Entrevista a: XAVI MORENO

Núm. 6
Abril, Maig, Juny
2010
12 P
s !!
à
e
gin
A
Ac
t
Í
rA
T
s
E
é
u
U
Q
q
r
O
pA
:
p
O
u
r
iEg
D
Es G
&
En Aquest Nombre....
FoToS AuDiCió 18 de MaRç!!
I)
I
I
(
CA
H
IA
R
Ò
IST
I
S
Ú
M
A
L
DE
Entrevista a:
XAVI
MORENO
Professor de Flauta Travessera
AJUNTAMENT
DES CASTELL
Bon Tercer Timestre!!
Benvinguts alumnes, pares, mares i habitants des
Castell.
És un plaer poder publicar aquest nombre sis de la
present revista amb el reportatge fotogràfic
de l’audició que vàrem fer a final del segon trimestre. Cada fotografia que hem anat col.locant a la
revista ens ha recordat la màgia d’aquella tarda del
18 de març en que tots els alumnes de l’Escola de
Música vàren fer un excel.lent interpretació de les
obres que durant aquest curs, han estat treballant.
Enhorabona a tots!
No només volem agraïr a la participació de tots els
alumnes, pares i mares, sinó també a l’equip de
professors per l’esforç que fan dia a dia perquè això
sigui possible.
El proper dia 24 d’abril, coincidint amb Sant Jordi,
els professors de l’Escola faran una audició a la sala
de plens juntament amb l’acte d’entrega dels premis
Angel Ruiz y Pablo de literatura. Esperem que la
disfruteu.
Per al tercer trimestre estem preparant una altre
audició d’alumnes, amb dinar de germanor i sorpreses! Serà el proper 13 de juny a la plaça des mercat.
De tota manera, us mantindrem degudament informats de totes les activitats així com del període de
pre.inscripcions.
Que tingueu molt bon trimestre i bon final de curs!
Regidoria de Cultura i Direcció de l’Escola
Pàg.2
ES GRUP:
La Orquestra Itaca
La Orquestra de ball ITACA neix a Menorca, amb
la idea de renovar l’esperit de les festes apostant per
una música ballable i alhora, fresca i de qualitat. El
repertori consta de Funk, Rock, Salsa o Pop, amb
cançons ben conegudes per la gent i dirigit principalment, a un públic jove. La Orquestra ITACA
la integren músics professionals amb una amplia
carrera artística tant a l’escenari com en el món de
la docència musical. L’ espectacle té una duració de
dues hores.
Els podreu veure per Sant Jaume, a ses festes des
Castell!!
ES GRUP:
Diego Paqué
Diego Paqué és un cantautor flamenc afincat a
l’illa de Menorca des de aproximadament un any
i mitg. Té tres discs enregistrats i l’abalen incontables actuacions arreu del el món.
Nascut a Bilbao, criat al sur i músic itinerant.
Peculiar, proper i ple de vitalitat.
Actualment compagina la feina de compositor
amb la de professor de cant i cajón flamenc.
Pàg.3
HISTORIA DE LA MÚSICA (III)
La Música Medieval(I)
476 al 1400
La Música medieval comprende toda la música europea compuesta durante la Edad Media. Esta etapa comienza con la caída
del Imperio Romano en 476 y finaliza aproximadamente hacia
mediados del siglo XV. Pese a que el fin de la época medieval y
el comienzo del Renacimiento es un límite claramente arbitrario
y difuso, lo consideraremos situado hacia 1400.
La única música medieval que puede ser estudiada es aquella que
fue escrita y ha sobrevivido. Dado que la creación de manuscritos musicales era muy cara, debido al costo del pergamino, y la
buena cantidad de tiempo necesario para escribir toda una copia,
sólo las instituciones muy acaudaladas como la iglesia. Si bien
algunas obras seculares también se conservaron en esas instituciones, estas tradiciones manuscritas no reflejan mucho de la
música popular de aquella era.
Muchos de los instrumentos usados en la época medieval perviven aún hoy día con algunas variaciones. La flauta se hacía comunmente de madera y podía tocarse desde un costado o desde
el extremo. La flauta dulce, por otro lado, ha conservado más o
menos su forma. El gemshorn se parece a la flauta dulce en cuanto tiene orificios para los dedos en su frente, aunque pertenece en
realidad a la familia de la ocarina. Uno de los predecesores de la
flauta, la zampoña o flauta de Pan, fue popular en el medievo, y
es posiblemente de origen helénico. Los tubos de este instrumento estaban hechos de madera, graduados en longitudes diferentes
para producir diferentes tonos.a música medieval utiliza muchos
instrumentos de cuerda, tales como el laúd, la guitarra morisca
o mandora, la guiterna y el salterio. Los dulcémeles, similares
en estructura a los salterios y cítaras, que eran originalmente
punteados.
El rabel, era un instrumento medieval cordófono de tres cuerdas,
tocado con arco. Su caja de resonancia tenia forma de pera y se
introdujo en Europa durante el siglo X desde el mundo árabe. El
dulzimer, era un instrumento similar al salterio, cuyas cuerdas
solían aparecer en órdenes de dos a cuatro. Se tocaba percutiendo las cuerdas con unos macillos de madera.
En éste periodo existió tanto música religiosa como secular,
aunque de ésta última casi no nos han llegado ejemplos. Debido
a que la notación musical se desarrolló tardíamente, la reconstrucción de ésta música, especialmente la anterior al siglo XII, es
materia de conjeturas.
El Canto Gregoriano:
Se denomina canto gregoriano a la música religiosa de los
cristianos. El canto gregoriano obtiene este nombre en honor
al papa Gregorio I (San Gregorio Magno) quien comienza una
reforma de la liturgia romana y también recopila y ordena todas
las melodías religiosas existentes hasta entonces para darles una
configuración más sencilla o llana. El canto gregoriano cuenta
con varias características:
1. El canto litúrgico o gregoriano es la música oficial de la Igle
sia Romana.
2. Es un canto monódico.
3. Su letra está en la lengua oficial eclesiástica: el latín.
4. El ritmo no tiene una pulsación predeterminada ya que los
acentos rítmicos son los naturales del texto.
5. Se canta a capella.
6. Su sistema musical es de 8 modos gregorianos o eclesiásticos
y éstos provienen de los modos griegos.
7. En su interpretación solo pueden intervenir voces masculinas.
8. Su finalidad es destacar aún más la oración.
9.Su origen está en los primeros cristianos.
10.Es la música del Románico.
Pàg.4
18 DE MARÇ.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC
DE L’AUDICIÓ DEL SEGON
TRIMESTRE
El passat 18 de març vàrem fer l’audició de final
de trimestre. A continuació trobareu les fotografies d’aquest dia tant important i emotiu per
a pares, mares, alumnes i professors. Que ho
disfruteu!
Teresa Gutiérrez, María Carreras, Adela Romero, Biel
Gomila, Gabriela Sánchez, Adrián Muñoz, Josep Martínez,
Biel Montalba, Lorena Isidoro, Joel Barber, Alex Sastre, Jairo
Reyes, Xavier Ensenyat, Miguel Tomás, Inés Fernández, Paula Victory, Mariona Jiménez, Julia Mijares, Marc Marquès,
Marta Seguí, Mireia Bonilla, José Manuel González, Paula
Aguilella i Jan Barber
Pàg.5
Marta Seguí, Mireia Bonilla, J.Manuel González, Jan Barber
Vladis Febrer
Paula Aguilera
Neus LLofriu, Inés Adrián, Marina Pons
Libe Uribe, Moritz Werner, Alfredo Lamoso
Ferran Duarte, Paula Amer, Joël Arnaud
Pàg.6
Valeria Abril
Nicolás Werner
Jana Anderson
Irene Gomila
Noelia Silvestre
Lucía Esteve
Pàg.7
Paula Pineda
Jaume Denclar
Bryan Carmona
Tato Iniesta
Miguel Lamoso
Maise Mai
Pàg.8
Sara Sintes, Esther Seguí
Erik Anderson, Patxo Uribe
Lia Moreno
Toni Triay, Andrés Sanz
Luís Vilafranca
Ana Ventura
Pàg.9
L’ENTREVISTA A:
XAVI MORENO
Professor de Flauta Travessera
Quan temps fa que et dediques a la música?
Parlan’s dels teus inicis.
Va ser als 16 anys quan em vaig apuntar a classes de
musica a l’institut. Allà vaig aprendre a tocar la guitarra durant un any. A l’any següent vaig voler continuar estudiant a l’Escola de Musica de Ciutadella
però em va ser impossible entrar-hi perquè volia fer
música moderna i ja no hi havia places. Des d’aquell
moment fins que vaig començar a estudiar flauta travessera vaig continuar tocant la guitarra, però sense
una continuitat definida ja que també estudiava una
carrera a Barcelona.
Quan tenia 21 anys va tornar la música a mi a través de la flauta travessera. Vaig comprar una flauta
de bambú al carrer i un dia, mentre la tocava, un
company de feina em va dir que quan ell era jove
tocava la flauta travessera. Al dia següent va venir
amb l’instrument i me’l va deixar. Així és com vaig
començar amb la flauta. Aquell mateix any em vaig
apuntar a classes de flauta a l’escola i aquesta vegada
sí vaig trobar de places.
Des de aleshores fins ara no he deixat d’estudiar el
meu instrument. De l’escola vaig passar al Conservatori de Música de Menorca on vaig acabar els estudis
de grau mitjà a l’any 2007. En acabar els estudis
mitjans he continuat estudiant però ara sense seguir
una formació reglada. Així, per exemple, vaig anar
a Cuba a estudiar flauta a l’Havana durante 45 dies.
Uns amics em van trobar classes particulars amb la
flauta primera de la Orquestra Nacional i pofessora
de l’Institut Superior d’Art. Va ser una experiència molt enriquidora. Allà vaig aprendre coses que
encara avui segueixo practicant com ara una respiració correcta o la projecció sonora de l’instrument, o
l’importància de la columna d’aire en els instruments
de vent.
Quan vas començar a donar classes del teu instrument?
Mentre que aprenia al conservatori, el meu mestre,
Toni Pérez, em va passar algunes substitucions a
l’Escola de Ferreries on també ell hi donava classes.
Pàg.10
A l’escola de Ciutadella també en vaig fer de substitucions: a na Cisca Fullana i també a n’Andrey. Va
ser el curs passat quan a l’escola d’Es Castell vaig
fer classes durant tot un curs. Enguany segueixo
impartint classes en aquesta escola juntament amb la
d’Alaior.
També fas classes a un alumne amb Síndrome de
Down. Explica’ns la teva experiència amb alumnes amb discapacitats.
Antes de començar el curs passat en Tolo Mercadal
em digué que havia un alumne amb Síndrome de
Down i que si estaria disposat a donar-li classes.
Vaig dir que sí. Ademés la meva experiència amb
la percussió (vaig anar a classes amb Simon West,
professor de percussió a Ciutadella, durant uns anys)
m’ajudaria a practicar ritmes amb aquest al.lot.
El curs passat el vam dedicar a conèixer els instruments de percussió i enguany ens hem centrat amb la
melòdica aprofitant que també a l’escola de primaria
havia començat a estudiar aquest instrument.
Estic molt content de donar aquestes classes ja que
per jo és una experiència molt enriquidora. La valoració del seu progrés és molt positiva. És un alumne
amb molta facilitat per la musica.
En quines formacions musicals has tocat i amb
quines toques en l’actualitat?
Començo a la Banda de Musica de Ciutadella i allà
hi estic per espai de 5 o 6 anys. Després continuu
amb l’Orquestra Philarmonica de Ciutadella amb la
que encara hi estic relacionat però amb una formació
de músics més petita: quintet de vent.
Actualment, i amb la banda que hi estic més relacionat, és la Banda de Musica d’es Migjorn Gran. Des
de fa 4 anys estic en aquesta agrupació. Ara preparam els concerts d’aquest estiu que segur que agradaràn molt.
He tocat amb altres formacions no tan clàssiques
com ara en el grup Arena, on vam enregistrar el disc
“Mosaic”, i vam actuar per locals i espais molt emblemàtics de la nostra illa.
A l’Escola de Musica de Ciutadella tocava en els
combos de l’àrea moderna tant percussió com flauta.
Darrerament també colabor amb en Guiem Soldevila
després d’enregistrar el seu primer disc en solitari
“Orígens” i que s’estrenà a l’estiu del 2008.
Pàg.11
(ve de la pàg. 11)
Xavi Moreno
QÜESTIONARI RÀPID:
La teva peli preferida...
No som molt cinèfil però de les darreres que he vist
m’agradà molt El Ilusionista.
El teu llibre o escritor favorit...
M’agrada la filosofia. L’autor més afí a mi és en
Krishnamurti.
Un lloc on viure...
Menorca.
Un compositor.
Debussy.
Altres aficions:
Viatjar, llegir, ...
Moltíssimes gràcies pel teu temps Xavi. Ens veiem
per s’Escola!!
Pàg.12