Sesión plenaria Ayuntamiento de Palma, 31 de

Sesión plenaria Ayuntamiento de Palma, 31 de julio de 2014
A raíz del anteproyecto de Ley para la protección de la vida del
concebido y los derechos de la mujer embarazada que pretende
aprobar el Ministro de Justicia, ADIBS (associació de dones de les illes
balears per a la salut) manifiesta que:
. La interrupción del embarazo es un problema de salud pública y una
realidad social en la que los poderes públicos han de poder dar una
respuesta regulada que proporcione seguridad jurídica a las personas
implicadas.
Este proyecto de ley pretende acabar con el derecho a decidir de las
mujeres y con la concepción integral de la salud sexual y reproductiva
que la ley actual contiene.
La aplicación de la actual ley que ahora el gobierno quiere reformar no
ha generado ningún problema de salud y tampoco ha aumentado las
cifras de aborto en nuestro país.
. La interrupción del embarazo es un acto médico que debe llevarse a
cabo en centros autorizados, con los medios necesarios y bajo la
ejecución y supervisión de profesionales médicos, que acompañan a la
mujer en una decisión que le corresponde a ella, sola o con su pareja,
de acuerdo con su conciencia, sus valores personales., sus condiciones
económicas y de cualquier índole
. En condiciones óptimas, la interrupción del embarazo debe ser el
último recurso y no debería consistir en una medida contraceptiva o de
planificación familiar. Por tanto, hay que poner énfasis en el desarrollo
de acciones formativas y educativas, especialmente sobre la población
más joven, en el ámbito de la afectividad y la sexualidad, haciendo más
esfuerzos en materia de educación sexual y facilitando el acceso a los
métodos de contracepción adecuados de primer nivel.
. El acceso a la interrupción del embarazo debe regularse con criterios
de equidad no sólo económicos, sino también territoriales. Las
legislaciones más restrictivas no han contribuido a reducir este
problema, al contrario, lo hacen más complejo y contradictorio. Por un
lado, porque llevan a las mujeres afectadas con recursos a buscar
soluciones en países con legislaciones más abiertas, y vierte a las
mujeres con pocos recursos a prácticas clandestinas que ponen en
riesgo su salud y, eventualmente, su vida.
Con la propuesta de la nueva ley:
. Desaparecería la posibilidad de interrumpir el embarazo en las 14
primeras semanas a petición de la mujer, a la que se acogieron en 2012
el 91,26% de las IVE realizadas.
. Más de tres mil mujeres serían arrojadas cada año a una maternidad
impuesta, a un aborto clandestino o en otro país, o a la incierta ruta de
las "causas" o "supuestos", dependiente de decisiones ajenas.
. Restringiría, complicaría y alargaría el acceso a la IVE en los supuestos
específicos que permita la ley, con una sesgada "información"
disuasoria dada por equipos "especiales", semana obligada de
"reflexión", recorridos por varios centros sanitarios tratando de obtener
numerosos dictámenes...
. Quitaría a las jóvenes de 16 y 17 años el derecho a decidir incluso en
los supuestos contemplados por la ley, pues de no contar con el
asentimiento de todos sus representantes legales la decisión la tomaría
un(a) juez.
Se trata de un problema que afecta a la salud y a los derechos de las
mujeres que requiere respeto a la pluralidad de sensibilidades. Por tanto,
reclamamos de nuestros legisladores un esfuerzo de consenso para
converger con el conjunto de Estados de la Unión Europea y alcanzar una
homogeneización de las legislaciones en materia de interrupción del
embarazo, y evitar también así, entre otros objetivos, el vergonzoso y
humillante espectáculo migratorio de mujeres embarazadas
www.adibs-feminista.org
Sessió plenària Ajuntament de Palma, 31 de juliol de 2014
Arran de l'avantprojecte de Llei per a la protecció de la vida del concebut i
els drets de la dona embarassada que pretén aprovar el ministre de
Justícia, ADIBS (associació de dones de les illes balears per a la salut)
manifesta que:
. La interrupció de l'embaràs és un problema de salut pública i una realitat
social en què els poders públics han de poder donar una resposta regulada
que proporcioni seguretat jurídica a totes les persones implicades.
Aquest projecte de llei pretén acabar amb el dret a decidir de les dones i
amb la concepció integral de la salut sexual i reproductiva que la llei actual
conté.
L'aplicació de l'actual llei que ara el govern vol reformar no ha generat cap
problema de salut i tampoc ha augmentat les xifres d'avortament al nostre
país.
. La interrupció de l'embaràs és un acte mèdic que s'ha de fer en centres
autoritzats, amb els mitjans necessaris i sota l'execució i supervisió de
professionals mèdics, que acompanyen la dona en una decisió que li
correspon a ella, sola o amb la seva parella , d'acord amb la seva
consciència i els seus valors personals, les seves condicions econòmiques i
d qualsevol indole.
. En condicions òptimes, la interrupció de l'embaràs ha de ser l'últim
recurs i no hauria de consistir en una mesura contraceptiva o de
planificació familiar. Per tant, cal posar èmfasi en el desenvolupament
d'accions formatives i educatives, especialment sobre la població més
jove, en l'àmbit de l'afectivitat i la sexualitat, fent més esforços en matèria
d'educació sexual i facilitant l'accés als mètodes de contracepció adequats
de primer nivell.
. L'accés a la interrupció de l'embaràs s'ha de regular amb criteris d'equitat
no només econòmics, sinó també territorials. Les legislacions més
restrictives no han contribuït a reduir aquest problema, al contrari, ho fan
més complex i contradictori. D'una banda, perquè porten a les dones
afectades amb recursos a buscar solucions en països amb legislacions més
obertes, i aboca a les dones amb pocs recursos a pràctiques clandestines
que posen en risc la seva salut i, eventualment, la seva vida.
Amb la proposta de la nova llei:
. Desapareixeria la possibilitat d'interrompre l'embaràs en les 14 primeres
setmanes a petició de la dona, a la qual es van acollir el 2012 el 91,26% de
les IVE realitzades.
. Més de tres mil dones serien llançades cada any a una maternitat
imposada, a un avortament clandestí o en un altre país, o la incerta ruta
de les "causes" o "suposats", dependent de decisions alienes.
. Restringiria, complicaria i allargaria l'accés a la IVE en els supòsits
específics que permeti la llei, amb una esbiaixada "informació" dissuasòria
donada per equips "especials", setmana obligada de "reflexió",
recorreguts per diversos centres sanitaris tractant d'obtenir nombrosos
dictàmens......
. Trauria a les joves de 16 i 17 anys el dret a decidir fins i tot en els supòsits
previstos per la llei, ja que de no comptar amb l'assentiment de tots els
seus representants legals la decisió la prendria un(a) jutge.
Es tracta d'un problema que afecta la salut i als drets de les dones que
requereix respecte a la pluralitat de sensibilitats. Per tant, reclamem dels
nostres legisladors un esforç de consens per convergir amb el conjunt
d'Estats de la Unió Europea i aconseguir una homogeneïtzació de les
legislacions en matèria d'interrupció de l'embaràs, i evitar també així,
entre d'altres objectius, el vergonyós i humiliant espectacle migratori de
dones embarassades.
www.adibs-feminista.org