res senye s - Universitat de València

RES SENYE S
Paradigmes de la historia, 1. Actes del
Congrés l'Sant Vicent Ferrer i el seu
temps". (Valencia, 13-16 maig, 1996).
Biblioteca "Josep Giner", 2, Editorial
SAÓ. Valencia, 1997. 213 pp.
Hasta hace pocos años no ha existido en Valencia demasiado interés
editorial por las diversas obras de san
Vicente Ferrer, pero gracias a iniciativas tanto públicas como privadas parece que esta situación está cambiando. El Ayuntamiento de Valencia, en
colaboración con los P. P. dominicos
de esta ciudad, está llevando a cabo
un plan editorial para la publicación
tanto de las obras de san Vicente Ferrer
de Filologia Valenciana y la Editorial
Saó, ofreciéndonos un importante estudio interdisciplinar necesario para la
comprensión de la figura de san Vicente Ferrer y su época.
Las actas recogen nueve ponencias
sobre temas muy diversos, y de ellas
habría que destacar, en su mayoría, lo .
excelente del aparato crítico que viene acompañado de una exhaustiva bibliografía, lo que unido al estado de
la cuestión que realiza Bas Carbonell
es de gran utilidad para el investigador.
como de diversos estudios que tienen
como eje temático al santo valenciano, dirigido hasta su fallecimiento por
Adolfo Robles O. P.
Dentro de la variada temática que
abarcan las ponencias recogidas en las
actas, Rafael Alemany y Xavier Serra
nos aproximan al contexto histórico en
el que se desarrolló la vida del santo.
El primero analiza el contexto literario e intelectual de la Corona de
El congreso "Sant Vicent Ferrer i
el seu temps" -y la publicación de sus
actas- se inserta en este plan editorial,
gracias a la colaboración de la Facultat
de Teologia, l'Institut Interuniversitari
Aragón a [males del siglo XIV y principios del XV, haciendo un breve repaso a los autores Vicent Ferrer,
Francesc Eiximenis, Bernat Metge,
Antoni Canals y Anselm Turmeda, que
Revista d'Historia Medieval 8, pp. 443-461
RESSENYES
aunque no tenían la menor intención
de hacer literatura con sus tratados
doctrinales y homiléticos van a influir
decisivamente en otros autores posteriores genuinamente literarios. Por
otra parte Xavier Serra Estellés trata
uno de los aspectos que se derivaron
del Cisma de Occidente: la cuestión
beneficial, tan importante en la Iglesia medieval tanto desde el punto de
vista económico como del poder político. El autor analiza de forma sintética las cuestiones más importantes
del tema: los tipos de beneficios, su
funcionamiento, su adquisición, los
individuos que accedían a ellas y el
posicionamiento de la Corona durante el período cismático.
En lo que respecta a la figura de
San Vicente Ferrer como predicador
Adolfo Robles realiza un detenido estudio sobre su predicación a las minorías judía y musulmana, su posición
ante la conversión y sus teorías sobre
cómo tratar a los nuevos cristianos
dentro de las sociedades cristianas
dando unas pautas de comportamiento tanto a las autoridades como a los
ciudadanos.
Antoni Ferrando introduce otra de
las facetas de la predicación del santo
que ha llegado hasta nuestros días y
que se ha ido convirtiendo en leyenda
desde su canonización en 1455: su don
de lenguas. Analizando sus datos biográficos Ferrando llega a la conclusión
de que san Vicente Ferrer, gracias a
sus estancias en distintos países era
capaz de expresarse para que se com444
prendiera su discurso doctrinal en varias lenguas y extender así su predicación por la Europa Occidental.
Tomás Martínez nos acerca a la
estructura del sermón vicentino, analizando las fuentes que pudo haber
utilizado: libros de predicación, su
amplio conocimiento de las Sagradas
Escrituras, así como los recursos que
incluía en sus sermones para que tuvieran el mayor grado de instrucción
posible. Por otra parte, Antoni López
Quiles analiza la utilización por parte
del clero valenciano durante los siglos
XVII YXVIII de ese "estilo vicentino"
en la predicación en una sociedad en
la que ya existía un bilingüismo patente. Siguiendo con la repercusión de
la figura de san Vicente Ferrer en los
siglos posteriores a su muerte, Josep
Vicent EscartÍ nos acerca a las celebraciones que se realizaron en 1555 y
1655 por la canonización del santo,
aportando para ello un apéndice documental de gran utilidad.
En conjunto, la obra responde a los
esfuerzos de diversas instituciones por
ampliar los estudios sobre san Vicente Ferrer y su época desde una perspectiva interdisciplinar que hace más
completo si cabe el resultado de la iniciativa.
Raquel Madrid Souto
RESSENYES
M. CÁRCEL ORTí - J.V. BoscÁ CODINA,
Visitas pastorales de Valencia (siglos
XIV-XV). Valencia, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 1996, 803
páginas.
La presentación de las posibilidades que las visitas pastorales de los
obispos, o sus agentes, a las instituciones eclesiásticas de su diócesis
pueden contemplar, reseñan desde el
principio de la obra una abundante
producción bibliográfica, recapitulando y haciendo balance sobre la historiografía gestada en tomo a las mismas. Esta actividad visitadora y su registros comienzan a documentarse en
Valencia a partir del principios del siglo XIV, aunque sólo referencias indirectas atestiguan su existencia, habiéndose conservado las actas desde
mediados de la centuria.
La edición integra y anotada de los
procesos y actas de las visitas pastorales más antiguas y de los documentos
relacionados con ellas constituyen una
encomiable labor, que pone a disposición de los investigadores unos textos
poco utilizados por los medievalistas.
Los manuscritos originales conservados
en el Archivo Diocesano de Valencia
presentan evidentes problemas de envejecimiento que dificultan su lectura.
Es más, el desorden que caracterizó su
primera confección permite comprobar
que la actividad visitadora no gozó de
las atenciones de elaboración y conservación propias de una documentación
preciada o de especial interés. El ca445
rácter fragmentario, su factura descuida, la gran cursividad de la escritura
y, en general, la dificultad de consulta de los manuscritos, quedan superados al poner en manos del estudioso
unas transcripciones cuidadosamente
realizadas, que permiten contrastar
ágilmente el grado de riqueza de las
informaciones que recoge, no sólo referidas a la vida y organización de la
Iglesia.
La creación de un formulario de
aplicación general para la realización
de una encuesta, y posteriormente de
las actas en las distintas localidades,
a mediados del Trescientos, permitía
dividir en cinco partes y más de cincuenta cuestiones la tarea del visitador, respecto a los bienes, el estado
material de la iglesia, altares y beneficios, o sobre la formas de vida y
costumbres del clero y de la feligresía. A la descripción de los documentos y el análisis diplomático, de la estructura, contenido, procedimiento y
función administrativa que cumplieron los textos en la curia episcopal,
se añade un esfuerzo significativo
para identificar y encuadrar históricamente a los notarios, escribanos y vicarios que los gestaron.
Cinco partes, presumiblemente
agrupadas para su encuadernación a
[males del siglo XV, acotan material
y cronológicamente las visitas conservadas: 1) A diferentes poblaciones de
la diócesis entre febrero de 1383 y
junio 1389, conteniendo cartas referentes a las mismas más el registro de
RESSENYES
los procesos verbales iniciados y la
inspección material de las iglesias. 2)
A la catedral de Valencia en mayo de
1396. 3) A las parroquias urbanas, a
iglesias de algunos pueblos y a algún
convento de Valencia entre noviembre de 1397 y abril de 1399. 4) A varios pueblos desde noviembre de 1401
a enero de 1402, donde parece reflejarse meyor el formulario. 5) A varias
localidades, referenciando la visita de
mayo de 1426 a febrero de 1427 con
documentos de carácter penal, derivados de la aplicación de mandatos
del vicario general. Se incluyen además las transcripciones completas de
298 litterae visitationis, comprendidas entre 1337 y 1427, con un índice
cronológico de las regestas, a su vez
acompañado de otros: antroponímico,
por apellidos; toponímico, dada la
importante cantidad de lugares visitados; y temático, de los asuntos que
puedan interesamos respecto a toda
la documentación referenciada en la
obra. Todo lo cual augura una reiterada utilización por parte de los investigadores del medievo valenciano.
Rafael Narbona Vizcaíno
BRESC
(diL),
Figures de
l'esclave au Moyen-Age et dans le
monde moderne. Editions L'HarHENRI
mattan, París, 1996,272 pp.
No es muy habitual encontramos
en el panorama historiográfico europeo con libros dedicados en su totalidad al tema de la esclavitud, un tema
recurrente pero que adolece de grandes estudios recientes, tanto monográficos como de síntesis. En realidad,
esta obra no se puede decir que sea un
trabajo sobre esclavitud, sinó más bien
sobre esclavitudes, puesto que su planteamiento, y ahí puede que resida su
gran valor, es presentar este fenómeno desde los más diferentes puntos de
vista posibles, tanto metodológicos
como geográficos o ideológicos, siem446
pre teniendo como centro la imagen
de la figura protagonista, el propio
esclavo, aislado o en colectividad.
Nos encontramos ante las Actas de
la Mesa redonda organizada por el
Centre d'Histoire sociale et culturelle
de l'Occident, perteneciente a la Universidad de París X-Nanterre, los días
27 y 28 de octubre de 1992, una serie
de textos reunidos por Henri Bresc,
historiador de probada solvencia en
cuestiones mediterráneas, en especial
el ámbito siciliano. Estructuralmente,
la obra se divide en cuatro ámbitos
geográficos, Oriente, el Mediterráneo
medieval y moderno, la Peníncula Ibérica en la edad moderna, y el mundo
americano. Dentro de cada uno de éstos, tres autores realizan una breve
aportación sobre un tema concreto,
RESSENYES
hasta completar el número de doce
participantes, con el colofón de una
síntesis general, realizada por Fran~ois
Billacois.
Respecto al primer ámbito geográfico, Yusuf Ragib trata de les esclaves
publics aux premiers siecles de
l' Islam, centrándose en la figura de los
escribas públicos, presentes tanto en
las cancillerías de provincias como
junto a los califas de Medina-Damasco. El aspecto más interesante es el de
la existencia de una educación pública y colectiva de los esclavos destinados al servicio del Estado, lo que hacía ocasionar gastos elevados al mismo, soportados dado que lo más importante en este caso no era la rentabilidad económica, sino la confianza
en unos «funcionarios» con acceso a
secretos importantes. Por su parte,
Abdallah Cheikh-Moussa, con su figures de l' esclave chanteuse
a
l' epoque abbaside, relata el caso de
las esclavas cantantes, un tema muy
frecuentado en la literatura árabe clásica. Por su número y presencia en las
ciudades, este tipo de esclavas eran un
elemento importante de la vida social
y cultural del mundo árabo-musulmán,
con niveles de refmamiento cultural y
de sensualidad impresionantes en algunas de ellas. Un rol social impensable para un esclavo, pero como muy
bien señala el autor, esta élite de esclavas, económicamente encumbradas, ético-socialmente estaban despreciadas, y así, su imagen poética es la
de prostitutas que hacen tambalear el
447
orden social, a consecuencia del deseo sexual que provocan. El tercer
autor, Michel Balard, en su esclavage
en Crimée et sources fiscales génoises
au XV siec1e, revisa la idea del papel
genovés como suministrador de esclavos orientales para el sultán de Egipto, con el consiguiente peligro para la
Cristiandad, a través de Caffa. Balard
señala que ese papel otorgado a
Génova, en realidad sólo fue cierto en
las primeras décadas del siglo XV, y
que ya antes de la caída de
Constantinopla la trata desde este enclave genovés se había visto seriamente disminuida, aunque el cierre de los
Estrechos fue definitivo para el fm de
la trata genovesa desde esta zona.
El segundo ámbito geográfico, el
mediterráneo medieval y moderno, se
abre con la aportación de André Vauchez, note sur l' esclavage et le changement de religion en Terre Sainte au
XlII siecle. Partiendo de la idea sobre
las ventajas del paso al cristianismo
por parte de los esclavos musulmanes
en Tierra Santa, llega la conclusión de
que desde 1250 estas ventajas serían
sólo teóricas, si alguna vez habían tenido una aplicación práctica, sin plasmación en la libertad del recién convertido, a consecuencia de la reacción
de los propietarios ante la perspectiva
de que una cristianización práctica de
sus esclacos conllevara peljuicios para
aquéllos, influyendo así en la doctrina de la Iglesia, asentándose el principio de que conversión no equivale necesariamente
a liberación.
Henri
RESSENYES
Bresc, en su esclaves auliques et maind'oeuvre servile agricole dans la Sicile des XlI et XlII siecles, parte de la
privilegiada posición geográfica de la
isla como receptora de esclavos de
varias procedencias, para a continuación señalar la existencia de una esclavitud de corte, que aproxima la realidad siciliana normanda a las sociedades áulicas musulmanas y bizantinas. Respecto a la esclavitud rural,
aftrma que ésta no fue eliminada con
la aftrmación del sistema feudal, sino
que, en el caso siciliano, siguió perviviendo en el seno del dominio seño-
la esclavitud, la animalización del esclavo, proceso que considera como
fundamental para el mantenimiento de
la esclavitud, justiftcarla y domesticar
a los elementos rebeldes, que deben
aspirar primero a ver reconocida su
cualidad humana par~, sólo después,
aspirar a su libertad. Este proceso se
materializaría en el herrado del esclavo, el uso de ciertas palabras para deftnirlo, o los castigos corporales. Bernard Vincent, en l' esclavage en milieu
rural espagnol
au XVII siecle:
I'exemple de la région d'Alméria,
cuestiona desde un principio las dos
ideas tópicas sobre la esclavitud en la
España moderna, como son su carácter urbano y su desparición en la segunda mitad del siglo XVII. Así, en
su estudio muestra cómo la esclavitud
rial clásico. En tercer lugar, Michel
Fontenay, con l' esclave galérien dans
la Méditerranée des Temps modemes,
relata la situación del esclavo de galeras, que para él supuso el último reducto de esclavitud «blanca» en los
tiempos modernos. Una práctica generalizada en el Occidente cristiano y
en el Oriente musulmán, reflejo de la
confrontación secular entre estos dos
espacios, a la vez que una esclavitud
de marcado carácter público y difícil
escapatoria, en especial para los musulmanes, que por otra parte llegaba a suponer de un cuarto a dos tercios de los remeros.
está presente en Almería, zona rural y
deprimida, durante todo el siglo XVII,
unos esclavos jóvenes en su mayoría,
procedentes del norte de Africa, y en
manos de amos pertenecientes a grupos de notables locales, siendo empleados en las más variadas actividades productivas. Claude Larquié, con
l' esclavage dans une capitale: Madrid
au XVII siecle, caracteriza el fenómeno como consecuencia del carácter capitalino de la villa, con una demanda
de sectores urbanos propios de esa situación, corte, clientelas urbanas, sectores económicos pujantes, y en base
a una cultura de ostentación de riqueza y prestigio. Una mano de obra servil cara, mercancía de lujo destinada
a tareas productivas domésticas, pro-
Respecto a la Península Ibérica en
la edad moderna, la primera aportación es la de Alessandro Stella, con
«herrado en el rostro con una S y un
clavo»
I'homme-animal
dans
l' Espagne des XV-XVIII siecles, donde se ocupa del punto de vista más
cruel, y más dado a la exageración, de
448
RESSENYES
cedentes de Berbería, la zona otomana y el Africa negra.
El último espacio analizado es el
mundo americano. Frédéric Mauro trata sobre esclaves brésiliens des XVI et
XVII siecles, una esclavitud practicada en principio sobre poblaciones indígenas, para posteriormente, desde la
segunda mitad del siglo XVI, hacerlo
sobre los esclavos negros procedentes de Africa. Para Mauro, lo importante aquí es que los aspectos económicos no se agotan sólo en lo comercial,en la trata, sino que se extienden
a todo el sistema económico, del que
el esclavo es un factor de producción,
dentro de una economía esclavista.
Thomas Calvo, con les esclavages au
Mexique: études de cas (XVI-XVII
siecles), estudia la esclavitud indígena y africana. Lo importante es que
como señala el autor, los detractores
de la esclavización indígena no atacaban directamente la institución de la
esclavitud, lo que en esa época les
hubiera llevado al fracaso, sino que señalaban,
desde
posturas
casi
teológicas, la especificidad del mundo americano recién conocido, un
El Nou
d'Octubre. Ressenya histórica d'una
¡esta valenciana (segles XIV-XX).
Valencia, Consell Valencia de Cultura, 1997, 100 pp.
RAFAEL NARBONA VIZCAíNO,
La data elegida pels polítics de
l' autogovem de la comunitat com a
449
mundo del que no se podía permitir
su esclavización completa. Por último,
Jean-Pierre
Tardieu, en quelques
visions utopiques de esclavage des
Noirs aux Indes occidentales (XVIXVII siecles), muestra cómo se desarrolló una trata basada en principios
de realismo económico y de necesidad, que llegó incluso a ser sancionada por los teólogos bajo el prisma de
cristianización de masas paganas, a la
vez que se recurrió a obras humanistas, como la obra de Tomás Moro Utopía, para, deformándolas, dotar de un
manto de bienestar a la situación de
esas masas esclavas.
l'
En definitiva, un libro de aportaciones sobre la esclavitud, que tiene
como constribución fundamental ofrecer ésta como un fenómeno amplio,
analizable desde numerosos enfoques,
como el elegido para la ocasión, la figura del propio esclavo, un elemento
tan importante como poco tratado por
la historiografia, por lo que esta obra
supone un importante avance en el
estudio de la esclavitud.
Feo. Javier Marzal Palacios
festa nacional del País Valencia no és
nova, ben al contrari, té una tradició i
uns arrels importants en la vida sociopolítica del poble valencia. El Nou
d' Octubre, encara que una festa revestida amb la litúrgia catolica, com tantes altres, no commemora cap fet religiós, sinó un esdeveniment civil clau
RESSENYES
en la historia del nostre país: la conquesta i l' entrada a la ciutat de Valencia deIs cristians sota el comandament
del monarca catalano-aragonés Jaume
I el 1238.
Poques vegades les festes són estudiades de forma científica i pels historiadors. És usual que l' anMisi de les
celebracions festives la realitzen erudits locals o cronistes, tot reproduint
els topics que les mateixes festes han
anat acumulant alllarg del temps, i que
glorifiquen les activitats lúdiques, els
valors religiosos i certs components
nacionalistes reaccionaris i racistes
que de vegades transmeten. Front a
aquestes obres divulgatives el professor Rafael Narbona realitza un estudi
historic i una anMisi de les celebracions més recents, desmitificant la festa i
analitzant-la en el seu ambit social i
político
Veure l'evolució
de cada Nou
d'Octubre a través de més de set-cents
anys té la seua dificultat metodologica, sobretot si es vol fer una reflexió
global deIs trets fonamentals de la celebració en un període historic tan extenso La solució donada per Rafael
Narbona ha segut analitzar les commemoracions centenanes. D'aquesta
manera extrau conclusions satisfactories deIs canvis en l'esdeveniment
festiu.
ambit social, economic i religiós -epoca de caresties, males collites, brots
epidemics que exacerben la religiositat local-; una festa que va naixer amb
un «taranna eminentment religiós,
mancat de qualsevol motiu lúdic, i
pretengué celebrar la conquesta providencial de la ciutat per les tropes de
Jaume 1».
Les connotacions de la festa i la
seua significació política varien en el
transcurs del temps, perque també ha
canviat la configuració política de la
nació valenciana. Narbona interrelaciona els interessos de la monarquia o
cap polític de l'estat, els interessos
locals encap~alats pel municipi, i la
solemnitat religiosa, ja que, a més a
més, la cita coincideix amb el dia de
Sant Dionís. El 1438, amb la nova
monarquia Trastamara, la ciutat, a més
de celebrar la conquesta i la seua incorporació a la cristiandat, reafirma la
vinculació contractual del pacte polític entre el rei i el municipi en uns
moments en que el poder sobira rau
en la monarquia, com en tot l' Antic
Regim.
D'aquesta manera el professor
Narbona analitza els centenaris en les
diferents circumstancies historiques:
el segle XVI amb la nova monarquia
deIs Austria i la castellanització política, el XVIII amb la monarquia deIs
Borbó i la desaparició del Regne foral
amb els decrets de Nova Planta, el segle XIX amb un municipi liberal, el
segle XX amb la celebració
per
l'esquerra de l'any 1938, en plena
A partir de la referencia historica,
N arbona estudia les circumstancies del
naixement de la festa que es produeix
precisament en el primer centenari de
l' esdeveniment, el 1338, dins el seu
450
RESSENYES
Guerra Civil, i la commemoració posterior, 1'any de la victoria, d'aquest
mateix centenari per l'ajuntament
franquista.
Molt aguda l' anilisi que fa de la
darrera celebració, que l' autor titula
Cronica crítica del 750 aniversari, on
es descriu intel·ligentment la societat
política valenciana recent i els conflictes del poble valencia actual. Unes reflexions que són possibles sempre a
través de la festa del Nou d'Octubre.
Vicente Giménez Chomet
Jaume
CASTILLO SAINZ: Els
conJlictes de l' aigua a la SaJor
medieval, Gandia, CEIC Alfons el
Vell, 1997, 166 pp.
EIs estudis sobre els sistemes de
reg i les hortes historiques del País
Valencia han rebut, durant els darrers
anys, una espenta quasi formidable a
partir
d' aquell
erudit,
dens i
il·luminador llibre de Thomas F.Glick
sobre el regadiu i la societat a la
Valencia
medieval.
El ventall
d'historiadors i geografs interessats ha
anat eixamplant-se
de forma
considerable, i nodrint-se d'un molt
important bagatge de continguts i
debats, passant així sense solució de
contin\Ütat des deIs plantejaments més
descriptius deIs sistemes hidraulics
fins als analisis
socials
més
complexos,
tant de la societat
andalusina com de la feudal medieval.
És així com el llibre de Jaume
Castillo
s'inscriu
en una línia
d'investigació
historica francament
451
profitosa per a la historia medieval
valenciana, en juntar una metodologia
i unes tecniques d'interpretació
ja
esmolades amb major o menor exit a
1'Horta de Valencia, el riu Xúquer i
algunes menudes hortes de tradició
islamica, amb un nou espai físic com
ara la conca baixa del riu Serpis,
conegut en temps medievals com riu
d' Alcoi o de Vilallonga;
en una
paraula, l' escenari historic de la
comarca de la Safor.
Alhora cal ressenyar que el treball
de Jaume Castillo és el fruit d'una de
les beques d'investigació atorgades pel
Centre d'Estudis i InvestigacióAlfons
el Vell de Gandia, de tal manera que
la política de recolzament als projectes
deIs joves historiadors,
té el seu
corol_lari logic -pero
no sempre
normal- en l' edició i difusió pública
deIs resultats. N' és d' agrair.
Les fonts usades són, en primera
instancia, els plets d' aigües de la cort
de la Govemació de Valencia, molt ben
complementades
per textos
i
RESSENYES
concordies de la secci6 d'Osuna de
l' Arxiu Historic Nacional -ara
a
Toledo-, i amb noticies de protocols
notarials i del mateix Arxiu Municipal
de Gandia. Aquesta circumstancia és
la que ha estat reflectida en el titol del
llibre, pero, alhora, esta indicant-nos
el caracter concret de les fonts
utilitzades. Si bé l'autor no ha pogut
disposar de materials importants com
ara llibres de la peita i acords deIs
pobles implicats, és cert que els
conflictes, en totes les seues vessants,
s6n una font basica de comprensi6 de
les relacions socials i de la dinamica
d' evoluci6 de la societat en un moment
historic. Aspectes que, ben treballats,
poden ser ben profitosos perque, més
enlla de la imatge estatica que poden
aportar privilegis i donacions, el plet,
el
conflicte
il_Iustra
sobre
l' envelliment del model i la realitat
social existent, el trencament deIs
equilibris
economics,
socials i
materials d'un temps anterior, i la
recerca d'un nou equilibrio
En tot cas, i com diu l' autor, «la
tipologia de la conflictivitat
que
trobem a la Safor no és diferent a la
Elllibre consta de quatre capítols
amb una successi6 logica. EIs dos
primers estan dedicats a la descripci6
del sistema hidraulic en qüesti6, amb
el detall deIs esquemes del regadiu del
riu d' Alcoi- Vernissa, i la successi6
d' assuts i subsistemes de sequies que
van organitzant-se. És notable el fet
que siga 1'assut d'en Carros el punt
clau de distribuci6
de l' aigua a
ambdues bandes, deixant fora del
sistema el terme de Vilallonga, i el
caracter subsidiari deIs assuts de
Palma i d'en Marc. Sembla donar-se,
doncs, una primacia inicial en el
repartiment de l'aigua vers la marge
dreta, cap a Oliva i la part de la dreta
del riu del terme de Gandia, mentre la
marge esquerra resta en segon terme.
Aqueix equilibri és el que J. Castillo
estudia com va ser alterat a principis
del segle XV, sota la pressi6 deIs
regants de la vila de Gandia i la
coClaboraci6 interessada tant del Duc
de Gandia com de petits senyors com
ara el mateix Ausias Marc. Resten
pero alguns punts que no acaben de
ser resolts -i
és cert que la
documentaci6 no sembla permetreho-, com ara si aquest macrosistema
a partir de 1'assut d'en Carros és obra
cristiana del XllI o funciona tal qual
abans de la conquesta. Tant el mateix
nom de l'assut --en Carros fou el
de qualsevol deIs altres espais hídrics
valencians». Ano més notable, pero,
seria la conjunci6
d'un sistema
hidraulic
de llarg abast -un
«macrosistema»-,
i una elevada
dispersi6 de nuclis de poblament i una
complexa fragmentaci6
del poder
polític feudal: diversos senyors
cristians
i, almenys,
dos grans
municipis confrontats: Gandia i Oliva.
primer senyor feudal del terme de
Rebolletcom el fet que la sequia
d'Oliva es diga sequia reial ~uan
s'hi troba en un terme de senyoria-,
com el que el repartiment d'aigües de
452
RESSENYES
Gandia de l' any 1244 -=-reflectint el
costum pre-conquestanomés
explique les filades i sequies a partir
d'un partidor aigües avall com és el
de la Casa Clara, em fan dubtar sobre
el fet que el conjunt del macrosistema
que tenim documentat a les darreries
del segle XIV, abans
de les
innovacions de principis del XV, siga
en realitat resultat d'un canvi dut a
terme pels feudals.
El capítol tercer, per la seua banda,
s' endinsa en les claus de la tensió
social per l' aprofitament de l' aigua,
fent una raonable revisió de les causes
més immediates i factuals de la lluita
per l' aigua: les sequeres i, en el seu
cas,
les
destrosses
de
les
infrastructures per les riuades. És així
com l' autor palesa els comportaments
de les comunitats
de regants en
respondre
de forma urgent als
daltabaixos produi'ts, la qual cosa
genera sovint situacions de tensió que
pogueren acabar amb esdeveniments
violents. De tota manera, en front de
la resposta immediata quan l' aigua
s' escolava sense control, aqueixes
tensions eren a poc a poc recondui'des
vers el plet legal i el procediment
judicial, la qual cosa no vol 00, pero,
vers la resolució justa per a tots els
implicatso Crec que és en aquesta
segona part del capítol on JoCastillo
aporta alguns deIs aspectes més
interessants delllibre, en endinsar-se
en l' analisi de com certs sectors
socials es decantaren vers el conreu
de la canyamel a mitjans del segle XV
453
i com a~o altera el repartiment
tradicional de l' aigua de reg a la Safor.
Realment el motor deIs conflictes més
greus no fou la lluita per l' aigua entre
camperols, sinó el que sectors feudals
i del patriciat exigiren o aconseguiren
més aigua en el seu profit. En trencar
l' equilibri anterior, generaren la
res posta social. I ací és on la
implicació deIs poders senyorials i
municipals resta més palesa: el seu
partidisme interessat, 1'ús de la teórica
justícia com un mecanisme
que
resolguera els conflictes en el seu
beneficio A fi de comptes no podia
esperar-se que l' actuació del Duc de
Gandia poguera anar en altra OOeccióo
Finalment, el darrer quart capítol
fa un repas més formal a l' estructura
i parts del mateix procés judicial per
raó d' aigües. Així destaca el pes de la
tradició i la por als canvis per part del
camperolat -la qual cosa és palesada
pel recurs al testimoni immemorial
deIs moros-; el recurs constant a la
justicia mitjan~ant les denúncies i la
sovint
argumentació
als drets
consolidats -al costum-; en darrera
instancia
la facil arribada
a la
violencia per part deIs afectats, a la
recerca d'una solució instantama al
problema de la perdua de l' aigua.
El llibre clou les seues pagines
amb un interessant apendix fotograflc
i una suficient
col_lecció
de
documents seleecionats, amb els quals
elleetor pot fer-se una idea raonable
de la tipologia de les fonts usades.
En resum, una obra notable que no
~
RESSENYES
trets socials de la conflictivitat pel
control deIs recursos hídrics en aquesta
societat.
soIs representa la inclusió d'una nova
comarca en els espais hiddmlics
medievals coneguts fins ara, sinó
també una bona aportació sobre els
Enric Guinot Rodríguez.
Universitat de Valencia
1CURULL,
El territori
Flocel SABATÉ
de la Catalunya medieval. Percepció
de espai i divisió territorial al llarg
de l' Edat Mitjana,
Barcelona,
Fundació Salvador Vives i Casajuana,
1997, 55Opp. (Premi Josep Iglésies i
Fort, VII edició).
l'
Els estudis de geografia historica
són una d' aqueixes eines indispensables per al treball deIs historiadors de
totes les epoqu~s, pero que, una
vegada més, han restat mig oblidats
per la major part deIs investigadors
medievalistes universitaris. La feina
de base de localització documental, de
feixuga recerca arxivística que solen
acompanyar tots aqueixos treballs 2.355 notes a peu de pagina té aquest
llibre-,
no els ha fet d'allo més
atractiu a ulls de I'historiador que va
bastint el seu currículum amb resultats
més immediats.
pages fins a les delimitacions
territorial s de la mateixa Catalunya.
Esdevenen així quasi veritables obres
enciclopediques que són objecte de
consulta, breu o llarga, és el mateix,
per part de qualsevol autor que recerca
la localització d'un toponim, d'un
districte castral, d'una vegueria reial,
del terme d'un ciutat. El seu ús habitual i fluid
mateix ja
constatació
A més
de consulta -el qual jo
he fetés la millor
de la seua utilitat.
a més el llibre de Flocel
Sabaté no és un simple recull «toponímic», perque té una segona vessant
que, de fet, li dóna el veritable caire
d' obra d'historia. Es tracta del discurs
que va bastint sobre la percepció medieval de l'espai, de com els diversos
sectors socials de la Catalunya medieval percebien i entenien el territori en
el qual hi vivien, com,a ti de comptes,
l' ordenació territorial només era el
fruit de la realitat social que necessitava jerarquitzar-lo per al seu control
i ús quotidia. La conseqüencia és la
construcció d'uns «espais viscuts» que
poden i deuen ser una eina interpretable per I'historiador; el territori i la
En canvi sera difícil trobar algú
que negue la importancia d' obres com
aquesta, de recull historic sobre
1'0rganització de l'espai social i del
territori de la Catalunya medieval, de
l' ambit a més petita escala del mas del
454
RESSENYES
seua ordenació no són una simple qüestió formal sinó el resultat deIs processos histories, no sempre innocents,
no sempre ordenats, perque, com palesa l' autor, sobre cada espai físic coincideixen diverses ordenacions «polítiques» i socials les quals poden -i
freqüentment ho feien- entrar en conflicte. La resolució d' aqueixos conflictes de «termes», d'espais, són els que
ens fomeixen la informació sobre la
diferent concepció de l' espai que tenien unes i altres dasses socials, uns i
altres grups de poder.
Són alguns d'aqueixos temes els
que han anat rebent l' atenció de
F.Sabaté en els darrers anys, els quals
li han fornit un bagatge notable de
coneixements sobre, en primer lloc, el
sorgiment i evolució del sistema de
vegueries reials medievals arreu de
Catalunya, objecte de la seua tesi doctoral; posteriorment
també ha
reconstrui't els orígens de la divisió
comtal catalana i la complexa xarxa
de baronies i senyorius en el marc d'un
deIs graos espais baronials: el comtat
d'Urgell.
És, dones, a partir d'aqueixes
imatges parcials com, finalment, s'ha
plantejat la possibilitat de reunir en una
única investigació el conjunt de les
divisions territorials medievals catalanes, de forma sistematica. Si elllibre
s' enceta per l' explicació
de les
ordenacions territorial s més antigues
de Catalunya, els comtats i vescomtats
deIs segles IX i X, en el segon apartat
passa a plantejar una ordenació deIs
455
espais més locals per anar eixamplantse vers els territoris que podem considerar superiors o més generals. És així,
dones, que procedeix a estudiar els
espais menors: les viCIes i masos, les
parrbquies, les sagreres, els castells
termenats, les quadres i encara algunes
altres denominacions meqors. Tot aixo
a base de multitud de documents i
exemples arxivístics que ti permeten
posar en evidencia q,ue era el que
entenia la societat medieval quan
emprava algun d' aqueixos mots en un
text escrito
El tercer apartat és el dedicat als
territoris
de les ciutats i viles,
apropant-se
des de dues bandes:
l' evolució deIs territoris
urbans
catalans entre l'alta edat mitjana, els
temps feudals del segle XII, i la baixa
edat mitjana, i, per altra, l' ordenació
deIs espais a 1'interior del dos urba,
els espais interiors a les muralles.
Potser fruit de la major experiencia en l' analisi de les vegueries reials
podria parlar-se d'una més densa explicació en el quart apartat dedicat a
les divisions territorial s de municipis
i regions. Comen~ant per l'avaluació
de la jerarquització de les viles més
grans a partir del segle xm -sens
dubte més per raons economiques, de
ser mercat, d'atracció d'irnmigrants
rurals, que no polítiques-, passant per
la xarxa de les vegueries reials que tant
bé coneix l' autor. A~o ti permet expticar les funcions de les capitalitats supravicarials, de les sotsvegueries, de
les lloctinencies territorials, de les ba-
RESSENYES
tlies jurisdiccional s i encara deIs carreratges i senyorius municipals. El
que no acabe de veure tan justificada
és la inclusió en la mateixa part del
llibre de les divisions eclesiastiques i
de les capitanies o regions militars.
Potser responga al model «comarcal»
de divisió del territori que comporten
aqueixes tres xarxes: judicial-reial,
eclesiastica -ardiaconats
i deganats- i militar, pero les seues bases
socio-polítiques crec que són massa
diferents i el reunir-les en un mateix
capítol dificulta la percepció de les
formes del poder medieval.
Per la seua banda, el que seria el
cinque capítol esta dedicat monograficament als espais nobiliars, a les senyories arreu de Catalunya, amb una
clara voluntat d'anar destriant i
aclarint les diverses institucions i divisions del poder feudal en l' ambit de
cadascuna de les seues unitats: batlies,
procuracions, vegueries, comandes,
lloctinencies territorials, partides i
quarters, etc.
Finalment, el darrer capítol o part
del llibre fa un repas historic sobre
com va produir-se alllarg deIs segles
medievals el procés de percepció unitaria de Catalunya com un únic país o
regne, de la definició deIs seus límits
territorial s generals i encara de la mateixa denominació del país i de l'ús
del concepte Espanya per part deIs
catalans per a designar un territorio
Elllibre consta també d'una magnífica coUecció de mapes i planols,
als quals remet el lector durant la lectura, i que esdevenen una eina basica
per a la comprensió de les realitats de
les que parla. El mateix pot dir-se de
l'enutjós -de fer- i llarg índex toponímic del final, el qual-puc
testimoniar-ho- és una indispensable ajuda per a l'historiador que requereix la
localització de parri)quies, petits llocs
i entitats de població menor.
Es fa difícil entrar a analitzar amb
més detall la immensa quantitat
d'informació que arreplega ESabaté
en aquesta obra; el nivell d'erudició
és altíssim i l'aparell de cites d'arxius
--comja hem comentat adés- ingent.
Sens dubte aixo dificulta la lectura per excés d' informació--- i potser hom
troba a faltar un capítol de conclusions que reunira les idees-for~a que han
vertebrat la investigació. Probablement així el lector no especialitzat
podria traure una imatge més acurada
i senzilla -per a ell- deIs objectius
d' aquesta magnífica i envejable investigació.
Enric Guinot Rodríguez.
Universitat de Valencia.
456
RESSENYES
Carlos LALIENACORDERA,La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época de Pedro 1, Osca,
Instituto de Estudios Altoaragoneses,
1996, 352pp.
secundari, entenc que per un fenomen
de no recepció deIs nous conceptes
historiogrMics fins practicament els
primers treballs de Carlos Laliena
juntament amb Philippe Sénac. Pero
sobretot per una segona raó: perque en
el marc deIs conceptes polítics per part
deIs historiadors catalans ~ls únics
Els estudis sobre el temps de la
revolució
o el canvi feudal han
que fins ara havien estudiat la
revolució feudal a l'antiga «Corona
d' Aragó»-,
només havien prestat
atenció a la historia deIs comtats
esdevingut els darrers anys el temadebat clau de la historia medieval més
recent. I no sense raó perque els nous
plantejaments sobre aquest període
historie són els que han transformat
amb major profunditat els nostres
coneixements sobre la societat medieval i el que han obert més camins al
replantejament.global de que entenem
per feudalisme.
Al nivell deIs regnes iberics, la
monarquia feudal catalana va ser la
primera en rebre l' atenció d 'una renovada historiografia amb els treballs de
Pierre Bonnassie
i, amb major
profunditat d' anMisi i estudi, l' extensa
obra de Josep ~.Salrach. Amb cert
retard cronologic, la historiografia castellana ha protagonitzat una revolució
conceptual en la mateixa direcció,
especialment amb els treballs de José
Luis Martín, José ~.Mínguez, Angel
Barrios i Pascual Martínez Sopena.
Ruptura més notable en aquest cas de
la Corona de Castella-Ueó pels considerables entrebancs d'una historia
tradicional
que havia negat
feudalisme de forma aferrissada.
el
Dins aquest panorama el regne
d' Aragó havia restat com un territori
457
catalans abans del segle XII. És
evident que el regne d' Aragó del segle
XI havia restat en un cert marge, i
aqueix buit és el que ve a omplir i de
manera energica el magnífic estudi de
Carlos Laliena.
En poques paraules podríem resumir el seu contingut en la comprensió
de la gene si del poder reial en la
societat aragonesa d' aqueix segle clau
en les transformacions polítiques del
feudalisme que fou el segle XI. És per
tant una historia del poder i no tant una
«historia política» en un sentit més tradicional del concepte, tot i que sembla
centrar el seu observatori en les classes
dominants: noblesa i església, a més
de la figura del mateix monarca. Pero
és també una veritable historia social
ja que analitza amb profunditat com
varen anar bastint-se en aquell petit
espai pirenaic les xarxes de relacions
i dependencia entre els llinatges de la
primerenca noblesa aragonesa feudal.
En tant que l' autor pretén fer una
historia del poder, de l'Estat diu ell,
reconeix el seu debit conceptual amb
RESSENYES
dos autors que han influi:t marcadament en els darrers anys des del camp
de la sociologia historica: Michael
Mann i Charles Tilly. Algunes de les
seues idees-base són les que Carlos
Laliena ha intentat aplicar -adequantles-, a la realitat aragonesa d'aquell
segle XI: entre elles la de la centralitat de 1'Estat en la diniunica d' evolució
de les societats europees. Entenc que
aqueix és un deIs punts conceptuals
que podríem considerar més de debat
en aquesta obra: la seua veritable aplicació a les incipients monarquies feudaIs de poc després del primer
miHenni.
Elllibre, dividit en tres parts, va a
intentar bastir aqueix model per al
regne d' Aragó; primer va a exposar
quins són els antecedents
de la
monarquia aragonesa al voltant de
l' any mil parant esment en els símbols
del poder, els trets de les societats que
qualifica d'arcaiques i l'aparició de
principats feudal s en el territori que
coneguem com Navarra i Aragó. És
molt interessant la interpretació que fa
de la creació de la monarquia de San¡;:
el Major com una fórmula o solució a
les inestables
formes de poder
aristocratiques, i el balan¡;:de «fracas»
en tant com l' organització
deIs
llinatges
nobiliars
i del poder
eclesiastic no havien arribat a assolir
un nivell suficient.
Tant en aquest primer bloc com en
el segon dedicat al' organització de la
guerra i la relació que té aquesta funció
amb la primacia del monarca sobre la
458
nobles a, pot parlar-se d'una considerable erudició per part de l' autor, la
qual el du a poder fer un relat detallat
deIs esdeveniments que protagonitza
la monarquia tant en temps de San¡;:
Rarnírez com de Rarnir I i encara del
temps més destacat, el regnat de Pere
I a finals del segle XI. Potser no hauria
calgut una revisió tan extensa de la
política
protagonitzada
per la
monarquia durant aquell segle, per tal
de preparar el lector amb arguments
de pes per al tercer i decisiu capítol de
1'obra: la formació de 1'Estat feudal.
Sí és cert, pero, que és comprensible
la voluntat de fer un nou relat de la
dinamica historica d'aquel1 segle
atenent el discurs habitual de manuals
i obres tradicionals que tellÍem fins ara.
Amb tot, aqueixa segona part posa
en evidencia com la guerra, la guerra
feudal ---en aquest cas majoritanament sobre les taifes andalusines de
la Vall de l'Ebre, pero també de vegades contra altres poder s feudals
vei'ns-, va esdevenir un motor clau
de les transformacions del poder de la
classe nobiliana durant aquell segle
XI: botins, conquesta de territoris i
vassalls, panes, honors ..., esdevingueren el mecanisme clau d'acumulació
deIs llinatges aragonesos. 1, com a
conseqüencia logica per a garantir la
seua continui'tat, la vertebració feudal
al voltant de la figura del monarca,
envoltat d'un discurs ideologic sobre
les seues funcions socials i polítiques.
'Fet i fet, pero, és ara quan les argumentacions de C. Laliena esdeve-
RESSENYES
nen més interessants; va revisant de
forma ordenada les funcions de centralitat política i extensió territorial que
va capitalitzant el monarca aragones
en aquell període, mitjan~ant les polítiques de recompenses, donacions i
honors amb els caps nobiliaris i com
varen anar establint-se les relacions
feudals amb els seus llinatges; després
el tema de la construcció d' aparells de
govem del regne, la lenta difusió deIs
oficial s reials sobre el país, potser
efectiva no tant perque arribaren a tota
la geografia -la qual cosa no va passar- sinó per la imatge d'arbitre i intermediari necessari que atribulen al
monarca; en darrer terme, el també
tema clau i que freqüentment negligim
equivocadament, del paper de la ideologia religiosa, el de la jerarquia ecle-
siastica feudal, i més en un regne com
l' aragones que mantingué contactes
amb les veus de reforma que arribaven de Roma. Els discursos de les elits
eclesiastiques, normalment l'única
veu de cultura políticad' aquell temps,
són indissociables deIs projectes de
construcció d'aquelles monarquies
feudals, o de I'Estat feudal com vol
anomenar-lo C. Laliena. Reconec que
és allo que més costa d'acceptar, potser ates el pes que li atorguem als orígens de I'Estat a partir de les reconstruccions del poder feudal i reial a partir de la crisi del segle XIV. El trasllat
del concepte Estat al segle XI ens obligaria a revisar el model que hem constrult els historiadors per a la Baixa
Edat Mitjana.
Enric Guinot Rodríguez
Universitat de Valencia.
Josep FERNÁNDEZ 1 TRABAL: Unafamz1ia catalana medieval. Els Bell·lloc
de Girona, 1267-1533, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de Montserrat,
1995,454 pp.
Incardinada dins la CoHecció BibliotecaAbat Oliba, de les ja tradicionals i acurades publicacions
de
l' Abadia de Montserrat, i en coedició
amb l' Ajuntament de Girona, aquest
extens volum esdevé la versió revisada del treball que l' autor presenta per
obtenir el grau de doctor en Historia
459
Medieval a la Universitat de Barcelona i que, arnés, fou mereixedor del
Premi Extraordinari del curs 19931994. Alhora, constitueix el resultat
d'una seva ja llarga línia de recerca,
emmarcada sobretot en l' area geografica del Baix Llobregat, i iniciada
en aquest cas al comen~ament de
1985, després de la presentació de la
memoria de llicenciatura, sobre la sólida base de l' experiencia professional
adquirida per l' autor en el tractament
arxivístic deIs fons patrimonials, i la
seva convicció, del tot certa i compar-
RESSENYES
tida, que la ingent riquesa d'aquestes
fonts les fa aptes per a anMisis economiques, socials i polítiques.
D'aquesta manera, en síntesi,
l' obra ens ofereix la trajectoria historica d'una de les farmñes més significatives de la Catalunya medieval, la
deIs BelHloc de Girona, en l' ampli
iimbit cronologic que s' escola entre
1267 i 1533. Empra com a fonament
documental els pergamins del fons
Mercader-Bell·lloc de l' Arxiu Municipal de Comella de Llobregat, del
regest deIs quals n'és autor en una altra notable obra publicada per la Fundació Noguera, i la complementa amb
documentació existent al Capitular de
Barcelona, al mateix arxiu privat de
la familia Mercader, a l' Arxiu de la
Corona d' Aragó i, d'una manera especial, als registres notarials de Barcelona i de Girona.
Sobre aquesta base, Josep Femandez Trabal exposa amb deteniment
l' evolució historica d' aquests burgesos destacats i integrats en el patriciat urba, des deIs seus origens menestrals, al darrer ter~ del segle XIII,
fins als primers decennis del segle
XVI, i aixo en un context geografic i
social ben defmit, és a dir, la regió de
la Girona medieval i l' elit social i política de l' alta burgesia, dins la societat urbana. Per tant, contribueix a aprofundir els nostres coneixements sobre
l' evolució de la capital del Ter als segles XIV i XV, ampliant així el ventaII cronologic de l' obra de Christian
Guilleré sobre la Girona del segle XIV.
Des de l' angle metodologic,
l' autor ha pretes abastar tres nivells,
que certament actuen en interacció de
manera continuada. En primer terme,
l' iimbit economic, és a dir, l' anMisi de
la trajectoria familiar a partir de
l'evolució patrimonial, i les transformacions de la base material delllinatge dins el context general de cada
moment historic. Després, l' iimbit juridic i institucional en que la familia
es reprodueix en el decurs de les generacions, amb els sistemes propis de
traspas del patrimoni i les aliances familiars, i aixo amb la finalitat
d' aprofundir sobre els mecanismes de
formació d'una elit. En darrer lloc,
1'iimbit polític, el municipi de la Girona medieval, amb la finalitat de copsar les estrategies de manteniment en
el poder.
Per tant, el treball, que s' estructura
en quatre grans capítols, s' allunya en
tot moment d'un caire merament genealogic i biogrMic, i estableix per
contra comparacions entre l' analisi
particular i els fenomens més generals.
Per aixo, evita els aspectes exclusivament concrets i puntual s de la historia
familiar i incideix en d' altres fets de
dimensió global, i tracta trets economics, com ara el desenvolupament del
credit i l' evolució del regim senyorial,
o bé socials i polítics, com les relacions'entre la burgesia i 1'aristocracia, i
els canvis de regim municipal i la política deIs partits.
Com afirma el professor Antoni
Riera al proleg, l'autor estableix amb
460
REsSENYES
precisió els mecanismes socials, jurídics i polítics que permeteren a una
familia de menestrals, concretament
de pellissers, enriquir-se fins a ingressar en el patriciat urbA i esdevenir una
de les més poderoses de la Girona del
segon te~ del segle xv. Alhora, l' obra
fa aportacions notables sobre el creixement urba, la manufactura, el comer~,
l'estructura social o el regim municipal. Com també hi trobem anwsis
inteHigents d'altres qüestions, com
ara el mateix context feudal vigent als
camps de la Catalunya nord-oriental,
el conflicte remen~a o les complexes
relacions deIs nuclis urbans amb les
seves rodalies. L'edició d'aquest
exceHent treball s' acompanya de fotografies, arbres genealogics tant del
tronc principal com de les branques
coHaterals, i quadres i es completa
amb un útil índex onomastic.
LaureA Pagarolas i Sabaté.
461