o o >, El Baix Llobregat va celebrar la Diada a Sant Boi M i l e r s de persones i diverses p e r s o n a l i t a t s p o l í t i q u e s es van concentrar a la Plaça Catalunya Representants de tots els ajuntaments del Baix Llobregat es van trobar el proppassat n de setembre a Sant Boi per commemorar el desè aniversari de la primera Diada Nacional de Catalunya celebrada en llibertat el 1976. Milers de persones procedents de tota la geografia de la comarca es van concentrar a la tarda a la plaça de Catalunya, el mateix marc que va acollir fa deu anys cent mil persones per cridar: "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia". Des d'aleshores fins el passat Onze de Setembre, no s'havia enregistrat una . manifestació tan multitudinària a la nostra població. Aquest acte polític fou presidit pels alcaldes del Baix Llobregat i va comptar amb la presència de destacats dirigents del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOEJ, únic partit que va donar suport a la celebració de la Diada a Sant Boi, malgrat els esforços dels ajuntaments de la comarca perquè la convovatòria fos unitària. Els oradors van assenyalar la necessitat que la Diada del proper any se celebri amb la participació de tots els partits polítics catalans. L'acte va ser presentat per l'escriptor i ex-regidor de l'Ajuntament de Cornellà Ignasi Riera, qui, després dç subratllar que "aquesta no és una trobada nostàlgica, sinó la presentació d'una comarca plural", va recordar, entre aplaudiments. Salvador Allende i Pablo Neruda. El primer en prendre la paraula va ser Antoni Tugas (CiU), batlle de Sant Climent de Llobregat, que va llegir un text elaborat conjuntament pels ajuntaments del Baix Llobregat i que reproduïm íntegrament en aquesta mateixa plana. - Francesc Baltasar, batlle comunista de Sant Feliu, va dir que "els ajuntaments no estem per fer d'avantguarda perquè no ens deixen" i va arremetre contra Madrid I la Generalitat "perquè, als poders locals, ens continuen afeblint i els hem de recordar que nosaltres també som Administració". Xavier Vila, batlle socialista de Sant Boi, va tancar el torn dels parlaments. "Hauríem volgut—va dir— que el contingut d'aquest acte l'haguessin fixat els partits polítics de forma unitària i plural, però no ha estat així". Vila va afegir: "És evident que els ciutadans de Catalunya volen que el Govern de Madrid i el de Pujol s'entenguin i garanteixin així el progrés, tant de Catalunya com de l'Estat espanyol". També va assenyalar que Catalunya no va massa bé i va centrar les causes "en l'absència d'un projecte polític que entusiasmi el païs". El batlle de Sant Boi va confessar que està personalment convençut que, "amb un govern de progrés a la Generalitat, les coses anirien millor per a Catalunya". Finalment, va votar per construir una alternativa de progrés, d'empenta, de força renovadora i de creació". L'acte polític va cloure amb el cant d'Els Segadors, dirigit com fa deu anys per Oriol Martorell. Poc després, els congregats a la plaça es van dirigir cap a la Muntanyeta, on van oferir un concert Joaquín Sabina, Maria del Mar Bonet, Paco de Lücía i el grup valencià Al Tall. Al matí, els batlles i autoritats assistents, entre les quals es trobaven el primer secretari del PSC, Raimon Obiols, el president de la Corporació Metropolitana de Barcelona i alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president de la Diputació, Antoni Dalmau, van fer la tradicional ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri, Pocdesprés, es va inaugurar el Casal de Barri Casablanca. TEXT CONJUNT DELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA La commemoració de la diada de l'Onze de setembre, la nosta Diada Nacional, revesteix enguany una especial significació ja que es compleixen deu anys de la celebració de la primera Diada pre-democràtica de 1976, que reuní en aquesta plaça de Catalunya de Sant Boi unes cent mil persones, les quals albiraven amb esperança el final d'una llarga agonia de silenci i temor que durava des de feia quaranta anys. Aquell dia, totes les forces polítiques que lluitaven unides per assolir la democràcia a l'Estat Espanyol i reivindicaven les llibertats de Catalunya celebraren conjuntament la Diada. Saní Boi se sent orgullosa d'haver estat el marc en què es desen volupà aquell acte, que significà una fita en la lluita per la llibertat i la democràcia. Igualment, se sent orgullosa de conservar la tomba del nostre heroi nacional Rafael Casanova. Rafael Casanova, Conselleren Cap del Consell de Cent, és un exemple de com,^lfront dels ajuntaments, dels municipis, es duu a terme una tasca d'alliberament i solidaritat ciutadana. Durant aquesta dècada, els actuals ajuntaments han demostrat que són escola d'aquesta solidaritat, a més de peça fonamental en la consolidació de la democràcia. Els ajuntaments del Baix Llobregat, en contacte directe amb les demandes populars de la comarca, hem volgutretrobar aquest esperit unitari dins de la pluralitat política, de la qual —em permeto de dir-ho sincerament— creiem ser una bona mostra. Per això, posem les nostres Institucions municipals com a marc, com a escenari per desen volupar la celebració del desè aniversari de la Diada de 1976 oferint, l'Onze de setembre d'enguany, a totes les forces polítiques i sindicals la plataforma des de la qual cada col·lectiu manifesti el seu sentiment, el seu projecte per a aquesta Catalunya de tots, tenint com a base comuna el servei al nostre poble i l'actitud democràtica que significa el respecte a la diversitat d'opcions. Esperem que el proper any aquesta plataforma sigui aprofitada per tots, ja que nosaltres continuarem oferint aquest marc institucional per a les pròximes celebracions. La comarca del Baix Llobregatés un reflex de la convivència de Catalunya. En ella es barreja la vida agrícola i la industrial, nuclis històrics que sobrepassen el mil·lenni i barris que sorgeixen de l'expansió incontrolada dels anys 60.1,sobretot, en ella conflueixen catalans de diverses procedències; catalans que se senten units en la consecució d'una Catalunya solidària que ha de ser —ambparaules del nostre conciutadà Ignasi Riera— "de tothom i per a tothom, un espai serè de convivència garantida". Els Alcaldes aquí presents, que el 1976 demaràrem, juntament amb la nombrosa massa de cent mil persones, "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", et recobrament de les nostres Institucions —Generalitat i Parlament— i el retorn del nostre president Tarradellas, volem, aquesta Diada de 1986, deu anys després, recolzar-nos en aquest passat immediat, queja és història, per treballar un futur de progrés en què les potencialitats de Catalunya —iniciativa, vigor, il·lusió i esforç— es facin realitat. Viure Sant Boi Exposicions a Can Masallera dels anys 30 es va caracteritzar per una important vida cultural en relació amb el seu nombre cfhabitants. Les entitats culturals de tota mena eren molt nombroses i s'organitzaven molts actes. Va ser cabdal en aquest terreny l'activitat desplegada pels ateneus de la ciutat, là Biblioteca Popular, el Centre Català i el Casal d'Esquerres entre d'altres. El centre municipal "Can Masellera" allotja durant aquests dies tres exposicions; que poden visitar-se de deu a una del niati i de quatre a vuit de la tarda, La primera d'elles consisteix en una visió retrospectiva de "Sant Boi als anys 30"; una altra presenta una ampla panoràmica dels parcs metropolitans i la tercera sintetitza la història de les Diades Nacionals de Catalunya des de 1976. El Sant Bot dels anys 30, lluny encara de l'important creixement industrial i demogràfic que experimentaria als 60, era una vila marcadament rural i agrícola, amb una població de 6.000 habitants que s'aplegaven al voltant del riu Üobregat. Al Sant Boi dels anys 30, l'agricultura era la principal activitat econòmica. La propietat de la terra estava majoritàriament en mans de grans propietaris barcelonins, mentre que els santboians que treballaven la terra eren en general jornalers, la qual cosa va ser el principal ferment dels conflictes socials que es van produir a la nostra població. A nivell esportiu, l'activitat també era prou important i destacava la gran i arrelada afició pel rugby, esport del qual Sant Boi va tenir el primer club de tota Espanya, la "Uniòn Deportiva Samboyana", creada l'any 1921. Els parcs m e t r o p o l i t a n s Un altre focus de tensions va tenir relació amb la política eclesiàstica portada a terme pels governs de la II República i amb els consegüents enfrontaments entre les esquerres i les dretes reaccionàries. A Sant Boi, es van produir alguns brots d'anticlericalisme, que van culminar amb l'incendi de l'església pocs dies abans de l'aixecament militar del 18 de juliol. En aquells temps, el comerç era només d'abast local, dirigit a l'autoconsum, mentre que la indústria, encara poc important, naixia al voltant, principalment, dels sectors tèxtil i de la construcció. L'ensenyament i la cultura, en el seu nou nivell més alt, arribaven a les capes més privilegiades de la societat, mentre la majoria de la població només gaudia de la instrucció més elemental, i sempre amb el problema que representava la manca d'escoles. Malgrat això, el Sant Boi Pel que fa als parcs metropolitans, aquests són grans espais verds destinats a atendre les demandes socials d'esbarjo i pràctica esportiva a l'aire lliure, que comporten una millora de la qualitat de vida urbana i conformen una escala intermèdia entre el jardi o la plaça urbana i l'espai natural de tipus forestal. Els parcs''metropolitans, encara que es localitzin generalment en un sol terme municipal, per la seva grandària, accessibilitat i conjunt de dotacions, compleixen un servei no solament als municipis, sinó també supramunicípal. Al Baix Llobregat, la Corporació Metropolitana de Barcelona té plantejades actuacions en parcs tan importants com el de la Muntanyeta a Sant Boi, £1 Castell a Castelldefels, La Roca-Can Llonc a Gavà, Central à Sant Vicenç dels Horts, Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, Parc del Prat de Llobregat, la Fontsantaa Sant Joan Despi, Can Mercader a Cornellà, Can Cervera a Esplugues i Les Planes a L'Hospitalet. Coincidint amb la presència d'aquestes dues exposicions a Can Masellera l'Ajuntament de Sant Boi té previst iniciar un cicle de visites I conferències per a estudiants i persones interessades a conèixer la història de Sant Boi i el futur dels parcs metropolitans. La Muntanyeta serà un a u t è n t i c p u l m ó de t o t a la comarca La Muntanyeta, lín gran projecte de futur L'Ajuntament de Sant Boi va inaugurar "simbòlicament" el passat 11 de setembre, el parc de la Muntanyeta amb la celebració d'un festival de música en què intervingueren Paco de Lucia, Maria del Mar Bonet, Joaqutn Sabina i el grup valencià Al Tall. Es calcula que més de 15.000 persones van assistir a la Muntanyeta mentre es desenvolupaven les actuacions musicals. A l'entrada del solar, la Corporació Metropolitana de Barcelona va instal·lar una interessant exposició sobre parcs metropolitans. La Muntanyeta té una superfície de 35 hectàreas, Antigament, aquesta zona era coneguda com la pineda de Can Puig; ara és un solar erm. En un futur imminent, aquests terrenys es convertiran en un parc metropolità, autèntic pulmó de tota la comarca. La seva situació, al mateix centre de la població, contribuirà d'una manera definitiva a la cohesió tant urbanística com civica i social, de lots els barris i convertirà Sant Boi, en la propera dècada, en un pol d'atracció comarcal. El futur disseny del parc, l'està enllestint un equip de tècnics dirigits per l'arquitecte Miquel Roa, a qui es deu l'actual estructura de la plaça de Catalunya. Segons Mercè Sala, Vicepresidenta de la Corporació Metropolitana de Barcelona, "si els arquitectes que realitzen el projecte van ràpids, crec que les obres poden començar abans que acabi l'any". Els terrenys de la Muntanyeta ja són pràcticament tots, de titularidad pública. "En el pressupost de la Corporació està previst per a aquest any, ja es té en compte la possibilitat de l'inici de les obres", assegura Mercè Sala. Segons l'avantprojecte en qué es treballa, el futur parc de la Muntanyeta tindrà dues àrees clarament diferenciades. La zona nord tindrà un tractament de bosc urbà, que es vuerà afovorit per un lleuger pendent. La plantació serà d'alzines, roures i pins per configurar un paisatge de bosc mediterrani. La zona sud, caracteritzada pér la major suavitat del p e n - ' dent, tindrà un tractament diferent, basat en la construcció de jardins i la creació d'espais oberts per a jocs i espectacles públics. Està prevista la construcció de dos petits llacs i d'altres elements, com un edifici singular, que podria ser un auditori, un teatre o un complex de múltiples usos. Grace, S.A. En definitiva, la Muntanyeta és un gran projecte de futur que Sant Boi veurà desenvolupar els propers deu anys i que configurarà una ciutat harmoniosa on sigui més agradable de viure. BAR - R E S T A U R A N T E Av. Riera Fonollar, 12 Tel. 661-22-00 SANT BOI DE LLOBREGAT (Barcelona) Saló Bodes i Banquets Cobert diari a 450 Ptes. Excel·lent Servei de Taula PL Ajuntament, 21-Tel. 661 10 57 GRACE Sant Boi de Llobregat RESTAURANT DOOÒ LA TIETA C ; . V t R M E L L , N . 2 1 baixos \ ZONA PI. Ajuntament, 7 i 8 - X 654 64 64 SANT BOI DE LLOBREGAT TEL. 654 45 B6 VIANANTI SANÍ BQI OE LLOBREGAT ^iure Sant Boi Vila Tous: Camps Blancs ya tiene su Casal de Barri •»• Un estudioso de la historia de Sant Boi Jaume Vila Tous nació en Sant Boi hace 70 aiios. Siendo nino, en una de las excursiones del colegio a la Montana de Sant Ramon, Jaume pregunto a su maestro por qué en la montaiia se encontraban mezcladas piedras y tierra de colores y cualidades totalmente diferéntes. La respuesta del profesor sembro la inquietud en su avispado alumno: "la historia de la montana de Sant Ramon, al igual que la personalidad de Sant Boi, nos son desconocidas y, segun me han dicho, no han sido todavia escritas". Desde aquel momento, Jaume Vila Tous considero que tenia la obligación de esforzarse al màx i m a para llegar a conocer la verdadera historia de-su pueblo y dejar constància escrita de ello. Era el ano 1925. ^~ iQué estaJíacimiíÍQ^aho"r^ Vila Tous? ' . — Estoy trabaj'ando en la ilusión de mi vida: dejar escrita la historia geològica de Sant Boi y sus habitantes. Esto me ha llevado una faena enorme, mas que nada debido a que en los aiios treinta y cuarenta todas las teorias que hasta entonces existian han sido cambiadas. Han aparecido nuevas técnicas y muchas de las cosas que se decían sobre la formación de la tierra han resultado erróneas, de manera que es la tercera vez que me veo obligado a eçcribir la historia de Sant Boi. — Sin e m b a r g o , usted no se ha l i m i t a d o solo a escribir. Su colección de fotografías es una autèntica jova històrica. — Efectivamente, porque mi objetivo no ha sido solo dejar constància escrita de la historia de Sant Boi sinó también, en la medida de lo posibie, gràfica. Mi archivo fotogràfico, de unas tres mil fotografias, creo que es un fiel testimonio visual de cómo era nuestro pueblo y los cambios que se han ido produciendo, tanto en los aspectos urbanisticos como en la vida de los santboianos, desde mediados del pasado siglo hasta ahora. — ^Qué ha t e n i d o para ust e d mas Interès de t o d o s los aspectos hlstóricos que ha Ido descubriendo de la historia de Sant Boi? — Sin duda, conocer los carnbios que se han experimentado. He encontrado la respuesta a la pregunta que de pequeiio formulé a mi maestro sobre cuàntos aiios tenia y cómo se había formado la montana de Sant Ramon. — ^Y cómo V cuàndo ocurrió este hecho? — Tendriamos que situarnos en la era primària, El centro de Catalunya es mar; no existen •los Pirineos ni las montahas de Europa. Al final de esta era primària, al formarse las Cordilleras Hercinianas es cuando se forma toda la Costa Brava que abarca la montaiïa del Tibidabo V forma las de Sant Boi hasta Sant Antoni. Otro ramal comprende desde Montjüc y sigue hasta Menorca, naciendo en aquellos momentos el rio Llobregat. — 0 sea, que la montana d e . Sant Ramon se f o r m ó antes que los Pirineos. — Efectivamente, porque los Pirineos no se formaron hasta mucho después, en la era terciària, Tampoco existia la montana de Montserrat que se origina a finales de la era terciària al producirse unas grandes convülsiones que cambiaron toda la geografia, quedando el mar tal como es ahora, aunque no exactamente. En un principio de Cornellà a Sant Boi solo existian montahas y en una nueva sacudida, que coincide con los volcanes de Olot, volvió a abrirse de nuevo paso el mar hasta los pies de Martorell. — í Y c ó m o queda entonces Sant Boi? — Sant Boi en ese momento es precioso porque estaba completamente rodeado de mar. Anos después se produjeron otras convulsiones y todo quedo cubierto por el agua, induïda !a montana de Sant Ramon V Barcelona, excepto Montjuïc que quedo como una isla. Por esc es frecuente encontrar restos marinos en nuestras montahas. — ^En qué m o m e n t o podem o s situar la presencia d e l hombre? : t ^ j . • ^-'• — Tendriamos que remontarnos a 4.000 anos antes de Jesucristo, cuando llegaron los primeros pobladores sedentà- ries quedàndose unos cuantos en las cuevas del Llobregat. Però en Capellades ya vivió muchos siglos antes el hombre de NeanderthaI y en sus caminatas, siguiendo el rio Llobregat, es probable que llegarà a Sant Boi. Los primeros núcieos de poblaciòn que se instalaron en la Costa mediterrànea, desde el Llobregat hasta Blanes, estaban habitados por la llamada tribu ibèrica de los layetanos. Ellos fundaron el pueblo. — ^Cuàl fue la primera den o m i n a c i ó n que se dio a nuestra población? — Segúnunmapaquehepodido encontrar en la Biblioteca de Catalunya, muy antiguo, el primer nombre que se dio a nuestro pueblo, y del que tenemos constància de ello, fue Rubricata, en tiempo de los romanos. El nombre primítivo se desconoce. — ^Hasta cuando se m a n t u vo el n o m b r e de Rubricata? — Probablemente hasta que llegaron los moros y l e p u s i e r o n Alcalà y Alchalano, hacia el aho 713. Al ser liberado de la ocupación musulmana, nuestro pueblo recibió el nombre de Sant Baldiri, el màrtir de Nimes, que gozaba de gran devoción por parte de las tropas que vinieron a liberar Barcelona. . — ^Cuàndo se i m p l a n t a el n o m b r e de Sant Boi? — Para entender este cambio habria que partir del hecho histórico de que Sant Boi y la zona^ del Llobregat permanece deshabitado durante parte del siglo IX como consecuencia de unas guerras con-los musulmanes al tncumplir el conde-rey de Barcejona los tratos pactados conellos. Enelahos912, e l c o n de Sufié logra fimar la paz con los musulmanes, reconstruyendo las poblaciones arrasadas y solicitando pobladores. Y creo que esta gente fue la que puso el nombre de Sant Boy, con y griega, como he podido comprobar a través de diversos documentos. Durante algunos siglos los nombres de Sant Boy y Sant Baudilio se fueron alternando, aunque con el tiempo fue tomando màs preponderància el primero. — Hasta que llego la Guerra Civil. — Efectivamente, porque durante toda la època franquista se impuso el nombre de San Baudilio. Durante la República también se cambió, denominàndose Vilabor. — A h o r a , parece que el problema del n o m b r e de esta villa ya està resuetto. — Si, en 1976, basàndose en un informe elaborado por el cronista de la Vila, Carles Marti, el Ayuntamiento aprobó que el nombre oficial era Sant Boi, tal como fue publicado en el Boletín Oficial del Estado el 3 de septiembre de 1976. — ^Cuàl es el m o m e n t o que usted considera mas esplendoroso en la historia de Sant Boi? — Para mi, el momento culmtnante comíenza a princlpios de siglo. Hay un gran entusiasmo por progresar. Es cuando se construye el Ateneu Santboià, se funda el Ateneu Familiar, etc. Es cuando màs se demuestra el patriotisme y posiblemente el momento en que exista un mayor interès por la cultura y el progreso. ^~ lY c ó m o ve el actual m o m e n t o histórico de Sant Boi? — Hombre, bien. Por suerte, en Sant Boi se ha formado ahora un grupo, l'Oreig, que es una muestra màs que me permíte adivinar un futuro bonito, porque les veo con ínquietudes y desearia que, ya que el Ateneo ha ido a menos, estos fuesen a màs y sustituyesen el vacío que se ha creado. — Una ú l t i m a cuestión, ^por q u é no se han publicado todavia sus trabajos? — Primero porque todavia no he acabado del tqdo y segundo porque yo no dispongo de medios económicos. Però me gustaria muchísimo que algun dia fuesen publicados. — Que asi sça. El pasado dia 11 de suptiembre, Diada Nacional de Catalunya, tuvo lugar la esperada Inauguración del Casal de Barrí de Camps,Blancs. Màs de 600 personasesperaban en el Casal de Barri al Presidente de la Corporaciòn Metropolitana de Barcelona, Pasqual Maragall, al de la Diputación, Antoni Dalmau y al Alcalde de Sant Boi Francesc Xavier Vila. En el transcurso de lajnauguración, Antoni Dalmau apunto que "Estos Casals son un intento de aproximación directa entre las Adminístraciones Locates y los ciudadanos en un marco democràtico": Xavier Vila constato "La importància de contar por primera vez con un centro civico abierto a todas las entidades en un barrio que hasta ahora adolecia de las mínimas condiciones para hacer cultura". La construcciòn del Casal de Barri de Camps Blancs, comenzó a principios del pasado mes de julio con un presupuesto que superaba los 41 millones de ptas., repartides de la siguiente forma: Adecuación y construcciòn del Casal 31 millones, exteriores 7 millones, mobiliario y varíos 3 millones. Esto ha significado un importante esfuerzo para las arcas muníctpales y otras instttuclones que han colaborado. Como en la mayoría de Barrios de nuestra Localidad, en Camps Blancs, se ha creado el Consell de Barri, un Consell que està en vias de consoHdación cuya presidenta es, Mari-Angeles dè la Vara. El director del Casal es una persona conocida sobradamente por los vecinos, Andrés Cuartero quien afirma que "los vecinos han recibido la inauguración del Casal de Barri con entusiasmo y una importante participación". El Casal Consta de las siguientes Secciones: Sala de Reunione^, con cabida màxima para 20 persones, que también puede ser utilizada para sala de lectura, estudioy trabajos en grupos reducidos; Bar, espaclo para dos zonas: Zona para mesas del bar Zona T.V. y lectura. Sala multiuso, que consta de botlquín, toma de tensiones, peiuquería, vacunaciones e t c . Se complementa el Casal con una Sala de Taller, una Sala Polivalente, otra de Jóvenes y la sala de audíovisuales que consta de video, diapositívas. Cine, T.V. etc... Tanto el Director del Casal, como la presidenta, Mari-Angeles de la Vara, coinciden al afirmar que "a solo un mes de la inauguración la participación del barrio es masiva, no solo por la novedad, sinó por los servicios que ofrece a las Entidades qud lienen las puertas abiertas en los locales para las reuniones que crean necesarJas, siempre y cuando se pidan con la antelación suficiente". Con respecte a los jóvenes, el Casal de Joves ya cuenta con una sala de Plng-Pong, Comícóteca y fonoteca. Participan en ella habitualmente màs de 30 jóvenes. Complementa el personal del Casal, un conserje y una animadora Sociòcultural dependiente del departamento de j u ventud del ayto. de Sant Boi. Este es el segundo Casal, después del de Casablanca, con el que cuenta Sant Boi. Dentro de muy poco seran inaugurades otros, entre ellos el de Ciudad Cooperativa el dia de la Purlsima (8 de diciembre) el de Maríanao y el de Vinyet-Moti Vell en fechas próximas. 40 ^'^ deia Puríssíma Agricultura, Comerç, Indústria 6,7 i 8 de desembre INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Patronat de la Fira de la Purlssima Can Maselleras. Carrer de Mallorca Horari: dilluns, dimecres de 10 a 1 2 1 / 2 h. i de 16a19h. al públic: divendres d e 10 a 13 1/2 h. HOTEL-RESrTAURANTE eLCAsnuLO • • • Antiguo Castillu Sani üoi de Uobrcpi (Barcelona) ASEGURE EL EXITO DE SU CELEBRACION EN UN AMBIENTE IDEAL Cubierto especial a 600 Pesetas, con derecho a piscina y mini golf Tel. 661 07 00 661 07 04 I Viure > :- I, < ,.^-V i ï ^ W i ^ Y . jU-^^jrf' j ^ ^ - v ^ ^'tr^s^. . .^-^^^ r^m^^é LA DIADA DE CATÍ ENSAI ^ ^ r ' i ' 3k w-^;<¥ •P f fSBmS^--'»'·'^^<0^^'^^ ï: .ï' 1 ^H y j ••A.-AH'fe;..»»'-'*- 1' ü' '\:- I** ytSSiíirst i*^"-^ Sit màf t' 'Srf*'' ^^H MH^ / ^ ^^^H ^"^ X m La opinión de h La vaioración política que merece a los porta' los grupos municipales del Ayuntamiento la celeb la Diada Nacional de Catalunya el pasado once de bre en Sant Boi varia en funcïón de la postura ado[ sus respectivos partides. Asl, el portavoz socialista, Javier Pérez Llorca, c muy positiva la coincidència de que los alcaldes Llobregat respaldaran los actos convocados en Sí margen de su pertenencia a un partido u otro. Pér lamenta "que no se haya podido alcanzar un acue los partidos políticos para celebrar una Diada uni nalmente, el portavoz socialista critica "el desir Convergència i Unió para propiciar convocatòria los partidos. Como partido que gobierna la Gi —aiïade— dan la impresión de que la represeni Catalunya son ellos. Javier Pérez Llorca achaca a ( cionamiento de Convergència las consecuencías resto de partidos se fueran descolgando pòster de la convocatòria. i' I>IfiM NftCIONAí . , -•• %? i i ^•ï • \ í ! 1 •j^- .^í^*^ i«l=* tkW^j ^^^^^J Josep Saavedra, portavoz del grupo muni PSUC, aclara que los concejales de su partido n nunca a este tipo de actos "porque la relación ins con el grupo que gobierna no es buena y nos par crita acudir para dar una Imagen que no se con con la realidad". Según Saavedra, como grupo n "respetamos la postura de nuestro partido de des se de la convocatòria de los actos instltucionales" voz comunista valora positivamente la actitud de tamientos del Baix Llobregat de respaldar la Diad Boi, aunque critica "la hipocresia del grupo soci Ayuntamiento que rechazó una moción que no: presentamos a flnales del ano pasado para cons comisión abierta a todos que comenzarse a prep jornada". Antoni Jordà, portavoz de Convergència I U considera que la manifestación de Sant Boi en 1E primer acto que concentro a una gran multitud pi grupos municipales e rOe ^)0r (jra lix li al •^a ríre tfiitíe (jos i'' jlsitjel iíte ciel n a(nt 3Üef sjVa t(fia ita i" mar Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia, y fue realmente unitario". Según Jordà, este aho se ha querido dar un sentido especial a la Diada porque se celebraba ese décimo aniversario. "Però nosotros creemos —manifiesta— que el Onze de Setembre el algo mas que un décimo aniversario 0 el recuerdo de una manlfestación, por mas tmportante que sea y todos coincidimos en que aquella lo fue". E! portavoz de CiU entiende que la Diada Nacional de Catalunya ha de tener un sentido de "permanente fideüdad al país y compromiso con su libertad; debemos continuar la historia y la tradición de todos los catalanes que han luchado desde 1714 por su pais". Antoni Jordà piensa que este ano se ha querido resaltar la unídad de 1976 "però esa unidad ha de traducirse en la existència de un dia para reflexionar y recordar que la unidad no solo ha de ser de un dia sinó de todo el aiio, por encima de consideraclones partidistas, luchando por un autogobierno real sin los limites ni cortapisas de los caprichos de un gobierno central". El portavoz de Alianza Popular (AP), Joan Caballé, considera que "la convocatòria para celebrar la Diada en unidad lanzada por el partido socialista que gobierna nuestra villa quedo totalmente desdibujada o fracasada porque fue un acto meramente socialista al noventa por ciento, y si no hubiera sido por los dos alcaldes que apoyaron al de Sant Boi, el del PSUC y CiU, pues creo que se vieron envueltos en la noria y no pudieron echarse atràs, no sé quién hubiera dirigido la palabra a los asistentes. Joan Caballé espera que "el grupo socialista de nuestra villa no vaya ahora a taparnos la verdad de los hechos con el acto de tarde-noche del espectàculo ya que si un programa tan costoso como el que había, con su respectivo montaje, no llega a tener asistencia (a pesar de la entrada gratuïta) hubiera sido un rotundo fracaso". Finalmente Caballé hace una referència a los gastos ocasionades ysenala:"Yaintentaremos saber el montante de la citada Diada". Viure Sant Boi LA CONTRIBUCIÓ TERRITORIAL URBANA La Contribució Territorial Urbana é^s un impost local, de caràcter reial però és gestionat per l'Estat i grava els rendiments que produeixen els béns qualificats tributàriament de naturalesa urbana, essent el seu àmbit d'aplicació el de tot el territori de l'Estat espanyol, llevat del País Basc i Navarra que tenen els seus propis règims tributaris. Tal com he dit, els Ajuntaments no tenen la gestió de l'impost que està reservada a l'Estat de tal manera que aquells han d'estar i passar per les decisions dels Organismes encarregats d'aquesia gestió, la qual, des de l'any 1980 la portaven a terme els Consorcis —Provincials i Metropolitans— per a la Gestió i Inspecció de les Contribucions Territorials, els quals, posteriorment, es van convertir en els actuals Centres de Gestió i Cooperació Tributària. Aixi mateix, per a coordinar i ajudar aquests organismes es van crear les Juntes Tècniques Territorials de Coordinació. La normativa bàsica que regula l'impost de la Contribució Territorial Urbana és en síntesi la següent: Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que va derogar l'antic Text Refós de la Contribució Territorial Urbana, aprovat per Decret del 12 de maig de 1966. També cal anomenar les Ordres Ministerials del 29 de gener, 22 de setembre de 1982Í la del 1 3 d e j u n y d e 1983. Potser l'element d'aquest impost que més discussió pot portar és, sens dubte, el valor cadastral, el qual no és altre que aquell valor tributari que l'administració dóna a un bé immoble i està integrat pel valor del sòl i el valor de la construcció. Per a determinar el valor del sòl, s'ordena en polígons al terme municipal i cadascun d'ells se'ls assigna un valor bàsic, i partint d'aquest valor bàsic, es determina el de cada parcel·la aplicant-li una sèrie de coeficients correctors que ponderen la seva situació dins del poll· gon, característiques intrinsiques i grau d'organització dels terrenys. La valoració de les construccions es prendrà atenent el seu cost actual corregit en funció de l'edat, destí i classe d'edifici. Els mòduls i els índex per a obtenir els valors de les finques incloses en el sòl subjecte a Contribució Territorial Urbana els fixa el Centre de Gestió i Cooperació Tributària cor- VÍDEO rència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona và encarregar a l'empresa, DEYPRO, S.A., l'elaboració d'aquesta revisió, i un dels fruits més trascendents i inmediats de la mateixa són les notificacions que abans he esmentat, amb les quals hom preíé posar en coneixement dels contribuents els valors i rendes cadastrals, així com les bases ímposables i liquidables per tal d'aconseguir entre d'altres coses la depuració de possibles errades als càrrecs i posteriors llistats cobratoris. responent i, en el nostre cas, aquells mòduls i índex van ser aprovats per acord del Consell de Direcció del Centre de Gestió i Cooperació Tributària. Gerència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el dia 26 de març de 1985, essent publicat l'edicte en ei Butlletí Oficial de la Província de data del 13 de maig de 1985. treball intern de formalització de les peticions de rectificació de dades, aquestes es trameten ai Centre de Gestió i Cooperació Tributària del Ministeri d'Hisenda que procedeix a fér les modificacions que estimi oportunes i a continuació emet els abonares (rebuts). La xifra total és a. l'entorn dels 30.000, corresponent al número d'unitats urbanes existents. Es preveu que els abonares es començaran a rebre pels contribuents des de finals d'octubre i fins a mitjans de desembre. El pagamentpotefectuar-se mitjançant qualsevol oficina de la Caixa de Barcelona, presentant l'abonaré (exemplar triplicat). El període de cobrament pels .abonares rebuts entre els dies 1 i 15 va des del dia 16 immediat al dia 5 del mes següent (20 dies); pels rebuts entre els dies 16 i final de mes, el període de cobrament va del dia 1 al dia 20 del mes immediatament següent. Malgrat que sigui el Centre de Gestió i Cooperació Tributària, l'organisme competent per a entendre i resoldre totes i cadascuna de les reclamacions i incidències que es puguin plantejar referents a la Contribució Territorial Urbana, l'Ajuntament, mentre va durar el període de notificacions, va establir una oficina atesa pel personal d'aquest Ajuntament i de l'empresa que va dur a terme la revisió. La finestra de participació dels Ajuntaments a la liquidació d'aquest impost es centra només a la fixació del tipus impositiu que, en el cas de Sant Boi és del 20 per 100. Com és sabut la revisió del vell Cadastre de finques urbanes era absolutament necessària i per això el Centre de Gestió i Cooperació Tributària Ge- Transcorregut el període voluntari s'inicia la via executiva, aplicant-se un recàrrec del vint per L'atenció al públic per alegacíons en relació a les notificacions de nous valors cadastrals i dades cadastrals de cada finca va restar oberta fins el dia 25 de setembre. A continuació, prevj cent. Julio Domínquez Tinent d'alcalde Àrea Econòmica ..^L*. Administrativa CLUB RECORD-2 ^ • - DIFERENTES MODALIDADES DE ALQUILER VENGA Y JUEGUE AL SÚPER BINGOSant Boi de Llobregat C/. Nou, 40-42 - Tel. 652 2714 MARISQUERIA CASA PACO INiDUSTRIAS >-.^ .^*:..^ .. TARIN S.A. CONSTRUCCIONES EN MADERA Y AUUMINIO.OBRAS.PRCfiTECTOS Y DECORACION. _,.,:; _>^AJt^ J^j^\ ^ I Í : A J SL·.à^ \ZAJ:AX^ Especialidad en pescados y mariscos Rda, San Ramon, 131 SANT BOI • CONSTRU0CIC»ES EN MADERA. • CONSTRUCTIONS • DECORACION-EBANISTERIA. • DECORATION-JOINERY. • CARPINTERIA DE • BUILD1NG OBRA. • SERIES NORMAUZADAS GR ANDES PROTECTOS: PARA HOSPITALES -> TU LOCAL DE MODA EN SANT BOI • > ) JNSTALACIONES '"^; EDIRCIOS Cf)NJUNTOS - . VIOAS k M u c i c a * * OFICIALES RESIDENC1ALES Y PALACIOS CENTHOS IN WOOD. CARPENTRY. • RECOGNISED SERIES F=OR BIG PRCUEaS: HOSPITALS BANCA HOTELES » n o t r DE COMERCIALES BANK OFFICES OFFICIAL BUILDINGS HOTELS HOUSING VlUJiS AND COMMERCIAL AREAS PALACES CENTRES C/. Raurich, 25 - Tel. 661 45 99 SANT BOI CAaE R a m o n Estruch, 1 - 7 '- Telf. (93)661 02 34 SANT BOI DE LLOBREGAT ( B a r c e l o n a ) MUROA -• • .- ... 16. SANT BOI DE LIDBREGAI. BARCELONA.TEU: 661.03A2.TEl£X 5i.BBÍlRSa-E) Viure Sant Boi El Servicio psicopedagógico presta una tarea de prevención • ^ ^ ; ; í ^ » K - V . ; -. EL SERVICIO MUNICIPAL DE ASESORAMIENTO PSICOPEDAGÓGICO Un Servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico trabaja desde hace mas de cuatro anos en los colegios de Sant Boi con el objetivo de ayudar a los ninos que presentan mayores dificultades de aprendizaje y asesorar a los profesores sobre temas específicos. . Hace ya cuatro anos funciona en Sant Boi un servicio munici' p a l de asesoramiento psicopedagógico. Este centro atiende a los 16 colegios públicos exis-, tantes en nuestra localidad. Desde el momento que se puso en marcha también empezó a atender a la par un colegio publico de Santa Coloma de Cervelló. Este equipo psicopedagógico està compuesto por cinco personas, Marta Olívàn, Manuel Seguer, Montserrat Rossell, Maite Marrodàn y Eulàlia Bassedas, Esta última es-la encargada de coordinar el equipo de Servicio psicopedagógico de estos colegios santboianos. Concretamente en diciembre del 80 nace este equipo a raiz de la aprobación por parte del ayuntamiento de un proyecto de trabajo presentado por un grupo de investigación en psicopedagogía de !a facultad de Psicologia de la Universidad de Barcelona. A partir de la formación de este servicio se creo un convenio entre ei ayuntamiento de Sant Boi y la Universidad de Barcelona. Actualmente este servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico està homolo- VÍDEO CLUB gado gradualmente por el Depai tamento de Ensetianza de la Generalitat de Catalunya, debido a la firma de un convenio entre el ayuntamiento de Sant Boi y la Dirección General de Enseiïanza Primària del Departamento de Ensenanza de la Generalitat. Según Eulàlia Bassedas la falta de personal y material, V medios, en general no es ni mas ni menos que "el reparto de la misèria". Cinco personas solo son muy pocas personas para iratar los 16 colegios públicos de Sant Boi. Parece ser que, como siempre, el problema es el de la falta de dinero y presupuesto. Una labor de prevención Este servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico actua en los colegios de forma regular y global una vez a la semana. El trabajo especifico de este equipo en los colegios se resumiria en dos lineas bàsicas; la primera que seria el diagnostico, orientación y seguimiento de los ninos que presentan diferencies de aprendízaje, y la segunda seria mas a nivel teórico con profesores so- bre temas especificos. Lo que hay que decir es que la labor de este servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico es, sobre todo, de prevención según Eulàlia Bassedas "porque se intenta ir a la base de los problemas para sabeF por dónde van las cosas". Continua diciendo "nosotros entendemos la prevención trabajando, sobre todo, con los niíiüs màs pequenos, es decir, de parvulario o cicló inicial — de 4 a 8 aiïos—. Asimismo no hay que desligar los aspectos pedagógicos ya que pensamos que los colegios pueden dar mucha ayuda". Eulàlia Bassedas hace hincapié en que es necesario que se puedan adoptar ayudas para los ninos con dificultades que comporte el no sacarlos de su circulo para que no empeore su problema. Esta prevención bien llevada a cabo conlleva que los clravales atendidos en las aulas especiales, desde pequeiios puedan màs adelante reincorporarse a unas clases normalesEn principio de lo que se trata es de que la mayor parte de los problemas puedan solventarse en el mismo centro educativo. Problemas de integración Según !a coordinadora del equipo de asesoramiento psicopedagógico Eulàlia Bassedas los problemas màs concretes que se dan en nuestra población son los de la integración de familias emigrades que viven en un entomo que no es el suyo inicial, asi como el problema del paro. Todo ello indirectamente repercute sobre el niho. "La historia que ha tenido este pueblo a nivel de la gran emigración que hubo en los anos 60-70 comporta un desarraigo por parte de las familias. Familias que han tenido que trasladarse de su lugar de origen. Signifjcando ello un cambio que a nivel social comporta dificultades. Todo esto los ninos lo notan. Como también notan los problemas generades por el paro". Es también Eulàlia quien dice "hemos de partir de la base de que el nivel socio-cultural de la mayoria de las familias que hay en el pueblo de Sant Boi es muy determinado. Esto comporta que el colegio se tenga que poner, a veces, a tono con este nivel. Este hecho choca con los programas reales del colegio que, en ocasiones, son duros y cuesta que los puedan seguir". El resultado general da un problema de lenguaje en algunos de los ninos de estos colegios públicos de Sant Boi. Existen generalmente problemas de dificultad de pronunciación, según Eulàlia Bassedas, "porque el lenguaje se utiliza poco dentro de las familias,' y eso comporta que dentro del colegio todo lo referente a escritura o lectura cuesta a los ninos". Lo cierto es que solo algu.nos colegios públicos de Sant Boi ^^aurick E n c o n t r a r à la m o d a l i d a d d e a l q u i l e r q u e usted desee. SANT BOI DE LLOBREGAT (Barcetonal C . Rauricli. 23 TeH. B54 55 0 ? ^iPAMiBr \ ER R II O OR R II S M E V i N TTE C/ EuSebio Güell 22 lel 654 0 6 0 0 SANT BOI DE LLOBREGAT cuentan con aulas de educación especial y con profesores de soporte. Los atienden todos ellos con un único objetivo: que los ninos con problemas de algun tipo puedan sertratados.durante unas horas determinadas y de forma especial, es decir, con un tipo de educación mas reeducativa. La realidad de este servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico es poder ver realizados una sèrie de proyectos "conseguir intentar dotar con màs recursos los colegios de Sant Boi, así como conseguir una colaboraciòn entre todos los colegios públicos de Saní Boi". Dos centros de FP de Sant Boi también cuentan con los servicios de un psicólogo Jordi Moncosi es el pàícólogo encargado de asesorar en temas pedagógicos y psicológicos dos centros de Formación Profesional de Sant Boi; el de Campsblancs V el de Marianao. El modelo de asesoramiento va dirigido a alumnos, profesores, íncluso a personal no docente. Jordi Moncosi nos comentaba "aunque lo ideal seria que los chicos fueran directamente al psicólogo lo que pasa muchas veces es que el problema quien l o v i ve es el profesor. Es por eso que es él quien lo envia al psicólogo". Los problemas por los que en general estos chicos son enviades al psicólogo suelen ser, o bien por los de conducta, o bien por dificultades de aprendizaje. También Jordi Moncosi coincide con Eulàlia Bassedas al afirmar que el e n t o m o inftuye en los problemas de los chicos. "La causa de los problemas en las dificultades de aprendizaje las trendríamos que encontrar en el medio, en la familia, en el ba- rrio. Estos chicos normalmente pàrten de un medio bastante desfavorable. Però, por otra parte, el colegio —yo pienso— que muchas veces no hace una adecuación de programas sufíciente para que estos chicos encuentren unas asignaturas, un lenguaje asequible a ellos". Tanto el equipo psicopedagógico de EGB como Jordi Moncosi, psicólogo de F.P. tienen la mísma tarea. "La única diferencia es la referida a la edad de los alumnos". Es Jordi quien nos-comenta que "ellos se dírigen, sobre todo al cicló Inicial por considerar que es tarea de prevención a este nivel. Y, en cambio yo trato con chicos que, de alguna manera, ya estan al final de su inicio educativo, O sea, que el tratar con adolescentes es muy diferente porque los adolescentes tienen voluntad pròpia, Ellos han de decidir si quíeren ver al psicólogo o no. Tienen que encontrar un motivo personal para hacerlo". PADRÓ MUNICIPAL De l·l al 15 d'octubre hi haurà l'exposició de! Padró Municipal per fer les consultes pertinents, inclusió, exclusió o modificació, de les dades de l'esmentai Padró. Podran fer-ho a les oficines niunicipals d'ESTADlSTICA, a la planta baixa de l'Ajuntament, de 9,30 a 1,30 del mati i de 4,00 a 8,00 de la tarda. Es obligació de iot ciutadà figurar inscrit al Padró Municipal d'Habitants del seu Municipi. Z o o ACUARIUM TODO EN ANIMALES DOMESTICOS • PECES TROPICALES PLANTAS ACUARIO Y C / . I n d ú s t r i a , 62 AVES S A N T BOI L L O B R E G A T viure bant Boi Mejoras escolares realizadas por el Ayüntamiento El Avuntamiento de Sant Boi ha hecho un gran esfuerzo para asumir Las Escuelas Públicas de Sant Boi, especialmente las mas antiguas, tienen graves deficiencias de estructura. Según establece ta ley corresponde subsanarlas a la Generalitatque debe reallzar la Inversión necesaria para su remodelaciòn y mejora. El Ayüntamiento, de una forma periòdica y sistemàtica ha venido reclamando a la Generalitat la real.ización de estasobras, al menos las mas urgentes, no habiendo obtenido en la mayoria de los casos nada mas que promesas de realización en un futura que nunca llega. Para meiorj'ustificar las nece- sidades de las Escuelaç, el Ayüntamiento el pasado ano 1985 encargó al equipo de Arquitectes Balari-Bastardas, expertos en construcciones escolares, la realización de un estudio arquitectónico en profundidad de la situación de cada uno de los edificios escolares, con especificación de urgencias, prioridades y costes aproximados de las obras a realizar, una copia de cuyo estudio fue entregada en su dia, al Qap dels Serveis Territorials del Baix Llobregat de la Conselleria de Ensenyament de la Generalitat. Sin dejar de reconocer las necesidades de las Escuelas de to con la participación de los Directores de Escuelas priorizaron una sèrie de obras, que se valoraron. Dado su elevado coste, el Ayüntamiento solicita al B.C.L. un crédito de 6.000.000 de ptas. y negocio con el INEM algunas obras escolares urgentes que esta cantidad fuera únjcamente para materiales y ellos Sant Boi que del estudio se des- subvencionaran la mano de prenden, la Generalitat no ha obra, por lo que las obras que se dado ninguha respuesta afir- realizan ascienden a unos mativa a las peticiones del 9.000.000 de ptas. invirtléndose Ayüntamiento, limítàndose a ademàs parte del presupuesto argumentar que tiene otras ordinario de Ensenanza; y se ha prioridades entre las que no es- distribuido-de la siguiente fortà Sant Boi. ma: Ante ello, conscients el Escuela Pública Ciudad Ayüntamiento de que algunas Cooperativa de las deficiencias no admitian Obras realizadas: espera, decidió hacer un esProyecto de red de suminisfuerzo sustituyendo a la Gene- tro de agua y saneamiento verralitat en la realización de aque- tical (es decir, poner de nuevo llas obras urgentes que dentro toda la red de suministro de de la limitación de sus recursos, agua) pudiese asumir. Para ello del esRemodelaciòn de la Instalatudio Balari-Bastardas, los ser- ción elèctrica. vicios técnicos de! AyuntamienArrimadero ceràmica en au- las y pasíllos. Repaso de la carpinterja metàlica. Pintura general del edificio principal. Escuela Pública Milà Gelabert Obras realizadas: Sustitución de todos los armarios empotrados en aulas y pasillos. Escuela Pública La Pa re I la da Obra realizadas: Sustitución del cielo raso del aulario (ocho aulas, pasillos y servicios). Previsión hasta final de ano: Rehabilitación de los vestuarios. Pintura cuatro aulas, cocina y comedor. E.P. Fernàndez Lara Coíocación de rejas de seguridad en un pabellón. Sustitución puerta corredera. Pintura de parte del centro. E.P. Marianao Sustitución puertas correderas. Sustitución placas falso techo preescolar. E.P. Amat Verdú Sustitución puerta metàlica entradaE.P. Benvíure Obras mejora en los lavabos. Reparación de un muro exterior. Pintura y revocado general del Centro. E.P. El Fènix Pintura general del Centro. E.P. Luis Castells Pintura general del centro E.P. Rafael de Casanova Cimentación para la instala- ción de una "caracola" (edificio prefabricado de dos aulas y servicios). Ademàs de estàs obras el Ayüntamiento està realizando durante todo el ano las de mantenimiento que le corresponden, que van a cargo del presupuesto ordinario de la Concej'alía de Ensenanza. Finalmente hemos de ínfor. mar también, que, como única aportación de la Generalitat —puesto que ningún "RAM" (reformas acondicionamiento y mejoras) ha sido concedido este ano a Sant Boi— nos ha sido concedida la cantidad de 2.500,000 de Pts. para la realización de 10 "obras menores" de 250.000 Pts. cada una; que, aunque poco, serviran para atender, dentro también del ano 86, algunas obras de las necesidades que aún no han podido ser atendidas con el proyecto de inversionesllevado acabo por el Ayüntamiento. Asimismo, y debido al retraso en la entrega de la obra de la nueva escuela "Antoni Tàpies", que se realizó el dia 15 de septiembre (fecha del inicio del curso), el Ayüntamiento tuvo que asumir toda la parte organizativa (traslado y coíocación del mobiliario, instalación de pizarras, etc.) para que esta escuela entrarà en funcionamiento lo antes posible, cuando el dia 15 la Generalitat deberia haber entregado la escuela totalmente equipada y a punto para la puesta en marcha. Joan Antoni Sanz Tinent d'Alcalde de TÀrea de Serveis Personals (Ensenyament). Cinema .^-^ .52 19^0^. S •^/'fSiS-fSO • ç^\^ SABADO 4 DOMINGO 5 INAUGURACION DE LA NUEVA SALA CINEMATOGRÀFICA TOTALMENTE REFORMADA iSALVESE QUIEN PUEDA! D S « (rcnU (FF.CCJ SANT BOI DOIVIINGO TARDE,12 DE OCTUBRE DISCO FUNKY PARTY ESPECIAL FUNKYNOMANOS A 12 HORAS DE CINE DE HUMOR » *7PELICULAS 7 * ^ VIERNES 10 Octubre de 1.986 TARDÉ A PARTIR DE LAS 6 con la proyeccion de las siguientes películas : LA CORTE DEL FARAON "IR A PERDERLO • • Y PERDERSE - LOCA JUERGA TROPICAL -VACIONES EUROPEAS - L I O EN RIO - Y TORRES I BACES -SE INFIEL Y NO MIRES CON QUIEN - SOY O NO SOY OBSEQUIO DE CAVA NUESTROS PROXIMOS . €/ca //'/^, ESTRENOS: el devorador del océano . a^a/íf/^ e\ Querrero americano o c/^^^s-jgé' àguila de acero . ^c€^f-^ karate kid II LOS PLASTICOS U.S.A. MAS BAILADOS EN PRIMÍCIA DE GATER IMPORT San Miguel, 5 Tel. 315 33 46 08003 BARCELONA / DISCOS DE REGALO! GENUINO RITMO AMERICAND EN GATER SI NO VIENÈS LO TIENES NEGRO^ SI VIENÈS TAMBIÉN O.K. TE ESPERAMOS FUNKYCOCOS.