Viure Sant Boi 19860901 - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Anuncio
o
o
>,
El Baix Llobregat va celebrar
la Diada a Sant Boi
M i l e r s de persones i diverses p e r s o n a l i t a t s p o l í t i q u e s es van concentrar a la Plaça Catalunya
Representants de tots els
ajuntaments del Baix Llobregat es van trobar el proppassat n de setembre a Sant
Boi per commemorar el desè
aniversari de la primera Diada Nacional de Catalunya celebrada en llibertat el 1976.
Milers de persones procedents de tota la geografia de
la comarca es van concentrar a la tarda a la plaça de
Catalunya, el mateix marc
que va acollir fa deu anys
cent mil persones per cridar:
"Llibertat, amnistia i Estatut
d'Autonomia".
Des d'aleshores fins el
passat Onze de Setembre,
no s'havia enregistrat una
. manifestació tan multitudinària a la nostra població.
Aquest acte polític fou
presidit pels alcaldes del
Baix Llobregat i va comptar
amb la presència de destacats dirigents del Partit dels
Socialistes de Catalunya
(PSC-PSOEJ, únic partit que
va donar suport a la celebració de la Diada a Sant Boi,
malgrat els esforços dels
ajuntaments de la comarca
perquè la convovatòria fos
unitària.
Els oradors van assenyalar la necessitat que la Diada
del proper any se celebri
amb la participació de tots
els partits polítics catalans.
L'acte va ser presentat per
l'escriptor i ex-regidor de
l'Ajuntament de Cornellà
Ignasi Riera, qui, després dç
subratllar que "aquesta no
és una trobada nostàlgica,
sinó la presentació d'una comarca plural", va recordar,
entre aplaudiments. Salvador Allende i Pablo Neruda.
El primer en prendre la paraula va ser Antoni Tugas
(CiU), batlle de Sant Climent
de Llobregat, que va llegir un
text elaborat conjuntament
pels ajuntaments del Baix
Llobregat i que reproduïm
íntegrament en aquesta mateixa plana.
- Francesc Baltasar, batlle
comunista de Sant Feliu, va
dir que "els ajuntaments no
estem per fer d'avantguarda
perquè no ens deixen" i va
arremetre contra Madrid I la
Generalitat "perquè, als poders locals, ens continuen
afeblint i els hem de recordar
que nosaltres també som
Administració". Xavier Vila,
batlle socialista de Sant Boi,
va tancar el torn dels parlaments. "Hauríem volgut—va
dir—
que
el
contingut
d'aquest acte l'haguessin
fixat els partits polítics de
forma unitària i plural, però
no ha estat així". Vila va afegir: "És evident que els ciutadans de Catalunya volen que
el Govern de Madrid i el de
Pujol s'entenguin i garanteixin així el progrés, tant de
Catalunya com de l'Estat espanyol". També va assenyalar que Catalunya no va massa bé i va centrar les causes
"en l'absència d'un projecte
polític que entusiasmi el
païs".
El batlle de Sant Boi va
confessar que està personalment convençut que, "amb
un govern de progrés a la
Generalitat, les coses anirien
millor per a Catalunya". Finalment,
va votar
per
construir una alternativa de
progrés, d'empenta, de força renovadora i de creació".
L'acte polític va cloure
amb el cant d'Els Segadors,
dirigit com fa deu anys per
Oriol Martorell. Poc després,
els congregats a la plaça es
van dirigir cap a la Muntanyeta, on van oferir un
concert Joaquín Sabina, Maria del Mar Bonet, Paco de
Lücía i el grup valencià Al
Tall.
Al matí, els batlles i autoritats assistents, entre les
quals es trobaven el primer
secretari del PSC, Raimon
Obiols, el president de la
Corporació
Metropolitana
de Barcelona i alcalde de
Barcelona, Pasqual Maragall, i el president de la Diputació, Antoni Dalmau, van fer
la tradicional ofrena floral a
la tomba de Rafael Casanova
a l'església de Sant Baldiri,
Pocdesprés, es va inaugurar
el Casal de Barri Casablanca.
TEXT CONJUNT DELS
AJUNTAMENTS DE LA COMARCA
La commemoració de la diada de l'Onze de setembre, la
nosta Diada Nacional, revesteix enguany una especial significació ja que es compleixen deu anys de la celebració de
la primera Diada pre-democràtica de 1976, que reuní en
aquesta plaça de Catalunya de Sant Boi unes cent mil persones, les quals albiraven amb esperança el final d'una
llarga agonia de silenci i temor que durava des de feia quaranta anys.
Aquell dia, totes les forces polítiques que lluitaven
unides per assolir la democràcia a l'Estat Espanyol i reivindicaven les llibertats de Catalunya celebraren conjuntament la Diada. Saní Boi se sent orgullosa d'haver estat el
marc en què es desen volupà aquell acte, que significà una
fita en la lluita per la llibertat i la democràcia. Igualment, se
sent orgullosa de conservar la tomba del nostre heroi nacional Rafael Casanova.
Rafael Casanova, Conselleren Cap del Consell de Cent,
és un exemple de com,^lfront dels ajuntaments, dels municipis, es duu a terme una tasca d'alliberament i solidaritat
ciutadana. Durant aquesta dècada, els actuals ajuntaments
han demostrat que són escola d'aquesta solidaritat, a més
de peça fonamental en la consolidació de la democràcia.
Els ajuntaments del Baix Llobregat, en contacte directe
amb les demandes populars de la comarca, hem volgutretrobar aquest esperit unitari dins de la pluralitat política, de
la qual —em permeto de dir-ho sincerament— creiem ser
una bona mostra. Per això, posem les nostres Institucions
municipals com a marc, com a escenari per desen volupar la
celebració del desè aniversari de la Diada de 1976 oferint,
l'Onze de setembre d'enguany, a totes les forces polítiques i
sindicals la plataforma des de la qual cada col·lectiu manifesti el seu sentiment, el seu projecte per a aquesta Catalunya de tots, tenint com a base comuna el servei al nostre poble i l'actitud democràtica que significa el respecte a la diversitat d'opcions.
Esperem que el proper any aquesta plataforma sigui
aprofitada per tots, ja que nosaltres continuarem oferint
aquest marc institucional per a les pròximes celebracions.
La comarca del Baix Llobregatés un reflex de la convivència de Catalunya. En ella es barreja la vida agrícola i la
industrial, nuclis històrics que sobrepassen el mil·lenni i
barris que sorgeixen de l'expansió incontrolada dels anys
60.1,sobretot, en ella conflueixen catalans de diverses procedències; catalans que se senten units en la consecució
d'una Catalunya solidària que ha de ser —ambparaules del
nostre conciutadà Ignasi Riera— "de tothom i per a tothom, un espai serè de convivència garantida".
Els Alcaldes aquí presents, que el 1976 demaràrem, juntament amb la nombrosa massa de cent mil persones, "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", et recobrament
de les nostres Institucions —Generalitat i Parlament— i el
retorn del nostre president Tarradellas, volem, aquesta
Diada de 1986, deu anys després, recolzar-nos en aquest
passat immediat, queja és història, per treballar un futur de
progrés en què les potencialitats de Catalunya —iniciativa,
vigor, il·lusió i esforç— es facin realitat.
Viure Sant Boi
Exposicions a Can Masallera
dels anys 30 es va caracteritzar per una important vida
cultural en relació amb el seu
nombre cfhabitants. Les entitats culturals de tota mena
eren molt nombroses i s'organitzaven molts actes. Va
ser cabdal en aquest terreny
l'activitat desplegada pels
ateneus de la ciutat, là Biblioteca Popular, el Centre Català i el Casal d'Esquerres entre d'altres.
El centre municipal "Can
Masellera" allotja
durant
aquests dies tres exposicions; que poden visitar-se
de deu a una del niati i de
quatre a vuit de la tarda,
La primera d'elles consisteix en una visió retrospectiva de "Sant Boi als anys 30";
una altra presenta una ampla panoràmica dels parcs
metropolitans i la tercera
sintetitza la història de les
Diades Nacionals de Catalunya des de 1976.
El Sant Bot dels anys 30,
lluny encara de l'important
creixement industrial i demogràfic que experimentaria als 60, era una vila marcadament rural i agrícola, amb
una població de 6.000 habitants que s'aplegaven al voltant del riu Üobregat.
Al Sant Boi dels anys 30,
l'agricultura era la principal
activitat econòmica. La propietat de la terra estava majoritàriament en mans de
grans propietaris barcelonins, mentre que els santboians que treballaven la terra eren en general jornalers,
la qual cosa va ser el principal ferment dels conflictes
socials que es van produir a
la nostra població.
A nivell esportiu, l'activitat també era prou important
i destacava la gran i arrelada
afició pel rugby, esport del
qual Sant Boi va tenir el primer club de tota Espanya, la
"Uniòn Deportiva Samboyana", creada l'any 1921.
Els parcs m e t r o p o l i t a n s
Un altre focus de tensions
va tenir relació amb la política eclesiàstica portada a
terme pels governs de la II
República i amb els consegüents enfrontaments entre
les esquerres i les dretes
reaccionàries. A Sant Boi, es
van produir alguns brots
d'anticlericalisme, que van
culminar amb l'incendi de
l'església pocs dies abans de
l'aixecament militar del 18
de juliol.
En aquells temps, el comerç era només d'abast local, dirigit a l'autoconsum,
mentre que la indústria, encara poc important, naixia al
voltant, principalment, dels
sectors tèxtil i de la construcció.
L'ensenyament i la cultura, en el seu nou nivell més
alt, arribaven a les capes
més privilegiades de la societat, mentre la majoria de
la població només gaudia de
la instrucció més elemental, i
sempre amb el problema
que representava la manca
d'escoles.
Malgrat això, el Sant Boi
Pel que fa als parcs metropolitans, aquests són grans
espais verds destinats a
atendre les demandes socials d'esbarjo i pràctica
esportiva a l'aire lliure, que
comporten una millora de la
qualitat de vida urbana i
conformen una escala intermèdia entre el jardi o la plaça
urbana i l'espai natural de tipus forestal. Els parcs''metropolitans, encara que es localitzin generalment en un
sol terme municipal, per la
seva grandària, accessibilitat i conjunt de dotacions,
compleixen un servei no solament als municipis, sinó
també supramunicípal.
Al Baix Llobregat, la Corporació Metropolitana de
Barcelona té plantejades actuacions en parcs tan importants com el de la Muntanyeta a Sant Boi, £1 Castell a Castelldefels, La Roca-Can Llonc
a Gavà, Central à Sant Vicenç dels Horts, Colònia Güell a
Santa Coloma de Cervelló,
Parc del Prat de Llobregat, la
Fontsantaa Sant Joan Despi,
Can Mercader a Cornellà,
Can Cervera a Esplugues i
Les Planes a L'Hospitalet.
Coincidint amb la presència d'aquestes dues exposicions a Can Masellera l'Ajuntament de Sant Boi té previst
iniciar un cicle de visites I
conferències per a estudiants i persones interessades a conèixer la història
de Sant Boi i el futur dels
parcs metropolitans.
La Muntanyeta serà un a u t è n t i c p u l m ó de t o t a la comarca
La Muntanyeta, lín gran projecte de futur
L'Ajuntament de Sant Boi va
inaugurar "simbòlicament" el
passat 11 de setembre, el parc
de la Muntanyeta amb la celebració d'un festival de música
en què intervingueren Paco de
Lucia, Maria del Mar Bonet, Joaqutn Sabina i el grup valencià Al
Tall.
Es calcula que més de 15.000
persones van assistir a la Muntanyeta mentre es desenvolupaven les actuacions musicals.
A l'entrada del solar, la Corporació Metropolitana de Barcelona va instal·lar una interessant
exposició sobre parcs metropolitans.
La Muntanyeta té una superfície de 35 hectàreas, Antigament, aquesta zona era coneguda com la pineda de Can Puig;
ara és un solar erm.
En
un
futur
imminent,
aquests terrenys es convertiran
en un parc metropolità, autèntic
pulmó de tota la comarca. La seva situació, al mateix centre de
la població, contribuirà d'una
manera definitiva a la cohesió
tant urbanística com civica i social, de lots els barris i convertirà Sant Boi, en la propera dècada, en un pol d'atracció comarcal.
El futur disseny del parc, l'està enllestint un equip de tècnics
dirigits per l'arquitecte Miquel
Roa, a qui es deu l'actual estructura de la plaça de Catalunya.
Segons Mercè Sala, Vicepresidenta de la Corporació
Metropolitana de Barcelona, "si
els arquitectes que realitzen el
projecte van ràpids, crec que
les obres poden començar
abans que acabi l'any". Els terrenys de la Muntanyeta ja són
pràcticament tots, de titularidad pública. "En el pressupost
de la Corporació està previst
per a aquest any, ja es té en
compte la possibilitat de l'inici
de les obres", assegura Mercè
Sala.
Segons l'avantprojecte en
qué es treballa, el futur parc de
la Muntanyeta tindrà dues
àrees clarament diferenciades.
La zona nord tindrà un tractament de bosc urbà, que es vuerà afovorit per un lleuger pendent. La plantació serà d'alzines, roures i pins per configurar un paisatge de bosc mediterrani.
La zona sud, caracteritzada
pér la major suavitat del p e n - '
dent, tindrà un tractament diferent, basat en la construcció de
jardins i la creació d'espais
oberts per a jocs i espectacles
públics.
Està
prevista
la
construcció de dos petits llacs i
d'altres elements, com un edifici singular, que podria ser un
auditori, un teatre o un complex
de múltiples usos.
Grace, S.A.
En definitiva, la Muntanyeta
és un gran projecte de futur que
Sant Boi veurà desenvolupar
els propers deu anys i que configurarà una ciutat harmoniosa
on sigui més agradable de
viure.
BAR - R E S T A U R A N T E
Av. Riera Fonollar, 12
Tel. 661-22-00
SANT BOI DE LLOBREGAT
(Barcelona)
Saló Bodes i Banquets
Cobert diari a 450 Ptes.
Excel·lent Servei de Taula
PL Ajuntament, 21-Tel. 661 10 57
GRACE
Sant Boi de Llobregat
RESTAURANT
DOOÒ
LA TIETA
C ; . V t R M E L L , N . 2 1 baixos \ ZONA
PI. Ajuntament, 7 i 8 - X
654 64 64
SANT BOI DE LLOBREGAT
TEL.
654 45 B6
VIANANTI
SANÍ
BQI
OE
LLOBREGAT
^iure Sant Boi
Vila Tous:
Camps Blancs ya tiene
su Casal de Barri
•»•
Un estudioso de la historia de Sant Boi
Jaume Vila Tous nació en
Sant Boi hace 70 aiios. Siendo
nino, en una de las excursiones
del colegio a la Montana de
Sant Ramon, Jaume pregunto a
su maestro por qué en la montaiia se encontraban mezcladas
piedras y tierra de colores y
cualidades totalmente diferéntes. La respuesta del profesor
sembro la inquietud en su avispado alumno: "la historia de la
montana de Sant Ramon, al
igual que la personalidad de
Sant Boi, nos son desconocidas
y, segun me han dicho, no han
sido todavia escritas". Desde
aquel momento, Jaume Vila
Tous considero que tenia la
obligación de esforzarse al màx i m a para llegar a conocer la
verdadera historia de-su pueblo
y dejar constància escrita de
ello. Era el ano 1925.
^~ iQué estaJíacimiíÍQ^aho"r^ Vila Tous? ' .
— Estoy trabaj'ando en la ilusión de mi vida: dejar escrita la
historia geològica de Sant Boi y
sus habitantes. Esto me ha llevado una faena enorme, mas
que nada debido a que en los
aiios treinta y cuarenta todas
las teorias que hasta entonces
existian han sido cambiadas.
Han aparecido nuevas técnicas
y muchas de las cosas que se
decían sobre la formación de la
tierra han resultado erróneas,
de manera que es la tercera vez
que me veo obligado a eçcribir
la historia de Sant Boi.
— Sin e m b a r g o , usted no
se ha l i m i t a d o solo a escribir.
Su colección de fotografías es
una autèntica jova històrica.
— Efectivamente, porque mi
objetivo no ha sido solo dejar
constància escrita de la historia
de Sant Boi sinó también, en la
medida de lo posibie, gràfica.
Mi archivo fotogràfico, de unas
tres mil fotografias, creo que es
un fiel testimonio visual de cómo era nuestro pueblo y los
cambios que se han ido produciendo, tanto en los aspectos
urbanisticos como en la vida de
los santboianos, desde mediados del pasado siglo hasta ahora.
— ^Qué ha t e n i d o para ust e d mas Interès de t o d o s los
aspectos hlstóricos que ha Ido
descubriendo de la historia de
Sant Boi?
— Sin duda, conocer los
carnbios que se han experimentado. He encontrado la respuesta a la pregunta que de pequeiio
formulé a mi maestro sobre
cuàntos aiios tenia y cómo se
había formado la montana de
Sant Ramon.
— ^Y cómo V cuàndo ocurrió este hecho?
— Tendriamos que situarnos
en la era primària, El centro de
Catalunya es mar; no existen
•los Pirineos ni las montahas de
Europa. Al final de esta era primària, al formarse las Cordilleras Hercinianas es cuando se
forma toda la Costa Brava que
abarca la montaiïa del Tibidabo
V forma las de Sant Boi hasta
Sant Antoni. Otro ramal comprende desde Montjüc y sigue
hasta Menorca, naciendo en
aquellos momentos el rio Llobregat.
— 0 sea, que la montana d e .
Sant Ramon se f o r m ó antes
que los Pirineos.
— Efectivamente, porque los
Pirineos no se formaron hasta
mucho después, en la era terciària, Tampoco existia la montana de Montserrat que se origina a finales de la era terciària al
producirse unas grandes convülsiones que cambiaron toda
la geografia, quedando el mar
tal como es ahora, aunque no
exactamente. En un principio
de Cornellà a Sant Boi solo existian montahas y en una nueva
sacudida, que coincide con los
volcanes de Olot, volvió a abrirse de nuevo paso el mar hasta
los pies de Martorell.
— í Y c ó m o queda entonces
Sant Boi?
— Sant Boi en ese momento
es precioso porque estaba
completamente rodeado de
mar. Anos después se produjeron otras convulsiones y todo
quedo cubierto por el agua, induïda !a montana de Sant Ramon V Barcelona, excepto Montjuïc que quedo como una isla.
Por esc es frecuente encontrar
restos marinos en nuestras
montahas.
— ^En qué m o m e n t o podem o s situar la presencia d e l
hombre?
: t ^ j . • ^-'•
— Tendriamos que remontarnos a 4.000 anos antes de Jesucristo, cuando llegaron los
primeros pobladores sedentà-
ries quedàndose unos cuantos
en las cuevas del Llobregat. Però en Capellades ya vivió muchos siglos antes el hombre de
NeanderthaI y en sus caminatas, siguiendo el rio Llobregat,
es probable que llegarà a Sant
Boi.
Los primeros núcieos de poblaciòn que se instalaron en la
Costa mediterrànea, desde el
Llobregat hasta Blanes, estaban habitados por la llamada tribu ibèrica de los layetanos.
Ellos fundaron el pueblo.
— ^Cuàl fue la primera den o m i n a c i ó n que se dio a nuestra población?
— Segúnunmapaquehepodido encontrar en la Biblioteca
de Catalunya, muy antiguo, el
primer nombre que se dio a
nuestro pueblo, y del que tenemos constància de ello, fue Rubricata, en tiempo de los romanos. El nombre primítivo se desconoce.
— ^Hasta cuando se m a n t u vo el n o m b r e de Rubricata?
— Probablemente hasta que
llegaron los moros y l e p u s i e r o n
Alcalà y Alchalano, hacia el aho
713. Al ser liberado de la ocupación musulmana, nuestro pueblo recibió el nombre de Sant
Baldiri, el màrtir de Nimes, que
gozaba de gran devoción por
parte de las tropas que vinieron
a liberar Barcelona. .
— ^Cuàndo se i m p l a n t a el
n o m b r e de Sant Boi?
— Para entender este cambio habria que partir del hecho
histórico de que Sant Boi y la zona^ del Llobregat permanece
deshabitado durante parte del
siglo IX como consecuencia de
unas guerras con-los musulmanes al tncumplir el conde-rey de
Barcejona los tratos pactados
conellos. Enelahos912, e l c o n de Sufié logra fimar la paz con
los musulmanes, reconstruyendo las poblaciones arrasadas y
solicitando pobladores. Y creo
que esta gente fue la que puso
el nombre de Sant Boy, con y
griega, como he podido comprobar a través de diversos documentos.
Durante algunos siglos los
nombres de Sant Boy y Sant
Baudilio se fueron alternando,
aunque con el tiempo fue tomando màs preponderància el
primero.
— Hasta que llego la Guerra
Civil.
— Efectivamente,
porque
durante toda la època franquista se impuso el nombre de San
Baudilio. Durante la República
también se cambió, denominàndose Vilabor.
— A h o r a , parece que el problema del n o m b r e de esta villa
ya està resuetto.
— Si, en 1976, basàndose en
un informe elaborado por el
cronista de la Vila, Carles Marti,
el Ayuntamiento aprobó que el
nombre oficial era Sant Boi, tal
como fue publicado en el Boletín Oficial del Estado el 3 de
septiembre de 1976.
— ^Cuàl es el m o m e n t o que
usted considera mas esplendoroso en la historia de Sant
Boi?
— Para mi, el momento culmtnante comíenza a princlpios
de siglo. Hay un gran entusiasmo por progresar. Es cuando se
construye el Ateneu Santboià,
se funda el Ateneu Familiar, etc.
Es cuando màs se demuestra el
patriotisme y posiblemente el
momento en que exista un mayor interès por la cultura y el
progreso.
^~ lY c ó m o ve el actual m o m e n t o histórico de Sant Boi?
— Hombre, bien. Por suerte,
en Sant Boi se ha formado ahora un grupo, l'Oreig, que es una
muestra màs que me permíte
adivinar un futuro bonito, porque les veo con ínquietudes y
desearia que, ya que el Ateneo
ha ido a menos, estos fuesen a
màs y sustituyesen el vacío que
se ha creado.
— Una ú l t i m a
cuestión,
^por q u é no se han publicado
todavia sus trabajos?
— Primero porque todavia
no he acabado del tqdo y segundo porque yo no dispongo
de medios económicos. Però
me gustaria muchísimo que
algun dia fuesen publicados.
— Que asi sça.
El pasado dia 11 de suptiembre, Diada Nacional de Catalunya, tuvo lugar la esperada Inauguración del Casal de Barrí de
Camps,Blancs.
Màs de 600 personasesperaban en el Casal de Barri al Presidente de la Corporaciòn Metropolitana de Barcelona, Pasqual
Maragall, al de la Diputación, Antoni Dalmau y al Alcalde de
Sant Boi Francesc Xavier Vila. En el transcurso de lajnauguración, Antoni Dalmau apunto que "Estos Casals son un intento
de aproximación directa entre las Adminístraciones Locates y
los ciudadanos en un marco democràtico":
Xavier Vila constato "La importància de contar por primera
vez con un centro civico abierto a todas las entidades en un barrio que hasta ahora adolecia de las mínimas condiciones para
hacer cultura".
La construcciòn del Casal de Barri de Camps Blancs, comenzó a principios del pasado mes de julio con un presupuesto que superaba los 41 millones de ptas., repartides de la siguiente forma: Adecuación y construcciòn del Casal 31 millones, exteriores 7 millones, mobiliario y varíos 3 millones. Esto
ha significado un importante esfuerzo para las arcas muníctpales y otras instttuclones que han colaborado.
Como en la mayoría de Barrios de nuestra Localidad, en
Camps Blancs, se ha creado el Consell de Barri, un Consell que
està en vias de consoHdación cuya presidenta es, Mari-Angeles dè la Vara. El director del Casal es una persona conocida
sobradamente por los vecinos, Andrés Cuartero quien afirma
que "los vecinos han recibido la inauguración del Casal de Barri con entusiasmo y una importante participación".
El Casal Consta de las siguientes Secciones:
Sala de Reunione^, con cabida màxima para 20 persones,
que también puede ser utilizada para sala de lectura, estudioy
trabajos en grupos reducidos; Bar, espaclo para dos zonas:
Zona para mesas del bar
Zona T.V. y lectura.
Sala multiuso, que consta de botlquín, toma de tensiones,
peiuquería, vacunaciones e t c .
Se complementa el Casal con una Sala de Taller, una Sala
Polivalente, otra de Jóvenes y la sala de audíovisuales que
consta de video, diapositívas. Cine, T.V. etc...
Tanto el Director del Casal, como la presidenta, Mari-Angeles de la Vara, coinciden al afirmar que "a solo un mes de la
inauguración la participación del barrio es masiva, no solo por
la novedad, sinó por los servicios que ofrece a las Entidades
qud lienen las puertas abiertas en los locales para las reuniones que crean necesarJas, siempre y cuando se pidan con la
antelación suficiente".
Con respecte a los jóvenes, el Casal de Joves ya cuenta con
una sala de Plng-Pong, Comícóteca y fonoteca. Participan en
ella habitualmente màs de 30 jóvenes.
Complementa el personal del Casal, un conserje y una animadora Sociòcultural dependiente del departamento de j u ventud del ayto. de Sant Boi.
Este es el segundo Casal, después del de Casablanca, con el
que cuenta Sant Boi. Dentro de muy poco seran inaugurades
otros, entre ellos el de Ciudad Cooperativa el dia de la Purlsima
(8 de diciembre) el de Maríanao y el de Vinyet-Moti Vell en fechas próximas.
40 ^'^
deia
Puríssíma
Agricultura, Comerç, Indústria
6,7 i 8 de desembre
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
Patronat de la Fira de la Purlssima
Can Maselleras. Carrer de Mallorca
Horari: dilluns, dimecres de 10 a 1 2 1 / 2 h. i de 16a19h.
al públic: divendres d e 10 a 13 1/2 h.
HOTEL-RESrTAURANTE
eLCAsnuLO
• • •
Antiguo Castillu
Sani üoi de Uobrcpi (Barcelona)
ASEGURE EL EXITO
DE SU CELEBRACION
EN UN
AMBIENTE IDEAL
Cubierto especial
a 600 Pesetas, con
derecho a piscina y
mini golf
Tel.
661 07 00
661 07 04
I
Viure
> :-
I,
<
,.^-V
i ï ^ W i ^ Y . jU-^^jrf'
j ^ ^ - v ^ ^'tr^s^.
. .^-^^^
r^m^^é
LA DIADA
DE CATÍ
ENSAI
^
^ r ' i ' 3k
w-^;<¥
•P
f
fSBmS^--'»'·'^^<0^^'^^
ï:
.ï'
1
^H
y j ••A.-AH'fe;..»»'-'*-
1' ü' '\:-
I** ytSSiíirst i*^"-^
Sit màf
t'
'Srf*''
^^H
MH^ / ^
^^^H
^"^ X
m
La opinión de h
La vaioración política que merece a los porta'
los grupos municipales del Ayuntamiento la celeb
la Diada Nacional de Catalunya el pasado once de
bre en Sant Boi varia en funcïón de la postura ado[
sus respectivos partides.
Asl, el portavoz socialista, Javier Pérez Llorca, c
muy positiva la coincidència de que los alcaldes
Llobregat respaldaran los actos convocados en Sí
margen de su pertenencia a un partido u otro. Pér
lamenta "que no se haya podido alcanzar un acue
los partidos políticos para celebrar una Diada uni
nalmente, el portavoz socialista critica "el desir
Convergència i Unió para propiciar convocatòria
los partidos. Como partido que gobierna la Gi
—aiïade— dan la impresión de que la represeni
Catalunya son ellos. Javier Pérez Llorca achaca a (
cionamiento de Convergència las consecuencías
resto de partidos se fueran descolgando pòster
de la convocatòria.
i'
I>IfiM NftCIONAí
. , -••
%?
i
i
^•ï
•
\
í
!
1
•j^-
.^í^*^
i«l=*
tkW^j
^^^^^J
Josep Saavedra, portavoz del grupo muni
PSUC, aclara que los concejales de su partido n
nunca a este tipo de actos "porque la relación ins
con el grupo que gobierna no es buena y nos par
crita acudir para dar una Imagen que no se con
con la realidad". Según Saavedra, como grupo n
"respetamos la postura de nuestro partido de des
se de la convocatòria de los actos instltucionales"
voz comunista valora positivamente la actitud de
tamientos del Baix Llobregat de respaldar la Diad
Boi, aunque critica "la hipocresia del grupo soci
Ayuntamiento que rechazó una moción que no:
presentamos a flnales del ano pasado para cons
comisión abierta a todos que comenzarse a prep
jornada".
Antoni Jordà, portavoz de Convergència I U
considera que la manifestación de Sant Boi en 1E
primer acto que concentro a una gran multitud pi
grupos municipales
e
rOe
^)0r
(jra
lix
li al
•^a
ríre
tfiitíe
(jos
i''
jlsitjel
iíte
ciel
n
a(nt
3Üef
sjVa
t(fia
ita
i"
mar Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia, y fue realmente unitario". Según Jordà, este aho se ha querido dar
un sentido especial a la Diada porque se celebraba ese décimo aniversario. "Però nosotros creemos —manifiesta—
que el Onze de Setembre el algo mas que un décimo aniversario 0 el recuerdo de una manlfestación, por mas tmportante que sea y todos coincidimos en que aquella lo
fue". E! portavoz de CiU entiende que la Diada Nacional de
Catalunya ha de tener un sentido de "permanente fideüdad
al país y compromiso con su libertad; debemos continuar
la historia y la tradición de todos los catalanes que han luchado desde 1714 por su pais".
Antoni Jordà piensa que este ano se ha querido resaltar
la unídad de 1976 "però esa unidad ha de traducirse en la
existència de un dia para reflexionar y recordar que la unidad no solo ha de ser de un dia sinó de todo el aiio, por encima de consideraclones partidistas, luchando por un autogobierno real sin los limites ni cortapisas de los caprichos
de un gobierno central".
El portavoz de Alianza Popular (AP), Joan Caballé, considera que "la convocatòria para celebrar la Diada en unidad
lanzada por el partido socialista que gobierna nuestra villa
quedo totalmente desdibujada o fracasada porque fue un
acto meramente socialista al noventa por ciento, y si no hubiera sido por los dos alcaldes que apoyaron al de Sant Boi,
el del PSUC y CiU, pues creo que se vieron envueltos en la
noria y no pudieron echarse atràs, no sé quién hubiera dirigido la palabra a los asistentes. Joan Caballé espera que "el
grupo socialista de nuestra villa no vaya ahora a taparnos la
verdad de los hechos con el acto de tarde-noche del espectàculo ya que si un programa tan costoso como el que había, con su respectivo montaje, no llega a tener asistencia
(a pesar de la entrada gratuïta) hubiera sido un rotundo fracaso". Finalmente Caballé hace una referència a los gastos
ocasionades ysenala:"Yaintentaremos saber el montante
de la citada Diada".
Viure Sant Boi
LA CONTRIBUCIÓ TERRITORIAL URBANA
La Contribució Territorial Urbana é^s un impost
local, de caràcter reial però és gestionat per l'Estat i
grava els rendiments que
produeixen els béns qualificats tributàriament de
naturalesa urbana, essent
el seu àmbit d'aplicació el
de tot el territori de l'Estat
espanyol, llevat del País
Basc i Navarra que tenen
els seus propis règims tributaris. Tal com he dit, els
Ajuntaments no tenen la
gestió de l'impost que està reservada a l'Estat de
tal manera que aquells
han d'estar i passar per
les decisions dels Organismes
encarregats
d'aquesia gestió, la qual,
des de l'any 1980 la portaven a terme els Consorcis
—Provincials i Metropolitans— per a la Gestió i Inspecció de les Contribucions
Territorials,
els
quals, posteriorment, es
van convertir en els actuals Centres de Gestió i
Cooperació
Tributària.
Aixi mateix, per a coordinar i ajudar aquests organismes es van crear les
Juntes Tècniques Territorials de Coordinació.
La normativa bàsica
que regula l'impost de la
Contribució Territorial Urbana és en síntesi la següent:
Reial Decret Legislatiu
781/1986, de 18 d'abril,
que va derogar l'antic
Text Refós de la Contribució Territorial Urbana,
aprovat per Decret del 12
de maig de 1966. També
cal anomenar les Ordres
Ministerials del 29 de gener, 22 de setembre de
1982Í la del 1 3 d e j u n y d e
1983.
Potser
l'element
d'aquest impost que més
discussió pot portar és,
sens dubte, el valor cadastral, el qual no és altre
que aquell valor tributari
que l'administració dóna
a un bé immoble i està integrat pel valor del sòl i el
valor de la construcció.
Per a determinar el valor
del sòl, s'ordena en polígons al terme municipal i
cadascun d'ells se'ls assigna un valor bàsic, i partint d'aquest valor bàsic,
es determina el de cada
parcel·la aplicant-li una
sèrie de coeficients correctors que ponderen la
seva situació dins del poll·
gon, característiques intrinsiques i grau d'organització dels terrenys. La
valoració de les construccions es prendrà atenent
el seu cost actual corregit
en funció de l'edat, destí i
classe
d'edifici.
Els
mòduls i els índex per a
obtenir els valors de les
finques incloses en el sòl
subjecte a Contribució
Territorial Urbana els fixa
el Centre de Gestió i Cooperació Tributària cor-
VÍDEO
rència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona và encarregar
a
l'empresa,
DEYPRO, S.A., l'elaboració d'aquesta revisió, i un
dels fruits més trascendents i inmediats de la
mateixa són les notificacions que abans he esmentat, amb les quals
hom preíé posar en
coneixement dels contribuents els valors i rendes
cadastrals, així com les
bases ímposables i liquidables per tal d'aconseguir entre d'altres coses la
depuració de possibles
errades als càrrecs i posteriors llistats cobratoris.
responent i, en el nostre
cas, aquells mòduls i índex van ser aprovats per
acord del Consell de Direcció del Centre de Gestió i Cooperació Tributària. Gerència de l'Àrea
Metropolitana de Barcelona el dia 26 de març de
1985,
essent
publicat
l'edicte en ei Butlletí Oficial de la Província de data
del 13 de maig de 1985.
treball intern de formalització de les peticions de
rectificació
de
dades,
aquestes es trameten ai
Centre de Gestió i Cooperació Tributària del Ministeri d'Hisenda que procedeix a fér les modificacions que estimi oportunes i a continuació emet
els abonares (rebuts). La
xifra total és a. l'entorn
dels 30.000, corresponent
al número d'unitats urbanes existents.
Es preveu que els abonares es començaran a
rebre pels contribuents
des de finals d'octubre i
fins a mitjans de desembre. El pagamentpotefectuar-se mitjançant qualsevol oficina de la Caixa de
Barcelona,
presentant
l'abonaré (exemplar triplicat). El període de cobrament pels .abonares rebuts entre els dies 1 i 15 va
des del dia 16 immediat al
dia 5 del mes següent (20
dies); pels rebuts entre
els dies 16 i final de mes,
el període de cobrament
va del dia 1 al dia 20 del
mes immediatament següent.
Malgrat que sigui el
Centre de Gestió i Cooperació Tributària, l'organisme competent per a
entendre i resoldre totes i
cadascuna de les reclamacions i incidències que
es puguin plantejar referents a la Contribució Territorial Urbana, l'Ajuntament, mentre va durar el
període de notificacions,
va establir una oficina atesa pel personal d'aquest
Ajuntament i de l'empresa que va dur a terme la
revisió.
La finestra de participació dels Ajuntaments a la
liquidació d'aquest impost es centra només a la
fixació del tipus impositiu
que, en el cas de Sant Boi
és del 20 per 100.
Com és sabut la revisió
del vell Cadastre de finques urbanes era absolutament necessària i per
això el Centre de Gestió i
Cooperació Tributària Ge-
Transcorregut el període voluntari s'inicia la
via executiva, aplicant-se
un recàrrec del vint per
L'atenció al públic per
alegacíons en relació a les
notificacions de nous valors cadastrals i dades cadastrals de cada finca va
restar oberta fins el dia 25
de setembre.
A continuació, prevj
cent.
Julio Domínquez
Tinent d'alcalde Àrea
Econòmica ..^L*.
Administrativa
CLUB
RECORD-2
^
• -
DIFERENTES MODALIDADES DE ALQUILER
VENGA Y JUEGUE AL SÚPER BINGOSant Boi de Llobregat
C/. Nou, 40-42 - Tel. 652 2714
MARISQUERIA CASA PACO
INiDUSTRIAS
>-.^ .^*:..^ ..
TARIN S.A.
CONSTRUCCIONES EN MADERA Y AUUMINIO.OBRAS.PRCfiTECTOS Y
DECORACION.
_,.,:;
_>^AJt^
J^j^\
^ I Í : A J SL·.à^
\ZAJ:AX^
Especialidad en pescados y mariscos
Rda, San Ramon, 131
SANT BOI
• CONSTRU0CIC»ES EN MADERA.
• CONSTRUCTIONS
• DECORACION-EBANISTERIA.
• DECORATION-JOINERY.
• CARPINTERIA DE
• BUILD1NG
OBRA.
• SERIES NORMAUZADAS
GR ANDES PROTECTOS:
PARA
HOSPITALES
->
TU LOCAL DE MODA EN SANT BOI
• > )
JNSTALACIONES
'"^; EDIRCIOS
Cf)NJUNTOS
- . VIOAS
k
M u c i c a * *
OFICIALES
RESIDENC1ALES
Y PALACIOS
CENTHOS
IN WOOD.
CARPENTRY.
• RECOGNISED SERIES F=OR
BIG PRCUEaS:
HOSPITALS
BANCA
HOTELES
»
n o t r
DE
COMERCIALES
BANK
OFFICES
OFFICIAL
BUILDINGS
HOTELS
HOUSING
VlUJiS
AND
COMMERCIAL
AREAS
PALACES
CENTRES
C/. Raurich, 25 - Tel. 661 45 99 SANT BOI
CAaE
R a m o n Estruch, 1 - 7 '- Telf. (93)661 02 34
SANT BOI DE LLOBREGAT ( B a r c e l o n a )
MUROA
-• • .- ...
16. SANT BOI DE LIDBREGAI. BARCELONA.TEU: 661.03A2.TEl£X 5i.BBÍlRSa-E)
Viure Sant Boi
El Servicio psicopedagógico presta una tarea de prevención
• ^ ^ ; ; í ^ » K - V . ; -.
EL SERVICIO MUNICIPAL DE ASESORAMIENTO PSICOPEDAGÓGICO
Un Servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico trabaja desde hace mas de cuatro anos en los
colegios de Sant Boi con el objetivo de ayudar a los
ninos que presentan mayores dificultades de aprendizaje y asesorar a los profesores sobre temas específicos.
. Hace ya cuatro anos funciona
en Sant Boi un servicio munici' p a l de asesoramiento psicopedagógico. Este centro atiende a
los 16 colegios públicos exis-,
tantes en nuestra localidad.
Desde el momento que se puso
en marcha también empezó a
atender a la par un colegio
publico de Santa Coloma de
Cervelló. Este equipo psicopedagógico està compuesto por
cinco personas, Marta Olívàn,
Manuel Seguer,
Montserrat
Rossell, Maite Marrodàn y Eulàlia Bassedas, Esta última es-la
encargada de coordinar el equipo de Servicio psicopedagógico
de estos colegios santboianos.
Concretamente en diciembre
del 80 nace este equipo a raiz de
la aprobación por parte del
ayuntamiento de un proyecto
de trabajo presentado por un
grupo de investigación en psicopedagogía de !a facultad de
Psicologia de la Universidad de
Barcelona. A partir de la formación de este servicio se creo un
convenio entre ei ayuntamiento
de Sant Boi y la Universidad de
Barcelona.
Actualmente este servicio
municipal de asesoramiento
psicopedagógico està homolo-
VÍDEO CLUB
gado gradualmente por el Depai tamento de Ensetianza de la
Generalitat de Catalunya, debido a la firma de un convenio entre el ayuntamiento de Sant Boi
y la Dirección General de Enseiïanza Primària del Departamento de Ensenanza de la Generalitat. Según Eulàlia Bassedas la falta de personal y material, V medios, en general no es
ni mas ni menos que "el reparto
de la misèria". Cinco personas
solo son muy pocas personas
para iratar los 16 colegios públicos de Sant Boi. Parece ser que,
como siempre, el problema es
el de la falta de dinero y presupuesto.
Una labor de prevención
Este servicio municipal de
asesoramiento psicopedagógico actua en los colegios de forma regular y global una vez a la
semana. El trabajo especifico
de este equipo en los colegios
se resumiria en dos lineas bàsicas; la primera que seria el
diagnostico, orientación y seguimiento de los ninos que presentan diferencies de aprendízaje, y la segunda seria mas a nivel teórico con profesores so-
bre temas especificos.
Lo que hay que decir es que
la labor de este servicio municipal de asesoramiento psicopedagógico es, sobre todo, de
prevención según Eulàlia Bassedas "porque se intenta ir a la
base de los problemas para sabeF por dónde van las cosas".
Continua diciendo "nosotros
entendemos la prevención trabajando, sobre todo, con los
niíiüs màs pequenos, es decir,
de parvulario o cicló inicial — de
4 a 8 aiïos—. Asimismo no hay
que desligar los aspectos pedagógicos ya que pensamos que
los colegios pueden dar mucha
ayuda". Eulàlia Bassedas hace
hincapié en que es necesario
que se puedan adoptar ayudas
para los ninos con dificultades
que comporte el no sacarlos de
su circulo para que no empeore
su problema. Esta prevención
bien llevada a cabo conlleva
que los clravales atendidos en
las aulas especiales, desde pequeiios puedan màs adelante
reincorporarse a unas clases
normalesEn principio de lo que se trata
es de que la mayor parte de los
problemas puedan solventarse
en el mismo centro educativo.
Problemas de integración
Según !a coordinadora del
equipo de asesoramiento psicopedagógico Eulàlia Bassedas
los problemas màs concretes
que se dan en nuestra población son los de la integración de
familias emigrades que viven
en un entomo que no es el suyo
inicial, asi como el problema del
paro. Todo ello indirectamente
repercute sobre el niho. "La historia que ha tenido este pueblo
a nivel de la gran emigración
que hubo en los anos 60-70
comporta un desarraigo por
parte de las familias. Familias
que han tenido que trasladarse
de su lugar de origen. Signifjcando ello un cambio que a nivel social comporta dificultades. Todo esto los ninos lo notan. Como también notan los
problemas generades por el paro". Es también Eulàlia quien dice "hemos de partir de la base
de que el nivel socio-cultural de
la mayoria de las familias que
hay en el pueblo de Sant Boi es
muy determinado. Esto comporta que el colegio se tenga
que poner, a veces, a tono con
este nivel. Este hecho choca
con los programas reales del
colegio que, en ocasiones, son
duros y cuesta que los puedan
seguir". El resultado general da
un problema de lenguaje en algunos de los ninos de estos colegios públicos de Sant Boi.
Existen generalmente problemas de dificultad de pronunciación, según Eulàlia Bassedas,
"porque el lenguaje se utiliza
poco dentro de las familias,' y
eso comporta que dentro del
colegio todo lo referente a escritura o lectura cuesta a los
ninos".
Lo cierto es que solo algu.nos
colegios públicos de Sant Boi
^^aurick
E n c o n t r a r à la m o d a l i d a d d e a l q u i l e r q u e
usted desee.
SANT BOI DE LLOBREGAT
(Barcetonal
C . Rauricli. 23
TeH. B54 55 0 ?
^iPAMiBr
\
ER
R II O
OR
R II S M E
V i N TTE
C/ EuSebio Güell 22
lel 654 0 6 0 0
SANT BOI DE LLOBREGAT
cuentan con aulas de educación
especial y con profesores de soporte. Los atienden todos ellos
con un único objetivo: que los
ninos con problemas de algun
tipo puedan sertratados.durante unas horas determinadas y
de forma especial, es decir, con
un tipo de educación mas reeducativa.
La realidad de este servicio
municipal de asesoramiento
psicopedagógico es poder ver
realizados una sèrie de proyectos "conseguir intentar dotar
con màs recursos los colegios
de Sant Boi, así como conseguir
una colaboraciòn entre todos
los colegios públicos de Saní
Boi".
Dos centros de FP de
Sant Boi también cuentan con
los servicios de un psicólogo
Jordi Moncosi es el pàícólogo encargado de asesorar
en temas pedagógicos y psicológicos dos centros de
Formación Profesional de
Sant Boi; el de Campsblancs
V el de Marianao. El modelo
de asesoramiento va dirigido a alumnos, profesores,
íncluso a personal no docente.
Jordi Moncosi nos comentaba "aunque lo ideal
seria que los chicos fueran
directamente al psicólogo lo
que pasa muchas veces es
que el problema quien l o v i ve es el profesor. Es por eso
que es él quien lo envia al
psicólogo". Los problemas
por los que en general estos
chicos son enviades al psicólogo suelen ser, o bien por
los de conducta, o bien por
dificultades de aprendizaje.
También
Jordi
Moncosi
coincide con Eulàlia Bassedas al afirmar que el e n t o m o
inftuye en los problemas de
los chicos. "La causa de los
problemas en las dificultades de aprendizaje las trendríamos que encontrar en el
medio, en la familia, en el ba-
rrio. Estos chicos normalmente pàrten de un medio
bastante desfavorable. Però,
por otra parte, el colegio
—yo pienso— que muchas
veces no hace una adecuación de programas sufíciente para que estos chicos encuentren unas asignaturas,
un lenguaje asequible a
ellos".
Tanto el equipo psicopedagógico de EGB como Jordi Moncosi, psicólogo de
F.P. tienen la mísma tarea.
"La única diferencia es la referida a la edad de los alumnos". Es Jordi quien nos-comenta que "ellos se dírigen,
sobre todo al cicló Inicial por
considerar que es tarea de
prevención a este nivel. Y, en
cambio yo trato con chicos
que, de alguna manera, ya
estan al final de su inicio educativo, O sea, que el tratar
con adolescentes es muy diferente porque los adolescentes tienen voluntad pròpia, Ellos han de decidir si
quíeren ver al psicólogo o
no. Tienen que encontrar un
motivo personal para hacerlo".
PADRÓ MUNICIPAL
De l·l al 15 d'octubre hi haurà l'exposició de! Padró Municipal per fer
les consultes pertinents, inclusió, exclusió o modificació, de les dades
de l'esmentai Padró.
Podran fer-ho a les oficines niunicipals d'ESTADlSTICA, a la planta
baixa de l'Ajuntament,
de 9,30 a 1,30 del mati i
de 4,00 a 8,00 de la tarda.
Es obligació de iot ciutadà figurar inscrit al Padró Municipal d'Habitants del seu Municipi.
Z o o ACUARIUM
TODO EN ANIMALES DOMESTICOS
• PECES TROPICALES
PLANTAS ACUARIO Y
C / . I n d ú s t r i a , 62
AVES
S A N T BOI L L O B R E G A T
viure bant Boi
Mejoras escolares realizadas por el Ayüntamiento
El Avuntamiento de Sant Boi ha hecho un gran esfuerzo para asumir
Las Escuelas Públicas de
Sant Boi, especialmente las
mas antiguas, tienen graves deficiencias de estructura. Según
establece ta ley corresponde
subsanarlas a la Generalitatque
debe reallzar la Inversión necesaria para su remodelaciòn y
mejora. El Ayüntamiento, de
una forma periòdica y sistemàtica ha venido reclamando a la
Generalitat la real.ización de estasobras, al menos las mas urgentes, no habiendo obtenido
en la mayoria de los casos nada
mas que promesas de realización en un futura que nunca llega.
Para meiorj'ustificar las nece-
sidades de las Escuelaç, el
Ayüntamiento el pasado ano
1985 encargó al equipo de Arquitectes Balari-Bastardas, expertos en construcciones escolares, la realización de un estudio arquitectónico en profundidad de la situación de cada uno
de los edificios escolares, con
especificación de urgencias,
prioridades y costes aproximados de las obras a realizar, una
copia de cuyo estudio fue entregada en su dia, al Qap dels Serveis Territorials del Baix Llobregat de la Conselleria de Ensenyament de la Generalitat.
Sin dejar de reconocer las
necesidades de las Escuelas de
to con la participación de los Directores de Escuelas priorizaron una sèrie de obras, que se
valoraron. Dado su elevado
coste, el Ayüntamiento solicita
al B.C.L. un crédito de 6.000.000
de ptas. y negocio con el INEM
algunas obras escolares urgentes
que esta cantidad fuera únjcamente para materiales y ellos
Sant Boi que del estudio se des- subvencionaran la mano de
prenden, la Generalitat no ha
obra, por lo que las obras que se
dado ninguha respuesta afir- realizan ascienden a unos
mativa a las peticiones del 9.000.000 de ptas. invirtléndose
Ayüntamiento, limítàndose a
ademàs parte del presupuesto
argumentar que tiene otras ordinario de Ensenanza; y se ha
prioridades entre las que no es- distribuido-de la siguiente fortà Sant Boi.
ma:
Ante ello, conscients el Escuela Pública Ciudad
Ayüntamiento de que algunas Cooperativa
de las deficiencias no admitian
Obras realizadas:
espera, decidió hacer un esProyecto de red de suminisfuerzo sustituyendo a la Gene- tro de agua y saneamiento verralitat en la realización de aque- tical (es decir, poner de nuevo
llas obras urgentes que dentro toda la red de suministro de
de la limitación de sus recursos, agua)
pudiese asumir. Para ello del esRemodelaciòn de la Instalatudio Balari-Bastardas, los ser- ción elèctrica.
vicios técnicos de! AyuntamienArrimadero ceràmica en au-
las y pasíllos.
Repaso de la carpinterja metàlica.
Pintura general del edificio
principal.
Escuela Pública Milà
Gelabert
Obras realizadas:
Sustitución de todos los armarios empotrados en aulas y
pasillos.
Escuela Pública La
Pa re I la da
Obra realizadas:
Sustitución del cielo raso del
aulario (ocho aulas, pasillos y
servicios).
Previsión hasta final de ano:
Rehabilitación de los vestuarios.
Pintura cuatro aulas, cocina y
comedor.
E.P. Fernàndez Lara
Coíocación de rejas de seguridad en un pabellón.
Sustitución puerta corredera.
Pintura de parte del centro.
E.P. Marianao
Sustitución puertas correderas.
Sustitución placas falso techo preescolar.
E.P. Amat Verdú
Sustitución puerta metàlica
entradaE.P. Benvíure
Obras mejora en los lavabos.
Reparación de un muro exterior.
Pintura y revocado general
del Centro.
E.P. El Fènix
Pintura general del Centro.
E.P. Luis Castells
Pintura general del centro
E.P. Rafael de Casanova
Cimentación para la instala-
ción de una "caracola" (edificio
prefabricado de dos aulas y servicios).
Ademàs de estàs obras el
Ayüntamiento està realizando
durante todo el ano las de mantenimiento que le corresponden, que van a cargo del presupuesto ordinario de la Concej'alía de Ensenanza.
Finalmente hemos de ínfor. mar también, que, como única
aportación de la Generalitat
—puesto que ningún "RAM"
(reformas acondicionamiento y
mejoras) ha sido concedido este ano a Sant Boi— nos ha sido
concedida la cantidad de
2.500,000 de Pts. para la realización de 10 "obras menores" de
250.000 Pts. cada una; que,
aunque poco, serviran para
atender, dentro también del
ano 86, algunas obras de las necesidades que aún no han podido ser atendidas con el proyecto de inversionesllevado acabo
por el Ayüntamiento.
Asimismo, y debido al retraso en la entrega de la obra de la
nueva escuela "Antoni Tàpies",
que se realizó el dia 15 de septiembre (fecha del inicio del curso), el Ayüntamiento tuvo que
asumir toda la parte organizativa (traslado y coíocación del
mobiliario, instalación de pizarras, etc.) para que esta escuela entrarà en funcionamiento lo
antes posible, cuando el dia 15
la Generalitat deberia haber entregado la escuela totalmente
equipada y a punto para la
puesta en marcha.
Joan Antoni Sanz
Tinent d'Alcalde de TÀrea de
Serveis Personals
(Ensenyament).
Cinema
.^-^
.52 19^0^. S •^/'fSiS-fSO •
ç^\^
SABADO 4
DOMINGO 5
INAUGURACION DE LA NUEVA SALA
CINEMATOGRÀFICA TOTALMENTE
REFORMADA
iSALVESE QUIEN PUEDA!
D
S
«
(rcnU (FF.CCJ
SANT BOI
DOIVIINGO TARDE,12 DE OCTUBRE
DISCO FUNKY PARTY ESPECIAL FUNKYNOMANOS
A
12 HORAS DE CINE DE HUMOR »
*7PELICULAS
7 * ^
VIERNES 10 Octubre de 1.986
TARDÉ A PARTIR DE LAS 6
con la proyeccion de las siguientes películas :
LA CORTE DEL FARAON
"IR A PERDERLO • • Y PERDERSE
- LOCA JUERGA TROPICAL
-VACIONES EUROPEAS
- L I O EN RIO -
Y
TORRES I BACES
-SE INFIEL Y NO MIRES CON QUIEN
- SOY O NO SOY
OBSEQUIO DE CAVA
NUESTROS PROXIMOS
. €/ca //'/^,
ESTRENOS:
el devorador del océano
. a^a/íf/^ e\ Querrero americano
o c/^^^s-jgé' àguila de acero
. ^c€^f-^
karate kid II
LOS PLASTICOS U.S.A.
MAS BAILADOS EN
PRIMÍCIA DE GATER
IMPORT
San Miguel, 5
Tel. 315 33 46
08003 BARCELONA
/ DISCOS DE REGALO!
GENUINO RITMO AMERICAND
EN GATER
SI NO VIENÈS LO TIENES NEGRO^
SI VIENÈS TAMBIÉN O.K.
TE ESPERAMOS FUNKYCOCOS.
Descargar