XXXII HOMENAJE A LA VEJEZ

Anuncio
P O R T A V O Z
DE
LA
Vj
DA
L O C A L
Canet d e d e Mar - Abril
1948
XXXII H O M E N A J E A LA VEJEZ
En torno al yiommaje
a la Tejez
Por el D r . J U A N C O S T A T A P I Ó L A , P b r o .
C u r a Párroco
S
F N T i H S E
solo es el dolor de í i l o m á s p e n e t r a n t e .
^SaSas
de
d^c^s juegos a e
infancia,
ios
Ellos, los
confidentes de >n«"'etf
atormentadora
y
y
™„or,en?L
ancianos, en
de las c i m a ^ la solemne soledad
de las cfambres. i r r e ^ r b ^ ^ n t r e n T a
a n c i a n i d a d se a v a n z a
sube el pavoroso
en
levedad de contacto con el m u n d o que bulle
se agita
creciente leveoaw
soledad? S í . U n a : la v i d a interior, q u e debe
Tr^itnle
«ano
Guilde el a m o r á los
ancianos. E l a m o r , bálsamo de s u soledad,
t i a n o . c u n d e el a m o r a
sincvamente
cuandC JóvS y Sellas
Segados'^r^ia^e
u"por^óvenes
virtudes
ofrecían
manifestado
vibrantes,
dulces
en obras
himnos
y .paíatarap,
a los ancianos
o i r el « C a r m e n saeculare,. entonado a la B o m a
y doncellas
sión proféHoa
aislamiento,
de la b u e n a
^ ^ ^ ^
soi^iedad
^^^^
inmor-
r o m a n a en inconsciente mi¬
forma
personales h a n d e ser l a base del renacer
concreta y personaU L a ^
de nobles sentimientos
co-
' ^ " ^ E r k m o r debe pedirse a los seres oon a l m a . A l Estado n o puede exigírsele
eier^^icio de a m o r . í Q u i é n d i j o que el Estado representa m á s b i e n nuestros
virtudes? El Estado debe d a r seguridad p a r a q u e
Sya^
T a s angustias materiales, i n t i m a alegría, suave calor <^^'^^'»P^'^^·
a m o r son f r u t o de virtudes personales q u e v a n despertándose y extendiéndose
al reiterarse con pleno éxito los H o m e n a j e s a la Vejez.
S r n ^ queTLtras
Actos
d e
dis-
Homenaje
Cuando
por un motivo
tan
gallardo
y tan justo corrió es la Ohra de Homenajes a la Vejez, admiramos
él enardecido ajan de superación,
en el esplendor y magnificencia
de sus actos, con
que nuestra
villa se esfuerza
y consigue a través de los años, es elocuente blasón
para sentirnos
orgullosos
y
admirados.
4 través
de los
decenios
LOS
en que nuestra
ancianidad
se ve hcymenajeada
por los hijos de sus entrañas, se multiplica
y atesona
cada vez
más en lo.s corazones
canetenses
el noble afán que inspirara
su creación
ál
ilustre
patricio
D. Francisco
Moragas:
el amor para con los viejos;
un amor
puro, entero y cálido, que dándoles
vigor, se sedimente
en el pecho de nuestros
abuelos.
El pasado
año ya nos
felicitábamos
por ese ardor popular
que imprime
a
ANCIANOS,
la festividad
este sello vital y esta espontánea
colaboración
de todas las entidades
al prestigiosQ
Patronato
Local
y apuntábamos
también
nuestra
consí-
PACIFICADORES
Por Don FRANCISCO ESTARTÚS GASCONS
Si l a H u m a n i d a d sufre tanto, s i tantas y t a n crueles
s o n l a s p e n a s q u e l a a f l i g e n , s i Ja s a n g r e y l a s l á g r i m a s
s o n , d e u n t i e m p o a c á e n p a r t i c u l a r , s u s m á s fieles c o m pañeros, e s e n buena parte debido a q u e l a H u m a n i d a d
s u f r e u n a g r a v e crisis d e a m o r . E l h o m b r e n o a m a ; e l
h o m b r e odia. D e s d e s u s t i e r n o s a ñ o s e l o d i o q u e s a t u r a e l
a m b i e n t e , s e filtra e n s u c o r a z ó n . D i o s , q u e e s a m o r , e s
o l v i d a d o , y a l a l e j a r s e d e e s t e SoJ q u e vivifica c u a n t o h a y
de noble bueno y santo, el hombre s e adentra e n l a n o c h e , c a e e n v u e l t o e n l a s h e l a d a s t i n i e b l a s d o n d e el o r g u l l o
y l a necedad, l a envidia y el egoísmo engendran monstruos.
E l m u n d o , t o d a v í a b e r m e j o d e l c r e p ú s c u l o d e Ja ú l t i m a
guerra, m i r a r e c e l o s o h a c i a o r i e n t e , e n c u y o c i e l o p u e d e
relampaguear a cada instante é l alba d e l a guerra atómica.
i A m o r , odio ! H e a q u í l o s d o s p o l o s e n t r e l o s c u a l e s g r a vita, l a tierra. ¡ O h s i eJ a m o r p e r f u m a r a t o d a s l a s a c c i o n e s
de jos hombres! ¡ S i éste fuera d e verdad el móvil d e s u s
a c t o s , e l fin d e s u s a c c i o n e s , l a l u z d e s u s p e n s a m i e n t o s !
Entonces l a tierra sería u n paraíso, dulce antesala d e l a
Gloria. L á g r i m a s l a s h a b r í a , q u é d u d a cabe, m a s h a b r í a n
p e r d i d o a q u e l l a p u n z a n t e a m a r g u r a q u e l a s h a c e «.stériles.
D o l o r e s t a m b i é n , c l a r o e s t á ; p e r o s o b r e e l v i n a g r e d e l dO'
lor flotaría e l a c e i t e b a l s á m i c o d e Ja c a r i d a d q u e l o h a r í a
fecundo y trascendente.
Hubo u n hombre d e corazón magnánimo y claro entendimiento, d o n Francisco Moragas, q u e fundó l a Obra d e
los H o m e n a j e s a l a Vejez. Obra 4 e amor. D e a m o r a l o s
ancianos, a l o s que exaltamos como símbolos d e valores
eternos; amor a l o s viejecitos, causa d e nuestro s e r y
poseer; amor a los patriarcas, archivos d e l a tradición.
E s t o s a c t o s d e h o m e n a j e , a c t o s d e a m o r , t i e n e n l a virt u d d e purificar el a m b i e n t e d e n u e s t r o s p u e b l o s y c i u d a des, cual ráfagas d e espiritualidad, d e l o s corruptos aires
d e materialismo grosero y soez carnalidad. Ellos sensibilizan nuestras a l m a s y aligeran nuestros corazones para que
gusten d e l a s cosas que n o s o n materia.
A la vera de nuestros viejecitos, canetenses todos, aprend a m o s a a m a r n o s u n o s a otros c o m o h e r m a n o s q u e somos.
Despojemos nuestras miradas d e centelleos d e ira; purguem o s nuestros corazones d e l o s acíbares d e r e s e n t i m i e n t o ;
limpiemos nuestras almas d e los m á s sutUes velos d e enemistad. D e esta manera n o s sentiremos todos unidos y
h e r m a n a d o s b a j o e l pm-ificador i n f l u j o d e l o s v i e j e c i t o s ,
padres de nuestro Canet d e M a r .
deración,
que reiteramos,
hacia la apreciada Caja de Pensiones
para la Vejez
y de Ahorro,
verdadero
paladín
de la
Obra.
Cuando
la juventud
canetense
llegue
al crepúsculo
vespertino
de su vida,
hallará
en el fruto de sus obras la ley
de su propia
herencia.
EN L A S CASAS CONSISTORIALES
D e s i g n a d o eJ p a s a d o d í a 2 d e a b r i l
p a r a f e s t e j a r a Ja a n c i a n i d a d y c o m o
e s y a tradición, e s t á fijado e l m a t u t i n o
punto d e reunión e n l a s Casas Consistoriales. Allí n o s e n c a m i n a m o s a l o b jeto d e atisbar l a s primeras impresiones d e lo que promete s e r u n a gran
jornada. T o m a n d o asiento e n l o s bajos
están y a l o s m á s tempraneros viejos
que, a d e c i r v e r d a d y a j u z g a r p o r e l
centeUeo d e s u s ojos y l a vivacidad d e .
sus palabras, n o n o s parecen h o y t a n
viejos n i t a n enjutos... A l a s once, l a
calle d e l Generalísimo presentaba i m
a s p e c t o m u y d i n á m i c o , a n i m a d a p o r Ja
a f l u e n c i a d e l a j u v e n t u d q u e allí s e
h a b í a congregado esperando... Llegadas
que hubieron l a s Autoridades, s e d i ó
l a o r d e n d e p a r t i d a y, c o m o t o d o s l o s
años, u n maravilloso cortejo emprendía l a marcha lenta y solemne, cortejo
de nuestros ancianos, que, conmovidos,
se agarraban con s u s temblorosas m a (Siffue
a la pág. 2);
3
S
O
•o
X
(O
c
OQ
o
•o
3
b
HOMBRES DE CANET
E D I T O R I A L
LAS
DOS
CARAS
JUAN CARBONELL PALOMA
C
lt h I •\ME\ 1 c qiu la p' lencialidad
iidustrial
de nuestra
villa es
capas
d ^i)(/^íl'
inidiu
a. nus ctmedtdo.
Y es igualmente
verdead que cieru"<ubtu>M- ULiiiiuitm
s hacen bajar la cara de vergüenza.
Al
volver
'il „iuginai
on j nliohacrla
a los tiempos
del Canet
jundacional,
connplando la escasa vitalidad
de la agrupación
urbana
primitiva,
asombra
su• cual hubnii de ym..el esfuerzo
da los primeros
iniciadores
para
convertir
un puMa
mWméro,
a trúvés de una relativamente
corta metamorfosis,
en un
pueUó"'^mineníementQ
industrial.
Ello, hoy en dia no tendría
importancia
realizarlo
Los tiempos
son distintos.
Cuando
no se disponía
de ningún
centro
de enseñanza,
cuando
nadie
tenía experiencia
técnica
que facilitara
la
realización
de ningún
propósito,
en un ambiente
que no podía
ofrecer
otra
cosa
qüT'dWieütiades, es cuando
en Canet
se inició la fabricación
del género
de
punto
en pian industrial.
Entonces
no podía recurrirse
a tal o cual
establecimiento
que, constructor
y por lo tanto conocedor,
facilitara
la solución
de los
problemas.
Las solas' fuerzas
eran el único recurso.
Y a través
de todas
las
gradaciones
conocidas
de casi todos y aun de algunos
vividas,
en
progresión
creciente;
geométrica,
ininterrumpida
hasta
hoy, Canet
ha Uegado
a ser lo
qus es. La buena cara de su medalla.
Enhorabuena
para
Canet.
Recordar
por otro lado, recuerdo
que no puede evitarse,
toda la
numerosa
sèrie de conflictos,
huelgas,
pasiones,
errores,
abusos,
incumplimientos,
exigencias, intrigas
y demás
que forman
la otra cara de la medalla,
trastienda
del
negocio,
lo malo de lo bueno,
levanta
la reflexión,
abate
la frente,
desluce
toda la obra el siniestro
epilogo
que para baldón
imborrable
de nuestra
generación
destacó
también
el nombre
de la villa de Canet
de Mar y toda
esa
gran obra palidece,
se deslíe de tal modo que si no fuera
tan grande
y de
tantos
provechos,
habría de ser despreciable
y repudiada.
Sombra
sobre
Canet.
Como muy bien apuntaba
y dejando
lo pasado
escrito
con letras
antagónicas, en estas mismas
columnas
una competente
pluma se ocupaba
del
estado
actual
de la industria,
floreciente,
potencial,
famoso.
En verdadero
auge,
cabeza delantera
en algunos
artículos
en el mercado
nacional.
Toda esa
brûlantes, cara buena de la actual
medalla,
tiene también
como decia el
autorizado
articulista
su reverso.
Ello está traducido
en la afirmación
sin remilgos
de que
esté auge no tiene el fundamento
que debiera
tener, que es un auge
aparente,
engañoso,
circunstancial,
porque llevamos
un retraso
anotado
ya en dicho
referido artículo
de más de diez años, retraso
que a la corta o a la larga
habrá
que afrontar.
El peor error en que pueden
caer así las economías
particulares,
como las colectivas,
es el considerar
como una cosa normal
lo que tan sólo es
accidental,
circunstancial.
Los productos
desacostumbrados
en un momento
u
otro han de terminar.
Las cosas que no tienen
ningún valor, no tendrán
ningún valor. Cuando
esta hora llegué, Canet y buena parte
de mucha
industria
nacional
pasará sus trabajos.
Reverso
de la medalla.
Cara negra çle la
moneda
eternamente
en el aire.
Reconozcamos
lo que merece
ser alcanzado
pero en ello no
incluyamos
ni lo que merece
ser odiado ni lo que debe ser más_ ponderadamente
medido,
porque
aquel que se entusiasma
Sin razón,
labra el camino
para que
pueda
llegar
el desengaño
y la tribulación
en que caen las cosas sostenidas
sobre
bases de débil constitución
una vez que son sometidas
a las pruebas
de las
fuerzas
evidentes.
XXXII
(Viene de la primera
página)
nos del brazo que les ofrendaba nuestra juventud. Así h a s t a el t e m p l o parroquial, e n c u y o d e l a n t e r o p a t i o y
p l a z a d e los C a í d o s u n n u m e r o s o g e n tío les aguardaba para rendirles su
expresa adhesión y solidaridad.
E N EL T E M P L O P A R R O Q U I A L
Y SANTUARIO DE
NUESTRA
S E Ñ O R A D E LA M I S E R I C O R D I A
Y a e n el t e m p l o parroquial, s e n t á ronse nuestros viejos e n lugar previsto
y preferente, en el que oyeron la S a n t a
Misa, c a n t a d a por la Capilla d e la P a rroquia, y p r e s i d i d a p o r n u e s t r a s e x celentísimas Autoridades.
Como ya es costumbre y magnificencia d e nuestros agricultores, s u s típicas
« t a r t a n a s » l e s a g u a r d a b a n a la s a l i d a
del t e m p l o para conducirlos al S a n t u a rio d e N u e s t r a S e ñ o r a d e l a M i s e r i c o r dia, e n d o n d e , a los p i e s d e la A u g u s t a
R e i n a , r e z ó s e el S a n t o R o s a r i o y n u e s tro Orfeón Misericordia entonó u n a
Salve Solemne
del maestro Pérez Moya
y Èls Goigs
populares.
EN LOS JARDINES
DEL SANTUARIO
S e g u i d a m e n t e y e n el b o s q u e d e l
S a n t u a r i o tuvo lugar el a c t o d e P r o clamación del H o m e n a j e a la Vejez.
P r e s i d í a n el a c t o l a s e x c e l e n t í s i m a s
A u t o r i d a d e s . U n a r e d d e a l t a v o c e s dif u n d í a l a s i n c i d e n c i a s d e l a c t o p o r los
contornas rebosantes de canetenses.
D e b i d a m e n t e aposentados fueron rec i b i e n d o el t e s t i m o n i o d e v e n e r a c i ó n
y tributo de todas las esferas d e la localidad.
Primeramente los niños, con sus voces Cándidas, limpias y cristalina sonoridad, e x p r e s a r o n el a m o r q u e p a r a c o n
sus abuelos anidaba en sus pueriles corazones. Después, e n representación d e
la Caja de Pensiones para la Vejez y
de Ahorros, d o n Francisco Castells, pres e n t a d o por el infatigable y a b n e g a d o
don Francisco Estartús, tomó la palabra p a r a p a t e n t i z a r eJ e s p í r i t u q u e d e s d e la f u n d a c i ó n d e la O b r a por e l ilus-
E
A LA VEJEZ
tre d o n F r a n c i s c o M o r a g a s , h a c o n s tituido siempre una divisa para la Caja
de Pensiones : el amor a l a vejez. F u é
p a r a t o d o s los a s i s t e n t e s u n v e r d a d e r o
d e l e i t e l a p a l a b r a cálida, a r m o n i o s a y
s i n c e r a d e l orador. A t r a v é s d e s u a c e r t a d a d i s e r t a c i ó n sobre l a f u e n t e d e l a
v i d a y d e l a m o r , d e este a m o r que, s e gún sus palabras, ante las manifestac i o n e s d e que C a n e t h a b í a h e c h o g a l a ,
se esparcía por los vibrantes á t o m o s del
éter, e n c o n t r a b a s u a r c a e n e l p e c h o
de nuestros ancianos.
Después habló nuestro querido señor
Cura Párroco, Dr. D . J u a n Costa Tapióla, para en sentidas palabras adherirse a l h o m e n a j e q u e s e celebraba, recordando que la espiga que en tierra
tiene buena sazón será cosecha ubérrima y esplendente.
El excelentísimo señor Alcalde, don
J o s é P l a n e t cerró e l a c t o p a r a p r o c l a m a r el m á s firme y a b s o l u t o a p o y o d e
la A u t o r i d a d e n l o s h o m e n a j e s a l a
Vejez.
Todos los oradores fueron calurosamente aplaudidos. Acto seguido tuvo
lugar e n l a m i s m a plazuela del bosque
una audición de sardanas.
EN EL
Con su ágil pluma ha ido desarrollanac don Pedro P l a n a s en los diversos aruculos aparecidos e n estas págin a s bajo el epígrafe d e «Canet Industrial», l a e v o l u c i ó n p r < ^ r e s i v a p o r l a
que h a atravesado n u e s t r a principal industria del tejido de punto, que aesde
sus modestos comienzos h a llegado hoy
día a los p r i m e r o s p u e s t o s d e n t r o d e l
á m b i t o n a c i o n a l y a ú n m u n d i a l , si a n t e s que a l a p r o d u c c i ó n n o s a t e n e m o s
a su calidad.
Estas magníficas realidades de que
disfruta nuestra vüla, n o existirían en
la a c t u a l i d a d a n o s e r p o r el e s p í r i t u
laborioso y b u e n a d i s p o s i c i ó n d e l o s
c a n e t e n s e s , y sobre t o d o p o r l a s i n i c i a t i v a s d e los p r i m e r o s i n d u s t r i a l e s
que encauzaron estas cualidades al ver
e n la f a b r i c a c i ó n d e l g é n e r o d e p u n t o
un p o r v e n i r y f u e n t e d e r i q u e z a i m portante.
Po r s u e s p í r i t u e m p r e n d e d o r , p o r
su tesón y marcada personalidad, señ a l a r e m o s hoy, e n t r e ellos, a d o n J u a n
C a r b o n e l l P a l o m a . S u s 74 a ñ o s d e e x i s t e n c i a , q u e t r a n s c u r r i ó l a m a y o r p a r t e
e n e s t e v a l l e , d e s d e s u n a c i m i e n t o , 8 de a g o s t o d e 1862, h a s t a s u m u e r t e , h a r á
d o c e a ñ o s (23 s e p t i e m b r e 1936), f u e r o n d e i n t e n s a s a c t i v i d a d e s , e s p l é n d i d a m e n t e m a n i l estadas en las e m p r e s a s industriales que su t e m p e r a m e n t o emprendedor iba fundando.
Y a a e j o v e n e s c a o i e c i ó , c o n l a a y u d a de s u e s p o s a , u n a p e q u e ñ a f á b r i c a e n
el n ú m . 38 d e l a c a l l e d e l G e n e r a l í s i m o F r a n c o , q u e d e s p u é s d e t r e s a ñ o s
t r a s l a d ó , p a r a a m p l i a r l a , a l n ú m . 36, la c a s a v e c i n a ,
la cual a s u vez, a l
a s o c i a r s e c o n d o n J a i m e S u s a n a (1890), t a m p o c o r e s u l t ó s u f i c i e n t e y t u v o
q u e t r a s l a d a r s e al n ú m . 37 d e l a m i s m a calle, e n d o n d e p u d o d i s p o n e r d e u n
m á s a m p l i o local.
U n o s a ñ o s d e s p u é s , e n 1899, s e t r a s l a d ó la C o m p a ñ í a C a r b o n e l l S u s a n a a
los edificios que se hicieren construir e n vista de las g r a n d e s proporciones q u e
iba a d q u i r i e n d o s u e m p r e s a . E s t o s v a r i o s edificios — a s u c o n j u n t o s e d e n o m i n a b a e n s u t i e m p o «El V a p o r NOu» —, d e s t m a d o s a s a l a s d e m á q u i n a s , alm a c e n e s , d e s p a c h o , y a la c a l d e r a d e v a p o r q u e h a b í a d e m o v e r l a n u e v a
maquinaria comprada, s o n los que están ocupados a c t u a l m e n t e por sus hijos,
don Juan y d o n Joaquín Carbonell.
C u a n d o parecía y a que s u s aspiraciones se hallaban colmadas, .después
d e c u a t r o a ñ o s d e o c u p a r s u n u e v a f á b r i c a , por d i f e r e n t e s c a u s a s s e d i s o l v i ó
la S o c i e d a d C a r b o n e l l - S u s a n n a . H o m b r e d e t e m p l e y f u e r t e v o l u n t a d , n o s e
d e s a n i m ó p o r ello. U n m e s d e s p u é s d e la d i s o l u c i ó n d e d i c h a S o c i e d a d , s e h a l l a b a i n s t a l a d o c o n c a r á c t e r p r o v i s i o n a l e n la calle d e V a l l , e n el i n m u e b l e
q u e h o y e s el G a r a g e d e d o n M i g u e l P a s c u a l , c o n s t i t u y e n d o l a r a z ó n s o c i a l
« J u a n C a r b o n e l l , S . e n C » . M i e n t r a s t a n t o , e d i f i c a b a j.unto a l a E s t a c i ó n
f á b r i c a q u e p e r t e n e c e a « J a i m e R c m a g o s a , S. e n C » , e n d o n d e m o n t ó l a a n tigua m a q u i n a r i a y otra n u e v a r e c i e n t e m e n t e adquirida. P e r o n o estuvo a ü
m u c h o t i e m p o , y a q u e e n e l a ñ o 1908 adquirió y se i n s t a l ó n u e v a m e n t e e n l a s
n a v e s del «Vapor Nou» que con t a n t o entusiasmo había planeado y levantado.
S u f á b r i c a , n ó m a d a y e r r a n t e , e n c u e n t r a por f i n s u a s i e n t o d e f i n i t i v o . C o n t i n ú a la m i s m a r a z ó n s o c i a l h a s t a 1916 q u e d e s p a r e c e , q u e d a n d o la e m p r e s a a
s u n o m b r e . L u e g o , e n 1923, l a t r a s p a s a a s u s h i j o s y a m e n c i o n a d o s , d o n J u a n
y d o n J o a q u í n , b a j o la d e n o m i n a c i ó n d e «Hijos d e J u a n C a r b o n e l l P a l o m a » .
S i b i e n s u p r i n c i p a l a c t i v i d a d s e desarrolló e n el c a m p o d e l a i n d u s t r i a
d e l t e j i d o d e p u n t o , d e l a c u a l f u é u n o d e los m á s a c t i v o s p r o p u l s o r e s , n o p o r
e s o d e j ó d e i n f l u i r s u f u e r t e p e r s o n a l i d a d e n la vida p ú b U c a d e la villa. F u é
en d i f e r e n t e s e t a p a s c o n c e j a l y a l c a l d e . O c u p a n d o e s t e m á x i m o c a r g o s e l l e v ó
a c a b o la i n a u g u r a c i ó n d e l a C R E U D E P E D R A C A S T E L L , c u y o s a c t o s p r o c u r ó
revistieran la mayor s o l e m n i d a d y esplendor. Por su iniciativa y gracias a s u s
g e s t i o n e s s e e s t a b l e c i e r o n e n n u e s t r a villa las R d a s . H e r m a n a s J o s e f i n a s , q u e
tanto bien h a n h e c h o y están haciendo a las familias canetenses en las n o c h e s
de tribulación, cuidando a los enfermos.
F u é , t a m b i é n , d o n J u a n Carbonell, D i r e c t o r del H o s p i t a l P a r t i c u l a r , y A d ministrador del Santuario, h a b i e n d o contribuido d e c i s i v a m e n t e a la t e r m m a c i ó n del H o t e l del m i s m o n o m b r e , q u e o s t e n t a n d o d i c h o c a r g o s é i n a u g u r ó .
E s t o s s o n l o s d a t o s m á s s a l i e n t e s d e la vida d e e s t e d i s t i n g u i d o c a n e t e n s e ,
quien con s u d i n a m i s m o , inteligencia y voluntad, p u s o firme bases sobre las
que s e h a l e v a n t a d o la a c t u a l m e n t e p u j a n t e i n d u s t r i a c a n e t e n s e .
RYS
Q u e l'aire d ' a q u e s t a f e s t a
e n s a m a r i l'esperit
d'altres festes de conquesta
i de l l u m d e l'infinit.
Q u e e i x a Vila r i a l l e r a
que es desclou en primavera
per a m o r d e l s s e u s a n c i a n s ,
ÁGAPE
A m a b l e m e n t e i n v i t a d o s p o r el Presidente del Patronato tuvimos ocasión de
a s i s t i r a l b a n q u e t e que a n u a l m e n s e s e
o f r e c e a l o s a n c i a n o s e n el H o t e l del
S a n t u a r i o . B e n d e c i d a l a m e s a por el
r e v e r e n d o s e ñ o r Qura P á r r o c o , t r a n s currió el á g a p e e n u n a m b i e n t e feliz y
d e b u e n h u m o r , r e i n a n d o l a m á s cordial camaradería entre todos los comensales. D u r a n t e su díscursión, don
F r a n c i s c o C a s t e l l s realizó u n í m p r o b o
poético dedicado a Nuestra Señora de
l a M i s e r i c o r d i a y que, d e b i d o a s u g e n t i l e z a t e n e m o s el h o n o r d e i n s e r t a r a
continuación
Verge de l a Misericòrdia, Verge blanca.
V e r g e d e l ' a m o r d e cel...
P e u - n o s florir e n c a d a b r a n c a
c l a r o r d ' a l b a d a i d'estel.
s e m p r e culli a l ' e n t o r n v o s t r e
l'amor d e Mare del rostre
i l'escalf d e v o s t r e s m a n s .
E n el b r i n d i s d e h o n o r el s e ñ o r Castells p r o n u n c i ó u n a s p a l a b r a s c e d i e n d o
s u u s o al s e ñ o r E s t a r t ú s , p a r a de u n a
m a n e r a s o b r i a y firme e x p r e s a r u n a s
b i e n l i g a d a s i d e a s s o b r e la fiesta que se
celebraba, p o n i e n d o e n c o n t r a s t e l o
a b o m i n a b l e del m u n d o m a t e r i a l i s t a d e
h o y con el eco espiritual que festejáb a m o s . U n f u e r t e a p l a u s o rubricó l a s
palabras de los disertantes. Seguidam e n t e s e p r o c e d i ó a distribuir l o s obsequios a todos y a cada uno de los a n c i a n o s ( e n n ú m e r o d e 65) d e l ó a n o s
de n u e s t r a p r i m e r a A u t o r i d a d civil.
U n a s palabras s u y a s sellaron los actos
de H o m e n a j e a la Vejez.
VIESTO
CAJA EXTRAORDINARIA
DE COMPENSACIONES
H a n sido ya n o m b r a d a s las comision e s obrera y p a t r o n a l q u e h a n d e e s t u d i a r el p r o y e c t o d e l a r e a l i z a c i ó n d e
una Caja Extraordinaria de Compens a c i o n e s p a r a s o l u c i o n a r la t r i s t e sit u a c i ó n q u e p l a n t e a , p a r a la e c o n o m í a
de los h o g a r e s , l a a p a r i c i ó n d e e n f e r m e d a d e s c o m o la tuberculosis, no cubierta p o r el S e g u r o O b l i g a t o r i o d e E n fermedad.
R e c i e n t e m e n t e se h a n celebrado, bajo
la p r e s i d e n c i a d e d o n J o s é M.^^ L l a u g e r ,
las reuniones preliminares de las que
h a salido nombrada la comisión eventual que estudiará las posibilidades de
e s t a m a g n í f i c a obra. L a f o r m a n l o s s e ñores don José Pallareis, don Salvador
P u j o l , d o n Enrique P r a t s , d o n J u a n
X u m e t r a , d o n J o a q u í n M.» P l a n a s y
don J u a n Soler.
3
S
O
•o
m
t<
X
I
(O
c
(i
OQ
O
•O
ALVAREZ-VALLS y Cía., S. L.
BARCELONA
Agujas / Accesorios paro
Géneros de Punta
Representante: RAMÓN RITORT
CANET DE MAR Rambla de José Antonio
3
b
APUNTES
LA
DE
HISTORIA
T O RRE D E M A R
En ella tuvo lugar el acto histórico dé la constitución de Canet de Mar
en Municipio independiente (siglo XVI)
L a ú l t i m a vez q u e v i s i t é la T o r r e fué
e n o c a s i ó n d e h a b e r s e r e f u g i a d o e n ella
u n m a t r i m o n i o de mendigos cuya esposa
e s t a b a e n t r a n c e d e d a r a l u z . El p a r t o
fué t a n r á p i d o q u e el r e c i é n n a c i d o t u v o
como primera c u n a las baldosas humed e c i d a s del c e n t e n a r i o r e c i n t o . El a c o n t e c i m i e n t o , a t r a v é s d e m i m i r a d a de
niño, penetró en mi interior y h a qued a d o u n i d o al r e c u e r d o d e la T o r r e d e
M a r c o m o algo p e r d i d o e n esa r e g i ó n
bi u m o s a d e los h e c h o s l e g e n d a r i o s .
Q u i z á f u e r a l a ú l t i m a e s c e n a d e vida
que cobijaran sus anchos muros. Unos
a l a s d e s p u é s se c o n s u m a b a la e s t ú p i d a e
i n n e c e s a r i a «reforma» d e d e s m o r o n a r l a .
Ahora, n u e s t r a s lineas, m á s que u n rec u e r d o s e n t i m e n t a l , s e a n el t e s t i m o n i o
d e Unos p a s a j e s d e h i s t o r i a local q u e
n o s o b l i g u e n a d e s c u b r i r e n la d e s a p a r e c i d a T o r r e algo m á s q u e u n b a l u a r t e
fortificado d e l a a n t i g t l e d a d .
E n el b r a v o c a s e r í o d e la costa b r a v a
c a t a l a n a q u e d a n t o d a v í a a l g u n a s d e ésas
torres cilindricas y antiguas, que son
t e s t i g o s p e r e n n e s del c r u e l a z o t e d e la
p i r a t e r í a b e r b e r i s c a . P o r ello las c o n o c e m o s c o n el s o b r e n o m b r e de « T o r r e s d e
moros».
La p i r a t e r í a , e x t i n g u i d a por los r o m a n o s con la l l a m a d a Lex Gabinia q u e o r i ginó la Guerra de los Piratas,
reapareció a ú n d e s p u é s d e la b a t a l l a gloriosa
de Lepanto, llegando a constituir u n ser i o p e l i g r o p a r a las p o b l a c i o n e s r i b e r e ñ a s y p e s c a d o r a s d u r a n t e siglos e n t e r o s ,
ü l e s p e c t r o t e r r i b l e d e los p i r a t a s t u r c o s
y a r g e l i n o s i n f e s t ó n u e s t r o m a r con s u s
f r e c u e n t e s c o r r e r í a s . B u r l a n d o la vigilancia de las Armadas cristianas, desembarcaban por sorpresa las galeras piratas, introducíanse sus hombres tierra
a d e n t r o y r e a l i z a b a n c o n l a m a y o r viol e n c i a y c r u e l d a d l a s «razzias» q u e se
c a r a c t e r i z a b a n p o r el s a q u e o , el r o b o , l a s
profanaciones de templos, incendios de
q u i n t a s . . . P e r o el b o t í n m á s c o d i c i a d o
d e los h i j o s d e M a h o m a era s i e m p r e l a s
p e r s o n a s , a r r e b a t a d a s b á r b a r a m e n t e del
lado d e los suyos, y llevadas al d u r o
nKutiverio, e n el q u e les e s p e r a b a , sohre t o d o si e r a n m u j e r e s , s u f r i m i e n t o s y
.. ijTobios inexpllcablea
La ú n i c a r e a c c i ó n d e n u e s t r o s p o b l a !ri.3 a n t e el t e r r i b l e p e l i g r o e r a esa
i c s i s t e n c i a pasiVa d e las fortificaciones
en las que se encerraban y defendían
t o d o s los vecinos. La r e s i s t e n c i a d u r a b a
rr
e n a l g u n o s c a s o s h o r a s y e n o t r a s circunstancias días enteros, en espera de
la a y u d a d e l a s v e c i n a s p o b l a c i o n e s o
la p r e s e n c i a d e la A r m a d a R e a l q u e p u s i e r a e n f u g a al e n e m i g o .
E n el valle d e C a n e t , a d e m á s d e la
Torre de Mar, c o n s t r u i d a a m e d i a d o s del
siglo XIII — c u a n d o c o n t a r í a la feligresía c o n d o s c i e n t a s a l m a s — , e x i s t í a n t a m bién las llamadas «Torres de guaita», de
proporciones más pequeñas y construid a s p o s t e r i o r m e n t e , c o m o la d e « C a n
Macià» (siglo XV), la d e la T i m b a ( a u n
e x i s t e n t e ) , la del « c a m p d ' e n T l n o i a »
( d o n d e se h a l l a a c t u a l m e n t e el C e m e n t e r i o M u n i c i p a l ) , así c o m o l a c a s a f u e r t e
d e Sarita Florentina
y las « m a s i e s fortificades» d e Can Mir, Macià, Veya, La
Murtra,
etc.
El a z o t e d e los c o r s a r i o s m u s u l m a n e s
l l e n a v a r i o s siglos d e h i s t o r i a local. No
p a s a r á m u c h o d e los d o s c i e n t o s a ñ o s
q u e las e m b a r c a c i o n e s t u n e c i n a s a t o r m e n t a b a n a ú n nuestras costas y nuest r a g e n t e d e m a r . B a s t a r á leer e n la
«Memoria
de los Cautivos
Christianos
que el Sagrado,
Beal y Militar
Orden
ae la Merced y Redención
de
Cautivos
ha rescatado
de poder de los infieles
en
la ciudad de Argel el año 1752».
«Número 29. — Antonio
Balsa,
natural
de Canet de Mar, en Cataluña,
de 55
años y 5 de cautiverio.
Cautivo
en el
Cabo de San Antonio.
Costó su
rescate
con Puertas 225 pesos. Y se ayudó
desde
Argel con 27 pesos.»
El b a l u a r t e d o n d e se r e f u g i a b a n los
canetenses era u n a a u t é n t i c a fortaleza
d a d o s los m e d i o s d e g u e r r a d e s u t i e m po. La f o r m a b a n tres cuerpos cilindricos y se h a U a b a e m p l a z a d a al final d e l
T o r r e n t e d e L l a d o n e r s , a orillas d e l m a r ;
p o r ello la l l a m a r í a el p u e b l o « T o r r e d e
M a r » . S o b r e s u s m u r o s d e 1,40 m e t r o s
d e a n c h o y e n lo a l t o d e l a t o r r e p r i n cipal se h a l l a b a u n a p i e z a d e a r t i l l e r í a
q u e fué r e t i r a d a c o n m o t i v o del c o n venio hispanolnglés sobre defensa de
costas.
S i e t e siglos d e h i s t o r i a h a b í a n t r a n s currido desde s u erección, c u a n d o e n
1936 se c o m e t i ó el sacrilegio — v a l g a la
e x p r e s i ó n — de profanarla y destruirla.
N o sólo a n t e ella y e n s u s c e r c a n í a s o
a s u s m i s m a s p u e r t a s la h i s t o r i a e s t a b a
c a r g a d a d e h e c h o s t r a s c e n d e n t a l e s y dignislmos de t a n t o s q u e nos precedieron,
s i n o q u e s u m i s m o r e c i n t o a la p a r q u e
Aquells drapaires d'Arenys...
refugio y d e f e n s a f u é a lo l a r g o d e siglos el l u g a r d e r e u n i ó n d e los jefes d e
f a m i l i a p a r a resolver a s u n t o s c o m u n a l e s .
A n t e s u s m i s m a s p u e r t a s se e s t r e l l a r í a la s á d i c a a m b i c i ó n d e los c o r s a r i o s .
Pero, ¿lograron asaltarla con victoria alg u n a vez? ¿ F u é s i e m p r e p o s i b l e el a g r u p a m i e n t o r á p i d o de t o d o s los v e c i n o s e n
el r e f u g i o d e s u s m u r a l l a s ?
C o n c e n t r e m o s la h i s t o r i a e n - t o r n o d e
la T o n e . Vérnosla r o d e a d a p o r la ñ e b r e
d e la f e r o c i d a d a f r i c a n a a g u a r d a n d o la
p r e s a . G O i p e a r í a n líi p u e r t a . E s p e r a r í a n ,
pérfidos, c o m o u n p e l o t ó n b á r b a r o a p u n tando a u n m o n t ó n caótico de víctimas.
Desde ei b a l u a r t e , h o m b r e s y m u j e r e s
se b a t i r í a n c o n p a s i v a r e s i s t e n c i a . D e s d e
«els p e d r e r s d e les t o r r e s » , c o n a r m a s ,
c o n fuego. Y si el a s a l t o llega, c o n los
d i e n t e s , c o n las n a v a j a s , c o n los p u ñ o s .
C o n t o d o . P o r q u e , ¡ D i o s n o lo q u i e r a !,
si h a y v i c t o r i a a f r i c a n a . . . i Q u é b o s q u e
d e d e s e s p e r a c i o n e s ! ¡ Q u é visión d e fig u r a s h o r r o r i z a d a s ! C o n los b r a z o s a b i e r tos, lívidos d e a n g u s t i a enfurecida, con
los c a b e l l o s erizados y los ojos d e s o r b i t a d o s . . . h a c i a s u c a s a y los s u y o s , q u e
verían desdibujarse m á s y m á s a med i d a q u e s u r c a b a l a s g a l e r a s los c a m i nos del m a r enrarecidos ya del a m b i e n t e
d e t o d a s las t o r t u r a s africanas. P e r o se o r g a n i z a r o n t a m b i é n b a n d a s
a r m a d a s q u e a c u d í a n e n esos t r a n c e s
d e a u x i l i o s u p r e m o . Siu-gian d e l s u b s u e l o a l e s t i l o v e n d e a n o o d e la e s p e s u r a d e los c a ñ a v e r a l e s , p a r a a t a c a r d e
i m p r o v i s o al e n e m i g o , c o n a r m a s o c o m o
la p r o p i a M u e r t e , a g o l p e s d e g u a d a ñ a .
I m a g i n a r l a escena es g r a b a r l a a fuego
e n n u e s t r a m e m o r i a . No p a s a ello d e
unos trazos oscuros y nos causa todavía
más horror.
rr
E x a c t a m e n t e el sát>ado dia 17 d e abril y a l a s d o c e h o r a s , t u v o l u g a r e n
ei c r u c e d e l a ^ a l l e Calvo S o t e l o „'on la del G r a m u n s u c e s o d e a p a r e n t e ipoca
importancia, pero que en realidad tiene m i V h a m i g a .
En d i c h o c r u c e c o i n c i d i e r o n t r e s c a r r o s d e o t r o s t a n t o s t r a p e r o s y o t r o
ilustre ü o m e r c i a n t e que, f a l t a d o d e c a b a l g a d u r a , l l e v a b a el s a c o a la e s p a l d a .
En t o t a l , c u a t r o s e ñ o r e s «drapaires» que c a m b i a r o n e n t r e si afe^ituosos s a l u d o s
y siguieron s u s respectivos y opuestos caminos. Durante la m i s m a m a ñ a n a
p u d i m o s c o m p r o b a r la p r e s e n c i a d e o t r o s t r e s o o m i e i v i a n t e s del r a m o del s a c o
e n d i s t i n t a s c a l l e s d e la villa.
Y a h o r a n o s o t r o s p r e g u n t a m o s qué d i a b l o s e n c u e n t r a n e n C a n e t t a n t o
c o m p r a d o r d e deseciho, p u e s io c u r i o s o del c a s o e s q u e si t a n t o s v i e n e n , s e ñ a l
inequfvoua de q u e l l e n a n los s a c o s . Y d e c m o s q u e v i e n e n , porque a d e m á s e x i s t e
la p a r a d o j a d e q u e e n t r e t o d a la v a r i e d a d d e « d r a p a i r e s » n o h a y n i n g u n o q u e
p e r t e n e z c a a la c a s a . E n C a n e t s ó l o t e n e m o s u n o q u e e s el rey d e los t r a p e r o s .
Aqui h a y u-aráoter, b u e n a voz, p e r s u a s i ó n y m u c h a v i s t a . Q u e e n e s t o s n e g o c i o s
«és la v i s t a lo q u e t r e b a l l a . . . »
Es i n n e g a b l e q u e a n i n g ú n v e c i n o se le h a b r á e s c a p a d o la o b s e r v a c i ó n q u e
h e m o s he<i>ho al p r i n c i p i o . ¿ Q u é b u s c a n t a n t o s t r a p e r o s , lo m i s m o las p l a z a s
m o n t a d a s q u e l o s q u e v a n Con el s a c o a la e s p a l d a ? . . . ¿ Q u é p o d e m o s v e n d e r
los o a n e t e n s e s a los t r a p e r o s p a r a que d o s o m á s v e o « s a la s e m a n a s e p r o d u z c a n e s a s i n v a s i o n e s ? . . . ¿ P a p e l e s , t r a p o s v i e j o s , h e r r u m b r e s ? . . . «Chi lo s a » .
La m a y o r í a d e t r a p e r o s q u e n o s v i s i t a n p r o c e d e n d e A r e n y s d e Mar y d e
M a t a r ó . D e e s t a ú l t i m a c i u d a d s a b e m o s q u e t i e n e n u n b a r r i o d e r e s i d e n c i a ifija
l l a m a d o «La H a b a n a » , e n d o n d e s e h a l l a la flor y n a t a t r a p e r i l . A h o r a b i e n ,
q u e d e A r e n y s d e Mar, d e n u e s t r a f l a m a n t e y. a r i s t o c r á t i c a c a b e z a d e p a r t i d o
r e c i b a m o s e s t a Jlase d e e m b a j a d a s , por D i o s que n o s s o r p r e n d e y n o s m a r a v i l l a .
S a b i d o e s q u e los c a n e t e n s e s t e n e m o s g r a n a f i c i ó n y c a r i ñ o h a c i a A r e n y s
dt^. Mar. Alii v a m o s a u o m p r a r r o p a s y z a p a t o $ y o t r a s m u c h a s c o s a s . F r e c u e n t a m o s s u s o o n f i t e r i a s — e n r e a l i d a d è x o e l e n t e s —, s u s c i n e s , s u s b a i l e s , s u
c a m p o d e fútbol. E s decir, les d e j a m o s n u e s t r a s b u e n a s p e s e t a s . En conupens a c í ó n r e u i b i m o s d e A r e n y s e s t a c o n f e d e r a c i ó n d e t r a p e r o s que, f r a n c a m e n t e ,
n o e s t á n a t o n o ni a la a l t u r a d e la c l a s e q u e priva e n n u e s t r a v e J i n a villa.
Y r e p e t i m o s d e nuevo-. ¿ Q u é v e n d e m o s los o a n e t e n s e s p a r a l l e n a r s e m a n a l m e n t e los s a c o s a t a n t o « d r a p a i r e » ? . . .
Si estos adictos visitantes a nuestra villa p a g a s e n u n subido impuesto
m u n i c i p a l c o m o i n d e m n i z a c i ó n a las m o l e s t i a s q u e n o s u a u s a n c o n s u s v o l i e s
d e s t e m p l a d a s , s u s c a m p a n a s y s u s r u i d o s d e r e c l a m o , tal vez s e h a b r í a h a llado la m a n e r a d e r e d u c i r los arbitrios m u n i c i p a l e s q u e p e s a n s o b r e n u e s t r o s
pobres y q u e j u m b r o s o s t e n d e r o s , p u e s s a b e m o s q u e é s t o s , c o n l o s ú l t i m o s trib u t o s s o b r e e s c a p a r a t e s e s t á n q u e la o a m i s a n o les l l e g a al c u e r p o .
¡ A h ! Y o t r a c o s a . Los «drapaires» q u e n o s e p a n e n t o n a r d e b i d a m e n t e s u
c l á s i c o estribillo... a la m u d a . Aqui en Canet, a d e m á s d e « d r a p s i f e r r o vell»,
d e t r a s t o s viejos y d e . i m p u e s t o s m u n i c i p a l e s , t e n e m o s b u e n o í d o . Con q u e a
c a n t a r bien o cerrar el p¡c«.
SENYOR PEPET
L a f o r t a l e z a de m a r f u é u t i l i z a d a t a m b i é n c o m o refugio p o r los d i f e r e n t e s
b a n d o s d e l a s g u e r r a s d e S u c e s i ó n , «Segadors» y «Carlins». B a j o l a . a m p l i a b ó v e d a d e s u n a v e c e n t r a l t u v o l u g a r el
a c L o h i s t ó r i c o de l a c o n s t i t u c i ó n d e Can e t de Mar e n m i m i c i p i o i n d e p e n d i e n t e
e n el a ñ o 1599, c u a n d o se o b t u v o d e s u
«senyor», el M a r q u é s d e A y t o n a y Vizconde de Cabrera y de Bas ( m á s adel a n t e D u q u e de Cardona y ú l t i m a m e n t e
D u q u e de Medinaceli), la libertad q u e
r e q u e r í a , q u e si b i e n d e n o m b r e c o n serva s u señorío sobre n u e s t r a s tierras,
d e h e c h o h a c e ya m u c h o s a ñ o s q u e s u s
derechos h a n caducado.
P a r a este a c o n t e c i m i e n t o de principal
valor h i s t ó r i c o , c o m o t a m b i é n e n ocas i ó n del Vot de Vila p o r la s e q u í a d e l
a ñ o 1703, «els C o n s e l l e r s 1 C a p s d e Casa»
se r e u n i e r o n e n la T o r r e d e M a r .
P u e d e leerse en el a c t a o r i g i n a l d e la
C o n s t i t u c i ó n d e M u n i c i p i o : nEn
l'any
1599, en la primera
quarta
del mes de
Janer y en la vila de Canet y lloch de
la Torre y fortalesa
de Canet,
convocats
y congregats
la Universitat,
singulars
homes y parrochians,
de la vila, y parrochia de Sant Benet de Canet,
terme
de Montpalau,
diócesis
de Girona,
se
réuni en conseil, congregats
ab
repich
de campantes
Ael campanar
pàrrochial,
amb permís y presencia
y asistencia
del
honorable
Antoni
Llobet,
subatlle
de
dita
vila...»
Y e n c o n t r a m o s e n el a c t a o r i g i n a l d e l
«Vot d e Vlla» : «... convocats
y congregats dins la torra o fortalesa
de dita
vila,, ahont per semblants
y altres
negocis útils á ditd Universitat
se acostuman
convocar...»
MiSÀ
La Torre de Mar,
la de Can Macià,
arquitectónico
por
de
declarada,
junto
con
rnonumento
artisticoR. O: de \í de- enero
1921.
A ñ o s d e s p u é s , c u a n d o la T o r r e : d e j ó
d e s e r «Casa d e la Vila», la Cofradía.^;de
S a n T e l m o c o n s t r u y ó e n ella u n p e q u e ñ o c a m p a n a r i o c o n d o s c a m p a n a s xiue
se u t i l i z a b a n p a r a s e ñ a l a r l a s l l e g a d a s
y s a l i d a s d e e m b a r c a c i o n e s o los peligros
del temporal.
T o d a s esas c i t a s h i s t ó r i c a s q u e u n e n
t a n estrechamente la Torre de Mar a
los h e c h o s p r e d o m i n a n t e s d e n u e s t r a
v i d a local e n el d e c u r s o d e los a ñ o s , n o s
r e v e l a n — y n o s r e c o r d a r á n c a d a vez q u e
d e t e n g a m o s e n ellos n u e s t r a a t e n c i ó n —
lo q u e e r a p a r a C a n e t s u « T o r r e d e m o ros» y lo q u e fué el a c t o d e s u d e s a p a rición.
Lo q u e n o c u e s t a es d e s t r u i r . A u n q u e
sea ello el t e s t i m o n i o e n h i e s t o d e s i e t e
siglos d e h i s t o r i a .
JOSÉ
ROVIBA
FOBS
NOTICIARIO LOCAL
NATALICIO
E n t r a d o en m á q u i n a s é s t e n ú m e r o
n o s l l e g a la feliz n o t i c i a del n a c i m i e n t o d e la p r i m o g é n i t a d e n u e s t r o
apreciado y distinguido redactor y amigo, d o n Andrés Carbonell Fulquet. No
e s n e c e s a r i o m a n i f e s t a r q u e a las m ú l t i p l e s f e l i c i t a c i o n e s q u e h a n recibido
l o s n o v e l e s e s p o s o s , u n i m o s la a l e g r í a
y el e n t u s i a s m o d e la n u e s t r a .
REVISTA
FUEGO
DE
ARMAS
DE
S e g ú n el aviso del C o m a n d a n t e de
P u e s t o s e r e c u e r d a Ja o b l i g a c i ó n exisr
tente a todos los poseedores de armas
de fuego y s o m a t e n i s t a s , de pasar la
r e v i s t a a n u a l d i n - a n t e eJ p r e s e n t e m e s
d e abril. T o d a s l a s m a ñ a n a s d e d i e z a
u n a , e n el c u a r t e l d e l a G u a r d i a Civil.
MARCHA DEL
JUVENTUDES
FRENTE
DE
Al m a n d o del D e l e g a d o local, d o n
J u a n Vila, l a s e s c u a d r a s del F r e n t e d e
J u v e n t u d e s Hicieron u n a m a r c h a al
p a r a j e d e « D o n e s d'Aigua» el p a s a d o
D í a d e la V i c t o r i a . La j o r n a d a t r a n s currió c o n e n t u s i a s m o e x t r a o r d i n a r i o
por p a r t e d e tos a s i s t e n t e s a la e x cursión.
B OXEO
CUCURELL'PERDIÓ EN MALLORCA
N u e s t r o púgil, q u e h a h e c h o s u servicio m i l i t a r en la «Isla D o r a d a » , d o n d e
a u m e n t ó y p e r f e c c i o n ó s u clase y s u e s tilo e n los c o m b a t e s c o n los a s e s d e l
La D e l e g a c i ó n Local d e Auxilio So.AÍal c o m u n i c a p a r a s u e x a c to c o n o c i m i e n t o y c u m p l i m i e n t o ,
q u e a partir del p r ó x i m o m e s de
m a y o , los e m b l e m a s d e p o s t u l a ción s e r á n e n t r e g a d o s a t o d a pers o n a q u e a c u d a a T e a t r o s , Cafés, Confiterías, C i n e s , etc., s e g ú n Orden del M i n i s t e r i o d e la
G o b e r n a c i ó n , a p a r e c i d a e n el
B o l e t í n Oficial d e la P r o v i n c i a ,
n ú m . 154 y de ïek;ha 29 d e j u n i o
d e 1942.
p u g i l i s m o m a l l o r q u í n , M a r t í Ll., Costa,,
G e r a r d o y t a n t o s o t r o s con los c u a l e s
3
peleó e n b r i l l a n t e s c o m b a t e s , l l e g a n d o a
S
ser u n o d e los ídolos d e M a l l o r c a , fué
O
s o l i c i t a d o p a r a c o m b a t i r d e n u e v o allí,
deseosos los a f i c i o n a d o s m a l l o r q u i n e s d e
•o
volver a a d m i r a r y a p l a u d i r u n a d e l a s
brillantes exhibiciones que siempre ha-"*
bía realizado.
r ? X
S u p e l e a c o n R a m i s I I n o fué p o r
cierto de g r a n brillantez a c a u s a de q u e
(O
a m b o s b o x e a d o r e s n o se p r o d i g a r o n , y
c
a la e x c e s i v a p e s a d e z d e CucureU, q u e ,
debido al tiempo que hacía que n o h a b í a p e l e a d o , h a c í a e n la b á s c u l a el p e s o
d e u n ligero.
" •
OQ
Cucurell fué declaraâo vencido a los
o
p u n t o s en u n combate que por cierto
•o
n o p a s a r á a la h i s t o r i a c o m o u n o d e los
m á s lucidos.
¿ C u á n d o llegará el d í a e n q u e C u c u rell llegue a c o n s e g u i r la f o r m i d a b l e
3
f o r m a q u e h i z o q u e se le c o n s i d e r a s e
como una
de
las
e s t r e l l a s del
pugilismo?
b
m
NOTICIARIO
L O C*- A L
TEATRO
g a c i ó n local d e la Cajft d e P e n s i o n e s
p a r a la Vejez y d e Ahorro. En s u i n terior, d e s p a c h o , o f i c i n a s y vestíbulo,
oifrecen u n a o e r t a d o c o n j u n t o , c o m p l e m e n t a d o por l a n u e v a o o n t i g u r a c i ó n
e x t e r n a del edificio, n u e v a s y soberbias
f a c h a d a s que contribuyen úe una man e r a n o t a b l e a e m b e l l e c e r la
fisonomía
u r b a n í s t i c a d e la P l a z a d e los Caídos.
E s c u n a i n d i s c u t i b l e m e j o r a que v i e n e
a g a n a r u n a m á s alta consideración
p a r a el a s p e c t o u r b a n í s t i c o d e n u e s t r a
villa, e n la q u e c o n t a n t o s aprecios
c u e n t a la C a j a d e P e n s i o n e s y a los
que c o n t a n t o a f e c t o s a b e t a m b i é n c o rresponder. Aprovechamos esta coyuntura para expresar nuestro agradecimiento, entusiasmo
e
incondicional
apoyo a todo c u a n t o tiende a hermos e a r las v í a s u r b a n a s d e n u e s t r a población.
Estreno d e " L o s millones del T í o N a p i a s ' '
de
JUAN
AUTIER
El d o m i n g o d e P a s c u a d e R e s u r r e c c i ó n f u é e s t r e n a d a c o n e x t r a o r d i n a r i o é x i t o
e n el s a l ó n t e a t r o del C e n t r o C a t ó l i c o y p o r el e l e n c o a r t í s t i c o d e l a p r e s t i g i o s a
e n t i d a d «Los m i l l o n e s del T í o N a p i a s » , la d i v e r t i d a o b r a d e b i d a a l a p í t i m a d e
nuestro particular amigo y convecino don J u a n Antier Andreu.
A s i m i s m o f u é e s c e n i f i c a d a p o r los m i s m o s i n t é r p r e t e s e n el T e a t r o C a n e t e n s e
e n l a f u n c i ó n d e gala o r g a n i z a d a p o r el P a t r o n a t o Local d e l a Vejez.
L a o b r a , l l e n a d e u n a i r o n í a fina y a veces s e n t i m e n t a l , t i e n e el c o r t e d e e s a s
otaras c ó m i c a s del t e a t r o d e la p o s t g u e r r a . El p l a n t e a m i e n t o del «caso» t i e n e i n g e n i o y g r a c i a , y n o s d e s c u b r e e n el j o v e n e s c r i t o r p o s i b l e s c o n q u i s t a s e n el difícil
a r t e del g é n e r o c ó m i c o .
H e m o s d e r e c o n o c e r q u e p a r t e del b u e n éxito f u é a l c a n z a d o p o r l a a c e r t a d a
y e x a c t a i n t e r p r e t a c i ó n d e los d i f e r e n t e s p e r s o n a j e s , q u e los a c t o r e s d e la e o i ñ p a ñ i a del C. C. R. l o g r a r o n c o n la m á s d e s e a d a y n a t u r a l p e r f e c c i ó n . E n o t r a s p a l a b r a s , al i n g e n i o d e l a r g u m e n t o se u n i ó el n e r v i o e s c é n i c o del e l e n c o del C e n t r o ,
q u e volcó e n l a o b r a el r e p a r t o d e s u s p r i n c i p a l e s a c t o r e s .
La n u m e r o s a concurrencia que llenaba t o t a l m e n t e las salas de espectáculos
e n las d o s ocasiones citadas, reiteró calurosos aplausos a la obra h a s t a obligar
la p r e s e n c i a d e s u a u t o r D. J u a n A n t i e r , q u e fué a c o g i d a c o n u n a c e r r a d a o v a c i ó n .
Desde éstas columnas, n u e s t r a e n h o r a b u e n a al escritor canetense y a u g u r a m o s
p a r a s u p l u m a h a l a g ü e ñ o s y f u t u r o s éxitos.
TEATRO CANETENSE
El d í a d e l a V i c t o r i a t u v o l u g a r u n a f u n c i ó n t e a t r a l e n el T e a t r o C a n e t e n s e ,
o r g a n i z a d a p o r e l P a t r o n a t o Local d e la Vejez, e n q u e la C o m p a ñ í a S o l e r - G u a s c h
escenificó l a c o m e d i a d r a m á t i c a «El fiU del s e n y o r Gold» y el e l e n c o del C. C. R.
l a o b r a «Los m i l l o n e s d e l T í o N a p i a s » d e J u a n A u t i e r .
B R I L L A N T E É X I T O DEL ELENCO DEL C E N T R O EN BARCELONA
El p a s a d o d í a 18 d e a b r i l , el E l e n c o d e l C. C. R. p r e s e n t ó e n el A t e n e o C a t ó l i c o
d e S a n G e r v a s i o la c o m e d i a e n t r e s a c t o s « M a d r l n i t a b u e n a » . ' B a j o la d i r e c c i ó n
d e d o n J o s é F o r c a n o , l a o b r a o b t u v o u n r o t u n d o é x i t o e n el t e a t r o b a r c e l o n é s .
EJERCICIOS ESPIRITUALES
EN LA E. E. T . P.
D u r a n t e l o s d í a s 5, 6 y 7 d e abril, el
R d o . P a d r e V e r g é s , S . J., d i r i g i ó , e n
el salón d e actos d e la Kscuela, u n a
t a n d a d e Ejercicios Eslpirituales, e n
cumplimiento del precepto pascual.
La docta palabra del sabio jesuíta
h a sido escuchada por todos los alumnos, en cuatro conferencias harto elocuentes y desarrolladas con s u m a prest e z a , l o s d í a s 5 y 6, t e r m i n a n d o d i c h o s
ejercicios con i m a misa de comunión
general, celebrada e n l a iglesia parroq u i a l d e e s t a villa, el d í a 7, o f i c i a n d o
el P a d r e V e r g é s , c o r r i e n d o a s u c a r g o
la plática preparatoria.
E l Rdo. Jesuíta fué p r e s e n t a d o por
el Cura P á r r o c o d e e s t a villa, D r . J u a n
Costa.
R E U N I O N G E N E R A L D E LA
MUTUALIDAD
CANETENSE
El p a s a d o d o m i n g o d f a 11 d « abril,
celebró reunión general extraordinaria la M u t u a l i d a d C a n e t e n s e , e n el local d e E d u c a c i ó n y D e s c a n s o . Con la
a s i s t e n c i a d e b u e n n ú m e r o d e afil i a d o s dio c o m i e n z o la a s a m b l e a a l a s
dotie h o r a s , e n la «lue s i g u i e n d o el o r d e n
a n u n c i a d o e n la c o n v o c a t o r i a , s e p r e s e n t ó el estado de cuentas, que fué
a p r o b a d o por los a s a m b l e í s t a s , l o s c u a les a c o n t i n u a c i ó n f u e r o n i n f o r m a d o s
d e d i f e r e n t e s modalidiades del R é g i m e n del Seguro de Enfermedad. Se
p r o c e d i ó a la e l e c c i ó n d e n u e v a J u n t a ,
s i e n d o p r o c l a m a d o Presidiente D . J o s é
X i q u e s , v i c e p r e s i d e n t e el s e ñ o r Gibert
y los s e ñ o r e s Qufriclo P l a n e t , J. D u l s a t ,
E. P r a t s , J a i m e Ferrer, F e r n a n d o Pórt u l a s , J . Arquer, «orno c o m p o n e n t e s d e
Ja m i s m a .
EN LA C A P I L L A
HH. JOSEFINAS
DE
t a m b i é n , i.<omo t r a d i c í o n a l m e n t e v i e n e n
h a c i é n d o l o , el g o z o del A l e l u y a d e Resurrecición.
C E R T A M E N DE A N T I G U O S
ALUMNOS MARISTAS
Organizado por la Federación de
A. A. d e la P r o v i n c i a M a r i s t a d e L e v a n t e y l a C o m i s i ó n E j e c u t i v a clel
Centenario de Balmes, tendrá lugar un
Certamen de Exaltación Mariana y de
H o m e n a j e a Balmes, en el que se ofrecen importantes premios del señor
Obispo de Vich, de la Diputación Prov i n c i a l , d e l G o b e r n a d o r CivU, d e l s e ñor Obispo de Zamora, del Ayuntamiento de Vich; del Alcalde de Barcelona, del Rdo. H e r m a n o Provincial, y
otros muchos. A quien interesare det a l l e d e t e m a s y p r e m i o s , p u e d e dirig i r s e a l C o l e g i o Y g l e s i a s , d e los H e r m a n o s M a r i s t a s d e é s t a o a l a s oficinas de la Redacción.
I N T E R E S A N T E MEJORA URB A N A R E A L I Z A D A P O R LA
CAJA D E P E N S I O N E S
Han sido inauguradas recientemente
las n u e v a s d e p e n d e n c i a s d e la Dele-
Crucigrama n.** 17,
1
n
2
«CARAMELLES» DE PASCUA
F L O R I D A , CON EL D I R E C TOR
MAS PEQUEÑO
DEL
MUNDO
La s o r p r e s a d e la a l e g r i a p a s c u a l n o s
la dio e s t e a ñ o el s i m p á t i c o coro d e
« c a r a m e l l e s » f o r m a d o por l o s p e q u e ñ o s
c a n t o r e s d e la E s c o l a n i a , C. C. R. y
A s p i r a n t e s d e A. C , q u e roiüorrieron
i n f a t i g a b l e s los h o g a r e s d e n u e s t r a
v i l l a ; y e s t o n o s e r í a n a d a si al f r e n t e
« d e i s p e t i t s tíantaires» n o h u b i e s e dirig i d o la b a t u t a el j o v e n d i r e c t o r P e d r o
Dotras Serrabella, que n o pasará de
las quince primaveras.
A .
L a s (ccaramelles» f o r m a d a s p o r el
c o r o d e h o m b r e s del O r f e ó n Misericordia, b a j o l a d i r e c c i ó n d e los m a e s tros Dotras y Vives, nos brindaron
4
5
6
7
8
9
XX
xt
u
XX
XXXXXX
XI
LAS
Con extraordinaria solemnidad fué
celebrada en la Capilla d e las RR. Hijas de S a n José, la profesión de votos
perpetuos de la Rda. Hermana Teresa
Allué Quílez. P u é a p a d r i n a d a por la
distinguida dama canetense doña Aur e l i a d e C a s a l s , v i u d a d e M a s . Ofició
el R d o . D r . D . J u a n C o s t a T a p i ó l a , y
enalteció con palabra elocuente las
glorias del estado religioso el Rdo. P a dre José Vergés, M. S. C. D e s p u é s d e
la ceremonia todos los invitados fueron obsequiados con un espléndido desayuno.
3
por g e l i
1
n
XX
H O R I Z O N T A L E S : 1, C o n n a t u r a l i d a d .
— 2, Calle d e C a n e t . — 3, U s a b a a m e n a z a s . — 4, P o c o c o r r i e n t e ; (Al revés).
F i b r a . — 5, I n s e c t i c i d a ; C i u d a d a n o d e
C a n e t m u y c o n o c i d o . — 6, C i u d a d esp a ñ o l a ; Vigilé. — 7, (Al revés). D e s t i t u y e r e n . — 8, R e s p a l d é . — 9, E r ñ p l e á r a s e .
V E R T I C A L E S : 1, Pez m u y s i m p á t i c o .
— 2, P a r i e n t a m u y i n t i m a . — 3, P r i n cipios. — 4, A c i e r t o ; Valle. — 5, Artículo n u m e r a l ; Fonética de la palabra
« e s t a c i ó n » e n f r a n c é s . — 6, C a s t a ; I m p e l e l a n a v e . — 7, T a r i f a s p a r a la p e r c e p c i ó n d e i m p u e s t o s . — 8, D a n z a . —
9, E n e l l a se f a b r i c a el v a p o r .
SOLUCIÓN AL C R U C I G R A M A NUM. 16
Horizontales:
1, D e m a s i a d a . — 2, Arabe. — 3, L a c o n i s m o . — 4, a P . ; M A S ;
As — 5, N e a ; S e t . — 6, T a ; L o s ; SA.
—• 7, E n t e r a s e s . — 8, R e í a s — 9, A m i noráis.
Verticales:
1, D e l a n t e r a . — 2, A l e a n .
3, M a c ; T r l ; E. — 4, AROM ( M o r a ) ;
L e e n — 5, S a n a t o r i o — 6, I b i s ; S a a r . —
7, A e s ; S S . — 8, Maese —• A p o s t a s e s .
GRÍFICAS
visto
de cerco
U n o s minutos c o n
J U A N AUTIER
Después de las dos representaciones
que n a n e v a d o a e s c e n a e l K i e n c o Art í s t i c o d e l C e n t r o C a t ó l i c o d e la o b r a
dei caneiense a o n J u a n Autier Anqi-eu, el n o v e l c o m e d i ó g r a f o n a e s t a d o
d u r a n t e varios días en el primer p l a n o
d e l a a c t u a l i d a d local.
Vamos a su encuentro y...
— ¿ Q u e o p i n a s del e s t r e n o d e t u obra
«Los m i l l o n e s del T í o N a p i a s » ?
— Q u e s i y o t u v i e r a la s u e r t e d e s a c a r ei g o r d o , s e g u r a m e n t e n o d e j a r í a
q u e m e o c u r r i e r a lo q u e o c u r r e a l T í o
iNapias e n l a o b r i t a .
— ¿ Q u é te i n s p i r ó ei a r g u m e n t o ?
— Nada, y si algo m e lo inspiró, n o
m e acuerdo qué.
DE L A S O B R A S DE LA CA— ¿Cuántas obras tienes escritas?
P I L L A D E L S. S.
— Tres presentables, creo yo. Otras
O f r e c e n u n m a g n í f i c o a s p e c t o l a s vidos que n e c e s i t a r í a n ser p u l i d a s o redrieras ya colocadas con los ventanaformadas; y otras dos e n el telar desles de la cúpula central, a d o r n a d a s con
de hace dos años, que dejó de preocua d e c u a d o s m o t i v o s r e n a c i m i e n t o . E n las
p a r m e el escribir.
d o s l a t e r a l e s se d i b u j a e l e s c u d o o s í m bolo de S a n J a i m e y l a inscripción
— ¿Proyectos?
«Charitas» de S a n Francisco, respec— ¡Oh...! Muchos, pero todos, h a s t a
tivamente.
ahora, h a n a c a b a d o c o m o a c a b a n los
El p a s a d o v i e r n e s , d í a 16 d e abril,
cigarros: en h u m o .
v i s i t ó l a C a p i l l a D . F r a n c i s c o Corbera,
— ¿ U n a obra d e a m b i e n t e l o c a l ?
acompañado de sus h e r m a n o s D . Luís
— N o creo exista ambiente.
y D . R a m ó n Corbera, e s t e ú l t i m o lleg a d o r e c i e n t e m e n t e d e la A r g e n t i n a .
— ¿ Q u é tal t e p a r e c i ó l a i n t e r p r e t a ción?
EN LA B A S Í L I C A D E M O N T — Mejor que m u c h o s que se l l a m a n
SERRAT
profesionales. Y p e r m í t a s e m e que d é
A los pies de la Virgen Morena h a n
l a s g r a c i a s m á s e x p r e s i v a s a t o d o s los
contraído matrimonio nuestros amigos
elementos del elenco artístico del Cendon Alfonso González y d o n Zenón de
t r o por e l g r a n i n t e r é s p u e s t o e n l a
Pol con las simpáticas h e r m a n a s señointerpretación de la obra. Magníficos
ritas Carmen y Conchita Romagosa.
Después de u n largo viaje por las
intérpretes y m e j o r e s a m i g o s t o d o s .
principales ciudades de E s p a ñ a h a n re¡Ah! Y u n a c o s a : c o n l o s d í a s q u e
gresado a Canet, donde les deseamos
tuvieron de ensayo, n o h a y n i n g u n a
u n a felicidad eterna.
compañía profesional que h a g a u n a
obra c o m o l a h i c i e r o n e l l o s . E s t o c r e o
NECROLÓGICAS
y o q u e e s su, m e j o r e l o g i o . C o m o q u e
D.» C a r m e n T o r r a s d e Doméneclh
de n o h a b e r l o v i s t o n o l o c r e e r í a . . .
Falleció inesperadamente en la m a — ¿Por q u é n o esciribes u n a t r a ñana del Jueves Santo, en su residengedia?
cia d e B a r c e l o n a , l a d i s t i n g u i d a s e ñ o r a
— ¿Vamos a n o p o n e m o s serios?
doña Carmen Torras de Domènech, esQ u e b a s t a n t e t r a g e d i a ©s l a m i s m a
posa de don Pedro D o m è n e c h Roura,
arquitecto municipal y d e c a n o de la
vida, p a r a q u e a ú n t e n g a m o s q u e lloEscuela de Arquitectura de Barcelona.
rar e n e l t e a t r o .
Entre las amplias relaciones sociales
— ¿ Q u é m o m e n t o e s el m á s a p r o p i a que g o z a la f a m i l i a D o m è n e c h y l a s
do para tus tareas literarias?
numerosas amistades que disfrutaba en
— Y o n o creo e x i s t a n m o m e n t o s p r o v i d a l a finada, c a u s ó v e r d a d e r a c o n s picios para
escribir. S e
escribe...
t e r n a c i ó n la n o t i c i a d e s u f a l l e c i m i e n t o .
c u a n d o s e escribe, y n o s e e s c r i b e
Doña Carmen Torras de Domènech
c u a n d o s e le a c a b a a u n o l a t i n t a .
fué e n vida d a m a d e acrisoladas virtudes y relevantes cualidades morales,
— La t i n t a y el i n t e r v i u .
de las que h a dejado a s u paso n u merosos testimonios imborrables para
aquellos que tuvieron ocasión d e aprev e r e n d o doctor C o s t a T a p i ó l a p r o n u n ciarlos, n o sólo entre s u s a m i s t a d e s ,
ció u n a s e n t i d a o r a c i ó n f ú n e b r e
s i n o t a m b i é n e n el s e n o d e s u f a m i l i a ,
*
d o n d e brilló c o n t a n t a h i t e n s i d a d e l
*
*
caudal magnífico de su cariño hacía
F a l l e c i e r o n t a m b i é n el p a s a d o m e s
los suyos.
d
e
m
a
r
z
o
l
o
s
e
s
t
i
mados
canetenses
S u cadáver fué trasladado a Canet,
doña Joaquina P l a Batlle, doña Frandonde tuvo lugar el a c t o del sepelio.
cisca Expósito Expósito, d o ñ a Bárbara
L a c o m i t i v a s e f o r m ó e n el d o m i c i l i o
García Aguar, d o n Joaquín Torrent
d e los señores D o m è n e c h y e n s u preNualart y doña Pelegrina Fugarolas
s i d e n c i a figuraban e l e x c e l e n t í s i m o s e Valls.
ñor Alcalde y el R d o . s e ñ o r Cura PáR e c i b a n s u s a p e n a d o s f a m i l i a r e s el
rroco, a c o m p a ñ a n d o a l o s f a m i l i a r e s .
testimonio de nuestro m á s sentido péY a e n el C e m e n t e r i o M u n i c i p a l , el r e same.
Solemnidad religiosa de Semana Santa
IX
XX
E/ autor,
C o n la A d o r a c i ó n d e l a s C u a r e n t a H o ras — domingo d e Pasión— y la j o m a d a
j u b i l o s a del d o m i n g o d e R a m o s , e n t r a m o s e n l a p i e d a d y u n c i ó n d e los d í a s
s a n t o s . C o m o s o m e r o í n d i c e d e los a c t o s
religiosos c e l e b r a d o s c o n m o t i v o d e e s a s
festividades señalaremos :
L a P r o c e s i ó n d e R e s e r v a d e l S. S. p o r
el i n t e r i o r d e l T e m p l o , e n l a c o n c l u s i ó n
de las C u a r e n t a H o r a s
La bendición solemne del Domingo
de Ramos, e n el templo parroquial y
s e g u i d a m e n t e el C l e r o , c o n l a C r u z a l zada, precedido por u n a gran m u l t i t u d
d e fieles con p a l m a s y r a m o s , y la asistencia de las excelentísimas Autoridades,
i n i c i ó l a p r o c e s i ó n p o r l a s calles d e la
Iglesia, J o s é A n t o n i o , P u e n t e , P l a z a de
los C a í d o s y P l a z a I g l e s i a s . P o r l a t a r d e
o c u p ó la s a g r a d a c á t e d r a el R d o Dr. d o n
S e b a s t i á n Regí, el c u a l p r o n u n c i ó u n a
brillantísima oración
C o n s t i t u c i ó n d e los M o n u m e n t o s y
A d o r a c i ó n del S a n t o C r i s t o e n el t e m p l o
parroquial, S a n t o Hospital, Residencia de
P a d r e s M. S. C , C o l e g i o d e H e r m a n a s
Dominicas, Residencia de Hermanas Josefinas, S a n t u a r i o d e la M i s e r i c o r d i a y
C a p i l l a del C a s t i l l o d e S a n t a F l o r e n t i n a .
H o r a S a n t a del j u e v e s y el s e r m ó n d e
las Siete P a l a b r a s a cargo del Rdo. doc-
MABINi, S. A. AVDA. CARIOS I, 149 - BARCELONA
tor R a m ó n Roqué, catedrátco de Filosofia d e la U n i v e r s i d a d d e B a r c e l o n a ,
q u e , j u n t a m e n t e c o n el s e r m ó n d e la
m a d r u g a d a del m i s m o V i e r n e s , f u e r o n
la n o t a m á s d e s t a c a d a y b r i l l a n t e d e la
p a s a d a S e m a n a S a n t a c a n e t e n s e . N o val e n elogios p a r a el D r . R o q u é . V a l e n , si,
los deseos d e e s c u c h a r n u e v a m e n t e s u
fácil y p e n e t r a n t e p a l a b r a y q u e o c u p e
o t r a s p r ó x i m a s veces — e n f e s t i v i d a d e s
extraordinarias— la cátedra de nuestra
iglesia p a r r o q u i a l
La intervención, valiosísima siempre,
del O r f e ó n M i s e r i c o r d i a , q u e c o n t r i b u y e ,
j u n t o con la Capilla Parroquial, a d a r
u n a r e s o n a n c i a c a t e d r a l i c i a a los a c t o s
religiosos
Solemne y piadosa procesión d e la n o c h e del V i e r n e s S a n t o F i g u r a b a n l o s p a sos del N a z a r e n o , V i r g e n d e l o s D o l o r e s ,
V i r g e n d e la Soledad, «la C r e u dels estroperis»
y el V e n e r a b l e S a n t o C r i s t o
d e C a n e t . S i g u i e n d o las i n d i c a c i o n e s s e ñ a l a d a s p a r a el n u e v o m o d e l o d e t ú n i c a
penitencial, asistieron a la procesión u n
b u e n n ú m e r o de las m i s m a s .
El l u n e s d e P a s c u a , c o n l a asistenciad e l a s e x c e l e n t í s i m a s A u t o r i d a d e s , se dio'
c u m p l i m i e n t o a;l t r a d i c i o n a l «Vot d é
Vlla». Deb-~¡c- l a m e n t a r - l a p o c a a s i s t e n c i a d e íiSies a la p r o c e s i ó n d e s u b i d a
y rr-**«so del Satítu£ft-io.
S
o
•o
(O
(O
X
I
(5 ;
c
OQ
•O
Descargar