RES SENYE S Paradigmes de la historia, 1. Actes del Congrés l'Sant Vicent Ferrer i el seu temps". (Valencia, 13-16 maig, 1996). Biblioteca "Josep Giner", 2, Editorial SAÓ. Valencia, 1997. 213 pp. Hasta hace pocos años no ha existido en Valencia demasiado interés editorial por las diversas obras de san Vicente Ferrer, pero gracias a iniciativas tanto públicas como privadas parece que esta situación está cambiando. El Ayuntamiento de Valencia, en colaboración con los P. P. dominicos de esta ciudad, está llevando a cabo un plan editorial para la publicación tanto de las obras de san Vicente Ferrer de Filologia Valenciana y la Editorial Saó, ofreciéndonos un importante estudio interdisciplinar necesario para la comprensión de la figura de san Vicente Ferrer y su época. Las actas recogen nueve ponencias sobre temas muy diversos, y de ellas habría que destacar, en su mayoría, lo . excelente del aparato crítico que viene acompañado de una exhaustiva bibliografía, lo que unido al estado de la cuestión que realiza Bas Carbonell es de gran utilidad para el investigador. como de diversos estudios que tienen como eje temático al santo valenciano, dirigido hasta su fallecimiento por Adolfo Robles O. P. Dentro de la variada temática que abarcan las ponencias recogidas en las actas, Rafael Alemany y Xavier Serra nos aproximan al contexto histórico en el que se desarrolló la vida del santo. El primero analiza el contexto literario e intelectual de la Corona de El congreso "Sant Vicent Ferrer i el seu temps" -y la publicación de sus actas- se inserta en este plan editorial, gracias a la colaboración de la Facultat de Teologia, l'Institut Interuniversitari Aragón a [males del siglo XIV y principios del XV, haciendo un breve repaso a los autores Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Antoni Canals y Anselm Turmeda, que Revista d'Historia Medieval 8, pp. 443-461 RESSENYES aunque no tenían la menor intención de hacer literatura con sus tratados doctrinales y homiléticos van a influir decisivamente en otros autores posteriores genuinamente literarios. Por otra parte Xavier Serra Estellés trata uno de los aspectos que se derivaron del Cisma de Occidente: la cuestión beneficial, tan importante en la Iglesia medieval tanto desde el punto de vista económico como del poder político. El autor analiza de forma sintética las cuestiones más importantes del tema: los tipos de beneficios, su funcionamiento, su adquisición, los individuos que accedían a ellas y el posicionamiento de la Corona durante el período cismático. En lo que respecta a la figura de San Vicente Ferrer como predicador Adolfo Robles realiza un detenido estudio sobre su predicación a las minorías judía y musulmana, su posición ante la conversión y sus teorías sobre cómo tratar a los nuevos cristianos dentro de las sociedades cristianas dando unas pautas de comportamiento tanto a las autoridades como a los ciudadanos. Antoni Ferrando introduce otra de las facetas de la predicación del santo que ha llegado hasta nuestros días y que se ha ido convirtiendo en leyenda desde su canonización en 1455: su don de lenguas. Analizando sus datos biográficos Ferrando llega a la conclusión de que san Vicente Ferrer, gracias a sus estancias en distintos países era capaz de expresarse para que se com444 prendiera su discurso doctrinal en varias lenguas y extender así su predicación por la Europa Occidental. Tomás Martínez nos acerca a la estructura del sermón vicentino, analizando las fuentes que pudo haber utilizado: libros de predicación, su amplio conocimiento de las Sagradas Escrituras, así como los recursos que incluía en sus sermones para que tuvieran el mayor grado de instrucción posible. Por otra parte, Antoni López Quiles analiza la utilización por parte del clero valenciano durante los siglos XVII YXVIII de ese "estilo vicentino" en la predicación en una sociedad en la que ya existía un bilingüismo patente. Siguiendo con la repercusión de la figura de san Vicente Ferrer en los siglos posteriores a su muerte, Josep Vicent EscartÍ nos acerca a las celebraciones que se realizaron en 1555 y 1655 por la canonización del santo, aportando para ello un apéndice documental de gran utilidad. En conjunto, la obra responde a los esfuerzos de diversas instituciones por ampliar los estudios sobre san Vicente Ferrer y su época desde una perspectiva interdisciplinar que hace más completo si cabe el resultado de la iniciativa. Raquel Madrid Souto RESSENYES M. CÁRCEL ORTí - J.V. BoscÁ CODINA, Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV-XV). Valencia, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 1996, 803 páginas. La presentación de las posibilidades que las visitas pastorales de los obispos, o sus agentes, a las instituciones eclesiásticas de su diócesis pueden contemplar, reseñan desde el principio de la obra una abundante producción bibliográfica, recapitulando y haciendo balance sobre la historiografía gestada en tomo a las mismas. Esta actividad visitadora y su registros comienzan a documentarse en Valencia a partir del principios del siglo XIV, aunque sólo referencias indirectas atestiguan su existencia, habiéndose conservado las actas desde mediados de la centuria. La edición integra y anotada de los procesos y actas de las visitas pastorales más antiguas y de los documentos relacionados con ellas constituyen una encomiable labor, que pone a disposición de los investigadores unos textos poco utilizados por los medievalistas. Los manuscritos originales conservados en el Archivo Diocesano de Valencia presentan evidentes problemas de envejecimiento que dificultan su lectura. Es más, el desorden que caracterizó su primera confección permite comprobar que la actividad visitadora no gozó de las atenciones de elaboración y conservación propias de una documentación preciada o de especial interés. El ca445 rácter fragmentario, su factura descuida, la gran cursividad de la escritura y, en general, la dificultad de consulta de los manuscritos, quedan superados al poner en manos del estudioso unas transcripciones cuidadosamente realizadas, que permiten contrastar ágilmente el grado de riqueza de las informaciones que recoge, no sólo referidas a la vida y organización de la Iglesia. La creación de un formulario de aplicación general para la realización de una encuesta, y posteriormente de las actas en las distintas localidades, a mediados del Trescientos, permitía dividir en cinco partes y más de cincuenta cuestiones la tarea del visitador, respecto a los bienes, el estado material de la iglesia, altares y beneficios, o sobre la formas de vida y costumbres del clero y de la feligresía. A la descripción de los documentos y el análisis diplomático, de la estructura, contenido, procedimiento y función administrativa que cumplieron los textos en la curia episcopal, se añade un esfuerzo significativo para identificar y encuadrar históricamente a los notarios, escribanos y vicarios que los gestaron. Cinco partes, presumiblemente agrupadas para su encuadernación a [males del siglo XV, acotan material y cronológicamente las visitas conservadas: 1) A diferentes poblaciones de la diócesis entre febrero de 1383 y junio 1389, conteniendo cartas referentes a las mismas más el registro de RESSENYES los procesos verbales iniciados y la inspección material de las iglesias. 2) A la catedral de Valencia en mayo de 1396. 3) A las parroquias urbanas, a iglesias de algunos pueblos y a algún convento de Valencia entre noviembre de 1397 y abril de 1399. 4) A varios pueblos desde noviembre de 1401 a enero de 1402, donde parece reflejarse meyor el formulario. 5) A varias localidades, referenciando la visita de mayo de 1426 a febrero de 1427 con documentos de carácter penal, derivados de la aplicación de mandatos del vicario general. Se incluyen además las transcripciones completas de 298 litterae visitationis, comprendidas entre 1337 y 1427, con un índice cronológico de las regestas, a su vez acompañado de otros: antroponímico, por apellidos; toponímico, dada la importante cantidad de lugares visitados; y temático, de los asuntos que puedan interesamos respecto a toda la documentación referenciada en la obra. Todo lo cual augura una reiterada utilización por parte de los investigadores del medievo valenciano. Rafael Narbona Vizcaíno BRESC (diL), Figures de l'esclave au Moyen-Age et dans le monde moderne. Editions L'HarHENRI mattan, París, 1996,272 pp. No es muy habitual encontramos en el panorama historiográfico europeo con libros dedicados en su totalidad al tema de la esclavitud, un tema recurrente pero que adolece de grandes estudios recientes, tanto monográficos como de síntesis. En realidad, esta obra no se puede decir que sea un trabajo sobre esclavitud, sinó más bien sobre esclavitudes, puesto que su planteamiento, y ahí puede que resida su gran valor, es presentar este fenómeno desde los más diferentes puntos de vista posibles, tanto metodológicos como geográficos o ideológicos, siem446 pre teniendo como centro la imagen de la figura protagonista, el propio esclavo, aislado o en colectividad. Nos encontramos ante las Actas de la Mesa redonda organizada por el Centre d'Histoire sociale et culturelle de l'Occident, perteneciente a la Universidad de París X-Nanterre, los días 27 y 28 de octubre de 1992, una serie de textos reunidos por Henri Bresc, historiador de probada solvencia en cuestiones mediterráneas, en especial el ámbito siciliano. Estructuralmente, la obra se divide en cuatro ámbitos geográficos, Oriente, el Mediterráneo medieval y moderno, la Peníncula Ibérica en la edad moderna, y el mundo americano. Dentro de cada uno de éstos, tres autores realizan una breve aportación sobre un tema concreto, RESSENYES hasta completar el número de doce participantes, con el colofón de una síntesis general, realizada por Fran~ois Billacois. Respecto al primer ámbito geográfico, Yusuf Ragib trata de les esclaves publics aux premiers siecles de l' Islam, centrándose en la figura de los escribas públicos, presentes tanto en las cancillerías de provincias como junto a los califas de Medina-Damasco. El aspecto más interesante es el de la existencia de una educación pública y colectiva de los esclavos destinados al servicio del Estado, lo que hacía ocasionar gastos elevados al mismo, soportados dado que lo más importante en este caso no era la rentabilidad económica, sino la confianza en unos «funcionarios» con acceso a secretos importantes. Por su parte, Abdallah Cheikh-Moussa, con su figures de l' esclave chanteuse a l' epoque abbaside, relata el caso de las esclavas cantantes, un tema muy frecuentado en la literatura árabe clásica. Por su número y presencia en las ciudades, este tipo de esclavas eran un elemento importante de la vida social y cultural del mundo árabo-musulmán, con niveles de refmamiento cultural y de sensualidad impresionantes en algunas de ellas. Un rol social impensable para un esclavo, pero como muy bien señala el autor, esta élite de esclavas, económicamente encumbradas, ético-socialmente estaban despreciadas, y así, su imagen poética es la de prostitutas que hacen tambalear el 447 orden social, a consecuencia del deseo sexual que provocan. El tercer autor, Michel Balard, en su esclavage en Crimée et sources fiscales génoises au XV siec1e, revisa la idea del papel genovés como suministrador de esclavos orientales para el sultán de Egipto, con el consiguiente peligro para la Cristiandad, a través de Caffa. Balard señala que ese papel otorgado a Génova, en realidad sólo fue cierto en las primeras décadas del siglo XV, y que ya antes de la caída de Constantinopla la trata desde este enclave genovés se había visto seriamente disminuida, aunque el cierre de los Estrechos fue definitivo para el fm de la trata genovesa desde esta zona. El segundo ámbito geográfico, el mediterráneo medieval y moderno, se abre con la aportación de André Vauchez, note sur l' esclavage et le changement de religion en Terre Sainte au XlII siecle. Partiendo de la idea sobre las ventajas del paso al cristianismo por parte de los esclavos musulmanes en Tierra Santa, llega la conclusión de que desde 1250 estas ventajas serían sólo teóricas, si alguna vez habían tenido una aplicación práctica, sin plasmación en la libertad del recién convertido, a consecuencia de la reacción de los propietarios ante la perspectiva de que una cristianización práctica de sus esclacos conllevara peljuicios para aquéllos, influyendo así en la doctrina de la Iglesia, asentándose el principio de que conversión no equivale necesariamente a liberación. Henri RESSENYES Bresc, en su esclaves auliques et maind'oeuvre servile agricole dans la Sicile des XlI et XlII siecles, parte de la privilegiada posición geográfica de la isla como receptora de esclavos de varias procedencias, para a continuación señalar la existencia de una esclavitud de corte, que aproxima la realidad siciliana normanda a las sociedades áulicas musulmanas y bizantinas. Respecto a la esclavitud rural, aftrma que ésta no fue eliminada con la aftrmación del sistema feudal, sino que, en el caso siciliano, siguió perviviendo en el seno del dominio seño- la esclavitud, la animalización del esclavo, proceso que considera como fundamental para el mantenimiento de la esclavitud, justiftcarla y domesticar a los elementos rebeldes, que deben aspirar primero a ver reconocida su cualidad humana par~, sólo después, aspirar a su libertad. Este proceso se materializaría en el herrado del esclavo, el uso de ciertas palabras para deftnirlo, o los castigos corporales. Bernard Vincent, en l' esclavage en milieu rural espagnol au XVII siecle: I'exemple de la région d'Alméria, cuestiona desde un principio las dos ideas tópicas sobre la esclavitud en la España moderna, como son su carácter urbano y su desparición en la segunda mitad del siglo XVII. Así, en su estudio muestra cómo la esclavitud rial clásico. En tercer lugar, Michel Fontenay, con l' esclave galérien dans la Méditerranée des Temps modemes, relata la situación del esclavo de galeras, que para él supuso el último reducto de esclavitud «blanca» en los tiempos modernos. Una práctica generalizada en el Occidente cristiano y en el Oriente musulmán, reflejo de la confrontación secular entre estos dos espacios, a la vez que una esclavitud de marcado carácter público y difícil escapatoria, en especial para los musulmanes, que por otra parte llegaba a suponer de un cuarto a dos tercios de los remeros. está presente en Almería, zona rural y deprimida, durante todo el siglo XVII, unos esclavos jóvenes en su mayoría, procedentes del norte de Africa, y en manos de amos pertenecientes a grupos de notables locales, siendo empleados en las más variadas actividades productivas. Claude Larquié, con l' esclavage dans une capitale: Madrid au XVII siecle, caracteriza el fenómeno como consecuencia del carácter capitalino de la villa, con una demanda de sectores urbanos propios de esa situación, corte, clientelas urbanas, sectores económicos pujantes, y en base a una cultura de ostentación de riqueza y prestigio. Una mano de obra servil cara, mercancía de lujo destinada a tareas productivas domésticas, pro- Respecto a la Península Ibérica en la edad moderna, la primera aportación es la de Alessandro Stella, con «herrado en el rostro con una S y un clavo» I'homme-animal dans l' Espagne des XV-XVIII siecles, donde se ocupa del punto de vista más cruel, y más dado a la exageración, de 448 RESSENYES cedentes de Berbería, la zona otomana y el Africa negra. El último espacio analizado es el mundo americano. Frédéric Mauro trata sobre esclaves brésiliens des XVI et XVII siecles, una esclavitud practicada en principio sobre poblaciones indígenas, para posteriormente, desde la segunda mitad del siglo XVI, hacerlo sobre los esclavos negros procedentes de Africa. Para Mauro, lo importante aquí es que los aspectos económicos no se agotan sólo en lo comercial,en la trata, sino que se extienden a todo el sistema económico, del que el esclavo es un factor de producción, dentro de una economía esclavista. Thomas Calvo, con les esclavages au Mexique: études de cas (XVI-XVII siecles), estudia la esclavitud indígena y africana. Lo importante es que como señala el autor, los detractores de la esclavización indígena no atacaban directamente la institución de la esclavitud, lo que en esa época les hubiera llevado al fracaso, sino que señalaban, desde posturas casi teológicas, la especificidad del mundo americano recién conocido, un El Nou d'Octubre. Ressenya histórica d'una ¡esta valenciana (segles XIV-XX). Valencia, Consell Valencia de Cultura, 1997, 100 pp. RAFAEL NARBONA VIZCAíNO, La data elegida pels polítics de l' autogovem de la comunitat com a 449 mundo del que no se podía permitir su esclavización completa. Por último, Jean-Pierre Tardieu, en quelques visions utopiques de esclavage des Noirs aux Indes occidentales (XVIXVII siecles), muestra cómo se desarrolló una trata basada en principios de realismo económico y de necesidad, que llegó incluso a ser sancionada por los teólogos bajo el prisma de cristianización de masas paganas, a la vez que se recurrió a obras humanistas, como la obra de Tomás Moro Utopía, para, deformándolas, dotar de un manto de bienestar a la situación de esas masas esclavas. l' En definitiva, un libro de aportaciones sobre la esclavitud, que tiene como constribución fundamental ofrecer ésta como un fenómeno amplio, analizable desde numerosos enfoques, como el elegido para la ocasión, la figura del propio esclavo, un elemento tan importante como poco tratado por la historiografia, por lo que esta obra supone un importante avance en el estudio de la esclavitud. Feo. Javier Marzal Palacios festa nacional del País Valencia no és nova, ben al contrari, té una tradició i uns arrels importants en la vida sociopolítica del poble valencia. El Nou d' Octubre, encara que una festa revestida amb la litúrgia catolica, com tantes altres, no commemora cap fet religiós, sinó un esdeveniment civil clau RESSENYES en la historia del nostre país: la conquesta i l' entrada a la ciutat de Valencia deIs cristians sota el comandament del monarca catalano-aragonés Jaume I el 1238. Poques vegades les festes són estudiades de forma científica i pels historiadors. És usual que l' anMisi de les celebracions festives la realitzen erudits locals o cronistes, tot reproduint els topics que les mateixes festes han anat acumulant alllarg del temps, i que glorifiquen les activitats lúdiques, els valors religiosos i certs components nacionalistes reaccionaris i racistes que de vegades transmeten. Front a aquestes obres divulgatives el professor Rafael Narbona realitza un estudi historic i una anMisi de les celebracions més recents, desmitificant la festa i analitzant-la en el seu ambit social i político Veure l'evolució de cada Nou d'Octubre a través de més de set-cents anys té la seua dificultat metodologica, sobretot si es vol fer una reflexió global deIs trets fonamentals de la celebració en un període historic tan extenso La solució donada per Rafael Narbona ha segut analitzar les commemoracions centenanes. D'aquesta manera extrau conclusions satisfactories deIs canvis en l'esdeveniment festiu. ambit social, economic i religiós -epoca de caresties, males collites, brots epidemics que exacerben la religiositat local-; una festa que va naixer amb un «taranna eminentment religiós, mancat de qualsevol motiu lúdic, i pretengué celebrar la conquesta providencial de la ciutat per les tropes de Jaume 1». Les connotacions de la festa i la seua significació política varien en el transcurs del temps, perque també ha canviat la configuració política de la nació valenciana. Narbona interrelaciona els interessos de la monarquia o cap polític de l'estat, els interessos locals encap~alats pel municipi, i la solemnitat religiosa, ja que, a més a més, la cita coincideix amb el dia de Sant Dionís. El 1438, amb la nova monarquia Trastamara, la ciutat, a més de celebrar la conquesta i la seua incorporació a la cristiandat, reafirma la vinculació contractual del pacte polític entre el rei i el municipi en uns moments en que el poder sobira rau en la monarquia, com en tot l' Antic Regim. D'aquesta manera el professor Narbona analitza els centenaris en les diferents circumstancies historiques: el segle XVI amb la nova monarquia deIs Austria i la castellanització política, el XVIII amb la monarquia deIs Borbó i la desaparició del Regne foral amb els decrets de Nova Planta, el segle XIX amb un municipi liberal, el segle XX amb la celebració per l'esquerra de l'any 1938, en plena A partir de la referencia historica, N arbona estudia les circumstancies del naixement de la festa que es produeix precisament en el primer centenari de l' esdeveniment, el 1338, dins el seu 450 RESSENYES Guerra Civil, i la commemoració posterior, 1'any de la victoria, d'aquest mateix centenari per l'ajuntament franquista. Molt aguda l' anilisi que fa de la darrera celebració, que l' autor titula Cronica crítica del 750 aniversari, on es descriu intel·ligentment la societat política valenciana recent i els conflictes del poble valencia actual. Unes reflexions que són possibles sempre a través de la festa del Nou d'Octubre. Vicente Giménez Chomet Jaume CASTILLO SAINZ: Els conJlictes de l' aigua a la SaJor medieval, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1997, 166 pp. EIs estudis sobre els sistemes de reg i les hortes historiques del País Valencia han rebut, durant els darrers anys, una espenta quasi formidable a partir d' aquell erudit, dens i il·luminador llibre de Thomas F.Glick sobre el regadiu i la societat a la Valencia medieval. El ventall d'historiadors i geografs interessats ha anat eixamplant-se de forma considerable, i nodrint-se d'un molt important bagatge de continguts i debats, passant així sense solució de contin\Ütat des deIs plantejaments més descriptius deIs sistemes hidraulics fins als analisis socials més complexos, tant de la societat andalusina com de la feudal medieval. És així com el llibre de Jaume Castillo s'inscriu en una línia d'investigació historica francament 451 profitosa per a la historia medieval valenciana, en juntar una metodologia i unes tecniques d'interpretació ja esmolades amb major o menor exit a 1'Horta de Valencia, el riu Xúquer i algunes menudes hortes de tradició islamica, amb un nou espai físic com ara la conca baixa del riu Serpis, conegut en temps medievals com riu d' Alcoi o de Vilallonga; en una paraula, l' escenari historic de la comarca de la Safor. Alhora cal ressenyar que el treball de Jaume Castillo és el fruit d'una de les beques d'investigació atorgades pel Centre d'Estudis i InvestigacióAlfons el Vell de Gandia, de tal manera que la política de recolzament als projectes deIs joves historiadors, té el seu corol_lari logic -pero no sempre normal- en l' edició i difusió pública deIs resultats. N' és d' agrair. Les fonts usades són, en primera instancia, els plets d' aigües de la cort de la Govemació de Valencia, molt ben complementades per textos i RESSENYES concordies de la secci6 d'Osuna de l' Arxiu Historic Nacional -ara a Toledo-, i amb noticies de protocols notarials i del mateix Arxiu Municipal de Gandia. Aquesta circumstancia és la que ha estat reflectida en el titol del llibre, pero, alhora, esta indicant-nos el caracter concret de les fonts utilitzades. Si bé l'autor no ha pogut disposar de materials importants com ara llibres de la peita i acords deIs pobles implicats, és cert que els conflictes, en totes les seues vessants, s6n una font basica de comprensi6 de les relacions socials i de la dinamica d' evoluci6 de la societat en un moment historic. Aspectes que, ben treballats, poden ser ben profitosos perque, més enlla de la imatge estatica que poden aportar privilegis i donacions, el plet, el conflicte il_Iustra sobre l' envelliment del model i la realitat social existent, el trencament deIs equilibris economics, socials i materials d'un temps anterior, i la recerca d'un nou equilibrio En tot cas, i com diu l' autor, «la tipologia de la conflictivitat que trobem a la Safor no és diferent a la Elllibre consta de quatre capítols amb una successi6 logica. EIs dos primers estan dedicats a la descripci6 del sistema hidraulic en qüesti6, amb el detall deIs esquemes del regadiu del riu d' Alcoi- Vernissa, i la successi6 d' assuts i subsistemes de sequies que van organitzant-se. És notable el fet que siga 1'assut d'en Carros el punt clau de distribuci6 de l' aigua a ambdues bandes, deixant fora del sistema el terme de Vilallonga, i el caracter subsidiari deIs assuts de Palma i d'en Marc. Sembla donar-se, doncs, una primacia inicial en el repartiment de l'aigua vers la marge dreta, cap a Oliva i la part de la dreta del riu del terme de Gandia, mentre la marge esquerra resta en segon terme. Aqueix equilibri és el que J. Castillo estudia com va ser alterat a principis del segle XV, sota la pressi6 deIs regants de la vila de Gandia i la coClaboraci6 interessada tant del Duc de Gandia com de petits senyors com ara el mateix Ausias Marc. Resten pero alguns punts que no acaben de ser resolts -i és cert que la documentaci6 no sembla permetreho-, com ara si aquest macrosistema a partir de 1'assut d'en Carros és obra cristiana del XllI o funciona tal qual abans de la conquesta. Tant el mateix nom de l'assut --en Carros fou el de qualsevol deIs altres espais hídrics valencians». Ano més notable, pero, seria la conjunci6 d'un sistema hidraulic de llarg abast -un «macrosistema»-, i una elevada dispersi6 de nuclis de poblament i una complexa fragmentaci6 del poder polític feudal: diversos senyors cristians i, almenys, dos grans municipis confrontats: Gandia i Oliva. primer senyor feudal del terme de Rebolletcom el fet que la sequia d'Oliva es diga sequia reial ~uan s'hi troba en un terme de senyoria-, com el que el repartiment d'aigües de 452 RESSENYES Gandia de l' any 1244 -=-reflectint el costum pre-conquestanomés explique les filades i sequies a partir d'un partidor aigües avall com és el de la Casa Clara, em fan dubtar sobre el fet que el conjunt del macrosistema que tenim documentat a les darreries del segle XIV, abans de les innovacions de principis del XV, siga en realitat resultat d'un canvi dut a terme pels feudals. El capítol tercer, per la seua banda, s' endinsa en les claus de la tensió social per l' aprofitament de l' aigua, fent una raonable revisió de les causes més immediates i factuals de la lluita per l' aigua: les sequeres i, en el seu cas, les destrosses de les infrastructures per les riuades. És així com l' autor palesa els comportaments de les comunitats de regants en respondre de forma urgent als daltabaixos produi'ts, la qual cosa genera sovint situacions de tensió que pogueren acabar amb esdeveniments violents. De tota manera, en front de la resposta immediata quan l' aigua s' escolava sense control, aqueixes tensions eren a poc a poc recondui'des vers el plet legal i el procediment judicial, la qual cosa no vol 00, pero, vers la resolució justa per a tots els implicatso Crec que és en aquesta segona part del capítol on JoCastillo aporta alguns deIs aspectes més interessants delllibre, en endinsar-se en l' analisi de com certs sectors socials es decantaren vers el conreu de la canyamel a mitjans del segle XV 453 i com a~o altera el repartiment tradicional de l' aigua de reg a la Safor. Realment el motor deIs conflictes més greus no fou la lluita per l' aigua entre camperols, sinó el que sectors feudals i del patriciat exigiren o aconseguiren més aigua en el seu profit. En trencar l' equilibri anterior, generaren la res posta social. I ací és on la implicació deIs poders senyorials i municipals resta més palesa: el seu partidisme interessat, 1'ús de la teórica justícia com un mecanisme que resolguera els conflictes en el seu beneficio A fi de comptes no podia esperar-se que l' actuació del Duc de Gandia poguera anar en altra OOeccióo Finalment, el darrer quart capítol fa un repas més formal a l' estructura i parts del mateix procés judicial per raó d' aigües. Així destaca el pes de la tradició i la por als canvis per part del camperolat -la qual cosa és palesada pel recurs al testimoni immemorial deIs moros-; el recurs constant a la justicia mitjan~ant les denúncies i la sovint argumentació als drets consolidats -al costum-; en darrera instancia la facil arribada a la violencia per part deIs afectats, a la recerca d'una solució instantama al problema de la perdua de l' aigua. El llibre clou les seues pagines amb un interessant apendix fotograflc i una suficient col_lecció de documents seleecionats, amb els quals elleetor pot fer-se una idea raonable de la tipologia de les fonts usades. En resum, una obra notable que no ~ RESSENYES trets socials de la conflictivitat pel control deIs recursos hídrics en aquesta societat. soIs representa la inclusió d'una nova comarca en els espais hiddmlics medievals coneguts fins ara, sinó també una bona aportació sobre els Enric Guinot Rodríguez. Universitat de Valencia 1CURULL, El territori Flocel SABATÉ de la Catalunya medieval. Percepció de espai i divisió territorial al llarg de l' Edat Mitjana, Barcelona, Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1997, 55Opp. (Premi Josep Iglésies i Fort, VII edició). l' Els estudis de geografia historica són una d' aqueixes eines indispensables per al treball deIs historiadors de totes les epoqu~s, pero que, una vegada més, han restat mig oblidats per la major part deIs investigadors medievalistes universitaris. La feina de base de localització documental, de feixuga recerca arxivística que solen acompanyar tots aqueixos treballs 2.355 notes a peu de pagina té aquest llibre-, no els ha fet d'allo més atractiu a ulls de I'historiador que va bastint el seu currículum amb resultats més immediats. pages fins a les delimitacions territorial s de la mateixa Catalunya. Esdevenen així quasi veritables obres enciclopediques que són objecte de consulta, breu o llarga, és el mateix, per part de qualsevol autor que recerca la localització d'un toponim, d'un districte castral, d'una vegueria reial, del terme d'un ciutat. El seu ús habitual i fluid mateix ja constatació A més de consulta -el qual jo he fetés la millor de la seua utilitat. a més el llibre de Flocel Sabaté no és un simple recull «toponímic», perque té una segona vessant que, de fet, li dóna el veritable caire d' obra d'historia. Es tracta del discurs que va bastint sobre la percepció medieval de l'espai, de com els diversos sectors socials de la Catalunya medieval percebien i entenien el territori en el qual hi vivien, com,a ti de comptes, l' ordenació territorial només era el fruit de la realitat social que necessitava jerarquitzar-lo per al seu control i ús quotidia. La conseqüencia és la construcció d'uns «espais viscuts» que poden i deuen ser una eina interpretable per I'historiador; el territori i la En canvi sera difícil trobar algú que negue la importancia d' obres com aquesta, de recull historic sobre 1'0rganització de l'espai social i del territori de la Catalunya medieval, de l' ambit a més petita escala del mas del 454 RESSENYES seua ordenació no són una simple qüestió formal sinó el resultat deIs processos histories, no sempre innocents, no sempre ordenats, perque, com palesa l' autor, sobre cada espai físic coincideixen diverses ordenacions «polítiques» i socials les quals poden -i freqüentment ho feien- entrar en conflicte. La resolució d' aqueixos conflictes de «termes», d'espais, són els que ens fomeixen la informació sobre la diferent concepció de l' espai que tenien unes i altres dasses socials, uns i altres grups de poder. Són alguns d'aqueixos temes els que han anat rebent l' atenció de F.Sabaté en els darrers anys, els quals li han fornit un bagatge notable de coneixements sobre, en primer lloc, el sorgiment i evolució del sistema de vegueries reials medievals arreu de Catalunya, objecte de la seua tesi doctoral; posteriorment també ha reconstrui't els orígens de la divisió comtal catalana i la complexa xarxa de baronies i senyorius en el marc d'un deIs graos espais baronials: el comtat d'Urgell. És, dones, a partir d'aqueixes imatges parcials com, finalment, s'ha plantejat la possibilitat de reunir en una única investigació el conjunt de les divisions territorials medievals catalanes, de forma sistematica. Si elllibre s' enceta per l' explicació de les ordenacions territorial s més antigues de Catalunya, els comtats i vescomtats deIs segles IX i X, en el segon apartat passa a plantejar una ordenació deIs 455 espais més locals per anar eixamplantse vers els territoris que podem considerar superiors o més generals. És així, dones, que procedeix a estudiar els espais menors: les viCIes i masos, les parrbquies, les sagreres, els castells termenats, les quadres i encara algunes altres denominacions meqors. Tot aixo a base de multitud de documents i exemples arxivístics que ti permeten posar en evidencia q,ue era el que entenia la societat medieval quan emprava algun d' aqueixos mots en un text escrito El tercer apartat és el dedicat als territoris de les ciutats i viles, apropant-se des de dues bandes: l' evolució deIs territoris urbans catalans entre l'alta edat mitjana, els temps feudals del segle XII, i la baixa edat mitjana, i, per altra, l' ordenació deIs espais a 1'interior del dos urba, els espais interiors a les muralles. Potser fruit de la major experiencia en l' analisi de les vegueries reials podria parlar-se d'una més densa explicació en el quart apartat dedicat a les divisions territorial s de municipis i regions. Comen~ant per l'avaluació de la jerarquització de les viles més grans a partir del segle xm -sens dubte més per raons economiques, de ser mercat, d'atracció d'irnmigrants rurals, que no polítiques-, passant per la xarxa de les vegueries reials que tant bé coneix l' autor. A~o ti permet expticar les funcions de les capitalitats supravicarials, de les sotsvegueries, de les lloctinencies territorials, de les ba- RESSENYES tlies jurisdiccional s i encara deIs carreratges i senyorius municipals. El que no acabe de veure tan justificada és la inclusió en la mateixa part del llibre de les divisions eclesiastiques i de les capitanies o regions militars. Potser responga al model «comarcal» de divisió del territori que comporten aqueixes tres xarxes: judicial-reial, eclesiastica -ardiaconats i deganats- i militar, pero les seues bases socio-polítiques crec que són massa diferents i el reunir-les en un mateix capítol dificulta la percepció de les formes del poder medieval. Per la seua banda, el que seria el cinque capítol esta dedicat monograficament als espais nobiliars, a les senyories arreu de Catalunya, amb una clara voluntat d'anar destriant i aclarint les diverses institucions i divisions del poder feudal en l' ambit de cadascuna de les seues unitats: batlies, procuracions, vegueries, comandes, lloctinencies territorials, partides i quarters, etc. Finalment, el darrer capítol o part del llibre fa un repas historic sobre com va produir-se alllarg deIs segles medievals el procés de percepció unitaria de Catalunya com un únic país o regne, de la definició deIs seus límits territorial s generals i encara de la mateixa denominació del país i de l'ús del concepte Espanya per part deIs catalans per a designar un territorio Elllibre consta també d'una magnífica coUecció de mapes i planols, als quals remet el lector durant la lectura, i que esdevenen una eina basica per a la comprensió de les realitats de les que parla. El mateix pot dir-se de l'enutjós -de fer- i llarg índex toponímic del final, el qual-puc testimoniar-ho- és una indispensable ajuda per a l'historiador que requereix la localització de parri)quies, petits llocs i entitats de població menor. Es fa difícil entrar a analitzar amb més detall la immensa quantitat d'informació que arreplega ESabaté en aquesta obra; el nivell d'erudició és altíssim i l'aparell de cites d'arxius --comja hem comentat adés- ingent. Sens dubte aixo dificulta la lectura per excés d' informació--- i potser hom troba a faltar un capítol de conclusions que reunira les idees-for~a que han vertebrat la investigació. Probablement així el lector no especialitzat podria traure una imatge més acurada i senzilla -per a ell- deIs objectius d' aquesta magnífica i envejable investigació. Enric Guinot Rodríguez. Universitat de Valencia. 456 RESSENYES Carlos LALIENACORDERA,La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época de Pedro 1, Osca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1996, 352pp. secundari, entenc que per un fenomen de no recepció deIs nous conceptes historiogrMics fins practicament els primers treballs de Carlos Laliena juntament amb Philippe Sénac. Pero sobretot per una segona raó: perque en el marc deIs conceptes polítics per part deIs historiadors catalans ~ls únics Els estudis sobre el temps de la revolució o el canvi feudal han que fins ara havien estudiat la revolució feudal a l'antiga «Corona d' Aragó»-, només havien prestat atenció a la historia deIs comtats esdevingut els darrers anys el temadebat clau de la historia medieval més recent. I no sense raó perque els nous plantejaments sobre aquest període historie són els que han transformat amb major profunditat els nostres coneixements sobre la societat medieval i el que han obert més camins al replantejament.global de que entenem per feudalisme. Al nivell deIs regnes iberics, la monarquia feudal catalana va ser la primera en rebre l' atenció d 'una renovada historiografia amb els treballs de Pierre Bonnassie i, amb major profunditat d' anMisi i estudi, l' extensa obra de Josep ~.Salrach. Amb cert retard cronologic, la historiografia castellana ha protagonitzat una revolució conceptual en la mateixa direcció, especialment amb els treballs de José Luis Martín, José ~.Mínguez, Angel Barrios i Pascual Martínez Sopena. Ruptura més notable en aquest cas de la Corona de Castella-Ueó pels considerables entrebancs d'una historia tradicional que havia negat feudalisme de forma aferrissada. el Dins aquest panorama el regne d' Aragó havia restat com un territori 457 catalans abans del segle XII. És evident que el regne d' Aragó del segle XI havia restat en un cert marge, i aqueix buit és el que ve a omplir i de manera energica el magnífic estudi de Carlos Laliena. En poques paraules podríem resumir el seu contingut en la comprensió de la gene si del poder reial en la societat aragonesa d' aqueix segle clau en les transformacions polítiques del feudalisme que fou el segle XI. És per tant una historia del poder i no tant una «historia política» en un sentit més tradicional del concepte, tot i que sembla centrar el seu observatori en les classes dominants: noblesa i església, a més de la figura del mateix monarca. Pero és també una veritable historia social ja que analitza amb profunditat com varen anar bastint-se en aquell petit espai pirenaic les xarxes de relacions i dependencia entre els llinatges de la primerenca noblesa aragonesa feudal. En tant que l' autor pretén fer una historia del poder, de l'Estat diu ell, reconeix el seu debit conceptual amb RESSENYES dos autors que han influi:t marcadament en els darrers anys des del camp de la sociologia historica: Michael Mann i Charles Tilly. Algunes de les seues idees-base són les que Carlos Laliena ha intentat aplicar -adequantles-, a la realitat aragonesa d'aquell segle XI: entre elles la de la centralitat de 1'Estat en la diniunica d' evolució de les societats europees. Entenc que aqueix és un deIs punts conceptuals que podríem considerar més de debat en aquesta obra: la seua veritable aplicació a les incipients monarquies feudaIs de poc després del primer miHenni. Elllibre, dividit en tres parts, va a intentar bastir aqueix model per al regne d' Aragó; primer va a exposar quins són els antecedents de la monarquia aragonesa al voltant de l' any mil parant esment en els símbols del poder, els trets de les societats que qualifica d'arcaiques i l'aparició de principats feudal s en el territori que coneguem com Navarra i Aragó. És molt interessant la interpretació que fa de la creació de la monarquia de San¡;: el Major com una fórmula o solució a les inestables formes de poder aristocratiques, i el balan¡;:de «fracas» en tant com l' organització deIs llinatges nobiliars i del poder eclesiastic no havien arribat a assolir un nivell suficient. Tant en aquest primer bloc com en el segon dedicat al' organització de la guerra i la relació que té aquesta funció amb la primacia del monarca sobre la 458 nobles a, pot parlar-se d'una considerable erudició per part de l' autor, la qual el du a poder fer un relat detallat deIs esdeveniments que protagonitza la monarquia tant en temps de San¡;: Rarnírez com de Rarnir I i encara del temps més destacat, el regnat de Pere I a finals del segle XI. Potser no hauria calgut una revisió tan extensa de la política protagonitzada per la monarquia durant aquell segle, per tal de preparar el lector amb arguments de pes per al tercer i decisiu capítol de 1'obra: la formació de 1'Estat feudal. Sí és cert, pero, que és comprensible la voluntat de fer un nou relat de la dinamica historica d'aquel1 segle atenent el discurs habitual de manuals i obres tradicionals que tellÍem fins ara. Amb tot, aqueixa segona part posa en evidencia com la guerra, la guerra feudal ---en aquest cas majoritanament sobre les taifes andalusines de la Vall de l'Ebre, pero també de vegades contra altres poder s feudals vei'ns-, va esdevenir un motor clau de les transformacions del poder de la classe nobiliana durant aquell segle XI: botins, conquesta de territoris i vassalls, panes, honors ..., esdevingueren el mecanisme clau d'acumulació deIs llinatges aragonesos. 1, com a conseqüencia logica per a garantir la seua continui'tat, la vertebració feudal al voltant de la figura del monarca, envoltat d'un discurs ideologic sobre les seues funcions socials i polítiques. 'Fet i fet, pero, és ara quan les argumentacions de C. Laliena esdeve- RESSENYES nen més interessants; va revisant de forma ordenada les funcions de centralitat política i extensió territorial que va capitalitzant el monarca aragones en aquell període, mitjan~ant les polítiques de recompenses, donacions i honors amb els caps nobiliaris i com varen anar establint-se les relacions feudals amb els seus llinatges; després el tema de la construcció d' aparells de govem del regne, la lenta difusió deIs oficial s reials sobre el país, potser efectiva no tant perque arribaren a tota la geografia -la qual cosa no va passar- sinó per la imatge d'arbitre i intermediari necessari que atribulen al monarca; en darrer terme, el també tema clau i que freqüentment negligim equivocadament, del paper de la ideologia religiosa, el de la jerarquia ecle- siastica feudal, i més en un regne com l' aragones que mantingué contactes amb les veus de reforma que arribaven de Roma. Els discursos de les elits eclesiastiques, normalment l'única veu de cultura políticad' aquell temps, són indissociables deIs projectes de construcció d'aquelles monarquies feudals, o de I'Estat feudal com vol anomenar-lo C. Laliena. Reconec que és allo que més costa d'acceptar, potser ates el pes que li atorguem als orígens de I'Estat a partir de les reconstruccions del poder feudal i reial a partir de la crisi del segle XIV. El trasllat del concepte Estat al segle XI ens obligaria a revisar el model que hem constrult els historiadors per a la Baixa Edat Mitjana. Enric Guinot Rodríguez Universitat de Valencia. Josep FERNÁNDEZ 1 TRABAL: Unafamz1ia catalana medieval. Els Bell·lloc de Girona, 1267-1533, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 1995,454 pp. Incardinada dins la CoHecció BibliotecaAbat Oliba, de les ja tradicionals i acurades publicacions de l' Abadia de Montserrat, i en coedició amb l' Ajuntament de Girona, aquest extens volum esdevé la versió revisada del treball que l' autor presenta per obtenir el grau de doctor en Historia 459 Medieval a la Universitat de Barcelona i que, arnés, fou mereixedor del Premi Extraordinari del curs 19931994. Alhora, constitueix el resultat d'una seva ja llarga línia de recerca, emmarcada sobretot en l' area geografica del Baix Llobregat, i iniciada en aquest cas al comen~ament de 1985, després de la presentació de la memoria de llicenciatura, sobre la sólida base de l' experiencia professional adquirida per l' autor en el tractament arxivístic deIs fons patrimonials, i la seva convicció, del tot certa i compar- RESSENYES tida, que la ingent riquesa d'aquestes fonts les fa aptes per a anMisis economiques, socials i polítiques. D'aquesta manera, en síntesi, l' obra ens ofereix la trajectoria historica d'una de les farmñes més significatives de la Catalunya medieval, la deIs BelHloc de Girona, en l' ampli iimbit cronologic que s' escola entre 1267 i 1533. Empra com a fonament documental els pergamins del fons Mercader-Bell·lloc de l' Arxiu Municipal de Comella de Llobregat, del regest deIs quals n'és autor en una altra notable obra publicada per la Fundació Noguera, i la complementa amb documentació existent al Capitular de Barcelona, al mateix arxiu privat de la familia Mercader, a l' Arxiu de la Corona d' Aragó i, d'una manera especial, als registres notarials de Barcelona i de Girona. Sobre aquesta base, Josep Femandez Trabal exposa amb deteniment l' evolució historica d' aquests burgesos destacats i integrats en el patriciat urba, des deIs seus origens menestrals, al darrer ter~ del segle XIII, fins als primers decennis del segle XVI, i aixo en un context geografic i social ben defmit, és a dir, la regió de la Girona medieval i l' elit social i política de l' alta burgesia, dins la societat urbana. Per tant, contribueix a aprofundir els nostres coneixements sobre l' evolució de la capital del Ter als segles XIV i XV, ampliant així el ventaII cronologic de l' obra de Christian Guilleré sobre la Girona del segle XIV. Des de l' angle metodologic, l' autor ha pretes abastar tres nivells, que certament actuen en interacció de manera continuada. En primer terme, l' iimbit economic, és a dir, l' anMisi de la trajectoria familiar a partir de l'evolució patrimonial, i les transformacions de la base material delllinatge dins el context general de cada moment historic. Després, l' iimbit juridic i institucional en que la familia es reprodueix en el decurs de les generacions, amb els sistemes propis de traspas del patrimoni i les aliances familiars, i aixo amb la finalitat d' aprofundir sobre els mecanismes de formació d'una elit. En darrer lloc, 1'iimbit polític, el municipi de la Girona medieval, amb la finalitat de copsar les estrategies de manteniment en el poder. Per tant, el treball, que s' estructura en quatre grans capítols, s' allunya en tot moment d'un caire merament genealogic i biogrMic, i estableix per contra comparacions entre l' analisi particular i els fenomens més generals. Per aixo, evita els aspectes exclusivament concrets i puntual s de la historia familiar i incideix en d' altres fets de dimensió global, i tracta trets economics, com ara el desenvolupament del credit i l' evolució del regim senyorial, o bé socials i polítics, com les relacions'entre la burgesia i 1'aristocracia, i els canvis de regim municipal i la política deIs partits. Com afirma el professor Antoni Riera al proleg, l'autor estableix amb 460 REsSENYES precisió els mecanismes socials, jurídics i polítics que permeteren a una familia de menestrals, concretament de pellissers, enriquir-se fins a ingressar en el patriciat urbA i esdevenir una de les més poderoses de la Girona del segon te~ del segle xv. Alhora, l' obra fa aportacions notables sobre el creixement urba, la manufactura, el comer~, l'estructura social o el regim municipal. Com també hi trobem anwsis inteHigents d'altres qüestions, com ara el mateix context feudal vigent als camps de la Catalunya nord-oriental, el conflicte remen~a o les complexes relacions deIs nuclis urbans amb les seves rodalies. L'edició d'aquest exceHent treball s' acompanya de fotografies, arbres genealogics tant del tronc principal com de les branques coHaterals, i quadres i es completa amb un útil índex onomastic. LaureA Pagarolas i Sabaté. 461