k »D i i de pett gasla

Anuncio
P O R T A V O Z
Año
II ' Núm.
DE
LA
V í D A
LOCAL
Canet d e Mar -
Redacción y Administración: Lladoners, 2 2
18
Diciembre
1947
k »D i i de pett gasla
Y PARA
L AN A V I D A D
Sin c o m e n t a r i o s . C o n la c r u d e z a objetiva d e u n a s estadísticas que son de
p o r sí l o . b a s t a n t e e l o c u e n t e s y r e l a t i v a m e n t e fáciles d e comprobar, presentamos' a la consideración de nuestros
l e c t o r e s el b a l a n c e d e lo q u e e n u n
domingo, mejor dicho e n u n a semana,
DEL POBRE... ¿ Q U É C A N T I D A D
¿A dónde iríamos a parar?
No t r a t a m o s aquí de cen s u r ar la div e r s i ó n . E s a d m i r a b l e y n e c e s a r i o el
recreo a pesar de que l a m e n t a m o s la
poca gracia que t e n e m o s a veces en
«saber divertirnos».
No nos metemos tampoco en la mor a l i d a d n i e n la inmoralidad
de
las
d i v e r s i o n e s . E n "Canet, todos, sin exCafes
cepción,
están,
a
Festejos
Dios gracias, e n la
Populares
categoría digna del
espectáculo
honesto. P e r o n o s e t r a t a
a h o r a d e esto sino
del v e r d a d e r o desenfreno que representa
en
algunos
23 Fiestas
a s p e c t o s lo q u e gasinterscm anales
t a m o s los c a n e t e n ses p a r a divertirnos.
llZ5.Q00ptas.
Anualmente
g a s t a la yüla de C a n e t en diversiones
y placeres.
H a b l e n los g u a r i s m o s :
IjOS c a n e t e n s e s , s i n d i s t i n c i ó n , p o r que t r a s la «necesidad imperiosa» del
espectáculo y lá diversión
Corremos
todos, los de a r r i b a y los d e abajo,
gastamos semanalmente :
En c m e s . — O c h o s e s i o n e s . D o s s a l o n e s d e u n a c a b i d a d e 700 p e r s o n a s .
S o n 5.600 e n t r a d a s q u e n o s o t r o s r e d u c i m o s a 1.700, l a s c u a l e s , a l p r e c i o d e
5 p t a s . p o r b u t a c a n o s d a n el resultad o d e 8.500 p e s e t a s s e m a n a l e s sólo p a r a
el s é p t i m o a r t e .
Teatros.
— E x c e p t u a n d o la sala del
C e n t r o Católico, l a s d e E . y D., T e a t r o
C a n e t e n s e y Salón Victoria, n o a c t ú a n
de u n a m a n e r a periódica. N o obstante, lo s e ñ a l a r e m o s c o n u n p r o m e d i o
d e 650 p t a s . s e m a n a l e s .
Cafés. — C i n c o s a l a s e n i n v i e r n o , y
siete- e n v e r a n o c o n t a n d o l o s b a r e s
y locales apropiados. Sacando- u n p r o medio de c o n j u n t o p o d e m o s indicar la
c a n t i d a d d e 5.500 p t a s . s e m a n a l e s .
Y además...
¿Bailes?
¿Boxeo?
¿Festejos populares?
¿Pista de patinaje?
¿Sorteos?
¿Fiestas Mayores?
¿Excursiones y viajes de placer?
En resumen, nos atrevemos a plant e a r u n p r o b l e m a fácil de resolver a
quién leyere y q u e aquí n o h a c e m o s
por no fatigar:
C o n u n s a l d o d e m á s d e 15.000 p e setas correspondientes a u n domingo
c u a l q u i e r a , m u l t i p l i c a d o p o r 75 d í a s
festivos a n u a l e s , se a l c a n z a r á a r e b a s a r
en n u e s t r o s cálculos la cifra fabulosa
de. 1.125.000 p e s e t a s .
(
Y si se a ñ a d e a la cifra r e s u l t a n t e
del «problema,» p l a n t e a d o lo q u e se
gasta en viajes de diversión a l a ciudad condal, en las idas domingueras
de nuestra juventud a las poblaciones
vecinas, e n las m e s a s de juego, etc.
Hemos
resuelto
un
problema
de
aritmética.
Ahora
vamos a
plantear
otro de lógica :
U n millón y medio p a r a divertirnos
¿Es que n o hay necesidad y miseria
Canet?
U n millón y medio p a r a pasarlo bien
y...
¿ S ó l o 20.000 p e s e t a s a n u a l e s p a r a
las Conferencias de S a n Vicente de
P a ú l que s o c o r r e n a los pobres?
U n millón y medio y...
¿ H o g a r e s sin l u m b r e en C a n e t ? ¿Y
n i ñ o s sin vestido? ¿ Y mesas sin p a n ?
U n millón y medio y...
.¿Canet s i n la C r u z d e Pedra-Castell?
U n millón y m e d i o y...
Señores, ¿estamos en Jauja... o no
nos queda conciencia?
U n m i l l ó n y m e d i o p a r a p l a c e r e s y.-Basta. Llegó la h o r a del desquite,
p o r q u e llegó el m o m e n t o d e l a r e d e n ción. ¡ C a n e t e n s e ! M a ñ a n a es N a v i dad. Si g a s t a m o s u n millón y medio
p a r a enloquecer y disipar n u e s t r o esp í r i t u d u r a n t e t o d o el a ñ o . ¿ C u á n t o
daremos p a r a la Navidad del pobre?
en
Porque...
P r o n t o o t r a v e z a m a n e c e r á el 25 d e
diciembre,, como otro día cualquiera
e n el o r d e n d e l a n a t u r a l e z a , p e r o c o n
u n c a n t o a r m o n i o s o q u e a l a vez sale
de todas partes, v a de c a s a en casa,
de h i t o a h i t o del valle, p r o n u n c i a n do, c o m o q u i e n s a b e m u y b i e n l o q u e
se dice, e s t a p a l a b r a m á g i c a :
¡Navidad!;
y al oírla los labios s o n r í e n , los
o j o s s e i l u m i n a n y l o s á n i m o s se a l e g r a n y n o h a y semblante que, sea la
que quiera la procesión que vaya por
d e n t r o , n o s e c a m b i e a l i n s t a n t e mism o e n u n a c a r a d e felicidad, d e p a s cuas, d e felices p a s c u a s .
T a n t a s teorías y sistemas como en
p r o d e l a felicidad h a i n t e n t a d o lev a n t a r la v a n i d a d de los hombres, n o
h a n inventado j a m á s días t a n alegres,
n i las corrientes sociales h a n logrado
días m á s comunicativos y fraternos.
Porque n o parece sino que por un movimiento involuntario, desconocido del
corazón, e n este día t o d o es regocijo.
Fijaos. Los pobres parece que tiend e n la m a n o con m á s c o n f i a n z a y los
ricos abren las suyas con m á s a b a n dono. N o h a y p u e r t a que n o se a b r a
n i bolsillo q u e se cierre. A l a necesid a d t a n solitaria y t a n triste d u r a n t e
el t r a n s c u r s o d e l a ñ o , l a a b u n d a n c i a
le a b r e los brazos. H a s t a la codicia se
hace generosa.
D u r a n t e t o d o el a ñ o s e p i d e y s e
suplica, pero solamente en Navidad,
PONEMOS?
e n t o n c e s sí, s e d a a t o d o s los q u e p i den. Y se d a c o n verdadero espíritu
de c a r i d a d . N o sé si eso comstítuye u n
d e r e c h o del p o b r e . P e r o sí c i e r t a m e n t e
es un deber del rico cristiano. Porque,
a la p o s t r e , ¿ q u é es lo que celebramos? El n a c i m i e n t o d e Aquel q u e bajó
d e lo m á s a l t o d e los cielos a lo m á s
profundo de la tierra, a dar su sangre
p o r los h o m b r e s , a r e d i m i r la g r a n mi(Pasa
a la pág. 3)
EDITORIAL
SÍ,
PERO
NO
C
IERTAMENTE
es halagador
y reconfortante
el no poco común
acopio
de valores
culturales
que la villa
de Canet
tiene
en su haber.
Las
poblaciones
de número
de habitantes
relativamente
escaso,
por
lo
común
sobrellevan
una vida
que en las esferas
culturales
no
trasciende
de los angostos
límites
a que por forzosa
colectividad
escasa
y
correlatividad
correspondiente,
se ven sumidas
las agrupaciones
Vugareñas.
En
estas
agrupaciones
la vida cultural
casi prácticamente
queda reducida
a la que
practican, con más o menos
ahinco
o con más o menos
afinidad,
cinco o seis
personas de carrera,
que por destinos
de su ministerio,
o de su profesión,
son
las
únicas residentes
capaces
de mantener
contacto
cultural
acerca
de los
grandes
movimientos,
de las evoluciones
de los pu£blos,
de los progresos
de la
ciencia
o de las .manifestaciones
del arte. En Canet
no sucede
así desde hace
muchos
años. .Quizás sería difícil
hallar
oirá población
española
de su magnitud
censal, qué contara
con tantos
forcejeos,
tantos
ensayos,
tantas
tentativas,
ni
tantas
realidades
de manifestación
cultural,
como
Canet.
Son numerosos
los
periódicos
que a través
de años,
ya descritos
en otros
números,
han
nacido
y muerto,
pero vuelto
a nacer. Ello quiere
decir que una fuerza
que reside
en
el fondo del alma canetense
no se resigna,
quiere
expansionarse,
comunicarse,
relacionarse.
Es la civilización
que ejercita
su derecho.
El instinto
social
del
hombre
que derrumba
las frondas
de la selva.
Contamos
en Canet,
con
un
centro
docente
único en España:
la E. E. de Tejidos
de Punto.
Con
Biblioteca
Popular.
Escuelas
Municipales
del Estado.
Escuelas
Religiosas
de
enseñanza.
Noviciado
de Misioneros
del Sagrado
Corazón,
destacando
por su labor la de
los Hermanos
Maristas,
de donde
han salido
todos
los jefes de
administración
o despacho
de las principales
explotaciones
industriales
de la villa.
Y
hasta
se ha llegado
a la celebración
de ensayos
de concursos
literarios,
como
el
últimamente
organizado
por PEDRACASTELL,
que no dejó de significar
un
gran paso para posibles
ulteriores
concursos
de más
envergadura.
Sí, sí, mucho
es lo que Canet
ha llegado
a conseguir.
Hemos
repetido,
no
obstante,
que una de las características
de la idiosincrasia
canetense
es el
extremismo.
Porque,
¿cómo comprendería
un extraño
al lado de todo esto,
que
no pudiera
acabarse
una fachada,
terminar
una pared,
blanca
y bonita,
sin
que al día siguiente
no amaneciera
repleta
de garabatos?
¿O una acera
blanda
aún,
con las inscripciones
rayadas
en el pòrtland,
con la gracia
del
artista
para que perdure
su g'loría? ¿O tener que contemplar
con tristeza
cómo
tienen
que suprimirse
los jardines
públicos
o monumentales
por las travesuras
infantiles o malas mañas
de los adultos,
o por falta
de vigilancia,
de quien esté
de
ello encargado,
o por todas las cosas a la vez? No es que las blancas
paredes
inmaculadas,
ni las aceras
lisas, ni los jardines
respetados
den el nivel de una
alta cultura
alcanzada,
como
tampoco
el asistir
al cine en silencio,
sin
risas
estridentes,
sin comentarios
en voz alta,
sin espaldarazos
en la silla,
males
todos
ellos de los que adolecemos
en demasía,
pero no es una muestra
de
educación
ni civilidad,
sino todo lo contrarío,
y la educación,
siempre,
siempre,
es patrimonio
y prolongación
de la cultura.
Bien está, pues, todo, digno de alabanza,
propicio
a la incrementación,
pero debe ir seguido
y mejor
aún
precedido
de las manifestaciones
externas
de la formación
cultural,
y si ello, por_
lo que sea, no puede
lograrse,
debe hacer su aparición
la buena
crianza.
Mientras
tanto
el innegable
acopio
de formación
cultural
no
desparrame
su prolongación
en los actos externos
de la vida ciudadana,
no puede
hablarse
de un grado de elevación;
podrá
hablarse
de una selección
que por
selecta
que sea. al ser dividida
por él coeficiente
de una vulgaridad
extendida
que
aportará
gran número
de sumandos,
se alcanzará
un nivel ínedio
manifiestamente
escaso.
La más concentrada
esencia
deslíe
y apaga
su perfume
entre
un ancho
caudal
de aguas.
Mientras
tanto,
elevación,
cultura
pujante,
estimable,
bien encarrilada,
prometedora,
sí. Pero todavía
no ha trascendido
una
poca cosa a la calle, ni a la relación
social, en opinión
tomada
con vista
general de conjunto.
Mientras
tanto
ello no sea, todo lo otro no dejarán
de ser
buenas
razones.
Grande
aparato
para mover
muy poca
cosa.
S
<¡)
•a
m
t<
X
(O
c
OQ
O
•O
•SS
C O N C U R S O LITERARIO DE PEDRACASTELL, 1947
£ 1 d f a 16 d e n o v i e m b r e t u v o l u g a r
e n la B i b l i o t e c a P o p u l a r P a d r e Gual
y P u j a d a s , el f a l l o d e l C o n c u r s o Literario 1947, p a t r o c i n a d o p o r la Institución Pedracastell en honor de nuestro c o m p a t r i c i o Dr. • . M a r i a n o S e r r a
Font, p r e s i d i d o por n u e s t r a s E x c e l e n tísimas Autoridades y miembros de
la I n s t i t u c i ó n , a s i s t i e n d o los S r e s . c o m p o n e n t e s d e l J u r a d o Calificador; f a m i l i a r e s del Dr. Serra, y r e p r e s e n t a c i o n e s d e l a s e n t i d a d e s 'de la localidad, así c o m o gran n ú m e r o de canetenses.
A l a s d o c e h o r a s d i o c o m i e n z o el
acto con unas vibrantes palabras de
nuestro Redactor-Jefe don José Rovira Fors, s i n t e t i z a n d o el e s p í r i t u del
C e r t a m e n y p r e s e n t a n d o a la c o n c u r r e n c i a al e r u d i t o y d i s t i n g u i d o liter a t o d o n T o m á s R o i g y Llop, presidente de la Federación de Asociacion e s d e A. A. d e l o s H H . M a r i s t a s d e
la p r o v i n c i a d e L e v a n t e , el c u a l , t o m a d a la p a l a b r a , d e l e i t ó a l o s p r e sentes con una a m e n a y sabia confer e n c i a b a s a d a e n el t e m a : KLos g r a n d e s t e s o r o s del a l m a d e n u e s t r o pueblo», d e m o s t r á n d o n o s c o n e l o c u e n t e s
frases las virtuosas y fructíferas obras
realizadas ende y allende y a través
d e l o s t i e m p o s por el I n m a r c e s i b l e
t e m p l e d e n u e s t r a raza.
Los p r o l o n g a d o s a p l a u s o s y el s i n n ú m e r o d e .felicitaciones a u e recibió,
p a t e n t i z a n la f e c u n d i d a d y el a g r a d o
de su glosa.
A c t o s e g u i d o , e l s e c r e t a r i o d e la
csmisión calificadora de! Concurso y
m i e m b r o d e la I n s t i t u c i ó n , d o n J o s é
S i s q u e l l a , r e s u m i ó e n u n a s p a l a b r a s el
proceso evolutivo y la parte consult i v a a la c o m i s i ó n a s i g n a d a , l e y e n d o
f i n a l m e n t e el a c t a cíue n o s d a b a a c o n o c e r el r e s u l t a d o del C o n c u r s o . Correspondió el primer premio del T e m a A c o n u n t o t a l d e 67 p u n t o s ( p o e sía basada sobre Pedracastell y cuanto
t u v i e r a r e l a c i ó n c o n la m o n t a ñ a ) a
la s e ñ o r i t a M.^ D o l o r e s E s t a r t ú s , bajo
el l e m a : «Ave, s p e s ú n i c a ! » , c u y o t e x to r e p r o d u c i m o s e n e s t e n ú m e r o y e n
el q u e n u e s t r o s l e c t o r e s p o d r á n a p r e c i a r la c o m b i n a d a belleza d e s u s fras e s c o n la f e m e n i n a g r a c i a d e s u s
i d e a s al p a r q u e u n e s t i l o d e p r o m e t e dora poetisa.
El p r i m e r a c c é s i t f u é o t o r g a d o al
l e m a : «Els d e s i g n i s d e D é u s ó n f o n t
de p e r f e c c i ó d e l ' h o m e ; r e s p e c t e m - l o s » ,
c o n 66 p u n t o s ; d e l q u e r e s u l t o s e r a u tor d o n J o a q u í n Pera. El s e ñ o r Pera
nos ofrece en su poesía u n a s i n g u l a r
facilidad! d e e x p r e s i ó n , libada e n alg u n o s pasajes con un e n c a n t a d o r aciert o ; d í g a l o si n o e s t a m a r a v i l l o s a c u a r teta:
« . . . S o b r e u n «castell d e pedra», e s v e l [ta s'aixecava,
la l l u m la c o r o n a v a , s o n m a n t e l l e r a el
[cel,
el t r o n ia m u n t a n y a q u e t a n a m u n t
[l'alçava,
p o r t a n t a t o t s e l s à m b i t s c l a r o r del Bell
[Estel.»
El s e g u n d o a c c é s i t le f u é a d j u d i c a do al t r a b a j o p r e s e n t a d o bajo el lem a : «A la m e m o r i a d e l Dr. Marià
S e r r a , r e s p e c t u o s a m e n t » , c o n 60 p u n tos, y d e i q u e r e s u l t ó s e r a u t o r n u e s tro p o e t a d o n J o s é M a s v i d a l . Es realm e n t e s u p o e s í a u n bello s í m b o l o d e
la h i s t o r i a d e n u e s t s r a Cruz y d e s u
llorado progenitor;
destacándose su
i n s p i r a c i ó n e n d i v e r s a s p a r t e s d e la
m i s m a c o m o la q u e s i g u e :
«...Quin g o i g ! per l'ànima pura
e n c a r la j o i a p e r d u r a
P e n c í s p r e u a t dei m o m e n t ,
q u a n la Creu a p a r e l l a d a
el p o b l e la v e u a l ç a d a
com magnífic monument.
Es g a i j b a n ç a i é s b e l l e s a
q u e el c o r o m p l e d e t e n d r e s a
i fa creure i fa estimà;
é s l'encís d e la v i c t ò r i a
que, d e s f e n t - s e d e l'escòria
un poble va agermanà.»
Ei t e r c e r a c c é s i t y c o n - 5 1 p u n t o s
le f u é o t o r g a d o a la p o e s í a p r e s e n t a d a
por d o n A n t o n i o Illa, bajo el l e m a :
«Excursió». Si s u a u t o r , d e i n d u d a b l e
f e c u n d i d a d p o é t i c a , h u b i e s e t e n i d o el
acierto en todas las estrofas como e n
la q u e a c o n t i n u a c i ó n , h o n r a d o s , t r a n s -
cribimos, nos hubiera dado u n a m u e s t r a d e ia p l e n i t u d d e u n b u e n p o e t a .
«...Companys, a m u n t í e m via,
d e i x e m la p l a n a e n r e r a ;
en c o b l e s d'alegria
esclati nostre goig;
a m u n t , q u e j a l'aubada
pel s o l i x e n t a p u n t a .
J a e s t é n per l'estelada
s o n a m p l e m a n t e l l roig.»
El p r i m e r p r e m i o d e l t e m a B «idiosincrasia canetense, fué considerado
d e s i e r t o , o t o r g á n d o s e el p r i m e r a c c é s i t
al t r a b a j o p r e s e n t a d o por d o n J o a q u í n Pera, bajo el l e m a : « P a z y t r a bajo, l e m a del c a n e t e n s e » .
En el t e m a C (libre) s e confirió el
p r i m e r p r e m i o c o n 69 p u n t o s a l l e m a
« C a n e t d e Mar y ia religión», r e l a t o
d e d o n M a r t í n Isern.
El a c c é s i t p r i m e r o s e o t o r g ó a la
señorita Dolores Camps, p o r s u gentil
p o e s í a « H o r a blava», c o n 56 p u n t o s ,
y el s e g u n d o a c c é s i t a d o n J o s é M a s vidal c o n 4S p u n t o s por s u p o e s í a
«Égloga» verdaderamente exquisita.
Despíiés que fueron leídos los trab a j o s p o r los r e s p e c t i v o s c o n c u r s a n t e s
y d e recibir e n t r e los a p l a u s o s d e la
c o n c u r r e n c i a los p r e m i o s q u e les h a bían correspondido, tomó l a palabra
el E x c m o . S r . A l c a l d e e n s a l z a n d o lo
que p a r a los v a l o r e s e s p i r i t u a l e s el
acto representaba, en particular para
los d e n u e s t r a p o b l a c i ó n , al p a r q u e
u n a m u e s t r a del d e b e r d e g r a t i t u d h a c i a n u e s t r o i n o l v i d a b l e Dr. d o n M a r i a n o Serra, p r o m e t i e n d o la c o l a b o r a c i ó n
d e ia A u t o r i d a d p a r a c u a n t a s o b r a s
s i g n i f i q u e n luz y p r o g r e s o para C a net y s u s hijos.
La
Institución
Conet,
Pedracastell,
nacida
del a m o r p a r a c o n s u villa, n o r e g a t e a
s u s e s f u e r z o s p a r a q u e los p o s t u l a d o s
a que un día se ciñera obtengan los
m á s c o p i o s o s f r u t o s , s i e n d o la m a y o r
s a t i s f a c c i ó n p r o d u c i d a el q u e las g e n e r a c i o n e s q u e n o s s u c e d a n s i e n t a n el
o r g u l l o d e s e r l o s h i j o s d e aquellos que
quizás c o n maneras no m u y eruditas
ni d e m a s i a d o s a b i a s , p e r o i n f l a m a d o s
sus pechos de un amor fraterno, con
u n a f i r m e v o l u n t a d y u n e s p í r i t u ind ó m i t o , d e s c o r r i e r o n el v e l o d e la apat í a y d e l a i n d i f e r e n c i a , h a c i e n d o que
la luz e s p i r i t u a l d e la p e r f e c c i ó n brotara d e l s e n o d e la f a m i l i a c a n e t e n s e .
LA CREU DE
Publicamos
spes
autora
V. E S T A R L I C H
íntegramente
obtuvo
la joven
TORRUS
PEDRA-CASTELL
la poesía
el Premio
poetisa
Aquest m a t i d'hivern assolellat
c a p a P e d r a c a s t e l l p r e n c la d r e c e r a ;
d e l sol i l'aire i l l u m j o v u l l f r u i r .
Som a l'hivern i sembla primavera !
De t a n b l a u q u e és, s e m b l a e s m a l t a t el
[cel.
L l u u el sol e n e l z e n i t d e s a c a r r e r a ,
reverberant en l'atzurat cristall.
R o m a n e m p e r e s i d a l'alè f r e d a
del v e n t e n d o r m i s c a t en l a tebior
de l'atmosfera quieta.
El silenci d e l s c a m p s , s o n o r i t a t s
t í m i d a m e n t discretes remoreja :
L'esccrre's del rierol q u e , s o m r i e n t ,
d e s g l a ç a ; el c a n t a r d e l'alosa q u e s ' e n [cela,
d a m u n t dels c a m p s Uaurats ;
el x i u l a r d e l m e r l o t e n t r e l ' e s p e s s a
e s p i n o s a u í a n o r d e les b a r d i s s e s . . .
I d a m u n t d'eixa q u i e t u d serena
hijo de un
y uno
única",
Si e s t o l o g r a m o s — ¡ c u a n b e l l a c o s e c h a ! . . . — No desmayaremos,
porque
n o s a n i m a la e s p e r a n z a , porque n o s
a n i m a la f e ; f e e n n u e s t r a s a l t a s c o n vicciones, fe en nuestras voluntades
y e n n u e s t r o s c o r a z o n e s y f e e n la
susceptibilidad de nuestros hermanos.
Y así como e n esta manifestación de
a r t e y d e c u l t u r a n o n o s h a f a l t a d o la
colaboración de entusiastas participantes, t a m p o c o s e n o s c e r r a r á el p a s o
cuando para otras perfiladas empres a s p u l s e m o s la c u e r d a d e los s e n t i mientos populares.
pescodor
puntaire
No, p o r f a v o r , n o cjuiero h a b l a r d e l a i d i o s i n c r a s i a d e los- h a b i t a n t e s , q u é dese esto p a r a los c a n e t e n s e s ; yo les desconozco p a r a analizarlos.
P e r o s í p u e d e u n o m e t e r s e e n lo q u e le e n t r a p o r l o s ojos. E l a s p e c t o
e x t e m o d e l pueblo, lo m a t e r i a l d e s u loonstitucíón, y sobre t o d o el a l m a q u e
v i v e e n c a d a f a r o l d e l a e s q u i n a , e l a l m a d e sus' c a l l e s y e l s e r d e s u s c a s a s ,
lo c a p t a l a sensibilidad d e l v i s i t a n t e .
C l a r o q u e p o r esos m u n d o s h a y v a r i e d a d d e sensibilidades, h a y q u i e n se
fija e n l a u r b a n i z a c i ó n y el p r o g r e s o m a t e r i a l , y o t r o s q u e b u s c a n r i n c o n e s
típicos y d e t a l l e s q u e lleven el sello i n c o n f u n d i b l e d e l o s a n t e p a s a d o s .
Viniendo a C a n e t desde t i e r r a a d e n t r o , a c o s t u m b r a d a a l a s «pagesies» c o n
establo y alguna que otra cocina de u n tipismo u n poco sucio — c o n p e r d ó n
de las «mestresses»—, horizontes de obscura vegetación, nogales, encinas y
a l g u n a « g u i l l a » m a l d i t a e m b o s c a d a c e r c a d e .la c a s a , t o d o d e u n s a b o r f u e r t e
a ajo y vino tinto, m e cautivó vuestro m a r y la blancura de vuestras paredes,
el s o l y l a s f l o r e s q u e h a c e n l a v i d a a l e g r e .
V i e n C a n e t u n a població.n l e v a n t i n a y l i m p i a . U n p o c o c o n v e n t u a l : e n t r a d a s c o n m i r i l l a d e celosía, c o m o el t o r n o d e u n c o n v e n t o , y a q u í y a l l á u n
p a t í o d e a r c a d a s q u e os r e c u e r d a u n r i n c ó n d e c l a u s t r o . T a m b i é n t i e n e a l g o
d e c u r i o s i d a d c l a u s t r a l , e n l a q u i e t u d d e l a s .calles, e l v i s i l l o q u e s e a p a r t a p a r a
seguir c o n l a vista vuestro p a s o ; p e r o d e j e m o s esto, p u e s t e m o e n t r a r d e lleno
en l a idiosincrasia, y n o voy a m e t e r m e , c o m o dije, a anàlisis psicológicos.
U n a d e l a s p r i m e r a s c o s a s qiue m e l l a m ó l a a . t e n c i ó n e n v u e s t r a s c a l l e s ,
fueron estas p u e r t a s de m a d e r a a plafones e n relieve, macizas, d e u n a belleza
u n t a n t o barroca, que en s u p a r t e superior se curvan graciosamente perfiladas
p o r m o l d a r a s . E s t a b a n , recuerdo, en los sitios m á s impensados y a u n h o y siento
u n poco d e envidia santa a n t e u n a d e estas puertas c e r r a n d o u n a parcela de
t e r r e n o l l e n a d e d e s e s c o m b r o s , o a n t e u n a v e n t a n a c o n p o s t i g o q u e s i g u e el
doble a r c o d e s u construcción u n poco gótica.
Y m e d e t u v e p a r a v e r d e c e r c a u n o d e l o s n u m e r o s o s escMdos de
cerrar
dura q u e h a y e n p u e r t a s v i e j a s y c a r c o m i d a s y e n a l g u n a n u e v e c i t a y p i n t a d a
s i n r e s p e t a r el hierro jorjado.
S o n cerraduras decoradas con toda la gracia
r ú s t i c a d e l f o r j a d o r d e u n o o d o s siglos a t r á s .
P a r e c e c o s a n a t u r a l q u e s i e n d o C a n e t u n a p o b l a c i ó n c o s t e r a el m a r se
v e a p o r t o d a s p a r t e s . Y n o e s así, sólo s e v e allá a l e x t r e m o de l a s calles l l a m a d a s «rieras» o d e s d e los t e r r a d o s d e l a s c a s a s , p e r o el sello a z u l d e l m a r está
en m u l t i t u d d e cosas, impalpable p e r o sensible. E n la albura d e las paredes,
e n l a b r i l l a n t e z d e l sol, e n l a n i t i d e z d e l cielo y e n l a s f l o r e s d e u n e s p l e n d o r
cálido, n o t a c o t i d i a n a y a l e g r e . F l o r e s p o r t o d a s p a r t e s , e n u n a calleja desb o r d a n d o d e u n a tapia, y en o t r a calle h u m i l d e e n c o n t r a r é i s la pincelada
roja de unos geranios puestos en u n cacharro cualquiera.
A l g u n a vez, p o r c a s u a l i d a d h e e n t r a d o e n u n a casa h u m i l d e , p e r o enjab e l g a d a y l i m p i a . E n l a e n t r a d a , u n a s m a c e t a s os d a n l a a l e g r e b i e n v e n i d a .
E n el c o m e d o r , l a m e s a r e d o n d a d e l o s a b u e l o s , y e n l a b l a n c u r a d e l a s p a r e des a l g u n a i n g e n u a litografía. Quizás allá en u n a esquina d e u n c u a d r o hallar é i s el ú l t i m o r e t r a t o d e l h i j o q u e p a r t i ó a A m é r i c a . U n a r m a r i o c o n l o z a b r i l l a n t e y la bendición d e l sol q u e e n t r a p o r el p e q u e ñ o p a t i o c o n s u limonero.
Y p o r f i n , u n d í a v i s i t é el « C a s t e l l e t » . L a p r i m e r a i m p r e s i ó n f u é a g r a d a b l e
y p e r d u r a ligada a l r e c u e r d o d e l a s calles en p e n d i e n t e , e s t r e c h a s , con casas,
h u e r t a s y pozos, u n a vista magnífica en lo alto, y u n o s m a c i z o s d e m a r g a r i t a s
r e c o r t a d o s s o b r e e l f o n d o a z u l d e i m a r . M e figuré l o q u e p u e d e s e r a q u e l b a r r i o
de noche. M e h a n dicho que es la Andalucía del pueblo. R e a l m e n t e puede
serlo con u n peco d e fantasía. Tiene su «Cuesta d e l S a n t o Cristo», l a Cruz
y el farolillo, el suelo e m p e d r a d o c c n g u i j a r r o s , y e n s u s calles a n g o s t a s y e m (Pasa a la página siguiente)
señorita
que bajo
Pedracastell
el lema
"Ave
1947, de la que ' es
MARÍA DOLORES ESTARTÚS.
deis c a m p s i boscos a m a r a t s d e sol,
d ' u n h u m i l e s q u e l l o t la v e u I n c e r t a
q u e els Á n g e l u s d i f o n d e s d e l c l o q u e r
de S a n t I s c l e a d o r m i t e n la vall q u i e t a .
Cara a m i g d i a , s ' o b r e l ' a m p l a m a r ;
vora l a m a r , e s t e s e s
com a p l e c d e g a v i n e s a j o c a d e s ,
les cases d e C a n e t . D u e s fileres
de grisos a r b r e s m e n e n a l S a n t u a r i ,
o n la R e g i n a v e t l l a .
Veig els x i p r e r s e s t à t i c s a l a l l i n d a ,
grossos b l a n d o n s d e f l a m a r a d a v e r d a .
Més a m u n t , el C a s t e l l ,
l ' A u b ó ; p a r t i d e s p e r la t o r r e n t e r a ,
les vinyes s'enfilen p e l s v e s s a n t s .
Suros i pins i m a t e s de ginesta,
llentiscles 1 a r g e l a g u e s , r o m a n í ,
s ' e s t a l o n e n fins d a l t d e l a c a r e n a .
J o estic sota la Creu. Ara, d o s t r o n c s
c r e u a t s , sense polir, d e l a d e p e d r a
a n t i g a i bella c r e u m o n u m e n t a l ,
són t r i s t r e c o r d t a n s o l s ; n u e s les p e [dres
del p e d e s t a l , s e m b l a q u e e s p e r i n s e m p r e
del p o b l e d e C a n e t l a b e l l a o f r e n a .
Asseguda al p e d r í s , h e clos e l s u l l s
i h e r e c o r d a t les m a n e r e s d i v e r s e s
tal com h e vist la Creu :
Era al m a t í ; q u e i a u n a p l u j a e s p e s s a ;
xopes e r e n les vinyes, x o p el b o s c ;
dels s e u s b r a ç o s o b e r t s , p e r l e s a r e s t e s ,
p e n j a v e n e n filera gotes d ' a i g u a
q u e q u e i e n c o m u n p l o r s o b r e la t e r r a .
Era u n a altra vegada pel migdia,
migdia de juliol. La t e r r a seca
llançava a m u n t el s e u a l è d e foc.
F u l g u r a v a l a C r e u ; p e l sol e n c e s a ,
r e v e r b e r a v a p r e s i d i n t l a vall.
ü n a l t r e d i a , q u a n la t a r d a q u e i a .
U n s ocellets p o s a t s s o b r e la C r e u
s e m b l a v e n dir-se a m b t r i s t a c a n t a r e l l a
ignotes coses t o t m i r a n t el sol
q u e s'enfonsava r e r a l a c a r e n a ,
m e n t r e u n s n ú v o l s d e n a c r e , r o s a i or
donaven al crepuscle u n a dolcesa
que convidava al r é s 1 adoració.
Potsê e s t a v e n r e s a n t les c a d e r n e r e s ?
No sé. C o l p i d a p e r la p o e s i a
de l ' h o r a c a p v e s p r a l d o l ç a 1 q u i e t a ,
en la C r e u f i t í els u l l s i v a i g r e s a r ;
vaig r e s a r c o m l a h u m a n i t a t s e n c e r a
al llarg d e l s segles h a v i n g u t r e s a n t .
Com r e s e n els c r e i e n t s i els q u i n o
[creuen,
que hi h a en el cor d e l'home u n a
[tirada
t a n forta c a p al Cel, q u e en l a niciesa
de negar Déu, t a m b é h i h a adoració.
Ni u n à t o m sol d e l a n a t u r a l e s a
espiritual de l'home deixar p o t
d'ésser c o m p r è s d i n t r e l a llei e t e r n a
de v i b r a r a t o t h o r a p e r s o n D é u ;
de g r a t o n o , a m b v o l u n t a t o s e n s e ,
canta t o t l'univers a son Senyor.
— Q u è voleu, u s p r e g u n t o , h o m e s - f e r e s ,
els q u i e n el j u l i o l d e l t r e n t a - s i s ,
roges d e s a n g les g r a p e s homeieres^
destrocaren la Creu?
Sigui el s e u n o m b o r r a t d a m u n t l a
[terra!
—Volem d e s t r u i r D é u :
— O n a n e u , p e t i t e t s , a m b t a n t e s flors?
—^Són p e r l a C r e u d e d a l t d e l á c a r e n a ,
pel s e n t i n e l l a d e P e d r a c a s t e l l !—
A m b flors i e s p i n e s q u e els h o m e s
(teixeixen
c a n t e n l e s glòries d e n o s t r e S e n y o r .
Oh poble de C a n e t ! F o u consentida
la gran profanació :
la C r e u e s m i c o l a d a , d e s t r u ï d a .
Fes a r a , d o n c s , r e p a r a c i ó .
T r e b a l l a a m b goig, aixeca la C r e u s a n t a
sobre la coma de Pedracastell ;
q u e al s e u bell cim, com u n a bella
¡planta,'
a r r e l i s e n s t a r d a r l ' h e r m ó s joiell !
E l l a e s t e n d r à sos b r a ç o s a m o r o s o s
s o b r e l ' h e r m o s a vall.
Ella serà en dies t e n e b r o s o s
el g u i a t e u ; s e n t i n e l l a a c a v a l l
de la carena
per guardar a Canet de tota mena
de malvestat i estrall.
C a n e t d e M a r , j u n y d e 1947.
i
^<U í:"•
•o
(0
X
I
(0
(i
OQ
'^
I
f
HOMBRES DE CANET
Ha muerto el R. P. José Cabané
MenciO; S. J.
El d í a 8 del corriente dejó d e existir, e n e l C o l e g i o d e l a I n m a c u l a d a ,
en S a n t a P e (República Argentina),
el i l u s t r e h i j o d e e s t a v i l l a , R . P . J o s é
C a b a n é , j e s u í t a ( q . e. p . d-)- H a b í a n a c i d o e n 10 d e m a y o d e 1869. E n s u n i ñez fué a l u m n o i n t e r n o del Colegio d e
Nuestra Señora de l a Misericordia,
q u e d i r i g í a el R d o . D . F e r n a n d o R o i g ,
b r o t a n d o e n su alma, a l cabo d e a l g ú n t i e m p o , u n a firme v o c a c i ó n r e l i giosa.
E l 27 d e s e p t i e m b r e d e 1885 p a r t i ó
de C a n e t c o n o t r o c o m p a ñ e r o , el R e v e r e n d o P . J u a n Isern, fallecido e n
B u e n o s A i r e s e n a g o s t o d e 1941, e i n g r e s a n d o l o s .dos e n el N o v i c i a d o d e
la C o m p a ñ í a e n V e r u e l a ( Z a r a g o z a ) ,
r e a l i z a n d o s u s e s t u d i o s e n el m i s m o
Colegio, y c u r s a n d o l a Filosofía y T e o logía e n Tortosa y Gandía, e n l a mism a casa solariega q u e fué del Duque
de Gandía, m á s tarde General d e la
C o m p a ñ í a y elevado a los altares con
el n o m b r e d e S a n F r a n c i s c o d e B o r j a .
H i z o s u s p r i m e r o s v o t o s e n 30 d e s e p t i e m b r e d e 1887. F u é o r d e n a d o s a c e r d o t e p o r e l A r z o b i s p o d e V a l e n c i a , M o n s e ñ o r D r . D . J u a n G ó m e z V i d a l , e n 29
d e j u l i o d e 1902, y p a s ó e n M a n r e s a e l a ñ o d e T e r c e r a P r o b a c i ó n .
F u é Profesor y Prefecto e n los Colegios d e S a n Ignacio, d e Sarria, B a r c e l o n a , y e n V a l e n c i a ; e n e l a ñ o 1909 f u é t r a s l a d a d o a l C o l e g i o d e l S a l v a d o r d e
Z a r a g o z a , y e n 1933 d e s t i n a d o a l a A r g e n t i n a , a c a u s a d e l a L e y d e e x p u l s i ó n ,
e n E s p a ñ a , d e l a C o m p a ñ í a d e J e s ú s , y e n e s t a o c a s i ó n h i z o el ú l t i m o v i a j e a
C a n e t p a r a despedirse d e s u s familiares, y p a s a n d o a l Colegio d e S a n t a F e
como P a d r e Ministro, e n s e ñ a n d o c o m o Profesor, h a s t a el d í a e n q u e le sorprendió la m u e r t e , e n la clase d e Religión.
Miles d e niños lo h a b í a n tenido p o r Maestro, en Valencia, Tortosa, Zaragoza, B a r c e l o n a y S a n t a P e ; h o m b r e d e u n a g r a n . h t u n i l d a d y b o n d a d o s o c a r á c t e r , h a b í a c a u t i v a d o a t o d o s c u a n t o s Jo c o n o c i e r o n d u r a n t e l o s s e s e n t a y d o s
a ñ o s q u e llevaba e n la O r d e n de Jesuítas, y casi cincuenta d e m a e s t r o y educador, d e grandes dotes de buen t r a t o y afabilidad, a l m a buena, corazón sencillo; e n u n a p a l a b r a , espíritu v e r d a d e r a m e n t e religioso, a m a b a y e r a a m a d o
por todos, y a c t u a l m e n t e e r a Director E s p i r i t u a l d e m u c h o s sacerdotes y religiosos.
E l d í a 10 r e c i b i ó c r i s t i a n a s e p u l t m a y s e c e l e b r a r o n s o l e m n e s f u n e r a l e s e n
el T e m p l o d e l M i l a g r o d e d i c h a c i u d a d , s i e n d o m u y g e n e r a l e l s e n t i m i e n t o d e
sus Superiores y alumnos d e l a República Argentina, q u e apreciaban a t a n excelente religioso a l q u e h a b í a n visto celebrar s u s b o d a s d e o r o c o n l a C o m p a ñ í a ,
y de todas las personas que se habían honrado con s u amistad.
Descanse en p a z t a n santo varón, y reciban s u s apenados familiares, en
particular s u h e r m a n a política, d o ñ a M a r í a Riera viuda Cabané, e n n o m b r e
propio y d e la R e d a c c i ó n d e P e d r a c a s t e l l , el t e s t i m o n i o d e n u e s t r o s e n t i d o p é same p o r la pérdida d e t a n preclaro hijo d e Canet.
M a r t í n Isern Pascual
L a m e n t a m o s n o h a y a llegado a nuestra R e d a c c i ó n el artícu=
lo insustituible d e l S r . P e p e t . E n los círculos periodísticos d e
la villa h a n circulado diversos y contradictorios r u m o r e s acerca
del paradero d e t a na d m i r a d o comentarista... ¿ V í c t i m a d eu n a
acechanza e n el «frente P a u e t » ? ¿Gestiones secretas d e armis=
ticio c o n A r e n y s d e M u n t c o n m o t i v o d e l a sp r ó x i m a s N a v i =
d a d e s ? A l g u i e n n o s z u m b a q u e a n d a a l a caza d e parejas ena=
nioradas para u n próximo interesante
articulo.
^
I
I
I
^
^
I
I
A
D I
1^ I
BODAS
S e lian u n i d o e n el s a g r a d o v i n c u lo d e l m a t r i m o n i o l o s j ó v e n e s s e ñ o r e s
J u a n M e d i n a c o n Maria G u a l ; Mart i n Rebollo c o n J o s e f a O l m o s ; y J o s é
Ribas con Teresa Xumetra.
Para todos u n a felicidad inagotable
y un amor eterno les desea PEDRACASTELL.
IMPORTANTE MEJORA
Señalamos únicamente, para coment a r i o e n p r ó x i m a e d i c i ó n , la i m p o r t a n te mejora que estos dias se está real i z a n d o e n el T e m p l o Parroquial c o n
la i n s t a l a c i ó n m i c r o a m p l i f i c a d o r a e f e c tMada p o r la c a s a c a n e t e n s e M a n u e l
P a r a t g e , r e p r e s e n t a n t e oJicial d e P h i lips Radio.
N A V I D A D - R E Y E S
¿Un b u e n regalo?
U NAPARATO D E RADIO
Ventas al contado 2 años de garantía
y en largos plazos
;
Los mejores morcas, l o s me¡ores precios,
las móximas faciljdatlÊS de pago en
M A N U E L
P A R A T J E
Representante Oficial PHILIPS RADIO
CALVO SOTELO, 2 - TEL. 56 - CANET DE MA»
^ \
I
I
^ \
^1
ILUMINACIÓN
LLA»
^
I
A
Ek
I
I
D E LA « C A P E -
El p a s a d o d í a 18 d e n o v i e m b r e e s tuvieron reconociendo las obras real i z a d a s e n la Capilla del S a n t í s i m o el
Sr. D . F r a n c i s c o Corbera P u ñ e t , a c o m pañado d e los prestigiosos artistas s e ñ o r e s V a c i a n a y Cabré. D u r a n t e s u
v i s i t a , e n la c u a l s e r e s o l v i e r o n d i v e r s o s a s u n t o s d e la i m p o r t a n t e c o n s t r u c c i ó n , t u v o e f e c t o la p r u e b a d e
iluminación total d « l a s cúpulas, horn a c i n a s , e t c . d e la Capilla. L a s di:fer e n t e s i n t e n s i d a d e s d e luz q u e a r r a n c a n d e l a s c o r n i s a s y m o l d u r a s , reafirman
la belleza e x q u i s i t a y s e n s i b l e
d e l a a r q u i t e c t u r a d e l t e m p l o . Los
trabajos técnicos h a n sido realizados
con notable acierto por don Conrado
R i b e r a Cardús.
TEATROS
En la sala d e espectáculos del Cent r o Católico h a n sido r e p r e s e n t a d a s
semanalmente diferentes obras teatrales, d e e n t r e l a s q u e s e ñ a l a r e m o s l a
delicada comedia catalana d e José M a r í a P o l c h y Torres, «Blaiet, vailet»,
que constituyó u n clamoroso éxito. Los
Aspirantes d e Acción Católica presentaron con acierto la obra e n tres actos, « L a m i s è r i a d e l d i n e r » , c o s e c h a n d o e n diversos pasajes d e l a o b r a aprobaciones y aplausos.
M á s d e u n millón d e pesetas g a s t a
Canet anualmente e n diversiones
( V i e n e d e ia p r i m e r a p á g i n a )
seria del género h u m a n o , a traernos
p a r a sustento del espíritu el P a n divino d e la Gracia.
N a v i d a d es el g r a n d í a e n q u e e n
l a villa, el egoísmo, el r e n c o r , l a e n vidia, l a v i d a utilitaria,
formularia,
desaparece, y el martilleo d e l a s m á quinas y las industrias se paralizan,
y el p u e b l o c a n e t e n s e s e d e t i e n e emoc i o n a d o todos los a ñ o s a n t e «el g r a n
miracle d e Nadal», y participamos tod o s d e l g r a n b a n q u e t e d e l a fiesta d e
la p a z d e los espíritus e n cuya mesa,
d e s d e h a c e d i e c i n u e v e eiglosi, t o d o s
tenemos cubierto.
pesetas d e l a diversión dominical, si
n o vestido, alimentos, juguetes..., e t c .
P r e g u n t a d a l corazón y él os a b r i r á Ja
mano.
¿ P o r q u é el p r ó x i m o d í a 21 d e d i c i e m b r e n o sacrificamos el espectáculo
semanal y vamos a depositar nuestro
ó b o l o e n el d e s p a c h o p a r r o q u i a l — q u e
t a n t o sabe de l a s necesidades— en
p r o d e u n a N a v i d a d feliz p a r a t o d o s
los d e l v a l l e ?
Después
d e Navidad,
¿podremos
afirmar s i n mentir, tranquila la conciencia, q u e n o s e hicieron p a r a nosotros aquellas estrofas d e l poeta?
Demà,
Y las agitaciones d e la vida ordin a r i a se d e t i e n e n a n t e el espectáculo
milagroso d e la v e r d a d e r a vida. Porq u e e n este d í a l a sociedad, lo social
se esconde y a p a r e c e l a felicidad í n tima e inagotable del hogar familiar.
No sé qué particular convulsión prod u c e e n el c u e r p o y e n e l a l m a e s t a
j o r n a d a misteriosa, p e r o lo cierto es
q u e .todos l o s a ñ o s r e t r o c e d e m o s l a
f r i o l e r a d e d i e c i n u e v e siglos, y p a r e c e
c o m o si extraviados e n el l a b e r i n t o q u e
ofrece los c a m i n o s d e l a v i d a volvemos
atrás e n busca de la senda que hemos
perdido, y al recobrarla alegres como
unas castañuelas c a n t a m o s y • bailam o s a n t e «el pessebre d e m a t a y m o l sa». C u a l q u i e r a d i r í a q u e e n e s t e d í a
h e m o s , p e r d i d o e l j u i c i o , y e s .cabalm e n t e cuando lo h e m o s recuperado.
P o r q u e l a N a v i d a d e s l a fiesta d e l
alma.
N a v i d a d e s l a g r a n fiesta d e l a m o r ,
e s e l g r a n 'día e n q u e n o h a y n i t u y o
ni mío, en que parece que todo es de
todos. Q u e n o h a y a estas Navidades
e n C a n e t n i u n solo h o g a r s i n lo n e c e s a r i o . N o p o d e m o s e x i g i r l o , n i .tampoco está e n nuestras m a n o s remediarlo, p e r o l o s u p l i c a m o s c o n r e s p e t o y
con todo el cariño, desde estas c o l u m nas, a todos los canetenses. U n a limosna p a r a la Navidad del pobre. T o dos debemos dar. Si n o más, l a s cinco
posats
a taula, oblidarem els
[pobres
—i t a n pobres c o m som!—
Jesús j a serà n a t ;
ens m i r a r à u n m o m e n t a l'hora de
[les p o s t r e s
i, d e s p r é s d e m i r a r - n o s , a r r e n c a r à a
[plorar.
N o . N o s ó n p a r a n o s o t r o s . L o afirm_amos a n t i c i p a d a m e n t e p o r q u e c o n o cemos bien la infusión de caridad q u e
posee el corazón d e l pueblo c a n e t e n se, y s a b e m o s m u c h o y b u e n o d e s u
generosidad.
PEDRACASTELL d e s d e l a a t a l a y a d e s u s
principios cristianos proclama, interp r e t a n d o el d e s e o v e h e m e n t e d e t o dos, la tregua de Navidad.
Que se aniq u i l e n Jos odios c o n el a m o r i n t e n s o
de este día. Q u e se a u n a n m á s las
amistades. Q u e se afirmen los vínculos d e familia. Q u e s i n t a m o s m u y
fuerte el a g u i j ó n d e la caridad. Q u e s e
p e r d o n e n l a s o f e n s a s y q u e t o d o s , todos, s i n e x c e p c i o n e s , c o m o el a ñ o a n terior bajo l a s bóvedas del nuevo templo resucitado p o r u n milagro d e amor,
p o d a m o s c a n t a r l a s estrofas celestiales
de los ángeles del Señor, con la mism a sinceridad y fe q u e lo h a r í a m o s
si fuera ésta l a ú l t i m a N a v i d a d e n el
valle: Que sea. Señor, la paz entre
nosotros, porque queremos d e veras
ser h o m b r e s d e b u e n a voluntad.
REPORTER
Canet; hijo de un pescador y una ''puntaíre'V
( V i e n e de la p á g . anterior)
pinadas, puede h a b e r e n c a d a esquina u n n u e v o juego d e luces y s o m b r a s
c u a n d o llega la noche.
T o d a s e s t a s s e n s a c i o n e s d e a l g o a n t i g u o y n e t a m e n t e m e d i t e r r á n e o q u e el
forastero percibe a l v a g a r p o r Canet, v a n u n i d a s a l a seguridad d e encontrarse :
e n u n c e n t r o f a b r i l N o s ó l o p o r l o s edificios i n d u s t r í a l e s , c o n c h i m e n e a s y
g r a n d e s naves, q u e s e v e n e n l a s afueras, sino p o r el t r a b a j o a r t e s a n o i n d u s t r i a l
que se presiente e n c a d a casa.
P a r e c e q u e n o encaja la doble p e r s o n a l i d a d d e típico (en el sentido gener a l d e l a p a l a b r a ) y f a b r i l , n o O b s t a n t e e l c o n t r a s t e d a i m sello p e r s o n a l a
Canet.
E s t e c o n t r a s t e lo s e n t i r é i s p l e n a m e n t e , c u a n d o a lo l a r g o d e u n a calle,.
en cualquier casa, t a l vez d e t r á s d e u n d i n t e l d e p i e d r a c o n u n a cruz g r a b a d a
y u n a fecha, q u e o s r e c u e r d e a l m a r i n o c a t a l á n a la p e s c a d e l coral, veis u n a
m á q u i n a e n njarciía c o n policromía d e hilos u l t i m a n d o u n calcetín. Seguiréis
m á s a d e l a n t e y e n l a m i s m a calle, s i n a c e r a , c o n gatos t o m a n d o el sol, hallaréis u n a mujer q u e a p o y a l a a l m o h a d i l l a e n el m a r c o d e s u p u e r t a y teje e n ^'^•'^ s o n a n d o c o m o a l e g r e c a n c i ó n eJ a j e t r e o d e s u s taojillos.
E n resumen, si alguien m e p i d i e r a q u e e n pocas p a l a b r a s definiera m i
i m p r e s i ó n d e C a n e t , d e l a m b i e n t e , calles, c a s a s y espíritu, diría q u e e s c o m o
u n b u e n señor hijo d e u n pescador y u n a «puntaire» a l a cual s u hijo le dió
p o r s e r fabricante, c o n p r e o c u p a c i o n e s p o r el c u p o a n u a l d e l a n a o algodón.
Y p e r d o n a d m e si esto último parece u n desacato; quiere ser sencillamente
una
definición.
Ana Sala B o l o i x
Bibliotecària d e la E. E T. P .
NUEVA EDICIÓN
Ha sido r e e d i t a d a la o b r a d e la N o vena, Cancionero y reseña histórica
del S a n t u a r i o d e la V i r g e n d e la Misericordia, Han contribuido e n l a rev i s i ó n y m e j o r a m i e n t o el R d o . D r . d o n
J u a n Costa, y e n la p a r t e d e l a r e s e ñ a h i s t ó r i c a el R d o . D r . D . J o s é
Mercader, e n la cual h a n s i d o a d j u n tados nuevos e interesantes capítulos
d e s d e la p r o f a n a c i ó n d e l S a n t u a r i o e n
la r e v o l u c i ó n d e l 36, h a s t a n u e s t r o s
d í a s . S e r e s u m e n t a m b i é n c o n fiel
e x a c t i t u d l o s d í a s i n o l v i d a b l e s d e la
llegada, y coronación de la nueva imagen, etc. A pesar d e l a s dificultades
q u e e n el o r d e n e c o n ó m i c o r e p r e s e n t a la e d i c i ó n , h a s i d o p u e s t a a la v e n t a c o n el p r e c i o d e 7 p t a s . e j e m p l a r .
brístas. C e n t r o Católico, y d e diferent e s c a s a s comerciales d e l a vUla. P a r a
inscripciones pueden , dirigirse a la
C o n s e r j e r í a del C. C. R . o a l S e c r e t a rio del Jurado D . J u a n O m s Campeny. L a Comisión Organizadora p u blicará listas c o n los Belenes construidos y los respectivos h o r a r i o s d e
visita. N o s i n f o r m a n t a m b i é n , q u e los
pequeños de la Escolania Parroquial
pasarán a cantar canciones navideñas
a n t e los Belenes construidos, e n los
hogares canetenses.
CONCURSO D E BELENES
Para el Concurso d e Belenes d e l a s
p r ó x i m a s N a v i d a d e s figuran i m p o r t a n tes premios del Rdo. Sr. C u r a Párroco;
C e n t r o H . A. C ; Asociación d e Pese-
R A M Ó N
A U L A D E L L
Castañer, 20
Canet de Mar
L O S P R E C I O S MÁS E C O N Ó M I C O S
S
O
•o
X
(O
c
¡PARA L A MESA DE NAVIDAD!
Encontrará CONEJOS, POLIOS y HUEVOS
procedentes de los mercados de la provincia
d e Gerona, en caso d e
OQ
o
•o
RIBA, ¡oven y extraordinario valor artístico L A B R I L L A N T E J O R N A D A
El artista
igualadino
José M.a Riba Marsal, en unos rasgos, en unas
lineas,
nos há reunido
en el Salón Victoria
a diversos
personajes
canetenses,
en una
atmósfera
de optimista
y., festiva
confraternización,
ante los cuales ha
desfilado un sinnúmero
de .convecinos,
dejando
en el aire, una frase o un aspaviento,
una sonrisa
o una carcajada,
una exclamación
celebrando
el
parecido
con el interesado
— con la duda inmediata
de si habrá sido para él un halago
o un menosprecio
—, p simplemente
una mirada
mendigante
buscando
una
persona
con quien poder comentar
la
impresión.
Sea' lo que. sea; todo ello ha sido la demostración,
adaptada
al
temperamento
y estado de ánimo de cada visitante,
del agrado
e inmejorable
acogida
que han merecido.
Es el visto bueno —con
el valor que; tratándose
de caricaturas,
es preciso
concederle—
que todo el público
ha ido reiterando
frente
a cada
caricatura.
Si Riba ha logrado
felizmente
el parecido,
a pesar
de. las distintas
dificultades,
no despreciables,
que ha tenido
que superar
con sus sesenta
caricaturas — ¡sesenta!—,
puede
ya consignarse
con justicia
un éxito
importante
en su
trabajo.
Pero liay que mencionar
también
su tónica,
otra ventana
abierta
de su
relevante
personalidad.
Vemos destacar
a este respecto,
al buscar algún
matiz
en el conjunto
de sus aciertos,
obras verdaderamente
maestras,
por su simplicidad
y armonía,
por su gracia,
elegancia
de líneas, por su fina
intención.
Podrían
citarse
muchas.
Y, además,
cabría
hablar
de aquel algo, sutil e inmaterial,
que fluye de
sus dibujos
formando
un ambiente
de respetuosa
intimidad.
Es tal vez ia declaración
que sus trazos hacen de los impulsos
psíquicos
que los
determinaron.
Y el origen de éstos no es ajeno ciertamente
a la inteligencia,
a la
sensibilidad,
a la sinceridad,
a la recta y cultivada
vida del espíritu,
que no puede
negarse
en el joven igualadino.
.
Nos atrevemos
a vaticinar
—no tiene ello mérito
profetice
alguno—
que
el amigo Riba ha de ocupar un destacado
lugar dentro
de tan difícil arte, si
une a sus excepcionales
disposiciones
naturales,
el tesón, y ansias de
perfeccionamiento,
de que le hemos
visto poseedor,
hasta
lograr
la madurez
necesaria, la cual puede estar ya
cercana.
NÍGER
CALAMUS
E X P O S I C I Ó N
de caricaturas d e R i b a
D e n t r o d e l a sencillez q u e c a r a c teriza estos actos, fué inaugurada c o n
los h o n o r e s d e acontecimiento artístico o cultural, l a Exposición d e C a r i c a t m - a s q u e n o s p r e s e n t ó e n el S a lón Victoria el joven a r t i s t a y a m i g o
J o s é ; M,a R i b a M a r s a l . E l s i m p á t i c o
a c t o d e i n a u g u r a c i ó n fué„ p r e s i d i d o
por nuestras dignísimas autoridades.
Después d e la presentación que en
ausencia forzada del, Jefe Local del
S. E . U . , d e n J o s é M.» M o r e t M a r g u í ,
hizo el Secretario d o n D o m i n g o Alber i c h Bossi, c o n a f e c t u o s a s y elocuentes palabras, las Autoridades y representaciones de las agrupaciones d e la
villa, l o s s e ñ o r e s R i b a y c o m p a ñ e r o s
d e l artista, recorrieron c o n él l a sala,
CAMPENY^
campeón
Las brillantes actuaciones q u e desde
hacía tiempo habían hecho de nuestro
p ú g i l , u n o d e los p e s o s m o s c a s d e l m o -
Â.
a d m i r a n d o los trabajos expuestos, q u e
merecieron unánime admiración. El
señor Riba y sus. padres recibieron
calurosas y c o n t i n u a s felicitaciones d e
la distinguida concurrencia.
D u r a n t e los días q u e h a p e r m a n e cido abierta l a Exposición s e h a visto
constantemente concurridísima p o ru n
variado y numeroso público q u e com e n t a b a favorable. y alegremente cad a u n a de l a s caricaturas expuestas,
c e l e b r a n d o c o m o feliz l a . i d e a d e l a
exposición q u e desea n o s e a l a última.
Según nuestros cálculos p a s a n d e cua-.
tro mil los visitantes q u e h a n pasado
por l a sala.
La
Institución
PEDRACASTELL,
patrocinadora d e l a citada Exposición,
felicita u n a v e z m á s a d o n José M a r í a
R i b a M a r s a l , u n i é n d o s e e n ello a l s e n tir popular y agradece la atención q u e
con s u valer artístico h a dispensado
a nuestro Canet.
WÊÊÊÊÊÊÊÊ
m e n t o h a n t e n i d o el p r e m i o q u e se m e leoían.
El p a s a d o d í a 19 d e n o v i e m b r e , .en
el r i n g d e l P r i c e , d e s p u é s d e h a b e r elim i n a d o a los c o n o c i d o s b o x e a d o r e s Contreras d e Tarrasa y Pages d e Barcelon a , llegó a l a f i n a l d e los p e s o s m o s cas, d i s p u t á n d o l a a l ídolo d e l P r i c e , Su¬
. b i r á , a l q u e venció d e s p u é s d e u n c o m b a t e e n el q u e s e d e m o s t r ó l a s u p e r i o r
clase y t é c n i c a d e C a m p e n y . E n el p r i mer asalto Campeny opuso a la fuerte
pegada d e Subirá s u s centelleantes r é plicas, n o o b s t a n t e este r o u n d f u é s u m a m e n t e i g u a l a d o ; e n el s e g u n d o a s a l to, el c a n e t e n s e s e i m p u s o t o t a l m e n t e
a Subirá, al cual derribó a la c u e n t a
d e 4 ; lo q u e se h a b í a v i s l u m b r a d o e n
el a s a l t o a n t e r i o r se r e a f i r m ó e n el t e r -
CASA GRUAÑAS
Iluminaciones especiales
para
BELENES Y Á R B O L E S D E N A V I D A D
de
Cataluña
cero, C a m p e n y a c o r r a l ó a S u b i r á y e n
u n alarde magnífico d e forma y moral
c o n q u i s t ó b r i l l a n t e m e n t e el c o d i c i a d o t í tulo.
El fallo p r o c l a m a n d o Campeón
de Cataluña
d e l o s .moscas al m a r a v i l l o s o
Campeny, f u é acogido con ensordecedor a o v a c i ó n , p u e s el p ú b l i c o d e B a r c e l o n a
h a b í a c o m p r e n d i d o q u e t e n í a e n él, u n
c a m p e ó n c o n clase, j u v e n t u d y e n t u siasmo.
PEDRACASTELL, d e s d e e s t a s c o l u m n a s
y e n n o m b r e d e t o d o s los d e p o r t i s t a s
felicita a l p e q u e ñ o p ú g i l q u e t a n a r r i b a
h a s a b i d o llevar ei p e n d ó n d e p o r t i v o
d e n u e s t r a villa.
i Animo, C a m p e n y ! La clase q u e e n
ti atesoras puede llevarte m u c h o m á s
lejos... ¿ C a m p e ó n d e España?
Como guía d e nuestros lectores r e -
ANTIGUOS ALUMNOS
MARISTAS
Ostentando la representación del Rdo. Hno.
sidió los actos el Rdo. Hno. Aurelio, Director
El p a s a d o d o m i n g o d í a 7 d e diciembre la Asociación d e Antiguos Alumnos d e l Colegio Yglesias d e los Herm a n o s Maristas, celebró con extraord i n a r i o esplendor s u t r a d i c i o n a l jorn a d a a n u a l , p r e s i d i d a p o r el R d o . H e r m a n o Aurelio, e n representación del
Rdo. H e r m a n o Provincial y l a s Excelentísimas A u t o r i d a d e s locales.
Por la m a ñ a n a tuvo lugar u n sol e m n e oficio e n el t e m p l o p a r r o q u i a l ;
s e g u i d a m e n t e e n el s a l ó n d e actos d e l
Colegio s e verificó el r e p a r t o d e diplom a s y premios a los alumnos, y desp u é s d e e l l o s e dio c o m i e n z o a l a
Asamblea G e n e r a l d e l a Asociación,
en la cual, el h a s t a h o y P r e s i d e n t e
S r . d o n J o s é M.a L l a u g e r , j u s t i ñ c ó l a
renovación de s u cargo p o r próximos
motivos d e residencia fuera d e l a villa. F u é elegido p a r a f o r m a r p a r t e d e
la J u n t a e l j o v e n e x a l u m n o S r . J a i me Dotras Serrabella, como represent a n t e d e l a ú l t i m a p r o m o c i ó n escolar. E n breve l a Comisión Directiva
elegirá el n u e v o Presidente. D e sinceros testimonios de agradecimiento, que
se convirtieron en u n vehemente h o m e n a j e e n el brindis d e l b a n q u e t e , fué
objeto el señor Llauger p o r s u a b n e gada y tenaz labor desarrollada d u rante s u actuación presidencial.
El banquete d e confraternidad se
realizó e n u n a d e l a s a u l a s d e l Colegio. A p e s a r d e l a b u e n a a s i s t e n c i a
de comensales, fué propugnada d u r a n t e l a a s a m b l e a y el brindis l a
DÉLOS
Provincial,prede Valldemía
idea d e , e n el futuro, utilizar todos
los m e d i o s p o s i b l e s , p r o p a g a n d í s t i c o s
y económicos encaminados a rebajar
el p r e c i o , d e m a s i a d o e l e v a d o e s t e a ñ o ,
del tiquet, a f i n d e lograr el m a y o r
número d e asistentes.
E n u n ambiente d e franca sinceridad y verdadero compañerismo transcurrió el ágape, q u e culminó c o n u n
a g r a d a b l e brindis, d u r a n t e el cual fueron pronunciados emotivos discursos
por los antiguos alumnos señores Viñas,
Masvidal,
Carbonell,
Rovira,
A. M a s , P l a n a s , y el s e ñ o r A l c a l d e d e n
José Planet. Finalmente se levantó
el H n o . A u r e l i o , q u e e n c e n d i ó a l r o j o
vivo el e n t u s i a s m o d e l o s a s i s t e n t e s
con u n m a g i s t r a l discurso, i n t e r r u m pido v a r i a s veces p o r c l a m o r o s a s ovaciones, especialmente e n los p a s a j e s
que ponderó la i m p o r t a n c i a d e la obra
marista en la formación d e esas m i n o r í a s s e l e c t a s n e c e s a r i a s p a r a el l o gro d e u n a sociedad mejor.
C o m o a p o t e o s i s final, l o s a r t i s t a s
d e l m g e n i o , s e ñ o r e s N i c c l a u y Vifias
nos deleitaron c o n humoristiaas parod i a s d e t i p o s i n g l e s e s ; el p o e t a d e
P E D R A C A S T E L L , E s t a r l i c h , r e c i t ó el
«Cant Espiritual» d e M a r a g a l l ; V. P é rez interpretó v a r i a s piezas d e c a n t o ;
Riba caricaturizó, e t c .
Por la tarde, con u n lleno imponente, s e r e p r e s e n t ó e n l a s a l a d e e s p e c táculos la obra cómica d e Arniches
«Las grandes fortunas»,
lográndose
u n a total creación d e l a improvisada
compañía. E n los intermedios, varios
a l u m n o s recitaron poesías; y los señores Dulsat y Mas, acompañados al
p i a n o p o r el m a e s t r o J o s é M.a G r a u ,
c a n t a r o n diversos fragmentos d e conocidas zarzuelas.
s u m i m o s a q u i el b r i l l a n t í s i m o h i s t o r i a l
del C a m p e ó n :
H a r e a l i z a d o 62 c o m b a t e s , d e l o s c u a les h a p e r d i d o 3 , u n o c o n el c a m p e ó n
del m u n d o , L u i s M a r t í n e z ; o t r o c o n el
campeón d e España del P P . JJ., Carmon a , y el t e r c e r o , c o n el c a m p e ó n d e C a t a l u ñ a d e l o s gallos, e n el a ñ o 1944,
García.
NECROLÓGICAS
H a h e c h o t a b l a s e n 15 c o m b a t e s , y
h a g a n a d o los r e s t a n t e s , o s e a 4 4 . E s t o
e n d o s a ñ o s y m e d i o . Si c o n el m i s m o
D O Ñ A EMILIA DOMÈNECH
éxito y e n t u s i a s m o sigue p o r esta r u t a
D e s p u é s de
de victorias, vaticinamos p a r a s u a r t e
p u g i l í s t i c o c l a m o r o s o s d í a s d e gloria.
una
existencia
cargada de emMATINAL
DEL FRENTE
DE
presas y de saJUVENTUDES
crificios, s a t u r a Después d e u n o s días d e paréntesis
d
a c o n l a fecunh a n vuelto a celebrarse l a s m a t i n a l e s
da labor de u n
que t a n t o éxito h a n t e n i d o h a s t a ahora.
magisterio intaEn el primer r o u n d Masvidal, con
m á s fondo, y con g r a n alarde d e s u
chable, h a pasac o m b a t i v i d a d v e n c i ó a G a r c í a . Ardil,
do el u m b r a l d e
d e l e i t á n d o n o s c o n s u e s t i l o frío y s i e m la eternidad, l a
pre atrás hizo tablas con grandes prov
enerable anciatestas del público con Marrase. Navarro
n a q u e t o d o s conos demostró q u e s u fuerte pegada sig u e h a c i e n d o e s t r a g o s , p u e s e n el p r i nocíamos c o n el
m e r a s a l t o se i m p u s o c o n g r a n f a c i l i d a d
nombre, casi faa G i l , a l q u e v e n c i ó p o r k . o. El c o m miliar, d e d o ñ a
b a t e d e l a m a t i n a l f u é el q u e r e a l i Emilia. D u r a n t e z a r o n L l e n í n y el c a m p e ó n d e C a t a l u ociho
lustros
doña
Emilia
Domèñ a Ferrer, e n t u s i a s m a n d o al numeroso
p ú b l i c o , q u e se d e l e i t ó c o n l a i m p e t u o s a
nech fué maestra, guía y forjadora
l u c h a s i n c u a r t e l q u e s o s t u v i e r o n los
de la inteligencia d e diferentes genedos púgiles, p u e s a m b o s h a c i e n d o honor
raciones d e m u c h a c h a s canetenses q u e
a s u calidad d e batalladores libraron
p a s a r o n p o r l a inolvidable lección d e
u n a l u c h a d e l a q u e s a l i ó v e n c e d o r el
sus aulas. S u extensa c u l t u r a y s u
q u e t e n í a m á s clase, e n e s t e c a s o P e .brer ; esto n o q u i e r e d e c i r q u e L l e n í n
profundo conocimiento pedagógico l a
no hiciera u n gran combate, demostranhicieron' e n todo m o m e n t o la m a e s t r a
do s u s dotes de encajador, a g u a n t a n d o
deseada y a m a d a d e sus discípulas,
u n a pelea con u n h o m b r e q u e le sua c u y a s e s p e c i a l e s d o t e s u n í a l a firp e r a b a e n peso y e x p e r i e n c i a p u g í l í s meza d e u n carácter y l a suave y comt i c a . C u c u r e l l , e n s u c o m b a t e c o n Ruíz,
n o g u s t ó al p ú b l i c o y l a c a u s a d e ello
prensiva atracción d e s u t r a t o deliq u i z á f u e r a l a p r o x i m i d a d d e s u gira
cadísimo y afable. S i e m p r e resultaba
por Portugal, pero t a m b i é n debe teneragradable su compañía y siempre e r a
se e n c u e n t a q u e c o n u n b o x e a d o r c o provechosa la idea d e s u conversación;
m o R u í z , q u e s i e m p r e b o x e a a la conera como su vida: u n a lección contitra, n i n g ú n púgil puede lucirse.
n u a d a y eficaz, u n d a r s e c o n s t a n t e m e n t e e n beneficio y b i e n d e los d e más,
con caridad, con comprensión,
con la sonrisa s i e m p r e e n los labios.
H a s t a e n los últimos m o m e n t o s cons e r v ó e n el p e n s a m i e n t o y e ñ e l c o razón palabras d e consejo para sus
les d e l a C a j a e x p r e s a d a . Todo, c o m o
queridas antiguas alumnas. El acto
dijimos, r a y a a u n a c a n t i d a d global
del sepelio y l o s f u n e r a l e s q u e se c e q u e a s c i e n d e a 600.000 p e s e t a s .
l e b r a r o n p o r s u a l m a e n el T e m p l o
A cuantos les interesen los extreParroquial, constituyeron u n a imponente manifestación d e duelo.
mos contenidos en la presente nota,
A sus apenados familiares expresapueden acudir a l a Delegación d e la
mos u n a vez ínás nuestro sentimiento
Caja d e P e n s i o n e s p a r a l a Vejez y d e
p
o
r t a n valiosa pérdida.
Ahorros en Canet d e M a r , e n donde
A
podrán enterarse d e m á s detalles reH a n fallecido t a m b i é n e n este m e s
lacionados con la misma.
los c a n e t e n s e s s e ñ o r e s D . R a m ó n F a - ,
b r é R e v e r t e r , D.a S o f í a P a s c u a l C a nals y la m u c h a c h a Felicidad Sánchez Gibaja. L a simpatía extraordin a r i a d e l a joven Felicidad le h a b í a
conquistado u n sinnúmero d e aprecios
Servicio dentro y
G A R A N T I A
y
a m i s t a d e s e n t r e l a j u v e n t u d , q u e le
f u e r o d e la Capital
Y
R A P I D E Z
tributó u n a sentida despedida acomp a ñ a n d o a s u familia e n el acto del
T R A N S P O R T E S
C I D
entierro.
¡Descansen e n p a z ! P a r a todcs ele(MALLORCA, 515 - TEL. 51338 - BARCELONA
v a P E D R A O A S T E I J L SUS o r a c i o n e s a l
Dios misericordioso.
XXIII DÍA UNIVERSAL DEL AHORRO
La Caja de Pensiones para la Vejez y d e A h o r r o s d e C a t a l u ñ a y B a leares c o n m e m o r a r á esté a ñ o el X X I I I
Día Universal del Ahorro concediendo distintos premios, bonificaciones y
libretas d e ahorro, dote y pensión p o r
u n valor total q u e alcanza l a s seiscientas mil pesetas.
E n t r e l o s p r e m i o s figuran a p e r t u r a s
d e l i b r e t a c o n 25 p e s e t a s a l o s n i ñ o s
n a c i d o s el D í a d e l Caudillo, bonificaciones diversas a antiguos imponentes; premios y libretas de h o n o r p a r a
alumnos y maestros para fomento del
A h o r r o P o p u l a r y Escolar, a l o s q u e
m á s h a y a n e x t e n d i d o y u s a d o el S e llo d e A h o r r o P o p u l a r , a hijos d e ex
Cautivos y Viudas y Huérfanos del
Ejército y d e la Armada. Finalmente,
s e c o n c e d e n bonlflciaciones y d o n a t i vos a b e n e f i c i a r i o s d e l a s o b r a s s o c i a -
Camiones de V 2 a 5 toneladas
CRÍTICAS MABIHA, S . A. - BABCELONA
S,
•O
X
I
(O
(i
•o
Descargar