs una darrera cosa. Vostè, ho sap i ho deia
ens coneixem però jo crec que majoritàriament per a
tots els que estem en aquesta sala i estem en política,
no? Vostè no es pot dir que no se l’hagi considerat un
polític valent, podríem dir, no? –potser és aquesta l’expressió. A vegades, inclús amb una certa fama...
José Zaragoza Alonso
És que és amable amb mi –és amable amb mi.
Meritxell Borràs i Solé
És una..., és un cert..., miri, doncs, una... anava a dirli, a vegades deien «temut per propis i estranys», podríem dir, eh? Entengui’m l’expressió, amb tot el bon
sentit... Però no deixa de ser sorprenent que si no hi
havia res, de res, de res, a cop de, simplement, unes
notícies que vostè ens diu que són absolutament falses
–vull interpretar-ho d’aquesta manera–, vostè plegui i
faci malbé tota una carrera política en la qual és la
seva honorabilitat també, i ens diu això del partit. Està molt bé!, però n’ha passat moltes, vostè, senyor Zaragoza. I, com a mínim, cregui que l’ombra del dubte, que davant del res –i quan vostè fa aquella nota de
premsa–, en què vostè plega pel fet de La Camarga, i
posa «perquè no he fet cap il·legalitat», hi insisteixo:
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
56
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
gravar una conversa que per a un dels que les grava és
consentida, no és cap il·legalitat...
José Zaragoza Alonso
Li ho explico. No vaig fer jo una nota de premsa dient
que plegava per això; és a dir, vaig plegar en un segon
pas, quan va sortir publicada una altra informació. Però és igual... Li ho contesto amb molta senzillesa. Però
sí que és veritat que jo vaig contractar amb Método 3
a través de les dues empreses tecnològiques, però sí
és veritat que vaig encarregar tres feines i vaig pagar
quatre factures. És a dir que jo tinc la responsabilitat
d’haver contractat a una empresa aquestes coses, i enmig d’aquest escàndol –tinc les notes que jo portava,
és a dir que no...–, enmig d’aquest escàndol, el que jo
no volia –i vostè ho entendrà, si em coneix i crec que
em coneix una miqueta, el meu caràcter–, si alguna
cosa justifica el meu compromís polític és que mai he
posat els meus interessos personals. Jo no tinc carrera política personal, és a dir, no tinc ambicions personals, les vaig superar fa molt de temps, en aquest procés. Jo tinc un compromís amb la gent, amb els milers
de militants del PSC que estan immersos en un projecte polític, que han deixat moltes hores, molta feina,
i a mi no em costa res –no em costa res– evitar el patiment a la gent, la crítica permanent a l’organització
a la qual jo he contribuït..., a ser una organització responsable i que té un paper en la política catalana, de
present i de futur. I això és el que vaig fer. Jo no sé si
és equivocat o no, però correspon al meu tarannà i a la
meva manera de fer la política.
13 d’abril de 2015
que ho fa. A la gent li costa molt entendre, en política, que la política no és només una carrera i arribar a
tenir un prestigi públic. I algunes persones m’entendran en aquesta sala, perquè ho entendran. La política
no ets només tu, la política és un compromís col·lectiu
que et toca donar la cara en un moment determinat i
després donar pas a uns altres. I això ho has d’assumir.
I quan tu creus que en aquest escenari tu pots perjudicar encara que siguis innocent... Si no és un problema
de justícia o d’innocència, és un problema de compromís. I potser a la societat espanyola, i a la catalana,
que intentem tenir un perfil una mica més amable en
la manera de fer, el que li falta recordar és que aquestes societats es construeixen des dels compromisos
personals de fer sacrificis per als interessos col·lectius.
I jo, en la meva petita part, ho he intentat. No sé si he
encertat o no, però crec que avui, jo, al que volia venir, ja els ho he dit, venia disposat a contestar tot el
que em volguessin preguntar, perquè és la seva obligació marcar els límits de la dignitat d’aquest Parlament,
però al mateix temps, contestar les coses que he fet i
les que no he fet.
El president
Gràcies, senyor Zaragoza; gràcies, senyora Borràs.
Abans d’aixecar la sessió, un sentit i adolorit condol,
ja que es parlava de la dictadura: ha mort Eduardo Galeano, escriptor uruguaià, universal i també català,
que aquest país també el va acollir quan fugia de l’exili de la dictadura militar, i, per tant, el nostre condol
més sentit.
Vostè deia «valent». No, no és la paraula «valent», jo
sóc directe. I això de vegades agrada o desagrada, però la gent sap que jo no vaig per darrere, per això he
fet aquella reflexió que els he fet abans. És a dir, algú
es pensa que si jo tinc aquesta informació que ha provocat aquest enrenou me la guardo tres anys? Per què?
Quan estem a cinc mesos de les eleccions en què el
PSC es juga la continuïtat del Govern... Vostè s’imagina que surt allà, enmig..., no tres dies abans d’unes
votacions, cinc mesos abans d’unes votacions... S’imagina el que ha sigut la política catalana en aquells moments? Potser ja no els podríem dir que durant trenta anys no s’havien investigat les coses que s’havien
investigat, perquè de vegades sembla que aquí la percepció és que ens preocupem més de saber com va
aflorar això que no saber perquè durant trenta anys no
va aflorar. Però vaja, això sí que és una especulació
personal meva que no me l’hauria d’haver permès, així que li demano disculpes i aquí acabo la resposta.
S’aixeca la sessió, inexcusablement, fins a tres quarts
de quatre, que la reprendrem.
Però, perquè m’entengui a mi: no..., jo tinc un caràcter i una manera de ser que sóc directe. El meu compromís polític no ve d’ara. Jo vaig començar a comprometre’m políticament com a delegat de curs del
meu institut en la Transició, a l’any 76, quan va morir
en Franco, i des de llavors m’he trobat sempre tenint
responsabilitats. Era el delegat de diürn de Molins de
Rei, vam fer la vaga del Baix Llobregat –això no justifica res, eh?–, però li ho descric perquè m’entengui
també com he entès sempre la política, que és quan
assumeixo una responsabilitat, no és una cosa personal, sinó que represento un col·lectiu. Hi ha molta gent
Ens ha comunicat que no li cal cap intervenció prèvia,
per tant, passaríem directament al torn de preguntes i,
en primera instància, és el torn del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana en veu de l’il·lustre diputat
Oriol Amorós. Benvingut, senyor Mayola.
Gràcies.
La sessió se suspèn a les tres de la tarda i dos minuts i
es reprèn a tres quarts de quatre i catorze minuts.
El president
Reprenem la sessió amb la tercera compareixença prevista, que és la del senyor Josep Mayola Comadira. Li
agraïm avui la seva presència a les tasques d’aquesta
comissió.
Compareixença
de Josep Mayola Comadira, empresari
de Servitransfer (tram. 357-00854/10)
Oriol Amorós i March
Gràcies, president. Bé, abans de començar, si em permet, president, una qüestió prèvia que no té res a veure amb la compareixença del senyor Mayola. Miri,
el divendres, la compareixent Alícia Sánchez-Cama­
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 57
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cho, presidenta del Grup Parlamentari del Partit Popular, va dir que no hi havia hagut un pacte entre ella i
Método 3 i que no havia existit negociació, ni pacte, ni
acord. Jo crec que compareixences posteriors ho han
desmentit d’una forma clara, però, en tot cas, m’agradaria posar a disposició de la comissió l’existència d’aquest pacte perquè està escrit.
El president
D’acord, ho incorporarem a la documentació. I aprofito també, aprofito les qüestions prèvies sense que
tingui res a veure amb la compareixença del senyor
Mayola, que demà tornarem a enviar la segona convocatòria, aquest cop amb l’avís legal, al senyor Moragas, al senyor Fernández Díaz i al senyor Cristóbal
Montoro, tal com vam convindre en aquesta comissió,
de la primera sol·licitud de compareixença i el segon
requeriment, aquest cop, ara sí, amb allò previst per
l’actual ordenament jurídic vigent.
Oriol Amorós i March
Entenc que un avís dels conseqüències jurídiques...
El president
Allò que preveu el Reglament del Parlament de Catalunya i el Codi penal.
13 d’abril de 2015
ustedes creen que los ministros del Gobierno de España se van a prestar a comparecer en esta comisión
después del paripé, después del espectáculo que se está dando reiteradamente con comparecencias que no
tenían que haberse producido porque lo único que han
hecho ha sido desmerecer y desacreditar esta institución, esta querida institución, que me parece –yo ya
les traslado ese ruego– que deberían hacer una profunda reflexión de cómo algunos grupos, al proponer
comparecencias como las que se sustanciaron el viernes pasado o las que se han sustanciado hoy, en nada
aportan, lo único que hacen es, como digo, desacreditar, dejar por los suelos a esta institución política porque lo único que están haciendo, como digo, es desprestigiar, si cabe, aún más a la clase política, si se
puede llamar de alguna forma, porque ya creo que ni
esa mención es procedente.
Y solo también hacerle un ruego. A la hora, señor presidente, de dirigir los debates, que el Reglamento del
Parlamento está para ser cumplido, y el Reglamento del Parlamento le exige, en este caso al presidente, moderar las intervenciones de los comparecientes
para que no se produzca ningún tipo de ataque ni de
atentado al honor, a la dignidad y a la intimidad de las
personas, y esto el Parlamento de Cataluña, a través
de esta comisión que usted preside, lo está permitiendo, y me parece que es una vulneración flagrante que,
en todo caso, como digo, lo único que hace es perjudicar a esta institución.
Molt bé. Doncs, gràcies, senyor president.
Si realmente la quieren como dicen, demuéstrenlo con
hecho porqué lo que está ocurriendo en esta comisión
de investigación no es de recibo.
El president
El president
Un segon, senyor Amorós. Senyor Santamaria, sí?
Superats amb escreix els trenta segons i...
Oriol Amorós i March
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, yo también quería hacer una previa. Bueno, en primer lugar...
El president
Oriol Amorós i March
Perdó, president, el senyor Santamaría ha fet una sèrie
de consideracions que crec que donen peu que d’altres diputats puguem expressar la nostra opinió. Molt
breument, però...
Trenta segons.
El president
Sergio Santamaría Santigosa
...en todo caso, estaremos a ver qué documento se ha
aportado y sobre todo teniendo en cuenta que no tenemos copia, por tanto, ya reclamamos el acceso al
mismo cuando sea procedente para poder analizar su
contenido.
Molt breument, els pregaria. I amb una prèvia, i que
és habitual també en les queixes del Partit Popular, els
prego –ja els ho he dit sempre– que les queixes en directe molt millor –en directe molt millor– quan succeeixen, no, no, ara, quan passaven abans en el decurs de
les compareixences.
En relación, brevemente, en relación a la incomparecencia de los ministros del Gobierno de España es evidente –es evidente– que ustedes no quieren, en ningún caso, atender consideraciones que, por ejemplo, el
Consejo de Estado ha puesto sobre la mesa. Pero, en
cualquier caso, yo no voy a entrar en disquisiciones
jurídicas porque ahí están los informes y los pueden
analizar, yo solo les pido una reflexión: viendo como
se está desarrollando esta comisión de investigación,
El senyor Marco ha fet una afirmació sobre el to del
senyor Santi Rodríguez de «xuleria», jo li he dit públicament i a nivell personal que s’abstingués de qualificar determinades coses, però a toro passat penso que
no és com procedir, és que ho facin en el moment i
que no contribueixen també que, precisament, passi
això en algun torn de les intervencions. Senyor Amorós i la resta de grups que es vulguin posicionar, trenta
segons per grup.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
58
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Oriol Amorós i March
El president
Sintèticament. En primer lloc detesto l’ús de l’expressió «classe política». Jo no pertanyo a la seva classe,
senyor Santamaría, els polítics, en democràcia, ho són
tots els ciutadans que tenen el dret, el dret del sufragi
actiu i passiu és universal.
Doncs, gràcies. Ara sí passarem al torn del diputat Oriol Amorós. Per substanciar la compareixença,
només haig d’afegir dues coses. Respecte a la documentació que se’ns ha facilitat, saben que a partir..., a
través de la gestora sempre es facilita a tots els grups
parlamentaris de forma immediata. Si la vol consultar
ara mateix, els la podem facilitar, no hi ha cap problema per part d’aquesta presidència. I la segona, que
és obvi i és conegut per d’altres comissions d’investigació, que hi ha una col·lisió interpretativa jurídica
respecte de si la jerarquia legal és un informe no vinculant el Consell d’Estat o allò que emana el Codi penal i el mateix Reglament de la cambra al Parlament
de Catalunya, que no cita responsables de l’executiu
espanyol en tasques de control, sinó en tasques d’informació i de col·laboració amb la matèria que aborda aquesta comissió. No tinc ganes d’entrar al debat,
ha exposat la seva postura clarament i sembla, senyor
Santamaría, que el matís està clar.
En segon lloc, vull agrair-li, president de la comissió,
el mode en què condueix les comissions, em sembla
que ho fa adequadament i que, en tot cas, els compareixents, a vegades, diuen coses que ens agraden a
uns, d’altres vegades que a uns altres i, per tant, sobre
el contingut del que diguin els compareixents no crec
ni que el president, ni ningú de la comissió, n’hagi de
fer res perquè si són compareguts és perquè s’expressin en llibertat.
I, en tercer lloc, una reflexió al senyor Santamaría i al
conjunt de la comissió. Què és el que desacredita la
política, que existeixin fets il·lícits o que se’n parli? Per
mi té molt més crèdit aquest Parlament que fa comissions d’investigació, encara que en algunes d’aquestes
sessions s’hagi de sentir coses francament desagradables i que preferiríem no sentir, però que si existeixen
s’han de sentir. Per mi això té molt més prestigi que
no tots els parlaments on vostès tenen majoria absoluta, on imposen la llei mordassa, tenen casos de corrupció flagrants i no se n’investiga cap ni un.
El president
Algun grup mes? (Pausa.) Senyora Borràs...
Meritxell Borràs i Solé
Molt breument, senyor president. Però dues coses, en
primer lloc, prestigiar o no aquesta comissió d’investigació és feina de tots i segurament la primera és que
els compareixents que són de l’àmbit polític no menteixin. Aquest seria un dels elements clau per a no
desprestigiar aquesta comissió d’investigació.
I, en segon terme, el que jo crec que fa, doncs, el representant del Partit Popular és, simplement, tapar el
fet fonamental, que és l’absència dels dos ministres i
del cap de gabinet del president Rajoy, que, com hem
vist, tindrien molt a aportar en aquesta comissió.
Res més.
El president
Senyor Vidal.
Marc Vidal i Pou
Sí. «Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas puede cambiar el mundo.»
Això es de Eduardo Galeano, al qual un petit record.
I prefereixo pensar que aquí, en aquest país petit, fem
coses petites però seguim tenint la intenció de canviar
el món, i això no és cap desprestigi.
Gràcies.
I la segona és també, que no em pertocaria, però, en
tot cas, aclareixin la posició del Partit Popular perquè
em sembla que el senyor Santi Rodríguez, respecte
aquesta presidència, divendres es va expressar en termes bastant contraris als que ha manifestat vostè.
Gràcies.
Sergio Santamaría Santigosa
Un matiz solo, aunque sea por esas alusiones. Evidentemente, el señor Santi Rodríguez ve las coses de
una forma y este diputado que les habla las ve de otra.
Aquí no somos, eh?, en fin, un partido monocolor, a
lo mejor en su organización, en todo caso, sí lo son.
Pero lo que sí le quiero decir..., lo digo porque parece
ser que es así, lo único que quiero decir..., esta cámara ejerce un control político, un control político sobre
políticos y los políticos que ustedes reclaman que vengan, los ministros del Gobierno de España claro que
están sometidos al control político, en el Congreso de
los Diputados, es de cajón, es de libro. Si quieren darle
vueltas al asunto, adelante, perderemos el tiempo como tantas otras ocasiones, pero, bueno, ya veo que es
su designio.
El president
Em remeto al informes dels Serveis Jurídics, senyor
Santamaría, no al que opina aquest president, sinó
al que informen els Serveis Jurídics de la cambra en
col·li­sió –li ho recordo també– amb altres cambres
d’altres comunitats autònomes que han plantejat el
mateix dilema jurídic.
En tot cas –ara sí–, és el torn del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, en l’àmbit de substanciar la
compareixença del senyor Josep Mayola.
Oriol Amorós i March
Gràcies, president. Gràcies, senyor Mayola, i agrair-li
també la paciència d’haver assistit en aquest debat.
Ara jo li faré, perquè em senti el senyor Santamaría,
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 59
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
eh?, ara li faré una sèrie de preguntes que no són de
control polític sinó que són per demanar-li informació
sobre el contingut que treballa aquesta comissió, perquè no totes les preguntes que es fan són de control
polític.
Una pregunta, vostè ha estat administrador, és administrador únic de la societat Servitransfer, és així?
(Pausa.) Sí. I també ha tingut diversos càrrecs en d’altres societats. Ens pot explicar una mica l’activitat de
la societat Servitransfer?
Josep Mayola Comadira (empresari Servitransfer)
A veure, jo tinc càrrecs en tres empreses de gestió de
residus, en diferents responsabilitats, en diferents èpoques. Des del 2009 sóc administrador únic de l’empresa Servitransfer i alhora també sóc el propietari,
al cent per cent d’aquesta empresa, des d’aquest 2009,
que vaig comprar la participació al que en aquests moments ja és el meu exsoci, Gustau Buesa, no?
L’empresa Servitransfer, bàsicament, es dedica a gestionar residus industrials tan bé com pot i també,
doncs, aquest últim any 2014, intentant agafar, guanyar concursos de concessió de recollida d’escombraries i neteja viària.
Sí que és veritat que és una empresa que es va constituir l’any 2001, propietària d’una empresa que teníem
al 50 per cent amb en Gustau Buesa, que és Recuperació de Pedreres, i des del 2001 fins al 2012 també ha
tingut una petita –bé petita..., jo ho valoro petita, després els diré les xifres– facturació en el sector públic,
però bàsicament es dedica al residu industrial que seria el que nosaltres en diem el sector privat.
A grans trets, el que és Servitransfer, constitució 2001
i fins al 2012, doncs, per exemple, ens hem presentat
a dotze concursos de recollida d’escombraries, perquè
ens en fem un idea, em centro un mica en el tema públic perquè entenc que el privat, amb una xifra, ja l’explicaré i l’altre potser..., el que seria la gestió de diner públic és el que interessa més en aquest cas, no?,
suposo. Llavors, del 2000-2012, recordo 2000-2009
administració mancomunada amb Gustau Buesa, del
2009 a 2012, ja administrador sol jo. A més, ens vam
presentar a dotze concursos, dotze concursos presentats, és a dir, una mitjana, evidentment, d’un concurs
l’any, n’hem guanyat dos, dels dotze dos, dos concursos que han set dos renovacions, en el fons, dos recollides d’escombraries que ja fèiem, d’acord?
I al 2013 ens hem presentat a nou concursos, nou concursos presentats, n’hem guanyat tres, un ha set una
renovació i dos han set dos concursos nous, de nova
adjudicació, que no havíem recollir mai.
En tot cas, per això, és una empresa que, perquè es facin una idea, la mitjana d’aquests anys, del 2000 –fem
els més moderns perquè els antics ja eren molt poca
cosa–, del 2009 al 2014 la facturació en concessions
públiques són 35.000 euros al mes, que representa el
10 per cent, 9, 10, 11 per cent dels ingressos en funció de l’any. Val? I això ha set estable des de pràcticament els orígens del 2001. O sigui, en resum, que portem facturant de l’ordre de 35.000 euros l’any des del
13 d’abril de 2015
2001-2002 que es va fer l’empresa, que vam guanyar
un parell de... (Veus de fons.) Mana? 35.000 euros al
mes –al mes–, sí, serien uns quatre-cents mil euros
l’any. Això representa al voltant, en mitjana al voltant
del 10 per cent dels ingressos de Servitransfer. I la veritat és que, bé, és que és això el que tenim.
Estem en una empresa que, dotze concursos ofertats,
dos de guanyats, l’últim any, doncs, una miqueta més
perquè ja deuran saber que a la indústria, doncs, hi ha
dificultat per guanyar concursos, hi ha poqueta cosa,
la competència és important, ens hem hagut d’obrir
una mica al camp en el tema de la concessió pública, hem contractat gent del sector que coneix bé..., que
han sortit de Ferrovial i d’altres empreses per reducció
de personal ics, les hem incorporat a l’empresa amb la
idea d’obrir una mica el camp en el tema de les concessions de recollida.
I ja hem acabat, no hi ha més, tot l’altre fins als 4 milions de facturació seria tot gestió de residus industrials,
en el sentit d’anar a les indústries, agafar, fer triatge,
portar-ho a l’abocador, transportar... Més aviat molt basat en el transport, perquè el que és la gestió i el triatge,
per desgràcia –suposo que és una de les coses que aquí
me’n demanen explicacions i que sortirà una hora o altra–, no hem pogut invertir per fer cap planta de triatge,
per poder anar endavant sobre aquest tema, no?
I això és una mica el Servitransfer. Vull dir, parlem de
quinze treballadors, a grans trets, i ja està, no té més
història.
Oriol Amorós i March
Ara diu que només fan recollida i transport de residus? No fan ni triatge ni destinació final, tampoc?
Josep Mayola Comadira
La destinació final a vegades va incorporada. És a
dir, quan tu vas a una indústria, et diu: «Escolta, recull-m’ho i...» Jo voldria triar, aprofitar i portar-ho a
destí final. A vegades el que surt de la indústria va directament a destí final perquè és un rebuig que no s’hi
pot fer res, llavors nosaltres el que fem és agafar, posem contenidors, tenim camions, agafem el contenidor, el portem, doncs, a planta finalista, sigui compostatge, sigui abocador, o siguin coses d’aquest tipus, en
funció del residu.
Oriol Amorós i March
De planta finalista vostè avui no en gestiona cap?
Josep Mayola Comadira
Sí, sí. Jo he dit que gestionava en tres empreses. Llavors, aquesta n’és una..., que he començat per aquesta
perquè és la que en sóc cent per cent, a hores d’ara,
propietari, eh? Llavors, després sóc soci i gerent, alhora, de dues altres, que són dos abocadors: una és Recuperació de Pedreres, que té una llicència privada...
Aquí també veig que hi ha una mica..., bé, no sé si
és confusió o no, però «llicència privada» vol dir que
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
60
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
no és fruit de cap concurs, sinó que és una iniciativa d’anar a l’Administració, demanar una llicència i, a
risc i ventura, doncs, gestionar el que hagis demanat.
Hi ha gent que demana..., bé, nosaltres hem demanat
un abocador, un altre demanarà un bar, no?
Llavors, jo sóc gerent de dues empreses: una és l’abocador de Cruïlles, que a hores d’ara està tancat, o suspès d’activitat, i l’altre, l’abocador de Tivissa, que es
diu Gestió i Recuperació de Terrenys, que des dels
seus orígens, pràcticament des dels seus orígens, en
sóc el gerent, no? A vegades he set administrador
mancomunat, en aquest moment hi ha un consell d’administració; però la gerència el que és el dia a dia,
des de també 2007, 2008, doncs, represento aquestes
empreses. Elles, en aquest cas, per exemple, de Cruïlles, que és un abocador de residus purament industrial, privat, per tant: no tenim cap recurs públic, no és
fruit de cap concessió pública, no tenim residu urbà,
no gestionem cap diner públic, en sóc el gerent des de
l’origen, i, en el cas de Tivissa, que també és un abocador de llicència privada, en sóc el gerent des de...,
bé, més modern, bé, sobre el 2005, 2006.
I això és tot el que...
Oriol Amorós i March
Però participa en el projecte des dels seus inicis, no?,
de Tivissa?
13 d’abril de 2015
I llavors vam arribar a un acord, i vam..., el que nosaltres vam anomenar, vam crear el sector privat industrial de l’àrea aquesta de negoci al cinquanta per cent.
Vam promoure Recuperació de Pedreres i vam promoure Servitransfer, i al cap de quatre o cinc anys
vam promoure l’abocador de Tivissa, o una mica
menys, potser, perquè, és clar, des que comences a demanar una llicència fins que et surt tarden dos anys;
per tant, devia ser, doncs, al 2001 o així, sí... Una cosa
el 98 i l’altra el 2001, aproximadament. I llavors vam
crear Servitransfer, també, alhora.
Oriol Amorós i March
Quan van començar a demanar la llicència de Tivissa?
Josep Mayola Comadira
La llicència de Tivissa?
Oriol Amorós i March
Sí.
Josep Mayola Comadira
Jo suposo que es devia demanar aproximadament el
2001, devia ser el primer... Perquè abans...
Oriol Amorós i March
Josep Mayola Comadira
Els la van donar el 2002, no?
Sí, sí. En els dos projectes, des de l’inici, hi participo, sí.
Josep Mayola Comadira
Oriol Amorós i March
Ens la van donar el 2002, crec recordar, sí...
Abans d’aquests havia gestionat alguna planta de destinació final?
Oriol Amorós i March
I diu que pot trigar uns dos anys.
Josep Mayola Comadira
No, jo havia..., el meu origen amb les escombraries
ve de l’any 90, que vaig començar a treballar en una
empresa de Mollet que es deia Jaume Ventura, que
la va comprar una empresa americana que es d­eia
BFI –Browning-Ferris Industries–, que alhora es va
vendre el negoci i ho va comprar Aigües de Barcelona, i va començar a treballar amb el nom de Cespa,
que ara pertany al grup Ferrovial, no sé amb quins entremitjos.
Quan ho va comprar el grup Aigües de Barcelona, jo,
bé, vaig patir una reducció de personal i em vaig muntar, vaig fer la meva empresa original primera, que va
ser Recuperació de Pedreres, juntament, al cinquanta
per cent, amb en Gustavo Buesa, i vam promoure, el
primer i únic que vam promoure en aquella època, va
ser l’abocador de Cruïlles, i alhora Servitransfer, amb
la idea que el senyor Buesa tenia el seu negoci a la
part pública –pública urbana–, i a mi no m’interessava, perquè sortia precisament de la gestió pública, pública, en aquesta empresa que hem parlat, i portava la
idea de dedicar-me més el món privat, per...
Josep Mayola Comadira
Un any, un any i..., tot depèn de com surti tot. Perquè tu per demanar una llicència, doncs, abans de poder presentar un projecte has de fer tota una sèrie de
protocols tècnics previs sense els quals, si no aproves
aquest examen tècnic, que ja ho saps, ja no cal tirar
endavant, perquè serà que no et donaran cap llicència ni molt menys. Llavors, aquest protocol tècnic, que
són sondejos són coses d’aquest tipus –topogràfics,
com està tot el tema dels aqüífers, aigües, argiles, etcètera–, això tarda..., tarda temps, també en funció de
com vulguis tu anar de de pressa o no, o tinguis diners
per fer o no fer.
Pensem que en aquest cas nosaltres veníem d’invertir
de l’ordre de gairebé 10 milions d’euros a Cruïlles, i,
per tant, havíem de ser bastant prudents amb Tivissa, perquè, és clar, això val molts de diners, fer un
abocador, no?, la inversió és relativament elevada i el
grup, almenys en el meu cas, era relativament modest,
i acabo de dir que plegava de treballar d’allà on havien plegat, i, per tant, diguéssim que no hi havia ex-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 61
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cessiu diner per poder fer «virgueries» com els grans
grups que poden permetre’s els luxes que nosaltres no
podem.
Oriol Amorós i March
Entre Cruïlles i Tivissa, més o menys de grandària,
quina relació hi ha?
Josep Mayola Comadira
De...? Perdó...?
Oriol Amorós i March
De grandària: del nivell d’inversió, els metres cúbics
que pot emmagatzemar. És a dir, la inversió... Vostè
diu que són dos abocadors de grandàries similars?
Josep Mayola Comadira
Són similars, sí.
Oriol Amorós i March
Similars.
Josep Mayola Comadira
Similars, sí.
Oriol Amorós i March
Bé. I, després, prèviament a aquest primer examen
tècnic que fan abans de tenir la llicència, que vostès
presenten tota una sèrie d’estudis de caràcter topogràfic: sondejos, argiles, aigües subterrànies, etcètera, clar, han de trobar la ubicació i per tant porten un
temps treballant en això, m’imagino, deuen buscar la
ubicació per Catalunya, mirant quines zones són possibles per posar un abocador, etcètera.
Josep Mayola Comadira
Sí, sí. Sí, és clar, això va així –això va així. El que passa és que en el cas de Cruïlles jo la..., tenia molt de coneixement, perquè sóc de Girona. Era una argilera que
havia fet el forat i ho havia deixat sense tapar; era un
lloc que s’havia proposat fins i tot per algun grup polític, en el seu apartat mediambiental, per poder utilitzar com a dipòsit controlat. Això era conegut.
La part de Tivissa la veritat és que jo no la coneixia,
la coneixia el Gustavo Buesa. Ell m’ho va proposar i
vam anar-ho a mirar i, bé, doncs vam fer tot aquest
procés que estem parlant. Va sortir excel·lent i es va
tirar endavant, sí.
Oriol Amorós i March
I van fer una recerca, anaven en cotxe per Catalunya
buscant llocs diferents? O van tenir informació d’un
punt concret i van anar cap allà?
13 d’abril de 2015
Josep Mayola Comadira
No, jo no he fet cap recerca de res, perquè jo no coneixia la zona. La meva àrea..., jo estava...
Oriol Amorós i March
I en Buesa?
Josep Mayola Comadira
Jo ho desconec, no ho sé. Jo sé el que és meu, i el que
és meu és clar, no? Vull dir, jo explico el perquè de
Cruïlles. En el que és Tivissa desconec si es feia recerca o no se’n feia. Allà hi ha un abocador antic, que
a hores d’ara encara hi és, que des del mateix abocador se’n porta el manteniment, i probablement això va
indicar que era un lloc bo tècnicament per poder promoure la llicència, crec. Però no sé si es va passejar
per allà, no...
Oriol Amorós i March
Encara que fos un abocador privat, o de llicència privada, és evident que, pel tipus d’activitat que porten,
és una activitat fortament regulada per l’Administració, en què un no pot operar sense la llicència inicial,
després ha de fer tota una sèrie de coses a les quals es
compromet, i després li donen el número d’operador
per començar a operar, no?
Josep Mayola Comadira
Correcte.
Oriol Amorós i March
I en qualsevol cas, segur que, de diferents formes, vostès han de tenir una relació continuada amb l’Administració. Com era la seva relació amb l’Administració
de Medi Ambient durant aquest període previ a l’obtenció de la llicència, el previ a les proves de la llicència, el posterior a la llicència, entre que tenien la
llicència i el número d’operador? Vostès van tenir una
relació que en podríem dir contínuament del mateix
tipus amb l’Administració?
Josep Mayola Comadira
Sí. És a dir, quan un..., com es pot comprendre, tenir un abocador –no sé si vostès n’estan molt al corrent– és una de les activitats amb més control que pot
haver-hi segurament en aquest moment aquí, al país,
amb diferència... Bé, tampoc tinc altres negocis, però
em fa l’efecte que és una cosa bastant controlada. Per
tant, evidentment, tenim una relació relativament estreta, però molt, molt, molt vinculada a tot el que són
els serveis tècnics de l’Agència de Residus, en aquest
cas –abans, la Junta de Residus.
Per tant, vol dir que tu, en el moment que fas aquestes proves, ja convides tots els tècnics especialistes
de l’agència a venir a mirar les proves com es fan, de
quina manera. Perquè, clar, quan un viu tot això, sobretot quan un tècnic ha de donar el vistiplau d’una
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
62
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
instal·lació d’aquest tipus, és més que normal, doncs,
que hi visqui..., i vegi, també, com es fan, per evitar
suspicàcies, perquè és una instal·lació relativament
important.
Per tant, sí que anem molt de la mà, tècnicament, quan
es fa això, sí, sí. Ara, per mi és una cosa normal. Jo no
sé els altres sectors com funcionen, jo el que sí que sé
és que promoure un abocador, en el sentit de dir..., arribar amb una petició de llicència: «Bon dia», i pum.
Això jo no ho he fet així. No sé què fan a les altres
empreses. A mi m’agrada més amb la claredat per davant; ens han sortit alguns malament, o molts, algun
d’aquests ha sortit bé.
Perquè, clar, parlem del que ha sortit bé, però podríem
tenir aquí de l’orde mínimament de quatre llocs que
han sortit malament, tècnicament o per no poder arribar a un acord tant amb el territori o per alguna cosa
d’aquest tipus, eh? No és tan..., no és fàcil –no és fàcil.
I, bé, això no cal..., ja ho sap tothom. Per tant, es va de
la mà de l’Administració, evidentment que sí que es va
de la mà de l’Administració, però de la vessant tècnica, bàsicament. Perquè en la política, al final, només
avances si el tècnic diu «ho veig bé» o «ho veig malament»; bé, si «ho veig malament» ja no avances, i «si
ho veig bé» és quan el polític pot decidir si és una cosa bona, o compleix el pla de residus vigent en aquell
moment, o el que hi hagi.
Oriol Amorós i March
Van mirar altres llocs al voltant de Tivissa, o al voltant
de la Ribera d’Ebre van veure més..., Ribera d’Ebre,
Baix Ebre, Camp de Tarragona: van buscar més llocs
o es van concentrar de seguida en Tivissa i van...
Josep Mayola Comadira
No, a veure, la zona de Tivissa, o la zona de la Ribera
d’Ebre i tal, és coneguda perquè hi ha diferents argileres importants. Per exemple, tenim em penso que
és..., ara hi ha una notícia que sortia fa quatre dies:
hi han dues o tres argileres relativament importants
que són susceptibles d’allotjar abocadors que... Jo fins
i tot en el moment que treballava dintre de l’empresa
aquesta americana havíem vist l’Aldea mateix; Mas
de Barberans..., la llicència original de Mas de Barberans em va correspondre a mi quan treballava amb
BFI, per exemple, no?, perquè en tinguem una idea.
Per tant...
A Tivissa, per exemple, no hi havia estat mai, ho desconeixia, i fins i tot hi havia un abocador comarcal.
És una zona que té possibilitats, no? Passa que llavors,
bé, el territori ja no és tan fàcil.
Oriol Amorós i March
Qui els va proposar Tivissa?
Josep Mayola Comadira
Mani?
13 d’abril de 2015
Oriol Amorós i March
Qui els va proposar Tivissa?
Josep Mayola Comadira
A mi m’ho va proposar en Gustavo Buesa, Tivissa,
com a contrapartida..., bé, «com a contrapartida»... En
Gustavo Buesa crec que feia la recollida d’escombraries del Consell Comarcal, crec recordar, a la zona.
Per tant, ell devia conèixer el tema i devia posar-ho
sobre la taula un dia. Això és així.
Oriol Amorós i March
Bé, ho dic perquè el senyor Pujol Ferrusola quan va
venir aquí ens va explicar la seva participació i el valor que va aportar en aquesta inversió. També ens va
explicar que van anar amb el cotxe buscant forats per
Catalunya on posar aquest abocador, i ara vostè ens ha
donat una idea de com van anar les coses...
Josep Mayola Comadira
Jo li explico la meva visió, no...
Oriol Amorós i March
Sí, sí. Molt creïble; més creïble, fins i tot, que no pas
anar amb el cotxe voltant per Catalunya buscant forats. Em sembla una explicació tècnicament molt més
coherent, diguéssim, tot i que no sóc un expert d’abocadors, això també li ho dic.
Clar, d’aquesta qüestió el que succeeix, i el que sorprèn una mica als treballs d’aquesta comissió, és que
aquí hi ha un període anterior a 2001, amb un conseller, no?, que hi ha una relació tècnica molt plausible,
molt lògica, molt sana, fins i tot, que existeixi aquest
treball conjunt, d’anar seguint les possibilitats tècniques, crec que la serietat de la matèria ho requereix.
Després hi ha un canvi de conseller –no de govern, sí
de conseller–, i continuen treballant en això i aconsegueixen tenir llicència ambiental. Un cop tens la llicència ambiental, el que se’ns ha explicat també en aquesta comissió per part del senyor Buesa, si no recordo
malament –no sé si algú més n’ha parlat, però per part
seva, segur–, és que hi ha una sèrie de condicionants
que es posen, i d’inversions que et compromets a fer,
i que, per tant, la llicència va lligada a un projecte d’inversió, que, si tu els acompleixes és bastant plausible
que et donin el número d’operador, no? És així?
Josep Mayola Comadira
Quan un aconsegueix una llicència no és que siguin...
O sigui, tu demanes una llicència i el que te dóna la
Direcció General de Qualitat Ambiental és una llicència on diu exactament –exactament, al detall– totes les
inversions que s’han de desenvolupar abans de poder
entrar un quilo de residu a l’abocador.
Per tant, quan un rep una llicència d’aquest tipus, o
almenys les dues que he rebut jo, doncs, ha de complir primer tot el programa d’inversions allà previst,
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 63
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
que és bastant..., bé, és d’un nivell, almenys pels nostres números, molt elevat. Llavors hi han dos o tres...,
dos exàmens, mínim, o tres, tant per part de l’Administració com alguna petita col·laboradora de l’Ad­
ministració, com per la mateixa direcció de l’Agència
de Residus, per veure si has acomplert tot el que estava previst en la llicència, i llavors, si no hi ha cap
més variant –que sempre n’hi ha, perquè mai una
cosa d’aquest calibre es pot fer a la primera, segurament aproves l’examen–, un cop has aprovat tots els
exàmens et donen el codi de gestor, que vol dir que
a partir d’aquell moment tu pots començar a treballar
pel que estigui previst a la llicència ambiental que has
rebut. En aquest cas de Tivissa hi havia planta de triatge de residus industrials, per tant, tota la brossa abans
d’anar a abocar-se passa per un triatge, es fan després
unes premses, amb unes bales, de tot el que és el rebuig, i després es poden dipositar les bales aquestes al
que seria el vas d’abocament, eh? I, això, estem parlant d’una inversió aproximada d’uns 10, 12 milions
d’euros de l’època, a grans números.
Oriol Amorós i March
Per tant, el programa d’inversions que ha de fer un cop
té la llicència és una cosa molt concreta, molt especificada...
Josep Mayola i Comadira
Sí.
Oriol Amorós i March
...i que vostès no se la poden saltar. Han de fer aquelles inversions; si les fan tenen el número d’operador.
I si fes totes les operacions i superés aquests exàmens
i no li donessin el número d’operador, vostè tindria
dret a reclamar danys i perjudicis o a sentir-se..., dir:
«Home, aquí m’han vulnerat...»
Josep Mayola i Comadira
No. Podem parlar clarament del cas de Tivissa. A veure, en el cas de Tivissa es va acabar de fer tota la inversió i l’Administració no ens donava el codi de gestor.
Vàrem estar gairebé un any sense el codi de gestor. I jo li puc assegurar que hi havia tota la inversió
feta, fil per randa. El per què no el sé, però que això va
passar li ho puc assegurar..., bé, està escrit, o sigui que
només cal mirar la data de la llicència...
Oriol Amorós i March
Però al final la van tenir, no?
Josep Mayola i Comadira
Mani?
Oriol Amorós i March
Si no l’haguessin tingut, vostès tenien dret a reclamar
danys i perjudicis.
13 d’abril de 2015
Josep Mayola i Comadira
Si entrem al món judicial, jo li puc dir que tinc quantitat de contenciosos posats amb l’Administració i de
moment no... No ho sé..., jo crec que és millor un mal
pacte que un bon plet, en aquest cas, perquè quan un
té 12 milions d’euros invertits barallar-se amb la persona que et dóna la llicència no pinta molt intel·ligent.
Oriol Amorós i March
Doncs, escolti, senyor Mayola, si m’ho permet, jo, de
la informació que vostè ens dóna, que la hi agraeixo
molt perquè a més es nota que vostè la fa des del coneixement, en trec algunes conclusions amb relació a
una altra intervenció que vàrem tenir en aquesta cambra per part de qui ens va dir que anava a buscar abocadors amb el cotxe, per part de qui ens va dir que
l’obtenció de la llicència no tenia cap importància i
que en canvi el mèrit estava..., el possible tracte de favor hauria estat a donar el número d’operador. Avui
vostè ens ho explica una mica al revés; és a dir, tenen la llicència, el número d’operador..., no els ho van
posar fàcil d’entrada, sinó que fins i tot van tenir una
certa litigiositat.
I després, una qüestió final de números. Clar, si un cop
tens la llicència les passes estan molt pautades perquè
et donin el número d’operador, no entenc on està el valor afegit d’algú que inverteix 700.000 euros quan ja
es té la llicència i després n’obté 5 milions, quan vostè
ens diu que aquesta operació és d’una grandària similar a la de Cruïlles i la de Cruïlles és una operació de
10 milions, parlant grosso modo, eh?
Josep Mayola i Comadira
Sí.
Oriol Amorós i March
En fi, és un increment del benefici que ens sembla, en
un any, en un any només, eh?... Hi posa 700.000, zero
risc perquè les coses estan pautades, i 5 milions de benefici. Això és el que se’n diu un «pilotasso», eh?
Josep Mayola i Comadira
Sí, el que vostè digui... Jo només li explicaré una cosa amb el risc. Miri, jo els diners que..., a part que són
nets, no és el que estem parlant, però només un exemple. Resulta que jo els diners que es van moure aquí,
en el cas de la meva empresa, a Tivissa, els vaig posar
a Cruïlles, d’acord? I quinze anys després tinc l’abocador tancat. Dec 5 milions d’euros al banc, tinc 6
milions d’euros en avals dipositats a l’Agència de Residus, cada mes tinc pèrdues per 400.000 euros –en
la part que em toca, tot això, eh?–, i són quinze anys
després de començar el funcionament. I tinc el codi
de gestor, tinc llicència, tinc el Pla especial urbanístic aprovat, tinc la renovació de la llicència feta, i, en
canvi, tinc l’abocador tancat. Eh que tampoc té explicació? On és el risc? Doncs, resulta que tot aquest
camí..., he acabat aquí, jo. M’entén? Això és el que li
vull dir.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
64
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
I dos, el problema del risc. Les empeses que es dediquen a capital risc ja saben que han de jugar a quatre
o cinc o sis o set, el que vulguin, per poder una que
els surti bé. Però per això es diu «capital risc», m’entén? I això és el que hi ha. I jo avui jugant a capital
risc –i no a capital risc sinó invertint–, doncs, me trobo amb el negoci tancat. I això és el que hi ha.
Oriol Amorós i March
El cas de Cruïlles està clar, però el cas de Tivissa, posar-hi 700.000 i en un any treure’n 500.000...
Josep Mayola i Comadira
No, jo crec que vostè no és just amb el comentari.
Vostè ha portat les coses allà on li convenien. Els hi
ha portat amb el tema aquest de passejar amb cotxe,
que no sé d’on ve...
Oriol Amorós i March
De la compareixença del senyor Pujol Ferrusola.
Josep Mayola i Comadira
Bé, jo ho desconec, no sé exactament...
Oriol Amorós i March
És pública.
Josep Mayola i Comadira
D’acord, d’acord, però bé... Llavors, home, l’empresa que va invertir allà, la inversió la podia perdre tota, i eren 4 milions d’euros, eh?, el risc assumit. L’altra
qüestió, que en el moment que hi ha el tall hi hagués invertit més o menys diners. Però si tira endavant la idea
d’expropiació, que es portava des de la conselleria del
moment, probablement s’hauria perdut tot el diner i tot
el dret a tenir un bon plet contra l’Administració, que
potser s’hauria guanyat o potser s’hauria perdut, això
ja no ho sé. Però la realitat del risc és el que li dic jo: al
cap de quinze anys. I jo avui tinc un problema bastant
important, m’entén? Per tant, bé, el risc... També li puc
dir que altres coses en què també hem posat molts de
diners i hem comprat terrenys també ens els hem hagut
de quedar sense poder tirar res endavant. I, per contra
–això és el risc empresarial i l’aventura empresarial,–
altres coses, doncs, han sortit bé, evidentment que han
sortit bé... A vegades es guanya i a vegades es perd.
13 d’abril de 2015
Josep Mayola i Comadira
Depèn com ho compti. Són dos anys, amb 4 milions
de risc contra 3 milions nets, o 4, o 5 bruts, si vostè
vol. Però això ja són números d’ell. A mi això... Miri,
la veritat, és que jo solc fer els meus números. Nosaltres, donat aquest problema de no donar-nos el codi de gestor, jo crec que de manera..., per forçar un
pacte amb l’Administració, que havia canviat d’idea
de com volia gestionar els abocadors, ens va portar
pràcticament a una fallida. I per tant jo, com a empresari, el que vaig intentar en aquell moment, almenys
sobre... –i parlo sempre per mi i la meva part, eh?, que
quedi clar. El que vaig intentar va ser precisament no
caure en una fallida. Per tant, nosaltres ens vam asseure amb altres empreses de capital risc. Jo li podria
ensenyar papers del Santander, li podria ensenyar papers d’un fons, que sé si és Omega capital o no sé com
es deia, i eren força més dolents els tractes que ens
f­eia que no pas l’empresa aquesta –bastant més dolents. I vam agafar ràpid i tal el que vam poder, perquè
un any aturats, amb 12 milions d’euros que van caient un a darrere l’altre, només tens dues possibilitats:
o tancar o fer alguna cosa. I és el que es va decidir
fer, amb més gràcia, amb menys gràcia, amb més sort
o amb menys sort. Evidentment, això, de fa parlem
de fa gairebé catorze anys. La visió de la jugada era
un negoci privat, en cap cas en aquell moment es va
tenir en compte que podia haver-hi res absolutament
no legal. Si hagués set una concessió pública, un concurs públic, una adjudicació pública... Però és no ho
era, era tot un tema privat, absolutament privat, amb
un problema de no donar-nos el paper la persona que
l’havia de firmar, que no sé si era el conseller o era el
director de l’Agència, no me’n recordo. Sí que me’n
recordo de totes les negociacions que van haver-hi durant aquests deu o dotze mesos que no ens ho donaven, eh? Potser si ens ho haguessin donat el primer
dia, avui no parlaríem d’aquest tema aquí, o potser sí,
no ho sé, però... Perdoni.
Oriol Amorós i March
Per tant..., no m’ha donat temps de preguntar-li-ho,
però de la seva explicació dedueixo que l’entrada del
senyor Jordi Pujol Ferrusola és una entrada a capital
risc.
Josep Mayola i Comadira
Sí, jo ho considero capital risc, és clar.
Oriol Amorós i March
Oriol Amorós i March
No entra en la vessant tècnica del treball que fa...
Al senyor Pujol Ferrusola li va sortir bé, en aquest cas.
Josep Mayola i Comadira
Josep Mayola i Comadira
No, vessant tècnica...
Sí, en aquest cas li va sortir bé...
Oriol Amorós i March
Oriol Amorós i March
Molt bé.
És absolutament de capital risc. I la darrera pregunta és si la seva... Perquè ell quan ens va explicar aquí
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 65
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
que del valor que havia aportat a l’operació..., perquè
posant 700.000 euros ell en treu 5 milions al cap d’un
any i mig o dos, eh? M’ho aclarirà vostè, el temps que
va durar, eh?, aquest període entre un i dos anys.
13 d’abril de 2015
Josep Mayola i Comadira
De res.
El president
Josep Mayola i Comadira
És que una cosa és posar i l’altra és...
Moltes gràcies a tots dos. És el torn del Grup Parlamentari Socialista, en veu de l’il·lustre diputat Jordi
Terrades.
Oriol Amorós i March
Jordi Terrades i Santacreu
El valor que ell aporta és posar-hi un llacet de tenir
tots els tràmits amb l’Administració ben fets. Per tant,
la pregunta és...
Gràcies, president. Bona tarda, senyor Mayola. La meva intervenció anirà en el sentit d’intentar esvair suspicàcies, eh?, i intentar quadrar algunes dates que no
m’han quedat del tot clares.
Josep Mayola i Comadira
Quan vostè parla, en el tram final de la intervenció, de
les preguntes que li formulava el senyor Oriol Amorós... hem tingut un any aturada –parlo de l’abo­cador
de Tivissa– l’entrada en funcionament de l’abocador perquè, tot i que teníem la llicència ambiental i
havíem fet totes les obres que fixava la llicència ambiental, no ens acabaven de donar el codi de gestor
perquè hi havia hagut uns canvis de plans del Govern
respecte als abocadors. Es refereix a l’entrada del nou
Govern? (Pausa.) Sí.
No, no...
Oriol Amorós i March
...l’aportació a capital risc del senyor Pujol Ferrusola
reduïa el risc de relació amb l’Administració?
Josep Mayola i Comadira
No, capital risc vol dir posar diners a risc i ventura...
Oriol Amorós i March
De perdre’ls.
Josep Mayola i Comadira
...d’una operació que pot sortir bé o malament.
Oriol Amorós i March
Però si ho fas amb algú que té bona relació amb l’Administració hi ha menys risc?
Josep Mayola i Comadira
No li veig el què, perquè la llicència ja la tenia... Quina relació amb l’Administració? Si les relacions amb
l’Administració d’aquest abocador les vam portar els
dos socis, bàsicament en Gustavo Buesa i jo. Però és
que no hi havia possibilitat... Li dic que es gestiona tot
des de la part tècnica, no et donen un abocador perquè
tinguis bona relació política. És que no té sentit comú.
Es dóna perquè hi ha un compliment estrictament tècnic d’una àrea i perquè compleix políticament del que
en aquell moment era el Pla de residus del moment;
ara n’hi ha un altre, que no es volen donar llicències
d’abocador, en aquell moment se’n donaven. Cada govern, doncs, ha fet una miqueta el que suposo que ha
pogut en aquest aspecte. No intervé, la política, en un
abocador. Hi intervé la tècnica, el que és tècnic.
Josep Mayola i Comadira
Sí. No, no, jo no sé si coincideix exactament amb
les entrades del Govern, perquè és que..., ara li deia
al president, que és que no venia jo aquí... En la carta que m’ha enviat el Parlament, com que no parlava
concretament de dates de Tivissa, clar, no venia preparat jo amb dates de Tivissa per poder justificar, fil
per randa, el tema, sinó que em parlava de Forallac.
Llavors...
D’acord, dit això, jo no recordo si era exactament...,
perquè, clar, tal com li he explicat a l’il·lustre diputat,
la tramitació d’un abocador, entre que comences una
primera feina fins que acabes poden passar dos, tres
anys. És un tema llarg. Llavors, pot haver-hi..., fins
i tot i jo crec que van haver-hi dos o tres consellers
en aquell moment –crec recordar– que van estar en
l’àrea, fins i tot. Sí, va començar amb Convergència,
crec recordar, un altre de Convergència i Iniciativa els
Verds, no? No sé si el moment... El que sí que està clar
és que el codi de gestor final el va donar un director
de l’Agència de Residus d’Iniciativa els Verds, que és
el Manel Hernández, sí, sí, això sí. Però no li sé dir si
va començar exactament o no la negociació en aquest
tema.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè ens ha explicat que era en aquests moments propietari o participava en diverses societats; en concret
n’ha mencionat dues: Servitransfer i Gestió i Recuperació de Terrenys..., o de pedreres?
Oriol Amorós i March
Josep Mayola i Comadira
Moltes gràcies.
De Terrenys.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
66
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Jordi Terrades i Santacreu
Josep Mayola i Comadira
De Terrenys...
Sí, sí, vaig tenir una temporada d’administrador d’Active Translation, sí.
Josep Mayola i Comadira
Sí, és una mica embolicat.
Jordi Terrades i Santacreu
Aquí m’ha ballat una mica. Aquesta última societat gestiona els abocadors de Tivissa i de Cruïlles, en
aquests moments?
Josep Mayola i Comadira
Recuperació de Pedreres, que és la propietària de
Cruïlles, és la propietària també de Tivissa, de Gestió
i Recuperació de Terrenys...
Jordi Terrades i Santacreu
Amb la mateixa proporció dels socis, tant en un abocador com en l’altre?
Josep Mayola i Comadira
Gestió i Recuperació de Terrenys és cent per cent propietat de Recuperació de Pedreres. O sigui, Tivissa és
propietat... Els accionistes, però sí que la proporció és
la mateixa...
Jordi Terrades i Santacreu
Els accionistes que hi ha en un costat i l’altre eren els
mateixos...
Josep Mayola i Comadira
Sí.
Jordi Terrades i Santacreu
Això és el que pregunto, eh?
Josep Mayola i Comadira
Sí, sí.
Jordi Terrades i Santacreu
Intento fer un mapa...
Josep Mayola i Comadira
Sí. No, no, no passa res.
Jordi Terrades i Santacreu
...després entendrà per què, eh? I vostè en el passat havia sigut administrador també d’alguna altra empresa?
En concret, ja li ho dic, era d’Active Translation? Havia sigut administrador...
Jordi Terrades i Santacreu
Aquesta és l’empresa amb què el senyor Jordi Pujol
Ferrusola va entrar com a capital risc a Tivissa, si no
ho tinc mal entès.
Josep Mayola i Comadira
Sí.
Jordi Terrades i Santacreu
D’acord. Doncs, jo el que li voldria preguntar no és
tant per l’abocador de Tivissa, sinó per l’abocador de
Cruïlles, eh?, que és aquest que vostè ara ens ha explicat que tenia problemes, perquè és veritat que hi
ha hagut una sentència del Suprem que obliga al tancament i que el Govern de la Generalitat, doncs, ha
iniciat els tràmits perquè es produeixi, eh? I m’entendrà per què li faig la pregunta, perquè l’any 2002 ja
hi havia hagut una primera sentència que ordenava el
tancament de l’abocador perquè no s’adequava als paràmetres urbanístics de la zona. Recordo, repassant
l’hemeroteca, que la plataforma i el mateix diputat del
PSC, en aquells moments, senyor Manel Nadal, van
instar, l’any 2002, ja la Fiscalia a tancar l’abocador,
cosa que no s’ha produït. La pregunta és: l’entrada del
senyor Jordi Pujol Ferrusola com a soci capitalista a
l’abocador de Tivissa –veig que entra el 2002, en surt
el 2004, entremig es negocia amb Fomento per tal que
compri una part, el 80 per cent de la titularitat dels
abocadors– es devia no tant al fet que hi havia problemes a Tivissa com que hi havien problemes a Cruïlles
per tal de solucionar la llicència ambiental?
Josep Mayola Comadira
No, a Cruïlles, el senyor Ferrusola no hi ha estat mai
per re, ni hi havia cap problema. Vejam, Cruïlles va
estar..., es va haver de fer un tràmit de..., la llicència
original es va tramitar per l’antiga llei d’activitats perilloses, o alguna cosa..., o el reglament d’activitats nocivas, peligrosas i no sé què, i entremig el Parlament va
aprovar una llei nova per a aquestes activitats on s’havien tots d’adequar o tramitar una nova llicència. Nosaltres vam tramitar una nova llicència i sí que és veritat que l’original d’actividades nocivas va haver-hi una
sentència no sé si va ser al contenciós administratiu de
Girona, no ho recordo, que deia que estava mal tramitada precisament perquè hi havia la nova, la nova llei
que havies d’utilitzar. Es va tramitar la nova llei, es va
tramitar la nova llicència per la nova llei, com estava
previst, i ha set la que ara el Suprem ha confirmat que
estava mal donada urbanísticament, diguem-ho així.
Jordi Terrades i Santacreu
Diguem-ne, el primer problema, el pecat..., el pecat, el
problema original o inicial d’aquest abocador de Cruï-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 67
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
lles ja estava sustentat..., la primera sentència a què
jo he tingut accés estava sustentada justament no per
una disconformitat en la tramitació de la llicència ambiental..., per cert, la que es va..., el conseller de Medi
Ambient la va atorgar el 2003 –si les meves notes no
són errònies, que em sembla que no ho són–, i la primera sentència que hi va haver en primera instància,
justament per problemes urbanístics, és del 2002, que
ja operava d’aquella manera, no? Per tant, vostè dirà:
«No, vostè fa una triangulació...»
Josep Mayola Comadira
Sí, massa derivades que no són, no són..., no són correctes. Ara pot sortir el senyor Pujol Ferrusola a tot arreu.
Jordi Terrades i Santacreu
En tot cas, l’accionariat...
Josep Mayola Comadira
Escolti’m, i això també. No, no...
Jordi Terrades i Santacreu
L’accionariat d’un costat i de l’altre coincideixen...
Josep Mayola Comadira
Precisament, miri, l’accionariat de Recuperació de Pedreres... Perdoni.
Jordi Terrades i Santacreu
Vostè va ser administrador també de la mateixa societat que va entrar com a capital risc a Tivissa, que després amb un any i mig pràcticament –no va arribar als
dos anys– doncs d’una inversió de 700.000 euros acaba
havent unes plusvàlues de més de 4 milions, perquè la
venda va ser de 5 milions. (Sona el senyal acústic que
indica que s’ha acabat el temps d’intervenció.) Home,
com a mínim –com a mínim–, permeti’m dir-li que un
està acostumat a les casualitats i segurament aquest és
un fet casual, però els actors coincideixen i els problemes no es produïen tant a Tivissa com a Cruïlles.
Josep Mayola Comadira
No –no–, això no té res a veure una cosa amb l’altra,
ni de lluny! Els problemes estaven situats a Tivissa en
no poder obrir amb una inversió important. Cruïlles,
malgrat la sentència aquesta de què parla vostè, va estar quinze dies entre que..., perquè la llicència es va
tramitar immediatament, només que va sortir la llei al
Parlament, i des que va sortir la sentència aquesta, la
llicència de 1999 fins que va sortir la de 2003, pràcticament es va encavallar tot i no es va ni aturar l’activitat. Per tant, no és correcte, això.
Jordi Terrades i Santacreu
Però la qualificació urbanística no es modifica durant
tot aquest període fins a aquesta nova etapa.
13 d’abril de 2015
Josep Mayola Comadira
No, no es modifica fins al 2012, però és que no hi havia cap llei que obligués que un abocador..., precisament el que és una instal·lació que no necessitava cap
sistema de serveis tècnics fins a les sentències aquestes modernes del contenciós número 3 d’aquí, del Superior de Justícia. I llavors el Govern va tramitar també una llei de plans especials i és el que va utilitzar
ell mateix per arreglar la mateixa llicència que havia
donat ell. Perquè, és clar, les llicències no les dono jo,
les dóna l’Administració, i se suposa que estan ben donades, sobretot les administratives o les urbanístiques.
És clar, nosaltres aquí no entrem en un tema urbanístic. A nosaltres ens diuen: «Escoltin, competitivitat urbanística, aquí la té.» Doncs la portem allà, si l’Administració diu que està bé, jo no puc pas buscar-hi més
derivades de les que hi ha. M’entén? Per tant, qualsevol tema urbanístic o qualsevol tema de la llicència, la
responsabilitat és de l’Administració que dóna la llicència, no meva, només faltaria!
Nosaltres l’únic que hem intentat en tot aquest temps
és adequar-nos a tota la normativa que ha sortit, bé
sigui per transposició de les d’Europa o bé sigui pel
que ha aprovat el Parlament, faltaria més! Una de les
coses que ha aprovat el Parlament va ser aquests anys
dos mil, que va aprovar una nova llei d’adequació de
les activitats industrials o tal, es va tramitar fins i tot
una nova llicència, no vam passar ni per l’adequació,
que hi podríem haver passat. I, escolti’m, i si resulta que avui el jutge diu que, malgrat que està qualificat
el terreny un altre cop urbanísticament per a gestió de
residus continua dient que no, nosaltres no podem ferhi més.
Jordi Terrades i Santacreu
És que inicialment i al Suprem allò es basa en la primera sentència que ja va haver-hi, més enllà que és
veritat que el 2003 vostès van aconseguir una llicència
ambiental, ja deia que no hi havia les condicions urbanístiques per fer-hi allà aquesta instal·lació. De fet,
durant deu anys, els paràmetres urbanístics no es modifiquen, es modifiquen ara, com vostè ha dit molt ben
dit, el 2012.
Una darrera pregunta, perquè veig que se m’ha acabat... Per tant, ja ha vist que no li volia preguntar tant
per Tivissa com per aquesta relació accionarial que es
produeix en un costat...
Josep Mayola Comadira
No, perquè tota la relació accionarial és a posteriori,
tota, no és a priori.
Jordi Terrades i Santacreu
No, a posteriori, no.
Josep Mayola Comadira
Sí, sí.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
68
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Jordi Terrades i Santacreu
Perquè vostè era administrador de la societat en la
qual el senyor Jordi Pujol Ferrusola entra posant
700.000 euros. I, miri, a mi em costa de creure que
una empresa tan important, des del punt de vista del
volum de la facturació, com és Fomento de Construcciones y Contratas faci una operació de compra d’un
abocador de l’altre, allò, pim-pam-pum, en dos dies.
M’imagino que això no va estar així, no és així ni va
estar així...
I després hi ha una cosa que em té sorprès, que si tot
hagués estat tan clar, tan clar, que no volguessin, allò,
que es veiessin..., que es veiessin suspicàcies, com
és que vostè i el senyor Buesa li van comprar al senyor
Pujol Ferrusola, o a la societat en la qual participava de la qual vostè era administrador en aquells moments, la seva participació a l’abocador de Tivissa just
deu dies abans que Fomento fes la gran operació. No
es volia que sortís el senyor Pujol Ferrusola en aquesta foto?
Josep Mayola Comadira
No, això és el que..., vostè que pensa malament. Si el
senyor Pujol no hagués volgut sortir...
Jordi Terrades i Santacreu
Només li ho pregunto per esvair suspicàcies...
Josep Mayola Comadira
Perdoni, hi havia moltes possibilitats per a ell per no
sortir, digo yo, només no sortint ja n’hi havia prou, la
veritat és aquesta. Nosaltres teníem la dificultat, es
va intentar finançar tot el tema. Jo sóc administrador
d’allà perquè el muntatge que es va fer fiscal de les seves assessories ho demanaven així, a mi no em..., el
meu problema ja li he dit que no era tant qui, què, com
finançava, sinó tirar endavant la societat. Escolti’m, si
a mi em demanen «escolti, vostè a més a més de sortir
aquí, ha d’aplaudir», doncs també hauria aplaudit, perquè jo, el meu objectiu no era tant un problema de...,
parlem d’una iniciativa privada, d’un abocador privat,
el meu problema no és tant com és el muntatge fiscal
d’algú que vol invertir, sinó de tirar endavant el negoci, i això és el que es va fer, no hi ha més secret. I barrejar les dues coses..., és que no té res a veure una cosa
amb l’altra: zero.
Jordi Terrades i Santacreu
Puc entendre..., puc intentar entendre la seva explicació. Em sorprèn –i acabo, president–, que vostè en
aquells moments fos administrador d’una societat que
aportava una part del capital risc per fer l’operació i
que el soci, doncs, fos qui fos. Només mostrar la meva
sorpresa...
El president
Vol respondre, senyor Mayola? No vol respondre? Ja
està, no? Ho dóna per respost. Doncs passaríem al
13 d’abril de 2015
torn del Grup Parlamentari del Partit Popular, en veu
de l’il·lustre diputat Sergio Santamaría.
Sergio Santamaría Santigosa
Gracias, presidente. En primer lugar, me veo obligado a hacer una consideración previa en relación con la
aportación que el diputado Oriol Amorós ha hecho de
un documento al que ha tildado de «pacto entre Método 3 y Alícia Sánchez-Camacho» como algo novedoso. Debo decir que ese documento está a disposición
de los grupos desde hace mucho, mucho, tiempo. Es,
además, un documento que él ha calificado de «pacto», debe ser por la escasa capacidad en cuanto a conocimientos jurídicos se refiere, que no es otra cosa
que el allanamiento, es decir, el reconocimiento expreso de la demanda que Alícia Sánchez-Camacho interpuso contra Método 3. Por tanto, jugar a la ceremonia de la confusión me parece un gravísimo error,
por otra parte, empleando la misma técnica que Jordi Pujol Ferrusola; lo acaba de hacer el señor Amorós
y yo me veo en la obligación de denunciarlo. Insisto,
ese documento no es ninguna novedad, estaba a disposición de todos los grupos parlamentarios, probablemente el señor Amorós no se lo había leído y, en
cualquier caso, como digo, es un documento de allanamiento que la demanda que interpuso Alícia Sánchez-Camacho llevó aparejada como consecuencia del
reconocimiento de su responsabilidad expresa en esos
hechos por parte de Método 3. Debe quedar clara y
meridiana, esa consideración.
Pasando al hecho...
El president
Ho deixem quan substanciem la compareixença del
senyor Mayola, molt millor, penso que era el moment
oportú. Senyor Santamaría, amb relació a les preguntes al compareixent, si us plau.
Sergio Santamaría Santigosa
Gracias, presidente. Pasando al hecho que nos ocupa,
yo, en primer lugar, agradecerle al señor Mayola su
comparecencia en esta comisión de investigación, su
puesta a disposición a la hora de responder a las preguntas que le formulan los distintos portavoces parlamentarios y hacer también, en la medida de lo posible,
un poco de pedagogía. Esto no es una investigación
judicial, esto es una comisión de investigación que lo
que pretende es depurar responsabilidades políticas.
Usted, me consta, está imputado, si no me equivoco
hay un procedimiento en el Juzgado central de instrucción número 5 de la Audiencia Nacional, en Madrid, Diligencias previas 141/2012, donde usted ya ha
declarado. Usted goza del derecho a la presunción de
inocencia y, por tanto, yo no voy a ejercer de fiscal, no
es mi cometido, usted tampoco viene para eso. Y, en
cualquier caso, lo que pretendemos es arrojar luz sobre comportamientos de personas vinculadas al poder, en este caso la familia Pujol, que nos hacen pensar que ha habido, como digo, un aprovechamiento del
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 69
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
ejercicio abusivo de ese poder para enriquecerse de
forma descarada.
Por tanto, yo, centrando el objeto concreto de mi intervención en una serie de preguntas, le quiero inquirir en primer lugar qué negocios ha hecho usted con el
señor Pujol Ferrusola.
Josep Mayola Comadira
13 d’abril de 2015
tra una possibilitat bastant elevada de perdre’ls; i he
posat com a exemple Recuperació de Pedreres, que es
perden aquests diners, eh?, després de quinze anys, no
al cap d’un any, al cap de quinze anys. Ara, si es vol
entendre, bé, i si no es vol entendre, doncs, escoltin,
podem continuar divagant.
Sergio Santamaría Santigosa
Ninguno.
Hablamos de Servitransfer. En esa sociedad, ¿los socios eran?
Sergio Santamaría Santigosa
¿En qué momento?
¿Ha participado el señor Jordi Pujol Ferrusola en el
accionariado de sociedades en las que usted también
es socio?
Josep Mayola Comadira
No.
Sergio Santamaría Santigosa
En el momento en que se procede a la adjudicación de
la planta de Cruïlles. Sí, aquella planta que está cerrada por orden...
Josep Mayola Comadira
Sergio Santamaría Santigosa
Ah!, l’abocador.
¿Qué aportación o qué aportaba el señor Jordi Pujol
Ferrusola, si es así, a las operaciones que aquí se ha
puesto de manifiesto que, bueno, que ha realizado?
Sergio Santamaría Santigosa
Josep Mayola Comadira
Josep Mayola Comadira
Aportava finançament, com he explicat, per poder passar l’impàs aquest que no sabíem quant havia de durar de
temps entre que teníem una inversió feta i havíem d’anar
pagant respecte de poder obrir una instal·lació i poder
començar a treballar normalment. Com amb qualsevol,
com amb un banc..., el que nosaltres teníem el finançament d’aquesta instal·lació pactat amb el BBVA del moment, BBVA. Aquest banc ens va donar finançament per
a totes les instal·lacions que s’havien de portar a terme en
aquest abocador de Tivissa i va quedar tot aturat mentre
no vam poder obrir i el banc així ens ho va dir: «Vostès
començaran a gaudir del finançament» –i això, tot això està escrit, no és que m’ho inventi, vull dir, podríem
agafar els papers i surt–, «...el dia que obrin.» Clar, si llavors tens una inversió feta i ningú et dóna res, doncs no
et donen diners. Doncs, noi, és el que hi ha...
No. Servitransfer, des de l’origen, és cinquanta per
cent Gustavo Buesa, senyor Gustavo Buesa, i cinquanta per cent meu, Josep Mayola.
Però, ho continuo dient: això és una instal·lació privada, no hi ha gestió política de cap tipus aquí, és que no
té res a veure una cosa amb l’altra.
Para despejar dudas.
Sergio Santamaría Santigosa
Por tanto, ¿el señor Jordi Pujol Ferrusola era un socio
capitalista, no era un dinamizador empresarial? Lo digo porque así se autodefinía...
Josep Mayola Comadira
Per mi, per nosaltres o en aquest cas el que parlem, era
una empresa de finançament de capital risc, és a dir,
assumir el risc respecte a uns diners que podia guanyar o perdre. I no tan sols no és 700.000, sinó és que,
ho torno a dir, malgrat que aquí es repeteixi, els diners que parlem és inversió de 4 milions d’euros con-
Sí.
Sergio Santamaría Santigosa
¿El señor Jordi Pujol Ferrusola nunca formó parte del
accionariado?
Josep Mayola Comadira
Ja li he dit que no havia tingut mai cap societat amb el
senyor Pujol Ferrusola. Zero.
Sergio Santamaría Santigosa
Josep Mayola Comadira
No, no, cero. Cero. ¿Queda claro? Cero.
Sergio Santamaría Santigosa
En relación, precisamente, a la planta de Cruïlles, ¿usted reconoce, en esta adjudicación, la intervención del
que entonces –año 2000, hablamos– era el presidente del Consell Comarcal del Baix Empordà, el señor
Josep Sala Leal?
Josep Mayola Comadira
L’abocador de Cruïlles no és cap adjudicació, és un negoci privat, no hi ha concurs, no és una gestió de resi-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
70
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
dus pública, som nosaltres que demanem una llicència;
per tant, no hi ha adjudicació, és una tramitació pura
i dura privada. No depèn del Consell, sinó que depèn
de la Generalitat, de l’Agència de Residus, no depèn de
cap consell comarcal ni depèn d’enlloc i està en el municipi de Cruïlles. Per tant, el senyor de Forallac, el senyor Sala, no té res a veure amb aquesta història.
Sergio Santamaría Santigosa
Lo digo para no confundir. En cualquier caso, estamos hablando de una actividad que necesita autorización pública para su adecuado funcionamiento.
13 d’abril de 2015
Sergio Santamaría Santigosa
No, no, déjeme, déjeme que le diga. Hay que arrojar
luz a la cuestión. Si yo me refiero al señor Josep Sala
Leal y lo vinculo a Cruïlles y a Forallac es porque tiene, por lo menos, relación directa con estos hechos, no
es porque yo me lo esté inventado o porque esté desorientado, se lo digo con toda intención, entiéndame.
Josep Mayola Comadira
D’acord, d’acord, d’acord. Jo li ho explico.
Sergio Santamaría Santigosa
Josep Mayola Comadira
No té res a veure...
Porque usted quiere establecer cuestiones totalmente
ajenas y este señor está en una cosa y está en la otra.
Sergio Santamaría Santigosa
Josep Mayola Comadira
Lo digo porque parece que es una cosa que no tiene
nada que ver y tiene mucho que ver y de qué manera,
porque fue, incluso, cerrada por orden judicial.
No.
Josep Mayola Comadira
Sí, sí, d’acord. A tot arreu, totes les activitats que un
vol obrir, a diferent nivell, necessiten llicència de l’Administració, des d’un bar, una pastisseria i un abocador, evidentment, també necessita llicència. El que dic
és que no té cap poder sobre aquesta llicència un consell comarcal o una alcaldia, que això depèn de la conselleria, de la Direcció General de Qualitat Ambiental
i de l’Agència de Residus, i, que jo sàpiga, el senyor
Sala, l’alcalde de Forallac, no té cap càrrec aquí del
que estem parlem, ni n’ha tingut mai.
Sergio Santamaría Santigosa
Por tanto, ninguna intervención tampoco tuvo el señor
Josep Sala en esta planta que se...
Josep Mayola Comadira
Cap ni una...
Sergio Santamaría Santigosa
Acabo, acabo. ¿Que vamos, qué planeaba levantar o
construir en Forallac? ¿No tiene ninguna intervención
el alcalde de Forallac, el señor Josep Leal?
Josep Mayola Comadira
La planta de Forallac és una altra cosa.
Sergio Santamaría Santigosa
No, le pregunto por ligarlo, porque, evidentemente,
hay que, en fin, arrojar luz...
Josep Mayola Comadira
Es que...
Sergio Santamaría Santigosa
Año 2000... Déjeme que le diga. Año 2000, presidente
del Consell Comarcal del Baix Empordà, el señor, como decía, Josep Sala i Leal, y en Forallac, actualmente, creo que, además, va a repetir como candidato a la
alcaldía de Forallac por Convergencia y Unió. Lo digo
porque es bueno... Insisto, yo no hago de fiscal, pero sí
quiero aportar datos para que haya transparencia y la
ciudadanía tenga una información precisa...
Josep Mayola Comadira
Cap problema. Jo no tinc cap societat amb Pujol Ferrusola, mai he tingut cap societat amb Pujol Ferrusola, no el tinc de soci enlloc, zero. Primer punt.
Segon punt. Estem barrejant dues plantes, no?, una
planta és la de Cruïlles, que és Ajuntament de Cruïlles, que és abocador, dipòsit controlat de Cruïlles,
que això, a nivell del Consell Comarcal, a nivell alcaldia de Cruïlles, en aquest cas, no pas de Forallac,
doncs, no té res a veure, no lliga. Cruïlles depèn absolutament de la conselleria i de les direccions generals
que li he dit. Per tant, purament, a nivell de llicència,
perquè, ho torno a dir, no és cap concessió, és una llicència privada i això és molt diferent i és molt substancial perquè vol dir que no gestionem cap diner públic, ni cap residu públic, ni res públic, i això és molt
important per mi, que quedi clar.
A nivell Forallac, hem d’explicar la història, si parlem de Forallac. A veure, Forallac, a nivell... Parlem
de l’empresa que opera a Forallac que és Servitransfer,
d’acord?, des del 2001, no des del 2000, des del 2001.
A nivell què? Doncs, a nivell, molt senzill, l’Ajuntament de Forallac, en el seu terme municipal, té una
àrea, un polígon urbanístic qualificat per a gestió de
residus, una àrea d’unes no sé quantes hectàrees qualificat de gestió de residus, d’acord? On treballa? A la
meitat o un 40 per cent d’aquest polígon el Consell
Comarcal del Baix Empordà. Per fer què? Allà aboquen uns camions d’escombraries i hi han uns cami-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 71
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
ons que agafen les escombraries i se les enduen a la
planta –en aquest cas que toqui– de triatge, on digui
el consell comarcal, que, al final, és el que gestiona la
planta.
Josep Mayola Comadira
De la resta de planta, del 60 per cent del polígon, Servitransfer és propietari de la meitat, per tant, aproximadament, un 25 per cent i altres propietaris en tenen
la resta fins al 100 per cent. I el que ha intentat repetidament Servitransfer en aquesta àrea de terreny és
intentar construir..., demanar llicència, primer, i construir una planta de gestió de residus industrials, és a
dir –tornem igual–, a una activitat privada; treure una
llicència per poder agafar, anar a una indústria, agafar els seus residus, portar-los en una planta, triar-los,
aprofitar el que es pugui i el que no es pugui portar-lo
allà on diguin les normatives del moment. Aquesta llicència, on Servitransfer, i, aquí, sí que puc donar-li jo números –perquè també em correspon a mi,
en aquest cas, sóc el propietari, jo– hi porto invertits
més de mig milió d’euros en terrenys, en llicències, en
hores, en enginyers, en tot el que vulgui, i se m’ha denegat, repetidament, des del 2001, que és el primer dia
que vaig comprar un terreny, fins al 2015, que és avui.
Per tant aquí, por ende, i contestant també el grup que
abans em deia si també el polític, potser hauria ajudat,
arribat el cas, no?, si hi hagués hagut influència política...
Sergio Santamaría Santigosa
Ara, jo els puc ensenyar els projectes des del 2001,
que s’han denegat sempre, un darrere l’altre, i mai
he aconseguit fer una planta de triatge de residu industrial. I també parlem que mai de res públic, i això
consta en els permisos, en les denegacions, en les tramitacions, en tot. No hi ha Pujols Ferrusola, perquè no
tinc cap Pujol Ferrusola de soci enlloc de tot això, ni
l’he tingut mai. I l’alcalde de Forallac és l’alcalde del
municipi on està aquest terreny –no Cruïlles–: Forallac, però que allà hi té treballant el Consell Comarcal,
que és una cosa pública, d’inversió pública i que fan
el que hagin de fer públicament. I això és el que hi ha.
Sergio Santamaría Santigosa
Lo digo porque –quizá yo estoy confundido– cuando
usted habla de que no ha tenido ningún tipo de negocio con Jordi Pujol Ferrusola, si está diciendo que
gestionaron una sociedad de capital riesgo –corríjame
si me equívoco– y aportaba capital, hombre!, la persona corriente de la calle entiende que eso significa,
p­ues eso, una relación que yo me atrevería a calificarla, p­ues, eso, de mercantil, de negocio...
Josep Mayola Comadira
No. Vostè m’ha preguntat si el tenia de soci i jo li he
contestat que no. Altra qüestió és que el que estem
parlant del finançament, és una cosa molt senzilla i
simple d’entendre: és un problema de control que ningú faci amb les accions res del que no hagi de fer,
m’entén o no?
Sergio Santamaría Santigosa
Pero, coloquialmente, eso es ser socio capitalista.
13 d’abril de 2015
No, no, no, jo no sóc soci...
No digo jurídicamente, evidentemente...
Josep Mayola Comadira
No, no, és que el soci és una cosa, l’administrador n’és
una altra, el gerent n’és una altra, són coses diferents.
És clar, hem de parlar les coses pel seu nom, sinó és
quan l’emboliquem. Un negoci privat és una cosa...
Sergio Santamaría Santigosa
Señor Mayola, no estamos en un juicio. Es que lo que
quiero es que la gente lo entienda.
Josep Mayola Comadira
No, no, jo li explico. No, vostè m’ha demanat...
El president
Obre un torn. Ha preguntat el senyor Santamaría; és el
seu torn, senyor Mayola.
Josep Mayola Comadira
És el meu torn?
El president
Sí, sí, per suposat. Acabi.
Josep Mayola Comadira
D’acord. És que si no parlem les coses pel seu nom,
llavors, és quan creem confusió. Una adjudicació pública és una cosa, no en tenim cap. Un negoci privat,
en el món del residu, n’és una altra, que vol dir que fas
la teva petició de llicència i al teu risc i ventura ho tramites i, per tant, tu estàs subjecte a les lleis igual que
tothom, faltaria més, però que no estàs gestionant ni
un euro públic. Important.
Dos. Ser soci és una cosa, estar en un lloc per tenir un
cert control que un capital risc no et pugui vendre les
accions a qui li sembli i posar-te a dintre un soci que
no sigui desitjat, n’és una altra.
Jo el que li he dit és que jo, amb el Pujol Ferrusola
no he tingut cap societat mai, zero. «Tenir societats»
vol dir ser socis. L’única qüestió, l’única aproximació
–si ho vol vostè– va ser aquest capital risc, aquest finançament de l’impàs aquest que podia haver durat...
Podia estar encara tancat, Tivissa, a hores d’ara; està
obert, treballant, podia estar tancat... I això és el que
hi ha hagut i ni a Forallac hi ha Pujols Ferrusola, ni jo
tinc cap societat amb Pujols Ferrusola, ni n’he tingut
cap, ni des del 2004 l’he vist mai més...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
72
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Sergio Santamaría Santigosa
Sergio Santamaría Santigosa
Señor Mayola, yo le agradezco sus precisiones. Yo,
en ningún caso, estoy hablando de gestión der recursos públicos. Ya sé que usted no gestiona recursos públicos. Lo que estoy diciendo es que actividades que
están sometidas a un control administrativo, que depende, por tanto, en este caso, de la Administración
de la Generalitat, y que sin esa autorización, sin esa
vigilancia, sin esa inspección, sin ese control, no es
posible desarrollarla, eso, evidentemente, es un requisito ineludible y yo lo que quiero poner de manifiesto
–si usted está en condiciones de arrojar luz al respecto– es hasta qué punto el señor Jordi Pujol Ferrusola,
como dinamizador empresarial, fíjese el calificativo,
no era más bien un facilitador de la obtención de esas
autorizaciones, de esos permisos, que ya sé que no era
dinero público que usted recibía de la Generalitat, no
he dicho en ningún caso que eso sea así, le estoy diciendo esto otro, que creo que lo explicado de forma
meridiana.
Bueno, ¿eh? No es una cuestión de creencia. ¿Es así o
no es así?
Josep Mayola Comadira
Sí, jo també he intentat explicar-ho clar, però hi tornaré. El senyor Pujol Ferrusola, quan es tramita la llicència de Cruïlles, abocador, en aquest cas, és que jo
ni el conec i es tramita a l’any 98 la llicència, ni sé que
existeix el senyor Ferrusola; per tant, ni dinamitzador,
ni aconseguidor, ni re.
La llicència de Tivissa, quan s’aconsegueix, el senyor
Pujol Ferrusola jo no el conec i la tramito jo, personalment, el que és tècnicament, no buscar el lloc; tècnicament, la tramito jo. No el conec.
La planta de Forallac que vostè em treu, a hores d’ara,
encara no està feta; per tant, no sé de quin aconseguidor parlem.
Sergio Santamaría Santigosa
Mire, le pregunto una cuestión que, a lo mejor, usted
decía que no venía preparado para responder sobre Tivissa, pero, bueno, alguna cuestión ya ha introducido.
Josep Mayola Comadira
No, no, no. Em sap greu no poder dir exactament...
Josep Mayola Comadira
No, no, no. Jo no crec que sigui així, eh? Jo no porto
les dates exactes, però tot el que sé d’aquest tema els
l’he explicat. No sé, ara, la data exacta, la hi puc mirar, però és que no... A mi, si em... No, no la tinc, però
no crec que sigui així. En cap cas, el senyor Pujol Ferrusola va tramitar absolutament res de Tivissa, cero
patatero. Cero. A més a més, és que no hi ha accióreacció possible política, perquè vostè em parla que,
quan hi ha tots els controls, però els controls són tècnics, un tècnic de l’Administració no posarà dient que
allà hi ha argila si no n’hi ha, perquè diu el senyor Ferrusola que hi ha argila. Això, vaja, és evident, perquè
ho fa un topògraf, ho fa un senyor que fa forats a terra
i ha de fer un informe i firmar-lo. O hi ha argila o no
hi ha argila, el que no hi ha és el senyor Pujol Ferrusola diu: «Aquí hi ha argila sí o sí.» Això no és així.
Hi ha tota la inversió feta o no hi ha tota la inversió feta? Escolti’m, no va així, ho sento. Perdoni, no li puc
dir més. No va així.
El president
Gràcies, senyor Santamaría.
És el torn del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·
lustre diputat Marc Vidal.
Marc Vidal i Pou
Gràcies, president. Bona tarda, senyor Mayola, sigui
benvingut al Parlament. De fet, vostè està aquí, bàsicament, perquè estan imputats, vostè i el senyor Bue­
sa, en el cas de Tivissa, per tràfic d’influències, per
cobraments indeguts en els tràmits per aconseguir llicències, sinó, evidentment, vostè no estaria aquí, no?,
i per tant, suposo que entendrà que li preguntem per
tot..., no només pel cas concret de Tivissa, sinó per tot
allò que pot significar sospites de tràfic d’influències
per aclarir els conceptes.
Per què creuen que els imputen?
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, no, pero quiero decirle, en relación a lo de Tivissa,
a mí me gustaría que respondiera –voy acabando ya–,
si no es cierto, que la autorización administrativa del
vertedero de Tivissa fue otorgada una semana antes,
fíjese lo que le digo, una semana antes de que Jordi
Pujol Ferrusola entrara, de alguna forma, a participar
de esos negocios de la forma en que usted ha expuesto.
Josep Mayola Comadira
No, perquè tornem a estar igual. Jo crec que no. Estem
barrejant...
Josep Mayola Comadira
Jo crec que... És clar, jo puc parlar per mi, en plural,
no puc respondre aquesta pregunta, perquè jo, del senyor Buesa, no sé... La veritat és que, malgrat que vam
tenir un inici de socis, almenys els meus inicis –els
seus, no, perquè ja portava molts més anys que jo treballant en aquest món–, almenys, a nivell personal,
jo puc parlar per mi. Jo, la veritat, és que, en aquest
moment, encara no sé el perquè m’imputen, perquè a
mi no m’ha arribat cap document que digui: «Escolti’m, vostè està imputat per tràfic d’influències», com
diu vostè, a mi no m’ha arribat aquest paper.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 73
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
A mi em va cridar el jutge Ruz i em va preguntar:
«Escolti’m, vostè ha rebut diners en metàl·lic del senyor Pujol Ferrusola?» «Escolti’m, jo no he rebut mai
un duro del senyor Pujol Ferrusola.» «Ah, molt bé.»
Per tant, li puc respondre això. Això és la pregunta
que a mi em va fer. Suposo que, més que tràfic d’influències, devia ser, potser, per veure si hi havia diner en
metàl·lic, en aquest cas.
«Les inversions de Tivissa es van fer en metàl·lic o en
transferència?» «Aquí té les transferències del BBV.»
Les hi vaig portar. «Aquí té al inspecció d’Hisenda,
que es va mirar tota l’operació, fil per randa, i va firmar l’acta conforme.» I va veure la inversió, va veure
el senyor Pujol, va veure la compravenda, la venda, ho
va veure tot Hisenda, hi ha l’acta segellada del 20072008, amb tot revisat i tot impecable, i l’hi podria portar aquí com a document.
Llavors, quan ha passat tot això i que et vinguin a preguntar de fa catorze anys o tretze, doncs, no ho sé, suposo que també hi ha una mica de banda d’esclarir la
figura Pujol Ferrusola; potser, també hi ha una mica
de donar-li substància i nivell a la imputació..., jo no
ho sé. De fet, tots els empresaris que érem allà només
teníem una característica en comú, que tot el que havíem fet ho havíem declarat. Sí? M’entén? I per què?
Perquè resulta que hisenda o el fiscal o qui fos va treure un llistat de les factures en blanc, pagades i passades per hisenda, i resulta que els que paguem i passem
per hisenda acabem anant a declarar com a investigats, imputats o el que vulgui vostè, amb el jutge Ruz,
amb la poca gràcia que fa el tema, no?, amb una empresa del que estem parlant, vull dir que ja ha vist el
que hi ha.
Marc Vidal i Pou
Sí, gràcies. No, no, evidentment, vostè és aquí per això que hem dit i, si no hi hagués el senyor Jordi Pujol
Ferrusola imputat per uns quants casos més, probablement, vostè no seria aquí. En tot cas, el circuit de les
sospites del jutge o de la policia, en tot cas, és el mateix, a través d’un tràfic d’influències s’obtenen unes
llicències per fer un negoci privat i al cap d’un temps
aquest negoci privat es treu un benefici venent-s’ho a
una empresa més gran. Diguem-ne que hi ha aquest
procediment de sospita, que evidentment haurà d’aclarir-lo el jutge, no pas nosaltres en cinc minuts, com
pot vostè imaginar. És sobre el que li preguntem.
S’han referit a Tivissa, s’han referit a Forallac. Precisa­
ment, sobre Forallac, el senyor Buesa va dir directament
que era vostè qui estava darrere de la planta de residus, que vostè més o menys ens ho confirma, perquè
ja no és Servitransfer, perquè, segons ell, deia que ell
tampoc hi estava d’acord. Havia dit això. Aleshores,
algunes apreciacions. (Veus de fons.) Que es fes. És
que li ho vaig preguntar directament, el tema de Forallac i em va dir: «No, no, a mi em sembla també bé
el que vostè em diu.» Jo no hi estic d’acord, ja li dic
obertament la meva posició, però això no té res a veure amb el cas, diguem-ne.
13 d’abril de 2015
M’agradaria saber..., vostè ha parlat de la propietat del
terreny. Del terreny entenc que són els 2.800 metres
quadrats que hi ha actualment, la planta aquesta de
triatge que hi ha en aquests moments, perquè el projecte són 16.000 metres quadrats, el projecte que jo he
vist que es va presentar en el seu moment, per tant, era
una ampliació important de l’actual planta de triatge.
Qui són els altres propietaris? Perquè vostè em penso
que m’ha dit, ara fa un moment, que eren un 25 per
cent, vostès, Servitransfer, vaja. I la resta de propietaris?
Josep Mayola Comadira
A veure, no, no, hi ha confusió en el que vostè diu.
Marc Vidal i Pou
Doncs, aclareixi-m’ho, sí.
Josep Mayola Comadira
Dintre del que més o menys sé, a veure, l’empresa Servitransfer no és propietària de l’actual finca del consell comarcal, no. Del que parlem és d’una finca –no
en sé ara les hectàrees, no les sé clarament– on hi ha,
mínimament, jo crec que hi ha quatre propietaris. Hi
ha dos veïns de la zona, que no li sé dir els noms, que
em penso que tenen al voltant del 20 per cent cadascun; hi ha Servitransfer que deu tenir al voltant del 30
per cent. En aquest terreny de Servitransfer, que és el
que vostè pregunta, no hi ha res construït, zero, hi ha
terreny, no hi ha re més. I llavors hi ha el 40 per cent
–els percentatges són grans números, eh?, no..., però
no se’n pot anar molt– és propietat del consell comarcal, que en una part d’aquest terreny seu té muntada
una planta de transferència, no de triatge, de transferència de residus municipals.
Marc Vidal i Pou
Transferència, perdó, sí, sí, no és triatge.
Josep Mayola Comadira
No hi trien res, allà, l’únic que fan els camions és buidar i ho porten a la planta de triatge.
Marc Vidal i Pou
Transferència, perdó, sí, sí, no és triatge. Sí, sí, és
transferència.
Josep Mayola Comadira
I, per tant, això ho gestiona el consell i és un tema de
gestió pública. El que ha fet Servitransfer és, ho torno a dir, des del 2001, que vam comprar..., quan ja hi
havia instal·lat el consell –el tema del consell ja funcionava–, vam comprar una part d’aquest terreny, de
tota aquesta àrea, a l’efecte de poder desenvolupar un
treball de gestió de residu industrial, que és el projecte a què vostè fa referència, que ha vist i que diu que
hi està en contra, no? Que no passa re. La idea seria...,
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
74
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
el que ha proposat Servitransfer és agafar residu industrial de les indústries de Girona, que a hores d’ara
es troben que han d’anar a abocar o a Barcelona o a
Tarragona, perquè amb tots els abocadors tancats resulta que ara les indústries gironines no tenen sortida
al residu. Però, bé, això és un altre capítol del mapa de
la gestió de residus.
Llavors, nosaltres, el que hem fet és tramitar un projecte en el nostre terreny, en el terreny de Servitransfer, per poder edificar una planta per poder reciclar els
residus industrials, i recordo que és un terreny que està qualificat urbanísticament en clau de gestió de residus. No és al mig del bosc, no és... Com que no? Miri,
jo li ho puc ensenyar, eh?
Marc Vidal i Pou
No, ja hi he anat...
Josep Mayola Comadira
Aquest sí que el porto, perquè venia preparat, eh?
Marc Vidal i Pou
Sé on és, sé on és; sé on és i hi he anat, eh?
Josep Mayola Comadira
Miri... Perdoni...
Marc Vidal i Pou
No, no, que la qualificació no l’hi poso pas en dubte...
13 d’abril de 2015
que és veritat que, malgrat que permet el polígon fer
un 90 per cent d’ocupació a la parcel·la, es va presentar
sobre un 30 per cent, amb una mica asfaltat, perquè és
que ho demana la legislació, tenir asfaltats els terrenys
per poder recollir les aigües que s’embruten. Què passa? Que això s’ha utilitzat com dir: «Té una ocupació
molt elevada.» Però, bé, molt elevada no va en percentatge. Bé, és igual, en tot cas, s’ha desestimat per la direcció general, per l’impacte paisatgístic que té envers
l’espai protegit dels Clots de Sant Julià i ja està. I aquí
no hi ha més.
Problema? Doncs, que tenim nosaltres invertit allà un
munt de diners per poder fer això en un terreny qualificat. És a dir, he comprat un terreny per poder fer
pisos, que diu que està qualificat per fer pisos i no em
deixen fer pisos. Això és així. I llavors resulta que, bé,
que no puc fer la meva activitat, des de l’any 2001. He
anat reduint. Cada cop la fem més petita, però no acaba de satisfer el tema.
Donat d’aquesta última vegada també està bé saber-ho,
a part, que sàpiga també totes les amenaces telefòniques
que vaig rebre per part de certs advocats de gent contrària a la planta, tota la punxada de rodes de camions que
em van fer. És a dir, la broma m’ha costat, a part de tot
això, tot el sabotatge, de l’ordre de 50.000 euros. A part,
ja no li ho dic, les trucades, eh? Per tant, estem..., home,
estic relativament ofès, en aquest aspecte, perquè dient
que no n’hi ha prou no cal cremar camions. «Escolti’m,
no ho veiem bé.» «Doncs, miri, veurem a veure com
ho arreglem, perquè el terreny està qualificat.» Però el
nivell aquest a què s’ha arribat en aquest tema de Forallac, doncs, també deixa molt a desitjar. No, no, li ho explico perquè vostè també explica coses...
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
Ah, ah...
Bé, en tot cas, si realment li han fet sabotatge jo suposo que ho deu haver posat en mans de la policia perquè...
Marc Vidal i Pou
Diu que no està al mig del bosc i sí que està al mig del
bosc.
Josep Mayola Comadira
Bé, depèn. Si ho mira des de dalt, veurà que hi ha finques de cases bastant mes grans que aquest terreny,
eh? Si vol li ho ensenyo...
Josep Mayola Comadira
Sí.
Marc Vidal i Pou
...ningú d’aquí pot estar d’acord...
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
No, no, si sé on és...
No, però li explico coses..., on arriben a vegades
aquests temes.
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
Ja ho sé que ho sap, ja, però, bé..., altra gent potser no
ho sap. Veu els terrenys que hi ha, cases que tenen,
eh...? I, guaiti, parlem d’això d’aquí, eh? Podem estar
d’acord o no, sí?, però la cosa és com és, una altra cosa
no seria...
...amb agressions d’aquest tipus. Sí, sí. Però... (Veus de
fons.)
Llavors, la idea de Servitransfer era fer una planta de
gestió de residus industrials, de triatge, bàsicament. Sí
En qualsevol cas, parlant de la propietat, per tant,
m’assegura que no hi ha cap Pujol Ferrusola que tingui cap part de propietat dintre d’aquests famosos setze mil metres quadrats d’ampliació del polígon. M’ho
pot assegurar, això?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 75
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Josep Mayola Comadira
Josep Mayola Comadira
Li ho puc jurar.
No, no, no. El terreny gran, del que parlem, el 30 per
cent, jo el vaig comprar qualificat per a gestió de residus.
Marc Vidal i Pou
D’acord, d’acord, no, no, era una pregunta, perquè...
Marc Vidal i Pou
D’acord, potser té raó. Qui li va qualificar...
Josep Mayola Comadira
Jo li asseguro...
Marc Vidal i Pou
...vostè sap que sobre aquest tema hi ha molta...
Josep Mayola Comadira
Miri, li ho torno a dir: amb Pujol Ferrusola jo no n’he
tingut mai a cap societat, ni a davant, ni a darrere, ni
en tot això que posen gent per aquí..., no sé quin nom
té, amb re, amb zero. Si vol, bé, és clar, això s’hauria
de poder demostrar ja al revés, perquè més clar ja no
puc dir-ho, ho he dit ja, no ho sé, cinc vegades, sis o
set... No hi ha cap Pujol Ferrusola a darrere, ni en Pere Pujol, que diu la carta aquesta que m’han enviat,
que jo ni... «És clar, el Pere Pujol és molt simpàtic.»
És que no el conec, no l’he vist mai a la meva vida, jo,
el Pere Pujol. És que portava aquí la llista i dic, escolti’m: «Les relacions amb Pujol Ferrusola són de caràcter i naturalesa nuls, és a dir, inexistents, no tenim ni
hem tingut cap relació, ni personal, ni professional ni
de cap tipus.» És que no el conec.
Marc Vidal i Pou
Sí, sí. En qualsevol cas, vull dir, vostè sap el perquè de
l’oposició –no aquesta, sinó en general– a la planta. Bàsicament hi ha gent que considera que és innecessària,
el volum, que pot arribar fins a 100.000 tones, a més
d’aguantar el projecte, i que per acabar-ho d’omplir fins
i tot s’havien de recollir residus industrials que podien
venir de França, per poder mantenir el negoci. Bé, hi
havia tota una..., que no és mística, sinó que estava com
a possibilitat en el projecte, igual que la incineradora.
I, sobretot, el que hi havia era el fet que estigués exactament a costat dels Clots de Sant Julià que, com vostè
sap, és el que dóna fesomia a tot el Baix Empordà i que
hauria d’estar potser molt més ben conservat. Sap vostè
que si es construís la planta bàsicament aquest paratge
quedaria absolutament malmès, bàsicament també per
la constant afluència de vehicles, etcètera.
Bé, però, en tot cas, aquest és un tema... Ah, sí, sí, digui, digui...
Josep Mayola Comadira
Una coseta, només. Home, doncs, no haver qualificat
el terreny per a gestió de residus. Jo el vaig comprar
qualificat...
Josep Mayola Comadira
No, ja venia qualificat. Suposo que l’ajuntament. No és
que me’l van qualificar. Jo no el vaig pas... Jo vaig anar
allà. «Ostres, podríem fer una planta de residus industrials.» Es veu bé. «Quin terreny tenim?» «Aquest, que
està qualificat.» «Doncs, el comprem.» Resulta que ara
no, m’entén?
Marc Vidal i Pou
És curiós que li qualifiquin...
Josep Mayola Comadira
No, no me’l qualifiquen.
Marc Vidal i Pou
...una zona industrial a tocar, diguem-ne...
Josep Mayola Comadira
Ho torno a dir, ho torno a dir: no me’l qualifiquen, el
compro qualificat, jo, el terreny. M’entén? I ara tinc un
problema de 500.000 euros.
Marc Vidal i Pou
Doncs, és curiós que qualifiquin, precisament, aquest
terreny, que està enmig d’una zona boscosa, quan hi
ha una zona industrial molt propera on es podria qualificar molt millor. Quin guany té el poble qualificant
això? El poble suposo que va ser en nom del seu consistori, el seu alcalde... Quin guany hi té, què hi guanya, el poble, amb aquesta planta de residus?
Josep Mayola Comadira
Home, a veure, jo li puc explicar una mica la història del tema, un pelet. A veure, allà hi ha la planta de
transferència comarcal.
Marc Vidal i Pou
Sí, 2.800 metres quadrats.
Josep Mayola Comadira
Bé, 2.800 o no 2.800. Suposo que l’alcalde, m’ho imagino...
Marc Vidal i Pou
Marc Vidal i Pou
No, els 2.800.
És una vuitena part, eh?, del que...
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
76
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Josep Mayola Comadira
Josep Mayola Comadira
Bé, bé, el que vostè vulgui. Suposo que l’alcalde devia dir: «Escolti’m, ja que tinc aquesta àrea, doncs, la
qualifico per treballar-hi i que hi vinguin indústries...»
El polígon deu ser bastant posterior a aquesta qualificació.
Clar, vull dir...
Marc Vidal i Pou
No.
Josep Mayola Comadira
De quan és el polígon?
Marc Vidal i Pou
13 d’abril de 2015
Marc Vidal i Pou
Jo segueixo pensant quin és l’interès que porta fins i
tot l’ajuntament, diguem-ne, entre cometes, a pledejar
contra la Declaració de bé cultural dels Clots de Sant
Julià, per un defecte de forma, per poder incloure-hi la
planta, no? S’emporta algun benefici, el senyor Sala,
d’això? Li ho pregunto directament...
Josep Mayola Comadira
De part meva, no. L’interès que hi pugui tenir l’ajuntament, els ho haurà de preguntar a ells. El que és de
l’empresa, zero.
És bastant recent...
Marc Vidal i Pou
Josep Mayola Comadira
És bastant recent?, per tant, és bastant posterior...
Marc Vidal i Pou
No.
Josep Mayola Comadira
La planta és bastant anterior al polígon industrial de
Forallac.
Marc Vidal i Pou
La planta de transferència, sí. La qualificació, no.
Josep Mayola Comadira
Oi tant. Valga’m Déu!
Marc Vidal i Pou
En tot cas, és igual, no ens posem a discutir sobre això...
Josep Mayola Comadira
Miri, jo vaig comprar el primer terreny el 2001, que ja
estava qualificat...
Marc Vidal i Pou
Correcte.
Perquè vostè sap que aquest senyor té pendent una denúncia de l’Agència Tributària per cobraments a paradisos fiscals a Suïssa... Vostè o la seva empresa li han
pagat comissions –li ho pregunto directament– per a
l’obtenció de beneficis, i ho han fet en paradisos fiscals? Fixi’s que la pregunta és ben clara.
Josep Mayola Comadira
És evident que no hem pagat absolutament re, perquè
entre altres coses no tenim re.
Marc Vidal i Pou
Ni cap promesa, eh?
Josep Mayola Comadira
Ni cap promesa ni re...
Marc Vidal i Pou
Evidentment...
Josep Mayola Comadira
Ni cap promesa ni res. I això que diu vostè...
Marc Vidal i Pou
Per tant, l’interès és només el seu negoci, per entendre’ns. L’interès és exclusivament allò que vostè té invertit: salvar els diners que vostè hi té invertits, per
entendre’ns.
Josep Mayola Comadira
Li puc ensenyar l’escriptura, i li puc ensenyar el certificat de compatibilitat, que, com que això sí que sortia
a la carta, l’he portat.
Josep Mayola Comadira
Exactament això que diu vostè...
Marc Vidal i Pou
Marc Vidal i Pou
Escolti...
Escolti’m, i el tema de Tivissa, si em queda gaire
temps... Qui va convidar Jordi Pujol Ferrusola a parti-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 77
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cipar d’aquesta manera que vostè ha explicat en el negoci de l’abocador de Tivissa?
Josep Mayola Comadira
A veure, jo no el coneixia. Me’l va presentar en Gustavo Buesa.
Marc Vidal i Pou
D’acord.
13 d’abril de 2015
res d’ara resulta que tota la meva feina d’aquest temps
la tinc allà embarrancada, i parlem de quinze anys
de funcionament, amb sentències o sense sentències,
quinze anys. Per tant, el risc és... clar i contundent.
Marc Vidal i Pou
Escolti’m, i qui dels tres socis es va responsabilitzar
de tramitar la llicència d’activitat? Ui, se m’acaba el
temps. Pot explicar com es van tramitar les llicències?
(Veus de fons.) De Tivissa, segueixo parlant de Tivissa, encara.
Josep Mayola Comadira
Cadascú feia les seves indagacions per buscar finançament i ell va presentar aquesta possibilitat. Jo no el
coneixia, jo el vaig conèixer després, en aquesta operació.
Marc Vidal i Pou
I vostè dóna per descomptat que l’interès que vingués
el senyor Pujol Ferrusola era exclusivament perquè la
seva empresa, Active Translation, fes de financera del
projecte. És això exclusivament. No perquè creguessin
que amb el fill de l’expresident com a soci era més fàcil obtenir..., llicències, no, perquè diu que ja la tenien,
un cop aconseguides, potser trobar comprador... Perquè el senyor...
Josep Mayola Comadira
La veritat és que, ja li ho torno a dir, jo aquest tema
del finançament, per mi, en aquell moment –i parlem
de fa catorze anys–, Pujol Ferrusola o no Pujol Ferrusola, per mi el rellevant era tenir diners per poder
pagar a final de mes els proveïdors dels diners que
s’havien compromès i executat en obra. No tant si es
deia... Perquè, d’entrada, jo partia de la base que un
negoci privat..., jo puc agafar finançament de qui cregui que el puc agafar.
Josep Mayola Comadira
No, no, de Tivissa, ja li he explicat que la llicència, un
cop el senyor Buesa va proposar aquell terreny jo tècnicament sóc la persona que me’n cuido de fer tots els
tràmits de la llicència, en el sentit tècnic, que vol dir:
encarregar el projecte, fer els sondejos, fer tot això.
I que tot això es tramita des de la vessant tècnica; no
la política, la vessant tècnica. I que fins que no ho
compleix tot allà no es mou una fulla, perquè si no,
fins que no et donen la llicència, no passa res, no es
mou res. I, per tant, no hi érem tres socis, allà, perquè
no hi ha hagut mai tres socis. Érem dos socis, més una
encallada per finançament, donada la falta de..., jo diria gairebé la irresponsabilitat de no donar el codi de
gestor com tocava. Però bé, això ara ja és passat...
Marc Vidal i Pou
A veure, però, diuen els investigadors de la UDEF
–i vostè ho deu haver llegit, eh? No, sí, bé, escolti’m...
(veus de fons), és policia, no, no, vostè ho sap, ja sap
què li preguntaré, que estava en el negoci de l’abocador des de l’inici, i que, per tant, la seva entrada estava
pactada abans que s’obtinguessin les llicències. Això
és el que diu la policia...
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
Naturalment.
Josep Mayola Comadira
No, jo, amb temes d’UDEF no vull fer cap comentari,
perquè vostès mateixos els fan, de tant en tant, els comentaris de la UDEF, i, per tant, no tinc ganes de parlar d’aquest tema...
Jo vaig buscar... Vaig trobar un parell de finançaments... Em van semblar pitjors que l’altre i es va agafar per aquí. A mi me’l van presentar el 2002, em va
semblar bé l’operació, els seus assessors van plantejar-ho fiscalment tal com es va firmar, a mi em va
semblar correcte, perquè, a sobre, tenia cert control
sobre el que podia passar. I així es va fer. Bona prova
és, també, que un cop fet això es va desfer tot el tema.
Marc Vidal i Pou
Si s’hagués volgut amagar el senyor Ferrusola era
molt fàcil, eh?, perquè no sortint s’havia acabat el problema, i bé que surt. Per tant, escolti’m, moltes ganes
d’amagar ningú no hi devien ser, perquè, si no, se suposa que no ho sabria ningú. I el risc li torno a dir que
era molt evident, i bona prova, li torno a..., bé, vostè
coneix la zona, però és Cruïlles, vull dir que, a ho-
Marc Vidal i Pou
I, per tant, això ho nega rotundament, suposo, eh?
Josep Mayola Comadira
Lògicament que sí.
Molt bé.
Josep Mayola Comadira
I tant que sí!
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
78
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Marc Vidal i Pou
Aleshores, per què deixa el senyor Pujol Ferrusola de
ser soci de Gestió i Recuperació de Terrenys només
onze dies abans que el 21 de novembre del 2004 es
venguin al grup FCC les participacions, les seves particions. No podia esperar onze dies que es formalitzés
l’operació? Pregunto?
Josep Mayola Comadira
13 d’abril de 2015
sa respecte a un capital risc del Banco de Santander,
doncs resulta que ell demanava pel mateix més del 50
per cent, i això és així.
Marc Vidal i Pou
Situem-ho amb números, doncs, si li sembla, si tinc
temps.
Josep Mayola Comadira
No, no..., no li sé contestar les dates i tot aquest... És
que no ho porto apuntat això...
No...
Marc Vidal i Pou
Marc Vidal i Pou
Si, són just onze dies abans...
Escolti’m, si no ho tinc mal entès: la venda es fa per
15,9 milions d’euros, a FCC. No? M’ho pot dir, si us
plau?
Josep Mayola Comadira
És possible...
Marc Vidal i Pou
Ho dic per la sospita aquesta que s’ha parlat aquí, que
no aparegués el nom.
Josep Mayola Comadira
A veure, jo li dic que, escolti..., el concepte no va per
aquí...
Josep Mayola Comadira
Es fa a Recuperació de Pedreres, la venda, no a FCC...
Marc Vidal i Pou
Vostès s’emporten 5,3 milions d’euros cada un.
Josep Mayola Comadira
No va per aquí...
No, uns 3 milions d’euros, que en el meu cas... Jo parlaré per mi, sempre, ja li ho he dit abans. Jo els poso
de Cruïlles. Però és perquè un paga impostos. Li he
dit que la hisenda va passar, i va venir i va dir: «Escolti’m, eh? Vostè, què? Com ho té, això?»
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
El concepte del tema és dir: vostè entra..., és clar, el
que passa és que vostè focalitza Pujol Ferrusola. Tornem a ser-hi!
Per tant, aquests números que belluga la UDEF no són
correctes. No són 15,9 milions d’euros...
Marc Vidal i Pou
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
Jo no sé què belluga la UDEF. Jo li dic...
Sí, és clar, ja...
Marc Vidal i Pou
Josep Mayola Comadira
Bé, deu haver llegit l’informe, suposo.
Jo focalitzo finançament.
Josep Mayola Comadira
Marc Vidal i Pou
Ja ho entenc, però...
No ho sé, jo li dic allò meu, el que jo he firmat, el que
jo he vist, i el que a mi hisenda m’ha inspeccionat i
m’ha dit que ho havia fet molt bé. Cosa difícil, eh?
Josep Mayola Comadira
A mi m’entra una persona –o una empresa, en aquest
cas, no una persona, perquè la veritat...– que deixa diners. I quan creu que els ha de treure els treu, vull dir,
jo aquí no hi entro, si són onze dies o són tres mesos.
És un problema del muntatge, però és que fa el mateix
qualsevol empresa de capital risc del món. Vull dir, si
poguéssim llegir avui les ofertes que teníem de capital
risc, resulta que el mateix que va fer aquesta empre-
Marc Vidal i Pou
Escolti’m, vostè no troba estrany que un soci entri després que s’obtinguin els permisos administratius, fet
que lògicament multiplica el preu del negoci, en marxi pocs dies abans de la venda, i tot i això s’emporti el
mateix percentatge de guanys que els altres dos socis?
Vostè... –empresarialment, eh?– no ho troba una mica
estrany?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 79
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Josep Mayola Comadira
Li torno a dir que, precisament, del que jo aportava
com a negoci, me’n demanaven més de la meitat...
Marc Vidal i Pou
I realment l’empresa es va revalorar en 7 milions d’euros gràcies a aquestes llicències, com assenyala aquest
informe de la UDEF? En cas de no haver-les aconseguit, l’aventura aquesta hauria estat ruïnosa?
Josep Mayola Comadira
Allò que diuen del futur és molt difícil de saber, les revaloracions futures. Jo el que li dic és que si nosaltres
no entràvem finançament, allò ho tancàvem, deixàvem
a deure 10 o 12 milions d’euros d’inversió, deixà­
vem de pagar nòmines, i escolti’m... I nosaltres el que
vam fer va ser buscar capitalització i finançament per
poder sortir d’aquest atzucac. Això és el que vam fer
nosaltres. Serà més polit o menys, escolti’m, però en
un negoci privat, a mi em sembla que no és gens important, la persona, o el fons, o el muntatge que hi hagi, sempre que s’hagin pagat els impostos que toquen,
religiosament. Si li volem veure més transfons, escolti’m, vostès són lliures de veure-hi el transfons, jo no
l’hi veig. I jo el que li dic és això, li dic que des del
2004 a Pujol Ferrusola no l’he vist pràcticament més,
llevat d’una trobada aquí, no l’he tingut mai de soci,
no he fet mai cap negoci amb ell, no tinc cap adjudicació pública de cap tipus, i escolti’m..., i la UDEF pot
anar dient missa, i ja està, i no passa res, i tan tranquils.
13 d’abril de 2015
Ferrusola? Si van obtenir una plusvàlua de 16 milions?
Si és cert que paguen a la societat holandesa April
Snow? I, per tant, si és així, com és que per una llicència a l’Empordà es cobren diners a l’estranger? Si em
pot aclarir una mica això.
Josep Mayola Comadira
Tot això que em diu és novetat. No, a veure, jo no sóc
soci del Pujol Ferrusola, ja ho he dit a bastament. El
senyor Pujol Ferrusola va fer un finançament a canvi
d’una penyora d’unes accions. En el seu moment devia
considerar que les havia de vendre i les va vendre. Les
accions les va comprar Recuperació de Pedreres, que
és l’abocador de Cruïlles, de la qual jo sóc soci, i tots
els diners que es van guanyar o que es van ingressar,
en aquest cas –que no en recordo la quantitat exacta
després d’impostos, perquè primer es paguen impostos–, jo els vaig posar a Cruïlles per poder activar i
pagar tots els deutes de Tivissa, juntament amb FCC.
I a hores d’ara ho tinc així, encara. Per tant, jo tot això
altre que m’explica de la UDEF, no li ho sé contestar.
Marc Vidal i Pou
Per tant, no em confirma ni em desmenteix allò dels
16 milions de l’empresa April Snow...
Josep Mayola Comadira
És que no ho conec, jo, tot això...
Marc Vidal i Pou
No ho coneix...
Marc Vidal i Pou
Puc fer una última pregunta, president?
Josep Mayola Comadira
No.
El president
Última pregunta, senyor Vidal.
Marc Vidal i Pou
Marc Vidal i Pou
D’acord. Doncs escolti’m, moltes gràcies. No tinc més
preguntes.
Respecte de Vacamorta. Vostè va participar en aquesta empresa, juntament amb Jordi Pujol Ferrusola,
i després es va vendre a Fomento? I van obtenir, segons l’Agència Tributària, una plusvàlua de 16 milions
d’euros? És a dir, quan Fomento compra el 80 per cent
d’aquesta empresa i paga 6 milions per la concessió de
la llicència de Cruïlles..., és això?, a la societat holandesa April Snow... (Veus de fons.) No, jo li ho pregunto... Clar, jo he anat resseguint petites informacions...
El president
Disculpeu. Gràcies, senyor Vidal. És el torn del Grup
Parlamentari de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en
veu de la diputada Isabel Vallet.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, la primera pregunta que li voldria fer és si pot pensar... (Pausa.)
Josep Mayola Comadira
La pregunta concreta, quina és? És que com que està
fent aquí un...
Josep Mayola Comadira
Disculpa, eh?
Marc Vidal i Pou
Isabel Vallet Sànchez
Bé, n’he fet dues, de preguntes. Una: si vostè va participar en aquesta empresa, juntament amb Jordi Pujol
No, no, m’espero que li posin l’aigua. (Pausa.) Li deia
que la primera pregunta que li volia fer és que si pot
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
80
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
pensar, si li ve al cap algun altre tipus de relació indirecta que vostè hagi pogut tenir, i em refereixo a Active Translation i em refereixo referint a aquesta operació. És a dir, quan vostè afirma de manera tan rotunda:
«jo no he sigut mai soci», potser el concepte «soci» sí
que és veritat que té una determinada definició, però
sap que aquí li preguntem pels vincles més formals o
informals que vostè ha tingut amb el senyor Jordi Pujol Ferrusola, per la qual cosa està imputat, li ho hem
recordat, jo crec que li ho han recordat bastant. Per
tant, li repregunto: pot pensar en aquests vincles més
formals o informals i, per tant, superar aquest escull
de la paraula «soci» i dir-nos exactament en quines
operacions se l’ha trobat o no?
Josep Mayola Comadira
A veure, jo ja li ho he dit: amb el senyor... D’entrada,
com a soci, és zero. Pujol Ferrusola, zero. L’únic contacte que parlem, en aquest cas, diguéssim, com vostè
diu econòmic, o diguem-ho així, és aquesta operació
de finançament de capital risc. En absolut, zero. I per
mi no és un problema de soci, sinó que és un problema de banc. Un problema de banc, o un tema de banc,
no de soci. I, per tant, a partir d’aquí, escolti’m, jo,
el senyor Pujol Ferrusola, li ho torno a dir, no els he
tingut mai de socis, no els tinc, i des del 2004 és que
pràcticament no l’he vist més. Per tant, si fóssim socis
potser ens hauríem vist més. Per tant, ni directament
ni indirectament, amb vinculació econòmica hi ha cap
més cosa que el que parlem ara.
Isabel Vallet Sànchez
Però vostè cedeix Active Translation a Ramon Gironès, que sap que és el sogre de Pujol Ferrusola, que
sap que després, el 2010, passa a ser una empresa de
Jordi Pujol Ferrusola. Aquesta relació vostè la sap, la
coneix? Quan va vendre l’empresa sabia que l’hi la venia al sogre de Jordi Pujol Ferrusola?
Josep Mayola Comadira
No, jo trobo que és irrellevant. No sé qui la va comprar, l’empresa. Jo no vaig vendre cap empresa, perquè no tenia cap propietat de l’empresa –ho torno a
dir. Jo, el plantejament que es va fer de finançament,
torno a dir-ho, era de control que la penyora sobre les
accions estigués controlada. En el moment ja hi ha la
intenció per la part del finançament de treure-s’ho del
damunt, escolti’m, a mi m’és igual després si queda
propietat d’un, de l’altre o de més enllà. A mi ja..., això m’és... És que no ho conec, la veritat.
Isabel Vallet Sànchez
A vostè potser li és igual, a aquesta comissió no li és
igual, i és per aquesta...
Josep Mayola Comadira
Però si no ho conec...
13 d’abril de 2015
Isabel Vallet Sànchez
...comissió una part dels treballs centrals, i clar, el que
no pot tampoc fer és venir aquí i dir: «No, no, jo, durant tota la meua vida de negocis no he tingut mai cap
negoci amb Jordi Pujol Ferrusola i que hi hagi sortit
en diferents aspectes. Per tant...
Josep Mayola Comadira
Bé, no ho sé, escolti’m...
Isabel Vallet Sànchez
...si vostè està filant tan prim amb la paraula «socis»,
filarem prim amb les dates...
Josep Mayola Comadira
No, no... D’acord, filin prim, filin prim. Miri, jo li torno a dir que un cop surto d’una societat, jo no puc saber què passa allà. Si en sóc soci potser puc saber-ho,
però si no en sóc soci, com vol que ho sàpiga si després es ven a la senyora, al sogre..., és que..., no entén
que no puc saber-ho? És que no puc saber-ho.
Isabel Vallet Sànchez
Sí. Anem als seus treballs com a soci en una societat, vostès es dedicaven a..., quan tenien problemes de
finançament, ha dit «a buscar finançament». La meva pregunta era: quin protocol feien servir per a aconseguir fons de capital o capital risc? Buscaven l’origen?, perquè no sé si sap que els fons de capital risc
estan bastant associats a operacions d’evasió fiscal, o
de blanqueig de capitals. Quin protocol seguien per a
comprovar aquests fons, i si van comprovar si estaven
nets els fons de Jordi Pujol Ferrusola, els que invertia
en aquesta operació.
Josep Mayola Comadira
Sí. A veure, l’única vegada que hem hagut de buscar
fons és aquesta operació concreta de Tivissa. Llavors,
la veritat és que hi havia possibilitat de fer-ho a través
del Santander, que, home, això del blanqueig amb el
Santander, doncs ja també crea dubtes després de certes coses, no? En el cas d’aquest finançament que es va
acordar, a veure, les transferències venien del BBV de
Barcelona, venien... Bé, però ja a partir d’aquí... A mi
si em ve algú amb una maleta –com comprendrà no li
agafaré– amb diners; si a mi em ve una transferència
del BBV de Luxemburg, segurament tampoc. Ara segur que no, en aquella època potser les coses no eren
tan radicals com ara es veuen, o no n’eres tan conscient. Una transferència del BBVA de la Diagonal de
Barcelona, escolti’m, a mi no se’m va encendre cap
alarma, què vol que li digui? O sigui, a mi..., i totes les
transferències van venir del mateix banc, d’un banc
espanyol radicat a Barcelona, a la Diagonal. I a mi
no... A part, jo crec que jo tinc... A veure, no sé si és
el meu deure controlar d’on vénen els diners d’un fons
que inverteix. No... No ho sé. A... (Veus de fons.) Sí,
sí... Bé, però escolti’m, no ho sé... (Veus de fons.) Quan
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 81
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
un va al banc i demana diners no li pregunta d’on treu
els fons, al banc. O vostè ho fa? Quan vostè va anar a
demanar suposadament una hipoteca al banc: «Escolti’m, i d’on vénen els diners que em deixa?»
13 d’abril de 2015
Josep Mayola Comadira
No, no, perfecte, fantàstic. Però, és clar...
És que no s’havia de sortejar cap legalitat, perquè nosaltres teníem ja la llicència. I resulta que el codi de
gestor qui no ens els donava era un grup bastant oposat a la seva branca política. Per tant, tampoc..., no.
Ara, jo crec que aquí la base de la decisió d’acceptar
uns fons de capital risc d’aquest tipus era que nosaltres, per a un negoci privat, ens sembla i ens semblava
que no havia d’haver-hi cap mena d’explicació a donar, no hi havia gestió política, era un tema privat. No
em sembla inversemblant. Què vol que li digui? Potser
ens vam equivocar.
Isabel Vallet Sànchez
Isabel Vallet Sànchez
Tampoc tinc cap propietat, ja li ho dic.
Sí, el que passa que vostè fins i tot feia una afirmació, que és que aquesta mena de negocis van de la mà
de l’Administració –ha dit vostè–, des del punt de vist
tècnic, –ha dit vostè–, i per tant aquest anar de la mà
de l’Administració sí que et comporta una sèrie d’activitats que l’Administració ha de fer perquè les empreses tirin endavant, en aquest cas la seva, que és
bàsicament el centre o el nucli de negocis de la seua
activitat. Per tant, aquesta línia tan totalment separada
no sé si la tindria clara. En tot cas, li volia preguntar,
li han dit, bé, vostè ha dit «jo no conec el senyor Pere
Pujol Ferrusola.» És així, no?, ha dit. I l’empresa Entorn, SL, la coneix? Hi han treballat alguna vegada?
Els ha fet alguna vegada algun estudi d’impacte? Sap
per què se la relaciona amb el tema de Forallac?
Isabel Vallet Sànchez
No, per sort no tinc cap préstec, per sort.
Josep Mayola Comadira
Josep Mayola Comadira
Bé, això ja són temes personals de cadascú.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, exacte, canviem de tema. Deia..., m’ha fet gràcia
una expressió que ha dit, diu: «Tot allò que posen gent
per aquí, jo no sé...», com referint-se, «jo no sé», què
vol dir? Jo crec que es referia a les figures dels intermediaris, dels homes de palla. En teoria, jo crec que
es referia a la figura del testaferro o a aquell que facilita una determinada operació. És a dir, bàsicament,
la trama que la UDEF construeix sobre la qual vostès
haurien facilitat el cobrament d’aquestes comissions
a canvi de la consecució de llicències, com bé li han
preguntat els altres diputats. Es referia a això, quan feia aquesta afirmació que vostè no era d’aquells que col·
loquen «com a gent per aquí»?
Josep Mayola Comadira
No. Jo el que deia és que: si hagués set una operació
tan opaca, com sembla que es volia demostrar des de
les preguntes que es feien, hauria set molt més fàcil,
segurament, per al senyor Pujol, fins i tot poder sense
saber-ho nosaltres, que hagués aparegut una empresa
sense ser-hi ell. És la reflexió que he fet jo. I des del
moment que hi surt ell, doncs, segurament no era ni
una operació tan opaca, ni segurament s’havia d’amagar de fer cap gestió política, que sembla ara que és
del que se’ns acusa. Això és el que volia dir. No sé si
testaferros o no. El que volia dir era això.
Isabel Vallet Sànchez
En cap cas –en cap cas– vostès van pensar en un...
–bé, en determinats, encara, llocs al poder per Convergència i Unió; determinats, no tots, i en diferents
llocs–, en cap cas van pensar que la participació de
Jordi Pujol Ferrusola els podria..., bé, els podria, en
tot cas, fer sortejar, diguem-ne així, la legalitat, gràcies a la seva influència política? Això no va ser un
element d’anàlisi? Jordi Pujol Ferrusola era un inversor com qualsevol altre. Pregunto...
Josep Mayola Comadira
La veritat és que no, no hi he treballat mai. Sé que
té una empresa que es diu Entorn, o tenia, o era soci,
o ho gestionava, perquè vaig veure la compareixença
precisament aquí. Jo no he treballat mai amb aquesta
empresa Entorn, ni he treballat mai amb el Pujol Ferrusola, mai. Per tant, no sé per què es vincula, suposo
que és per una notícia que va publicar El Mundo, que
sortia que hi havia de gerent l’alcalde de Forallac, el
Pere Pujol era el sisè fill que faltava que ja l’hem trobat, suposo que deu anar per això. O bé alguna cosa
que se m’escapa perquè una altra vinculació no li veig.
I ho dic així, eh?
Isabel Vallet Sànchez
Perquè pel que s’ha dit, ens ha semblat, bé, intuïm de
la conversa o, en tot cas, de les preguntes que li f­eia
abans el diputat d’Iniciativa, vostès ja no tiren endavant la construcció, bé, la construcció, és a dir, la
planta a Forellac o si? És a dir, aquest projecte està totalment descartat o el tiraran endavant? Bàsicament li
ho pregunto pel fet que se torna a presentar el mateix
alcalde, que és de Convergència i Unió, per això li ho
pregunto.
Josep Mayola Comadira
Escolti, jo... Sap què passa? Que les empreses que gestionem coses hem de fer la nostra activitat independentment de qui en sigui l’alcalde. (Veus de fons.) Està
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
82
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
clar, és així. L’altra qüestió... Bé, almenys és la meva
manera de treballar, potser altres empreses no. Jo he
d’estar bé amb l’alcalde que sigui, del color que sigui,
és que no té res a veure una cosa amb l’altra. Jo no sé
si es torna a presentar l’alcalde, vostè ho diu així, és
que no és la meva feina saber si l’alcalde es torna a
presentar o no es torna a presentar, és que ni ho sé, la
veritat. I després també haurà de guanyar, digo yo, arribat el cas del que vostè diu, per tant, tampoc ho sé.
Jo no sé si tornaré a presentar un projecte més disminuït o no. Jo el que sé és que l’empresa que administro
té uns terrenys allà que estan qualificats i que haurem
de mirar una miqueta com ho desencallem amb el nou
consistori, amb un alcalde nou, amb el mateix alcalde, o no fent-hi res, o fent-hi o fent una proposta de
protecció o fent un intercanvi de terrenys pel polígon
industrial, com deia el diputat del seu costat, o alguna
cosa. Però, és clar, a veure, l’activitat de l’empresa és
fer la seva activitat, no comprar terrenys i deixar allà
per res, llavors, no sé exactament com anirà, no li ho
puc dir, és un futurible que no li sé aclarir.
Isabel Vallet Sànchez
Clar, jo, bàsicament, li preguntava pel fet que l’alcalde sí que s’havia mostrat favorable al projecte. Bàsicament li ho preguntava per això, no perquè tingui un
interès més enllà, doncs, d’això mateix.
Hi ha dos preguntes, i acabo, perquè ja se n’hi ha formulat moltes. Vostè coneix o coneixia, ha conegut el
senyor Ramon Espadaler?
Josep Mayola Comadira
El Ramon Espadaler és el conseller de Medi Ambient
i no he estat mai amb ell, no el conec de res, no hi he
parlat mai.
Isabel Vallet Sànchez
Sap per què li ho preguntem?
Josep Mayola Comadira
No, no sé per què m’ho pregunteu...
13 d’abril de 2015
havia set conseller, i ara és conseller d’Interior, o com
es digui. No és la meva feina conèixer el conseller.
M’entén?
Isabel Vallet Sànchez
Sí, home, de la mateixa manera que vostè ve aquí sense les dates del projecte de Tivissa que és sobre un
dels quals s’investiga i sobre el qual està vostè imputat, en el mateix ordre d’idees, diguéssim, és aquesta
pregunta. Si vostè vol atribuir-nos, doncs, falta d’especificitat a l’hora de preguntar, doncs, el mateix li podem dir a vostè i, en tot cas, el que està imputat és vostè. Per tant, jo crec que no tenim més preguntes. I, en
tot cas, és cert, no ens satisfarien perquè bàsicament el
que ens interessava, que eren les dates concretes que
vostè sí que tindrà: quan es va atorgar la llicència?,
quan va entrar Jordi Pujol Ferrusola?, quan en va sortir?, què va guanyar?, què es va guanyar amb la venda i què es van repartir cadascú? No ens les ha sabut
respondre, doncs, no ho sé... No sé si és una qüestió de
precisió o no precisió...
El president
Gràcies, diputada Vallet. I, finalment, és el torn del
Grup Parlamentari de Convergència i Unió en veu de
la il·lustre diputada Meritxell Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president. Senyor Mayola, a veure, li
han preguntat moltes coses, moltes repetides en moltes ocasions en el sentit de quin era el paper que havia
tingut el senyor Jordi Pujol Ferrusola en la seva empresa, concretament vostè l’ha definit com una persona que havia estat un finançador a risc, no?, de l’empresa en un moment de dificultat. És aquest el cas?
Josep Mayola Comadira
És aquest el cas, exactament.
Meritxell Borràs i Solé
Bé, no faré més preguntes perquè si el nivell, diguéssim, va ser aquest tampoc ens anirem a...
Vostè diu que buscaven socis inversors per la situació
de dificultat econòmica que passaven, i que, per tant,
en aquest sentit necessitaven algú que pogués invertir-hi diners i que van tenir ofertes d’altres societats, o
bancs, ha parlat en aquest cas....
Josep Mayola Comadira
Josep Mayola Comadira
Escolti, si les meves respostes no satisfan les seves
expectatives, jo el que puc dir és mentir-li, dir-li que
me’n vaig a pescar amb el senyor Espadaler quan és
mentida. Què vol que li digui jo? Jo li he dit al que em
dedicava jo, si vostè sap més coses de les que jo faig
personalment doncs vostè en sabrà més. Jo, què vol
que li digui! És clar, és que arriba un moment també que potser el nivell també hauria de ser de pregunta poder una mica més seriós també. Escolti, coneix
vostè el senyor Espadaler? És clar, el veig a la tele,
Sí, sí, fons d’inversió i bancs, sí.
Isabel Vallet Sànchez
Meritxell Borràs i Solé
I que, doncs, el que li va semblar més beneficiós per al
que vostès buscaven era aquest concret.
Josep Mayola Comadira
Exactament.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 83
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Meritxell Borràs i Solé
Després vostè ha dit una altra cosa, aquí han parlat del
que és la llicència ambiental, del codi gestor, i vostè ha dit una cosa que fins ara no se’ns havia introduït. A veure, la llicència ambiental..., havíem parlat molt de la llicència ambiental fins que arribem al
codi gestor, és a dir, quan un té la llicència ambiental fa, doncs, tot una sèrie de peticions, podríem dir,
aquell que vol dur a terme, doncs, en aquest cas, una...
–és que ara no em surt l’expressió–, una... (El senyor
Josep Mayola Comadira diu: «Una instal·lació d’aquest tipus, diguem-ne així...») ...una instal·lació –gràcies–, una instal·lació com la que vostè preveia fer a
Tivissa i, per tant, doncs, hi ha tot un seguit de sol·
licituds que se’ls fan i a partir d’aquí també, després
un control –vostè ho ha citat–, com dos o tres exàmens
per veure si s’ha complert allò que es sol·licitava i, per
tant, si poden disposar o no del codi gestor.
Josep Mayola Comadira
Correcte.
Meritxell Borràs i Solé
Vostè s’ha vingut a queixar que a vegades..., una vegada, en el seu cas concret –i parla del cas de Tivissa, i
d’aquí les dificultats, entenc que vostè expressa–, una
vegada vostès havien cobert, doncs, tot el que se’ls havia sol·licitat amb programes d’inversió, com s’havia
de fer l’obra en concret, havien passat els exàmens i
tal, malgrat això el codi gestor, una vegada vostès ho
havien acreditat tot plegat, els va trigar gairebé un any
a rebre’l una vegada vostès havien acreditat que tot
s’havia fet.
Josep Mayola Comadira
Sí, sí, més o menys sí.
Meritxell Borràs i Solé
El que passa és que no havíem parlat fins ara –i vostè n’ha parlat una mica– del que cal perquè et donin a
llicència ambiental, és a dir, el procés previ. I vostè ha
dit que el que és l’acord, o el que és la firma, podríem
dir «política», ve acreditada sempre per una qüestió
tècnica, vostè ha dit aquí lògicament, abans de donar
el vistiplau a tirar endavant una inversió d’aquest tipus, d’una instal·lació d’aquestes característiques, ha
d’haver-hi un informe tècnic, que és el que avala que
es pugui signar, que es pugui fer aquesta inversió, i
aquest informe tècnic ha de respondre al pla de residus del moment en el qual, lògicament...
Josep Mayola Comadira
Es demana la llicència...
Meritxell Borràs i Solé
...els governs poden, bé, variar –entenem que seria bo
que no els variessin cada any perquè sinó fem parar...,
13 d’abril de 2015
és complicat, és com quan parlem de l’àmbit de l’educació, que és bo que no cada govern faci la seva llei–,
però sí que, en aquest sentit, hi ha un pla de residus vigent, i és en funció d’aquest Pla de residus que els demanen, a vostès, per poder-los donar la llicència, tots
uns informes..., bé, han de fer uns informes, uns informes tècnics, i, en funció de tot això, se’ls acredita. En
aquest sentit, doncs, hi hauria el que és la qualificació
del terreny, per una banda, el que són les característiques del mateix terreny, també del principi del què és
el que volen vostès dur a terme. És així?
Josep Mayola Comadira
Sí, sí, és així, i més, i hi juguen o han de fer informes,
parlem amb propietat, de l’ordre de cinc o sis vectors
que gestiona la Direcció General de la Qualitat Ambiental, per exemple: qualitat de l’aire, qualitat forestal, els bombers, l’ACA... En fi, hi ha tot una sèrie de
vectors que han d’informar abans de no obtenir una
llicència, tècnicament apta, per poder tramitar després
la petició de llicència ambiental, sí...
Meritxell Borràs i Solé
Per tant, entenc que una llicència ambiental no és una
cosa que d’una forma gracial, podríem dir-ne, un conseller, sigui qui sigui, pot donar, sinó que ha de venir
acreditat per tota una sèrie d’informes tècnics que responen a un pla molt concret, a un pla de residus que té
el país, i, per tant, en aquest sentit, en funció d’això, un
conseller dóna o no una llicència ambiental. És així?
Josep Mayola Comadira
Sí, sí, és així. És a dir, tècnicament hi ha d’haver tots
els... És a dir, un conseller no pot obligar..., ni un polític, ni un aconseguidor un tècnic, que resulta que
és un funcionari, a firmar un paper per poder fer una
instal·lació en un lloc que no compleix el que diuen
tots els decrets que són a nivell europeu. És que és de
sentit comú. És a dir, a més és que és fàcilment comprovable: si hi ha argila..., si la qualitat de l’argila..., si
la fondària de l’argila..., si l’aigua..., si la no aigua..., si
hi ha freàtics..., si no hi ha freàtics... És impossible que
políticament algú pugui influir sobre un altre polític o
sobre un gerent polític que li pugui dir a un tècnic que
faci un informe favorable d’alguna cosa que és mentida, perquè és que acabarien tots... imputats, no?
Meritxell Borràs i Solé
Per tant, per obtenir la llicència ambiental –ho dic perquè a vegades s’ha portat a un punt, si em permet,
d’una certa frivolitat–, en el fet que la llicència ambiental, que, certament, l’acaba donant el conseller, però
l’acaba donant el conseller prèviament a uns informes
tècnics, uns informes tècnics que... –ara no recordaré
exactament quin era el catedràtic que va venir, però ell
deia que perquè hi hagi precisament corrupció política el que era sens dubte necessari era la col·laboració
dels funcionaris. Ell deia: és impossible que hi hagi,
per una banda..., quan hi ha uns informes tècnics i tal,
si els informes responen o no responen a una realitat
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
84
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
–i és en funció d’això que són positius o són negatius–,
i a partir d’aquí el conseller dóna o no dóna la llicència
ambiental. És en aquest sentit que vostè deia que haurien d’haver vostès no buscat el favor del conseller sinó dels tècnics que feien totes aquestes informacions...
Josep Mayola Comadira
És clar, és que a veure, és tan variat i abasta tanta gent
de l’Administració una llicència d’aquest tipus que és
que és impossible, ni en interès ni en ganes. És a dir,
la corrupció hauria d’arribar a nivells de tots aquests
vectors...
Meritxell Borràs i Solé
Doncs...
Josep Mayola Comadira
...perquè, a més a més, són llicències que són el suficientment importants perquè és que les veu tothom, estan en exposició pública, qualsevol catedràtic o professor, o qualsevol persona que mínimament hi entengui
pot veure una cosa que no compleix el que parlem. Per
tant, és inviable, és a dir, no té sentit comú. Però, bé, li
podem donar les voltes que vulguem, però és inviable...
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé, no li farem cap més pregunta. Gràcies.
El president
13 d’abril de 2015
en canvi, sí que està a disposició de la Mesa d’aquesta
comissió, per tant, de la presidència i del lletrat, i és
fruit de la correspondència recent –com vostès deuen
saber– amb relació als tres jutjats que ens van comunicar dient si podíem o no, respecte la sessió d’audició
del CD de La Camarga. Per tant, aquest document ha
estat, òbviament, en possessió del lletrat, mai es va sol·
licitar tampoc per cap grup parlamentari. I, per tant,
intentar amb gest salomònic i sense, no...?, intentant
posar una mica de pau li donaré la paraula al senyor
Santamaría, però em sembla que és important dir que
els grups: una, no el van sol·licitar; dos, que no està a
la disposició; tres, sí que està en disposició d’aquesta
Mesa fruit del debat jurídic que, a més, la mateixa sol·
licitud del Partit Popular es va elaborar amb les tres
instàncies judicials implicades.
Espero que hagi aclarit una mica més aquest aspecte,
però té la paraula el senyor Santamaría.
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, por contradicciones y además relevantes, y, en concreto, su intervención. Señor presidente, cuando yo
denuncio su falta de imparcialidad esta es una buena
prueba de ello, a no ser –a no ser– que, claro, como usted no estuvo el otro día en la comisión y no pudo presenciar ni seguir, deduzco, la intervención de la presidenta del Grupo Parlamentario del Partido Popular, la
señora Alícia Sánchez-Camacho, sacó esa resolución
judicial de un auto, una sentencia que además fue leyendo, y que es precisamente lo que el señor Amorós
aporta. Por tanto, hombre...
Gràcies, senyor Mayola, gràcies, diputada Borràs. Donem per substanciada aquesta compareixença. Senyor
Amorós, tenia una qüestió...
El president
Oriol Amorós i March
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, arran de la menció del senyor Santamaría. No tenia cap pretensió d’aportar cap novetat, òbviament, és
un document que segur que tots els grups en disposen,
senzillament era perquè aquí es va dir que no hi havia
hagut cap pacte i el document que jo he aportat es titula «Pactos». I hi ha el pacte u, el pacte dos, el pacte tres, fins a dotze. El primer és el que diu el senyor
Santamaría, eh?, que és un allanamiento y que vol dir
que una de les parts s’avé al que demanava la demanda, però molts altres punts d’aquest pacte diuen coses
que no tenen res a veure amb el que s’havia demandat,
per exemple, doncs, la renúncia expressa de la senyora Sánchez-Camacho a tenir cap mena d’actuació penal. Això no formava part de la demanada i, per tant,
va més enllà del que és la pròpia demanda... És una
obvietat, senzillament, però com que aquí s’havia dit
una mentida diàfana i meridiana, doncs, valia la pena
subratllar-ho.
Yo creo..., pero yo creo que en este caso, si hay documentos sobre la mesa, lo que tiene que hacer el presidente es precisamente recabarlos, ¿o es que no interesa, esa clase de documentos? A mí me parece... No,
no, lo digo porque lo bueno sería que se coordinaran,
cuando delegan esas funciones de presidencia.
El president
Gràcies, senyor Amorós. Amb relació al debat que hem
plantejat tots els diputats, haig d’aclarir que aquest document no està a disposició dels grups parlamentaris i,
Però no la va posar a disposició...?
Y, en cualquier caso, también quiero hacerles saber
que el artículo 140 de la Ley de enjuiciamiento civil
permite a todo aquel que acredite un interés legítimo
acceder a un archivo judicial como es este, y recabar
copia certificada del documento. Por tanto, aquí se intenta presentar eso como sacar un conejo de la chistera, y es una pura falsedad, porque es un documento
del que aquí se ha hablado, se ha leído, y se aporta
ahora como algo novedoso.
Claro, que usted venga en ese sentido a coadyuvar en
el planteamiento que hace el señor Oriol Amorós es lo
que me lleva a mí a concluir que usted no es imparcial.
El president
Bé, ho trobo absolutament improcedent, però, bé, farem ioga, com sempre!
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 85
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
S’aixeca la sessió cinc minuts. Jo crec que no val la
pena, sincerament... No estic per atacs... (Oriol Amorós i March demana per parlar.) Bé, bé, senyor Amorós, com vulgui.
El president
Oriol Amorós i March
La sessió se suspèn a les sis de la tarda i un minut i es
reprèn a un quart de set i tres minuts.
Tornar-li-ho a dir, perquè em sembla que no m’ha sentit, el senyor Santamaría (veus de fons): en cap moment... No, no, vostè ha dit que presento això com
«un conill de la chistera». No, jo no he dit en cap moment que això sigui una novetat, senyor Santamaría.
Al contrari: dic que això és una obvietat, perquè, com
vostè acaba d’expressar molt bé, és un document que
es pot demanar i s’hi pot accedir.
El que... Per què, aleshores, aporto una obvietat? Home, perquè aquí és veritat que es va ensenyar aquest
document, però les paraules que el van acompanyar
van ser les contràries. És a dir: «No hi ha hagut pacte.» Bé, perdoni, miri, escolti, aquest paper que està
ensenyant: «Pactos...» El primer punt? Sí, és acceptar
el contingut... Els altres onze punts són altres matèries que no tenen res a veure amb la demanda, i, per
tant, va haver-hi pacte. La senyora Sánchez-Camacho
va dir: «No va haver-hi pacte», però en realitat va haver-hi pacte.
(Isabel Vallet Sànchez demana per parlar.)
El president
Senyora Vallet.
Isabel Vallet Sànchez
Sí, jo no he intervingut abans en..., quan se va notar
aquesta discussió. Ara crec que no puc estar sense intervenir-hi, perquè entenc que el procediment normal,
és a dir, el protocol de facto que existeix en els treballs
de la comissió, i que el senyor Santamaría deu conèixer, és que cada vegada que algú treu un document i
el vol deixar a disposició..., ho fa el mateix compareixent –cosa que no va fer la senyora Alícia SánchezCamacho.
Crec que demanar, per tant, la doble responsabilitat al
president –que, per cent, no era el senyor Fernàndez–
sobre «recabar», com deia vostè, el document, en tot
cas, s’ho ha tret ara mateix de la màniga. Que, bé...,
em sembla correcte que, si a partir d’ara ho hem de fixar, ho fixem a partir d’ara.
I, per últim, l’instaria que si vostè té tants greuges
contra la presidència de la Mesa, el que ha de fer és
instar el procés reglamentari que sigui, i no fer perdre
el temps a tots els diputats d’aquesta comissió, perquè
cada setmana fa la mateixa intervenció. Si us plau,
insti reglamentàriament al qui hagi d’instar i no faci
perdre el temps a aquests diputats.
Gràcies.
Sergio Santamaría Santigosa
Sí, no, brevemente, por dobles contradicciones...
No, no hi ha paraula.
S’aixeca la sessió cinc minuts de descans.
El president
Reprenem la sessió, si els sembla.
Compareixences
acumulades de David Ruiz Ramírez,
de Promopalamós, i d’Esteve Ayats
Domènech, d’Aglomerats Girona (tram.
357-00858/10 i 357-00972/10)
I em sembla que, d’acord amb un comentari amb tots
els portaveus dels grups i ateses les circumstàncies i
la casuística dels dos compareixents, farem una compareixença conjunta. Si els sembla, ampliem el temps
fins a set minuts per grup parlamentari; si escaigués,
cinc minuts, però amb la generositat habitual.
Agraïm la presència i la compareixença del senyor
David Ruiz i del senyor Esteve Ayats. Entenc que no
els cal una intervenció prèvia i que passem directament al torn dels grups parlamentaris. Vénen amb la
voluntat, doncs, de comparèixer i de col·laborar en allò
que els diputats els plantegin.
Per tant, passaríem al primer grup, que és sempre el
Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula l’il·lustre diputat Sergi Sabrià.
Sergi Sabrià i Benito
Moltíssimes gràcies, president. Benvinguts, senyor
Ruiz, senyor Ayats. Senyor Ayats, vostè és administrador únic i accionista majoritari d’Aglomerats Girona,
si ho tenim ben entès, fins al 2013 era el propietari
també de Promopalamós al 100 per cent i ara ho és al
50 per cent, des de 2013, conjuntament amb l’empresa
del Grup Copisa, Construcciones Materiales y Pavimentos Inmobiliarios SL.
I, senyor Ruiz, vostè és l’apoderat de Promopalamós.
És correcte? Ens podrien ajustar una mica, doncs,
d’altres coses, des de quina data i fins a quina data n’és
vostè apoderat?
David Ruiz Ramírez
Bé, jo sóc apoderat de Promopalamós, com vostè bé
ha dit, i també sóc apoderat d’Aglomerats Girona des
de deu fer..., em penso que són cap a set anys... Set
anys.
Sergi Sabrià i Benito
Bé, crec que són conscients que avui són aquí per una
operació molt concreta. I ens agradaria també aclarir
una mica les dates de l’operació. Jo ho apunto i ens
agradaria això, si ho poguessin concretar. Entenc que
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
86
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
hi ha una opció de compra el 2005. La compra s’executa després, el 2006, i més o menys un mes després
l’Ajuntament aprova el planejament urbanístic que
permet edificar. És correcte?
David Ruiz Ramírez
Bé, es fa l’opció de compra el mes d’octubre de l’any
2005. El mes de novembre, l’Ajuntament de Palamós
fa una aprovació inicial del planejament, del POUM
de Palamós. És a dir, en el POUM de Palamós ja s’hi
treballava des de l’any 2000; simplement culmina
amb una aprovació inicial l’any 2005, el mes de novembre. (Veus de fons.)
Des del 2000, 2001 ja es treballava en aquest POUM.
Llavors, el 2005, el mes de novembre, em penso que
és l’11 de novembre, s’aprova inicialment el POUM de
Palamós. L’opció de compra data del mes d’octubre i
la compravenda del terreny es realitza el mes de juny,
juliol de l’any 2006.
Sergi Sabrià i Benito
Em sembla important una cosa que ha dit, que és
que el POUM..., i per tant hi ha informació d’aquest
POUM des de l’any 2000. Per tant, li faig una pregunta molt directa: vostè creu que aquestes finques que
Gironès compra el 2002, segons tenim entès, una de
rústica amb fruiters i una altra, que era una porció
de terreny, que sumaven uns 9.500 metres aproximadament, que costen en el seu moment 217.000 euros,
poden passar en quatre anys a multiplicar el seu valor per vint-i-dues vegades, passar de 217.000 euros a
4.806.000,96 euros? Entenc que aquest increment de
valor del terreny a Palamós en cap cas es va produir
durant aquells anys. Podem estar d’acord que era un
moment de bombolla immobiliària, però podem estar d’acord que l’increment del sòl no es va multiplicar per 22 en aquella etapa. Vostès són els experts; ens
agradaria molt que ens expliquessin aquest increment
de preu, com l’entenen, com entenen que aquesta és
una operació positiva per a vostès. (Pausa.)
Esteve Ayats Domènech
(L’orador comença a parlar sense fer ús del micròfon.)
Perdó, perdonin, eh? Vàrem passar d’un terreny que
s’hi podien fer patates, per dir alguna cosa, a un terreny requalificat. L’opció de compra contemplava que
només es compraria i que valdria el que vàrem pagar
si el terreny estava requalificat. Nosaltres vàrem aportar i podem aportar que per a terrenys ben bé al costat,
però separats cent metres, es va pagar igual o més. Era
un terreny que tenia, com vostè ha dit, uns 9.500 metres quadrats, em penso que ha dit –i si no ho ha dit li
ho dic jo–, i que aproximadament s’hi podien fer vuitanta habitatges, o s’hi poden fer, amb la qual cosa la
repercussió per habitatge era de seixanta mil euros per
pis, per «vivenda», que en aquell moment era un preu
completament de mercat, fins i tot baix.
Nosaltres vàrem estudiar diferents propostes i la més
avantatjosa va ser aquesta. Aleshores, penso que amb
això he contestat la seva pregunta. Preu de mercat,
13 d’abril de 2015
dic, eh? Vull dir, per què es va produir aquest salt?
Miri, el 2006 es comprava això per deu, que era un
terreny, i es venia al cap de dos mesos per un 20, per
un 30 per cent més –al cap de dos mesos. Per què?
Doncs, miri, perquè vostè ja sap que el 2006, 2005, hi
havia el que hi havia. A partir del 2007, de la tardor
del 2007, varen començar a baixar i tothom deia que
això duraria un any o dos. Doncs, miri, encara hi estem –encara hi estem.
Sergi Sabrià i Benito
És que a mi em sembla que el senyor Ruiz ha fet una
aportació clau, que és: des del 2000 que es treballava el POUM. Per tant, jo podria entendre un increment d’un 20 per cent. El que no puc entendre és que
es multipliqui per 22, perquè les possibilitats de futur
ja existien, perquè el preplanejament ja existia. I per
tant, que hi hagués una opció de compra i que quan
aquesta es fes efectiva hi hagués una multiplicació del
valor o un increment del valor, d’acord, però que es
multipliqui per 22, em sembla que això no s’ajusta a la
situació. Aquell espai en alguns casos és anomenat «el
triangle d’or», d’acord?
Esteve Ayats Domènech
Ho és, el triangle d’or, d’acord. És que...
Sergi Sabrià i Benito
Però és que ja ho era, el triangle d’or. Per tant, aquí el
que costa d’entendre és que quan això ja era qualificat
com a «triangle d’or» es multipliqui el seu valor per
22. Per tant...
Esteve Ayats Domènech
Però nosaltres ignorem, el venedor, el que en va pagar
–ho ignorem. Nosaltres sabem que allò és el «triangle d’or», sabem que fa molt de temps que es treballa
sobre aquest tema i sabem que Palamós és un municipi que és dels municipis més petits en extensió de
tot Catalunya, i que no pot créixer més que per aquest
«triangle», entre altres coses perquè és una superfície
contínua i, com vostè sap, poden tombar un POUM
si hi ha elements que puguin fer discontinu el pla,
que pot ser una carretera, que pot ser un riu, etcètera.
Aleshores, tots sabíem allà on anàvem. I, escolti, ens
fotíem bufetades per comprar terrenys allà –ens fotíem bufetades. La plusvàlua que hi va haver? Nosaltres ho ignorem. Nosaltres sabem que vàrem comprar
a molt bon preu, i a un preu de mercat –i un preu de
mercat. I ho vàrem demostrar i ho podem demostrar.
Sergi Sabrià i Benito
Per tant, si tots eren conscients que Palamós no podia créixer per gaires espais més que per aquell triangle, el que em diu una mica és que la senyora Gironès és molt bona, que per tant aquí la història no és
quant es va pagar en el seu moment, sinó com aquesta
senyora va aconseguir quatre anys abans aquells terrenys només per 217.000 euros. Em diu això?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 87
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Esteve Ayats Domènech
No, jo dic que nosaltres no sabem el que varen comprar. Sabem que vàrem comprar a un preu del mercat i
molt bon preu. No dic res més: un peu de mercat i molt
bon preu. Li ho torno a repetir: vuitanta habitatges
que s’hi podien fer, això dóna uns seixanta mil euros
per habitatge. Vostè posi una construcció de vuitanta
o noranta mil euros, posi unes obres d’urbanització, i
se’n va a uns costos de 170, 180.00 euros, que és l’estudi que teníem; unes vendes de 240, 250.000 euros,
escolti, empresarialment era una operació deu. Ara,
allà...
Sergi Sabrià i Benito
Per tant, vostè no entén de cap manera que el jutge
Ruz tingui motius de sospita sobre aquest tema. Vostès no entenen de cap manera per què se’ls va cridar
a declarar, no entenen de cap manera que això pugui
tenir a veure amb el pagament de comissions encobertes...
Esteve Ayats Domènech
De cap de les maneres, perquè torno a dir que vàrem
aportar escriptures, que havíem pagat igual o menys
que altres terrenys que s’havien comprat al voltant.
David Ruiz Ramírez
Bé, nosaltres hi hem anat com a testimonis i ja està,
simplement per aclarir una operació que hi havia, que
semblava sospitosa, i ja està.
13 d’abril de 2015
Canvi de tema, perquè crec que d’aquesta banda no
avançarem més. El jutge els reclama la documentació
justificativa de la compravenda i tots els justificants
de pagament. Ens pot explicar més o menys què han
aportat i com es va fer aquest pagament? Per la documentació que nosaltres hem vist, totes les parts coincideixen que Promopalamós no disposava d’actius
suficients per fer-hi front; ens pot explicar una mica,
com que sabem que ja han donat resposta a aquesta
petició..., i per tant si ens en pot fer cinc cèntims. I fins
i tot, si fos possible, doncs, si poguéssim tenir còpia
d’aquesta documentació, jo crec que la comissió estaria encantada de tenir-la.
David Ruiz Ramírez
En principi, avui no portem cap documentació. No tenim cap inconvenient, la mateixa informació que hem
donat a la UDEF o al jutge Ruz, doncs, enviar-la a la
comissió. La documentació que es va entregar, doncs,
va ser tota la documentació que hi ha; o sigui, fotocòpia de tots els talons que s’han fet, els rebuts, l’escriptura de compravenda. I així, que jo recordi, poca cosa
més...
Sergi Sabrià i Benito
Per donar resposta als dubtes sobre la capacitat de
Promopalamós, Promopalamós disposava dels recursos per fer-hi front? O, en aquest cas, es fa a través
d’Aglomerats?, per exemple, diríem. És per entendre
bé l’operació...
David Ruiz Ramírez
Sergi Sabrià i Benito
Es defineix com a sospitosa...
David Ruiz Ramírez
No, la consideren sospitosa, més que tot potser perquè
no han fet un estudi com Déu mana de l’operació. No
han estudiat tots els polígons que hi han a Palamós.
O sigui, nosaltres tenim dos polígons, el PP1 i el PP2.
Si tu creus que estudiar un 5 per cent de l’extensió
d’aquests polígons te dóna a portar a aquesta decisió,
no s’entén. Si tu estudies tots els polígons en què s’han
fet vendes i a quin preu s’han fet aquestes vendes, com
les finques que hem aportat nosaltres d’altres compradors, veuràs que el nostre preu és el preu del mercat.
Que un altre ha comprat molt més barat? Doncs, millor per a ell.
Sergi Sabrià i Benito
A mi em sembla que una plusvàlua de 4 milions i mig
en quatre anys en un poble com Palamós, que conec
prou bé i que realment té dificultats per créixer, per
agregar-hi més espais que aquest, per tant, que les expectatives sobre els terrenys ja hi eren, una plusvàlua
de 4 milions i mig no em sembla normal, em sembla
una grandíssima operació per part dels qui la porten
a terme.
Sí, Aglomerats Girona és la que inicia l’operació. Tal
com es va explicar, doncs, Aglomerats Girona és una
empresa d’obra pública que es dedica a fer obra civil.
Llavors, vam comprar aquest terreny per dues causes. Primera, perquè entres dintre de dues juntes de
compensació i pots optar com a propietari a poder
presentar un pressupost per poder realitzar les obres
d’urbanització. Segona, se li volia donar una activitat
d’edificació en vertical; és a dir, volíem obrir la branca de l’activitat de construcció vertical. Llavors, ens
va semblar, doncs, una bona idea i per això després es
crea Promopalamós, per tal de segregar l’activitat de
construcció vertical de l’activitat d’obra civil, més que
tot per no barrejar les coses dins del mateix sac.
Llavors, Aglomerats Girona inicia l’operació, com bé
havia dit. Els dos primers pagaments els realitza Aglomerats Girona i després, abans de fer l’escriptura de
compravenda del terreny, doncs, s’aporten aquests pagaments amb aquesta nova societat i els recursos financers per tal que pugui fer l’escriptura pública i adjudicar-se la propietat d’aquest terreny.
Sergi Sabrià i Benito
Qui inicia els contractes per a la compravenda, Mercè Gironès?, Aglomerats?, Promopalamós? Per quina
banda comença l’operació?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
88
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Esteve Ayats Domènech
A veure, nosaltres treballem molt; som una empresa
de la zona i que treballem habitualment per a ajuntaments de la zona, independentment d’altres administracions. Aleshores, què vol dir? Que a partir de l’any
2000, 2001, 2002, ja els tècnics que treballàvem en la
zona: Ajuntament de Palamós, Ajuntament de Calonge-Sant Antoni, Ajuntament de Platja d’Aro, Ajuntament de Palafrugell..., doncs, els tècnics s’interessaven
per terrenys. I arriba un moment que tenim l’opció sobre la taula i telèfons de tres o quatre persones que hipotèticament ens podria interessar la compra d’aquests
terrenys, no? Bé, ens posem en contacte amb aquestes
tres, quatre persones –no sé si eren tres o quatre, jo
diria que quatre–, i aleshores en aquell moment ens
sembla que la millor opció, per la ubicació dels terrenys i pel preu, era la d’aquesta senyora. Aleshores
parlem per telèfon, tenim una entrevista. Com en totes les operacions, doncs, un vol més, l’altre vol donar
menys, fins que arribes a un punt que t’hi trobes, no?
I, bé, arribat aquest punt, doncs, ens vàrem entendre i
vàrem fer aquesta operació d’opció de compra a l’octubre del 2005. I a partir d’aquí vàrem seguir fil per
randa el que... (Veus de fons.) Sí, 2005.
Sergi Sabrià i Benito
A la seva declaració davant del jutge, el senyor Jordi
Pujol Ferrusola diu: «Coneixia Aglomerats Girona però en cap cas hi vaig contactar.» Però després hi ha
una part que no s’acaba d’entendre, però ve a dir: «Ens
va assessorar una persona de la zona i que sabia el que
podia funcionar i no podia funcionar.» Quan vostè diu
«aquesta senyora», qui intervé en aquesta compravenda? Només la senyora Mercè Gironès?
13 d’abril de 2015
«vivendes», vuitanta «vivendes» de vuitanta metres,
doncs miri, se n’hi podien fer vuitanta amb més metres quadrats.
Sergi Sabrià i Benito
I vaig a l’últim tema. En aquesta comissió normalment, quan parlem d’operacions immobiliàries, arriba
un moment que surt el nom de Copisa i, en aquest cas,
també passa. Quant a tota aquesta operació de la qual
parlem, vostè era l’únic accionista de Promopalamós,
en canvi, posteriorment, entra el Grup Copisa a través
de Comapa, si ho tinc ben entès, que compra el 50 per
cent de la societat justament l’any següent d’aquesta
operació. És correcte?
David Ruiz Ramírez
Comapa entra a l’accionariat de Promopalamós l’any
2007, em penso que al mes de juliol o..., sí, al mes de
juliol, em penso.
Sergi Sabrià i Benito
La pregunta, en aquest cas, és clara: Jordi Pujol Ferrusola, a través d’Iniciatives, Marketing i Inversions
assessora Copisa, juntament amb Mercè Gironès, intervenen en aquesta compra? Comissionen, en el cas
d’aquesta compravenda? Dinamitzen, tal com ho diria
el senyor Jordi Pujol?
Esteve Ayats Domènech
En absolut, absolutament per a res...
Sergi Sabrià i Benito
Esteve Ayats Domènech
I prou.
Vostè nega que hi tingui res a veure amb aquesta operació?
Sergi Sabrià i Benito
Esteve Ayats Domènech
Els contactes són sempre directes entre...
Res a veure, absolutament res.
Esteve Ayats Domènech
Sergi Sabrià i Benito
Ella i jo, o jo i ella.
D’acord. Doncs res més, president.
(Sona el senyal acústic que indica que s’ha acabat el
temps d’intervenció.)
El president
Sergi Sabrià i Benito
S’ha acabat el temps? (Pausa.) Sí. (Veus de fons.)
Doncs vaig a l’última part. Els terrenys avui estan tal
com estaven –ens ho pot confirmar això– en el moment de la compra?
Esteve Ayats Domènech
Els terrenys estan qualificats, va haver-hi l’aprovació
definitiva i vam tindre la sort que varen tenir una plusvàlua de metres quadrats de més de sostre. És a dir,
si s’hi podien fer, per dir alguna cosa, doncs seixanta
Gràcies, senyor Sabrià, senyora Ayats, senyor Ruiz. És
el torn ara del Grup Parlamentari Socialista, en veu de
l’il·lustre diputat Jordi Terrades.
Jordi Terrades i Santacreu
Gràcies, president. Intervinc per deferència als compareixents, perquè pràcticament totes les..., aquesta
és una operació molt circumscrita a uns terrenys concrets i, per tant, diguem que totes les preguntes que jo
els hauria formulat les ha formulat el senyor..., el diputat d’Esquerra Republicana, senyor Sabrià, no? I, per
tant, poques preguntes més puc formular-los.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 89
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Ara, sí que..., jo me’l crec, eh?, al senyor Ayats, però no deixa de sorprendre que, al final, en alguna
d’aquestes operacions que ha participat o bé el senyor
Jordi Pujol Ferrusola o bé la senyora Mercè Gironès...,
deuen ser casualitats de la vida, deu ser perquè estem
en un país petit, deu ser perquè tots ens acabem..., bé,
tots no, vull dir que hi ha molta gent que es coneix, ja
sé que és un any després de l’operació de compravenda, sempre acaba apareixent, en moltes de les coses
que parlem, respecte a la família Pujol, doncs, algunes
empreses i una d’elles és Copisa.
Diguin-me que és una casualitat –jo m’he de creure el
senyor Ayats–, però deixi’m que li constati –i no formularé cap més pregunta–, doncs, aquesta casualitat,
que vés per on aquí també apareix una de les empreses que estan participades per Copisa.
Gràcies, president.
El president
Gràcies, senyor Terrades. Algun dels dos vol fer alguna reflexió sobre el que...
Esteve Ayats Domènech
13 d’abril de 2015
una empresa que tiene nombre y apellidos que está –al
menos estaba y yo creo que sigue estando– muy bien
vista y entonces, de acuerdo con estas UTE, había
bastante relación, relación económica y relación profesional. Y entonces Copisa quiere participar porque
Copisa, aparte de estar interesada igual que nosotros,
como ha dicho David, en las obras de urbanización del
Plan parcial 1 y del Pla parcial 2, que estos terrenos
afectan a dos planes parciales, pues obviamente Copisa también..., no, Comapa se dedica a la edificación,
cosa que nosotros vamos un poquitín cojos. Entonces
Copisa entra porque tiene la posibilidad, igual que nosotros, de entrar en terrenos de urbanización, urbanizar y poder hacer el edificio de ochenta viviendas de
que antes estábamos hablando. Pero es que además tenía la posibilidad de, alrededor de este edificio, obviamente, se tenían que hacer o se tienen que hacer otros
edificios y entonces tenía –tendrá– la posibilidad de
poder presupuestar edificios colindantes que se tienen
que construir.
Sergio Santamaría Santigosa
De acuerdo. La empresa..., si no me equivoco es de
su propiedad, Aglomerats Girona, ¿hay alguna participación en el accionariado de esta empresa de Copisa?
No, ja està tot dit i penso que no hi ha res a afegir.
Esteve Ayats Domènech
El president
D’acord. No perquè tenen tot el dret a fer-ho a cada
intervenció de grup. Doncs passaríem al torn del Grup
Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, en veu
de l’il·lustre diputat Sergio Santamaría.
Sergio Santamaría Santigosa
Gracias, presidente. Les agradezco su comparecencia en esta comisión de investigación. Yo básicamente quiero preguntarles en relación con la información
que hemos manejado para preparar esta sesión en
lo que respecta a ustedes, que es básicamente el informe policial, que por otra parte estaba en la red, estaba
en Internet. Es un informe del Ministerio del Interior,
concretamente de la UDEF en este caso, de la Policía,
fechado el 12 de junio de 2014. En ese informe la Policía y, por tanto, me remito a lo que la Policía pone
sobre la mesa, se establecen las bases de lo que puede
ser un claro pelotazo urbanístico, eso es en apariencia
lo que aquí se nos presenta.
Evidentemente ustedes dan algunas explicaciones al
respecto, pero yo quería, en primer lugar, preguntarle,
en este caso al señor Ayats, ¿cuál es su relación con la
familia Cornadó?, que si no me equivoco es la propietaria del Grupo Copisa.
Esteve Ayats Domènech
Bueno, la relación con Copisa o con Comapa viene de
años porque hemos hecho diversas obras con unión
temporal de empresas, cuando digo varias no me diga
usted si hemos hecho cinco, o seis, o siete, y entonces profesionalmente hay una relación. Una relación,
Ninguna, soy socio único. Me parece que tiene una
acción mi hijo. Pero, aparte, señor presidente, aportaremos toda la documentación que nos ha pedido y
aportaremos las escrituras de Aglomerats Girona.
Sergio Santamaría Santigosa
Por tanto, corríjame si me equivoco, ¿es en Promopalamós donde participa luego el grupo Copisa?
Esteve Ayats Domènech
Bueno, ha participado económicamente, porque no se
ha desarrollado ningún plan parcial por motivos obvios. Porque, lo que decía antes, parecía que la crisis
tenía que durar un año o dos, oiga, estamos en el 2015,
¿usted cree que ha terminado? Yo creo que no. Que
vamos por el buen camino..., sí, pero esto no ha tocado
fondo, y más en nuestro sector.
Sergio Santamaría Santigosa
Por tanto, en esas parcelas, a fecha de hoy, no se ha
edificado nada.
Esteve Ayats Domènech
Esta parcela a fecha de hoy es el cien por cien de Promopalamós y no se debe ni un duro. Está libre de cargas y está a disposición de cuando se hagan los planes
parciales para entrar en ellos y para entrar en las correspondientes juntas de compensación. ¿Cuándo será
esto? ¡Dios lo sabe! Cuando salgamos, evidentemente,
de la crisis, y más en el sector de la construcción, que
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
90
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
parece ser, como otros sectores, que se va moviendo
en positivo y ojalá sea así.
13 d’abril de 2015
y, en 2005, lo que no sé es si es antes o después de la
aprobación del plan, es cuando vende por 4.808.000
euros. ¿Eso es así, señor Ruiz?
Sergio Santamaría Santigosa
¿Usted tenía algún vínculo o conocía a la señora Mercè Gironès Riera?
Esteve Ayats Domènech
Antes de esta operación, en absoluto.
Sergio Santamaría Santigosa
¿A usted le consta si la señora Mercè Gironès tiene algún tipo de vinculación o de contacto fluido, en este
caso, con el municipio de Palamós, a efectos de conocer la situación urbanística y el estado de los planes de
ordenación urbana del municipio?
David Ruiz Ramírez
La aprobación inicial del POUM de Palamós, como
he dicho al principio, se produce en el mes de noviembre, nosotros firmamos la opción de compra en el mes
de octubre..., (veus de fons) del año 2005. Y entonces,
al cabo de tres meses de la opción de compra, empiezan los pagos y al final se culmina la operación en el
mes de junio-julio del año 2006, en que se hace la escritura pública de compraventa.
Sergio Santamaría Santigosa
Ni idea. Le mentiría si le digo que sí y le mentiría si
digo que no. Ni idea.
Por tanto, desde el punto de vista de los rendimientos de la operación, hay que presumir que a la señora
Gironès le salió redonda, la jugada; y a ustedes, por
lo que están contando, es un auténtico fiasco, ¿no?
Porque si han invertido esta cantidad y no han podido
edificar, me imagino que podemos hablar de pérdidas
importantes, ¿no?
Sergio Santamaría Santigosa
David Ruiz Ramírez
Por tanto, en ese sentido, claro, usted no está en condiciones de poder establecer ninguna conclusión acerca de tan buen ojo clínico por parte de la señora Gironès, en este caso, para obtener tanto rédito en tan
poco tiempo.
Pérdidas importantes siempre y cuando las ejecutes.
Lógicamente pagamos, supongo que mucha gente de
este hemiciclo es consciente, es como una ciudad de la
Costa Brava, que tiene un puerto deportivo, que tiene puerto de mercancías, es –creo– el único puerto de
cruceros de la Costa Brava, tiene hospital, tiene todos
los servicios, es una población activa durante todo el
año, es una población muy visitada por todo Barcelona, por ejemplo, por Vic y por diversas poblaciones
de Cataluña, hasta incluso por Holanda, Alemania, Inglaterra, o sea, es un reclamo turístico que hace que
estos terrenos tengan su valor. Lógicamente no hemos
comprado unos terrenos en Ciudad Real, aquí al menos hay playa, o sea que no..., tiene un valor, no es
un fiasco para nosotros, es una operación simplemente que se tenía que haber hecho igual en tres o cuatro
años, hemos tenido la mala suerte de que se ha puesto
la crisis inmobiliaria encima, más la crisis económica,
y simplemente requiere tiempo, tiempo de que se recupere el valor que tenía en su momento. ¿Que igual
cuando compramos era fruto de un boom inmobiliario
que estaba todo inflado? Igual sí, pero bueno, también
se pensaba que la crisis sería un año o serían dos años
y no sería mucho más.
Esteve Ayats Domènech
Esteve Ayats Domènech
No lo sé –no lo sé.
Sergio Santamaría Santigosa
¿Es casualidad?
Esteve Ayats Domènech
Puede que sí. Oiga, hay gente..., vamos a ver, para que
te toque la lotería tienes que jugar, si no juegas, no...,
no te toca, la lotería. No lo sé, por favor, es una pregunta a la señora Gironès, esto.
Sergio Santamaría Santigosa
Ya, lo que pasa que el problema, en fin, a nadie se le
escapa que la señora Gironès es la exmujer de Jordi
Pujol Ferrusola y precisamente estamos hablando de
este asunto por todas estas cosas que rodean a este caso. Quiero decir que, en fin, que establecer esa valoración que usted hace, bueno, puede parecer en un principio acertada, pero, claro, en otro tipo de situación,
no en esta.
Pero, bueno, en cualquier caso, también nos ha llamado la atención y, en todo caso, no sé si el señor Ruiz
también nos podrá precisar el dato concreto de la operación. Es decir, la señora Gironès compra, a mediados del año 2002, estas dos fincas rústicas por 217.000
Sergio Santamaría Santigosa
Pero, fíjese –fíjese–, es mi valoración, hombre, para ponerse algo nervioso, salvo que se tratara de otra
operativa, en fin, hay motivos, estamos hablando de
una diferencia en la operación de 4 millones y medio de euros. Estamos hablando de 2005, estamos en
2015, diez años después, es decir, es una inversión que
desde el punto de vista, pues, de lo que pueda ser la
amortización de la misma, en fin, parece..., no voy a
catalogarlo de ruinosa, pero desde luego nada favorable como para aceptarlo de tan buen grado. Lo digo
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 91
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
porque lo que nos lleva a pensar que no es una operación clara es precisamente la tranquilidad con la que
afrontan una situación que, salvo otro tipo de explicación, es realmente, en fin, una operación que deja
mucho que desear desde el punto de vista empresarial, ¿no?
David Ruiz Ramírez
¿Cuántas inmobiliarias han caído en la crisis? ¿Cuántas empresas han cerrado? La nuestra, no. Entonces,
¿por qué tiene que ser un fiasco? Tú montas una inversión no a corto plazo, igual la planteas a largo plazo.
Lógicamente, cuando se compró, se sabía perfectamente que iba a tardar un tiempo: aprobación inicial,
aprobación provisional, aprobación definitiva, presentación del plan parcial, urbanización de los terrenos.
Eso no se hace en una semana, ni en un año, ni en dos,
eso requiere su tiempo y más cuando en la población
de Palamós, el consistorio lo que siempre ha hecho ha
sido hacer las cosas con el máximo entente con la gente. O sea, no hace las cosas porque sí, sino que se intenta consensuar las cosas con todos los grupos políticos, consensuar... El plan parcial este, por ejemplo,
se intentó consensuarlo con todos los propietarios, y
eso requiere un tiempo, no se hace de la noche a la
mañana.
Sergio Santamaría Santigosa
Ya. El problema es que estamos hablando, como digo, de diez años, y si solo fuera el dato este, bueno,
pues uno podría colegir lo que usted está planteando,
pero claro, después aquí hay otros datos que nos hacen dudar, con todos los respetos, ¿eh?, de la veracidad de esos argumentos. Porque claro, aquí ya se ha
expuesto, se establece después una relación directísima entre precisamente Copisa, entre ustedes, entre las
empresas que asesoran a Copisa, que son precisamente Project Marketing e Iniciativas Marketing, y esas
empresas son precisamente propiedad de Jordi Pujol
Ferrusola i de Mercè Gironès Riera. Entenderá usted
que, evidentemente, bueno, si me permite la expresión, los dedos se nos antojan huéspedes, es decir, nos
genera cierta sospecha que con las explicaciones que
dan, realmente, no quedan debidamente despejadas
esas incertidumbres. Entonces yo, para concluir, lo
que sí que me gustaría es que en la medida de lo posible, dado que dicen que no han traído documentación,
que para arrojar más luz al respecto, que nos aportaran pues la documentación concreta de la operación
en sí, para poder, salvo error u omisión, concretar fechas, datos, y poder, lógicamente, extraer las conclusiones oportunas. De eso se trata en última instancia.
Esteve Ayats Domènech
Ningún problema, así se hará. Y permíteme una cosa.
En alusión a mi padre, en paz descanse, decía: «Esteve...» Yo vengo de una familia muy humilde, y mis padres eran de los catalanes aquellos que cuando veían
una peseta... Posteriormente fueron a mejor, pero mi
padre, en paz descanse, me decía: «Lo bueno, aunque
13 d’abril de 2015
compres caro, siempre será bueno. Y lo que compres
barato, si es malo, es malísimo.»
Acabo, señor diputado.
Sergio Santamaría Santigosa
Lo bueno se hace esperar, es lo que quiere decir usted,
¿verdad?
Esteve Ayats Domènech
Sí, pero bueno, hay tantas coses que se hacen esperar...
Sergio Santamaría Santigosa
Pues sigan, sigan, sigan manteniendo esa paciencia.
Esteve Ayats Domènech
Yo esperé muchos años para casarme, y encima me
equivoqué, ¿eh? (Rialles.)
Sergio Santamaría Santigosa
Bien hecho –bien hecho. Lo que pasa es que ya le digo, después hay que hacer números, ¿eh? Para que salgan las cuentas hay que hacer números. En cualquier
caso ya les digo, si nos pueden aportar esa documentación, pues será bien recibida por los miembros de...
Esteve Ayats Domènech
Por supuesto. El señor presidente... David, ¿Cuándo la
puede... la pot tenir el senyor president? (Veus de fons.)
Demà passat... S’ha d’entregar en mà, o a través de...
(Pausa.)
El president
Senyor Santamaría, ¿ja està?
Sergio Santamaría Santigosa
Sí.
El president
Gràcies. És el torn ara del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, en veu de l’il·lustre diputat Marc Vidal.
Marc Vidal i Pou
Gràcies, president. Senyor Ayats, senyor Ruiz, tinguin bona tarda, siguin benvinguts al Parlament. Vostès estan aquí, ja ho saben, perquè en una instrucció
del jutge Ruz apareix Mercè Gironès i Copisa, i, per
tant, s’encenen totes les alarmes, perquè aquesta instrucció relaciona moltes vegades tant uns noms com
els altres, amb suposats fraus o suposades operacions
estranyes del senyor Jordi Pujol Ferrusola. Si no, vostès, probablement, no estarien aquí, parlarien d’una
operació immobiliària que vostè l’ha definit de bona,
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
92
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
que d’altres podem pensar que és exagerada. Sí que
és cert que en l’època aquesta, diguem-ne, en què lligàvem els gossos amb llonganisses i veníem duros a
quatre pessetes, probablement es podien haver fet coses d’aquestes. Però és clar, la Policia el que sospita
és que com que hi ha aquest guany enorme per part
de la senyora Gironès, que en dos anys s’emporta de
270.000 euros a 4.800.000, pensa que això és degut no
a aquesta pujada de preus sinó a pagament per favors
prestats, eh? Això és la sospita. Bé, vostès ho saben,
no sé per què els ho explico. Per tant, és normal que
fem les preguntes que fem.
A partir d’aquí, aleshores, surten altres coses. Surt que
vostès van ser investigats per la fiscalia fa un temps
també, per una acusació de fer trampa, per dir-ho d’alguna manera, en concursos públics, per la construcció
de carreteres, 44 milions que s’havien repartit entre
vuit empreses del sector, de fet, entre tres empreses,
vostès i els senyors, em penso que eren Rubau, potser,
es varen emportar quaranta-tres de les seixanta-cinc
obres previstes. No sé si això va acabar d’alguna manera, aquesta investigació de la fiscalia, o estan perfectament nets i era perfectament normal la concessió
d’aquestes obres. No té a veure en concret amb el cas,
però és una miqueta per situar.
Ho dic perquè la pregunta següent era, així ho faig en
paquet. Quins tipus de negocis fan vostès amb la Generalitat i amb les administracions públiques, amb les
diferents administracions públiques, donat que com
a obra pública que fan, de fet a la seva pàgina web,
que me la vaig mirar l’altre dia, destaquen que els seus
principals clients són la Generalitat de Catalunya, les
diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments?
Faria aquesta primera pregunta, diguem-ne, per esvair
sospites i per situar cada cosa al seu lloc.
13 d’abril de 2015
per posar noticies al diari no fan pagar, doncs, miri,
cadascú diu el que vol. Ara, els fets s’han de demostrar i no s’ha demostrat res, ni estem imputats absolutament en res. Res de res de res. Penso que he contestat les dues preguntes que m’ha fet.
Marc Vidal i Pou
Sí, sí, perfectament, i evidentment me n’alegro, però
jo, com que ho he vist al diari, doncs, és el moment
perfecte perquè vostè ens ho aclarís. Escolti’m, fins a
l’any 2007, tal com s’ha dit aquí, Aglomerats Girona és
l’únic accionista de Promopalamós i a partir d’aquell
moment entra Copisa –o Comapa, del Grup Copisa–
amb el 50 per cent de la societat. No sé si vostè, quan
ha contestat, ha dit per què compra Copisa. Veu que és
un bon negoci comprar Aglomerats Ayats, o és per alguna raó especial, o senzillament és un tracte normal
entre empreses? Hi ha algun per què especial?
Esteve Ayats Domènech
Sí, ho he dit i ho torno a repetir. A veure, Copisa es
va adonar que allà, aquells terrenys, estaven dintre de
zones de dos plans parcials. Vol dir que teníem capacitat, en teoria, per estar a les dues juntes de compensació, i en teoria per tenir un dret de tempteig per poder fer les obres d’urbanització. A més de tot això, hi
anava un edifici de vuitanta pisos. Que d’Aglomerats
Girona no és el seu fort, ho he dit i ho torno a repetir,
i Copisa –o Comapa– es promotora i fa pisos, i a la
vegada tenia la possibilitat dels edificis que es fessin
al voltant, poder participar amb pressupostos. I d’aquí
ve que Copisa intenta i es posa a dintre de Promopalamós, amb el 50 per cent.
(Veu de fons.)
Marc Vidal i Pou
És que si no, no queda gravat, diguem-ne. No és perquè no el senti.
Per tant, la pregunta era exactament perquè em confirmés que l’únic motiu pel qual entra Copisa a Promopalamós és exactament per a aquesta operació urbanística, eh? És això. Aquesta era la pregunta, el tema
del vuitanta pisos ja...
Esteve Ayats Domènech
Té tota la raó, però els de poble... A veure, nosaltres
som una empresa de Catalunya, i com la majoria d’empreses de Catalunya treballem per a la Generalitat, per
a les diputacions i per als ajuntaments. Òbviament,
abans del 2007 també ens nodríem molt i molt d’obra
privada, perquè es feien moltes urbanitzacions, polígons industrials, etcètera. Per tant, escolti, som una
empresa normal i corrent. Som una empresa d’aquí i
hem de treballar per aquí, amb administracions d’aquí.
Tant de bo ens donessin obres a Madrid, el Ministerio
de Fomento, i poguéssim fer un tram de l’AVE, i poguéssim fer un tram de l’autovia, de la Nacional II, etcètera. Desgraciadament, no en tenim cap, per tant,
vol dir que treballem amb administracions d’aquí, diputacions d’aquí, consells comarcals d’aquí, i òbviament, amb la Generalitat, amb totes les empreses.
El que diu vostè de les empreses i no sé què de no sé
quants... Escolti, no estem imputats en re. Això va
ser en el seu moment un boom periodístic, com tants
b­ooms que hi ha, que, escolti, bla, bla, bla i com que
Escolti, i qui paga els 4.800.000? Copisa? Perquè Promopalamós no té... Quin actiu té Promopalamós.
Esteve Ayats Domènech
Els paga Aglomerats Girona.
Marc Vidal i Pou
Aglomerats Girona. Copisa no paga els 4.800.000.
Esteve Ayats Domènech
Els dos primers xecs els paga Aglomerats Girona,
d’1.600.000 i escaig. D’això el David en pot donar més
pèls i senyals, el David Ruiz.
Marc Vidal i Pou
Sí, jo, perdoni, faig les preguntes a tots dos, eh?
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 93
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Esteve Ayats Domènech
No, no... I el tercer els paga Promopalamós, però el que
fa el crèdit a Promopalamós és Aglomerats Girona.
David Ruiz Ramírez
Aglomerats Girona, com he dit al principi, fa els dos
primers pagaments de l’opció de compra, es constitueix Promopalamós, se separa una activitat de l’altra, i
li traspassa a Promopalamós les dues opcions de compra que ha fet, els diners que ha pagat, i la quantitat de
diners per poder fer el tercer pagament i escripturar la
finca. Per tant, els diners els posa Aglomerats Girona.
Després Copisa, o Comapa, quan entren dintre de l’accionariat de Promopalamós, lògicament entra després
de l’aprovació provisional del pla. El preu dels terrenys no és el mateix. Llavors, paga un plus, una prima d’assumpció, per poder entrar dintre de la societat
i dintre, diguéssim, del que seria el negoci de què parlàvem. Lògicament, és una empresa que necessita terrenys i construcció per poder sustentar la seva facturació, i el que ha de fer és buscar terrenys. I en aquelles
èpoques el que més escassejava eren finques per poder
construir. No sé si amb això...
13 d’abril de 2015
perds. Necessites tancar l’operació com abans millor,
i més quan en aquelles èpoques el fet de passar un any
significava un 15 per cent més. Si tu perdies temps vol
dir que havies perdut un 15 per cent perquè allò es revaloritzava. I era el que molta gent deia; diu: «Compro un pis sigui com sigui, fent la hipoteca; l’any que
ve valdrà un 15 per cent més.» Compra, hipoteca’t, no
passa res. Fins que va arribar la crisi i sí que passa.
Quanta gent ha perdut la seva «vivenda»? Moltíssima.
Per què? Perquè s’estava en unes esferes que no eren
imaginables.
Marc Vidal i Pou
I la pregunta que es fa també la Policia en aquest sentit
és: per què, únicament, aquestes dues parcel·les quan,
diu, cap dels números del voltant, la 127, la 128, la
129, la 130, no han sofert cap canvi de titularitat, no
se n’ha comprat cap d’aquestes, a més a més els valors cadastrals i per tant el preu de venda hauria pogut
ser molt més baix. Per què precisament les dues de la
senyora Mercè Gironès? Es fa aquesta pregunta la policia. Li ho pregunto jo a vostè, per què precisament
aquestes dues de...? És una oportunitat? A qualsevol
dels dos, no ho sé, no sé qui va tenir l’oportunitat de la
negociació, diguem-ne, eh?
Marc Vidal i Pou
Sí, però ho dic perquè en l’informe aquest a què s’ha
fet referència aquí, de la Policia, quan va precisament
al territori seu, treu la conclusió que Copisa entra amb
el 50 per cent a Aglomerats Ayats, a l’accionariat de
Promopalamós que també en diu, dóna la meitat del
capital social, i, per tant, entén que qui fa objectivament el pagament per poder fer aquesta promoció
és en el fons Copisa, que el que fa és donar-los ajuda financera a vostès en aquells moments. I el que diu
aquí la Policia és: «Home, no sé per què...» Vostè va
dir que era per això, per a l’ajuda financera, i vénen
a dir que, home, que haguessin pogut trobar crèdit en
el món mundial, per dir-ho d’alguna manera, que no
feia falta que entrés Copisa. Que això és una de les
sospites, per dir-ho així, que porta la Policia a qüestionar-se l’operació. Per això li insisteixo i li pregunto,
perquè és el text de la seva declaració. No de la seva
declaració, sinó de les conclusions que fa la Policia de
la seva declaració, no?
David Ruiz Ramírez
Home, lògicament, aconseguir crèdit amb un banc,
amb una societat de tres mil euros de capital social
acabada de crear, un banc, ja pot ser que estiguem en
expansió o com vulguis, triga un temps a poder encetar una operació d’aquest tipus. Quan el venedor vol,
tant sí com no, tancar l’operació, i tu necessites pagar-ho ja, necessites els diners ipso facto, si no, no tanques l’operació. Si tu t’has d’esperar que el banc ho
passi a la seva comissió, ho passi a riscos, demanin
tota la documentació, s’ho acabin de mirar, s’ho acabin de remirar, després passi a la comissió, passi a no
sé on, això triga molt de temps. I si després el banc el
que te diu..., «doncs, mira, no», i has d’anar a mirar
un altre banc i un altre banc, lògicament l’operació la
David Ruiz Ramírez
A veure, jo he vist l’informe de la UDEF i, no ho sé, jo
abans d’emetre un judici de valor d’aquest tipus m’estudio tot el polígon, no només les finques confrontants, i més, anar al registre, demanar una nota registral de les finques confrontants, que potser signifiquen
un 5 per cent dels plans parcials. I emetre un judici
d’aquestes característiques jo ho trobo bastant fort. Jo
per emetre un judici d’aquestes característiques –i una
organització com la UDEF ha de ser el suficientment
objectiva, que potser ho feia per altres qüestions i no
pas per aquesta–, a veure, jo m’estudio tot el polígon.
I si hi han parcel·les o finques que no tenen cap compravenda, doncs, potser vaig a buscar els propietaris a
veure si tenen un contracte privat de venda, que potser
sí que el tenen. Perquè jo sé de parcel·les que hi han
dintre d’aquest polígon que tenen un contracte privat
de venda, per tant, jo no ho sé, cadascú és lliure d’opinar el que vulgui, però, clar, una institució com aquesta hauria de donar una opinió basada en fets i que sigui prou objectiva, no parlem d’una enquesta de tota
la població.
Esteve Ayats Domènech
Perdoni, hem quedat amb el senyor president que portaríem escriptures –escriptures– de finques del voltant, en un radi de cent metres, per a les quals s’ha
pagat igual o el mateix que la que hem comprat nosaltres.
Marc Vidal i Pou
D’acord, d’acord. I un últim dubte, perquè em penso
que ho ha aclarit bastant tot. Vostè ha parlat, senyor
Ayats, que, en el contracte, hi havia la clàusula que,
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
94
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
perquè hi hagués la compravenda, calia que hi hagués
la requalificació, per dir-ho d’alguna manera. De tota manera, la Policia el que diu, una altra cosa que la
fa sospitar, diguem-ne, és que, de fet, només hi havia, quan es va fer la compravenda, l’aprovació inicial
del consistori i, perquè, de fet, fins al 10 d’octubre del
2008, ni tan sols s’havia publicat en el butlletí corresponent, i encara no constava cap pla parcial ni tan sols
antic, ni vigent ni res; per tant, en realitat, a vostès els
podia haver passat que haguessin pagat aquest preu i
que, finalment, no s’hagués produït la requalificació.
És així?
Esteve Ayats Domènech
Sí, però no, o no però sí. A veure, el 13 d’abril del
2004, el Ple de l’Ajuntament de Palamós aprova avançar el pla i ho publica en el BOP. Aquest document
conté els objectius de criteris i solucions generals de
planejament ja proposades com a creixement del municipi el «triangle» i l’Eixample. I, com que no hi havia cap element discontinu que fes pensar el contrari, ara, dic això el que he llegit, el que diu el Ple de
l’Ajuntament de Palamós i els informes d’arquitectes
que només es dediquen a urbanisme. Com que no hi
havia elements físics, ho he dit abans, com, per exemple, pot ser un riu, com, per exemple, pot ser una carretera, era impossible que això no prosperés, o sigui,
tenia el 100 per cent de possibilitat d’anar endavant,
el 100 per cent. Òbviament, si no hagués estat així, no
ho hauríem comprat, per descomptat.
Marc Vidal i Pou
D’acord, doncs. Moltes gràcies. No tinc cap més pregunta.
Gràcies.
El president
Gràcies a tots tres. És el torn, pel Grup Parlamentari de Ciutadans, de l’il·lustre diputat Carlos Carrizosa,
que no Cañizares.
Carlos Carrizosa Torres
(L’orador riu.) Gracias, señor presidente. Buenas tardes, señores Ayats y Ruiz. Vamos a ver, no les voy a
hacer muchas preguntas, pero sí que quería aclarar algunas cosas.
Aglomerats hace obra pública y se fundó en el año 88,
1988, y la pregunta que les quería hacer es, si ustedes trabajan para la Generalitat, para ayuntamientos,
para consejos comarcales y diputaciones, una de las
preguntas que le quería hacer es: ¿Ustedes han tenido una especial relación con ayuntamientos y con la
Generalitat, precisamente, cuando gobernaba Convergència i Unió?
Esteve Ayats Domènech
En absoluto. Nosotros no conocemos de colores, nosotros queremos obras y obras, a ser posible, que para
13 d’abril de 2015
eso estamos en empresas, para ganar dinero. Es igual
que sea un ayuntamiento o una Generalitat. Oiga, hemos trabajado igual para la Generalitat del tripartito
como para la Generalitat de Convergència i Unió; hemos trabajado igual para alcaldes o por ayuntamientos
socialistas, como por ayuntamientos de Convergència
i Unió...
Carlos Carrizosa Torres
Eso les quería preguntar, si ha habido una diferencia
de cuenta de resultados hasta el año 2003 y, luego, los
años 2004, 2005 y 2006, a la baja, porque estuviese el
tripartito. Si han trabajado menos ustedes en la época
del tripartito.
Esteve Ayats Domènech
Incluso, yo diría que más.
Carlos Carrizosa Torres
Cree que más. ¿Sí?
Esteve Ayats Domènech
Yo diría que más. O sea, la cuenta de resultados mejores, obviamente, han sido estos años, no porque esté
el tripartito, pero, oiga, eran vacas gordas, no gordas,
gordísimas. El problema viene a partir del 2007-2008
hacia aquí. Claro, que nosotros somos multicolores, es
decir, que nos es igual trabajar para unos que... Lo que
queremos es trabajo y ganarnos la vida.
Carlos Carrizosa Torres
Como ustedes comprenderán la pregunta va encaminada a que, si se dice que esto es parte de unas comisiones por obras públicas al señor Jordi Pujol Ferrusola o se sospecha que, a través de su mujer, se le
pagaron comisiones y ustedes hacen obra pública,
pues, por eso les pregunto.
Esteve Ayats Domènech
Entiendo la pregunta.
Carlos Carrizosa Torres
Quería preguntarles también. Si ustedes hacen obra pública, de repente, en el año 2005, deciden hacer promoción inmobiliaria. ¿Habían hecho otras veces, promoción
inmobiliaria?
Esteve Ayats Domènech
Vamos a ver, promoción inmobiliaria hemos hecho
algo, pero no con esta envergadura –no con esta envergadura. Entonces, claro, nos metimos en este mundo, por eso creamos Promopalamós, para no tener los
huevos –y perdone la expresión– en la misma cesta,
¿no? Era un buen año, 2005, 2006, eran buenos años
y, entonces, la poca experiencia que teníamos en este
mundo de la edificación dio sus frutos. Habíamos he-
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 95
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
cho, me parece, algún CAP –centro de atención primaria–, habíamos hecho algunas oficinas de policía
municipal, habíamos hecho algunos chalets, pocos,
en plan muy humilde, ¿eh?, como siempre hemos sido,
y, bueno, nos parecía que aquella operación podía ser
muy buena y aún seguimos creyendo en ella, ¿eh?, cuidado, ¿eh?, seguimos creyendo en ella, lo que pasa que
todo el mundo decía: «Bueno, esta crisis durará dos
años, tres años». Yo recuerdo de un famoso economista, que no voy a decir el nombre, me decía: «Ves, Esteban, siempre ha habido dientes de sierra, esto sube
y baja dos años, vuelve a subir.» Hostia, si se llega a
acertarla, ocho años, nueve, ¿eh?
Carlos Carrizosa Torres
Y, cuando... ¿Ustedes no estaban radicados en Palamós, verdad? ¿Su empresa dónde tenía la sede y usted
por dónde se movía cuando trabajaba? ¿Barcelona?
Esteve Ayats Domènech
La sede está en Santa Cristina de Aro, que es un pueblo que está entre Sant Feliu y Playa de Aro. Y la zona
de influencia, pues, mira, trabajamos por todas partes,
últimamente, hacía cinco, seis, siete, ocho años, incluso, hicimos un polígono industrial en Huesca, en plan
privado.
Carlos Carrizosa Torres
¿Y buscaban ustedes solares, cuando se encuentran
con este de Palamós?
Esteve Ayats Domènech
Mire, solares, le voy a decir una cosa, con sinceridad.
Nos gustaba mucho hacer permutas, es decir, hacer
obras –lo digo confidencialmente y me voy del guion
que estamos aquí y no me voy a extender más, ¿eh?,
pero ya que me pregunta... ¿Qué nos gustaba? Pues, en
teoría, el beneficio que podía generar una urbanización, quedarnos este beneficio –en teoría, beneficio– en
unos terrenos, con lo cual Aglomerats Girona ampliaba
patrimonio y Aglomerats Girona tenía la posibilidad de
edificar o venderlo a un tercero, etcétera. Sí, pero siempre humildemente, como le voy a decir: si interpretábamos que en aquella obra ganábamos un 5 por ciento
y el propietario y los promotores de la urbanización se
ponían bien, pues, una parte nos las quedábamos en terreno. No me extiendo más porque esto, cada vez...
13 d’abril de 2015
Masoliver, Construcciones Massachs, etcétera, y tenemos sociedades que hemos hecho, simplemente, para
una determinada promoción, como Ferms Catalunya,
que compró 72.000 metros cuadrados de un polígono
industrial que está allí y que no se ha desarrollado, y
no se ha desarrollado por motivos obvios, lo compramos también en 2006-2007 y está allí. Hemos comprado terrenos, que unos eran del Incasòl, delante de
donde estamos nosotros, que se tenía que hacer... el
Incasòl era el que gestionaba los terrenos, estoy hablando de hace cinco o seis años, y que, bueno, por
motivos obvios, el plan de viabilidad económica no
salía y están ahí muertos y, aquí sí que hemos comprado campos de patatas, que vaya usted a saber cuándo esto se podrá ejecutar, dentro de diez años, quince,
veinte, treinta... Esto sí que es una mala operación.
Carlos Carrizosa Torres
Y ustedes, cuando tienen conocimiento de estas fincas
en Palamós, ¿a través de quién es?
Esteve Ayats Domènech
Hombre, repito que nosotros trabajamos mucho en este sector y, bueno, que tenemos técnicos encargados
que tienen distintas obras y, hombre, tenemos la antena puesta y se van enterando, además, por qué no
decirlo, y conocemos el ayuntamiento actual de Palamós, el que ha habido, el de Calonge, no sé qué, porque es obvio –es obvio.
Carlos Carrizosa Torres
Y, entonces, ¿ustedes se interesan por estos terrenos antes de saber que la propietaria es la nuera de Jordi Pujol?
Esteve Ayats Domènech
Nosotros, vuelvo a repetir, nos interesamos por tres o
cuatro terrenos, me parece que fueron cuatro, y obtenemos los teléfonos y hablamos con los cuatro. Entonces, de los tres o cuatro que hablamos, que me parece que fueron cuatro, ya lo he dicho, lo repito, pues,
el que nos pareció mejor precio y que estaba mejor
ubicado era el de esta señora.
Carlos Carrizosa Torres
¿Ustedes supieron desde el principio que se trataba de
la mujer de Jordi Pujol Ferrusola?
Carlos Carrizosa Torres
Esteve Ayats Domènech
Sí. No, básicamente, porque parece que esta, desde
luego, es una operación de promoción que ustedes no
solían hacer... ¿Es la primera, verdad, que hacen de esta envergadura?
No, lo supimos más tarde.
Carlos Carrizosa Torres
¿Lo supieron antes o después de firmar?
Esteve Ayats Domènech
Vuelvo a repetir, de esta envergadura, sí, pero habíamos hecho y hemos hecho y tenemos terrenos con
otras empresas que hemos hecho UTE, como Agustí
Esteve Ayats Domènech
Cuando se firmó la opción de compra, después de firmar, lo supimos.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
96
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Carlos Carrizosa Torres
Carlos Carrizosa Torres
¿Se lo dijeron ellos? ¿Se lo dijeron allí? ¿La vieron ustedes, personalmente?
En los años anteriores al año... Ustedes pagan en 2006.
¿Tienen un incremento de obra pública durante el año
anterior respecto...? ¿El porcentaje de su negocio en
obra pública con la Generalitat de Cataluña se incrementó durante el año 2005?
Esteve Ayats Domènech
Perdón, me parece que fue sobre el terreno, una vez
firmamos. Firmamos en el despacho nuestro o... (Veus
de fons.) Allí y, después, se dio a conocer quién era,
pero ya estaba la operación hecha y firmada.
Esteve Ayats Domènech
¿Y el precio pactado?
Pues, no lo sé. No sé si lo sabe David. Pero, en aquellos momentos, en la Generalitat había el tripartito. Digo que, en estos momentos, lo ignoro, pero, en
aquellos momentos, en la Generalitat teníamos el tripartito. El 2005, si no me falla la memoria, teníamos
tripartito, el 2006, 2007, etcétera.
Esteve Ayats Domènech
Carlos Carrizosa Torres
El precio pactado y vuelvo a repetir, firmada la operación.
¿Y el dinero con el que ustedes pensaban afrontar una
construcción de ochenta viviendas, ustedes ya supongo que se habían descapitalizado bastante con la aportación del precio de los terrenos, que era lo previsto
para comprar...? ¿Para edificar, cómo lo pensaban hacer? ¿Qué recursos iban a destinar?
Carlos Carrizosa Torres
Carlos Carrizosa Torres
¿Hubo algún tipo de regateo o de trato de que se arreglase el precio, una vez sabido ya quién era ella?
Esteve Ayats Domènech
Esteve Ayats Domènech
No, porque, vuelvo a repetir, ya estaba firmado y,
jamás, «donde digo digo, digo Diego». Obviamente, el regateo lo hubo antes, por nuestra parte, hasta que llegamos a un momento en el que acercamos
posturas, pero, a veces, tensas tanto la cuerda que se
rompe...
Hombre, en aquellos momentos, sí que hubiese sido
fácil, si tienes la propiedad del terreno, conseguir una
hipoteca para edificar, hubiese sido muy fácil –muy
fácil–, pero, primero, tenías que tener la propiedad del
terreno, porque, inicialmente, Aglomerats Girona...
Carlos Carrizosa Torres
¿Un préstamo a promotor iban a hacer?
Carlos Carrizosa Torres
Y, entonces, ¿eran con ella, directamente, todas las
conversaciones o con un representante de ella, el pacto
del precio y todo?
Esteve Ayats Domènech
O sea, una hipoteca, teniendo la posesión del terreno y
habiéndolo pagado y teniéndolo limpio de cargas, era
muy fácil conseguir una hipoteca.
Esteve Ayats Domènech
Con ella, con ella personalmente.
Carlos Carrizosa Torres
Muy bien. Pues, no tengo más preguntas.
Carlos Carrizosa Torres
¿Su hijo apareció?
Muchas gracias.
El president
Esteve Ayats Domènech
Gràcies, senyor Carrizosa.
No.
És el torn de la CUP - Alternativa d’Esquerres, en veu
de la diputada Isabel Vallet.
Carlos Carrizosa Torres
Perdón, el hijo..., el marido, me refiero, de la señora
Gironès. ¿No?
Esteve Ayats Domènech
No. Nunca. Ya lo he dicho antes también, ¿eh?
Isabel Vallet Sànchez
Sí. Nosaltres no esgotarem el temps. Donem per respostes algunes preguntes. Esperarem a la informació
que diuen que se’ns facilitarà, perquè, bàsicament, allà
és on estan els dubtes. Atès que l’especulació immobiliària i urbanística encara no és un delicte, doncs,
clar, el que ens sobta és perquè la policia, o perquè
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 97
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
la UDEF, o perquè el jutge Ruz es fixen en aquella
determinada operació, no?, que assenyalen totalment
desproporcionada, no?, en la qual –s’ha explicat, aquí,
no?– es compra la parcel·la per un preu, després es ven
vint-i-dos vegades més car i, bàsicament, en aquella operació, la UDEF assenyala que s’estan camuflant possibles comissions il·legals, és més, assenyala,
fa afirmacions tan rotundes com que Promopalamós
no tenia activitat o actius per a fer front al pagament
i que sol·licitava els mitjans de pagament que diuen
que ens transmetran. Per tant, acollint-nos a això, a
veure aquesta justificació i la documentació, no tindríem més preguntes. Només una que, per curiositat
personal, en una operació que m’ha sobtat, que diuen:
«Quan ho vam comprar, ho vam comprar amb l’opció, amb l’opció de compra sobre la requalificació, no?
M’agradaria que m’expliquessin en què consistiria. És
a dir, vostès compren una opció futura de requalificació basada una mica en què, a risc propi i ventura, sense saber si la requalificació canviarà o no?, si es requalificarà el terreny o no i, per tant, pot ser que si mai
es requalifica no perfeccionin la compra? M’agradaria
que m’ho expliquessin, això.
Esteve Ayats Domènech
A veure, si no vaig equivocat –que en David m’ho ratifiqui–, aquesta opció de compra tenia una data de caducitat, tenia un venciment.
Isabel Vallet Sànchez
D’acord, perfecte. Llavors, clar, finalment, aquesta data de caducitat és el que assenyala que durant o abans
que caduqués s’hauria de dur a terme aquesta requalificació, no? (Algú diu: «Correcte.») D’acord, perfecte,
no tinc més preguntes.
El president
Gràcies, senyora Vallet. És el torn ara, finalment, del
Grup Parlamentari de Convergència i Unió, en veu de
la il·lustre diputada Meritxell Borràs.
Meritxell Borràs i Solé
Gràcies, senyor president, senyor Ayats, senyor Ruiz.
La senyora Vallet acaba de fer una pregunta que em
dóna peu a poder-los entrar amb el que jo els anava a
dir. De fet, els preguntava això que han explicat vostès, que havien condicionat la compra al fet de la requalificació, entenem nosaltres. Per tant, el preu que
vostès estaven disposats a pagar i tot plegat anava lligat al fet que verdaderament es fes la requalificació
urbanística, que, com bé ens han explicat, va començar el 13 d’abril del 2004, avançant uns objectius amb
uns criteris pel POUM, però al cap i a la fi era una cosa que era un futurible, però aquestes coses mai s’acaben de saber fins que no estan aprovades. És així, no?
Per tant, vostès volien fer la compra, sempre que la requalificació estigués feta i, per tant, com vostè expressava a l’inici de la sessió, passés a tenir el preu d’un
terreny que s’hi poden plantar patates a un terreny on
13 d’abril de 2015
s’hi poden fer edificacions i, per tant, tenir un benefici
bastant més elevat que no pas plantant-hi patates. És
això?
Esteve Ayats Domènech
Ho ha dit perfectament bé.
Meritxell Borràs i Solé
Per tant, podríem dir que vostès atribueixen el canvi
o el preu que vostès acaben pagant a la requalificació
urbanística. És així?
Esteve Ayats Domènech
És així, és així.
Meritxell Borràs i Solé
La requalificació urbanística és clau i, en aquest sentit, depèn bàsicament de dues administracions. D’una
banda, de l’Ajuntament, en aquest cas, de Palamós,
que l’Ajuntament de Palamós tiri endavant aquest
POUM i, per tant, el canvi de requalificació del que
se’n deia aquest «triangle d’or» –concretament vostès
parlen de dos terrenys, un de 1.500 i un de 8.000 metres quadrats en el casc urbà, però que estava no qualificat com per urbanitzar– i estava en el Pla de Sant
Joan de Palamós.
Això comença a tirar-ho endavant, urbanísticament,
per entendre’ns, qui acaba aprovant aquestes coses,
és, per una banda, primer, l’Ajuntament, en aquest
cas de Palamós i, després, la Generalitat de Catalunya, que, en la Comissió d’Urbanisme ha d’autoritzar aquest canvi de requalificació i després tornen a
l’ajuntament on acaba rectificant-se. És així, no? Per
tant, són dues administracions. En aquest cas, l’Ajuntament de Palamós i la Generalitat de Catalunya, les
dues administrades...
Esteve Ayats Domènech
És així...
Meritxell Borràs i Solé
Les dues administrades, en aquell moment, pel Partit
Socialista o pel tripartit, no?
Esteve Ayats Domènech
A l’Ajuntament de Palamós, hi havia un govern...
Meritxell Borràs i Solé
Si no ho tinc mal entès...
Esteve Ayats Domènech
...socialista.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19
98
Sèrie C - Núm. 692
DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
13 d’abril de 2015
Meritxell Borràs i Solé
Esteve Ayats Domènech
...era la senyora Teresa Farrés, ho he buscat.
Ho hem dit abans, i realment és així, perquè, en cas
contrari, no hauríem comprat.
Esteve Ayats Domènech
Sí senyor, encara hi és.
Meritxell Borràs i Solé
Una senyora que hi és des del 2003.
Esteve Ayats Domènech
Correcte.
Meritxell Borràs i Solé
I, per tant, Partit Socialista.
Esteve Ayats Domènech
I a la Generalitat era...
Meritxell Borràs i Solé
I a la Generalitat era el tripartit.
Esteve Ayats Domènech
...el tripartit.
Meritxell Borràs i Solé
Bé, els vull fer saber –i no me’n puc estar, avui, de dirho– que si això hagués anat al revés, és a dir, hagués
governat a l’ajuntament o a la Generalitat Convergència i Unió, les preguntes només haurien anat per aquí,
pels altres grups polítics.
Perquè, de fet, l’increment del cost, l’increment del
preu del terreny es basa en això, en la requalificació
urbanística.
Meritxell Borràs i Solé
Vostès havien posat data de caducitat en funció de si
es feia o no la requalificació urbanística.
Esteve Ayats Domènech
Ni més ni menys. Si no, no compràvem.
Meritxell Borràs i Solé
Per tant, si és que..., aquí analitzem si és que hi ha o
no hi ha evasió i frau fiscal i corrupció política, la corrupció hauria hagut de ser amb aquests dos governs,
entenc jo. Ho dic..., escolti’m, no dic en cap cas que
hi hagi sigut, però, per entendre’ns, no? Hauria estat
d’aquesta manera.
Esteve Ayats Domènech
Sí, sí, és així.
Meritxell Borràs i Solé
Molt bé, doncs, no hi ha cap més pregunta, i aquest és
el tema que els volíem dir.
Gràcies.
El president
Gràcies, diputada Borràs. Doncs, agraïm la compareixença, novament, i les explicacions del senyor Esteve
Ayats i del senyor David Ruiz.
Donem per aixecada la sessió. Gràcies a tots.
La sessió s’aixeca a un quart de vuit del vespre i vuit minuts.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL FRAU I L’EVASIÓ FISCALS I LA CORRUPCIÓ POLÍTICA, SESSIÓ NÚM. 19 99