DSCV 154/VIII de fecha 19.12.2014

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Número 154
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2014
Sessió plenària
realitzada el dia 19 de desembre de 2014
(Quarta i darrera reunió)
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Alejandro Font de Mora Turón
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 4 minuts)
Proposta de proposició de llei del servei públic de Radiotelevisió Valenciana, presentada per la Comissió
Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (RE número 80.730, BOC número 283). Criteri del
Consell (RE número 100.040, BOC número 290) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Intervenció del secretari primer de Les Corts, senyor Antonio Ángel Clemente Olivert, per a la lectura de la
memòria de la comissió promotora.
Intervenció del secretari primer de Les Corts, senyor Antonio Ángel Clemente Olivert, per a la lectura del criteri del Consell.
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Enric Xavier
Morera Català (GP Compromís), senyor Josep Lluís Moreno Escrivà (GP Socialista) i senyor Jorge Bellver
Casaña (GP Popular).
Votació: s’aprova per unanimitat.
pàgina 6.875
Número 154
19.12.2014
Pàgina 6.874
Projecte de llei, de La Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions (RE número 99.121, BOC número 288). Esmenes a la totalitat presentades pel Grup Parlamentari Socialista, pel Grup
Parlamentari Compromís i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE números 104.677, 104.682 i 104.712) . .
pàgina 6.883
Intervenció del conseller d’Hisenda i Administració Pública, senyor Juan Carlos Moragues Ferrer, per a presentar el projecte de llei.
Intervencions del diputat senyor Francisco Toledo Lobo (GP Socialista), de la diputada senyora Mireia Mollà
Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida) i senyo Ricardo Costa
Climent (GP Popular).
Votació de l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Socialista: es rebutja per 41 vots a favor i 48 en contra.
Votació de l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Compromís: es rebutja per 41 vots a favor i 48 en contra.
Votació de l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida: es rebutja per 41 vots a
favor i 48 en contra.
Minut de silenci contra la violència de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
pàgina 6.895
Dictamen de la Comissió d’estudi sobre la possibilitat d’una reforma àmplia de l’Estatut d’autonomia de
la Comunitat Valenciana per a adequar-lo a les necessitats actuals (BOC número 293) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
pàgina 6.895
Intervenció del diputat senyor Alfredo Cesáreo Castelló Sáez (GP Popular) per a presentar el dictamen de la comissió
Intervencions dels diputats senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida), senyor Enric Xavier Morera Català
(GP Compromís), senyor Antonio Torres Salvador (GP Socialista) i senyor Jorge Bellver Casaña (GP Popular).
Votació: s’aprova per 48 vots a favor i 35 en contra.
(S’alça la sessió a les 13 hores i 28 minuts)
Relació de diputats i diputades assistents a la sessió
Número 154
19.12.2014
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 19 de desembre de 2014. Comença la sessió a les 10 hores i 4 minuts.
Presideix el president de les Corts Valencianes, senyor
Alejandro Font de Mora Turón. Sessió plenària número
88. Quarta i darrera reunió.
Proposta de proposició de llei del servei públic de
Radiotelevisió Valenciana, presentada per la Comissió
Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular
(RE número 80.730, BOC número 283). Criteri del
Consell (RE número 100.040, BOC número 290)
El senyor president:
Quint punt de l’ordre del dia: presa en consideració
de la Proposta de proposició de Llei del servei públic de
Radiotelevisió Valenciana, presentada per la Comissió
Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular.
En primer lloc, i d’acord amb l’article 19 i l’article 5.1.b
de la Llei 5/1993 –senyories, pregue silenci–, de la Llei
5/1993, de 27 de desembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular a la Comunitat Valenciana, el secretari primer
farà lectura de la memòria de la comissió promotora.
El senyor secretari primer té la paraula.
El senyor secretari primer:
Moltes gràcies, senyor president.
Iniciativa legislativa popular, Proposició de llei del servei
públic de Radiotelevisió Valenciana, memòria:
1. Necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià: a) la
difusió del valencià; b) vertebració de la societat valenciana;
c) informació veraç, de proximitat i en valencià; d) impulsora
del sector valencià audiovisual; e) la nostra cultura al món:
guardians del patrimoni audiovisual; f) difusió del valencià i
de la nostra cultura a la nova societat de la informació. 2. Els
plantejaments de la llei. 3. Conclusions.
1. Necessitat d’una ràdio i una televisió públiques en
valencià.
Els valencians necessitem uns mitjans de comunicació
que difonguen la nostra llengua, ens informen, promoguen
els nostres costums i la nostra idiosincràsia com a poble,
però també volem tenir una indústria potent en aquest sector.
A més a més, els qui signem i promovem aquesta iniciativa
reclamem el nostre dret, i el dret de les generacions futures,
a la conservació del patrimoni audiovisual valencià.
Els ciutadans i les ciutadanes valencians que promovem
aquesta iniciativa, el comité d’empresa de Radiotelevisió
Valenciana i les entitats que li donen suport, considerem
oportú que Les Corts tornen a dotar el poble valencià d’un
servei públic que done suport al dret dels valencians a rebre
i difondre informacions i idees en la nostra llengua.
Demanem a les Corts que donen efectivitat a aquest dret
mitjançant la creació d’una ràdio i una televisió públiques que
difonguen la nostra llengua, ens ajuden a vertebrar-nos com
a societat, informen veraçment en valencià, creen un potent
sector audiovisual, conserven el patrimoni audiovisual dels
valencians i lideren l’ús del valencià en les noves tecnologies.
La difusió del valencià. Els valencians som l’única comunitat autònoma de l’estat espanyol que, tenint llengua pròpia,
no té un servei públic de ràdio i televisió en la seua llengua.
Els serveis públics satisfan objectius d’interés general,
necessitats fonamentals i estratègiques per a la ciutadania que
no són rendibles d’acord amb una lògica de mercat però que
sí ho són –i molt– des del punt de vista de la dignitat humana,
l’interés social, la democràcia i el desenvolupament cultural.
Pàgina 6.875
La comunicació és un d’aquests àmbits estratègics, no
debades, fins i tot, la mateixa Declaració universal del drets
humans així ho reconeix. Igual com l’educació o la sanitat,
la comunicació és un espai fonamental per al benestar de
les persones i, sobretot, clau per tal de poder exercir com a
veritables ciutadans d’un país democràtic.
En aquest sentit, els mitjans audiovisuals esdevenen una
eina bàsica –segurament la més important– per fer realitat
l’accés de les persones a la comunicació i a la informació.
Per això, aquesta possibilitat d’accedir als coneixements no
pot quedar solament en mans d’actors moguts per l’interés
econòmic privat, l’administració pública ha d’assumir les
seues responsabilitats i blindar àmbits de comunicació al
marge de la lògica de mercat.
És necessari que tota eixa informació i entreteniment
es comunique en la llengua dels valencians. Actualment,
en l’oferta de televisió i ràdio, no hi trobem cap mitjà que
s’expressa íntegrament en valencià i que done uns continguts
amb qualitat. Això provoca una clara discriminació del poble
valencià respecte dels altres ciutadans de l’estat espanyol i
situa la llengua en un estat de feblesa.
Vertebració de la societat valenciana. L’existència d’una
ràdio i una televisió públiques són vitals per a establir lligams i difondre coneixements de la diversitat dels valencians, vertebren el nostre poble, promouen la nostra llengua i,
a més a més, amb les noves tecnologies ens projecten al món.
Amb l’absència d’una radiotelevisió pública en valencià no
tenim cap mitjà que s’ocupe de la nostra idiosincràsia.
Sense mitjans de comunicació públics i de proximitat no
disposarem mai d’un imaginari col·lectiu propi fidel a allò
que realment som, ja que quedarà en mans dels operadors
privats i aliens al nostre fet diferencial. El funcionament del
mercat afavorix sempre les cultures més fortes, i les minoritàries, com ara la nostra, necessiten una protecció en el
camp de la comunicació que no es pot fer si no es disposa de
referents potents de titularitat pública.
Els mitjans públics han de pensar-se i fer-se per als ciutadans i no per als consumidors i, en aquest sentit, han de ser
expressió de la nostra realitat com a poble i d’una manera
particular de mirar al món amb les nostres pròpies claus. Un
poble que deixa els mitjans en mans del mercat és un poble
orfe, hipotecat, que mai no podrà dirigir el seu futur.
Informació veraç, de proximitat i en valencià. Els valencians tenim una gran carència en l’actualitat: no rebem la
informació en la nostra llengua.
No descobrim res de nou si afirmem que els mitjans
audiovisuals són el major i més potent instrument de masses
per a enfortir i, al mateix temps, posicionar la nostra llengua i la nostra cultura en el món. Són l’eina més important
que podrem tenir per cohesionar social i culturalment la
Comunitat Valenciana, així com també l’única via perquè el
ciutadà puga disposar d’informació de proximitat no condicionada per interessos privats.
La ràdio i televisió valenciana de titularitat pública no
han de tenir un rol subsidiari ni una actitud acomplexada
respecte dels operadors privats, justament al contrari. Els
mitjans públics han d’assumir un paper protagonista i una
penetració social important per tal de poder complir els
objectius del mateix servei públic i ser d’utilitat social. Eixe
ha de ser el nord de la seua activitat. Les programacions han
de ser generalistes però capaces de compaginar la qualitat
dels formats amb un bon seguiment per part de l’audiència.
La pluralitat i la diversitat són elements imprescindibles
per al funcionament d’una democràcia i en els mitjans audiovisuals aquests principis han de fer-se realitat. Un repte pendent és avançar en reformes legals encaminades a garantir de
forma efectiva aquesta obligatòria pluralitat. Només a partir
d’una oferta plural, protagonitzada per la mateixa ciutadania,
Número 154
19.12.2014
es pot arribar a la diversitat que ha de caracteritzar obligatòriament un règim democràtic.
Una ràdio i una televisió públiques han de ser palanques
de modernització, espills de la diversitat social, de la diversitat política, així com també de la possibilitat de qüestionar
els valors dominants per assegurar l’adaptació a les transformacions socials que mai deixen de produir-se.
Els mitjans de comunicació són el terreny en el qual es
juga la política democràtica, i si els mitjans no són representatius de la pluralitat social el joc polític està manipulat.
Davant d’aquesta situació, els poders públics no poden
romandre inactius.
Els continguts dels mitjans públics s’han de caracteritzar
per un tractament informatiu independent i plural, per no
fugir dels temes complexos i per una aposta de creativitat
i innovació. Fomentar la participació i el pensament crític,
així com també l’equilibri territorial i defensar els valors
democràtics són unes altres responsabilitats indefugibles de
la ràdio i televisió públiques.
Impulsora del sector audiovisual valencià. La creació d’una
ràdio i una televisió públiques no afecta només el tarannà social d’un poble sinó també el seu teixit laboral i econòmic. Una
radiotelevisió pública ben estructurada ha de convertir-se en
el motor d’un sector audiovisual potent que genere llocs de
treball i cree una indústria sanejada al seu voltant.
La diversitat en els mitjans de comunicació es procura
des d’un doble vessant: d’una banda, facilitant la constant
ampliació dels canals existents i, d’una altra, amb la intervenció pública i la regulació del mercat. Aquest segon és
imprescindible i, si no és dóna, la diversitat és falsa, és una
diversitat en mans dels poderosos. El mercat no atén les
diferents necessitats culturals i informatives del conjunt de
grups socials, per tant és necessari introduir mecanismes de
compensació i equilibri.
Les telecomunicacions són infraestructures d’interés
estratègic. En un altre temps, eren les limitacions tècniques
les que justificaven la intervenció dels poders públics en el
terreny dels mitjans audiovisuals; ara no, ara l’univers de la
comunicació audiovisual és immens i, per tant, allò que realment dóna sentit al servei públic en aquest camp són qüestions de tipus social i polític, com ara la necessitat de fomentar
la cohesió social, col·laborar en la formació permanent de
les persones, defensar la diversitat cultural i el respecte a les
minories, garantir una informació lliure, veraç i independent,
facilitar l’accés ciutadà a productes de qualitat i innovadors o
generar espais de debat plural.
La responsabilitat de la iniciativa pública rau a posar els
mitjans públics al servei del desenvolupament democràtic i
del benestar social que no pot garantir-se des del mercat, ser el
contrapés plural dels processos de concentració controlats pels
grans poders econòmics, facilitar la participació ciutadana i
garantir la igualtat en l’accés als serveis i béns de la cultura.
La nostra cultura al món: guardians del patrimoni audiovisual. L’extinta Radiotelevisió Valenciana ens va deixar
un patrimoni audiovisual de més de vint-i-quatre anys de
treball; en ell hi ha part de la nostra història i de la nostra
forma de ser. És vital el correcte manteniment d’un material
que necessita un tractament diferent i que corre el perill de
deteriorament si no es realitza mitjançant professionals especialitzats. El departament de documentació d’una radiotelevisió pública és un patrimoni col·lectiu del poble valencià.
L’herència, el llegat de Radiotelevisió Valenciana s’ha de
mantenir viu i en condicions de conservació que permeten
consultar-lo i utilitzar-lo en una nova ràdio i televisió públiques i en valencià.
Difusió del valencià i la nostra cultura en la nova societat
de la informació. Ara som davant d’un respecte i no podem
perdre l’oportunitat que ens oferix el desenvolupament ver-
Pàgina 6.876
tiginós de les noves tecnologies. L’administració pública ha
d’actuar de motor de la creació d’infraestructures que permeten l’ús eficient de les noves tecnologies, no podem quedar al
marge de la societat de la informació. Els mitjans públics han
de ser l’impuls bàsic en aquest procés de modernització que
ha revolucionat –i ho farà més encara– la forma de comunicar-se entre les persones. L’era digital comporta oportunitats
i riscos; oportunitats de multiplicar la forma d’accedir a la
informació però també riscos de concentració i desequilibri.
En aquests temps d’allau de dades i sobreinformació, els
operadors públics també tenen un paper que no farà ningú
més: ser capaços de guiar el ciutadà entre l’immens volum
d’informació cap a allò que puga ser del seu interés i li puga
ser socialment i culturalment útil.
La ràdio i televisió pública han de complir un paper de
lideratge en la societat de la informació, encara que la capacitat de produir i distribuir continguts estiga a l’abast de més
actors que mai.
En aquest sentit, calen reformes normatives que adeqüen
les lleis als canvis que s’han anat produint en la realitat
audiovisual, calen noves formes de definició de continguts,
noves formes de finançament estable, noves formes de
control, nous mecanismes de participació i noves maneres
d’encaixar els mitjans públics amb la indústria audiovisual
valenciana que, per força, ha de créixer i reforçar-se.
Vivim un moment transcendental, passem una etapa complexa de crisi perquè el que coneixíem ja no servix, i ningú
no sap què resultarà de tots els canvis que, com en una tempesta perfecta, cauen dia darrere dia sobre nosaltres. Res està
definit, tot és obert. És el moment de ser atrevits i valents.
Les novetats tecnològiques ens faciliten aprofundir en la
democràcia comunicativa i donen peu a una participació
ciutadana que mai no ens haguérem pogut imaginar, i ho hem
d’aprofitar. Els mercats són conscients i s’hi dediquen a fons,
els poders públics no poden restar-ne al marge, les persones
no es poden quedar fora del que passa ni assumir el simple
paper d’espectadors. Cal aprendre del passat, no repetir els
errors. El futur és a les nostres mans i s’ha d’escriure.
Els plantejaments de la llei. Davant la complexa situació
esmentada i les necessitats socials, culturals i lingüístiques
exposades, el comité d’empresa de Radiotelevisió Valenciana,
les entitats i organitzacions impulsores d’aquesta iniciativa
legislativa popular, junt amb els ciutadans que amb la seua
signatura han fet palés el seu suport presenten la Proposició
de llei del servei públic de Radiotelevisió Valenciana, redactada segons el text que s’adjunta per tal de ser presentada pel
procediment d’iniciativa legislativa popular.
Amb questa llei és pretén conscienciar el poble valencià de la gran pèrdua que ha significat el tancament de
Radiotelevisió Valenciana per a la nostra cultura i la nostra llengua, i posar especialment relleu en la necessitat de
conservar i protegir els arxius audiovisuals d’aquesta casa
com a patrimoni cultural del nostre poble; posar de manifest la necessitat que existisca una ràdio i televisió pública
en valencià, plural i de qualitat, gestionada com a servei
públic, ja que aquesta és l’única fórmula per a garantir els
continguts i les funcions socials i democràtiques que els mitjans de comunicació privats no assumixen per la seua falta
de rendibilitat econòmica; reclamar als poders públics que
donen contingut al dret dels valencians a rebre i difondre la
informació i idees de la seua llengua, tot seguint els criteris
i indicacions establits en aquesta proposició; recordar als
poders públics l’existència prèvia d’un patrimoni material,
però sobretot humà, altament qualificat, que pot servir com
a base sòlida per a l’impuls del nou servei públic, així com
recordar l’existència i la interdependència del sector audiovisual i tecnològic valencià amb un nombre de llocs de
treball considerable.
Número 154
19.12.2014
L’articulat de la llei es dividix en tres títols amb el següent
contingut:
El títol I se centra en establir l’objecte de la llei i els drets
dels valencians en els quals es fonamenta per tal d’exigir als
poders públics valencians la seua actuació.
El títol II, per una altra banda, se centra en desenvolupar
el contingut del servei públic de ràdio i televisió valenciana
amb les seues característiques i les funcions que ha de complir aquest servei per donar resposta a les necessitats de la
societat valenciana i, concretament, a les exigències de qui
els presenta aquesta iniciativa legislativa popular.
Finalment, el títol III establix les obligacions que adquirix el Consell per fer efectiva aquesta llei, concretament se
li dóna un termini de sis mesos per a presentar un projecte
de llei que done contingut als drets que conté la present proposició, projecte de llei en el qual s’hauran d’implicar totes
aquelles persones dels sectors vinculats a la nova societat de
la informació.
A més a més, la present iniciativa legislativa popular
atribuïx una sèrie de funcions a les Corts Valencianes, entre
les quals s’inclou la redacció d’una proposició de llei amb la
mateixa finalitat en cas que el Consell no n’haguera presentat
cap dins del termini.
Conclusions. Per les raons fins ara exposades, els valencians i les valencianes, conscients de la necessitat de garantir
la continuïtat de la llengua, la cultura i la història, i per tal de
tenir un espai públic democràtic i plural, presentem la proposició de llei que s’acompanya. Aquesta proposició de llei és
una crida al seny i a les conseqüències socials en un tema de
tots i de totes que exigix mostrar la nostra determinació que
una decisió política, però sobretot econòmica, no pot tancar i
fondre en negre tants anys de treball i d’evolució.
Que una majoria parlamentària no pot deixar sense veu al
seu poble, ni privar-lo del dret a rebre tot tipus d’informació
en la seua llengua, ni del dret a veure als seus televisors i
sentir a les ràdios les representacions de la seua identitat com
a poble, de la seua idiosincràsia.
No és admissible l’actuació dels nostres governants que,
donant l’esquena al seu poble, han decidit privar-lo dels seus
drets i deixar-lo com únic territori de l’estat espanyol amb
una llengua diferent al castellà que no té mitjans de comunicació que els representen i l’informen. No és admissible la
doble moral de voler defensar el valencià i per darrere privar
la societat valenciana d’un dels mitjans de difusió de la llengua i la cultura que millor arriba als ciutadans.
Són molts els que així ho pensem, i per això esperem que
Les Corts aproven i doten de contingut aquesta iniciativa
legislativa popular per tal de donar resposta a les demandes
del poble valencià.
El senyor president:
Gràcies, senyor secretari.
A continuació, i d’acord amb l’article 125.5 del Reglament
de Les Corts, es llegirà el criteri del Consell. Té la paraula el
senyor secretari primer.
El senyor secretari primer:
José Ciscar Bolufer, conseller de Presidència i Agricultura,
Pesca, Alimentació i Aigua, i secretari del Consell, certifique
que el Consell, en la reunió del 14 de novembre de 2014 va
adoptar l’acord següent:
«La comissió promotora de la iniciativa legislativa popular constituïda per mitjà d’escriptura pública, atorgada davant
del notari en data 27 de gener de 2014, va presentar davant
de Les Corts la proposta del text articulat de la Proposició de
llei del servei públic de Radiotelevisió Valenciana, acompa-
Pàgina 6.877
nyada d’una exposició de motius i de la memòria requerida
per l’article 5 de la Llei 5/1933, del 27 de desembre, de La
Generalitat, reguladora de la iniciativa legislativa popular de
la Comunitat Valenciana.
»La Mesa de Les Corts, en la reunió del dia 28 d’octubre
de 2014, vist el certificat elevat per la Junta Electoral de la
Comunitat Valenciana, que acredita que ha superat el requisit
mínim de les 50.000 firmes vàlides, va ordenar la publicació
de la proposició de llei en el Butlletí Oficial de Les Corts.
»La referida proposició consta de set articles, agrupats en
tres títols, una disposició addicional, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.
»L’article primer concreta l’objecte de la llei, i els articles 2 i 3 es referixen respectivament al dret a l’ús i foment
del valencià, i al foment del patrimoni cultural i ambiental
valencià.
»Per la seua banda, l’article 4 arreplega l’obligació per
La Generalitat de crear i mantindre un servei públic de ràdio
i televisió. L’article sext establix que el Consell presentarà
en el termini de sis mesos un projecte de llei que done contingut als drets col·lectius referits a la proposició de llei i
que s’ajusta als principis i objectius. L’article 7 disposa que,
transcorregut l’anterior termini sense que el Consell presente
el projecte de llei, seran Les Corts les que escometran la
redacció d’una proposició de llei amb la mateixa finalitat.
»Una vegada revisat el contingut de la proposició de
llei, el Consell vol manifestar en primer lloc el seu profund
respecte a l’exercici de la iniciativa legislativa popular, que
permet la participació del titular de la sobirania en la tasca
d’elaboració de les normes. No obstant això, les circumstàncies que van portar a prendre la decisió del tancament
de Radiotelevisió Valenciana, SAU, fa un any, en defensa
dels interessos generals, continuen sent les mateixes. Està
en curs el procés de liquidació de l’extinta entitat pública de
Radiotelevisió Valenciana i de la mercantil Radiotelevisió
Valenciana, SAU, que es va constituir seguint els criteris marcats per la Llei 3/2012, del 20 de juliol, de La Generalitat, i
en estos moments inclús compartint bona part dels arguments
que s’arrepleguen en la memòria de la iniciativa i en l’exposició de motius del text articulat, no cal exigir més impostos als
ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Valenciana amb què
poder finançar una nova televisió pública.
»Sense perjuí de l’anterior, i ja que es tracta d’una iniciativa legislativa popular, avalada per un conjunt ampli de
ciutadans i ciutadanes, el Consell considera convenient que
la proposta normativa es tramite i debata en Les Corts.
»Per això, i a proposta del president de La Generalitat, el
Consell acorda manifestar a Les Corts la seua conformitat
a la tramitació de la Proposició de llei del servei públic de
Radiotelevisió Valenciana.
»Perquè conste i tinga l’efecte corresponent, expedixc la
present certificació a València, 14 de novembre de 2014.»
El senyor president:
Gràcies, senyor secretari.
Per acord dels quatre grups parlamentaris, hi haurà una
intervenció per a fixar la posició de cadascú per un temps de
set minuts i posteriorment, si escau, rèpliques de tres minuts.
En primer lloc, té la paraula en representació del Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida, l’il·lustre diputat Ignacio
Blanco.
El senyor Blanco Giner:
«No teniu vergonya! No teniu vergonya! No teniu vergonya!» Eixe va ser el crit –recorden, senyories?– que va
rebotar per les parets d’este hemicicle, que va omplir-lo d’in-
Número 154
19.12.2014
dignació, i també de dignitat, quan vostés premeren el botó
per a tancar Radiotelevisió Valenciana, després d’una decisió personal, injusta, antieconòmica i autoritària del senyor
Fabra, que hui no ens acompanya. Ell continua sense tenir
vergonya. Vostés no escoltaren la ciutadania, que es va manifestar als carrers de les principals ciutats del país. Vostés no
escoltaren les organitzacions de tot tipus, les institucions de
la Generalitat valenciana. Vostés representaren aquell dia el
pitjor de la nostra societat.
Un any després, alguns dels mateixos convidats que
començaren amb aquell crit ens acompanyen representant
el millor de la societat valenciana, representant l’esforç de
vora noranta mil persones, l’esforç d’entitats cíviques, d’universitats, de persones i de personalitats que han posat el seu
prestigi per la causa dels treballadors i les treballadores de
Radiotelevisió Valenciana que s’han mobilitzat en defensa
dels nostres drets, dels drets de tota la ciutadania.
Senyories del PP, vostés van fondre a negre les nostres
pantalles. Negre és el seu futur.
Però s’obri un raig d’esperança, de fer de la necessitat,
oportunitat. Perquè necessitem fer efectiu el dret a la llibertat
d’expressió que consagra l’article 20 de la Constitució espanyola, i que va estar vulnerat durant vint anys de censura i
manipulació informativa per vostés.
El dret d’informació, que en estos moments no tenim
al País Valencià. Hi ha una apagada informativa terrible
sobre el que ens passa als valencians i a les valencianes. El
pluralisme polític i social que diu l’article 9 de la mateixa
Constitució, i que un règim de partit únic, que s’ha comportat almenys com si fóra un règim de partit únic també ha estat
vulnerat constantment.
El dret a conéixer i a usar el valencià, la nostra llengua
pròpia. Ho diu la Constitució, ho diu l’article 6 de l’Estatut
d’autonomia. I ara per ara som l’única comunitat autònoma
de l’estat amb llengua pròpia i sense mitjans de comunicació
públics.
L’ILP és un primer pas per a recuperar eixos drets, però
nosaltres, estes Corts, també hem de fer la nostra tasca.
Evidentment no podrà retornar-nos els nostres drets aquell
que ens els ha furtat. No podrà ser un Consell hui absent.
On estan? On estan els consellers? On està el president de la
Generalitat valenciana?
Qui podrà retornar-nos els nostres drets efectivament
serà una nova majoria, una nova majoria d’estes Corts, una
majoria democràtica, una majoria plural, una majoria decent,
senyories. Una majoria que crega en l’autogovern i en la
identitat del poble valencià. Una majoria que crega en la
nostra cultura i en la nostra llengua. Una majoria que done
llum a un govern decent, compromés amb el seu poble.
El senyor Fabra...
El senyor president:
Señor Castelló, le ruego, le ruego señor Castelló respete
la intervención del diputado.
Señor Castelló, le llamo al orden por primera vez.
Continue, senyor diputat.
Pàgina 6.878
projecte de llei, per a tindre una norma que empare l’efectivitat dels nostres drets, que promoga la posada en marxa d’uns
nous mitjans de comunicació públics, que han de ser plurals,
en valencià i de qualitat.
Ja ho vaig dir quan va comparéixer el representant de
la comissió promotora. Hi ha pressa, molta pressa, perquè
cada dia que passa continuem sense mitjans de comunicació
públics en la nostra llengua. I cada dia que passa el cost de
la reobertura en termes econòmics i també logístics pot ser
superior. I per tant, no pergam el temps. Fem la nostra tasca.
La ciutadania ens ha reptat. La ciutadania ens porta ací la
nostra obligació, el nostre deure. Com als seus representants,
hem de complir-ho.
Senyories del Partit Popular, hui sembla que vostés van
a votar a favor. Han recuperat una miqueta la vergonya, no
així el senyor Fabra i els consellers, no els més de cinquanta
diputats que van prémer el botó fa un any, però sí els quaranta i escaig que estan ací. Vull pensar que han recuperat
una miqueta la vergonya. No la perguen definitivament, no
la tornen a perdre quan es debata en estes Corts aquesta proposició de llei que és de la societat, de la societat valenciana
que s’ha mobilitzat en defensa dels seus drets. Fem possible
tots i totes retornar-li al poble, al poble valencià, allò que és
del poble, allò que vostés, ara fa un any, en un dia d’infaust
record, li van furtar. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Blanco.
En representació del Grup Parlamentari Compromís,
el senyor il·lustre diputat Enric Morera té la paraula. Per
favor, senyories, senyor Blanco, retorne per favor al seu
escó. Retorne al seu escó, senyor Blanco, per favor. A vore
si podem tindre un desenrotllament de la sessió d’acord amb
els usos parlamentaris habituals.
Senyor Morera, té vosté la paraula.
El senyor Morera Català:
Molt bé. Moltes gràcies, senyor president.
Primer que res, des del Grup Parlamentari Compromís
volem congratular-nos que tenim una gran societat civil.
Tenim una societat civil madura, important, que hui tenim
una representació de la societat civil, l’autèntica, ací, a casa
nostra, que ha estat capaç de reunir més de noranta mil signatures per a recuperar un servei públic de qualitat. Moltes
gràcies pel seu treball (aplaudiments), per esta ILP que mos
fa hui reunir-mos ací.
El senyor president:
Pregue als invitats que prenguen seient, i recorden que
no se pot fer cap manifestació de cap tipus en la tribuna.
(Remors) Senyories, senyories, senyories... I a l’intervinent
li pregue que es dirigixca a la cambra. Anem a fer complir
el reglament per tots els costats, senyories, per tots els costats, mentres esta presidència l’ocupe un servidor. Continue,
senyoria.
El senyor Blanco Giner:
El senyor Morera Català:
El senyor Fabra no té legitimitat. És més, no té ni autoritat dins del seu partit. Com va a tindre-la en la presidència
de la Generalitat valenciana? Però estes Corts sí poden fer
alguna cosa per a recuperar eixos drets. Poden votar esta ILP.
Hui i el proper dia que torne a ser debatuda en estes Corts.
Aprovar-la íntegrament perquè en sis mesos el Consell, el
nou Consell decent, compromés amb el poble, que crega en
l’autogovern, en la llengua i en la cultura, presente un nou
Senyor president, crec que tots estem orgullosos i orgulloses de tindre una societat civil potent que ha estat capaç de
reunir 90.000 signatures, 90.000 voluntats per a recuperar un
servei públic que el 29 de novembre va estar liquidat pel vot
majoritari del Partit Popular. I hui ens trobem ací per vore
si ho podem recuperar i ho podem recuperar en les millors
condicions. Han fallat moltes coses, però vull fer una inter-
Número 154
19.12.2014
venció propositiva, positiva, per a recuperar allò que alguns
ens van furtar, i per a posar en marxa el servei públic. Perquè
el que anima la gent que vam signar –per desgràcia ni el president Fabra i els membres del Consell van signar esta ILP–,
el que ens anima és a recuperar el consens, a recuperar el
trellat, a recuperar el nostre servei públic de Radiotelevisió
Valenciana per l’exposició de motius que s’acaba de parlar. I
el representant dels intervinents, el senyor Antonio Montiel,
ens va dir a tots nosaltres que va ser la incapacitat per a exercir el diàleg i la falta d’habilitat per a construir consensos el
que ens va privar als valencians de tindre este servei públic.
¿Volem recuperar consensos i volem recuperar el servei
públic? Doncs, senyories, és molt senzill, si volem, podem;
si volem, podem tindre ràpidament en el mes de gener, de
febrer, el servei públic de Radiotelevisió Valenciana, si n’hi
ha voluntat política i els interessa, i ens interessa a tots, els
grups de l’oposició estarem d’acord perquè estem en molta
sintonia, en total sintonia amb el que se’ns planteja des de la
societat civil. El que cal vore és si el Partit Popular rectifica.
No facen cas a un president que ens porta al desastre,
que està fent-se perdonar, que vol ser nomenat a dit des
de Madrid, que en un pronto –vullc pensar que va ser un
pronto– els va portar a vostés –i m’ho han dit alguns, vostés,
personalment–, els va portar a una decisió injusta, negativa,
poc intel·ligent.
Allò que és intel·ligent en estos moments és que el Grup
Parlamentari Popular done passos en el sentit de recuperar el
servei públic, seria la decisió més intel·ligent, reconciliaria
al nostre poble, donaria viabilitat financera a la Generalitat
valenciana; ¿per què no han pogut tancar vostés el servei
públic?, perquè ja els van dir que els bancs, dels 1.300 milions d’euros de les diferents ampliacions de capital, els han
demanat que els paguen amb cash, ràpidament, i per això no
es pot liquidar.
I, per tant, la viabilitat econòmica és dir ara que no volem
continuar la liquidació i que volem recuperar el servei públic,
tècnicament és viable, és econòmicament la millor solució, i
els diré per què, ¿vostés han pensat el que suposarà la resolució
judicial contrària al tancament de Radiotelevisió Valenciana?,
¿vostés ho han pensat?, ¿vostés entenen el que suposarà dir
«no» a l’extinció dels contractes laborals que vostés volen
extingir i n’hi ha un ERO d’extinció que està en l’Audiència
Nacional? Al voltant de 55 milions en salaris de tramitació i en
seguretat social, i eixe procés pot durar alguns anys.
Vostés, ara, volen –i tots volem i anem a aprovar– que es
tramite una ILP a través d’un projecte de llei, una proposició
de llei, i ¡açò pot durar molts anys!, ja ho van fer vostés quan
la llei de l’horta, la iniciativa legislatura popular, ens van dir
que això ja ho faria el Consell i es van negar que es tramitara, ¡han passat dotze anys i no s’ha fet res! ¿Ens podem
permetre estar altra vegada tants anys, tant de temps sense
recuperar el servei públic? ¡No!, si volem, podem, i mosatros
volem perquè tècnicament i jurídicament és possible, i econòmicament, senyories del PP, és el que millor ens interessa.
Amb 14 milions d’euros podem tindre en funcionament
la ràdio i la televisió valenciana prompte, ¡14 milions d’euros! El pressupost que vostés aprovaren ahir –i que nosaltres
creguem que en frau de llei perquè no estan equilibrades les
despeses i els ingressos– contempla 55 milions d’euros per al
tancament de la ràdio i la televisió, ¿per què no podem usar –
perquè modificacions de crèdits vostés en fan contínuament–
14 milions d’euros per a posar en marxa radiotelevisió?, ¿per
què no podem obrir una negociació amb els treballadors,
amb el comité d’empresa, per a redimensionar la situació?,
n’hi ha molts treballadors que no tornaran, que es jubilaran,
i el comité d’empresa –em consta– està en disposició de
dialogar, el que es demana, dialogar, senyories, ¡dialogar!,
recuperar el servei públic, fer viable la ràdio i la televisió.
Pàgina 6.879
Per altra banda, els impactes econòmics, més enllà del
cost, ¿què han sigut, 144 milions? Nosaltres calculem al
voltant de 200 milions el cost d’eixa decisió seua. Sí, sí, sí, i
més de cinc mil persones en el treball.
Parlen vostés no només amb els treballadors, amb el sector
audiovisual que ha fet propostes molt interessants sobre com
recuperem el sector audiovisual, un element fonamental –com
diu l’ILP– per a refer-nos com a poble, per a refer la nostra
economia, l’economia puntera que aporta valor afegit, i n’hi ha
projectes, n’hi ha projectes, ¡eixe també!, ¡eixe també!, ¡eixe
també!, ¡tots!, però dialoguen, recuperem el servei públic.
Cinc mil persones han deixat de treballar, s’han perdut
per falta de Radiotelevisió Valenciana, ¿quins ingressos
anem a produir si no anem a tindre ingressos d’IVA, d’IRPF,
d’impost de successions?, ¿com ens anem a refer?
Necessitem la ràdio i la televisió pública valenciana, i la
podem tindre si vostés volen, i la podem tindre prompte i bé,
si n’hi ha diàleg, si n’hi ha negociació i si vostés deixen de
danyar els interessos estratègics del poble valencià.
Eixa és la petició que hui fem ací, més enllà que aprovem l’ILP, negociació i reobertura ràpida de Radiotelevisió
Valenciana. Si volem, podem. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyora Morera.
En representació del Grup Parlamentari Socialista, illustre diputat Josep Moreno té la paraula.
El senyor Moreno Escrivà:
Senyor president.
Senyories.
Ce qu’il y a de scandaleux dans le scandale, c’est qu’on
s’y habitue. Simone de Beauvoir dia que allò més escandalós
que n’hi ha a l’escàndol és que u s’acostuma.
Fiscalia Especial contra la Corrupció de la Criminalitat
Organitzada, Delegació de València, als diputats Eva
Martínez Ruiz i Josep Moreno Escrivà: «Per la present, els
participe que s’ha interposat querella pel fiscal davant del
TSJ», pel que nosaltres vam denunciar pel cas Valmor. ¡No
s’acostumen, per favor (aplaudiments), no s’acostumen!
Vostés no ens tornaran cap dret, no ens els tornaran, no els
van rebre per a escoltar-los i no estan hui ací perquè açò no
els interessa.
El meu company Soto –pobret–, amb tota la bona fe,
ahir va intentar explicar-los que vostés estan instal·lats en la
política del cinisme, en la política de faltar sistemàticament a
la seua paraula, a l’única paraula a la que no deurien faltar;
l’enviaren vostés al rincón de pensar. El que no saben és que
al meu company Soto mai el trobaran en el rincón de robar,
que és en el que vostés estan instal·lats des de fa massa temps.
Estem ací perquè un grup de ciutadans han aconseguit
noranta mil signatures per a donar suport a un dret fonamental perquè la democràcia existisca, que són exactament
–perquè ho sapigueu– noranta mil signatures més de les que
ha aconseguit Fabra per a ser president entre els seus acòlits.
(Aplaudiments)
Els escàndols i la capacitat d’indignar-se, de la qual ens
volia vacunar Simone de Beauvoir al principi i Tony Judt
després, hui troben un nou escàndol: ¡el PP va prendre la
paraula en el torn a favor!, ¡tela!, ¡tela marinera!, el PP. Això
sols s’explica perquè si un fiscal, perdó, se m’ha contagiat, si
un forense, un psiquiatra-forense dictaminara com governa
aquest grup i aquest partit diria d’ells que governen con una
florida ideación delirante de tipo megalómano de la realitat
que ens envolta. Ens governa el pequeño Nicolás de les autonomies. (Rialles i aplaudiments)
Número 154
19.12.2014
Només així s’explica que vinguen ací amb una idea sorgida, probablement, d’una reunió d’un secretari autonòmic,
el senyor Torró, que dia d’ells, ahí, fa a penes uns mesos,
que eren uns colpistes, dia això –¿està per ací?, ¿no està?,
no–, dia que eren uns colpistes, dia que el tancament de
Radiotelevisió Valenciana li recordava al 23-F, això ho dia
¡el seu secretari autonòmic de comunicació! Doncs esta idea
ha d’haver sorgit d’algun dinar, amb un plat de Cinco Jotas
pel mig, del secretari autonòmic de Comunicació, amb un
condemnat per corrupció a huit anys de presó i vint d’inhabilitació que, segurament, els haurà fet creure que, al final, era
una idea de vostés, que era açò «d’anem a vore si canviem
les tornes», ¿per a què?, per a intentar que la ciutadania, a
la qual sempre han tractat ¡d’estúpida!, crega que els que la
varen tancar en els fons la volen obrir, i que allò que la tancaren per raons econòmiques és veritat perquè volen posar-li
un afegitó a l’ILP que cuando haya razones económicas
buenas la volveremos a abrir.
Vostés creuen possible eixa metamorfosi perquè vostés
no xafen el carrer, vostés no són conscients que els seus
expresidents no poden anar a jugar al seu club de tennis perquè en les taquilles els deixen ¡coses!, coses que igual són
de clase media-alta però ¡són la mateixa cosa!, són coses,
¿val?, això ho saben, això ho saben.
Els alcaldes i alcaldesses als quals els tocava entrar de
diputats ací per a fer-los companyia a vostés han dit que no
volen estar en companyia de vostés perquè no volen vindre
a fer espectacles i paperots com estos per a, després, eixir
al carrer i donar la cara davants dels seus ciutadans, que és
el que no fan la immensa majoria de vostés, per això els en
falten tants, i encara ens en faltaran alguns més.
Vostés volen ignorar una cosa que en el fons saben, que
cap paperot com el que van a fer hui, cap esborrarà la imatge
dels policies… ¿de què es riu?, senyor Castelló.
Pàgina 6.880
ha d’haver-los dit, «¿que jo no vaig a pujar ahí?, però ¿com
no vaig a pujar si el que jo apuntava en B era el teu míting,
el teu míting, el teu míting i el teu míting? (Aplaudiments)
¡Clar que sí!
Senyories –acabe de seguida–,…
El senyor president:
Acabe, acabe, senyor, s’ha esgotat el seu temps.
El senyor Moreno Escrivà:
…no n’hi haurà consens, vostés han de respectar fins a
l’última coma, ¡fins l’últim punt!, fins l’últim accent de la
voluntat d’eixos (colpejant la trona) noranta mil ciutadans.
Vostés no tenen legitimitat per al consens, vostés només
tenen legitimitat per a una cosa que no faran,..
El senyor president:
Gràcies.
El senyor Moreno Escrivà:
…que és demanar perdó i donar suport íntegrament a la voluntat dels noranta mil ciutadans valencians.
(Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Moreno.
En representació del Grup Parlamentari Popular, té la
paraula l’il·lustre diputat senyor Jorge Bellver.
El senyor Bellver Casaña:
El senyor president:
Senyories, per favor.
Señorías.
Senyor diputat, li pregue…
El senyor Moreno Escrivà:
Yo seré un maestro pero mi nombre jamás aparecerá aquí.
(Aplaudiments)
El senyor president:
Li pregue, senyor diputat, que continue la seua intervenció, per favor.
El senyor Moreno Escrivà:
¡Compte! Vostés creuen que els ciutadans valencians
oblidaran una nit en la televisió pública plena de policies;
vostés creuen que els ciutadans valencians oblidaran les
llàgrimes de Beatriz Garrote eixa nit a la qual vostés mai
deixaren entrar a la televisió a contar la seua pena i la seua
vergonya, la de vostés; vostés creuen que els valencians oblidaran Paco Telefunken pel paperot que van a fer hui; creuen
que oblidaran les imatges de Nuria Romeral, Pedro García,
àlies Peter, Jaraba, Johnson, Sanz, tots desfilant pels jutjats
per abusos i saqueigs, per abusos i saqueigs, que saqueigs
també se n’han endut alguns, perquè vostés també són ostatges de les seues misèries i les seues mentires, tan ostatges
que darrere de mi pujarà un processat, processat per tindre
comptabilitat A i comptabilitat B a defensar ¡la Llei d’hisenda valenciana!, ¡i jo ho entenc!, ¡és normal!, el senyor Costa
Bon dia, senyores i senyors diputats.
Els trobe descol·locats (veus), ni una sola paraula,…
El senyor president:
Per favor, senyories.
El senyor Bellver Casaña:
…ni una sola paraula, senyor Moreno, de la iniciativa
legislativa popular, i els grups minoritaris, tant el senyor
Blanco com el senyor Morera, parlant de la reobertura de
Radiotelevisió Valenciana, sembla que ni tan sols s’han llegit
la iniciativa.
Miren, només uns mitjans audiovisuals, sí, sí, dic això,
senyor Blanco, la iniciativa legislativa popular que han firmat més de huitanta mil persones no parla de la reobertura
de Radiotelevisió Valenciana, parla d’un nou servici públic
de Radiotelevisió Valenciana, que no és el mateix.
Dic que només uns mitjans audiovisuals públics i valencians poden recollir, preservar i projectar al futur la vitalitat
i la força de la nostra llengua, els nostres costums i la personalitat del poble valencià. Açò és el que diu el paràgraf sisé
de l’exposició de motius de la iniciativa legislativa popular.
I entre les funcions i objectius dels servicis públics a
prestar, destaquen –i torne a obrir cometes–: «Garantir la
llibertat d’expressió i els drets dels ciutadans a rebre una
informació objectiva, veraç i imparcial; promoure la convivència cívica, el desenrotllament plural i democràtic de la
societat i el coneixement i respecte de totes les opinions i
opcions polítiques, socials i culturals; recolzar la integració
social de les minories i atendre als grups amb necessitats
Número 154
19.12.2014
específiques, aixina com la protecció de la joventut i de la
infància, i la igualtat entre hòmens i dones; promoure la
difusió i el coneixement de les produccions valencianes;
impulsar el desenrotllament del sector audiovisual valencià
i així contribuir a la dinamització econòmica i la creació
d’ocupació, i el foment de la producció pròpia.» Sona bé.
Sembla que són paraules que deurien portar-mos al consens.
Estem tots d’acord. Estem tots d’acord, entenc, amb estes
paraules. Mosatros, per descomptat, ho estem.
Però, senyories, no és possible. Millor dit, no va a ser possible, perquè estes paraules que acabe de llegir, diguent-ho la
iniciativa legislativa popular, són paraules textuals de la Llei
3/2012 que vàrem aprovar en estes Corts amb l’únic vot del
Partit Popular. (Aplaudiments)
Miren, senyories, miren, és eixa mateixa llei, que mosatros vàrem aprovar i que vostés varen boicotejar, que varen
vilipendiar i que varen atacar sense pietat, la que casualment
sembla haver inspirat els promotors d’esta iniciativa legislativa popular, amb una coincidència en l’esperit de les dos
normes, si bé en este cas, senyories, només es proposa la
creació del servici públic.
Mosatros vàrem ser els únics que vàrem defendre amb
la nostra veu i amb el nostre vot aquell 12 de juliol de 2012
una radiotelevisió valenciana que nasquera sense deutes i
després d’un dur ajust de plantilla.
Mosatros vàrem ser els únics que optàrem per crear una
nova radiotelevisió valenciana sostenible, perquè volíem
començar de zero, mirant al futur, continuar gravant i emetent en valencià, eixa era la nostra proposta.
En aquells moments volíem recórrer el camí amb vostés,
però no va ser possible, des del document de propostes per
al consens, que vostés no varen ni llegir, estic absolutament
convençut. No el varen ni llegir. ¿Per què? Perquè era
una proposta del Partit Popular, exclusivament per això.
(Aplaudiments)
A partir d’ahí, mosatros vàrem redactar una llei, vàrem
firmar un contracte programa, vàrem assumir el deute de
Radiotelevisió Valenciana, ¿per a què? Per a fer una ràdio i
televisió sostenible.
Però miren, tots vostés estaven en altra cosa. Tots vostés estaven en boicotejar tots i cada un dels passos que se
donaven en eixe moment per a evitar que aconseguírem una
televisió valenciana sostenible i viable, una nova televisió,
senyories. Era possible, l’única possible. I vostés es varen
negar. Es varen negar amb un «no» vergonyós. Es varen
negar amb un «no» polític i partidista. Es varen negar,
senyories, simplement perquè qui ho proposava era el Partit
Popular. (Aplaudiments)
Miren, sempre ho hem tingut igual de clar. Entenem
esta iniciativa legislativa popular i aixina ho vaig dir en la
compareixença dels seus promotors. L’entenem com una
oportunitat per al consens. Si vostés utilitzen esta iniciativa
legislativa popular exclusivament com una arma contra el
Partit Popular, li estaran fent un flac favor als 90.000 firmants d’eixa iniciativa legislativa popular. (Aplaudiments)
Jo continue pensant... continue pensant que al final primarà la raó i que vostés, vostés que parlen de vergonya,
vostés que parlaven que ningú ploraria si se moria la radiotelevisió valenciana, eixe exministre José Blanco que, entre
gasolinera i xalet de Finisterre, demanava que se tancara la
televisió valenciana com a mesura d’austeritat.
Això és més o menys el mateix que pensava el que hui és
regidor de l’Ajuntament de València i aleshores era diputat
autonòmic, quan dia que la Radiotelevisió Valenciana el que
necessitava era un ERO o el que faça falta. Això, senyories,
és el que dia el seu candidat en un tuit: «Cerraré el Canal 9
de la manipulación y la propaganda.»
I, senyor Moreno, parlant de vergonya... (remors)
Pàgina 6.881
El senyor president:
Senyories, pregue silenci.
El senyor Bellver Casaña:
...parlant de vergonya, senyor Moreno, vosté sap a
quin candidat me referisc. Vosté era el seu cap de gabinet.
(Aplaudiments) Amb molta possibilitat vosté va redactar
eixe tuit i vosté el va penjar.
Miren, senyories, torne a dir-los el mateix, torne a dir-los
el mateix, l’ILP està parlant d’un nou servici de radiotelevisió valenciana. Si vostés estan per consensuar amb els
representants d’1.200.000 valencians un nou model, un nou
servici de radiotelevisió valenciana, compten amb este grup
parlamentari.
Per descomptat, este grup parlamentari, amb esta voluntat, vota a favor de la presa en consideració.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Bellver.
Per a rèplica, senyor Blanco, té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Bellver, ¿diu que no ha escoltat que jo parlara
de l’ILP? Sembla que vosté no escolta, però que no escolta
a ningú. Tampoc va escoltar al representant de la comissió
promotora, Antonio Montiel.
¿Diu vosté que no parlem de reobertura? ¿Sap el que va
dir Montiel? Va dir que aquesta ILP no havera calgut, que no
havera segut necessària si vostés no haveren tancat.
I vosté va ser qui pujà ací el 27 de novembre de 2013 a
defensar la proposició de llei de supressió del servei públic.
Per això és necessària la reobertura, la reobertura d’un servei
que vostés tancaren, vergonyantment. Calia vore’ls a vostés,
clavats a l’escó, quan acabà aquell ple. La reobertura d’un
servei que es va posar en marxa el 9 d’octubre de 1989,
després de l’aprovació d’una llei per consens, per unanimitat
dels 75 diputats de les Corts Valencianes en aquell moment,
i que vostés, en solitari, però no solament en solitari ací dins,
¿eh?, sinó fora. Hi havia un consens social per a mantindre
els nostres mitjans de comunicació públics.
Diga’m vosté quina institució pública, quina organització
social va defensar la seua postura. Cap.
Les organitzacions agràries, el Consell Valencià de
Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats, tota la societat, reivindicant el nostre dret a mantindre
uns serveis públics de comunicació, i vostés, prement el
botó, de manera disciplinada per ordre de qui hui no ve ací.
Després diu vosté que esta és una oportunitat per al consens, i, ¿abans ja havia dit que no va a ser possible? ¿Puja
ací vosté a dir que no va a ser possible eixe consens? I, aleshores, ¿açò què és? ¿Açò què és? Este debat que estem fent,
¿què és? Si ja diu vosté que no va a ser possible. ¿Què vol
dir? ¿Que aquesta és una nova maniobra de triler?
¿Sap què? Vostés ho pagaran. Ho pagaran prompte, perquè al final tot arriba.
El 24 d’abril d’enguany este diputat, en representació
d’Esquerra Unida, estava presentant la primera denúncia
davant la fiscalia anticorrupció per la compra de Valmor, i
vostés es van riure. Van dir allò de «era el mal menor». I
hui està judicialitzat el tema. I tal vegada per això no estan
ací molts dels que poden acabar imputats i fora de les llistes
en l’aplicació de les pròpies línies roges del senyor Alberto
Fabra. Tot arriba, tot arriba.
Número 154
19.12.2014
Queda menys perquè tingam una radiotelevisió valenciana del que ha passat des que vosté va pujar ací a fer el paper
vergonyant de defensar el seu tancament. Li ho dic, queda
menys per a la reobertura de l’any que hem passat sense
Radiotelevisió Valenciana per culpa seua.
El senyor president:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
Perquè Radiotelevisió Valenciana tornarà,...
El senyor president:
Gràcies.
Pàgina 6.882
I mire, li ho vaig a dir, però si fins amb el criteri del
Consell..., és que és de vergonya, tenim un govern que açò
no es pot aguantar, per això farem El fava de Ramonet, si
fins amb el criteri del Consell, que ha vingut ací el president
Fabra a dir-mos que «estamos saliendo de la crisis», i amb
el criteri del Consell d’esta iniciativa legislativa popular mos
diu que «las circunstancias que motivaron el cierre continúan». ¿És el fava de Ramonet o no és el fava de Ramonet?
Farem la pel·lícula en homenatge al president Fabra.
Torne a dir, si n’hi ha voluntat, es pot. Tenim els equips,
tenim el pressupost, tenim el senyal, tenim l’arxiu –que
espere no el destruïsquen perquè ahí estan les proves del seu
saqueig–, tenim la documentació, tenim l’arxiu documental,
tenim els professionals. Només mos falta una cosa, que
aquells que van liquidar Radiotelevisió Valenciana diguen:
«Ens hem equivocat, demanem disculpes i entreguem les
armes, les claus de Radiotelevisió Valenciana per a posar-la
en marxa.» (Aplaudiments)
El senyor Blanco Giner:
El senyor president:
...es reobrirà. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Blanco.
Senyor Morera, per a rèplica.
El senyor Morera Català:
Senyor Bellver, ¿què mos està contant, si fiscalia anticorrupció ja ha presentat una querella contra Francisco Camps?
Fiscalia anticorrupció acaba d’interposar una querella per a
Francisco Camps –i no serà l’última– pels contractes de la
fórmula 1. I vosté, ¿vol fer culpables els treballadors de tot el
saqueig organitzat que van perpetrar vostés en Radiotelevisió
Valenciana?
Continuaran les querelles, senyories. Van començar vostés amb Gürtel, i acabaran amb Gürtel. El president Fabra
acabarà en el tema Valmor.
I és una pena... efectivament, és una pena que vostés,
que van tancar Radiotelevisió Valenciana, mos vinguen a
donar lliçons. ¡Que no mos donen lliçons!, que els he dit
com se pot obrir Radiotelevisió Valenciana, perquè tenim els
repetidors, tenim la televisió, tenim els professionals i tenim
un poble, amb 90.000 signatures, que vol que se reòbriga
Radiotelevisió Valenciana per al poble i vol tirar fora a tots
els corruptes. (Aplaudiments)
La corrupció de Francisco Camps, que va fer uns contractes de fórmula 1 per a saquejar amb diners públics i
d’endossar-mos el deute al poble. 1.300 milions d’euros del
saqueig, de despeses que se van tindre..., que se van realitzar fora de pressupost pels seus directius posats a dit; molts
d’ells, caps de premsa del PP, el senyor Pedro García, també
imputat, posat a dit pel Partit Popular. Eixa és la realitat.
I, mire, clar que hem dialogat amb els promotors. Parle
vosté amb ells i pregunte’ls el que volen. Els que no han
parlat són vostés. I el que volen és que es recupere el servei
de radiotelevisió valenciana ja. I tenim capacitat per a fer-ho.
¿Qui va trencar el consens? Vostés. Per tant, no mos
donen lliçons. Perquè Radiotelevisió Valenciana la recuperarem, més prompte si n’haguera voluntat de consens per part
seua, perquè és el que ens interessa, evitar que tinguem un
altre càstig judicial per culpa seua, o la recuperarem després
de les eleccions.
I, mire, ¿sap quina serà la primera pel·lícula que posarem? El fava de Ramonet, en homenatge a tots aquells que
han liquidat Radiotelevisió Valenciana. I la posarem prompte, perquè no es pot fer pitjor.
Gràcies, senyor Morera.
Senyor Moreno.
El senyor Moreno Escrivà:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyor Bellver, l’ILP l’ha llegit (inintel·ligible) ...
tota de dalt a baix, l’hem llegida tots, la coneguem. El que
s’ha de dir sobre l’ILP ja li ho va dir el senyor Montiel, que
els pegà un sopapo que els va dur de punta a punta de la
comissió tota l’estona, que els havien expropiat un dret, que
els havien saquejat, que els seus fills no tenien per què pagar
el seu saqueig de 1.200 milions d’euros. Els ho va dir tot. Ja
està tot. El primer pas de l’estratègia de Blasco i el del 23-F
ja els ha eixit pels aires. Eixa comissió va ser una catàstrofe política per a vostés, com ho va ser tot este procés. Ara
pareix que s’estan adonant, però no passa res.
El que importa ací és el procés, un procés que només té
una intenció, que és prostituir la seua autèntica història. La
seua autèntica història respecte al dret a disfrutar d’una televisió pública és que des de juliol de 2012, fixe’s, han tingut
vostés tres lleis sobre este assumpte, i ara una ILP. Han tingut
quatre presidents del consell d’administració, un d’ells ahí,
que va eixir corrents, de pressa... –no es preocupe, en tinc
una per a vosté, tranquil–. Vull dir, va eixir corrents perquè
no volia explicar-nos unes facturetes i algunes coses, que no
es preocupe que mos les explicarà.
Quatre directors generals, cinc liquidadors, quatre secretaris autonòmics, Romeral, Meseguer, Lola Johnson –que
hui estarà d’enhorabona–, qui més? I Torró. Quatre, quatre,
en no res. No, tu no eres. És l’altre. Val?
Vull dir, eixa és la seua història. La història de la televisió
valenciana, la història del dret dels valencians a la informació en els últims dos anys és la història d’una «xapussa»,
d’una bo-ri-no-tà, com se sol dir en estos casos.
El consens. Vosté ja té un consens, un consens d’una gran
quantitat de ciutadans, recolzada per uns promotors que van
des de la universitat a les arts, té vosté premis nacionals de
literatura ahí, té vosté un premi Planeta ahí. Sí senyor. Té a la
societat. El consens és que no es toque ni una coma. Eixe és el
consens. El consens és obrir un procés de participació, perquè
li ho van explicar aquell dia, malgrat que vosté és sordet en
algunes coses. És un primer pas per a un procés de participació, en el qual vostés han de comptar amb el sector audiovisual, amb els actors, amb els guionistes, amb els empresaris,
no només amb estos, amb tots els empresaris. Si no és això,
eixes comissions serviran per a desemmascarar-los.
Número 154
19.12.2014
Faça’m un favor, nomene el seu diputat expert en açò portaveu d’eixa comissió, passe-me’l, envie-me’l a esta comissió.
Serà una comissió d’investigació la que ells volgueren evitar.
Serà una comissió en la qual els traurem tot, absolutament tot
el que vostés han saquejat –acabe de seguida, president–...
Pàgina 6.883
Finalitzat el debat, passarem a la votació de la presa en
consideració de la proposta de proposició de llei dels serveis públics de Radiotelevisió Valenciana, presentada per la
comissió promotora de la iniciativa legislativa popular.
Senyories, comença la votació. Vots a favor, 89. Queda
aprovada per unanimitat. (Aplaudiments)
El senyor president:
Acabe, acabe.
El senyor Moreno Escrivà:
...voldran parlar de sostenibilitat, i nosaltres els demostrarem que qui feren insostenible esta televisió són vostés en el
seu saqueig i que només hi haurà televisió pública de qualitat
i en valencià el dia en què ens governe algú que puga fer-ho.
I eixe dia, per cert, en què els lladres que la saquejaren estiguen on haurien d’estar ja, en la presó.
Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Moreno.
Senyor Bellver, per a rèplica, té vosté la paraula.
El senyor Bellver Casaña:
Quina llàstima que vostés hagen de recórrer a la mentira,
quina vergonya que vostés hagen de recórrer a la mentida per
a poder intervindre hui ací!
Mire, senyor Morera i senyor Blanco, jo els repte als dos,
als dos, ací tinc l’ILP numerada, els repte perquè me diguen
en quina pàgina i en quin paràgraf diu esta ILP que s’ha de
reobrir la radiotelevisió valenciana. Esta iniciativa legislativa
popular l’han firmat 90.000 valencians per a constituir un nou
servici públic de radiotelevisió valenciana. No parla ací de
la reobertura de Radiotelevisió Valenciana. Però a vostés els
importa (aplaudiments) molt poquet el que diguen els 90.000
valencians. Vostés a la seua, a utilitzar esta iniciativa legislativa popular en contra d’este grup parlamentari, en contra del
govern del president Fabra i en contra del Partit Popular. I
desgraciadament aixina és molt difícil arribar al consens.
Vostés ho entenen, senyories? Ho veuen clarament. Es
que queremos consenso. Entendemos esta iniciativa legislativa popular como una oportunidad del consenso, pero
no se toca ni una coma. ¡Hombre! Pues difícilmente con la
premisa que ustedes nos ponen vamos a poder llegar a un
consenso. Però mosatros, senyories, fins al final ho anem
a intentar. Volem fer realitat, senyories, la sostenibilitat i
l’estabilitat financera, la garantia de l’estat del benestar,
el compliment de les lleis anteriors i també un nou servici
públic de radiotelevisió valenciana, perquè totes estes coses
han d’estar connectades, però en la premissa que esta ha de
donar satisfacció a les anteriors.
Senyories, és massa tard per a la rectificació dels errors
que vostés van cometre. És massa tard, senyories, però mai
és tard en democràcia per a parlar, per a debatre i per arribar a acords. Si m’apuren, senyories, precisament eixa és
l’ànima de la democràcia. El PP l’accepta i torna, senyories,
els demane, senyories, els convide, senyories, al consens.
És massa tard per a evitar la nostàlgia, però mai és tard,
senyories, per a recuperar la confiança. Atenguen vostés els
valencians i ajuden-nos a escriure el futur.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Bellver.
Projecte de llei, de La Generalitat, d’hisenda pública,
del sector públic instrumental i de subvencions
(RE número 99.121, BOC número 288).
Esmenes a la totalitat presentades pel Grup
Parlamentari Socialista, pel Grup Parlamentari
Compromís i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE números 104.677, 104.682 i 104.712)
El senyor president:
Sext punt de l’ordre del dia: debat de totalitat (remors) del
Projecte de llei –senyories–... Debat de totalitat del Projecte
de llei de La Generalitat d’hisenda pública, del sector públic
instrumental i de subvencions.
Hi ha esmenes a la totalitat, presentades pel Grup
Parlamentari Socialista, registre d’entrada 104.177; Grup
Parlamentari Compromís, 104.682, i grup parlamentari –hay un
error aquí–... i d’Esquerra Unida, registre d’entrada 104.712.
Per a la presentació del projecte de llei, té la paraula l’honorable conseller d’Hisenda i Administració Pública, Juan
Carlos Moragues.
El senyor conseller d’Hisenda i Administració Pública:
Buenos días.
Sí, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Comparezco ante esta cámara en esta ocasión para presentar el Proyecto de ley de hacienda pública, subvenciones
y sector público instrumental a fin de solicitar a sus señorías
su aprobación.
La norma, cuyo debate parlamentario se inicia con esta
presentación, nos va a permitir ganar en eficacia, coordinación y convergencia con los principios de la normativa
estatal y europea.
Ésta es una norma que regula de forma unitaria, ordenada y sistemática la actividad económico-financiera de La
Generalitat y permite adaptar la normativa de La Generalitat
a la normativa estatal de estabilidad.
Actualizará la normativa vigente que regula el régimen
económico-financiero de La Generalitat, cuya última revisión global, hay que recordar, se produjo hace veintitrés
años. Sentará las bases de lo que es el sector público de
La Generalitat, una vez llevado a cabo la reestructuración.
Regulará de forma más amplia y detallada todos los supuestos que pueden surgir en la concesión de subvenciones, es
decir, se contará con una normativa propia para el principal
instrumento de la actividad de fomento: las subvenciones.
Es una norma que nos va a permitir optimizar cada euro
que gestiona el sector público de La Generalitat, ofrecerá un
mayor y mejor control del dinero de los ciudadanos y mejorará en los aspectos de transparencia y rigor en la gestión.
Como acabo de introducir, esta norma tiene por objeto la
actualización del texto refundido de la Ley de la hacienda
pública de La Generalitat, que fue aprobado por decreto
legislativo del año 1991. Y éste, a su vez, causa de la Ley
4/1984, de hacienda pública de la Generalitat valenciana.
Ahora bien, desde el año 1991 se han producido importantes cambios en el sector público de La Generalitat que han
Número 154
19.12.2014
afectado tanto a la estructura como a las competencias asumidas, y además se han consolidado las exigencias derivadas
de la estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.
Aparte del tiempo transcurrido, otro de los motivos
que ha llevado a la elaboración de esta disposición es la
necesidad de profundizar en la racionalización del proceso
presupuestario, así como la mejora de la transparencia y la
eficiencia en la gestión, sin que por ello se vean mermadas
las garantías en la gestión de los fondos públicos.
Además, es necesario regular la administración institucional de La Generalitat y contar con una normativa propia
en materia de subvenciones.
Desde el punto de vista de la estructura de la norma cabe
destacar que ésta se compone de diez títulos y 177 artículos,
8 adicionales, 8 transitorias, una derogatoria y dos disposiciones finales.
En los ocho primeros títulos se concreta el régimen
económico-financiero del sector público, la elaboración y
gestión del presupuesto, tesorería, deuda pública, avales,
contabilidad, control interno, etcétera.
La norma, después de limitar el sector público de La
Generalitat, ordena este sector en dos subsectores: sector público administrativo y sector público empresarial y fundacional.
Esta ordenación no es baladí, sino que la pertenencia a
uno u otro subsector es determinante para la concreta aplicación del régimen en cada una de las materias o instituciones
reguladas en el sexto.
Para el sector público administrativo se establece que su
presupuesto de gasto será limitativo y vinculante. En el caso
de las entidades de derecho público que formen parte de este
sector, lo será en lo relativo a los gastos de personal y subvenciones, mientras que en el resto de casos será limitativo
en el importe global.
Por lo que se refiere al sector público empresarial y
fundacional, el presupuesto de gastos será estimativo y no
vinculante, salvo lo que se refiere a gastos de personal, que
será limitativo y vinculante por su cuantía total.
En lo referente a régimen económico-financiero del
sector público, cabe destacar que la ley estatal recoge expresamente la sostenibilidad financiera como principio rector
de la actuación económico-financiera dentro de las administraciones públicas, estableciendo al efecto la obligación de
introducir en las normativas los instrumentos y procedimientos necesarios para adecuarla a la aplicación de los principios
contenidos en la citada ley.
En este sentido, la Comunidad Valenciana es una de las
autonomías pioneras en llevar a cabo la adaptación en toda su
normativa en materia de hacienda pública a la citada ley. De
momento sólo la comunidad de La Rioja lo ha llevado a cabo.
La Generalitat, en consonancia con lo realizado con otras
administraciones públicas, ha recurrido a leyes anuales de presupuestos o ley de acompañamiento para introducir modificaciones en el ámbito presupuestario y financiero, al objeto de adaptar
su normativa a la legislación del estado y a las necesidades que
exigía el propio desarrollo de las competencias asumidas.
La norma que ahora presento establece los principios
que han de regir la programación y gestión presupuestarias,
incluyendo tanto los principios presupuestarios clásicos
como los derivados de las exigencias de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.
Su aplicación efectiva se garantiza mediante la configuración de una serie de reglas que deben de respetar las actuaciones de La Generalitat con repercusión económica. A tal
efecto se establece el mandato de que todas las actuaciones
con trascendencia económica en el ámbito del sector público de La Generalitat deben valorar con carácter previo sus
repercusiones y efectos y se han de supeditar a las exigencias
en el marco de los escenarios presupuestarios anuales.
Pàgina 6.884
En este marco la norma incluye la necesidad de que se
sujete a informe previo preceptivo y vinculante de la conselleria competente en materia de hacienda, las principales
actuaciones con descendencia plurianual, tanto si se desarrollan en el seno de la administración de La Generalitat como
de su sector público instrumental.
Dicho informe deberá ser acompañado de determinados
supuestos de los correspondientes informes de la abogacía de
La Generalitat y de la Intervención General de La Generalitat.
El texto también incorpora las bases para la coordinación
de la actividad de tesorería con la de los diferentes entes que
integran el sector público instrumental de La Generalitat.
Igualmente, se establece la habilitación legal para la
creación de la deuda de La Generalitat, teniendo en cuenta el
objetivo de sostenibilidad financiera fijado para la comunitat.
La aplicación de esta ley se extiende a todos los entes
adscritos que sin formar parte del sector público de La
Generalitat, estén incluidos en el sector administraciones
públicas subsector comunidades autónomas o en el subsector
sociedades no financieras públicas. Dicha extensión alcanza
las materias de endeudamiento y contabilidad.
Señorías, otra de las novedades que se deben señalar son
las siguientes: la autorización expresa del Consell para la
imputación al presupuesto corriente de obligaciones de ejercicios anteriores, previo informe de la Intervención General
de La Generalitat. Dicha autorización será objeto de publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Se introduce el régimen específico del presupuesto de los
entes que conforman el sector público empresarial y fundacional.
Se prevé la elaboración de un presupuesto monetario
anual de vencimiento de las obligaciones y derechos, a fin de
prever las necesidades de tesorería.
Además, se incluye la regulación de la caja de depósitos
y finanzas para La Generalitat.
En definitiva, se trata de una norma que recoge de forma
armonizada la normativa de La Generalitat sobre hacienda
pública y que sistematiza y actualiza la regulación autonómica sobre la materia.
El título noveno se refiere al sector público instrumental
de La Generalitat, del que cabe destacar que por primera vez
en la Comunitat Valenciana se sientan las bases para la organización y funcionamiento de dicho sector, atendiendo a su
sistematización y regulación.
En esta área, pese a su relevancia, no existía normativa
propia debidamente desarrollada y actualizada. Esta es la
primera vez que en el ámbito de La Generalitat se plantea la
regulación del régimen jurídico básico de su sector público.
Y ello ocurre en un momento en el que se ha consolidado
este proceso de reestructuración del sector público.
En ese sentido, la propuesta que recoge el texto parte de
dos realidades: por un lado, la actual estructura del sector
público y, por otro, la normativa general del estado, tanto en
su vertiente puramente administrativa como en la económico-financiera.
La propuesta supone, más allá de la lógica sistematización y regulación del sector, la unificación del régimen jurídico y económico de los organismos autónomos por un lado
y, por otro, el desdoblamiento de las entidades de derecho
público en dos tipos, de acuerdo con el criterio de que sus
funciones o actividades principales sean susceptibles o no de
contraprestación.
Con la regulación que ahora presento, se supera la
insuficiente organización de la administración institucional
presente en el texto refundido de la ley de hacienda pública,
aprobado por el decreto del año 1991.
En este sentido, el sector público instrumental se compondrá de las siguientes figuras: organismos públicos, que a su
vez se dividen en organismos autónomos, entidades públicas
Número 154
19.12.2014
empresariales, entidades de derecho público, sociedades mercantiles, fundaciones, consorcios adscritos a La Generalitat.
Cabe matizar, respecto a las entidades de derecho público,
que el texto diferencia, en primer lugar, aquellas cuyas funciones son susceptibles de contraprestación, y se denominan entidades públicas empresariales; y por otro, el resto de entidades
de derecho público, las cuales deben formular un plan de
acción anual en el marco de un contrato plurianual de gestión.
Por último, el título décimo se refiere a las subvenciones,
de las que se define el procedimiento de concesión, así como
los criterios para el abono de las mismas.
Hasta el momento, en el actual texto refundido la regulación de esta figura se limitaba a cuatro artículos. El tiempo
transcurrido desde su aprobación, así como la experiencia
adquirida desde entonces, ha puesto de manifiesto la necesidad de contar con una regulación autonómica que de forma
más amplia y detallada contemple todos los supuestos de
hecho que pueden surgir en la concesión de esta clase de
ayudas públicas.
Por otra parte, la regulación vigente hasta el momento
no solo resulta insuficiente en relación con la importancia,
y hay cantidad de actividades de fomento en materia de
subvenciones que La Generalitat desarrolla, sino que tras
la aprobación de la ley estatal 38/2013, general de subvenciones, necesariamente exige su actualización y adaptación,
dado el carácter básico de esta ley general de subvenciones,
permitiendo también una mayor transparencia.
Además, la ley general de subvenciones introdujo diversos procedimientos, garantías y controles que parece conveniente desarrollar y aplicar a nuestra administración autonómica, con el fin de que los diferentes órganos implicados en
estos procedimientos cuenten con una norma que aporte los
instrumentos necesarios para una gestión eficaz y eficiente.
Con esta regulación, se amplía el ámbito subjetivo, lo que
redundará necesariamente en un mayor control sobre la totalidad de la actividad de fomento que desarrolla La Generalitat.
Esta norma se aplicará, pues, a la administración de La
Generalitat, así como a sus organismos públicos vinculados o
dependientes en la medida que la concesión de la subvención
suponga el ejercicio de potestades administrativas.
Ordinariamente, el procedimiento para la concesión
de subvenciones se tramitará en régimen de concurrencia
competitiva.
Sin embargo, y de forma excepcional, en los supuestos
previstos en la normativa básica estatal se podrá conceder de
forma directa las previstas nominalmente en la ley de presupuestos, entendiéndose como tales aquellas cuyo objeto de
dotación presupuestaria y destinatario figuren inequívocamente en sus anexos. En este caso, no podrá tener alcance
plurianual y no pueden crearse ni modificarse una vez aprobada la ley de presupuestos y los convenios serán los instrumentos habituales para canalizar este tipo de subvenciones.
También se pueden conceder de forma directa las que su
otorgamiento y cuantía vengan impuestas por una norma de
rango legal.
Y también aquellas subvenciones en que se acrediten
razones de interés público, social, económico o humanitario
u otras debidamente justificadas que dificulten su convocatoria pública en concurrencia competitiva.
En este supuesto, el Consell aprobará mediante decreto,
y previo informe de la conselleria competente en materia de
hacienda, las bases reguladoras.
El abono a las subvenciones, con carácter general, se
realizará previa justificación por la persona beneficiaria de
la realización de la actividad, proyectos, objetivo u adopción
del comportamiento para el que se concedió. Ahora bien,
podrán efectuarse pagos anticipados si se prevé tal posibilidad en las bases reguladores o en los convenios.
Pàgina 6.885
En las transferencias corrientes, el anticipo podrá ser de
hasta un 30% del importe anual de la subvención concedida.
Actualmente está fijado en un 40%.
El Consell, mediante acuerdo, podrá modificar este porcentaje al alza hasta un 50%. Actualmente, el porcentaje al
alza puede llegar hasta el cien por cien. Pudiendo ser con
esta ley del cien por cien únicamente en los supuestos previstos en el artículo 22.2 c de la Ley general de subvenciones,
que son aquellas subvenciones que acrediten razones de interés público, social, económico o humanitario u otras debidamente justificadas que dificulten su convocatoria pública.
En las transferencias de capital, el anticipo podrá ser de
hasta un 15%.
Señorías, con esta norma ganamos en seguridad jurídica,
mayor control y transparencia en la gestión de los recursos
públicos, lo que da mayor seguridad a los procedimientos y
genera confianza en el buen hacer de la administración.
Como he dicho al inicio de mi intervención, esta es una
ley que nos va a permitir optimizar cada euro que gestione el
sector público de La Generalitat, ofrecerá un mayor y mejor
control del dinero de los ciudadanos y es un ejemplo esta ley
de la apuesta clara de este Consell por la transparencia.
Señorías, como pueden comprobar, este es un proyecto
normativo necesario en cuanto a su objeto y ambicioso en su
alcance. Por ello, solicito de nuevo, señoras y señores diputados, en nombre del Consell, la aprobación por estas Cortes
del Proyecto de ley de hacienda pública del sector público
instrumental y de las subvenciones.
Por último, señores diputados y señoras diputadas, finalizo mi intervención deseándole felices y entrañables fiestas
navideñas.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, honorable conseller.
Per a defensar l’esmena a la totalitat presentada pel Grup
Parlamentari Socialista, i per a fixar la posició respecte de les
altres dos esmenes, té la paraula l’il·lustre diputat Francisco
Toledo.
Cuando quiera.
El senyor Toledo Lobo:
Gracias.
Conseller, gracias por su exposición.
No tiene que convencernos de la oportunidad para modificar la ley de hacienda. Le voy a dar más datos. Desde que
se aprobó hace veintitrés años, todos los años, todos, salvo
1992, el primero de su vigencia, y 2006, ha sufrido modificación en su artículo por ley de acompañamiento –todos–, para
adaptarla a cambios estatales o europeos, hasta tal punto que
en este momento el texto refundido que tiene 95 artículos,
tiene 121, 121 modificaciones vigentes.
Por lo tanto, no nos tiene que convencer. Lo que nos
podría explicar es por qué han tardado veintitrés años en
hacerlo, por qué. Además, con la dispersión normativa que
se ha generado.
Tal retraso solo puede explicarse porque el Consell ha
estado ocupado en otras cosas durante veinte años y no tenía
ninguna prioridad, ninguna, la ley de hacienda pública.
Este proyecto de ley es muy técnico, y para personas no
entendidas en la materia no es fácil entender la transcendencia de muchos artículos, y menos aún valorar la transcendencia de lo que no aparece en el proyecto de ley, que es aún más
importante.
Pero el que sea muy técnico no debería llevarnos a engaño. El proyecto de ley plasma una ideología en la gestión
Número 154
19.12.2014
económico-financiera del sector público de La Generalitat,
incluidas empresas, fundaciones y consorcios.
Este proyecto de ley determina la información necesaria
para la aprobación del presupuesto, el grado de libertad que
se deja a las entidades y a la ejecución presupuestaria del
Consell, el nivel de fiscalización, de rendición de cuentas,
el nivel de información que se hará pública y quién tendrá
acceso a ella, el uso de la caja fija, los requisitos para tener
subvenciones, el régimen de responsabilidades y los niveles
de control, transparencia y responsabilidad en la gestión que
introducimos adicionalmente a los exigidos por el estado.
Ni que decir tiene, pues, que este proyecto de ley es fundamental en la lucha contra la corrupción y el mal uso de los
fondos públicos, conseller. Y para ello, debe contar con dos
herramientas clave: transparencia y control, tanto a priori
como a posteriori.
Quiero recordar aquí, señor conseller, que el señor Blasco
cometió sus delitos con subvenciones, cuya regulación se
hace en esta ley. Quiero recordar que la trama Gürtel y el
caso Nóos saquearon las arcas públicas a través de empresas públicas, como Radiotelevisión Valenciana, la Agencia
Valenciana de Turismo o CACSA, porque tenían un menor
nivel de control que la administración de La Generalitat,
justo lo que se debe regular aquí.
Quizá por todo esto la ley no se ha modificado en los veinte
años de gobierno del PP, solo en lo de obligado cumplimiento
por normas superiores. Al PP valenciano le convenía la relajación de controles administrativos y democráticos hasta donde
fuera posible. Y ahora, ya ve, lo están pagando en los tribunales.
Los socialistas valencianos hemos constituido un grupo
de trabajo con diputados y destacados expertos de tres
universidades, tanto del ámbito jurídico como del ámbito
económico, para analizar este proyecto de ley. Y fruto de ese
trabajo son las más de doscientas enmiendas presentadas y
la convicción de que este proyecto de ley necesita mejorar
mucho y debe ser devuelto al Consell.
Si lo retiran y nos dejan participar en su mejora, en este
proyecto de ley podríamos alcanzar un gran acuerdo que
sería beneficioso para todos, no le quepa duda. Además, lo
podríamos hacer en esta legislatura, si es su deseo, pero francamente nos extrañaría que el Grupo Popular no utilizara su
rodillo y que optara por dialogar.
Mire, hay cinco grandes áreas donde este proyecto de ley
necesita grandes cambios y que justifican su devolución al
Consell. En primer lugar, debe ser devuelto porque establece en los presupuestos del sector público empresarial y de
fundaciones que serán estimativos y no vinculantes. Ya lo ha
dicho usted y se queda tan ancho.
O sea, establece que el presupuesto que aprueben Les
Corts no vale para nada. Eso es lo que establece. Pueden
gastarlo como les dé gana, sin necesidad de autorizaciones y
sin dar explicaciones. Si aquí aprobamos una cantidad para
inversiones, después se la pueden gastar en propaganda,
en fungible, en subvenciones o en lo que quieran. Sin más.
O se pueden gastar el triple de lo que aquí aprobamos. Sin
más. ¿Para qué traer a aprobar unos presupuestos que son
estimativos y no vinculantes? Eso es lo más cercano a una
tomadura de pelo.
Mire, es una barbaridad que solo se explica, que no justifica, en el descontrol que tiene el Consell de las empresas
públicas, que hace que en muchos casos no sepan ni en lo
que se lo tienen que gastar, como pasa, por ejemplo, con
Radiotelevisión Valenciana.
Le reto a que busque en el concepto de presupuesto estimativo en la vigente ley general presupuestaria, ya no existe.
De hecho, tampoco encontrará el de no vinculante.
El sector público instrumental tiene que tener presupuestos de gastos limitativos y vinculantes, conseller. Otra cosa
Pàgina 6.886
es que, como pasa en la administración de La Generalitat,
pueda modificar el presupuesto siguiendo los trámites y las
autorizaciones pertinentes y que lo puedan hacer con mayor
agilidad. ¿Por qué no? ¡Claro que sí! Pero de eso a estimativos y no vinculantes, hay un abismo.
Además, este proyecto de ley establece que las subvenciones otorgadas por sociedades mercantiles y fundaciones
les son de aplicación solo la normativa básica estatal. Este
proyecto no les es de aplicación. ¡Olé!
Mire, en resumen, la regulación de este proyecto de ley
para el sector público instrumental es excesivamente laxa y
a las entidades les deja la manga demasiado ancha, teniendo
en cuenta que manejan fondos públicos. Por eso, debe devolverse al Consell.
En segundo lugar, debe ser devuelto porque no desarrolla
normativa básica estatal, dejando libertad, deliberadamente,
para dar mayor arbitrariedad al Consell.
Por ejemplo, le voy a poner un caso, el artículo 31 de
la ley de estabilidad presupuestaria crea el fondo de contingencia y establece que sus condiciones de aplicación se
determinarán por La Generalitat. ¿Qué hace el proyecto de
ley al respecto? Copia la normativa estatal y establece que
sus condiciones de aplicación se determinarán por ley de
presupuestos cada año. Y ¿qué hace la ley de presupuestos
que aprobamos ayer? No fija ninguna condición de aplicación distinta de la del resto del presupuesto.
En resumen, este proyecto de ley deja la máxima discrecionalidad posible al Consell, la máxima. Fíjense lo que han
hecho comunidades como Extremadura o La Rioja, que usted
ha nombrado antes, por poner dos que ha regulado el fondo
en su ley de hacienda gobernando el PP. Fijan condiciones
como informar trimestralmente a Les Corts de su utilización,
que se utilizarán solo para necesidades inaplazables o que
si hay remanente no se incorporará a ejercicios posteriores.
Así que por esas lagunas dejadas para dotar al Consell de la
máxima discrecionalidad este proyecto debe ser devuelto.
En tercer lugar, debe ser devuelto porque necesita mejorar su transparencia de forma abismal. En lo que respecta a
información, este proyecto de ley es propio del siglo pasado,
no del siglo XXI. La información que prevé suministrar
a Les Corts de la gestión presupuestaria no fija plazos y
es incluso menor de la que de facto se da actualmente. Lo
mismo pasa con las publicaciones al diario oficial.
Pero lo que es inadmisible es que no se reconozca el
derecho de los ciudadanos a la información de los gastos en
los términos que se establezcan. Es hora ya de reconocer el
derecho a cualquier persona a saber en qué se gasta el dinero
público y que este derecho quede regulado en esta ley.
Y cuando decimos eso, vamos más allá de que el gobierno
haga público los gastos que considere oportunos. Nosotros
creemos que hay que dejar hablar a la ciudadanía, que cualquier pueda pedir la información de gastos que desee y que
un consejo regule los gastos de interés ciudadano a partir de
las peticiones recibidas.
Este proyecto no se puede quedar en el siglo pasado. Las
exigencias de la ciudadanía en materia de transparencia y
rendición de cuentas son inaplazables y las de Les Corts
también. Se tiene que acabar ya el tiempo de que el Consell
gasta el presupuesto y da la menor información posible sobre
su ejecución.
En cuarto lugar, tiene que ser devuelto porque tiene los
mismos mecanismos de control democrático que hace treinta
años y eso es incompatible con las exigencias ciudadanas.
Con este proyecto de ley el Consell podrá tomar acuerdo de
no disponibilidad de crédito, como hizo hace dos años, del
porcentaje que quiera sin control democrático. Puede invalidar el presupuesto aprobado en Les Corts sin discusión en
Les Corts. Y nosotros queremos que eso venga a Les Corts.
Número 154
19.12.2014
El Consell también podrá hacer modificaciones presupuestarias, como hasta ahora, sin límite y dando pocas explicaciones y todo lo tarde que quiera sin darlas, sin control
democrático. Hay que modificar este régimen.
Pero lo que aún es más sangrante es que este proyecto
ignora totalmente los planes económicos financieros y los planes de reequilibrio, señor conseller, los ignora. Este proyecto
que regula el régimen económico ni los nombra. En la exposición de motivos aparecen, en el articulado ni los nombra.
Ya saben que cuando una comunidad autónoma incumple
el déficit, como ha pasado todos estos años en esta comunidad y como pasará en 2014, la ley de estabilidad presupuestaria exige que la comunidad elabore esos planes. Lo exige
para el estado y establece que esos planes los aprobarán las
Cortes Generales, no el gobierno. Lo exige para los ayuntamientos y establece que esos planes los aprobarán los plenos,
no el equipo de gobierno. Pero a las comunidades autónomas
les deja la libertad de quién lo tiene que aprobar.
Y ese proyecto de ley, señor conseller, se tiene que aprobar aquí, en Les Corts. Porque nosotros creemos que los
planes de reequilibrio de recursos financieros se tienen que
discutir por similitud con el estado y los ayuntamientos, pero
también por necesidad democrática. El Consell no puede
hacer como hasta ahora, tramitarlos sin discusión, sin discusión y sin discutirlos aquí.
Miren, necesitan un control democrático porque invalidan presupuestos, establecen recortes y establecen un sinfín
de medidas que necesitan de ese control democrático.
Y una quinta área por la que tiene que devolverse es la
recuperación de subvenciones. Mire, es incomprensible que
el Consell, que tiene en este proyecto una de sus tres partes
dedicadas a regular las subvenciones, no se haya planteado
el que tiene que recuperarlas en el caso de las subvenciones
otorgadas cuando se produce deslocalización empresarial.
Eso es absolutamente necesario, conseller.
Los socialistas queremos un nuevo título dedicado a ese
importante tema. Proponemos adaptar desarrollos existentes
que ya se han aplicado y penalizar las deslocalizaciones no
solo con la devolución con intereses de demora sino además
con la imposibilidad de que reciban más subvenciones.
Mire, este proyecto necesita mejorar muchas cosas, además, por ejemplo el régimen de anticipos a entidades que no
tienen capacidad financiera, ayudas a investigación, etcétera;
el régimen de garantía que exige a entidades con dificultades
para conseguirla; los procedimientos para no ejecutar deudas
a personas en extrema necesidad; control en la contratación
de gastos plurianuales; exigencia de responsabilidades por
mala gestión o gestión negligente; establecer un régimen
especial de transparencia en el uso de la caja fija, tiene que
establecerse aquí; introducir criterios y publicidad para los
pagos; regular el quebranto de avales; reforzar el papel del
control de intervención general.
Y también hay que modificar este proyecto de ley para
que el Consell no siga haciendo de su capa un sayo en temas
como la compra de otra Valmor sin más controles que los que
tenía hasta ahora. Evitemos que haya otra querella, evitemos
que haya otra querella.
Presentar presupuestos, como los últimos, en los que se
metan los ingresos sin informes. Ayer por la tarde recibí su
contestación diciendo que como no eran preceptivos no los
emitía…
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor Rafael
Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Pregue finalitze.
Pàgina 6.887
El senyor Toledo Lobo:
…o seguir abusando de no pagar intereses de demora por
su morosidad.
Todo esto hay que corregirlo y estimamos necesaria la
devolución al Consell para corregirlo. Y nosotros nos ofrecemos, de verdad, a trabajar conjuntamente por un nuevo proyecto y aprobarlo dentro de esta legislatura. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Toledo.
Per a la defensa de l’esmena de totalitat del seu grup i per
a fixació de posició respecte a les altres esmenes de totalitat
presentades, té la paraula la il·lustre diputada senyora Mireia
Mollà del Grup Parlamentari Compromís.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor vicepresident.
Senyor conseller, he de confessar-li que tinc el cor trencat. Tinc el cor trencat i per això vull fer-li una petició. Mire,
jo crec que esta llei se pot pactar, però no així. Nosaltres
demanem també la retirada, perquè fins i tot, sense haver
d’entrar en el seu contingut, les formes no són pròpies.
Vosté mateix, quan ha començat la introducció a l’explicació i la motivació d’este projecte que vosté presenta, ha dit que
portem vint-i-tres anys amb una normativa, amb una llei que
regula. La llei d’hisenda pública, el sector públic, lògicament
en vint-i-tres anys hi han hagut canvis substancial, potents,
estructurals, que s’han anat fent i que cal ordenar, unificar.
I, per tant, eixa motivació ens du que vint-i-tres anys
després, doncs, vostés consideren que el que fa esta llei és
proporcionar rigor, cosa que quan ha de dir que hi ha rigor en
esta llei no assenyala la falta de rigor que hi ha anteriorment;
que hi ha transparència, cosa que si un ha de vanagloriar-se
de portar ací una llei que regula la hisenda pública i el sector
públic i ha de dir que va acompanyada de la transparència,
assenyala la manca de transparència que hi ha hagut durant
estos vint-i-tres anys; i que, efectivament, hi haja més vinculació entre l’administració, el poder legislatiu, els informes,
el sector públic com ha d’ordenar-se, com ha de regular-se,
que no puga saltar-se unes normes que el condicionen, etcètera, etcètera, quan això el que evidencia és que tot el que
ha estat passant durant estos vint-i-tres anys ha sigut tot el
contrari. Perquè no és sols una llei que unifica normativa
sinó que introdueix coses que són pactables, és la pena.
Miren, això podia haver sigut una xufa, sincerament, de la
que mos tenen acostumats el govern valencià. Mos presenten
lleis que quan un les mira, una, o no valen absolutament res
i per tant queda molt bé dient que s’està fent una llei que el
que fa és no fer res. Però aixina pareix que el govern té alguna activitat i no és un desgovern, que és el que tenim. O mos
presenten lleis que perjudiquen, a més seriosament, els interessos dels valencians i valencianes. Això és el que sol passar.
Esta llei jo no la qualificaria ni d’una cosa, ni d’una altra.
Esta llei podria ser pactada, però vosté havia d’haver vingut
abans a parlar, a parlar amb les formacions polítiques que
estem en esta cambra, formacions polítiques que participarem activament del desenvolupament d’esta llei. Perquè esta
llei és una llei que està a les portes d’un nou govern, a les
portes d’unes eleccions que vostés han de coincidir amb mi
que passe el que passe hi haurà un nou govern.
Presentar una llei després de vint-i-tres anys a pocs mesos
d’unes eleccions, d’un canvi de govern que podria establir la
normativa que efectivament vint-i-tres anys després regule,
però no solament per a unificar sinó per anar més enllà de
les regles que han d’establir-se en el sector públic i de la
Número 154
19.12.2014
hisenda pública i el sector fundacional, etcètera, doncs, a
mi me pareix que no són les formes, no toca. Fixe’s, no toca
vint-i-tres anys després. Tocava molt abans i tocarà a partir
de maig de 2015 o tocaria de la manera que vostés no ho han
fet. I és pactant, parlant i amb el compromís que jo crec que
el senyor Toledo i jo avui ací li demane i li pose de manifest.
Nosaltres, si vostés retiren i ens sentem a parlar, tenim
un gran compromís d’arribar a un acord. I un acord que siga
per a l’elaboració d’una llei que tinga el suport unànime de
tota la cambra i que, per tant, no trunque les expectatives que
pot tindre un govern de canvi que haja d’entrar i el primer
que faça és canviar tota la normativa que vostés durant estos
mesos han decidit fer no se sap molt bé per què.
Mire, és una llei tècnica, purament tècnica, més de gestió,
normativa, administrativa. Per a nosaltres manca també d’una
qüestió que portem anys reclamant. Sap que nosaltres li hem
demanat moltíssimes vegades que parlem de la hisenda pública. Ens ha faltat voluntat de parlar de la hisenda pública, de
com se regula la hisenda pública, de com entenem que s’ha
de contribuir a nivell social en la hisenda pública. I això ens
sembla encara més important, encara molt més important
que després la normativa que li done la gestió a eixa hisenda
pública. Vostés no volen entrar tampoc en eixa qüestió.
Per tant, hi haurien dos qüestions fonamentals que per a
nosaltres haurien de passar per un tràmit perceptiu de diàleg.
Un, com contribuïm, com la societat s’enfronta a la hisenda
pública, com la consolida? Vosté que és el de no tenemos un
problema de gasto sino de ingresos. Això és la hisenda pública. Com entenem el caràcter impositiu, com entenem com
s’ha de contribuir i redistribuir la riquesa entre tots i totes?
El fons de la qüestió mai vostés han volgut fer un debat independent, seriós, rigorós per a establir eixa manera de vore la
societat.
I, després, la gestió purament administrativa i normativa
del desenvolupament, de com entenem eixa societat. I és
que resulta que estem començant la casa per la teulada. És a
dir, ara mos porten vostés la gestió sense haver entrat en la
visió concreta de com ha de ser la hisenda pública i el sector
públic empresarial també en general. I en això me vaig a
detindre una miqueta.
Vostés ací introdueixen la base per a regular el sector
públic empresarial, el règim jurídic econòmic, la seua ordenació. Vosté ha dit, a més, por primera vez, com una cosa
important. Li sembla normal, senyor conseller, li sembla normal que siga per primera vegada? I, li dic més, no li sembla
que efectivament el caos, l’ús indegut i fins i tot delictiu que
s’ha fet del sector públic empresarial, efectivament, ha sigut
gràcies a que no hi haguera fins avui en este projecte ninguna
base per a regular el sector públic empresarial? No pensa que
ha ajudat el que no hi haguera una base reguladora del sector
públic empresarial a que hi haja hagut un ús indegut i fins i tot
delictiu del nostre sector públic empresarial que ens ha dut,
per cert, a la ruïna més absoluta als valencians i valencianes?
I, més encara, no li pareix que aquells que han utilitzat
durant els vint anys, dels vint-i-tres anys que vostés no han
sigut capaços de canviar la normativa i establir per alguna
vegada en estos vint anys algun tipus de base per a regular
el sector públic empresarial, no són les persones adequades
per a fer una iniciativa per a regular el sector públic empresarial? És a dir, aquells que han utilitzat de manera perversa
el no tindre base reguladora, que això ha permés l’ús indegut
i delictiu del sector públic empresarial, que això ha permés
obrir les portes de la corrupció en el nostre sector públic
empresarial, no són persones que puguen ara vindre a fer una
iniciativa pròpia, a més en solitari, de com regular el sector
públic empresarial? No són les persones adequades les que
han utilitzat d’esta manera perversa i indeguda el sector
públic empresarial.
Pàgina 6.888
I per això li diem, vostés encara estan ací, si volen fer-ho
abans que acabe la legislatura han de fer-ho amb la participació de l’oposició, d’aquells que hem estat encarregant-nos de
fiscalitzar el sector públic empresarial i de vore com hauria
de ser la base per a regular-ho. Hem estat molt de temps que
no teníem normativa i hem estat fent una tasca fiscalitzadora
per a compensar la falta de normativa que permetera tindre
un sector públic empresarial de rigor, transparent, ordenat.
No són vostés en solitari els qui poden vindre ací a presentar
açò sense que nosaltres li diem que tenen vostés una esmena
a la totalitat, perquè no poden vindre en solitari a fer-ho. No
ens fiem, no són de fiar en este sentit.
Mire, la regulació sobre el pressupost nosaltres estem
molt en contra i, a més, és que apareix en les esmenes de
l’articulat del pressupost també, en com vostés volen anar
al marge del poder legislatiu a l’hora de controlar qualsevol
moviment, qualsevol crèdit extraordinari, crèdit que passa
de seccions, de programes, crèdit que es fa d’anys anteriors,
d’execucions anteriors, que es fica en els pressupostos que
estan en vigor, i tot això volen vostés regular-ho al marge
del poder legislatiu que és precisament qui ha d’aprovar els
pressupostos, i nosaltres també estem en contra, en la línia de
les esmenes que fem en l’articulat.
Volem que n’hi haja un caràcter vinculant de la relació
que hem de tindre l’executiu amb el legislatiu del control
que es faça de qualsevol moviment dels pressupostos, dels
gastos públics, dels programes, de la política econòmica i
pressupostària.
El senyor vicepresident primer:
Pregue finalitze.
La senyora Mollà Herrera:
I, per tant, en totes i cadascuna de les propostes que fan
vostés per a regular els pressupostos no poden obviar a les
Corts Valencianes i a la comissió d’economia i hisenda, i
nosaltres introduïm eixes esmenes.
Si això no es fa, nosaltres no anem a poder aprovar
eixa llei,...
El senyor vicepresident primer:
Pregue finalitze, senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
...és a dir, perquè la transparència i el rigor estiga garantit
les Corts Valencianes no poden quedar al marge del que està
fent l’executiu amb els diners dels valencians i valencianes
perquè precisament nosaltres som qui hem aprovat…
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
…què es fa amb els diners dels valencians i valencianes.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
Per a defensar l’esmena del seu grup i per a fixar, al
mateix temps, posició respecte de la resta d’esmenes presentades i defensades, té la paraula l’il·lustre diputat senyor
Lluís Torró del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida.
Número 154
19.12.2014
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Bé, estem davant d’un projecte de llei important, ¿eh?, no
és un projecte de llei qualsevol, ¿no?, estem davant d’un projecte que va a modificar una normativa que ja data de 1991 –i
aquella ja era un text refós–, i des d’aleshores ha plogut molt,
hi han hagut molts canvis normatius i, sobretot, hi han hagut
molts canvis socials, econòmics i polítics.
Per tant, n’hi ha una sèrie de preguntes a les quals nosaltres,
en principi, responem afirmativament: ¿cal adequar la hisenda
pública de La Generalitat al marc legislatiu de l’estat?, efectivament, sí, ¿no?; ¿cal regular el règim econòmic i financer de
La Generalitat per incorporar l’administració electrònica o el
marc plurianual per a executar algunes iniciatives pressupostàries?, sí; ¿cal redefinir el sector públic?, evidentment que sí.
El problema, per tant, d’esta llei no és la necessitat, el
problema és el moment, és a dir, el quan; el problema també
són les maneres, és a dir, el com; i, finalment, també n’hi ha
un problema de contingut, el què, ¿val?, i quan mirem les
tres coses juntes, com, quan i què, probablement l’última
de les qüestiones és la que explica les altres dos, ¿no? Bé,
comencem pel moment.
La necessitat, senyor conseller, no implica la urgència,
¿val? Si hem tardat vint-i-tres anys, podem esperar sense
cap problema sis mesos, ¿eh? L’aprovació d’un projecte
tan important en els minuts escombraries d’una legislatura
no creiem que siga allò més adequat, ¿no? –ja saben–, els
minuts escombraries són aquells en els quals un partit o un
match està ja decidit i els equips actuen ja en funció d’eixe
resultat que ja saben, que ja coneixen perquè no van a poder
fer res per a canviar el resultat final, ¿no?
El PP sap en estos moments que perdrà, com a mínim, la
majoria absoluta i amb ella, quasi en tota seguretat, el govern,
i fan el mateix que fan els equips que van perdent i que saben
que per molt que s’esforcen no arribaran a canviar el resultat,
¿val?, que és tractar de maquillar eixe resultat, salvar l’honor,
minimitzar la vergonya i, també, minimitzar els danys.
I ¿què estan fent?, ens inflen a lleis a última hora amb la
doble finalitat de, d’una manera de fer vore que treballen –
ahir alguna diputada ací parlava del postureo, açò també és
postureo– i, de pas, mantenir ocupada a l’oposició, bàsicament evitar perdre de pallissa, ¿val? I això ens conduïx a la
segona pregunta, és a dir, com, ¿no?, ¿per què es fa aixina?
N’hi ha dues formes d’abordar la discussió i l’aprovació
d’una llei: dur-la ací i aplicar el corró o, quan les lleis es
consideren importants, establir mecanismes que faciliten les
aportacions de l’oposició, i aquesta segona opció hauria de
ser l’habitual, independentment que, com en el seu cas, n’hi
haja una seguretat per la majoria absoluta de quin serà el
resultat final però és excepcional, i ara el que fan és tractar
d’aprovar-ho a tota pastilla i tant els fa el que puga aportar o
dir l’oposició. Probablement s’excusen que és una llei tècnica però, jo ¿què vol que li diga? No n’hi ha lleis tècniques o,
en tot cas, n’hi ha molt poquets.
Allò cert és que el text que hui discutim ací té un clar
component tècnic però també és cert que al seu contingut
i, probablement, també i, sobretot, a les seues omissions
s’amaga molta política i molta ideologia, probablement és
això el que pretenen amb aquesta tramitació que no és d’urgència però quasi.
N’hi ha un tic autoritari en aquesta idea d’aprofitar la
majoria absoluta per a definir un marc legislatiu conservador,
d’aquesta manera es determinen unes propostes que l’oposició ha de demanar a corre-cuita i sense la possibilitat d’integrar els interessos d’una majoria més ampla que aquella del
mateix partit del govern. I això ens du a la tercera pregunta,
que és la important de deveres, el què, ¿no?
Pàgina 6.889
Des de la mateixa presentació del projecte ens trobem
amb els problemes i les dificultats característiques que el
pensament únic imposa a les activitats socials, un pensament
únic neoliberal que té en vostés els genuïns, encara que malauradament no exclusius, representants.
El principal defecte d’aquest viatge ideològic és la manca
d’un autèntic sentit del que hauria de ser una funció pública
de l’administració, una veritable funció pública de l’administració. Al seu imaginari, l’administració pública no és
una parella al servei del bé comú que ha d’ordenar i limitar
les ambicions i els interessos individuals per a fer prevaldre
els de la col·lectivitat, ¡no!, vostés veuen el bé comú, perdó,
allò públic, bé com un entrebanc; un entrebanc que dificulta
l’activitat privada, o bé com una oportunitat; una oportunitat
de negoci per als interessos privats, i les nefastes conseqüències d’aquesta manera d’entendre el món aplicada a la gestió
política són evidentíssimes: atur, empobriment de la majoria,
enriquiment d’una minoria, malbaratament de recursos, corrupció política i un llarguíssim etcètera.
Bé, anem a considerar els objectius i les disposicions de
la llei que s’integren, lògicament, de ple dins de l’ortodòxia
marcada per l’article 135 de la Constitució, o siga, aquell que
va ser objecte de la reforma exprés pactada per Zapatero y
Rajoy, pel PSOE i pel PP. Es tracta de l’anomenat «principi
d’estabilitat pressupostària» obligat pel dit article i desenvolupat després pel PP en solitari en una llei ad hoc. Els preceptes que s’hi deriven regloten a tota la llei que estem debatent
i són uns preceptes perversos, no perquè els pressupostos
no s’hagen de sotmetre a una certa disciplina i no perquè
no s’haja de garantir la sostenibilitat financera de les administracions, no és això, el problema és el sentit i l’aplicació
legal i pràctica d’aquestes principis i preceptes subjectant els
pressupostos a uns marcs molt estrets i inflexibles.
I, miren, això està molt lluny de millorar les finances
públiques, i som un exemple espectacular; 35.000 milions
de deute acumulat i una càrrega financera que suposa el 30%
del pressupost quan a penes fa quatre anys no suposava ni el
4%, eixe és el resultat de l’aplicació del principi d’estabilitat
financera, i més lluny encara està de promoure l’activitat
econòmica, l’ocupació, i ja no parlem ja del benestar perquè el que realment es fa és retallar les polítiques socials i
debilitar la funció redistributiva dels ingressos i la despesa
pública. En la pràctica, les normatives s’adrecen a limitar i a
encotillar l’estat de benestar, obren en espais privilegiats en
els àmbits de la iniciativa privada i s’actua en contra de la
defensa de les persones que es troben en situació de desemparament o de necessitat.
I a més, l’acceptació d’aquesta ortodòxia implica una
brutal retallada de l’autonomia financera de La Generalitat
establint unes regles que, a més, suposen una transferència
de sobirania que ja comporten una estreta i rígida supervisió
per part dels poders superiors.
Es tracta, per tant, d’acatar una jerarquia que no sols es
discutible funcionalment, de vegades i en moltes ocasions no
funciona, sinó que, a més, partix d’un profundíssim dèficit
democràtic ja que ni s’ha consultat mai a la ciutadania sobre
la qüestió ni es generen els mecanismes de control suficients
perquè, sí, va a controlar-mos a algú, i ¿qui controla al controlador?, ¿on està la sobirania?, ¿on està la democràcia?
Finalment, la llei també regula el que s’anomena «sector
públic instrumental», com el conjunt de la llei es tracta,
estem d’acord en una definició necessària, sobretot vistos
els antecedents de mala gestió, opacitat i malbaratament
de recursos d’una bona part d’aquest sector públic sotmés
a l’imperi del dret privat. Empreses, fundacions i consorcis
han estat emprats, en bona mesura, per a pràctiques clientelars i desviament de fons públics i, per tant, és necessari
posar ordre.
Número 154
19.12.2014
Però, en el contingut de la llei no s’acaba de precisar la
naturalesa de la personalitat jurídica privada d’aquest sector
públic instrumental, no n’hi ha instruments, i resulta, a més,
molt difícil d’introduir, atesa l’estructura del projecte normatiu, que permeten regular i fiscalitzar les transferències
financeres des de la tresoreria de La Generalitat, n’hi ha una
deliberada confusió entre entitats de dret públic i entitats
de dret privat, i això obri la porta a institucions finançades
majoritàriament amb fons públics però que operen com a
entitats de dret privat. Per tant, dos problemes.
Primer, el de la fiscalització, ¿qui controla?, ¿com es
controlen adequadament aquests organismes? L’experiència
demostra que la fiscalització que tenim ara de la Sindicatura
de Comptes no és útil. Malgrat demostrar, any rere any,
les deficiències en la gestió dels diners i de les relacions
laborals, especialment en els mecanismes d’accés, no s’han
corregit en absolut durant tots aquestos anys.
I el segon problema, ¿qui controla la mateixa administració? El problema dels pressupostos de La Generalitat,
¿com és possible que la institució que representa la sobirania
dels valencians i les valencianes, que aprova els comptes,
que teòricament també aprova l’execució d’eixos comptes,
tinga una capacitat tan reduïda de control en el decurs de
l’execució dels comptes? I això és una cosa que la consagra
definitivament el projecte de llei que tenim ací.
Resumint, primer, el moment no és el més adequat per a
debatre una llei d’aquesta magnitud i aquestes implicacions;
en segon lloc, el contingut, a més de partir d’uns paradigmes
que no compartim, resulta manifestament millorable, fins i
tot des d’un punt de vista estrictament tècnic; i, en tercer lloc,
estan forçant que aquesta llei, com la immensa majoria de les
que hem aprovat i aprovarem d’ací al final de la legislatura,
siga un instrument efímer, que la nova majoria que es conformarà al mes de maig es veurà obligada a reformar.
Per totes aquestes raons ens oposem a la seua tramitació.
Gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Torró.
Per a torn en contra a les tres esmenes de totalitat defensades, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ricardo Costa,
del Grup Parlamentari Popular.
El senyor Costa Climent:
Muchas gracias, presidente.
Señoras y señores diputados.
Señor conseller de hacienda, en primer lugar, felicitarle porque al principio de la legislatura la Comunidad
Valenciana pagaba unos costes financieros entre el 5 y el
6% por la deuda que emitía para poder hacer frente a los
gastos sociales y, por lo tanto, compensar la minusvalía en
el modelo de financiación que el Partido Socialista aprobó,
y estamos hablando ya de, prácticamente, no pagar intereses
gracias a la gestión del gobierno valenciano y a la voluntad del gobierno de Mariano Rajoy. Por lo tanto, quiero
empezar a felicitarle en nombre de todos los valencianos.
(Aplaudiments)
Y, también, felicitarle porque yo desde el año 1995 llevo
oyendo a la oposición hablar sobre que era necesario modificar la ley de hacienda pública y hacer un nuevo texto. No es
de 1991, es de 1984, lo que pasa es que en 1991 se hizo un
texto refundido también porque fruto de la gestión económica y presupuestaria se fue modificando vía acompañamiento.
Bueno (rient), lo ha traído usted aquí y parece ser que
tampoco estamos de acuerdo en este proyecto, en esta ley
y en esta modificación que, al final, recoge lo que yo llevo
Pàgina 6.890
oyendo en los últimos presupuestos desde el año 1996, que
es traer a la cámara una ley que refunda todos los preceptos
de la ley de hacienda pública y, además, una ley que tiene un
objetivo básico y fundamental.
Sí es una ley técnica pero yo creo que es importante
también darle el fundamento, el carácter y el origen, señor
Toledo, de lo que es la modificación legal y lo que es el proyecto de ley, ¿no?, que es al final optimizar cada euro que los
valencianos depositan y que sirve para financiar los servicios
públicos, sacarle la máxima rentabilidad, tener la máxima
transparencia y rigor en su gestión y, por supuesto, darles
toda la información posible a los grupos parlamentarios, al
Grupo Parlamentario Popular también, sobre la gestión económica y presupuestaria del gobierno valenciano.
Por lo tanto, siendo política tiene una gran trascendencia
política y yo coincido con que se ponen de manifiesto los
fundamentos de un gobierno y de una ideología a la hora de
hacer una ley, hemos hecho una ley para dar más transparencia, más rigor, mejor gestión y para gestionar mejor los
fondos públicos de los valencianos, esa es la ideología que
marca este proyecto de ley.
Hay otro aspecto fundamental, yo sé que ustedes ahora
mismo están en otra batalla, señor Toledo, cosa que yo respeto mucho, ¿no?, pero el Partido Socialista apoyó una reforma
constitucional, la del artículo 135, creo que fue en el año
2011, o en el año 2009, entre el 2009 i el 2011. Esta reforma,
al final, lo que establecía eran las bases de la estabilidad presupuestaria, que un gobierno no se pudiera gastar más de lo
que tiene. Yo sé que ustedes ahora están en una modificación
y en una posición distinta de ese artículo, pero esta ley de
hacienda pública, lo que recoge básicamente es esa ley o esa
filosofía que marcaba y que está plasmada en la Ley 22/2012
y que establece la estabilidad presupuestaria en las cuentas
públicas de los ayuntamientos, las comunidades autónomas
y el estado.
También es importante decir que somos, junto a La
Rioja –La Rioja lo ha hecho antes, nosotros lo hemos hecho
después– la comunidad autónoma que antes ha lanzado una
ley que regula todo el contenido jurídico del sector público
empresarial. ¿Podíamos haberlo hecho antes? Sí, pero hubo
un compromiso de legislatura, que yo recuerdo que debatí
con usted en esta tribuna, señor Toledo, que era un decreto
que aprobaba un plan de reestructuración de todo el sector
público empresarial. Bueno, los datos usted los conoce,
porque sé que los maneja y los estudia. Pero, una vez ha
culminado ese proceso, es razonable que se presente esta
ley. Y hoy en día hay comunidades autónomas –en algunas
ustedes están gobernando– que tienen leyes que regulan
prácticamente los mismos supuestos y que ni siquiera están
analizando ni estudiando su modificación y su adaptación a
la normativa básica estatal, tanto en materia de subvenciones
como de estabilidad presupuestaria.
La verdad es que nosotros entendemos que presenten
enmiendas parciales. Creo que el debate técnico va a darse
en el debate parcial de la ley, y yo estoy convencido de que
tanto el gobierno como mi grupo parlamentario va a entrar a
discutir, a debatir, e incluso a aceptar muchas de las propuestas que estoy seguro que tienen todo el sentido común. Pero
no entendemos los motivos fundamentales por los cuales han
rechazado esta ley, o planteando una enmienda a la totalidad
a esta ley. En primer lugar, porque lo que hace esta ley es
regular los principios básicos de la gestión económica de la
administración pública, poner los negros sobre blancos y además actualizarlos a la normativa estatal. Se regula el régimen
de la hacienda pública, del tesoro, del endeudamiento, del
presupuesto, de la intervención y control, de la contabilidad.
Y además establece, como he dicho, algo que es muy novedoso: un título donde se regula el régimen jurídico propio del
Número 154
19.12.2014
sector público empresarial en la Comunidad Valenciana. Y lo
divide en dos: sector público administrativo, en donde el presupuesto… Antes he intentado seguir su intervención y habla
de que los presupuestos serán orientativos.
Bueno, usted se habrá leído la ley, como yo, y sabrá que
se divide en dos grupos el sector público: uno, el empresarial
donde el presupuesto establece un gasto limitativo y vinculante. Y el sector público empresarial y fundacional, donde
hay una parte que son los gastos de personal, que es vinculante y limitado. Y otra parte donde a lo mejor tienen contraprestación algunas de esas fundaciones, donde es orientativo. Pero porque los ingresos, señor Toledo, no dependen
solamente de las aportaciones y las transferencias corrientes
por parte de la administración pública. Y, por último, se establece un sistema de subvenciones. Hablábamos de que… Se
establece un sistema, no. Se desarrolla el proceso o el sistema de subvenciones que al final articulan la labor de fomento
de la administración pública valenciana. Hombre, a lo mejor
hay cosas que se puedan desarrollar y mejorar. Tenga usted
en cuenta que hemos pasado de destinar cuatro artículos en
la ley de hacienda pública a las subvenciones, a cómo dar las
subvenciones, a prácticamente dieciocho, creo, si no recuerdo mal. Diecisiete, dieciocho. Aparte de incorporar lo que es
la ley general de subvenciones, del año 2003, que veo que es
fundamental y básica para recoger en la normativa estatal.
Yo creo que hay aspectos concretos que son muy importantes. Hombre, el artículo 26 creo que es sustancial, porque
es una reivindicación… Casi podrían decir ustedes: «Oiga,
es que esta ley la han hecho porque nosotros les hemos
pedido que hagan esto y que lo pongan negro sobre blanco.»
El artículo 26 incorpora la exigencia de que todos los expedientes que se tramiten con gasto plurianual de toda la administración y de todo el sector público valenciano incluyan
un informe de la abogacía y un informe de la Intervención
General. Pero es más, es que… Y este debate también ha
estado aquí, sobre esta tribuna y en este parlamento durante
mucho tiempo, sobre obligaciones que se trasladaban a ejercicios futuros, y que ustedes decían que solamente se podían
conocer gracias a la labor de la sindicatura. Bueno, pues esta
ley lo que establece es que, primero, para hacer eso hay que
autorizarlo por el gobierno. Y después hay que publicarlo
en el diario oficial de la Generalitat valenciana. Y que, por
lo tanto, eso ofrece transparencia, claridad, y solamente
puede hacerse por motivos muy tasados. Por lo tanto, creo
que incluso ustedes podrían decir que son en cierta forma
los padres de la criatura de este proyecto de ley, porque yo,
por más que busco y leo, casi todos los planteamientos que
ustedes durante estos años han hecho en la ley de acompañamiento en los debates presupuestarios están incluidos y
recogidos aquí.
En cuanto al proceso de elaboración del presupuesto, oiga,
vamos a ver, tenemos por primera vez en una ley cómo se
redacta y se establece la redacción del presupuesto. Cómo se
prohíbe y se limita el gasto no financiero que no está recogido. Cómo tiene que haber coherencia entre el presupuesto
anual y el correspondiente marco presupuestario. Es decir, el
marco presupuestario no puede ir hacia compromisos futuros,
sin estar recogido en el presupuesto actual. Es que esto es
lo que ustedes vienen diciendo durante los últimos quince
años. Esto es lo que se plasma en esta ley. El artículo 52, por
ejemplo, incluye por primera vez en este proyecto de ley el
régimen específico de elaboración, de gestión y de ejecución
de los presupuestos de las entidades autónomas, de las sociedades mercantiles, de las sociedades públicas, en definitiva
de todo el sector público empresarial. Esto también me lo han
dicho y usted lo ha planteado aquí, y ha dicho que uno de los
motivos por los cuales ustedes no apoyaron la reestructuración del sector público empresarial era precisamente por eso.
Pàgina 6.891
Y, por último –y termino, señor presidente–, dejan claro
algo fundamental para nosotros, que es dar más transparencia a la concesión de las subvenciones. Creo que eso también
es una reivindicación histórica de su grupo, señor Toledo, y
en general de todos los grupos de la oposición, y creo que el
gobierno valenciano da cumplida cuenta de los requisitos,
de las condiciones y fundamentalmente de los criterios de
concesión de esas subvenciones.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el president, senyor Alejandro Font
de Mora Turón)
El senyor president:
Gracias. Gracias, señor Costa.
Per a rèplica, senyor Toledo, té la paraula.
El senyor Toledo Lobo:
Sí, presidente.
Señor Costa, le agradezco profundamente que haya salido
usted a defender el proyecto. Y se lo agradezco porque hoy
ya no queda ninguna duda de que la línea roja del presidente
Fabra no existe. (Aplaudiments) Mire, si un diputado con
auto de procesamiento puede subir aquí a defender un presupuesto de ley de hacienda además, queda claro que cada uno
hace lo que quiere, que además el grupo se lo permite y que
se va cuando quiere. Por tanto, queda claro hoy que la línea
roja de Fabra no es una línea roja, es una línea floja, una línea
que no aprieta a nadie. Así que gracias por dejárnoslo claro
sin ninguna duda. Y mire, le voy a hacer un regalo, porque
estamos en fecha navideña. Sí, sí, nivelazo, nivelazo. Me
costó mucho encontrarlo, se lo puedo decir. Un regalo para
que tenga un recuerdo de su última intervención, porque
será posiblemente la última intervención defendiendo un
proyecto de ley, según tenemos entendido por el periódico.
Y un regalo que metafóricamente le traslade la idea de lo que
pensamos de esta defensa del proyecto de ley. Y para ello,
echamos mano de un refrán español. Le voy a regalar esta
figura, esta figura muy bonita, porque entendemos que que
usted defienda este proyecto de ley es como que una zorra
guarde el gallinero. Exactamente igual.
Y por tanto, le dejo este zorro precioso en recuerdo. Y entienda que esto… no se lo tome a mal, porque no dudamos ni
de su capacidad, que está fuera de duda, ni por supuesto de su
presunción de inocencia, que también lo está. Simplemente,
es paradójico que alguien con auto de procesamiento que
aparece ligado a pagos (inintel·ligible) … en Barcelona…
El senyor president:
Señoría…
El senyor Toledo Lobo:
…sea elegido para defender la que tiene que garantizar
que todo sea en Alicante. No sé cómo es posible.
El senyor president:
Señor diputado, le ruego que vaya (inintel·ligible) ...
El senyor Toledo Lobo:
Sí, sí, pero todo es posible en este fin del PP, en el que
hasta un fiscal se querella contra un miembro del Consejo
Jurídico Consultivo, todo es posible. (Aplaudiments)
Número 154
19.12.2014
Mire, la ley. Conseller, puede pasar a la historia como el
que logró una ley de hacienda aprobada por unanimidad, se
lo hemos puesto en bandeja, o como el conseller de hacienda
que hizo la ley más breve de la historia. Usted elige, usted
elige. Mire, le hemos explicado razones de fondo para revisar
esto. Esto es técnica, ya lo he dicho yo, pero es muy política, porque determina todo el campo de libertad que tiene el
Consell y que tienen las empresas públicas en la gestión, en
su toma de decisiones. Mire, tiene mucha ideología detrás. Lo
del margen de libertad que se deja para todo el sector público
nos parece inadmisible. Lo del presupuesto estimativo y no
vinculante es una risa, es una risa. Dice: «Traigan aquí lo que
quieran y luego hagan lo que les dé la gana sin dar explicaciones.» Es estimativo, y además no es vinculante.
Miren, si vienen más ingresos, pues hay procedimientos para incorporar esos ingresos y determinar qué gastos
nuevos se hacen. Y se tienen que establecer esos procedimientos. Que al sector público se le excepcione de aplicación
de régimen de subvenciones que esta misma ley establece
también es de traca.
Y mire, sobre todo, que la información de este proyecto
de ley sea incluso menos de la que ahora se da en la práctica
nos parece inadmisible. Ya le he dicho que para nosotros
es fundamental que se garantice el acceso ciudadano a la
información de los gastos. Es fundamental y tiene que estar
en este proyecto de ley. Pero, es más: mire, ayer recibí en las
Cortes este CD con la ejecución a fecha 30 de septiembre.
Ayer, dos meses y medio después. Ya figura en los presupuestos entregados en estas Cortes hace mes y medio. ¿Por qué
lo recibimos con tres meses de retraso? ¿Por qué hay acuerdos de modificación presupuestaria, en el DOCV se publican
siete meses después? ¿Por qué? Pues porque el Consell nos
da la mínima información y eso hay que resolverlo. Tenemos
que tener un nivel de información que responda a las necesidades ciudadanas y que sea del siglo XXI, y este es del siglo
pasado. Y el nivel de control democrático, le digo exactamente lo mismo. Que el plan económico-financiero y el plan
de reequilibrio no se planteen aprobarlo en estas Cortes, por
favor, por favor. Pero si el estado lo hace, si los ayuntamientos lo hacen. Que vengan aquí y se discutan. El Consell no
es nadie para decidir y presentar al gobierno qué cosas va a
recortar, qué cosas va a disolver, qué barbaridades va a hacer.
Tiene que discutirse en las Cortes.
Por favor, recuperen un poco la cordura. Mire, el control
es del siglo pasado también, absolutamente del siglo pasado.
Y las subvenciones por deslocalización empresarial que no
se lo hayan planteado… Rectifiquen. Miren, este proyecto
de ley se ha hecho con dos criterios: dejar la máxima discrecionalidad al Consell y a las empresas públicas. Y en eso
discrepamos. Si ustedes también están dispuestos a discrepar, podemos hablarlo. Tengan en cuenta que aquí hay cosas
importantes, como la responsabilidad en la gestión, que no es
una cuestión técnica. El régimen de transparencia de la caja
fija, que no es técnica. El régimen de transparencia de toda la
información, que no es técnica. El de control, el de responsabilidades. Todas esas cuestiones deben discutirse y deben
discutirse en un marco estable, que supere una legislatura,
que supere dos, que supere tres, que supere cuatro legislaturas. Eso es lo que ofrecemos.
Elija usted si quiere pasar a la historia como el conseller
que generó una ley de hacienda que dura mucho tiempo o
como el que generó la ley de hacienda con vida más breve.
Gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Un moment, senyora Mollà.
Té vosté la paraula, senyora Mollà.
Pàgina 6.892
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Jo encara no he sentit explicar per què, després de vinti-tres anys de falta de rigor, manca de transparència, poca
ordenació o base per a regular el sector públic empresarial
i fundacional, per què després de vint-i-tres anys, a menys
de sis mesos de les eleccions autonòmiques que es produirà
un canvi de govern; un canvi de govern amb una expectativa
clara per a atendre les necessitats de la ciutadania, necessitats
que també van lligades a la hisenda pública i al sector públic
empresarial, doncs ¿per què vostés tenen pressa en portar
un projecte de llei, a més, un projecte de llei important, que
ningú ha considerat que no haja de dur-se a terme però que
ha de passar, en tot cas, si es vullguera fer abans d’eixe canvi
de govern, per una qüestió fonamental, i és que es produïsca
el diàleg, que s’intente arribar a un consens majoritari i no de
forma solitària, i no amb presses, i no sense que hàgem pogut
parlar abans de com creguem que s’ha d’ordenar i de regular el sector públic empresarial i de la hisenda pública amb
una qüestió de fons, i és: ¿està ben ordenat el sector públic
empresarial?, ¿tenim un bon concepte del que ha de ser una
hisenda pública per a afrontar les situacions d’emergències
econòmiques, polítiques i socials que tenim?, és que volem
fer la gestió normativa de dos qüestions que per a nosaltres,
ja de per si, no estan ben regulades, no estan ben enteses, no
estan ben plantejades i que també van comptar amb la soledat que caracteritza qualsevol acció que emprén el govern o
el Partit Popular.
És a dir, ¿nosaltres considerem que el sector públic empresarial ja està consolidat tal qual està plantejat per part del
Partit Popular? Doncs, no, perquè, a més, falla en la base, i
és que vostés que han estat vint anys utilitzant indegudament
i delictivament el sector públic empresarial no són els que
poden fer una iniciativa per a com regular el sector públic
empresarial i, a més, en solitari, com a molt poden fer-ho de
forma unitària i consensuada però en solitari no perquè no
poden deixar los zorros…, ¡ui!, aquí había…, ¿ha caigut?,
¡ay!, ¿se lo han llevado? (veus), doncs no poden deixar,…
El senyor president:
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
…cuidant les gallines, no pot eixir a defensar una persona que està processada per finançament irregular del Partit
Popular d’unes eleccions, les que constituïxen esta cambra,
no pot defensar la regulació i les bases normatives del sector
públic empresarial i de la hisenda pública, no pot, no es pot,
¿eh?, i, per tant, falleu de la base, es falla de la base. (Veus)
Perquè, a més, a mi em sap greu això de la separació de
poders, «hemos hecho una ley, hemos no sé qué». Jo, cada
vegada que el senyor Costa estava incloent-se ell mateix en
esta acció de presentació d’este projecte, d’elaboració d’este
projecte i de planificació d’este projecte doncs estaba matando a un gatito en alguna parte del mundo, ¿eh?, així li ho dic.
I, per tant, tampoc són les formes, ¿què costarà fer les
coses com s’han de fer?, és a dir, ni tan sols en la defensa
d’esta llei vostés ni tan sols tenen cura en les formes, en el
que és ètic, en el que la gent està esperant, en la confiança
que han de transmetre que l’ordenació de la hisenda pública
i del sector públic empresarial es farà amb rigor i amb transparència, i trauen un processat per a defensar-lo. Bé, és que
així doncs no podem, no es pot.
I jo li he dit al principi: senyor Moragues, tinc el cor trencat perquè, sincerament, el cor trencat, després de vore xufes
Número 154
19.12.2014
de llei que vostés han presentat, açò tenia una base que podia
haver fet arribar a un consens i a una votació majoritària, no
en la soledat de la majoria absoluta del Partit Popular, sinó en
la majoria de la cambra valenciana.
Miren, vostés estan saltant-se les regles de transparència
que haurien de passar per la vinculació i ser preceptiu qualsevol moviment dels comptes públics, i ho fan en la mateixa
llei de pressupostos, vostés diuen, «¡oiga!, si queremos hacer
algún cambio presupuestario pero la intervención general no
nos lo avala con su informe, que decida el gobierno», que
dóna igual el que la intervenció haja dit, si la intervenció està
en contra el govern dóna igual perquè té potestat per a fer
qualsevol moviment, això ho diu la mateixa llei de pressupostos, i és que esta llei també està basada en això, és a dir,
vostés inclouen en alguns apartats informació a la comissió
d’economia o a Les Corts, informes que es puguen elaborar,
etcètera, però no…
El senyor president:
Gràcies.
La senyora Mollà Herrera:
…donen la garantia suficient ni la vinculació suficient
perquè vostés no puguen perpetuar un sistema que ha estat
al marge de la normativa, de la base reguladora, de la transparència i del rigor, havent fet també un ús indegut –ja dic– i
delictiu de la nostra…
El senyor president:
Gràcies, senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
…hisenda pública i del sector públic empresarial.
Si en tot això no arribem a un acord,…
El senyor president:
Gràcies.
La senyora Mollà Herrera:
…nosaltres no anem a participar i es quedaran completament a soles en esta llei.
Res més.
El senyor president:
Gràcies, senyora Mollà.
Senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, el felicite perquè ahir el sol es va amagar per occident i este matí ha eixit per orient. Vostés diran,
«això, ¿a sant de què ve?», ¿no?, bé, és una afirmació anàloga
a la que ha fet el senyor Costa quan ha eixit ací a felicitar-lo
a vosté perquè ara paguen menys interessos que a principis
de la legislatura perquè és una qüestió en la que vosté no té
absolutament cap responsabilitat, ¡cap!, i ha tingut la santa
sort que el senyor Rajoy, com estem en any d’eleccions, ha
dit, «anem a deixar de cobrar interessos», no, interessos no,
comissions pels préstecs que nosaltres demanem al sector
privat i que, després, li enxufem a La Generalitat. I la segona
Pàgina 6.893
qüestió és que els preus dels diners estan baixant, estan caent
en picat per la política que està duguent-se des del Banc
Central Europeu.
Per tant, atribuir-li a vosté eixe mèrit és..., deixe els punts
suspensius perquè vostés posen el qualificatiu que vullguen.
Anem a vore, senyor Costa, no vaig a entrar jo en la seua
imputació, ¿no?, però sí que vullc recordar una cosa, i és que
en eixa imputació, independentment del seu paper en ella,
n’hi ha darrere una sèrie de fets, i una sèrie de fets que impliquen una malversació de fons públics, i eixa malversació de
fons públics està determinada per una determinada utilització, entre altres coses, del famós sector públic instrumental
que vostés ací vénen a presentar una regulació.
I vosté ha dit que ací el que es tracta és de gestionar millor
i de maximitzar cada euro, dos de les frases que ha dit. I jo li
dic, mire, per a gestionar millor i per a maximitzar cada euro
no fa ni punyetera falta esta llei, ¡ni punyetera falta!, això ja
ho podien fer, això ja ho podien haver fet.
Per tant, la llei no va a garantir, i més com està redactada,
que això canvie mentre vostés estiguen governant. ¿Per què?
Perquè continua existint una confusió de fons gravíssima;
gravíssima entre el sector públic subjecte a dret públic i el
sector públic subjecte a dret privat, i mentre existisca eixa
confusió no resoldrem els problemes de fons, que és que
existisquen espais en l’administració ocults a les ombres perquè, amb els diners que arriben ahí, que tampoc s’han de justificar massa bé tal com està redactada està llei, es puguen fer
coses que no són massa raonables i que acaben convertint-se
en algun cas, fins i tot, en presumptament delictives, quan no
en directament delictives, que ja tenim ací o han passat per
ací ja condemnes per usos de fons d’este tipus, ¿val?
Això no es resol amb aquesta llei, no es resol, per tant,
quan vosté diu, «no, llevo oyendo la necessidad de la modificación», i ho continuarà sentit perquè el que posen ací no és
suficient per a resoldre eixos problemes.
¡Clar!, vindre ací a presumir de la reestructuració del sector públic empresarial i posar-lo en relació amb açò a mi em
pareix una cosa doncs de mal gust, senyor Costa, ¿val? I ¿per
què em pareix de mal gust? Primer, perquè la reestructuració,
la famosa reestructuració del sector públic empresarial que
vostés han fet, senzillament, ha sigut o ha servit per a fer
un macroexpedient de regulació d’ocupació i de despatxar
més de tres mil treballadors públics al carrer, més de tres mil
treballadors públics al carrer, treballadors que han pagat les
conseqüències de la ¡seua mala gestió!, han sigut ells, que no
devien res, els que han pagat les conseqüències que vostés
hagen estat gestionant malament i, en alguns casos, en moltes d’estes empreses ni tan sols això.
Per tant, la mala gestió no es resol en aquest projecte de
llei, sobretot quan la llei que regula el sector públic instrumental s’oblida dels treballadors, que és una de les coses que
u llig i diu, bé, i ací, ¿la gent que treballa en este sector públic
instrumental no apareix per cap lloc?, perquè se suposa que
també s’haurà de regular això, ¿no?, ¿quins són els treballadors, com es consideren i com sostenen això?, que tampoc
apareix en la llei.
I acabe amb una cosa que han insistit els dos que m’han
precedit en el torn i que jo també he dit al principi. És a dir,
no és raonable de cap de les maneres, no ho és ara, ni canvia
amb aquesta llei tal com està redactada, que aquesta cambra
que representa els valencians i les valencianes, que és qui
aprova els pressupostos i, teòricament, li diu al Consell en
què s’ha de gastar els diners, després no tinga cap capacitat
per a conéixer, no conéixer, ni aprovar la major part de les
modificacions de crèdit que es fan després, no té cap sentit,
no té absolutament cap sentit, cap, ni un, cap, ni un; pot
tindre un sentit instrumental quan n’hi ha un partit que té la
majoria absoluta i que està disposat a tolerar-li al seu govern
Número 154
19.12.2014
el que fóra però, des d’un punt de vista objectiu, en una situació que no siga de majoria absoluta, no té cap sentit.
El senyor president:
Gràcies.
Pàgina 6.894
que comprimir, reducir el sector público empresarial valenciano, y hoy hemos pasado de ochenta y dos entidades dentro
del sector público valenciano a treinta y nueve, y hemos
ahorrado –alguno lo ha puesto aquí, como el señor Torró,
solamente en números de cifras de reducción de personal–,
pero es que se han ahorrado casi 1.700 millones de euros, y
eso, y eso…, sí, sí le he escuchado, señor Torró,…
El senyor Torró Gil:
El senyor president:
Per tant, esta llei, senzillament, tal com està i en el
moment en què la presenten, haurien d’haver-se-la estalviat,
i vénen ací a tractar de fer vore a la ciutadania que estan fent
coses…
El senyor president:
Gràcies.
El senyor Torró Gil:
..quan en realitat el que estan fent és –com els he dit
abans– jugant els minuts escombraries, ¿eh?, tractar que la…
El senyor president:
Gràcies.
El senyor Torró Gil:
…golejada siga la mínima possible.
El senyor president:
Gràcies, senyor Torró.
Senyor Costa.
El senyor Costa Climent:
Muchas gracias.
Señoras y señores diputados.
Señores portavoces.
Miren, voy a intentar contestar a todas, y digo a todas las
cuestiones que se han planteado aquí en la defensa de las
enmiendas a la totalidad.
Ha hablado de los planes de reequilibrio. Mire, yo creo
que el gobierno valenciano ha actuado con la máxima sensatez y ha dicho que si vamos a tener un ahorro de 750 millones
de euros el año que viene, que usted dice que es porque se le
ha aparecido no sé quién y yo digo que es porque tenemos un
conseller y un presidente que esté un presidente del gobierno
en Madrid del PSOE o del PP va todos los días a exigir la
financiación (aplaudiments) adecuada para los ciudadanos
valencianos, que eso es lo primero que se tiene que ver.
Y le digo también más, con otro criterio, y es que no se va
a exigir ni más ajustes, ni más sacrificios, ni se va a tocar un
solo euro de los servicios sociales, de la sanidad valenciana
y de la educación valenciana porque son fundamentales,
básicos y objetivo prioritario. (Aplaudiments)
¿Por qué se ha hecho ahora?, ¡oiga! (veus),…
El senyor president:
Señorías.
Senyor Torró, li pregue silenci.
El senyor Costa Climent:
…y eso es fruto de la gestión de este gobierno, y ustedes
no fueron capaces ni siquiera, a pesar de que lo criticaban, de
apoyar un ajuste que era necesario, fundamental y esencial
para el desarrollo de los servicios públicos valencianos.
Y, ahora, usted viene aquí y dice, «no, es que esto no es
suficiente, esta ley no regula la transparencia en el sector
público ni nos da información». ¡Oiga!, ¡no se ha leído la
ley!, ¡no se ha leído la ley!, no sé cuántos serán en el comité este de expertos que la han analizado pero ¡no se la han
leído!, porque, si no, verían que se exige la publicación en el
diario oficial de la Generalitat valenciana de toda autorización o imputación al presupuesto corriente de obligaciones
de ejercicios anteriores, de modificaciones de créditos, de
acuerdos de amortización de avales, de acuerdos de control
previo en entidades del sector público, de resúmenes de estados mensuales de ejecución presupuestaria y movimiento y
situación de tesorería, información de publicar por las entidades del sector público (inintel·ligible) ... subvenciones…
Todo eso, que no estaba antes, hoy ustedes, gracias a la
transparencia y a la voluntad política de este gobierno, van a
tener acceso a pesar de su voto en contra, (aplaudiments) a
pesar de su voto en contra.
Mire, ha dicho dos veces lo de la deslocalización, dos
veces. En su enmienda creo que pone «clamorosa omisión»,
¿no? Oiga, es que los planes económicos financieros…,
bueno, ¿clamorosa omisión con los planes económicos
financieros?, ya le he dicho que este gobierno los respeta.
Pero con respecto a la deslocalización de las subvenciones,
decirle que el motivo de reintegro de las subvenciones, si
usted coge y le dice a uno de los expertos estos que tiene trabajando para usted que se lea la Ley 23/2003, verá que están
establecidos en la normativa básica del estado, que es la que
está aplicando y recogiendo esta ley. Y que, por lo tanto, solo
tiene usted que coger la referencia básica.
Señor Toledo, yo agradezco sinceramente que tres minutos de la defensa de su enmienda hayan versado sobre mí.
Ustedes sigan hablando de mí. Nosotros hablaremos de los
60.000 valencianos que han encontrado empleo. Ustedes
sigan hablando de mí. (Aplaudiments) Nosotros hablaremos
de mejorar la sanidad, la educación y los servicios sociales.
Sigan hablando de este diputado, que mi grupo parlamentario y este gobierno mejorarán las condiciones de vida de
todos los ciudadanos. (Aplaudiments)
Y le voy a decir otra cosa. A nivel personal, a nivel personal, no voy a opinar, pero a nivel de parlamentario, que estoy
aquí porque me han elegido los ciudadanos, tengo que decir
que su grupo parlamentario no le llega ni a la suela de los
zapatos de este grupo.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
El senyor Costa Climent:
El senyor president:
…¿por qué se ha hecho ahora?, pues, mire, porque a pesar
de ustedes empezamos la legislatura planteando que había
Senyories… senyories, finalitzat el debat, passem a la
votació per separat de les esmenes a la totalitat. I en primer
Número 154
19.12.2014
lloc, votarem l’esmena presentada pel Grup Parlamentari
Socialista, registre d’entrada 104.677. Comença la votació.
A favor, 41; en contra, 48.
Esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari
Compromís, registre d’entrada 104.682. Comença la votació. A favor, 41; en contra, 48.
Per últim, votarem l’esmena a la totalitat presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida, registre d’entrada
104.712. Comença la votació. Vots a favor, 41; en contra, 48.
Minut de silenci contra la violència de gènere
El senyor president:
A continuació, senyories, anem a guardar un minut de
silenci per acord dels quatre grups parlamentaris, per tal de
condemnar enèrgicament la violència masclista que patixen les
dones i l’últim assassinat que ha acabat amb la vida de Liliana.
Expressem les nostres condolences als seus familiars i
reiterem el nostre compromís de treballar fins a l’eradicació
de la violència de gènere, que és la més brutal expressió de
les desigualtats entre dones i hòmens i que només este any
s’ha cobrat la vida de 66 víctimes.
(La cambra guarda un minut de silenci)
Moltes gràcies, senyories.
Dictamen de la Comissió d’estudi sobre la possibilitat
d’una reforma àmplia de l’Estatut d’autonomia
de la Comunitat Valenciana per a adequar-lo
a les necessitats actuals (BOC número 293)
El senyor president:
Sèptim punt de l’ordre del dia: debat i votació del dictamen de la Comissió d’estudi sobre la possibilitat d’una
reforma àmplia de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat
Valenciana per a adequar-lo a les necessitats actuals.
Per a la presentació del dictamen de la comissió té la
paraula l’il·lustre diputat Alfredo Castelló.
El senyor Castelló Sáez:
Molt excel·lent senyor president de Les Corts.
Il·lustres senyores diputades.
Il·lustres senyors diputats.
Com a vicepresident de la Comissió d’estudi sobre la
possibilitat d’una reforma àmplia de l’Estatut d’autonomia
de la Comunitat Valenciana per a adequar-lo a les necessitats
actuals, se m’ha designat per a presentar en esta sessió plenària el dictamen aprovat per dita comissió.
Esta comissió d’estudi es va constituir a proposta del
Grup Parlamentari Popular, que la va presentar en el registre
general de Les Corts el dia 4 de juliol passat.
La Mesa de Les Corts va acordar la seua tramitació el 8
de juliol i la va remetre al ple per a la seua consideració.
El ple de 17 de juliol va aprovar la creació d’esta comissió d’estudi, la qual va ser publicada al BOCV número 262
del dia 25.
El 21 de juliol es va constituir la comissió i en esta es va
acordar obrir un termini fins al dia 29 per tal que els grups
parlamentaris pogueren presentar les seues propostes de pla
de treball.
Pàgina 6.895
El dia 30 es van debatre els plans de treball en el calendari
d’actuacions que s’havien presentat, aprovant-se la proposta
del Grup Parlamentari Popular.
Es va obrir un termini fins el dia 10 de setembre perquè
els grups parlamentaris pogueren proposar la sol·licitud de
documentació i informes relacionats en els assumptes objecte dels seus treballs i, un altre, fins al 19 de setembre per a
fer les propostes de compareixences relacionades amb les
matèries objecte d’estudi.
Va ser en la reunió del 4 de setembre..., es va procedir
a l’anàlisi de les diferents propostes del pla de treball per a
definir quines serien les qüestions susceptibles de discussió
al llarg de les reunions de la comissió.
Els membres de l’oposició abandonaren la reunió i,
després, es va aprovar definitivament el pla de treball i les
qüestions a tractar en la mateixa comissió.
En la reunió de 15 de setembre es va aprovar la sollicitud de documentació i informes presentada pel Grup
Parlamentari Popular.
En la reunió del 29 de setembre es va retirar la proposta de compareixences presentada pel Grup Parlamentari
Popular, únic grup parlamentari que ho havia fet.
Es va obrir el termini de presentació de representants dels
diferents grups parlamentaris per a constituir la ponència
prevista en el punt sisé de la resolució de creació de la comissió, el qual va finalitzar el 14 d’octubre.
En la reunió del 16 d’octubre es va designar la ponència,
el nomenament de la qual es va publicar al BOCV número
279, de 29 d’octubre.
La ponència es va reunir finalment el 24 de novembre i,
a la vista dels informes remesos pel Consell, va elaborar una
proposta de dictamen que va elevar a la comissió. Dita proposta es va publicar al BOCV número 292, de 3 desembre.
En la reunió d’1 de desembre, la comissió va acordar
elevar la definitiva dita proposta, acord que es va publicar al
BOCV 293, de 5 de desembre.
És este el dictamen, el que presentem, perquè siga ratificat en el ple de hui. I el presente, si em permeten, amb dos
desitjos: u, que n’hi hasca voluntat d’acord i de consens, per
un costat, i altre desig és desitjar-los a tots bon Nadal i el
millor en 2015 per a cadascuna de les seues senyories i a tot
el personal de Les Corts.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies... gràcies, senyor Castelló.
Per a fixació de posició dels grups parlamentaris, per
Esquerra Unida té la paraula l’il·lustre diputat Lluís Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Jo vull manifestar en nom del meu grup que, com hem fet
a la comissió, no anem a participar d’aquest debat. Entenem
que és un debat trampa. No hi ha possibilitat de reforma
de l’Estatut d’autonomia sense que abans el Partit Popular
desbloquege l’actual reforma que està pendent de discussió
en el Congrés dels Diputats en Madrid i, per tant, no anem a
participar d’aquest debat.
Senzillament volia acabar, si em permet, senyor president, desitjant bones festes i bon any en nom meu i el del
meu grup a tots els diputats i les diputades, als companys i
companyes dels mitjans de comunicació que tan estoicament
ens suporten, als treballadors i les treballadores de la casa
sense els quals no podríem desenvolupar la nostra feina i,
sobretot, a tota la ciutadania, a tots els valencians i totes les
valencianes, esperant que el 2015 siga l’any de l’esperança,
Número 154
19.12.2014
l’any del començament de l’empoderament de la ciutadania
i l’any en què la ciutadania començarà a ser protagonista del
seu futur i a canviar les coses.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Torró.
Grup Parlamentari Compromís, té la paraula l’il·lustre
diputat Enric Morera.
El senyor Morera Català:
Bon dia.
En l’explicació del perquè d’esta iniciativa, d’esta comissió d’estudi per a la reforma de l’Estatut, el senyor Alfredo
Castelló mos ha dit que és per a adequar-lo a les necessitats
actuals. Però no se’ns diu quines són les necessitats actuals.
A mi em fa la impressió que són les necessitats del PP.
Perquè anem a vore, al 2006 hi hagué una reforma de l’Estatut d’autonomia, una reforma important, una reforma on el
nostre portaveu Joan Ribó, que representa Compromís en l’actualitat..., no estigueren d’acord. Pensem que era una reforma
que no aportava res sensible, substantiu, i ens oposàrem.
Han passat ja uns quants anys i eixa reforma està en
vigor. D’eixa reforma potser el que més ens recordem en
estos moments seria la clàusula Camps, eixa clàusula que va
fer una gran innovació al constitucionalisme mundial, que
era una clàusula d’impotència Camps. És a dir, si uns altres
aconseguixen unes millores en els seus estatuts, doncs jo les
vull per a mi. Però tu eres incapaç de reclamar-ho, d’exigir-ho, de situar, de saber on vols arribar en la teua nacionalitat, en la teua nació valenciana per a arribar més lluny. I se
va fer una reforma.
Curiosament eixa reforma se va fer poc abans de les eleccions del 2011..., del 2007, perdó. Era una reforma pensada
en els interessos electorals del Partit Popular. De fet, jo ho
he contat en alguna ocasió, però ara que estem ací en petit
comité, i crec que mos podem permetre estes llicències,
en els cables de Wikileaks, l’única vegada que apareix la
Comunidad Valenciana, el senyor Francisco Camps –que ara
la fiscalia l’investiga per allò de la fórmula 1– apareix en este
tema. Apareix en el tema que hay un líder reformista valenciano que, davant el desgavell del PP estatal, el PP d’Eduardo
Zaplana –que aconsella ara al senyor Fabra–, d’Aceves, se
visualitzava com un líder que era capaç de buscar consensos
i va arribar a consensos amb el Grup Parlamentari Socialista,
legítim tot, i se va fer una reforma d’Estatut d’autonomia.
¿Ha aprofitat realment este Estatut –la del 2006– per a
millorar les condicions de vida del poble valencià? ¿Tenim
una agència tributària pròpia? ¿Tenim garantida la inversió
pública territorialitzada? ¿Tenim garantit el que és fonamental en una autonomia política, i és l’autonomia financera? A
les vistes està que no. És clar que eixa reforma va ser una
reforma fracassada, que no va aportar el que ens mereixem
com a poble, no va incrementar el nostre autogovern, i eixa
reforma s’ha quedat suspesa.
Després, curiosament, tinguérem una següent reforma.
En eixa participàrem nosaltres, perquè era una reforma
puntual. Una reforma derivada d’un punt, d’una addicional,
d’una addicional molt important i que ens ha fet perdre molts
diners, senyories –jo crec que és important que deprengam
dels errors–, d’un punt que la reforma que vostés pactaren en
el 2006 no contemplava, en vista al que havien aconseguit
altres estatuts d’autonomia, entre ells Andalusia. ¿Saben
vostés quants milions d’euros ha aconseguit Andalusia
gracies a eixa clàusula? A vostés que els agrada tant parlar
d’Andalusia. Doncs, segons les meues dades, les tinc ací,
Pàgina 6.896
són dades oficials, són dades oficials de la cambra de contractistes, no són meus. 5.167 milions d’euros. Per què?
Perquè una clàusula que després constitucionalment s’ha dit
que l’obligació o no del govern central d’invertir..., però en
el cas d’Andalusia s’ha complit, en el cas de Catalunya s’ha
complit. Que són les inversions públiques territorialitzades.
Nosaltres no ho teníem, no ho teníem, vam ser molt ràpids
en arribar al no res, i, curiosament també, poc abans de les
eleccions de 2011 vostés ens van plantejar una reforma a
l’Estatut d’autonomia que acceptàrem i votàrem, excepte
amb l’abstenció del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida,
votàrem la resta de grups favorablement. Va ser el 9 de març
de 2011. Allò que els vaig dir en aquell moment per desgràcia s’ha complit, per desgràcia s’ha complit.
Què els dia en aquell moment? Està en el Diari de
Sessions, que s’haurien d’afanyar per aconseguir que els
pressupostos de 2012, de 2013, de 2014 no ens continuaren
marginant en les inversions públiques territorialitzades. Està
en el Diari de Sessions. De fet vaig parlar en aquell moment
amb el conseller de governació i el que du la competència
de l’impuls autonòmic, don Serafín Castellano, i li vaig dir
«o ens afanyem o ens quedarem altra vegada perduts en la
dinàmica de la marginació secular i sistemàtica de la inversió
pública territorialitzada». Són dades oficials.
Quants diners hem perdut d’esta no-incorporació d’esta
clàusula en l’Estatut d’autonomia? Segons els meus càlculs, comptant la votació que tingué ahir en el Congrés dels
Diputats, 1.800 milions d’euros d’inversió pública territorialitzada, senyories.
Ahir en el Congrés dels Diputats, el nostre diputat Joan
Baldoví va presentar esta gràfica. És una gràfica que jo
exhibisc hui ací, perquè és una gràfica del que suposa, hi
ha menys inversió per part de l’estat, en uns 12.000 milions
d’euros, és poc, hauria de fer ara més inversió, sobretot en
projectes rentables, que ajuden l’economia productiva, no
aeroports sense avions i no megalomanies com la de Ciudad
Real o inversions improductives. Caldria més inversió pública. Però ens poden explicar vostés per què la inversió del
Gobierno de España, de Mariano Rajoy, és 121 euros per
habitant valencià a la nostra terra i la mitjana d’Espanya és
de 209 euros. Estic parlant que van fer una reforma d’Estatut, i incorporaren una clàusula addicional per a garantir la
inversió pública territorialitzada. A vore si ens entenem ja
d’una vegada per totes, que hem perdut 1.800 milions d’euros per la seua incapacitat. I estem parlant que esta reforma
que era necessària no s’ha tingut en compte. I ahir mateixa
exdiputats, excol·legues seus en el Congrés dels Diputats,
Belén Juste, el senyor Mario Flores, l’exconseller d’Economia i Hisenda com Gerardo Camps, van apretar el botó en
contra dels interessos estratègics del poble valencià. Perquè
van aprovar el botó perquè els pressupostos generals de l’estat danyen altra vegada la inversió pública territorialitzada.
Si nosaltres haguérem tingut eixa esmena aprovada en el
Congrés dels Diputats, què hauria passat? Segurament mos
haurien respectat una miqueta més. I per això nosaltres la
nostra incomoditat en esta comissió d’estudis per una qüestió
fonamental, senyories, a vore si ho entenen. Perquè pacta sunt
servanda, els pactes s’han de complir. I nosaltres en març
de 2011 aprovàrem una reforma per a modificar l’Estatut
d’autonomia incorporant la clàusula que tenen altres estatuts
d’autonomia per a garantir la nostra inversió, com passa en
Catalunya, com passa en Andalusia, però no ens passa a nosaltres. Vostés van fer que es retirara del Congrés dels Diputats.
I, clar, amb un partit, amb un grup parlamentari que no
sap defendre els interessos del poble valencià és molt difícil
arribar a qualsevol tipus d’acord.
El president del Congrés dels Diputats, que és del PP,
estava avergonyit de la retirada que van fer vostés de l’apro-
Número 154
19.12.2014
vació o no de l’Estatut d’autonomia al Congrés dels Diputats.
Estem parlant del 9 de setembre de 2013. Però nosaltres ens
hem tornat a negar, i vam anar a la comissió, però el mateix
dia de la comissió vostés altra vegada més, el punt que estava
a l’ordre del dia de la reforma d’Estatut d’autonomia que van
pactar ací el van retirar.
Aleshores la pregunta és: són vostés de fiar? Defenen
vostés els interessos del poble valencià? Ens podem creure
la seua paraula –me dóna igual, a mi me dóna igual, perquè
ja no espere res, no tenen vergonya–... Ens podem fiar d’un
grup parlamentari que fa estes coses? (Remors) No, el tema
és este. El tema...
El senyor president:
Señorías, por favor. ¡Señorías!
El senyor Morera Català:
El tema és este. Però si el tema és este.
El senyor president:
Ruego silencio, por favor. Ruego silencio.
El senyor Morera Català:
El tema és que el 2011, març de 2011, vam aprovar una
reforma de l’Estatut d’autonomia de 2006, i vostés l’han retirat i no l’han tramitat. Ens podem fiar d’un grup parlamentari
que no defèn els interessos del poble valencià?
Li ho vaig a dir més clar encara. I, miren vostés, l’informe sobre les inversions productives en infraestructures del
govern central a la nostra terra. Saben vostés quants diners
hem deixat de rebre si s’haguera invertit, com sempre he dit,
en la mitjana d’Espanya? 15.000 milions d’euros. Explica
açò l’empobriment que patix el poble valencià? Sí o no?
Això ho diu la cambra de contractistes.
Per què el govern central manen uns, manen altres, no
invertix a casa nostra el que s’ha invertir? Per què? Eixa és la
pregunta que ens hauríem de fer tots. I, per tant, participar en
este debat quan són incapaços vostés de defendre les reformes que ací hem pactat, doncs em sembla un debat bastant
inútil.
El senyor president:
Gràcies, senyor Morera.
Senyor Torres, en representació del Grup Parlamentari
Socialista, té la paraula.
El senyor Torres Salvador:
Sí. Gracias, señor presidente.
Señorías, en el pleno del 17 de julio el Grupo Socialista
votó en contra de la creación de una comisión de estudio
sobre la posibilidad de realizar esta amplia, que se decía,
reforma de nuestro Estatuto.
Y nosotros nos opusimos por muchas razones, pero
especialmente por dos. La primera porque para reformar el
Estatuto de autonomía es preciso, es necesario que existiera
un consenso de la mayor parte de las fuerzas políticas de
esta cámara. El Estatuto es nuestro marco de convivencia, el
Estatuto es de todos y, por lo tanto, ningún político tiene por
qué apropiarse de él y desde luego no tratar de hacer unilateralmente una reforma del mismo.
Históricamente siempre las reformas que se han hecho
de nuestro Estatuto lo han sido por consenso. Así fue en la
Pàgina 6.897
reforma del año 1991 y del año 1994, sobre aspectos técnicos
referidos a las elecciones europeas y también sobre la asunción de nuevas competencias.
Se repitió también ese consenso en la reforma del año
2006, que fue avalada tanto aquí como en el Congreso de los
Diputados por el 95% de la representación parlamentaria y
que supuso además un importantísimo avance en la consolidación de nuestro autogobierno. Se otorgó al presidente la
capacidad de disolución anticipada de las Cortes, se reconocieron y garantizaron nuevos derechos sociales y más derechos sociales, entre ellos la renta garantizada de ciudadanía
–aunque no se esté cumpliendo–, se reforzaron las mayorías
necesarias para leyes que afectaban al sistema electoral, a la
organización territorial o a las instituciones de la Generalitat
valenciana que se ampliaron. Y gracias a esa mayoría de
bloqueo ustedes, cuando al presidente Fabra le dio por hacer
los recortes, se habrían liquidado nuestra Sindicatura de
Cuentas, la Sindicatura de Greuges, la Academia Valenciana
de la Lengua, habrían acabado con todas y cada una de esas
instituciones si efectivamente no hubiesen estado blindadas
en el estatuto.
Pero, fíjese, se nos pasó en aquel entonces, en aquel entonces tendríamos que haber blindado también Radiotelevisión
Valenciana, si hubiésemos blindado la ley que regula nuestra
radiotelevisión valenciana ustedes jamás habrían podido
acabar con ella. Pero, claro, es que era impensable. ¿Quién
se iba a pensar que habría algún loco que (aplaudiments)
intentaría o que cerraría una televisión que es de todos?
Fuimos la primera comunidad, en el 2006, que impulsó
y culminó con la reforma de su estatuto. Pero aquellos eran
otros tiempos, entonces estaba Zapatero, y Zapatero impulsaba y consolidaba en aquel momento las autonomías frente
al PP de Rajoy que estaba en aquello de la España se rompe,
la familia se rompe, en actitud total y absolutamente negativa. Con él jamás habría podido realizarse ese avance que se
ha producido en todas las autonomías.
La cuarta, y también importante, se hizo en el año 2011.
Afectaba a la adicional primera de nuestro Estatuto y también fue aprobada aquí por una abrumadora mayoría, con 89
votos a favor y 3 abstenciones. Una reforma que pretendía
que la Comunidad Valenciana se equiparara con Cataluña y
con Andalucía, que habían incluido en sus respectivos estatutos sendas cláusulas para garantizarse que las inversiones
del estado en estas comunidades estuvieran en función del
PIB o en función de la población. La nuestra, copiando la
de Andalucía, pretendía garantizar que las inversiones del
estado en nuestra comunidad fueran equivalentes a nuestro
peso poblacional por un periodo de siete años.
Sin embargo, con la complicidad del Partido Popular de la
Comunidad Valenciana y de su grupo parlamentario, y sobre
todo con la complicidad del presidente Fabra, esta reforma
permanece bloqueada y en los cajones en el Congreso de los
Diputados.
Éste es precisamente ese bloqueo de la reforma de nuestro estatuto, la segunda razón por la que en aquel pleno
nosotros votamos en contra de la creación de esa comisión.
Les advertimos entonces que el Grupo Socialista no apoyaría
ninguna nueva reforma de nuestro estatuto hasta tanto no se
debatiera y aprobara en el Congreso de los Diputados la que
había pendiente. Pero a primeros de septiembre, y por cuarta
vez, el expresidente de esta cámara, el señor Cotino, pidió el
aplazamiento del debate y de la votación de la reforma de la
adicional primera de nuestro estatuto en el Congreso de los
Diputados. Y además puso como excusa lo que nosotros ya
habíamos anunciado, que era porque se había constituido
una comisión de estudio y, por lo tanto, antes de votar en el
Congreso de los Diputados y debatir sobre esa reforma había
que esperar a que se hiciese una nueva propuesta de reforma.
Número 154
19.12.2014
En consecuencia, y ante esta decisión unilateral, el Grupo
Socialista hizo lo que es de lógica, pues acudir a la comisión,
abandonar los trabajos de la comisión y no asistir a ninguna
convocatoria más.
Ustedes, sin embargo, decidieron, el Partido Popular,
continuar en solitario en una comisión que para nosotros,
desde este momento, era una farsa, un paripé y sobre todo
una pérdida total y absoluta de tiempo, porque con tantos
problemas que hay en la Comunidad Valenciana los diputados del Partido Popular, en vez de estar en una comisión
que no servía absolutamente para nada, podrían haber estado estudiando sobre las problemáticas que existen en esta
comunidad y las propuestas de solución.
Señorías, lo que sí que está claro y lo que se deduce de
todo esto es que el presidente de La Generalitat, el señor
Fabra, ha perdido totalmente su credibilidad. No solo la ha
perdido ante los valencianos, que por abrumadora mayoría
no confían ni en él ni en su gobierno, sino, lo que es más
grave, ha perdido la credibilidad ante su propio partido, el
Partido Popular, el partido de ustedes. Ni siquiera es capaz
de recoger las firmas necesarias para ser nominado candidato a la presidencia de La Generalitat. Un presidente en
ejercicio que es incapaz de que su propio partido lo refuerce
para imponerse a Madrid es un presidente que no nos puede
servir a los valencianos, no nos puede servir, y que necesita,
porque otros se hacían valer, pero el presidente Fabra no
se ha hecho nunca valer en esta comunidad. No ejerce el
liderazgo que le corresponde. Si lo acaban de decir hace un
momento. Hace dos días se ha discutido en el Congreso de
los Diputados una propuesta que, dicho sea de paso, está ahí
el señor Peral, señor Peral, aquí esta propuesta se aprobó en
esta cámara el día 1 de octubre por unanimidad, ese decálogo
de inversiones de los empresarios. Y le afeaba el señor Peral
al señor Signes que no se apropiara el señor Signes de una
propuesta que era la propuesta de La Generalitat que había
consensuado con los empresarios. Que el Partido Popular
votaría siempre propuestas como ésta que mejoraban los
intereses de la Comunidad Valenciana.
Pues, mire usted, antes de ayer los veinte diputados
y diputadas del PP valenciano han votado en contra.
(Aplaudiments) El señor Mario Flores, que en su día el conseller, el señor Mario Flores es el que se encargó de defender
los argumentos del PP para votar en contra, una vez más,
el PP nacional de los intereses de esta comunidad. ¿Cómo
vamos a confiar nosotros en un presidente que no es capaz
de llamar a capítulo a sus diputados y decirles que tienen
que defender los intereses de esta tierra, y que por lo tanto
los intereses de esta comunidad están muy por encima de los
intereses del señor Rajoy?
El problema es que el señor Fabra en los últimos tiempos, o en los dos últimos años, el único objetivo y la única
preocupación que ha tenido es, sobre todo el objetivo, hacer
méritos ante el señor Rajoy para que de la misma manera
que en un día determinado lo propuso como presidente de
La Generalitat, lo vuelva a proponer ahora como candidato,
porque si él hubiese hecho los méritos suficientes, no necesitaría ni tendría que estar esperando del señor Rajoy, sino
que ya estaría respaldado por todo el Partido Popular de la
Comunidad Valenciana para que fuese su candidato.
Mire, por coherencia y por lógica, el Grupo Socialista
va a votar en contra del dictamen de la comisión. En primer
lugar –y voy a decir solo unos cuantos argumentos–, porque
el dictamen que han hecho ustedes no es más que un panfleto
de muy mal gusto, con reiteradas descalificaciones hacia
los grupos de la oposición, y especialmente hacia el Grupo
Socialista. Nos califican de irresponsables, de haber hecho
dejación de funciones, de actitud evasiva, actitud esquiva, de
una actitud sumisa a los minoritarios, nosotros sumisos total
Pàgina 6.898
y absolutamente. ¿Quiénes van a hablar de sumisión? Los
que están arrodillados permanentemente ante las políticas
del señor Rajoy.
En segundo lugar, también vamos a votar que no a ese
dictamen porque es que ha sido el Grupo Popular el único
que ha participado en la redacción. Y el Grupo Popular es el
menos indicado, el que menos legitimidad tiene para hablar,
como se habla ahí en reiteradas ocasiones, de regeneración
democrática, de transparencia, de austeridad, de eliminación
de privilegios políticos. Yo no voy a hablar del señor Costa.
Él ha dicho: «No hable de mí, han dedicado mucho tiempo.»
Yo no voy a hablar del señor Costa ni de ninguno de los otros
diputados que han salido de esta cámara, porque no estamos
hablando del señor Costa ni de ninguno de los que se han ido,
estamos hablando del Partido Popular, que desgraciadamente es un partido que se ha corrompido y que ha llevado a esta
comunidad (aplaudiments) a la ruina más absoluta.
El senyor president:
Gracias, señor Torres. Gracias, señor Torres.
En representació del Grup Parlamentari Popular, té la
paraula l’il·lustre diputat senyor Jorge Bellver.
El senyor Bellver Casaña:
Senyores i senyors diputats.
Anava a dir que té gràcia, però, vaja, no té ninguna gràcia
que siguen els diputats dels Partit Socialista els que vinguen
ací a donar classes d’honorabilitat.
Mire, senyor Torres, els diputats del Partit Popular no han
deixat de treballar en ninguna de les comissions legislatives i
no legislatives que existixen en estes Corts. (Aplaudiments) I
a més, senyor Torres, i a més, senyor Torres, han treballat en
la comissió d’estudi per a la reforma de l’Estatut.
¿Perquè sap què passa, senyor Torres? És que tots i cada
u dels diputats d’esta bancada se dediquen a treballar, a treballar per tots els valencians, cosa que, sincerament, no sé
si puc dir de tots els diputats de les bancades de l’oposició,
perquè no sé si es dediquen a treballar per als valencians o es
dediquen a soles a treballar per les seues coses.
Miren, no obstant això, senyor Torres, i a pesar de les
seues paraules, hui comparec en nom del Grup Parlamentari
Popular per a proposar, de veres, que ens recolzen en la
construcció d’una democràcia més pròxima, més viva i més
forta; que protegisquen l’impuls a una democràcia més participativa, més austera, més compromesa i més oberta; que
participen, senyories, de la revolució de la democràcia, que
ha representar, de la manera més eficaç possible, els interessos de tots els habitants de la comunitat.
Hui els propose que rectifiquen, que reconsideren la seua
oposició a la reforma de l’Estatut d’autonomia que va proposar el president Fabra i que defensa este grup parlamentari;
que es replantegen el seu rebuig a parlar, a reduir el nombre
de diputats en estes Corts; que repensen el seu no a l’elecció
directa dels diputats per comarques; que valoren la seua oposició a un període únic de sessions.
En definitiva, senyoria, els plantege que no es posen d’esquenes a la gent i que s’obliden d’una vegada de les qüestions
partidistes, perquè ningú entén que no recolzen l’eliminació
de l’aforament per als diputats, per als consellers i per al
mateix president de La Generalitat; ningú comprén, ningú,
que rebutgen qualsevol iniciativa perquè la participació ciutadana entre en les Corts Valencianes; ningú entén, senyories,
ningú entén que no estiguen recolzant estes decisions.
I a pesar del seu lamentable intent de boicot als treballs de
la comissió d’estudi per a una àmplia reforma de l’Estatut, a
pesar de la seua fugida covard del debat parlamentari, a pesar
Número 154
19.12.2014
del seu impresentable desistiment de les seues obligacions de
treball en estes Corts, hui, senyories, els torne a demanar que
recolzen este dictamen. Un dictamen seriós, rigorós, realista i
fonamentat; un dictamen que servisca de base per a canviar la
nostra norma marc, el resultat, senyories, d’un treball en què
vostés no han volgut participar. No han volgut participar en els
treballs d’eixa comissió, a pesar que els vàrem oferir un paper
principal, un paper protagonista, però vostés es varen negar.
I ara tenen una nova oportunitat. Deixen de fugir, treballen,
parlen, arriben a acords. Això és el que els està demanant la
gent, això és el que mos està demanant la gent, senyoria.
Per això el que fa el Grup Parlamentari Popular, treballar,
treballar i fer un treballar responsable i rigorós, treballar,
proposar iniciatives en positiu. Els demane que tornen al
debat, que tornen al debat en la casa de la paraula, que se
sumen a un vertader exercici de construcció de ciutadania,
d’empoderament ciutadà, com tant els agrada dir a vostés,
però no s’ho creuen.
Senyories, els recorde que el camí es fa caminant, amb
accions. I eixe empoderament ciutadà al qual vostés alludixen cal provocar-lo amb ferramentes legals, com l’elecció directa dels diputats per comarques, amb la participació
de les associacions i dels alcaldes en l’elaboració de les
nostres normes o en la reducció del nombre de firmes necessàries per a la presentació d’iniciatives legislatives populars.
Això és el que està fent el Partit Popular, això és el que
està fent este grup parlamentari i això és el que ha plantejat el
govern del president Fabra, facilitar als ciutadans els mitjans
i els canals perquè la seua participació siga efectiva i real,
més enllà de l’exercici responsable del vot. És el que mos
han demanat, senyories.
Mosatros volem polítiques que vagen més enllà dels cercles, mosatros, al contrari que vostés, creguem en la llibertat,
en la llibertat d’expressió i en la llibertat de moviment. I a
més, ho fem sempre des dels respecte personal i institucional.
És que ¿quin problema tenen vostés que es reduïsca el
nombre de diputats? Deurien explicar-los-ho als valencians.
¿Per què no volen que es reduïsca el nombre de diputats en
esta cambra? És que n’hi han parlaments autonòmics que en
la pròxima legislatura van a treballar en un terç dels diputats
que hui estem ací. I ho vam a fer defensant els interessos del
seus ciutadans. I ¿on està la pèrdua de legitimitat o d’autogovern? És que, sincerament, no la trobe. ¿Per què no volen que
els ciutadans puguen triar directament als seus diputats en
circumscripcions comarcals? Potser perquè ahí no n’hi han ni
quotes, ni pactes ni filtres. Tenen por. És eixe el problema.
Miren, el Partit Popular, este grup parlamentari i el
govern valencià estem convençuts que la societat valenciana
vol un canvi, vol proximitat, vol participar. I entenem que la
societat valenciana és responsable, madura, activa i participativa, que té consciència social i valors, que és una societat
crítica i constructiva.
Per eixe motiu, el Grup Parlamentari Popular confia
en la seua capacitat per a triar directament als que millor
representen els seus interessos generals i territorials, per a
treballar colze a colze amb les institucions, per a participar
activament en totes les polítiques públiques.
Per això, el dictamen que hui els proposem té per objecte la posada en marxa de nous mecanismes que, en opinió
d’este grup parlamentari, contribuïxen a revisar i revitalitzar
la representació ciutadana i, al mateix temps, milloren els
vincles entre els ciutadans i els seus representants. I a més,
ho fem de forma directa, responsable i participativa.
Les propostes, senyories, que s’inclouen en esta ponència també suposen maximitzar els recursos públics, donar
exemple d’austeritat, com està fent la societat valenciana.
Tal i com expliquem en el dictamen, la reforma de l’Estatut
que proposem és un exercici de realisme i responsabilitat,
Pàgina 6.899
una proposta avantguardista i pionera, que pretén reforçar la
vocació de servici públic de la política, una tasca honorable,
noble i necessària (aplaudiments), i que també vol restituir
al ciutadà en un paper protagonista en la presa de decisions i
en l’elaboració de normes.
Acabe, senyories. La democràcia no serà més pròxima
si no acostem el debat polític als ciutadans, la democràcia
no serà més participativa si no deixem intervindre els ciutadans, la democràcia no serà més compromesa si no fem als
ciutadans partícips de les decisions, començant per l’elecció
directa dels seus representants.
Senyories, no siguen hipòcrites i facen vostés possible el
que per a vostés només són paraules, confien en els valencians i deixen-los parlar.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Bellver.
Per a rèplica, senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Molts gràcies, president.
I ja per brevetat. Senyor Bellver, ha dit vosté: «No hem
deixat de treballar en les comissions legislatives.» Però
¿podien començar a treballar en defendre els interessos del
poble valencià? ¿Podien començar a treballar en defensar a
Madrid la inversió pública territorialitzada o un nou model
de finançament, que ja està en fase de pròrroga i tenien d’haver denunciat el senyor Montoro per incompliment?
Però, mire, ¿podria explicar-mos vosté –i l’emplace que
mos ho diga– per què els diputats, els 20 diputats i diputades
del Partido Popular van votar ahir en contra dels interessos
del poble valencià? ¿Ens ho pot explicar? ¿Per què sempre
som el últims en rebre la inversió de l’estat? I els diputats
que estem ací a esta banda, en estos moments en l’oposició, en estos moments, votàrem a favor del que ha dit estes
Corts Valencianes i vostés van trair fins i tot la seua proposta
d’inversió respecte al que estem reclamant per a consagrar
el principi d’igualtat de la Constitució, perquè es respecte la
Constitució. Done-mos alguna explicació.
Però, mire –de molt bon rotllo, perquè estem ja quasi en
dates nadalenques–, vostés s’han equivocat d’instruments.
La comissió d’estudi... No cal estudiar res, si ho tenen vostés
més fàcil. Facen vostés complir la clàusula Camps. ¿Vol que
li la recorde? Eixe clàusula Camps que ens ha fet protagonistes mundials en el constitucionalisme universal, que diu:
«Cualquier aplicación de competencias de las comunidades
autónomas que no estén asumidas por el presente Estatuto
–el que van reformar–, o no le hayan sido transferidas o
delegadas a la Comunidad Valenciana, obligará als poders
públics –vostés tenen la majoria–... y legitimará las iniciativas para ponerlas en marcha.» ¡Actuen! Li puc fer una llista
de més de dos-centes competències que tenen altres comunitats autònomes i que vostés no estan actuant per a reclamar
eixes competències.
Començant pel concert econòmic que tenen comunitats
autònomes, com la Navarra i la del País Basc, i que el Partido
Popular allí defensa. Sap quin nivell de renda té Navarra i
el País Basc? 127 sobre una mitjana de 100. Sap quin nivell
de renda tenim el poble valencià? 89. Ens hem empobrit.
Comencem a fer les coses bé. No mos maregen amb propostes estèrils. Actuen en la clàusula Camps, hui que el senyor
Camps és de trista actualitat, per a desgràcia i decència
d’esta institució. Actuen i no mos porten a perdre el temps de
forma ridícula, de forma que no mos porte a ningun lloc, si
són incapaços vostés de mantindre la seua paraula.
Número 154
19.12.2014
El llaurador valencià, quan venia les seues taronges o en
la seua collita i donava la mà, anava a mort. Honorabilitat.
Vostés es van comprometre ací en estes Corts, i per tant amb
la sobirania del poble valencià, a tramitar una reforma de
l’Estatut d’autonomia per a incorporar la disposició addicional i vostés no han complit la seua paraula. Han traït a
estes Corts i al poble valencià. Han retirat, quan ja estava en
l’ordre del dia per a votar-se o no.
Facen complir el que ací hem aprovat, perquè mentrestant
vostés no tenen crèdit, no tenen cap crèdit i no els l’anem
a donar. Perquè de la seua actuació en els pressupostos de
2013, 2014 i els que aprovaren ahir vostés per a 2015, la falta
d’inversió pública territorial ha sigut de 1.800 milions d’euros. I els deu anys anteriors 10.000 milions d’euros. Haurà de
vore això amb l’empobriment del poble valencià, sí o no?
I per què no podem tindre una xarxa de rodalies o acabar
la nostra xarxa important de rodalies de trens de proximitat
i tantes i tantes coses, depuradores, tantes coses. No mos
prenguen ja més el pèl. Vostés han acabat, estan esgotats,
necessiten una reforma i una regeneració important. I
(inintel·ligible) … el que els interessa.
Mentrestant continuaré desitjant-los a tots vostés bon
Nadal, que ho passen amb la seua família. Però, per favor,
facen un poc, un poc, per defendre el interessos del poble
valencià.
Pàgina 6.900
Preocúpense también de que ya que en este año nos han
dejado solo el 6,9% de las inversiones de toda España, pues
que podamos hacer convenios con los ministerios durante el
año 2015 para ver si es posible que podamos acercarnos al
10 o el 10,5% del total de las inversiones de España para que
estemos en mejor situación.
Tendrían que estar estudiando también cómo hacer frente
al gravísimo problema de la deuda. Somos la comunidad
autónoma más endeudada de toda España por su mala cabeza
y sobre todo por su ineficaz gestión durante años.
Y, por último, preocúpense también de aquellos problemas que afectan a miles de valencianos y por los que no
mueven absolutamente nada. Hay miles de valencianos que
han sido estafados con las preferentes y con las acciones de
Bankia. Y, sin embargo, aquí también se han impedido las
comisiones de investigación para ver cómo es posible ayudar a esas personas, porque a ustedes eso no les preocupa. A
ustedes lo que les preocupa es única y exclusivamente tratar
de mantenernos entretenidos a todos para que no pensemos
en lo fundamental, que es el bienestar de todos los ciudadanos. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Torres.
Señor Bellver.
El senyor president:
El senyor Bellver Casaña:
Gràcies, senyor Morera.
Senyor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Muy breve.
Señor Bellver, le voy a dar la razón en una cosa que ha
dicho. Ha dicho: «La sociedad valenciana quiere cambio.»
Pero, señor Bellver, no es el cambio que usted propone,
quieren que se vayan. Eso es lo que quiere la sociedad valenciana. (Aplaudiments)
La comisión de estudio desde el primer momento pretendía ser una mera excusa para no abordar otros problemas mucho más importantes que tiene esta comunidad. Le
dijimos desde el primer momento que para nosotros no era
prioritario. Disminuir el número de diputados, como usted
dice, o elegirlos por comarcas, como usted dice, que no lo
entendemos. Ustedes quieren darle más participación a los
ciudadanos, a los valencianos, cuando en su partido no le
dan participación ni a los militantes, porque los militantes
de su partido no deciden nada, se decide todo en Madrid.
(Aplaudiments) Y resulta que ahora ustedes van a darle más
participación a los ciudadanos.
Lo que tendrían que estar ustedes haciendo es adoptando
las medidas necesarias para resolver los gravísimos problemas de esta comunidad, el primero de ellos el paro. En la
Junta de Síndics por parte de algún grupo se propuso una
comisión de estudio para ver las posibilidades de creación de
empleo de los jóvenes, de los parados de larga duración, de
las mujeres. A eso sí que nos apuntamos. Pero ustedes vetaron esa comisión de estudio. Y no se ha celebrado. Eso sí que
son problemas que afectan a los ciudadanos y son problemas
por los que hay que trabajar y dejarse la piel. Pero ustedes
pretenden que nos estemos entreteniendo en cuestiones que
son fuegos artificiales.
Hay un grave problema: la financiación. Estudien sobre
cómo resolver ese problema de financiación y sobre todo
exíjanle a quien le corresponde que cumpla con la ley y que
cumpla con su palabra y cuanto antes esta comunidad pueda
tener la financiación que le corresponde.
Deu ser l’esperit nadalenc. Com vosté m’ha donat a mi
la raó en que sí que me reconeixia alguna… Jo també li vaig
a reconéixer a vosté i al Partit Socialista que, efectivament,
possiblement, mos puguen donar classes de participació. És
molt difícil que passe allò de Morella, que un es presente
a unes primàries i traga més avals que vots del PSOE en
Morella. És molt possible, és molt possible que mos puga dir
açò. (Aplaudiments)
Però en qualsevol cas, senyor Torres, en qualsevol cas,
mosatros no estem parlant de les primàries de partit, estem
parlant d’unes primàries ciutadanes, que els ciutadans, tots
els valencians, puguen triar directament als seus representants en estes Corts. Això és del que està parlant el Partit
Popular. Però vostés d’això no volen parlar, no volen ni sentir-ho. Perquè, com els deia abans, vostés són partidaris dels
filtres i dels «xanxullos».
Quan estem parlant d’elecció directa, no volen. Si ho hem
vist, si ho hem vist en altres grups polítics que necessiten un
any per a traure endavant un reglament per a dirigir unes eleccions primàries! Mire, jo no vull entrar en estes qüestions.
I, senyor Morera, sí que li volia fer un apunt… (remors)
El senyor president:
Señoría, señoría por favor…
El senyor Bellver Casaña:
…sí que li volia fer un apunt respecte al treball dels
diputats valencians del Partit Popular en el Congrés dels
Diputats.
Miren, els diputats del Partit Popular valencians en el
Congrés dels Diputats estan treballant, estan treballant molt
bé. I, a més, ho estan fent amb la força que els dóna la representació d’1.400.000 vots. I, a més, estan treballant per això
que vosté tant diu, estan treballant per a rescatar les persones,
per a rescatar les persones de la situació caòtica en què un
govern d’esquerres va deixar esta comunitat i el nostre país.
(Aplaudiments) I, a més, ho estan fent per a poder-los donar
Número 154
19.12.2014
treball a eixos ciutadans, per a poder-los garantir els servicis
públics fonamentals. I, el que és més important, senyoria, ho
estan fent per a donar-los un futur d’oportunitats.
Miren, jo amb açò ja acabe. També vull desitjar-los a tots
vostés un bon Nadal, els desitge que siguen molt feliços i
que, en la mesura d’allò possible, facen felices a les persones
que tenen al seu voltant.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Gràcies, senyor Bellver.
A continuació, senyories, passarem a votar el dictamen
de la Comissió d’estudi sobre la possibilitat d’una reforma
àmplia de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana
per adequar-lo a les necessitats actuals.
Senyories, comença la votació. Vots a favor, 48; vots en
contra, 35.
Senyories, abans de concloure esta sessió, la Mesa de Les
Corts, i pense que en nom també de totes les seues senyories,
vol agrair al cos de lletrats i a tot el personal de Les Corts el
seu treball no només per facilitar la tasca de tots sinó també
pel treball dut a terme al llarg de tot l’any.
Bones festes a totes les seues senyories i a tot el personal
de la casa.
És closa la sessió. (Aplaudiments)
(S’alça la sessió a les 13 hores i 28 minuts)
D’acord amb l’article 18.2 del Reglament de les Corts,
s’indiquen les senyories assistents a la sessió:
Amorós Granell, María Carmen
Arques Cortés, Vicente
Ballester Costa, Andrés Antonio
Barceló Chico, Ana
Barceló Martorell, Ángela María
Barrieras Mombrú, Rosa María
Bellver Casaña, Jorge
Benlloch Fernández, José
Besalduch Besalduch, Ana María
Betoret Coll, Vicente
Blanco Giner, Jesús Ignacio
Boix Pastor, Alfredo Miguel
Bonet Mancheño, María Elena
Botella Arbona, María Dolores
Bustamante Bautista, Manuel Miguel
Castejón Chaler, Juan Mariano
Castelló Sáez, Alfredo Cesáreo
Clemente Olivert, Antonio Ángel
Costa Climent, Ricardo
Crespo Domínguez, María Vicenta
Del Baño Fernández, Felipe
Díaz González, Elisa
Ferraro Sebastiá, Rafael
Ferri Fayos, Francesc Xavier
Font de Mora Turón, Alejandro
Franco Aliaga, Esther Mártires
García Herrero, María José
García Santos, Yolanda Violeta
Giner Giner, Fernando María
Guillén Galindo, Miguel Ángel
Hernández Miñana, Francisca Mercedes
Ibáñez Bordonau, Rubén
Iranzo Martín, María Concepción Enma
Linares Rodríguez, María Soledad
López Barceló, Esther
López Milla, Julián
López Ramón, Verónica
Lorenzo Paredes, Antonio
Macho Lorenzo, Javier Carlos
Maluenda Verdú, Rafael
Marcos Puig, Verónica
Martín Sánchez, Manuel
Martínez Juan, Jordi Valentí
Martínez Ramírez, Carmen
Martínez Rodríguez, Ricardo
Martínez Ruiz, Eva
Martínez Tarazona, María Nieves
Miró Mira, Trinidad María
Mollà Herrera, Mireia
Moratal Cloquell, Juan Guillermo
Moreno Escrivà, Josep Lluís
Moreno Fernández, Cristina
Morera i Català, Enric Xavier
Mundo Alberto, Jaime
Mustafá Ávila, Rosa de Falastín
Navarro Caballero, Juan de Dios
Ninet Peña, Carmen
Oltra Jarque, Mònica
Ovejero Adelantado, Eduardo
Pañella Alcàcer, Josep Maria
Parra Almiñana, María Teresa
Peral Villar, Antonio Vicente
Ponce Guardiola, Juan Ignacio
Roca Castelló, María Rosa
Rubio Martínez, Rafael
Sahuquillo Martínez, Víctor Manuel
Salazar Agulló, Modesta
Salvador Rubert, María José
Sánchez Asencio, José Manuel
Sánchez Cortés, M.ª Sagrario
Sánchez Pérez, César
Sancho Vicente, Desamparados
Sanz Alonso, Rosario Margarita
Sarrión Ponce, Pilar Teresa
Serra Ferrer, Jordi
Signes Núñez, Francesc de Borja
Sol Cortés, María del Pilar
Soria Mora, Vicente
Soto Ramírez, Juan
Subías Ruiz de Villa, Juan Ignacio Loyola
Tena García, Óscar
Tirado Museros, Clara de Asís
Toledo Lobo, Francisco
Tormo Ruiz, Víctor
Torregrosa Orts, María Mercedes
Torres Salvador, Antonio
Torró Gil, Lluís
Valero Ferri, Delia
Vidal Causanilles, María Fernanda
Zaragozá Fernández, Miguel
Zaragoza Mayor, Marcos Enrique
Zaragoza Teuler, M.ª Dolores
Pàgina 6.901
Número 154
DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1133-2492
Depòsit legal: V-1013-1983
19.12.2014
Pàgina 6.902
DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1133-2492
Depósito legal: V-1013-1983