AmpaExpres Revista de l’Associació de mares i pares d’alumnes del col·legi Santa Teresa de Jesús, Ganduxer Número 89 / Març-abril 2010 Sant Enric a l’escola Editorial LA CULTURA DE L’ESFORÇ esprés d’un parell de dècades de bonança econòmica en el nostre món occidental i d’excessos consumistes sense sentit, degut a la profunda crisi econòmica que ens ha sobrevingut, sense haver estat suficientment prevista o anunciada, ens trobem en una nova situació tal vegada favorable per una nova, sobria i elegant abundància. Almenys en el que pertoca a l’educació dels nostres fills. D DIADA DE SANT ENRIC D’OSSÓ Estarem tots d’acord en l’interès per tal que els nostres fills desenvolupin una personalitat austera i disciplinada. Diu un prestigiós psicòleg de Harvard que una persona és disciplinada quan desenvolupa els hàbits que li permeten progressar d’una manera sostenible i ferma en el domini d’una habilitat, una destresa o un coneixement. I a través de l’educació hem d’ajudar als nostres estudiants a trobar plaer en el que aprenen. Tant en l’ambient familiar com a l’escola. Una cosa és associar l’escola a l’esforç, el treball, la perseverança, el mètode, la disciplina, el sacrifici, i una altra ben diferent és que l’acte d’aprendre hagi de ser necessàriament avorrit i pesat. En la nostra experiència com a alumnes, tots podem recordar aquells professors que ens feien grata i atractiva, a més a més de dura i exigent, una determinada assignatura. Per contra, també recordarem aquells matins i tardes consumides desitjant que el rellotge avancés més de pressa, davant d’un professor que s’escoltava a si mateix enmig d’innombrables pontificacions. Un bon professor et facilita poder fer les paus amb les més complexes matèries, composar un poema original, fer una presentació sense por al ridícul, bucejar en els misteris de la història o de l’art, tot això en una atmosfera d’estímul i provocació constants. De fet, de la mateixa manera que una educació fàcil és una farsa, una educació avorrida és una flagrant contradicció en si mateixa. En aquest contexte de l’educació és on més importància adquireix una comunicació entre pares i educadors que es concentri preferentment en l’actitut i l’esforç mobilitzats, enlloc de concentrar-se en el talent. Deia una psicòloga nordamericana que el millor regal que poden fer els pares als seus fills és una educació que estimi els reptes, que es deixi intrigar pels errors, que gaudeixi l’esforç, que perseveri en l’aprenentatge i que no els faci esclaus del reconeixement. Deia George Steiner, premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2001: «Som, com s’acostuma a dir, un arbre tor t. Però podem cremar produint dignitat i excel·lència». Web de l’AMPA: www.ampastjganduxer.org Intentem-ho, doncs! Consell de redacció Ana Conill Antonio de Puig María Roca, stj Lluís Roca Josep M. Torner Antoni Vilana Producció: ALTÉS arts gràfiques, s.l. D.L.: B. 50.506-2005 2 AMPAEXPRES La Redacció Sumari Pastoral ............................................ pàg. 3 Escola .............................................. pàg. 5 Alumnes ........................................... pàg. 16 PASTORAL | AMPAEXPRES PASTORAL Gràcies! TEXT EQUIP DE PASTORAL em rebut el premi a l’escola que més sabates va recollir per Àfrica, 1.205 parells de sabates en molt bon estat. H Gràcies a tots! ◗ Concert solidari C A B O R A O L· L Si tens quelcom que ens pugui interessar, no ho dubtis, envia’ns els textos (en format Word) i les fotografies (a 3 Mpíxels de resolució) a l’adreça electrònica: [email protected] Nota: Les opinions expressades en els articles rebuts no expressen necessàriament el punt de vista d’aquesta publicació. AMPAEXPRES 3 AMPAEXPRES | PASTORAL Taller solidario Venta de monas de Pascua, complementos y merienda uánta gente que da parte de su tiempo! Personas que dedican «horas y horas» por la solidaridad. Son entusiastas y son entregadas, no sólo «gastan horas» sino que esas horas son tiempo de COMPARTIR, de profunda AMISTAD y de ayuda entre todas. cada mona que son modelos exclusivos porque cada una tiene, aunque sea el mismo modelo, un detalle diferente. La gran aportación a los Proyectos Solidarios de FUNDEO que desde el taller se llevan a cabo ya tiene años de vida, de experiencia y de mucho arte y creatividad. Cada año hay que pensar el modelo a seguir, ir a comprar materiales, pintar, decorar con «mucho mimo y cuidado» cada «obra»… hacer cálculos, reservas y encargos y tenerlo todo a punto… siempre con una SONRISA y el gozo de sentirse útiles por poder ayudar, con mucha implicación, en un proyecto que necesita de todos. No importa que sea Pascua, Navidad o el Día de la Familia. Siempre están y con ellas «su tienda», su persona y las habilidades de sus manos creadoras. También hay ar te en los pasteles que traen (la mayoría caseros) para degustar en las meriendas por el módico precio de 1 euro. La tienda de toallas, pulseras, collares y este año las cajas de Primera Comunión con el edificio del colegio de fondo y un montón de cosas más para regalar y obsequiar. C ¡Qué ar tistas y cuánto «detalle»! con cada lazo, con cada dibujo y con el montaje de 4 AMPAEXPRES Observar desde fuera, sea como observadora o como compradora, esta venta y todo su proceso, invita a admirar y a agradecer todo lo trabajado. Reconocer el servicio y la entrega gratuita de tantas mamás del colegio y con ellas sus familias que se ven —de un modo u otro— también implicadas con FUNDEO y con el taller. La venta ha sido un éxito y damos gracias por ofrecer una oportunidad de comprar en beneficio de FUNDEO: una compra solidaria. ◗ E S C O L A Festa del Pare Enric l passat 27 de gener els nens/es d’Educació Infantil van celebrar la festa de Sant Enric. Van anar a la capella i li van regalar una flor al Sant. Després van sortir al pati i els va visitar el gegant de Sant Enric. E El divendres següent van fer la Minicursa i aquests van ser ELS GUANYADORS: P5: Jordi López-Pinto Marsá P4: Víctor Torres Rosal P3: Pepe Echevarría Balasch ◗ AMPAEXPRES 5 AMPAEXPRES | ESCOLA Sant Enric 2010 TEXT NENS I NENES de 3r DE PRIMÀRIA «Jo vaig rebre la insígnia el dia 26 de gener. Si vols rebre la insígnia has de parlar amb Jesús cada dia, dir-li sempre SÍ i oferir-li el teu amor. Em va agradar molt anar a la capella.» Álvaro García «Si vols rebre la insígnia has de ser amic de Jesús, compar tir i ajudar. L’altre dia estava emocionada perquè era un dia molt especial.» Alexandra Santos «Va ser com un compromís, els de quart ens van acompanyar i ens van donar la mà per anar a la capella.» Ana Ballvé «Vaig anar amb un nen de quar t i quan em van donar la insígnia em vaig imaginar que Jesús estava al meu costat... Quan vaig signar en el mural de la capella, estava molt content.» Jaume Segura-Illa «Els nens de quar t ens van apadrinar i ens van donar un regalet que ens van preparar. Els nens de tercer estem molt contents d’haver rebut la insígnia! Si vols rebre-la has de fer regals a Jesús, no dir mentides i fer-lo feliç.» M. del Mar Gilabert 6 AMPAEXPRES ESCOLA | AMPAEXPRES Carta a sant Enric d’Ossó TEXT SONIA ESCURA (6è Primària) on dia sant Enric! Cada dia que passa, cada trimestre, cada curs i cada any penso: —Sant Enric, què farien els nens sense mestres o els mestres sense nens? B Tu vas fundar la nostra escola, tu vas fer que puguem tenir una bona educació. A tu et dediquem una cursa, un dia, una festa, però jo et dedico el meu cor. A tots els nens ens agrada ser com tu. Sé que estàs aquí i veus com tots et recordem. Tu sempre has volgut que estimem i seguim l’exemple de Teresa, això és el que fem, si més no, ho intentem. T’estimem molt sant Enric. ◗ Amics de Jesús a C.I. l passat dia 26 de gener, vigília de la festivitat de sant Enric d’Ossó, els nens i nenes de Cicle Inicial de l’escola, vàrem entrar a formar part del Club d’Amics de Jesús. E A la capella, el pare José Ramón ens va imposar la medalla i en arribar a la classe vàrem signar el carnet del club on tenim escrits els tres compromisos impor tants per ser bons amics de Jesús. ◗ AMPAEXPRES 7 AMPAEXPRES | ESCOLA Manifest per la Pau 2010 CICLE INICIAL Els nens i nenes de Cicle Inicial volem viure tranquils i en pau i per això creiem que és obligatori ajudar als altres, somriure’ns, abraçar-nos i respectar els nostres amics. CICLE MITJÀ Els nens i les nenes del Cicle Mitjà de Primària volem la PAU i sabem que és molt a prop nostre. —Volem somriure… CEDIM EL PAS a l’ALEGRIA, que ens ajuda a continuar el bon treball. Entrada i col·locació: S’escolta de fons la cançó «Imagine» de John Lenon. Introducció: PROFESSORS Avui commemorem la mort de Gandhi, un home que va parlar de no violència en temps de guerra i conflictes, un home que va fer de la PAU el lema de la seva vida; un gran home, sens dubte. La història ens parla d’homes i dones que, com Gandhi, van fer que la PAU fos alguna cosa més que una idea. En coneixem les seves vides, n’escrivim llibres i en fem estàtues per recordar la seva memòria. És, sens dubte, quelcom que honra la seva memòria. Però la història també és plena d’homes i dones anònims que, dia a dia, treballen junts a l’ombra per a aconseguir la PAU. Les seves obres sovint no són conegudes i les seves gestes no s’escriuen als diaris ni seran contades a les futures generacions: voluntaris d’associacions humanitàries, membres de comunitats religioses, estudiants... tots ells tenen una cosa en comú: treballen junts per intentar millorar les coses, treballen junts per la PAU. Commemorem avui també la tasca de tota aquesta gent, tot recordant que la pau no és quelcom que podem aconseguir tots sols. I és que, com diuen els anglesos, you’ll never walk alone: mai caminaràs sol. INFANTIL Treballant per la pau serem més feliços. 8 AMPAEXPRES —Volem ajudar… CEDIM EL PAS a la JUSTÍCIA, tots els nens/es són iguals i tenen dret a una casa, a menjar, a anar a l’escola… —Volem dialogar… CEDIM EL PAS a la TOLERÀNCIA, tots hem de ser tractats de la mateixa manera. —Volem abraçar… CEDIM EL PAS a l’AMISTAT i l’AMOR entre tots. VOLEM SER SEMPRE PORTADORS DE PAU! CICLE SUPERIOR Els alumnes de Cicle Superior volem dir STOP. Cal que aturem aquelles actituds que no ens porten a la PAU, per això diem: —STOP a les baralles entre nosaltres, a les discussions, a imposar els nostres criteris, a voler tenir sempre la raó... —STOP a les respostes violentes, als crits, als insults, a l’agressivitat... —STOP a l’egoisme, a pensar sempre en nosaltres mateixos, a voler ser sempre els primers... —STOP a les crítiques malintencionades, a dir mal dels altres, a deixar de banda els companys... ESCOLA —STOP a la mandra, a la manca de voluntat i de responsabilitat, a esperar que siguin els altres els qui treballin... —STOP a la mentida, a la falsedat i a la hipocresia. 1r CICLE ESO La pau és un do de bé que hi ha al nostre interior. Podem crear pau construint-la entre tots, com un edifici. Utilitzant el ciment de la veritat, els maons de la no-violència, les bigues de l’amistat, les teules de l’ajut al proïsme. Nosaltres tenim a les mans les eines per fer-ho possible. Si evitem paraules que poden ferir els altres, perquè dos no es barallen si un no vol; si no tenim enveja, perquè no hi hagi desigualtats, si estimem els altres com ens agrada que ens estimin i perdonem sense rancúnia; si ajudem els altres a aconseguir els seus somnis, si donem un somriure a la gent que ens envolta per tal de fer-la feliç sense demanar res a canvi, si mai defugim les dificultats, fem front als conflictes i cedim una mica, evitarem baralles, si repartim un amor honest, generós i simpàtic, no exclourem a ningú. Tot això no és fàcil, però tampoc impossible. Si tots posem el nostre granet de sorra, ho aconseguirem. 2n CICLE ESO | AMPAEXPRES BATXILLERAT Per tal que la pau pugui ser present entre nosaltres, 1r de Batxillerat fa un STOP: —A l’enveja: considera que has rebut, amb tota probabilitat, més del que necessites. —A la violència, a les armes: sigues un instrument de pau, mai de destrucció. —A la por, a un món on les persones no s’atreveixen a sortir al carrer. —A la mentida, a paraules buides de sentit. —A l’abús polític, a la corrupció, a que uns quants decideixin per molts. —A la prepotència, a la supèrbia: dóna el primer pas, sense esperar que el faci l’altre i fes-ho abans que es faci de nit. —A atemptar contra la dignitat de les persones, a la violació dels drets humans: no perdem el respecte a la vida. —Al racisme, sexisme, classisme… a tot tipus de discriminació. Si tots tenim sang corrent per les venes, si tots somriem quan algú ens somriu, si de vegades se’ns cauen les llàgrimes davant una injustícia, si a tots ens batega ràpid el cor quan estimem, si tots desitgem viure en un món on regni la pau, 1r de Batxillerat fa un STOP a la GUERRA! Mientras haya gente que tiene hambre y sed y las guerras continúen destrozando la vida y la inocencia, mientras el rencor, la ira y la desconfianza obliguen a las naciones a armarse más y más en un camino sin retorno… Nosotros no tenemos derecho a mirar hacia otro lado, a lavarnos las manos. Porque queremos ceder el paso al perdón, al respeto y a la dignidad que merece todo ser humano a la justicia, a la esperanza, y a la solidaridad. Concédenos el don de amar al que sufre en el fin del mundo, y al extranjero que vive a nuestro lado, el don de acompañar a los que están solos, alzar a los que están de rodillas, abrir con una sonrisa los corazones cerrados, vencer las barreras levantadas por las culturas que se temen. No nos dejes caer en la indiferencia, ajenos al mal del mundo. AMPAEXPRES 9 AMPAEXPRES | ESCOLA STOP POR LA PAZ: Sube, abróchate el cinturón y sigue las señales que marcan este camino: detente, observa, reflexiona y actúa en consecuencia. No sólo simples palabras y buenas intenciones cambian el mundo, sino que pequeños detalles permitirán hacer de la vida un buen viaje hacia la Paz. PERSONAL NO DOCENT Hi som a l’àrea de descans. Descans de les nostres obligacions, temps de relax, on l’oci i el conviure agafen la iniciativa. En aquests moments, més que mai, hem de ser por tadors de «pau», que amb la nostra presència, sapiguem crear un clima on no hi hagin friccions. És en aquests moments quan podem tenir una actitud que promogui la «pau», amb la nostra tolerància, amb la nostra comprensió envers l’altre, intentant que la nostra companyia sigui portadora de «pau». La «pau» no hauria de ser un somni, sinó una realitat, per la que hem de lluitar. Finalitzat el manifest: —1 minut de silenci i aplaudiments. —Deixem anar els globus blancs tot pensant en un desig de pau. —Cantem plegats: Levantemos nuestras manos por la vida... ◗ 10 AMPAEXPRES ESCOLA | AMPAEXPRES Sagrament de la Reconciliació TEXT LES CATEQUISTES l dia 9 de febrer tots els nens i nenes de 4t de Primària que aquest any faran la Primera Comunió van celebrar el Sagrament de la Reconciliació. Va estar una cerimònia senzilla, però entranyable, on els nens i pares van par ticipar d’aquest acte. E Esperem que els nens recordin sempre aquest dia i aprenguin a perdonar i demanar perdó sempre, tal com Jesús ho va fer. ◗ Diumenge de Rams AMPAEXPRES 11 AMPAEXPRES | ESCOLA Carnestoltes’10 l passat 11 de febrer els nens/ es d’Educació Infantil van celebrar el Carnestoltes. E Aquest curs es van disfressar tots de Superherois: P3: Els increïbles P4: Superman P5: Spiderman Van fer la rua pel jardí de l’escola i després a les classes van menjar un tros de coca. ◗ 12 AMPAEXPRES ESCOLA | AMPAEXPRES Xocolatada «Mans Unides» TEXT PAULA FERNÁNDEZ - VICTORIA RAMÍREZ (2n A ESO) l 25 de febrer, els alumnes de 2n ESO vam organitzar la «xocolatada». És la nostra apor tació per la Campanya de Mans Unides. Els diners recollits van anar destinats al projecte del nostre arxiprestat. E Ens va semblar molt bé participar-hi ja que, almenys, donat que no podem fer més coses de «manera directa» podem fer «petits gestos» i aportar el nostre granet de sorra «solidari». La xocolatada va tenir molt d’èxit ja que tant nens com adults es van animar a comprar un got de xocolata (ajudava perquè feia fred) i un croissant. Al final, vam haver de treure melindros perquè es va acabar tot! L’ambient que hi havia ens va agradar. Va ser tranquil i bo en tots els sentits. La gent estava molt sensibilitzada i tenia molt interès en par ticipar. Tant de bo que aquest sigui sempre el nostre estil: ser sensibles a les necessitats d’aquells que en tenen, d’aquells que passen gana i/o no tenen una escola per aprendre. ◗ AMPAEXPRES 13 AMPAEXPRES | ESCOLA Cottolengo 1 er TEXTO MARTA SANS / 2. o TEXTO SILVIA GOMARIZ - PEDRO TORRABADELLA C om cada any fem a 3r d’ESO un voluntariat al Cottolengo. Aquest any hem gaudit també de la col·laboració incondicional de pares, mares, professors i personal no docent del centre, que ens han ajudat acompanyant a diferents grups d’alumnes durant el mes de febrer. Els tutors de 3r d’ESO volem agrair-vos la vostra participació. A més, vàrem demanar als pares que hi van anar que ens expliquessin la seva experiència i aquest ha estat el resultat: GRACIAS ola Marta, te resumo la vivencia que tuvimos en la salida que hicimos al Cottolengo: Cuando llegué al cole, todavía no estaban todas..., una había ido al lavabo, otra a comprar merienda...; al final salimos las 7 niñas y yo hacia la parada del autobús. Durante el trayecto me iban preguntando ¿cómo nos íbamos a organizar, de qué podrían hablar, qué tendrían que hacer...? Estaban intranquilas, nerviosas; no sabían qué les esperaba. Yo creo que las tranquilicé un poco y fui transmitiéndoles la información que los tutores de 3.o ESO me dieron. Al llegar al centro, preguntamos en recepción por la Hna. Claudia y como estaba ocupada, la misma hermana que nos atendió ya nos indicó donde teníamos que coger una bata cada una y que después debían quedarse de dos en dos en cada planta empezando por la 4.a. Tenían que preguntar por la persona responsable para presentarse y preguntar dónde podían ayudar. En un principio debíamos dar cenas. Antes de subir quedé con todas a las 19.30 h en la recepción. La verdad es que sin problemas se organizaron bien y subí con todas hasta la última planta. Así las fui dejando de planta en planta hasta que yo me quedé en la de los niños más problemáticos. Todos iban en sillas de ruedas especiales y apenas podían hablar. Sólo gritaban o intentaban hacerse entender con sonidos guturales. Una anécdota os voy a contar: en mi planta había dos chicas con Síndrome de Down que después de ayudar a otros niños, se sentaron a cenar... hacían tonterías, se reían..., como cualquier niño, pero me llamó la atención su actitud tan positiva: debían ser conscientes que dentro de todo «ellas estaban mejor» y por eso ayudaban a sus compañeras de la planta; ¡enhorabuena por su buena voluntad! H Conmigo vino una alumna que al ver a los niños se quedó muy impresionada; estaba afectada y me pidió ir a la cocina. Después de hablar con la hermana Claudia, la acompañó hasta el sótano donde estuvo ayudando a pelar patatas. Como se trata de un voluntariado, te podían pedir ayuda en cualquier cosa; por ejemplo: lim14 AMPAEXPRES piar mesas, recoger platos, pasarles un agua y colocarlos en grandes cubetas. Después se colocaban en carritos para bajarlos hasta la cocina principal. Cuando acabamos, nos encontramos en la recepción tal como habíamos quedado. De camino al autobús todas me explicaban su experiencia; querían hablar a la vez y se interrumpían. En general quedaron contentas aunque me comentaron: «Es una buena experiencia, pero si la repito será más adelante». Realmente fue una experiencia dura y considero que es muy bueno que tengan esas vivencias muy diferentes a su entorno para que sepan que el Cottolengo existe y para que valoren lo que tienen: son unas niñas sanas y que no les falta de nada. Yo como madre sólo puedo decir: «Gracias Señor por tener la hija que tengo». LA GRAN FAMILIA DEL COTTOLENGO ace unos días acompañamos a un grupo de alumnos de 3.o ESO al Cottolengo. Era la primera vez que iban de voluntarios, y durante el trayecto en el autobús percibíamos que todos ellos alternaban sentimientos contradictorios de ilusión y miedo. Se notaba que los alumnos habían sido preparados para desempeñar la labor de voluntariado, y en ellos imperaba un exceso de responsabilidad «por hacerlo bien». Compar timos con ellos nuestros temores y preocupaciones, todos las teníamos, y el apoyo que nos dimos entre nosotros contribuyó a que estos disminuyeran. H Cuando llegamos al Cottolengo, la hermana Claudia, muy amablemente pero sin dilación de tipo alguno, nos distribuyó por plantas, en grupos de dos. Nos pusimos la bata blanca, y todos nos fuimos a la planta asignada, con la firme disposición de contribuir con ilusión en las tareas que nos encomendaran. Fue todo un ejemplo ver la capacidad de trabajo y categoría humana que tienen las Hermanas, cumpliendo con sus tareas tan alegres y silenciosamente. Nuestra tarea consistió en prestar apoyo en las actividades relacionadas con la cena de los enfermos: preparar las camas para acostarlos, escribiendo car tas que nos dictaba una persona invidente, transportando a los enfermos hasta el comedor y, finalmente, ayudándoles a cenar. La cena se inició con una Bendición. Era obvio que para ellos, este era uno de los momentos más esperados del día: la reunión de toda la Familia en el comedor. Aunque cada uno sostenía su propia situación particular, se respiraba entre ellos una gran unión ESCOLA y solidaridad. Algunos enfermos podían tomar alimentos sólidos, resultando muy conmovedor ver como algunos de estos ayudaban a otros enfermos que precisaban asistencia para comer. Aunque muchos enfermos no hablaban, tenían una mirada tan intensa y tan expresiva, que no hacían falta palabras. La cena finalizó con una oración de agradecimiento, en la que todos los enfermos, reunidos en Familia, cantaron como mejor podían, pero sin dejar por ello de participar. Finalizada la cena y el comedor recogido, nos reunimos con los alumnos en el hall de entrada, lugar de encuentro que habíamos acordado para volver todos juntos al Colegio. Las expresiones de los alumnos ya no eran las mismas que horas antes: los nervios se habían transformado en paz, bienestar y felici- | AMPAEXPRES dad… ¡Y es que todos habíamos recibido muchísimo más de lo que habíamos dado! Nos despedimos de las Hermanas, con una enorme gratitud por habernos permitido compartir un rato con esta gran Familia del Cottolengo, y emprendimos el camino de vuelta al Colegio. Este trayecto poco tuvo que ver con el de ida. Éramos las mismas personas, pero rebosantes de plenitud, y de una gran satisfacción por haber llevado a personas necesitadas, una pequeña dosis de compañía, dedicación y alegría… Y volvíamos con la esperanza de que todos hagamos de vez en cuando un paréntesis en nuestras ajetreadas vidas diarias, para llevar una pequeña luz a personas menos afor tunadas, que con su dignidad y fortaleza nos enseñan y recuerdan lo verdaderamente auténtico de la vida. ◗ Teresa Escardó, 90 años TEXTO TERESIANAS GANDUXER (22 de mar zo de 2010) oy queremos celebrar los 90 años de Teresa Escardó, en esta casa, su casa. Catalana de Cubelles e hija adoptiva de Vilanova y Teresiana desde el año 1942. H Durante unos años nos acompañó a las visitas que realizábamos a las granjas con el Ciclo Inicial. Nos hacía mucha ilusión viéndola disfrutar con las niñas y las masoveras de las casas. También fuimos con ella al Port d’Arenys... Siempre podemos confiar en ella, año tras año hemos llegado a verla como la mejor sacristana del colegio, sin perder la sonrisa y el buen humor. Es y será el rostro SIEMPRE risueño, alegre, entusiasta y servicial... Alguien muy impor tante y querido en el colegio. ¡GRACIAS POR SER COMO ES Y POR MUCHOS AÑOS! ◗ ¡Qué trabajo más maravilloso ha hecho durante estos años en silencio! En su rincón de la capilla del colegio, la podemos encontrar siempre que la necesitamos. ¡Cuántas veces hemos recurrido a ella para las lecturas, luces, micrófonos y organización de cualquier fiesta religiosa! Siempre podemos contar con ella. Está todo per fecto, no falta detalle en las celebraciones de los pequeños, con los mayores, en las bodas o misas familiares. Allí está la hermana Teresa, detrás, siempre detrás de estas paredes que vemos alrededor del altar. Lo ha preparado todo... SIN HACER RUIDO. Se desliza por la sacristía y pasillos siempre con una sonrisa, con una palabra amable. AMPAEXPRES 15 ALUMNES Concert a l’escola TEXT CICLE INICIAL l passat dia 8 de març varen venir uns músics molt diver tits que ens van ensenyar una forma diferent de fer un instrument de corda, vent i percussió. Ens ho vam passar molt bé cantant, ballant i fent de músics d’orquestra. Esperem tornar-los a veure el curs vinent. ◗ E Excursió al Museu Picasso TEXT ÀNGEL RODRÍGUEZ (7 anys) A 16 AMPAEXPRES vui 10/2/10, hem anat al Museu Picasso i m’ha agradat molt i molt. El museu semblava un palau. Els quadres eren molt i molt bonics i el que més m’ha agradat ha estat el de «Las Meninas». ◗ ALUMNES | AMPAEXPRES 1r de Primària visita el MACBA em après molt de la nostra visita al MACBA, ens han ensenyat a entendre les coses que ens expliquen els quadres i les escultures, encara que de vegades és una mica difícil. També hem vist que per pintar podem fer ser vir molts materials i no només pintura. Us ensenyem unes fotos dels tallers que hem fet. Animeu-vos i visiteu el MACBA! ◗ H AMPAEXPRES 17 AMPAEXPRES | ALUMNES Biblioteca compartida os alumnos de Ciclo Medio y Ciclo Superior, en el mes de febrero, hemos empezado con mucha ilusión a leer cuentos a los pequeños de E. Infantil y Ciclo Inicial. L Nos habíamos preparado un cuento para leer a un pequeño grupo de 4 ó 5 niños. Nos escucharon con mucha atención y contestaron muy bien a las preguntas que les hacíamos para ver si lo entendían. Lo iremos repitiendo durante el curso. Todos los alumnos irán pasando por las clases pues a los niños también les hace mucha gracia ver a sus hermanos o primos leyéndoles y explicando un cuento. ¡Mirad qué cara de atención ponen! ◗ El Laberint TEXT INÉS DE OLANO (2n Primària) l dia 18 de març vam anar d’excursió al Laberint d’Horta. Quan vam arribar ens van deixar jugar una mica. Després vam veure formes fetes de plantes. N’hi havia de gallina, d’estrella i de moltes més coses. E 18 AMPAEXPRES Vam anar al laberint i molts nens es van perdre però van sortir. També vam veure un joc que era el «Joc dels Somnis». El que més em va agradar va ser el laberint. ◗ ALUMNES | AMPAEXPRES Sortida al Zoo TEXT 3r C de PRIMÀRIA l dimar ts 16 de febrer vam anar d’excursió al Zoo de Barcelona els nens de tercer de Primària. E Teníem moltes ganes de marxar d’excursió tots perquè estàvem treballant el tema dels animals a classe. Ho vam passar molt bé i el que més ens va agradar va ser l’espectacle on vam veure ensinistrar a dos joves dofins. Al marxar ens van regalar un quadern per fer a la classe sobre «Els mamífers» molt interessant. ◗ AMPAEXPRES 19 AMPAEXPRES | ALUMNES Sortida a Collserola TEXT ANGEL PEÑUELA - CARLA BEREA (4t A Primària) l dia 17 de març els nens i nenes de 4t de Primària vam fer una visita a Can Coll (Collserola). E Al arribar, vam esmorzar i tot seguit vam preparar les finestres que ens ajudarien a dibuixar el relleu i el paisatge de Collserola. Després, vam anar a veure una exposició i vàrem respondre una enquesta sobre diferents temes. També vam veure l’estàtua del senyor Coll. Més tard vam anar a treballar la maqueta de Collserola. Vam dinar i després d’una estona de jugar, vam anar cap a l’escola. Va ser una excursió divertida i molt emocionant! ◗ 20 AMPAEXPRES ALUMNES | AMPAEXPRES Sortida a les Caves Codorníu TEXT CRISTINA ESCURA - PEPE RECOLONS (4t C Primària) l dia 16 de febrer, vàrem fer la primera excursió del trimestre, a les Caves Codorníu. E Quan vàrem arribar estava plovent una mica i vàrem esmorzar dintre d’un edifici modernista. Després ens varen passar un vídeo de la història de les caves i la seva recol·lecció. També vàrem veure les màquines antigues i com es feia el cava, com es posaven les ampolles i es canviaven de posició. A continuació vàrem baixar al soterrani per pujar a un trenet que va pel celler per mirar la part més antiga i milers d’ampolles fermentant. Havíem d’estar en silenci. Vàrem provar el most que era molt dolç. Va ser un matí interessant i divertit! Com plovia vàrem tornar a l’escola per dinar i veure una pel·lícula a la tarda. ◗ AMPAEXPRES 21 AMPAEXPRES | ALUMNES Mercabarna TEXT MARÍA GIMENO-BAYÓN (4t B Primària) am anar a l’aula «5 al dia», que vol dir que hem de menjar cinc racions entre fruites i hortalisses al dia. V Després vam anar a veure fruites. Hi havia espècies que no coneixíem! Ens van fer un joc molt divertit que consistia en que un company et posava alguna cosa a la boca i tu amb els ulls tapats havies d’esbrinar què era. Al magatzem de les patates vam veure com les netejaven, les separaven per tamanys i feien les bosses. Ens van regalar un sac de patates per a cada un! Per dinar ens van preparar una amanida i un pinxo de fruita. Quina sortida més divertida! ◗ 22 AMPAEXPRES ALUMNES | AMPAEXPRES Sortida al poblat ibèric de Calafell TEXT PATRICIA VIVER - MONICA GEA - BLANCA BRESCÓ - CRISTINA BOVER (1r C ESO) ntre els segles VI i III a.C., abans de l’arribada dels romans, a la societat ibèrica existien grups socials diferents. Nosaltres, alumnes de 1r ESO, el dia 3 de març vam anar a Calafell, a veure el poblat ibèric. Per motius climatològics, pluja, sol, neu, en aquest cas molta pluja: semblava el diluvi, només vam poder veure algunes cases del poblat. Les cases dels ibers estaven ben construïdes i poc decorades. Ens van ensenyar com anaven els guerrers d’aquella època i com es vestia la gent més rica i la gent pobre. E Ens va agradar «la curta visita» a les Toixoneres del poblat ibèric i vam tornar a dinar a l’escola. ◗ Convivència 1r ESO TEXT MARTA TURU (1r C ESO) ue diver tit! Avui 18 de març, tot 1r d’ESO ha anat a les convivències cristianes al col·legi Sant Ignasi. Q Després hem esmorzat i hem seguit amb els tallers, també hem aprofitat per conèixer-nos millor amb els companys. Primer el padre José Ramón ens ha fet unes explicacions i després per grups hem fet uns tallers sobre conèixer-nos a nosaltres i els nostres sentiments. Al final hem posat en comú totes les conclusions sobre els temes que ens deia el padre José Ramón i a la capella les hem llegit. Ha sigut molt interessant i una experiència molt bona. ◗ AMPAEXPRES 23 AMPAEXPRES | ALUMNES Sortida a Montserrat Projecte Telemàtic TEXT CRISTINA CARVAJAL (5è C Primària) pai natura en què ens ensenyaven la natura de Montserrat: els animals, les plantes, el paisatge... Seguidament vam anar a l’espai gresca. En aquest espai cadascuna de les vint-i-tres escoles que participàvem havia de fer una activitat per presentar-se. Nosaltres vam fer una presentació i dos balls. El primer era un ball del telemàtic i la cançó que cantàvem ens la vam inventar nosaltres, i el segon era el ball de «Jai ho» i el vam fer els 72 nens i nenes de Teresianes, va ser amb molt de ritme i molt divertit. l dia 12 de març els alumnes de 5è de Primària vam anar a Montserrat a la trobada de totes les escoles que par ticipen en el projecte telemàtic Montserrat un munt d’aventures. Vam sor tir de l’escola a les 7.30 h del matí, i cap a les 8.30 h vam arribar al cremallera de Monistrol. Allà ens esperaven el Nil, el Jordi i el Steen, els nostres escolans-guies, i amb ells vam pujar al cremallera que ens va dur fins a Montserrat. Estava tot nevat i feia molt de fred. E Primer de tot vam esmorzar. Després vam començar les activitats. La primera va ser l’es- 24 AMPAEXPRES Després de tot això vam visitar el Museu. Aquí ens van ensenyar un quadre del pintor Joaquim Mir on es podia veure Montserrat i un monjo caminant cap a la cova. Després vam anar a visitar l’escolania, que era molt gran, i vam poder veure les habitacions dels escolanets, les classes, la sala de jocs, el lloc on assagen… fins i tot el Nil va tocar una mica el piano en una de les cabines d’estudi. ALUMNES Ja era l’hora de dinar i vam sortir a la plaça del davant de la basílica, quin fred que feia! Després de dinar tots els participants de la trobada (més de mil) vam anar a la Basílica de Montserrat, per veure a la Mare de Déu, la Moreneta, i vàrem pujar a fer-li un petó. Allí hi havia penjada la pancarta que havíem estat preparant a l’escola. Quan van haver passat | AMPAEXPRES totes les escoles, va començar la celebració que consistia en unes pregàries i ofrenes que feien uns nens de cada escola. Després els escolans van cantar per a nosaltres, va ser molt bonic! Ja era l’hora de tornar cap a Barcelona, vam arribar bastant cansats però va ser un dia molt interessant i divertit. ◗ Trobada Teresiana TEXT ALUMNES 6è B de PRIMÀRIA l passat 25 de febrer els alumnes de 6è vam anar a la Trobada Teresiana amb l’Escola Sant Enric d’Ossó. Ens van repartir per grups per fer moltes activitats. E Vam treballar els drets dels nens i diferents activitats esportives, per acabar vam reunirnos per celebrar la nostra trobada amb cants i pregàries. Vam fer molts amics i ho vam passar molt bé. ◗ AMPAEXPRES 25 AMPAEXPRES | ALUMNES Els valors de l’esport TEXT SERGI ZALABARGO - LUIS PALOMA - ORIOL GILI (2n C ESO) ls alumnes de 2n ESO de futbol volem compartir amb vosaltres el que ens ajuda i aprenem amb aquesta activitat. A l’escola ens ensenyen valors i actituds i els anem «practicant», posant en pràctica a la vida. E L’espor t, concretament el futbol ens ha ensenyat la ESPORTIVITAT i hem après a respectar els altres. El futbol és un joc en equip que ens ha ajudat a estar UNITS amb els nostres companys i a dependre uns dels altres: ens necessitem! Jugant contra altres col·legis hem après que no ens hem d’enfadar entre nosaltres, ni ser «maleducats» o «mal parlats» quan perdem perquè és un joc i el que val és gaudir, passar-ho bé, fer amics i treure energia... ◗ Convivència cristiana TEXT ELISABET MONTAMAT - CRISTINA SANTOS (2n C ESO) l passat dijous 18 de març el curs de 2n d’ESO va anar de Convivència Cristiana al centre Mar tí Codolar. Va ser una jornada que ens va ajudar a pensar la nostra fe, a expressar dubtes i alguns conflictes que potser «molts de nosaltres adolescents» tenim en aquesta edat. E En David, el capellà que ens va acompanyar ens va proposar fer una pregària i després, en grups, qüestions de temes que ens preocupen o que volien alguna «resposta». Tot i que sabem que no hi ha resposta per a tot i que moltes coses les respon la vida. Vàrem debatre i posar en comú i va ser molt par ticipatiu. El portantveu de cada un dels set grups exposava la pregunta i un altre grup la responia. Ens va ajudar a respectar el torn de paraula i les opinions dels altres tot i que hi hagi un ventall gran d’aquestes. En aquesta profitosa sortida hem reforçat la nostra «consciència» i almenys ens hem aturat a pensar que tant ens costa i tant ens cal. Potser hem tornat més segurs en algunes coses i alguns principis. ◗ 26 AMPAEXPRES ALUMNES | AMPAEXPRES Visita a la Coca-Cola TEXTO ANA NESPEREIRA (2. o B ESO) a excursión que hicimos los de 2.o de ESO a la fábrica de embotellamiento de Coca-Cola, estuvo muy bien. Este año, además, hemos participado en el Certamen de Narración que desde Coca-Cola se promueve. L Fuimos en unos autobuses muy amplios, que nos llevaron a la fábrica. Una fábrica muy grande, en la que al entrar, además de pasar un riguroso control de acceso ¡por seguridad, claro!, había un parking, lleno de camiones con muchas botellas de Coca-Cola. Nos recibieron muy bien y las dos personas que nos acompañaron nos explicaron todo muy «sonrientes» y fueron muy agradables. Después nos llevaron al interior, pero antes de enseñárnosla, nos pusieron un video sobre todo lo que tenía que ver con la fábrica y «Coca-Cola Company». Si queríamos una bolsa de Coca-Cola con «obsequios dentro», teníamos que responder a unas preguntas que nos hicieron sobre el video. A continuación, nos dieron un tiempo para desayunar y beber una de las bebidas que embotellan en la fábrica. Luego nos llevaron al interior de la fábrica, que tenía unas grandes televisiones, donde se veía el funcionamiento de las máquinas. Sorprendía ver tantísimas máquinas y tan poco personal. Claro, las máquinas han substituido el trabajo de las personas aunque siempre hay algunos controlando que las máquinas funcionen. Por último, a la salida nos dieron unos regalos y volvimos al colegio en los tan cómodos autocares. ¡Fue genial! ◗ AMPAEXPRES 27 AMPAEXPRES | ALUMNES Diari de l’esquiada de 2n d’ESO 2010 om ja fa bastants anys, els alumnes de 2n ESO vam anar d’esquiada del 8 a l’11 de febrer. Com diuen, «a quien madruga Dios le ayuda», el dilluns a les 7 del matí, ens vam reunir tots amb les maletes, casc i tot el que necessitàvem pels quatre dies. C Els dos autocars ja ens esperaven i quan no faltava ningú (estàvem tots), vam pujar a l’autocar en el que aniríem tots el dies i, mirant que no es «quedés» ningú i amb les mares, pares, avis i tota mena de familiars dient-nos adéu, vam marxar cap a la Cerdanya. Després de dues hores, per fi vam arribar al càmping. Era una casa gran, amb el menjador, una sala amb sofàs i lloguer dels esquís. Els bungalows, molt acollidors, de dues habitacions (una amb tres llits, l’altra amb el llit de matrimoni), bany i sala principal. El primer dia d’esquí va fer bon temps. Vam fer els grups, cadascun amb un monitor i vàrem començar a esquiar. Vam estar unes tres hores esquiant. A les 14 h, entrepà, suc, poma i a esquiar lliurement. Després d’aguantar cinc hores les botes d’esquí, vàrem pujar a l’autocar i a fer l’activitat. Un grup va anar a la bolera, on vam prendre una bona Coca- 28 AMPAEXPRES ALUMNES | AMPAEXPRES Cola i a jugar a bolos. Fins i tot els professors i els monitors van jugar. L’altre grup van anar a fer al mateix càmping rocòdrom, tirolina (que feia una mica d’impressió) i llit elàstic. De nit, vam sopar i vam anar a jugar a pingpong a la sala de jocs i després al llit (després de veure «El Internado»). El segon dia, ui quin temps! Feia un fred que pelava, a dalt de tot no veies a més de tres metres i amb la neu congelada era impossible d’esquiar. La compensació va ser el dinar. Quines bones salsitxes! A la tarda ens vam canviar les activitats i després, sopar, pingpong (un altre cop) i al llit (aquest cop tocava veure «Los Protegidos»). Tercer dia. Fa sol i la situació ha millorat. El de sempre, botes, casc, esquís i tota la pesca i a esquiar. Feia un bon dia d’esquí, però costava esquiar la neu verge! Un altre cop vàrem dinar entrepans i més esquí. A la tarda, a Puigcerdà a omplir-nos de crêpes, llaminadures, gofres i xocolata en general. Ens vam pelar de fred. I a la nit, discoteca! Vam ballar els últims èxits musicals i després a dormir. Quart i últim dia. Esmorzem, agafem tot i... ep! No anem a esquiar, ja que a les pistes feia -20 graus! i estaven tancades (les nos- tres mares que seguien el temps per la TV estaven neguitoses). Solució: el gel. Vam anar a Puigcerdà i vam estar dues hores patinant. Vam acabar baldats i ens van portar a dinar al Pans & Company. Què bé que vam dinar! Després ens van fer tornar caminant fins al càmping. I una horeta després ens pujàvem a l’autocar cap a Barcelona. Dues horetes de viatge i només arribar, el de sempre, petó per aquí, abraçada per allà, i així vint vegades. En general: monitors genial, menjar boníssim, bungalows acollidors i una esquiada genial! ◗ AMPAEXPRES 29 AMPAEXPRES | ALUMNES CosmoCaixa TEXT TONA SARRIÓ - SANDRA ALBERT (2n C ESO) ’antic Museu de la Ciència de Barcelona fou traslladat fa uns anys al recinte del c/ Isaac Newton i es va anomenar COSMOCAIXA. L Allà van anar els alumnes de 2n ESO, el dia 3 de març, en un «núvol de pluja», de forma que només vam poder estar a dins de l’edifici sense poder gaudir dels jardins. Aquest museu té la màgia de la interactivitat: tot es pot tocar, tot fa algun moviment i et deixa sorprès. Nosaltres ens vam dirigir en grups de 3, 4, 5 companys a diferents llocs per anar responent una sèrie de preguntes sobre allò que anàvem visitant. Vam provar la «lupa», el bloc de gel... tot ho tocàvem i ens deixava una sorpresa diferent. És un edifici que sorprèn i és molt atractiu. Vam baixar per l’escala de l’arbre i després de donar voltes i voltes com si fos una serp vam arribar a la sala de la matèria, al bosc inundat, al mur geològic i a la zona de la màgia. Després de dinar vam fer un recorregut per una zona on hi havia diferents il·lusions òptiques que havíem d’explicar a l’exercici i també el seu funcionament. Quan plovia «una mica menys» van decidir tornar a l’escola després d’una sortida força interessant. ◗ 30 AMPAEXPRES ALUMNES | AMPAEXPRES Ex alumnas en el mundo TEXTO ANNA BRUFAU (Promoción 2003) - PARÍS i nombre es Anna Brufau, y estudié desde par vulitos hasta 2.o de Bachillerato en el colegio (Promoción 2003). Recuerdo mi estancia allí como los mejores momentos de mi vida, una cantidad de buenos recuerdos y unas grandes amistades que aún hoy en día perduran. M Al acabar el colegio empecé la universidad, y cada vez tenía más ganas de empezar a viajar y conocer lugares en el mundo. En el último año de universidad tuve la gran suerte de poder irme de intercambio a Nueva Zelanda, con lo que incrementé aún más las ganas de viajar y trabajar en el extranjero. A la vuelta de mi intercambio entré en una empresa auditora. Antes de finalizar el primer año, la misma empresa me planteó la idea de realizar un intercambio en una ciudad europea, rápidamente se me pasaron por la cabeza las grandes ciudades. Por suerte, París, era una de las opciones. París, es una ciudad que a cualquier persona le llamaría la atención, cosmopolita y con un sinfín de cosas para hacer, además, el hecho de poder mejorar otro idioma, la convertía en una opción mucho más tentadora. Barcelona, es mi ciudad preferida para vivir, pero sentía la necesidad de moverme, cono- cer gente nueva, culturas… Y decidí embarcarme en esta nueva experiencia. París, aun siendo una ciudad europea tiene aspectos muy diferentes a la cultura española, con lo que hace que vivir en París sea una experiencia enriquecedora tanto a nivel personal como profesional. Desde siempre, en lo personal, he querido vivir en otra ciudad fuera del territorio español, para ganar autonomía, conocimiento, conocer otra lengua y hacer nuevas amistades. Yo creo que esos aspectos y el sentimiento de descubrir cosas nuevas cada día es el que más me gusta de mi estancia en París. De París me quedo con su carisma y el movimiento continuo de personas. Aunque sobre todo, me quedaría con la buena experiencia que estoy viviendo que repercutirá, sin duda, favorablemente en mi vida profesional y personal. Para finalizar, me permito animaros a querer vivir experiencias internacionales, Barcelona y todo lo que conlleva siempre está presente en la vida de todos los que vivimos en el extranjero, pero lo que puede aportar una experiencia internacional a vuestras vidas es inexplicable. Si a mí me volvieran a plantear la oportunidad, diría que sí sin ningún género de duda. ◗ AMPAEXPRES 31